Vox es presenta a totes les províncies, si bé a les llistes provisionals hi ha errors al Senat. La llista de Barcelona l'encapçala l'hispanoguineà, Ignacio Garriga, seguit de l'advocat J J Aizcorbe. L'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, va de número 6. I els ex PxC Eduard Pallerola i els Sergis de Salt de suplents a les llistes de Lleida i Girona. Ser exfranquista o falangista no és problema, però s'ha exclòs a persones de l'àmbit nacional-revolucionari. Juan Carlos Segura, condemnat per l'atac de 1980 a la seu de la UCD fet per CEDADE i Frente de la Juventud, és candidat al Senat. Familia y Vida es presenta a 4 províncies i Falange de las Jons a 6. Sembla que Mónica Lora ha guanyat el pols al Maresme front el delegat a la comarca, J.M. Pérez.

 Ignacio Garriga i Santiago Abascal

Avui s'han publicat al BOE el llista provisional de candidatures al Congrés i Senat de les eleccions del 28 d'abril i Vox es presenta al Congrés i al Senat a totes les províncies, si bé en algunes només té un candidat al Senat -cosa que sí es pot fer- i en altres té 8 o 10, cosa que és un error que es subsanarà a les llistes definitives. La candidatura de Vox a Barcelona l'encapçala l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga (actualitzat: cap de llista també a l'ajuntament de Barcelona), seguit de l'advocat Juan José Aizcoirbe, exdirectiu d'Intereconomía i advocat de la família Franco i ex militant de Juntas Españolas. Aizcorbe va ser número 4 a la candidatura de  l'any 1982 de Fuerza Nueva per Barcelona, en la que José Alsina de Somatemps anava de 15 i José Anglada de 25.   (actualitzat: Aizcorbe és també cap de llista al municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón) El tercer de la llista és el torero Serafín Martín. 
La llista de Madrid està encapçalada, com ja s'havia anunciat, per Santiago Abascal, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. El fet que l'advocat Jorge Buxadé no vagi a la llista, fa pensar que Buxadé encapçalarà la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona si les enquestes garanteixen que pugui obtenir acta de regidor o, potser, anar a un dels quatre primers llocs a les europees.

A part de Vox de l'àmbit ultra només s'hi presenten a quatre províncies Família Vida (que en altres ocasions havia fet coalició amb Alternativa Española AES) i Falange Española de las JONS a sis. L'obligació dels grups extraparlamentaris de presentar signatures d'aval, i el fet que Vox s'ha menjat l'espai polític i part dels grups de la ultradreta, seria l'explicació de que no hi hagi més llistes. Tot i això alguns militants ultres de diverses províncies que han entrat recentment a Vox, finalment no han estat inclosos a les llistes potser pel seu historial, diguem, "nacional-revolucionari".  Aquest és el cas de Fernando Paz, que era cap de llista per Albacete, però en publicar-se les seves declaracions angoaciones de l'Holocaust en actes recents fets a la seu d'Alianza Nacional o de La Falange, ha hagut de renunciar. Fernado Paz és germà del conegut escriptor i analista ultra, Carlos Paz. En canvi el cap de llista per La Rioja és Jorge Arturo Cutillas Cordón, ex miltant de Fuerza Nueva i Juntas Españolas, que va ser detingut l'any 1982, per haver participat presumptament en l'atac a un autocar d'escolars bascos a Madrid. Cutillas va ser també número 6 a la llista al Parlament Europeu d'AES l'any 2009. (Actualitzat: Cutillas anirà de número 3 per Vox a les autonòmiques madrilenyes, sortint escollit diputat. En canvi no va aconseguir l'escó al Congrés) 

 Caldrà veure si de cara a les llistes municipals i autonòmiques també rebutjarà que hi siguin. Sembla que ser exfranquista o falangista o fins fa uns dies militant d'un partit xenòfob no és problema, però sí que hi ha problemes si es prové d'altres famílies de la ultradreta.

Sí que van  a les llistes de Barcelona, Girona i Lleida diversos ex membres de PxC que es va dissoldre el mes passat amb la voluntat que els seus membres entressin a Vox.  Així els regidors de PxC a Salt Segi Fabri i Sergio Concepción, van de suplents a les llistes al Congrés per Girona, i l'ex coordinador de PxC a Lleida, Eduard Pallerola de suplent a Lleida. L'exmembre de PxC més ben posicionat és Juan Garriga Domenech, que va de número sis. Garriga que formava part de l'equip de Montserrat Nebrera al PP i va participar en els contactes i gestions per una possible entrada de Nebrera a PxC, va entrar a PxC el 2010.

 Juan Garriga, va de número 6 a Barcelona

Un del candidats al Senat per Barcelon és Juan Carlos Segura Just, que va militar de jove al Frente de la Juventud, una escissió de les joventuts de Fuerza Nueva. Segura va ser condemnat el 1984 per assalts a la seus del partit UCD i tinença il·lícita d’armes, al costat d’altres militants de la seva organització com el polèmic Ernesto Milá.També se'l va detenir per cremar la figura del Rei del Museu de Cera de Barcelona, si bé no va ser condemnat.

 

                                              

Juan Carlos Segura Just, cap de llista al Senat

D'altra banda sembla que l'exsecretària general de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, amb el suport de Buxadé, hauria guanyat la partida al des de fa un any delegat o coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez. Ara Lora és la nova coordinadora a la comarca, i probablement encapçalarà la llista a la ciutat de Mataró. Tot i això la dissolució de PxC i entrada a Vox dels militants i regidors de PxC no ha resultat com s'havia anunciat donat que molts membres de PxC no hi estaven d'acord. Així cap dels tres regidors de PxC al Vendrell han entrat a Vox, i el regidor Joan Carrasco es presentarà a les municipals amb SOM Identitaris, partit del fundador de PxC, Josep Anglada. També es presentaran sota les sigles d'Anglada els membres de PxC a Roses. 

CANDIDATURA DE VOX AL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER BARCELONA

1. Don Ignacio Garriga Vaz de Concicao 
2. Don Juan Jose Aizcorbe Torra 
3. Don Serafin Serrano Marin 
4. Doña Maria Dolores Martin San Cristobal 
5. Doña Laura Aliaga Perez 
6. Don Juan Garriga Domenech 
7. Don Antonio Luis Amador Escoz 
8. Doña Francisca Soler Campoy 
9. Don Agustin Cañete Muñoz 
10. Doña Amanda Puiggros Marti 
11. Don Jose Manuel Arias Flores 
12. Doña Patricia Marta Muñoz Piedrabuena 
13. Doña Laura Benito Llenas 
14. Doña Marta Maria Alvarez Rodriguez 
15. Don Rodrigo Jurado Arias 
16. Don Jesus Rodriguez Pachon 
17. Doña Maria Jose Cano Tirao 
18. Doña Alicia Tomas Martinez 
19. Don Andres Felix Bello Sanz 
20. Don Fernando Moya Cantarero 
21. Doña Josefa Redondo Solis 
22. Don Miguel Pallerolas Reig 
23. Don Francisco Javier Millan Vidal 
24. Doña Alejandra Chirivas Brazo 
25. Doña Paula Teresa Cordera Aizpirua 
26. Doña Jennifer Christine Alonzo Pulido 
27. Don Juan Peran Ortega 
28. Doña Maria Rosario Cobo Fernandez 
29. Don Daniel Frigols Biel 
30. Doña Maria del Mar Ingelmo Torres 
31. Doña Mª José Perallon Gallego 
32. Don Julio Ariza Irigoyen

CAYETANA ÁLVAREZ DE TOLEDO i IGNACIO GARRIGA ES FOTOGRAFIEN EN EL MATEIX AVIÓ DE COMBAT. Crec que els votants espanyolistes de dretes partidaris de més mà dura, no ho dubtaran. Entre la marquesa que parla amb accent sudamericà i arrogància, i l'hispà-guineà de Sant Cugat del Vallès, triaràn majoritàriament pel segon. Potser serà una tria masclista, però és que aquest votant ho és, i així es deslliuraran del retret de ser racistes.

 Ignacio Garriga, fa tres dies, i a sota Cayetana Álvarez de Toledo ahir

Fotos de twitter

48 hores després que Ignacio Garriga Vaz de Concicao (Barcelona 1983), cap de llista de Vox per Barcelona a les eleccions general, es fes la foto a la cabina d'un avió de caça a l'estand de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament, la cap de llista del PP, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte (Madrid 1974), va repetir la mateixa imatge.

Vox, que recull els seus vots majoritàriament entre votants del PP i Ciudadanos i abstencionistes que creuen que Mariano Rajoy i Albert Rivera no van defensar amb prou fermesa la unitat d'Espanya amb motiu del Procés català, ha inclòs quatre generals a les llistes del Congrés: Alberto Asarta, Agustín Rosety, Manuel Mestre i Antonio Budiño. Els dos primer van signar l'estiu passat el manifest que reivindicava la figura del general Francisco Franco. Més a més, el general Fulgencio Coll, és el candidat de Vox-Actua Baleares a l'alcaldia de Palma. Tot i que ja ho va fer Podemos el 2015 amb Julio Rodríguez, ex cap de l'Estat Major de la Defensa, potser amb l'objectiu de trencar la imatge de partit antisistema, ara Vox en posa cinc en un context que el partit demana la dissolució de les autonomies, penes encara més llargues pels polítics catalans als que considera de colpistes, i s'oposa a la llei de la Memòria Històrica i l'exhumació de Franco. Fitxant tants generals segueix el camí de Jair Bolsonaro al Brasil i reforça el missatge de que quan la patria està en perill, l'exèrcit sí que sap el que cal fer per defensar-la. I el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, va ser militar professional dels Grupos de Operaciones Especiales (GOES).  Fa cinc anys La España en Marcha (els de Blanquerna) va plantejar-se posar al general Blas Piñar Gutiérrez, fill de Blas Piñar López de Fuerza Nueva, com a cap de llista a les europees. Però finalment no va quallar i els diferents membres de la famíla Blas Piñar van optar per donar suport a quatre llistes ultres o patriotes diferents.

La ultradreta ha emergit a Espanya no clamant contra la immigració (Plataforma per Catalunya només tenia ara vuit regidor a tot Catalunya i España 2000 set a tot Espanya), sinó aplegant el sentiment dels qui creuen que Espanya "és una i no cinquanta-una", volen deixar gairebé en l'àmbit familiar la llengua catalana, suprimir l'estat autonòmic i, per evitar que el càncer reaparegui, il·legalitzar els partits i entitats sobiranistes, i retirar tots els ajuts i subvencions a bona part de l'ampli ventall associatiu i cultural de Catalunya.

Ignacio Garriga, odontòleg de professió, i exdirigent del PP de Sant Cugat és fill de pare espanyol i mare equatoguineana, de quan Guinea Equatorial era colònia espanyola. És un cas amb final feliç del que recollia la novel·la i pel·lícula Palmeras en la nieve. I serà utilitzat per Vox per combatre les acusacions de racisme, donat que el primer diputat negre o mulato de les Corts Generals a Espanya serà precisament de Vox. 

La Marquesa de Casa Fuerte que encapçala la candidatura del PP a Barcelona, no parla català ni ha viscut a Catalunya, havent viscut la major part de la seva vida a Anglaterra i Argentina, té la triple nacionalitat espanyola, francesa i argentina i mostra un desconeixement i un menyspreu vers la realitat catalana, tot hi haver estat casada amb l'empresari Joaquín Güell. I en el seu arbre geneològic hi ha militars i nobles que lluitaren en campanyes diverses a Espanya i Amèrica. De la Reconquesta, alts Terços de Flandes a la creació de ciutats a les Amèriques.    

Cayetana Álvarez de Toledo ha respost a les crítiques a que encapçali la llista per del PP per Barcelona, qualificant a bona part dels catalans de xenòfobs i insinuant que se la rebutja per ser dona i argentina. Jo diria més, potser hi ha qui la rebutjarà per ser ser dona, rossa i el parlar arrogant que destil·la. Pot semblar masclista aquest anàlisis. L'anàlisi no ho és, donat que jo només constato el que senten bona part dels seus possibles votants que com a defensors d'uns valors immortals sí que són en essència masclistes. 

I, sense cap mena de dubte, presentar-la a ella com cap de llista del PP ha sigut el millor regal que li podia fer Pablo Casado al cap de llista Vox a Barcelona. Perquè molt votant espanyolista de la circumscripció de Barcelona, que desitja més mà dura amb el separatisme, entre el dentista mulato de Vox que destil·la proximitat i la rossa francoangloargentina del PP que destil·la distància i un pèl d'arrogància, triarà pel conegut ja com a "negre de Vox". Perquè repetim-ho, la ultradreta espanyola que vol posar-se al nivell de Le Pen o Salvini, no s'ha crescut electoralment amb el rebuig a la immigració. Ha sortit de l'armari dient no a l'estat de les autonomies, a les lleis de gènere, de la Memòria Històrica, l'avortament i el matrimoni gai. I serà islamòfoba i neofranquista però no és intrínsecament racista. I quina manera més senzilla de que el votant ultra a Barcelona es redimeixi de l'acusació de ser racista que votar a Ignacio Garriga. 

Ah! algú pot dir que no parlo d'Inés Arrimadas, que té molt a guanyar o a perdre en aquesta pugna pel volt unionista "mano dura" de Barcelona. Però és que ella encara no s'ha pujat a cap caça de combat!

LA ULTRADERECHA NO CONCURRIRÁ A LAS NUEVAS ELECCIONES GENERALES DEBIDO A SU DEBILIDAD Y A LA EXIGENCIA DE PRESENTAR FIRMAS. Sólo DN, La Falange FE y FE JONS intentan conseguirlas

La ultraderecha estará prácticamente ausente en las elecciones generales del próximo 26 de junio debido, no sólo al hundimiento social y electoral de estos partidos en las pasadas elecciones municipales y europeas, sinó por la dificultad de cumplir el requisito legal vigente desde hace siete años, que exige a aquellas candidaturas extraparlamentarias que concurran a elecciones generales o autonómicas, que aporten un mínimo de firmas o avales. Así el art. 169.3 de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General dice que "los partidos, federaciones o coaliciones que no hubieran obtenido representación en ninguna de las Cámaras en la anterior convocatoria de elecciones necesitarán la firma, al menos, del 0,1 % de los electores inscritos en el censo electoral de la circunscripción por la que pretendan su elección. Ningún elector podrá prestar su firma a más de una candidatura.”. 

Ello significa que para concurrir en Almería se precisa la fima de 453 personas, mientras que para Madrid se necesitan 3.700. Evidentemente si los grupos tuvieran un número de militantes movilizados las podrían conseguir, pero la situación actual de la mayoría de estos partidos es de debilidad absoluta.

Para las elecciones municipales no se exigen avales, mientras que para las europeas basta con aportar para una candidatura, que es de ámbito de todo el Estado español, el aval de 50 cargos públicos; es decir basta con 50 concejales, cuya firma no se hará pública ni les comprometerá pese a que pertenezcan a otro partido. 

Así hace dos años, muchos concejales de Plataforma per Catalunya, que no se presentó a las europeas, dieron su firma o aval a la candidauta europea de Impulso Social, coalición liderada por Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar y presidente de Alternativa Española (AES). En aquellas elecciones europeas otros grupos como La España en Marcha, Falange Española de las JONS o Democracia Nacional no tuvieron problemas para conseguir la firma de 50 concejales y concurrieron.

A las elecciones generales del pasado 20 de diciembre de 2015 FE-JONS se presentó en  8 provincias: Almería, Avila, Córdoba, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla y Valladolid. DN en 7: Almeria, Castellón, Ciudad Real, Huelva, León,Soria, Valladolid. Familia y Vida en 1, Baleares. Y Soluciona 1, en Málaga.

SÓLO INTENTAN CONSEGUIR LAS FIRMA DN Y FE-JONS

En estos momentos las únicas candidatura ultras que están recogiendo avales -dejando de lado VOX que hay opiniones dispares sobre si es o no ultra- son Democracia Nacional (DN), que pide además la supresión del decreto de convocatoria de las mismas, Falange Española de la JONS , grupo distinto de La Falange FE de Manuel Andrino que también está intentando conseguir avales en alguna provincia.. El grupo de Andrino es el que impulsó   la, de hecho desaparecida, La España en Marcha, junto a DN, AN, NPE y MCE, Está por ver si FE JONS, La Falange FE (Andrino) y DN las conseguirán. 

Por su parte los partidos agrupados en la federación RESPETO, formada por España 2000, Partido X La Libertad y Plataforma per Catalunya, acordaron en la reunión del pasado sábado en Alcalá de Henares, tal como se esperaba, no presentarse a las mismas, dado que, al margen de la dificultad para conseguir avales en circunscripciones como Barcelona o Madrid, entienden que su objetivo son las municipales de 2019. 
Ver resultados de la ultrderecha en las elecciones europeas de mayo de 2014 
Ver resultados de la ultraderecha en las muncipales de mayo de 2015

POCAS CANDIDATURAS ULTRAS CONCURREN A LAS ELECCIONES DEL 20-D DEBIDO A SU PÉRDIDA DE APOYOS, SUS DIVISIONES Y LA EXIGENCIA DE PRESENTAR FIRMAS. Falange de las JONS en 9 provincias, DN en 7, Familia y Vida en 2, y Soluciona en 1. España 2000, PxC y PxL en proceso de unificación no concurren

Tras los malos resultados de los partidos ultras, socialpatriotas o identitarios en las elecciones europeas de mayo de 2014,  tal como se refleja hoy en el listado provisional de candidaturas que publica el BOE, apenas habrán listas de estos partidos en las elecciones generales del 20 de diciembre. 
Ello se debe, no sólo a sus malos resultados en las pasadas elecciones europeas y municipales, sinó también, a  la debilidad,  división y ruptura de algunos grupos, así como a la exigencia legal que los grupos extraparlamentarios que concurren a las elecciones presenten el aval de las firmas del 0,1% del censo de las circunscripciones en las que concurren.

Plataforma X Catalunya, que obtuvo 59.949 votos en las Generales de 2011 en el conjunto de las cuatro provincias catalanas, fuertemente debilitada por el batacazo que sufrió en las municipales de mayo, tras la expulsión de su fundador Josep Angalda, ahora no se presenta como tampoco lo hacen España 2000 y el Partido X La Libertad con los que ha iniciado un proceso de convergencia o unificación.

La España en Marcha, surgida hace tres años con la unidad de acción de La Falange-FE, Nudo Patriota Español, Movimiento Católico Español, Democracia Nacional y Alianza Nacional, perdió fuerza y capacidad  tras la salida de la misma de Democracia Nacional, la "congelación" del Nudo Patriota Español y el más reciente abandono de Alianza Nacional. Pese a que se intentó recuperar la unidad bajo el paraguas de la sigla Coaliación Nacional, ésta, de hecho, ya no existe. El único de estos grupos que se presenta es Democracia Nacional que concurre en solitario al Congreso y Senado en Almería, Castellón, Ciudad Real, Huelva, León, Soria y Valladolid 

Democracia Nacional el pasado 12 de octubre en Barcelona 

Por su parte Falange Española de las JONS -grupo distinto a La Falange FE antes comentado- se presenta en nueve provincias: Madrid, Almería, Ávila, Córdoba, Palencia, Segovia, Sevillla, Valencia y Valladolid. El cabeza de lista en Madrid es su presidente Norberto Pico.  En las generales de 2011 Falange Española de la JONS obtuvo 2.988 votos, mientras que en las europeas de 2014, que podía ser votada en toda España, obtuvo 21.687.

Por su parte Alternativa Española (AES) del yerno de Blas Piñar, Rafael López Diéguez, que en las europeas concurrió junto a Familia y Vida en la coalición Impulso Social, no se presenta, mientras que Familia y Vida sí lo hace, pero sólo en Baleares y Barcelona. 

También se presenta, pero sólo en Málaga, Soluciona, partido impulsado por el director de Alerta Digital, Armando Robles que es candidato al Senado, mientras Desireé González lo es al Congreso. Robles propuso a Josep Anglada que encabezara la candidatura en Ceuta, Melilla o Madrid, algo que no cuajó. Se pensó en Anglada para las ciudadaes africanas dado que allí hay mabregíes musulmanes en las listas de PP y PSOE y podía haber sido útil para llamar al voto hispano cristiano.     
Según como se mire podría considerarse como ultra la candidatura en Valencia de la coalición valencianista-anti catalanista AVANT, impulsada por militantes del Grupo de Acción Valencianista (GAV) y del partido Renovación Política (RePo) vinculado a la desaparecida Coalición Valenciana. El hecho que en Valencia no se presente España 2000 -ahora en proceso de convergencia con Plataforma X Catalunya y Partido X La Libertad, puede motivar que los votos que en anteriores comicios fueron a este partido sean recogidos por Avant.

Por votro lado VOX, que fracasó por unos pocos votos en las europeas de 2014, y que según como se mire, puede ser considerado de ultraderecha, se presenta en 30 provincias. En Valladolid y Almería competirán VOX, DN y Falange Española de las JONS

Armando Robles, candidato de Soluciona por Málaga

Por último destaca la candidatura por Madrid del pòlémico abogado Emilio Rodríguez Menéndez -huído unos años a Argentina-, con la sigla Partido Social de la Justicia, que tal vez podría calificarse de populista ultra. De todas formas, a no ser que se corrijan las anomalías de la lista, ésta no será aceptada dado que los nueve primeros candidatos son hombres, vulnerándose así la exigencia de paridad de género.

ACTUALIZADO CON LAS CANDIDATURAS PROCLAMADAS 

 
FE-JONS (8): Almería, Avila, Córdoba, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla y Valladolid.
DN (7): Almeria, Castellón, Ciudad Real, Huelva, León,Soria, Valladolid.
Familia y Vida (1): Baleares.
Soluciona (1): Málaga
Coincidencia de Falange y DN en Almería y Valladolid.
Candidaturas NO proclamadas:
FE-JONS: Valencia
Familia y Vida: Barcelona
PSJ: Madrid