EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 3 DE REUS RATIFICA OBERTURA JUDICI ORAL A L'ANTIGA CÚPULA DE PxC PER DELICTE D'ODI PER LA CÒPIA DEL FALS XEC DE 4000 EUROS QUE SUPOSADAMENT REGALAVA LA GENERALITAT A CADA INMIGRANT, QUE VA INCLOURE EN LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011. Joan Garriga (ara Juan) i Mònica Lora són ara els màxims responsables legals de Vox a Catalunya, mentre que Josep Anglada que va ser expulsat de PxC, lidera Som Identitaris

Tal com ja anunciava aquí fa uns mesos, el cas de la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya de la campanya electoral de les municipals de 2011 finalment, amb molts anys de retard, anirà a judici. El passat 24 d'octubre el Jutjat número 3 de Reus va ratificar  l'obertura del judici oral acordada a l'abril per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. Això vol dir que el judici se celebrarà els propers mesos.

Aquest cas cueja i s'ha demorat molt des de 2011, primer perquè la propaganda electoral de PxC d'aquelles municipals -amb un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant- va ser denunciada a diferents jutjats i per diferents persones, entitats i administracions. I quan finalment es va centralitzar i unificar totes les denúncies a Reus, en haver estat l'entitat Al Watani de Reus en la persona de l'advocat Hilal Tarkou la primera en denunciar-ho, es va arxivar diverses vegades. Però fa uns mesos l'Audiència de Tarragona va resoldre que sí que havia d'anar a judici.
El fals xec anava acompanyat d'un text que deia:“S'han repartit 4.000 milions d'euros els dos últims anys, cosa que "significa que dels teus impostos t'han tret 600 euros per persona per donar 4.000 a cada inmigrant". 

Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha l'ara president de la gestora provincial de Vox, Joan Garriga, i la Secretària de la Gestora, Mónica Lora. També anirà a judici el fundador de PxC, Josep Anglada, expulsat l'any 2014 del partit.  Després de l'expulsió d'Anglada PxC va entrar en una crisi que va motivar el seu enfonsament electoral a les muncipals de 2015 i l'entrada a Vox de part de PxC el febrer passat, que van desplaçar als líders locals de municipis importants com L'Hospitalet de Llobregat a Mataró, va provocar la marxa de part de la militància i el fet que Vox no obtingués cap regidor a la província de Barcelona. Juan Garriga, president de la gestora provincial de Vox és cosí del diputat Ignacio Garriga. No forma part de la gestora de Vox  l'ex numero del MSR Jordi de la Fuente, que també ha agafat un important protagonisme dins de l'equip de Vox Barcelona.

   

ANGLADA ATRIBUEIX L'AUTORIA DE LA PROPAGANDA ELECTORAL COMUNA DE LES MUNICIPALS DE 2011 A DAVID PARADA. Anglada i Riera declaren com a investigats o imputats per la propaganda electoral de 2011. La resta de membres de l'Executiva van responsabilitzar davant del jutge a Anglada del contingut del programa i la propaganda

Aquest matí, després de no haver comparegut el passat 10 de maig, l'expresident de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, i l'ex regidora de Vic i ex Secretària de Presidència, Marta Riera, han comparegut davant det jutge Diego Álvarez de Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Reus, per declarar com a imputats o investigats pel sumari relatiu a la propaganda electoral que va fer PxC a Reus i altres municipis de Catalunya durant la campanya de les municipals de 2011. Cas que centralitzat als jutjats de Reus i pel que està imputada tota l'Executiva del partit de l'any 2011, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal.  

 

Tant Anglada com Riera han respost a les preguntes del jutge i de l'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou, afirmant que ells no van tenir cap paper rellevant en l'elaboració del programa electoral, donat que aquesta hauria estat radactada pel secretari d'Organització i Acció Electoral, David Parada, al marge que cada una de els cent candidatures que es van presentar, van fer els seu propi programa, en tractar-se d'unes eleccions locals. 

I pel que fa a la reproducció i enviament del suposat xec de la Generalitat i el Pacte Nacional per a la Immigració, segons el qual cada immigrant hauria rebut un ajut de 4.000 euros, Anglada ha afirmat que la idea d'enviar-lo amb la propaganda electorala havia estat de David Parada, de Joan Carles Fuentes  i del secretaria General, Robert Hernando. 

Així Anglada ha aportat diversos e-mails signats per Parada relatius al contingut del programa electoral i el material comú que estava a disposició dels diferents grups locals. D'aquesta manera Anglada contradiu el que han declarat aquest últims mesos altres membres de l'Executiva de PxC que es van desentendre de la redacció del programa electoral i la propaganda, atribuint la seva autoria a Josep Anglada. 
Però segons m'ha dit David Parada els mail que ha aportat Anglada al jutjat de Reus, no són d'aquella campanya de les municiopals, i que les seves funcions no eren decicir el contingut de la campanya sinó els candidats de les llistes. 

L'11 de maig ja va declarar el Secretari d'Organització i ex regidor de Sant Boi, David Parada,  dia en que també havien estat citats l'ex president de PxC, expulsat del partit, Josep Anglada, i l'ex secretària de Presidència, Marta Riera, els quals no van compareixer i van ser advertits de que serien detingut si no s'hi presentaven avui onze de juliol.

Parada va afirmar que PxC era, fins fa dos anys quan es va expulsar a Anglada, un partit totalment persidencialista en el que ho controlava i decidia Anglada, sense que els membres de l'Executiva tinguessin cap capacidat decisòria.

El mateix van dir el delegat a Barcelona de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, i els exregidors de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, i d'Olot, Moisés Font, que  van compareixer  assistits per l'advocat madrileny, José María Ruiz Puerta, president del Partido X la Libertad i Secretari General de Respeto (Federació d'España2000, PxC i PxL) vingut exprés des de Madrid. I a diferència d'Anglada i Riera que avui sí han respost a les preguntes de l'advocat de l'acusació, aquests membres de l'Executiva només van respondre a les preguntes del jutge, acollint-se al dret a no respondre les preguntes fetes per l'acusació.

Els propers en declarar seran el responsable a les comarques lleidatanes, Eduard Pallerola, l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, i l'advocat Joan Garriga, demàpassat el 13 de juliol; i el 18 de juliol el Secretari General, Robert Hernando, l'actual president, August Armengol, i la regidora de Mataró, Mònica Lora. 

David Parada

 Anglada xerrant amb l'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou, al bar proper als jutjats.

 ANGLADA I L'EXECUTIVA DE PxC ENFRONTATS EN DIFERENTS CASOS JUDICIALS

En aquests moments la direcció de PxC i el seu fundador, Josep Anglada, estan enfrontats en diverses causes judicials. Una d'aquestes és el suposat intent de membres de l'Executiva de PxC per provocar un accident de trànsit a Anglada en un revolt de la carretera de Tavèrnoles,  pel tal que no es pogués presentar a les municipals, pel que estan imputats diversos dirigents de PxC, sota l'acusació de conspiració per atemptar a càrrec públic, pendent ara de que es fixi data pel judici a l'Audiència de Barcelona. Hi ha també la querella d'Anglada contra l'Executiva per la usurpació dels comptes de correu, face i twitter d'Anglada i Riera, i la difusió a terceres persones de mails privats. 

Mentre Plataforma X Catalunya s'ha federat amb el  Partido X La Libertad i amb España2000, creant la federació Respeto, Josep Anglada, que va ser reescollit com a regidor de Vic per Plataforma Vigatana, va crear un nou partit, el Front Nacional Identitari, que dissabte va acordar canviar el nom actual, per un de dues paraules, que formarà un acrònim amb més ganxo, que es farà públic un cop demà es notifiqui al registre de partits del Ministeri de l'Interior.

EL SUPREM CONFIRMA LES PENES D'ENTRE 16 I 19 ANYS DE PRESÓ PELS D'STROIKA I INCREMENTA LA PENA FINS A 3 ANYS PELS DOS ANTIFEIXISTES CONDEMNATS PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

 Imatge del judici pel cas Stroika, el Suprem confirma les penes d'entre 16 i 19 anys

  Familiars del condemnats, manifestant-se el passat 12 d'octubre a Barcelona

A sobre, Imatges de la concentració ultra el primer dia del judici per l'atac del 12 d'octubre de 2011contra The Other Place

 Si bé l'Audiència va condemnar a Sergi i Rubén a dos anys de presó, el Suprem ho apuja a tres, i hauran d'ingressar a la presó.Els dos acusats a la banqueta. Entre el públic mirant a la càmera, els llavors regidors de PxC, Alberto Sánchez i Javier García.

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes d'entre 16 i 19 anys de presó imposades per l'Audiència de Barcelona el passat juliol, a deu neonazis catalans, com autors de l'atac perpetrat el 23 de març de 2012 davant la sala Stroika de Manresa on s'anava a celebrar un concert antifeixista.  

El Suprem rebutja la petició de nul·litat de les gravacions de les converses telefòniques que demanaven les defenses, i la petició de la fiscalia i acusacions particulars de condemna a les altres quatre persones imputades que van ser absoltes.

 El Suprem considera provat que els condemnats d'ideologia neonazi es van reunir una estona bans de l'atac a Terrassa on es vam repartir bengales i barres de ferro per atacar a persones d'ideologia contraria que anessin al concert a la menciona sala manresana.

Els neonazis van agredir brutalment un jove, que va resultar ferit crític, amb un traumatisme cranial que li hauria causat la mort si no hagués estat intervingut mèdicament de forma ràpida. També van agredir un altre jove i van llançar una bengala a l'interior d'un cotxe on s'havien refugiat un grup de joves. Els condemnats són a la presó des de juliol de 2012.

EL SUPREM ADMET PARCIALMENT EL RECURS I PUJA DE 2 A 3 ANYS LA PENA PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

Aquest atac a manresa va ser la resposta a una anterior agressió produïda el 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava un concert, a la porta del qual va ser greument ferit al cap, el conegut dirigent de Plataforma X Catalunya (PxC) i el Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández.  Per aquesta agressió a Fernández, la la Secció Dècima de l'Audiència va condemnar el passat octubre a dos anys de presó a Sergi H i a Rubén G. Ara el Suprem ha elevat a tres anys de presó la pena imposada a aquests dos joves, cosa que farà que hagin d'ingressar a la presó.

A la primera sessió del judici per aquests fets, es van produir incidents al davant de l'Audiència quan un grup d'ultres van irrompre per darrera d'on es concentraven els antifeixistes.

DEMANEN 15 ANYS DE PRESÓ PELS ANTIFEXISTES ACUSATS D'AGREDIR AMB PALS I PEDRES A UNS ULTRES QUE EREN A UN BAR DE SANTS DEL 12 D'OCTUBRE DE 2013

 La Fiscalia demana quinze anys de presó a sis joves antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a un grup de simpatitzants d'ultradretra el 12 d'octubre de 2013 per la tarda mentre eren a un bar de Sants, després d'haver assitit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.

Segons l'escrit del fiscal, en l'escrit que adjunto íntegre (eliminant cognoms) els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado,  van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda" .  

El fiscal els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un delicte de anys i tres faltes de lesions, amb els agravants d'odi i discriminació per motius ideològics, d'abús de superioritat, i d'anat enacaputxats.

Aquest serà el segon judici que se celebra a Barcelona per agressions realitzades per militants antifeixistes cap a militants d'ultrdreta un 12 d'octubre. Fa mig any es va condemnar a dos antifeixistes per l'agressió que va patir el militant de PxC i el MSR, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local The Other Place del Poble Nou a Barcelona, on Democracia Nacional feia un acte

 

Imatge de les ferides que van patir dos dels agredits

Estat en que van quedar les cadires i taules del bar

ESCRIT D'ACUSACIÓ                                         

FISCALÍA PROVINCIAL DE BARCELONA

Servicio de Delitos de Odio y Discriminación

JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 19 BARCELONA

DILIGENCIAS PREVIAS: 2196

AÑO: 2013 

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN

  EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el JUZGADO DE LO PENAL, formulando escrito de acusación respecto a IVÁN XXX XXX, ERIC XXX XXXX,  LUCÍA XXXX XXXX, FÉLIX  XXX XXXX, KARIM XXXX XXX  y JAIME XXXX XXX, y se interesa el sobreseimiento provisional de la causa con arreglo al art. 641.2 Lecrim. respecto a los imputados Xavier XXXX XXXX  y David XXXX XXXX, todo con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: Se dirige acusación contra las siguientes personas y por los hechos que después se describirán:

1.- IVÁN XXXX XXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

 2.- ERIC XXXX XXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

 3.- LUCÍA XXXXX XXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

 4.- FÉLIX XXXXX XXXX, mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia.

 5.- KARIM XXXXX XXXXX,  mayor de edad y sin antecedentes penales.

 6.- JAIME XXXXX XXXXX, mayor de edad y sin antecedentes penales.

1.- Contextualización de los hechos.

 El día 12 de octubre de 2013, con motivo de la celebración del "Día de la Hispanidad", como viene siendo habitual en los últimos años, al margen de las manifestaciones y concentraciones convocadas por partidos políticos inequívocamente democráticos, tuvieron lugar en la ciudad de Barcelona varias movilizaciones de tipo antagónico,  por un lado, se manifestaron grupos de extrema derecha y por otro, el denominado autodenominado colectivo antifascista. Los primeros para celebrar la fiesta nacional España y hacer un acto de homenaje a la bandera española, y los segundos para denunciar la presencia en las calles de personas de ideología fascista, bajo el habitual lema "12 de octubre. Nada que celebrar”..

Los colectivos vinculados a la extrema derecha desde hacía semanas estaban realizando una intensa campaña de publicidad, especialmente por Internet, para conseguir tener la máxima afluencia a sus actos, y para animar a personas tanto de territorio catalán como del resto de España para que asistiesen. Para ello, agrupados en una plataforma llamada "La España en Marcha", suscribieron un documento conjunto en el que defendían, entre otros puntos, la derogación de la Constitución Española, la unidad nacional indisoluble y soberana de España, la abolición de las autonomías, un estado unitario nacional y social, la prohibición de la difusión de ideas secesionistas, el final de las corrientes migratorias y la regeneración del sistema de justicia.

Así a las 11 de la mañana celebraron una manifestación con punto de partida en la Plaza España convocada por el partido político ultraderechista Democracia Nacional bajo el lema "Catalanidad es Hispanidad”  apoyada por otros grupos de marcada radicalidad de ámbito ultraderechista como Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español o Acción Juvenil Española, integrando la citada plataforma "La España en Marcha".

Como reacción a las convocatorias de carácter ultraderechista anteriormente citadas, colectivos autoproclamados “antifascistas” convocaron una concentración a las 08.00 horas en la plaza de Sants de Barcelona bajo el lema "Paremos el Fascismo", en rechazo de la presencia de varias organizaciones de extrema derecha.

En este sentido la “Plataforma Antifascista de Barcelona” (PAB) a través su blog en Internet convocaba durante el mismo día varias movilizaciones bajo el lema "12-O: jornada de lucha antifascista". Además de la convocatoria de las 08.00 horas en Sants, también se hacía mención a la concentración de las 12.00 en la plaza Universidad, muy cercana a la concentración de carácter unionista de la plaza de Cataluña convocada a la misma hora por los partidos políticos democráticos. La Plataforma Antifascista de Barcelona aglutina varias personas procedentes de diferentes corrientes de la extrema izquierda que tienen como principales ejes de su estrategia la recuperación de la memoria histórica y la lucha contra lo que llaman fascismo institucional, contra los partidos, organizaciones y grupúsculos ultraderechistas o "neonazis" y contra el capitalismo.

Entre las personas que forman parte de este conglomerado hay determinados miembros que se integran o relacionan con los movimientos skinheads de extrema izquierda como los Redskins (skins rojos), los SHARP (Skinheads contra los prejuicios raciales) o los RASH (Red & Anarchist Skin Heads) y que en ocasiones suelen utilizar la violencia como instrumento para la defensa de sus ideas y la consecución de sus fines.

 La concentración en la plaza de Sants de los colectivos antifascistas comenzó a las 08.00h de la mañana y hasta las 10: 45h se mantuvo en este lugar. A partir de este momento y en un número aproximado de cuatrocientas (400) personas se desplazaron en manifestación hasta la plaza de Universidad. Aunque durante el recorrido no se produjeron incidentes graves, cabe mencionar que algunas personas de la manifestación antifascista increparon a personas que portaban banderas españolas o que lucían camisetas con símbolos unionistas que se encontraban durante el transcurso del recorrido.

La concentración antifascista en la plaza Universitat finalizó sobre las 13.30 horas, momento en que los asistentes retornaron en manifestación en la plaza de Sants sin incidentes destacables. En este punto las personas fueron marchando del lugar y se observó que algunas de ellas entraban en el CSA (Centro Social Autogestionado) Can Vies.

 El CSA Can Vies, en la fecha de los hechos era uno de los espacios más representativos dentro de los movimientos alternativos (okupas, libertarios, antifascistas, independentistas revolucionarios, anarquistas insurreccionalistas y otros) de Cataluña. Esta polivalencia provoca que sea frecuente y habitual la organización de charlas, debates, presentaciones de campañas, fiestas solidarias, talleres, entre otros, pero siempre desde una vertiente ideológica en ocasiones de corte radical.

Por otra parte, el acto convocado por las formaciones políticas ultraderechistas reunió a unas trescientas (300) personas aproximadamente, ciento cincuenta (150) de ellas venidas en autocares desde el resto del Estado, y finalizó con un homenaje a la bandera en la plaza Sant Jordi en Montjuic, momento en que los asistentes se marcharon del lugar en grupos, pero algunos de los asistentes se dispersaron por la zona de Sants en varios bares y restaurantes.

2.- Agresión.

 A las 15.45 horas a través de la red social twitter y por medio del perfil de una persona cuya relación con estos hechos no ha sido determinada, se difundió que en un bar cercano a la Carretera de la Bordeta de Barcelona, en el barrio de Sants había “una docena de nazis...junto al instituto Lluís Coromines. Mucho cuidado."

 Poco después, sobre las 16.15  horas los acusados IVÁN XXX XXXX, ERIC XXX XXXX  ,  LUCÍA XXXX XXXX, FÉLIX  XXX XXXX, KARIM XXXX XXXX  y JAIME  XXXX XXXX, vinculados con los colectivos de izquierda radical autodenominada “antifascista”,

EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.

Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  

 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 

 El ultres a la banda sud de l'Audiència

El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA

El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 

Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 

Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 

Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 

 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 

A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.

Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  

 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  

L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.

    En Sergi H, explicant com ha anat el judici

 

DETINGUT EL PRESUMTE AUTOR DE L'ATAC A STROIKA QUE APAREIXIA AL VÍDEO DEL BAR I NO S'HAVIA IDENTIFICAT. El dia 9 judici per l'atac antifeixista del 12 d'octubre de 2011 que hauria motivat la posterior "resposta" d'Stroika

(Actualitzat, divendres 19 a sota!)

Els mossos d'esquadra (llegir nota de premsa) van detenir ahir a Pedro M M, veí de La Canoja (Tarragona) acusat de ser l'autor de l'atac a  Sala Stroika de Manresa del 23 de març de 2012 que faltava per identificar. El passat 18 de julio l'Audiència de Barcelona va condemnar a penes d'entre 16 i 19 anys de presó a 10 de les 16 persones jutjades per aquest atac neonazi. El el judici els mossos van aportar el vídeo del Bar Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar els condemnats després de l'atac on se'ls veia a tots i a un menor ja condemnat per la jurisdicció de menors. En el vídeo apareixia un jove que no es va poder identificar. A l'última sessió del judici l'encausat Alberto F F, veí de Tarragona, que era un dels que estava en llibertat provisional i va ser absolt, va aparèixer a la sala emmanillat en haver estat detingut i empresonat dos dies abans per presumptament haver extorsionat a diverses persones i prepar-ne el segrest d'una altra per aconseguir diners per la defensa dels encasusats i la indemnització a les víctimes. En aquella operació van ser detingudes quatre persones -una d'ella Alberto F F- dues de els quals van ingressar a presó. 

Ara els mossos han aportat proves que la persona que apareixia al vídeo de Cal Curro, Pedro M M és un dels "cadells" dels CUSOS (grup de seguidors radicals d'Ultras Sur i Brigades Blanquizaules) que havia estat detingut, però no empresonat per aquesta extorsió per pagar els advocats i la indemnització. Segons els mossos aquest jove de La Canonja s'hauria desplaçat des de Tarragona a Manresa amb el mateix cotxe que Alberto F F i Carlos P J, que van ser absolts en no haver quedat demostart que van participar a l'acció i no apareixien en el vídeo posterior on tot el grup sopa a Cal Curro.

S'ha de dir que la Fiscalia va recórrer l'absolucions dels quatre homes de l'Anoia i Tarragonés que, tot i anar a Manresa, no es va considerar provat que hi van participar, i d'Ana M, parella del considerat líder dels CUSOS Javier C M, que segons la investigació va fer les tasques d'informació in situ l'estona prèvia a l'atac.

Així doncs, al marge d'aquest recursos, en que Fiscalia i acusacions demanen que es tinguin en compte certes converses telefòniques intervingudes i dels declaracions inicials al jutjat de Manresa, ara s'iniciarà la instrucció per jutjar al detingut ahir que també està imputat per la presumpta extorsió a empresaris per pagar advocats i indemnitzacions, que es jutjarà a part.  
 S'ha de dir que mentre en el judici per la jurisdicció específica al menor Fernando C, que inicialment ho va confessar tot en seu judicial, es va considerar provat que l'acció va ser una venjança per l'atac a pedrades d'un grup d'antifeixistes al concert del 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place del Poble Nou de Barcelona, la sentència de l'Audiència sobre la resta del grup no ho va considerar provat. En aquell atac del 12 d'octubre de 2011 va resultar amb ferides al crani el dirigent de PxC al Vallès Occidental, i ex secretari de l'Est d'Espanya del Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández. El proper dia 9 se celebrarà a Barcelona el judici per aquell atac antifeixista que segons mossos i la sentencia de la jurisdicció de menors de Fernado C. va motivar la resposta d'atacar Stroika.

llegir nota de premsa de Mossos d'Esquadra

ACTUALITZAT DIVENDRES 19: EN LLIBERTA PROVISIONAL
El jutge número 2 de Manresa ha deixat en llibertat provisional avui divendres a la tarda a Pedro MM, després de declarar. Només ha respost les preguntes del seu advocat.

ASSAD ENCARA TÉ ALIATS (article al Punt Avui, 12-2-2012)

Article al Punt Avui

12/02/12 02:00 - Periodista - Xavier Riusemail protegit

Seguidors d'Assad durant l'arribada del cap diplomàtic rus, Sergei Lavrov, a Damasc Foto: AFP.

Si dues conclusions es poden treure dels últims esdeveniments viscuts a Síria i de la posició russa al Consell de Seguretat és que encara haurà de morir molta gent abans que Baixar al-Assad caigui, i que encara té suports dins i fora de Síria, per més que la majoria de països de la Unió Europea i del Consell de Cooperació del Golf hagin retirat els ambaixadors, i que la Lliga Àrab li demani que deixi el poder en mans del vicepresident.
Assad té el suport de Rússia que, juntament amb la Xina, va vetar la resolució del Consell de Seguretat de fa una setmana, no només perquè Rússia té al port sirià de Tartus la seva única base naval a la Mediterrània, i importants acords de venda d'armes amb Damasc, sinó perquè no vol que una caiguda violenta d'Assad generi un contagi a les repúbliques caucàsiques. Un contagi que podria desestabilitzar Rússia, ara que Putin es disposa a guanyar amb mètodes de dubtosa transparència les eleccions. Rússia, a més a més, fa pagar a la comunitat internacional l'engany que va patir quan no va vetar la Resolució 1973 sobre Líbia, que es va dir que autoritzava només accions armades per aturar els atacs a la població i imposar un alto el foc a les parts, també als opositors. I com es va veure, es va utilitzar per bombardejar només un bàndol, fins a fer caure Gaddafi. Hi ha qui ha comparat les massacres de civils a Homs i les imatges de milicians amb fusells enfrontant-se a tancs i artilleria amb les del Sarajevo de fa vint anys. Als Balcans històricament havien topat durant segles els interessos de tres blocs: l'occidental catòlic, l'oriental eslau ortodox i l'otomà musulmà. A Síria s'enfronten ara també els interessos de tres blocs que, històricament, han lluitat per liderar el món islàmic: l'àrab, el persa i turc.
Els àrabs estan dividits en dos blocs. Per una banda hi ha els interessos de la teocràtica i feudal Aràbia Saudita i la majoria de monarquies petrolieres que, si bé no desitgen que continuïn les revoltes, volen fer caure Assad, xiïta alauita, l'home al món àrab de l'Iran. I de l'altra, Qatar, veritable poder emergent, nou centre financer i polític, amic d'Occident i pare de la televisió Al-jazeera que ha il·luminat les revoltes.
En segon lloc hi ha l'Iran, que té en Assad la seva porta d'entrada al món àrab i la clau per sostenir Hezbol·là, partit i milícia que, no només pot fer esclatar l'equilibri al Líban, sinó que posa sota les cordes sempre que vol Israel. I l'Iran pugna ara amb Occident, Israel, i també amb Aràbia Saudita, per la possessió o la capacitat de tenir l'arma atòmica.
I en tercer lloc Turquia, que és el model democràtic dels islamistes de Recep Tayyip Erdogan, veí de Síria, que pateix una allau de refugiats i dóna suport material als desertors de l'Exèrcit Sirià Lliure. I si el règim de Damasc cau gràcies a l'ajuda turca, serà una derrota estratègica dels àrabs.
Però al marge dels amics i enemics que Assad té al món islàmic, tal com es va veure en la rebuda que es va fer a Damasc i Alep al ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, Assad té el suport de la minoria alauita, de part de la burgesia sunnita i dels cristians d'aquestes dues ciutats, que coneixen bé les persecucions que pateixen ara els cristians a Egipte.
El que ningú sap és fins quan Assad i els caps de l'exèrcit i els cossos policials, majoritàriament alauites, podran continuar massacrant el seu poble. Evidentment ja no hi ha marxa enrere i un cop caigués el líder, no hi hauria cap vicepresident ni general alauita que pogués controlar les masses com es va fer a Tunísia i Egipte. De moment Assad ha reprimit els rebels amb artilleria i tancs, però ha evitat utilitzar els centenars de milers de soldats, majoritàriament sunnites, per por que es neguin a disparar contra els seus germans i es passin a l'enemic. Serà potser llavors quan les hores d'Assad s'acabin. Mentrestant, atrinxerat a Damasc, les seves tropes continuaran matant i sempre a la desesperada, podrà intentar fer sortir les masses al Líban com una cortina de fum per guanyar temps.