LES LLAVORS DE L'ODI ENCADENANT LA HISTÒRIA. Una reflexió sobre Brenton Tarrant, l'assassí de musulmans a Nova Zelanda. En els carregadors dels fusells hi tenia el nom de Josué Estebanez, l'assassí de Carlos Palomino a Madrid el 2007, o del guerrer serbi Milos Obilic, que va matar al sultà Murad a la batalla de Kosovo el 1389

Sempre he discrepat dels qui per ingenuïtat, candidesa o ignorància, diuen que al feixisme i a la xenofòbia se la desactiva llegint. Que els qui exerceixen violència o inciten a la discriminació contra altres persones pel seu color de pell, origen, idees, religió, diferent opció sexual, etc... si llegissin més canviarien.

 Però Anders Breivik, autor dels atemptats a Noruega del 22 de juliol de 2011 contra setanta-set joves socialistes, era una persona molt llegida. I va escriure un manifest de 1500 pàgines titulat "2083, Una declaració d'independència europea" en la que lloava a partits espanyols com Falange Española, España 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, Fuerza Nueva, Plataforma per Catalunya, als que desitjava que milloressin els resultats en les properes eleccions.  També estava molt llegit el supremacista blanc,  Dylann Roof, autor de la matança del 17 de juny de 2015 a l'esglèsia de Charleston de Carolina del Sud. Alexandre Bissonnette, autor de la matança del 29 de gener de 2017 a una mesquita de Quebec era estudiant de Ciències Polítiques i  a les xarxes havia manifestat la seva admiració per Le Pen. I si veiem l'escenografia de com ha perpetrat la matança d'ahir a dues mesquites de Nova Zelanda, Brenton Tarrant, se li pot dir de tot menys ignorant. Moments abans de la seva acció va enviar un correu electrònic a setanta persones, entre elles la Primera Ministra, amb un document de 74 pàgines on desgranava la seva ideologia racista i demanava reaccionar contra la decadència amb frases com aquestes: "Hem d'acabar amb la immigració i deportar als invasors que vien a la nostra terra. No és qüestió de prosperitat, és de supervivència"-

En els carregadors dels seus fusells automàtics hi havia posat el nom de persones o fets que volia homenatjar. Milos Obilić (Милош Обилић), un cavaller serbi que a la batalla de Kosovo Polje, el 28 de juny de 1389, en veure que les tropes cristianes estaven sent derrotades per les otomanes, va anar on era el sultan Murdad al que va assassinar. Obilic va ser evident decapitat al moment i passaria a formar part de la mitologia sèrbia. (Per cert, la història s'encadena amb matances periòdiques i jo el juliol de 1999 vaig assistir al poble d'Obilic -on va tenir lloc la batalla de Kosovo sis segles abans- a l'obertura d'una fossa comuna amb una trentena de cossos d'homes i dones, nois i noies albanesos executats un mes abans, just quan els serbis s'anaven a retirar de Kosovo). També tenia un carregador la data i el nom de 1683, quan va haver-hi el segon setge otomà a la ciutat de Viena.

  Milos Obilic matant al sultà Murad. Malgrat això els turcs van guanyar la batalla de Kosovo

Així ell, matant cinquanta musulmans neozelandesos venjava la batalla de Kosovo, el setge de Viena o la imagino per ell injusta condemna de presó de Josué Estebánez, assassí d'una punyalada al metro de Madrid del jove antifeixista madrileny, Carlos Palomino.  I mentre ho feia i retransmetia per Facebook escoltava la cançó "Karadzic, líder dels serbis" en la que els radicals serbis lloen les seves matances de croats catòlics i bosni musulmans els anys noranta. Unes matances que per aquests desagreugen les derrotes sèrbies front els turcs sis segles abans.  

Cançò "Karzdic, líder dels serbis" que sonava al cotxe mentre perpetrava les assassinats

 Algú podrà dir amb part de raó que que ni Le Pen, ni els partits ultres espanyols als que desitjava sort Breivik, ni els que demanen la lliberta de l'ultra espanyol, Josué Estébanez, són corresponsables dels crims comesos per llops solitaris radicalitzats. Però quan se sembra el discurs de l'odi vers els altres, tant és si es fa des de l'islamisme wahabita, com si es fa des del supremacisme blanc, encara que sigui portant samarretes amb els número 14, 18 o 88, relatius a Hitler o la necessitat de la supremacia blanca, o des de la rancúnia nacional basada en mites guerres passades, surten persones que es creuen escollides per venjar aquests greuges o assassinar als que encara que sigui per traspàs generacional durant segles, els consideren culpables de fets passats. 

La història s'encadena i persones que se senten escollides i potser protagonistes d'un joc de guerra a la consola o a Internet, donen sentit a la seva vida cometent crims esgarrifosos com els d'ahir a Nova Zelanda. Ah! i aquestes matances es poden fer amb més facilitat gràcies a les facilitats legals per obtenir armes que la majoria de líders ultres (Vox també ho proposa ara en el seu programa electoral), consideren un dret dels ciutadans per garantir la seguretat d'Occident  amenaçat per desaprensius que, evidentment, són de fora.

ARMES.VOTS I RELIGIÓ. Analizo al Punt Avui conseqüències i respostes polítiques a la massacre d'Orlando

Xavier Rius
El Punt Avui, 14 de juny de 2016.

La massacre d'Orlando duta a terme per Omar Siddique Mateen, nord-americà fill d'afganesos, ha sacsejat el panorama polític nord-americà en precampanya electoral. No només perquè demostra que tots som vulnerables davant les bales d'un boig que jura lleialtat a Estat Islàmic, sinó perquè constata una de les promeses en què Barack Obama ha fracassat perquè no ha tingut el suport de les cambres: la restricció a la possessió d'armes.

Malgrat que s'han produït diverses massacres, com la de l'escola de primària de Sandy Hook
el desembre del 2012, en què van morir vint nens i sis professors, li ha estat impossible restringir la llibertat que tenen els ciutadans per comprar i portar armes, incloses armes automàtiques com la que es va utilitzar a Orlando.

Obama s'ha referit a l'atac com un crim d'odi. I tot fa pensar que Siddique Mateen es va obsessionar després de veure dos homes besant-se. I aquí és important recordar que l'odi als homosexuals no s'estén només des
de certes esglésies i mesquites.
L'odi als gais el propaguen aquells que, tot i respectar els gais com
si es tractés de malalts, s'oposen a la regulació del matrimoni entre parelles del mateix sexe. El propaguen declaracions com les del president rus, Vladímir Putin, que justifica la prohibició de manifestacions en favor de l'homosexualitat amb l'argument que “no té res en contra dels gais”, però ha d'evitar “que s'acostin als nens”; identifica, així, homosexualitat amb pederàstia. L'odi s'estén a la Xina, quan es prohibeix que apareguin al cinema i a la televisió.

I mentre les paraules d'Obama sobre la matança han insistit en la necessitat de restringir el dret
a les armes i de ser més estricte amb les persones amb antecedents com Siddique, el candidat republicà, Donald Trump, ha aprofitat per demanar, no ja restriccions en la compra d'armes, sinó la prohibició de l'entrada de musulmans als Estats Units. Proposta que implícitament aboca presumpció de culpabilitat cap a totes les persones musulmanes o originàries de països islàmics.

No deixa de sorprendre que Trump, que té el suport dels sectors cristians conservadors dels Estats Units, que consideren l'homosexualitat una desviació de
les lleis naturals, emparant-se en els múltiples versicles de l'Antic Testament i també en el Nou Testament (Romans 1,26 i Corintis 6,9), aprofiti aquest atac a la llibertat sexual en general i a la manifestació pública de l'homosexualitat per confrontar el modus de vida americà amb el dels països musulmans.

Aquí, certament, hi ha un dels elements més complexos de resoldre, però són les mateixes societats dels països islàmics les úniques que ho poden fer. No topem tant en el que diu o en com s'ha d'interpretar l'Alcorà,
la Bíblia i l'Evangeli amb relació a
la sexualitat, sinó en el problema real que suposen els murs legals que es posen a la majoria de països islàmics per reubicar la religió en l'àmbit individual. I les principals víctimes d'aquestes reticències a ubicar la religió i la moral en l'àmbit privat són les mateixes dones i homosexuals dels països musulmans. Són aquells musulmans que relativitzen les creences com han fet la majoria de cristians, però se n'han d'amagar per no ser titllats d'apòstates.

Posar sota sospita, com fa Trump, tota la població musulmana, o originària de països islàmics, és un greu error. Però també és un error –i aquí Trump juga hàbilment les seves cartes–
que Obama i Clinton es neguin a prendre posició sobre l'islamisme salafista i aquells que prediquen interpretacions literals de l'Alcorà, per respectar la llibertat religiosa que impera als Estats Units. I és que en molts estats americans
el que és estrany no és ser evangèlic creacionista –que nega Darwin– o musulmà salafista, sinó fer públic i sense vergonya que
un és ateu i que en l'ateisme ha trobat la pau espiritual.

Caldrà veure ara com evoluciona la investigació i el debat polític. Però qualsevol discurs com el que fa Trump, que insinua la impossibilitat de les societats islàmiques d'evolucionar, serà un error. Tunísia, amb una població musulmana, ha aprovat una Constitució que reconeix la llibertat de consciència, a creure i deixar de creure. A Tunísia ja no es pot castigar un musulmà que qüestiona en públic la literalitat de l'Alcorà ni un ciutadà que
fa públic que ha deixat de creure.

Aprofitar l'atemptat d'Orlando per encendre la islamofòbia com volen alguns pot ajudar a guanyar vots, però no resol res.

 Llegeix al Punt Avui

DISSABTE ACTE A BARCELONA ON ES LLEGIRAN ELS NOMS DEL 7.291 COSSOS RECUPERATS I IDENTIFICATS DE LES VÍCTIMES DEL GENOCIDI DE SREBRENICA. Vols participar-hi llegint-ne un?

“La matinada de l’11 de juliol de 1995, una columna de milicians de l’autoproclamada República Srpska de Bòsnia (Република Српска)  comandats per el General Mladic, va ocupar Srebrenica, declarada enclavament segur per les Nacions Unides. Va demanar als cascos blaus holandesos que abandonessin el lloc i quarter general de Potocari on s’havien establert. Les dones i nens van ser obligats a agafar a peu la ruta de Tuzla, mentre que els homes, grans i joves, van romandre a la població. Posteriorment un llistat de 8.373 homes es varen donar per desapareguts”.Sentència en ferm del Tribunal Penal Internacional pels crims a l'ex-Iugoslàvia.

 Que no torni a passar mai més A ningú ni en cap lloc

L’any 2013 l’estat Holandès va ser condemnat per negligència. Tres caps de la milícia serbobosnia van ser declarats culpables de genocidi i estan empresonats amb penes de 30 anys. El General Mladic continua empresonat sense condemna. 7.291 cossos han estat identificats i enterrats en el memorial de Potocari, on cada any es fa un acte de record i sepeli dels nous cossos trobats i identificats. Cada 11 de juliol, Bòsnia i Hercegovina està de dol.

100 anys després del genocidi armeni, 70 anys després de l’alliberament de Mathausen, 20 anys després del genocidi de Srebrenica, el món hauria d’estar de dol. La història es repeteix i no aprenem.

 Diverses associacions catalanes hem intentat any rere any no oblidar els fets de Srebrenica i la guerra dels Balcans amb actes i memorials en diferents ciutats del país. Fotògrafs per la Pau, Igman Acció Solidaria, Mestres per Bòsnia, Trekalòs/ Trenkaband, Creu Roja Catalunya, Fundació Solidaritat UB, Associació Districte 11 han impulsat aquests actes amb la complicitat i ajuda d’Ajuntaments i Institucions. L’Ajuntament de Barcelona ha col•laborat sempre facilitant les gestions i les infrastructures per a la celebració dels actes a Barcelona. La Diputació de Girona ha organitzar varies vegades viatges per a assistir i acompanyar en els actes de Potocari.

NO OBLIDEM, OBRIM CAMÍ A L’ESPERANÇA

L'acte al Born, humil i contundent alhora (clica per apuntar-t'hi), vol ser a més d'una nova demostració de solidaritat amb les nostres amigues i amics bosnis, un avís a Europa i a la resta del món de que cal seguir lluitant en favor de la vida i la humanitat cada dia.

I que per guanyar la joia de viure cal aprendre a no oblidar tots aquells absents i als culpables dels genocidis.

L'acte "Veus de Srebrenica" consisteix en la lectura dels noms i cognoms de les víctimes del genocidi de Srebrenica, una humil manera de fer presents als absents.
Durant el dia, persones anònimes i conegudes llegiran els noms de les persones identificades del genocidi. La lectura s’intercalarà amb actuacions musicals en viu, com la de l’activista, César Lopez que clourà l’acte.
Dissabte 11 de Juliol, de 10.30h a 20.30h
Plaça Comercial nº12 (davant del Born Centre Cultural)

Clica aquí per participar-hi a l'hora que triïs. Cal la teva veu!

 Obertura d'una de les foses comunes

Ratko Maldic a Srebrenica fa vint anys

PROTESTA DE LA CAMPANYA BDS-ISRAEL, CONTRA LA MASSACRE A GAZA. Aquesta tarda manifestació a Barcelona

Avui se celebraran a moltes ciutats de Catalunya, de l'Estat i d'arreu del món manifestacions en contra de l'ofensiva d'Israel a Gaza. 
A Barcelona la campanya "No més complicitats amb Israel"  i el BDS Boicot Desinversions i Sancions a Israel, han convocat una acció prèvia de protesta, citant als participants al metro d'Entença, donat que, com en anteriors accions, com l'ocupació de la Secretaria d'Universitats i Recerca, no s'informa fins moments abans del lloc on es pensa fer l'acció. 

A pocs metres de la boca de metro d'Entença, on s'han congregat un centenar de persones, hi havia diferents vehicles de mossos d'esquadra i, també el periodista Rubèn Novoa de l'associació "Israel a Catalunya", el qual conversava amb els caps del agents.

Rubèn Novoa, a la foto de dalt parlant amb els cap de mossos d'esquadra al costat del metro d'Entença, quan encara no se sabia on es faria l'acció. En el recorregut cap a la seu del PP i durant l'acció ha parlat diverses vegades amb els agents. A sota, al costat de la seu del PP.

Seguits per agents de paisà de mossos i de membres d'un altre servei d'informació, s'ha anat fins la seu del PP al carrer Urgell on, instants d'arribar els manifestants, els mossos han fet un cordó a la porta.   Llavors, en no poder entrar a la seu del PP, s'ha tallat durant vint minuts el carrer Urgell, s'ha llegit un manifest demanant que Espanya retiri el seu ambaixador a Israel, denunciant el silenci dle govern central front els atacs indiscriminats i el règim d'aparheid vigent cap els palestins. S'ha demanat la fi el genocidi a Gaza i del bloqueig que pateix la franja. Després de tombar-se a terra coberts amb llençols, simulant els morts, ha acabat l'acció.

 

 

 Poso a sota el tuït de la denuncia que va fer Novoa contra BDS per manifestació il·legal, coaccions i incitació a l'odi i la violència per motius de raça o religió, el dia de l'acció al Secretariat d'Universitats. Avui, conversant en diferents moments amb els mossos d'esquadra, ha seguit de prop tota l'acció. Novoa, també va denunciar per antisemitisme al periodista Joan Roura i va demanar el seu cessament 

                                          




I A LA TARDA MANIFESTACIÓ FINS LA PLAÇA SANT JAUME

Pancarta de l'associació Junts (Jueus i palestins)

BREIVIK, LA TEORIA DE LA FERRADURA, article al Punt Avui

El Punt Avui

 21/04/12 02:00 - Periodista - Xavier Rius

 

La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca, socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”, l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui