Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de setembre del 2025

Ressenya de Joan Esculies a La Vanguardai sobre el meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"



Entendre als ultres-catalanistes.

Xavier Rius Sant analitza el fenòmen de l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols

 Joan Esculies, La Vanguardia, Cultura/ Llibres, 27 de setembre de 2025

No hacen falta encuestas, solo aguzar el oído entre conocidos y saludados para tener la certeza de que, si no hay un vuelco de última hora, el partido de Sílvia Orriols crecerá en las próximas elecciones municipales y obtendrá más representación en el Parlament de Catalunya. Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) aborda el fenómeno en Aliança Catalana: els nostres ultres presentando la evolución histórica del espacio político ultracatalanista del que surge la formación.

El ensayo del periodista, conocedor del mundo árabe, y autor de numerosos artículos sobre la ultraderecha y libros sobre Vox, ofrece coordenadas para comprender su auge y las limitaciones inmediatas a las que el partido se enfrentará para expandirse. En la obra de Rius Sant sobrevuela la idea de que en la base de la creación de Aliança hay una falla. El hecho de que por la miopía de la izquierda se quisiera culpabilizar a la sociedad ripollense y catalana de una pretendida inadaptación de los asesinos del 17-A, en vez de circunscribir la culpabilidad a los que cometieron los atentados. Aquello que no se resuelve bien, por tanto, deriva en respuestas inesperadas. Eso, junto al fracaso del proceso independentista, dieron lugar a Aliança.

Otro aspecto interesante del ensayo es que el mundo ultracatalanista es muy pequeño y está lleno (como cualquier otro), de figuras con filias y fobias mutuas que se conocen vida y milagros. Para crecer Aliança tendrá que superar este factor y el arribismo de los interesados, y eso le generará distorsiones internas que ya existen, pero no se han amplificado. La mucha información que aporta el periodista ya hace prever las futuras crisis de crecimiento –como en Vox–. La incógnita es si las superará o no, como Plataforma per Catalunya.

El trabajo de Rius Sant evidencia que el gran referente de Orriols es Daniel Cardona. El separatista de los años veinte y treinta era una figura marginal aunque se confunda la cantidad de artículos que publicó en revistas de poca circulación con su importancia real. Pero representa el independentismo puro, que no renunció a la idea de la República catalana en 1931 a cambio de la Generalitat, como hizo Francesc Macià, el verdadero dirigente de masas. Orriols entiende que lo que vino después fue un camino erróneo y que habría que injertar la Catalunya de hoy en aquel punto para corregirlo. 

Aliança plantea cuestiones incómodas como el velo islámico mientras Orriols toma posesión del acta de concejal en Ripoll jurando las constituciones catalanas de 1714. Rius Sants plantea una pregunta pertinente. ¿Si Georgia Meloni y Marine le Pen han tenido que romper con sus ideas juveniles –el fascismo mussoliniano y el Frente Nacional – para hacer crecer sus formaciones, será capaz Orriols de dejar de mirar el presente con gafas del pasado para hacer lo mismo?

Xavier Rius Sant Aliança Catalana: els nostres ultres Icària 279 páginas 22 euros



                       


dimarts, 27 de maig del 2025

Entrevista al Periódico amb motiu del llibre

 

                          

Xavier Rius Sant: "Cuando Junts copia a Aliança Catalana, la legitima y no recupera votantes"

  Carlota Camps, El Periódico, 25 de maig de 2025


Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) ha vuelto a adentrarse en las entrañas de la extrema derecha para explicar qué hay detrás del fenómeno de Sílvia Orriols. Después de publicar varios libros sobre Vox, en 'Aliança Catalana: els nostres ultres' (Icària Editorial), Rius hace un retrato detallado del nacimiento y posterior crecimiento exponencial de la formación. Dos años después de su victoria en Ripoll, el partido tiene dos diputados en el Parlament y las predicciones de cara a las próximas elecciones municipales le son favorables.

¿Cómo ha conseguido Aliança Catalana crecer en tan poco tiempo? Si se hubiera hecho un gobierno alternativo en Ripoll para evitar que gobernara, ¿cree que ahora estaría en este punto?

Una cosa es que un concejal de la oposición haga propuestas disparatadas, mal educadas o fuera de contexto; y otra que lo haga un alcalde. No es lo mismo decir que no quieres empadronar a inmigrantes, que ordenar a los funcionarios que retrasen su empadronamiento. En el momento en que estas políticas las hace un alcalde, adquieren otra notoriedad mediática y política. Si Orriols se hubiera quedado en la oposición, no habría entrado en el Parlament; de esto estoy seguro. Fue un error dejarla gobernar.

Junts finalmente no se sumó a un pacto alternativo y tampoco a la moción de censura de hace unos meses.

Se ha equivocado dos veces: hace dos años y ahora. En las negociaciones de la moción de censura, fue un error echarse atrás en el último momento y también hablar de gobierno "Frankenstein". Hubiera sido mejor votar los presupuestos de Orriols a cambio de algunas contrapartidas, como recursos para las residencias de ancianos o para la escuela. Al echarse atrás, contribuyó a su auge. Los tres concejales de Junts en Ripoll estaban de acuerdo en secundar la moción de censura, lo tenían clarísimo, pero Puigdemont lo tumbó.

Si Orriols se hubiera quedado en la oposición de Ripoll, no habría entrado en el Parlament. Fue un error dejarla gobernar.

Más allá de Ripoll... Otros grupos de extrema derecha intentaron antes entrar en el Parlament, como Plataforma per Catalunya, y no lo lograron. ¿Ha cambiado el contexto o la fórmula?

Plataforma per Catalunya tenía un problema: todo giraba alrededor de Josep Anglada, que era una persona problemática. También el 'procés' afectó. El debate identitario no era si eras extranjero o no, sino si eras catalán o español. Por lo tanto, han sido las dos cosas. Orriols tiene las dos banderas: la inmigración y la independencia. El perfil del votante es el del independentista enfadado, pero ahora con las municipales se centrarán más en la inmigración y el incivismo.

Últimamente, a Aliança Catalana se le escucha hablar muy poco de la independencia.

Hay una clara competición con Vox. Hay gente que votaba a Vox por el tema de la inmigración, pero no estaba de acuerdo con su posición sobre el aborto, la homosexualidad u otros puntos de su discurso religioso. Hay mucho trasvase de voto entre los dos partidos, por esto Vox ahora habla mucho más catalán. En las municipales la independencia da igual, la competición será entre quién es más duro con los inmigrantes.

Justamente, esta semana, Aliança Catalana ha pactado con Vox una moción sobre el velo islámico en el Parlament.

Tienen muy buena relación. Los dos partidos sufren el cordón sanitario y el acoso en las carpas. Hay buen rollo desde el primer día. El portavoz de Vox, Joan Garriga, quiso ayudar a Orriols cuando llegó y ella se dejó querer. Pero habrá una parte de competencia, sobre todo en las municipales. No creo que puedan hacer coaliciones, pero no descartaría algún pacto postelectoral. Tienen públicos diferentes: unos son más 'que dios te bendiga' y españolistas, y los otros catalanistas. Pero tienen coincidencias y se harán competencia.

Esta moción sobre el velo también ha provocado una reacción de Junts. No la avalaron al considerar que era "catalanófoba", pero se posicionaron a favor de prohibirlo en las escuelas y de no permitir el baño con 'burkini' en piscinas públicas.

Lo peor de los partidos de extrema derecha es que los partidos centrales o de gobierno copien su discurso. Si copias su discurso, lo que haces es legitimarlo, les das la razón y tampoco recuperas votantes. Se equivocaron mucho en Ripoll y ahora se equivocan queriendo combatir a Orriols de este modo. No se le tiene que copiar el discurso.

No descartaría algún pacto entre Vox y Aliança después de las municipales

Junts argumenta que no se puede dejar que solo la extrema derecha hable de determinados temas.

No me parece mal hablar de estos temas. Yo no considero que una mujer con velo integral sea una mujer empoderada. Pero aunque no te guste, tampoco puedes prohibirlo, ya que no hay normativa legal para hacerlo. Que ahora asuman los mismos temas, les da la razón. Todo el mundo ve que lo hacen por miedo a Aliança.

El último barómetro del CEO pronosticó un duro retroceso de Junts -de entre seis y ocho escaños- y señaló a Aliança como beneficiaria de ello.

Si dejas que la extrema derecha lidere la agenda y tenga la iniciativa, vas a remolque. Así no se consigue el voto de nadie. Yo no digo que lo hiciera bien, pero Xavier García Albiol en Badalona hacía este discurso convencido. Cuando lo haces a regañadientes, lo que haces es legitimarla [a la extrema derecha]. Entre la copia y el original, los votantes siempre elegirán el original.

¿Qué pronóstico hace de cara a las municipales?

Aliança Catalana no quiere hacer muchas listas y llenarlas con el 'friki' del pueblo, como le pasó a Plataforma per Catalunya. Quieren centrarse en la C-17 y el eje transversal: Figueras, Girona, Olot, Vic, Manresa, Igualada, Tàrrega, Lleida y algún sitio de Tarragona. No quieren hacer 400 candidaturas porque no las pueden controlar. Tienen un problema de crecimiento. No creo que hagan más de 200.

El talón de Aquiles de Aliança es que todo depende de Orriols, no hay "número dos"

No tienen estructura y es un partido muy personalista.

En Aliança Catalana solo manda Orriols. Es una persona que no delega, que no acepta las críticas y que se siente la elegida para 'salvar' Catalunya. Su talón de Aquiles es que todo depende de Orriols, no hay 'número dos'. Si le pasa algo, los estatutos no prevén un sustituto. Este es su problema.

¿Y quién financia a Aliança?

No he conseguido aclararlo.

Llegeix entrevista en castellà a la web de El Periódico


dimarts, 13 de maig del 2025

Crítica de Sílvia Hinojosa al llibre a La Vanguardia. "La porta d'Aliança"

 

                                 

Sílvia Hinojosa 12 i 13 de maig de 2025, La Vanguardia

El fenómeno de Aliança Catalana sigue alimentando la producción editorial. El tiempo dirá si la formación de Sílvia Orriols confirma el crecimiento que le auguran las encuestas o se desvanece. No sería el primer caso. La política, como el mundo del espectáculo, crea ese tipo de estrellas fugaces. Pero Aliança parece tener los astros alineados. Por eso pone de los nervios a algunos de los partidos adversarios y despierta interés mediático. A la vez, son muchos los interrogantes.

De ese protagonismo en la escena política catalana ha llegado a las librerías Aliança Catalana: els nostres ultres , del periodista Xavier Rius Sant, un retrato detallado de cómo surge y crece esta ultraderecha independentista e islamófoba, a partir de una doble circunstancia: la frustración en una parte de la sociedad catalana que creyó en la promesa de la independencia, y la indignación por el hecho de que los autores de los atentados del 17 de agosto del 2017 en Barcelona y Cambrils fueron unos chicos de Ripoll, hijos de inmigrantes marroquíes, que hablaban catalán y se consideraban integrados.

El libro describe a Orriols como alguien “con escasa capacidad de empatizar”

Ripoll es el kilómetro cero de Aliança Catalana. Allí, Orriols, una administrativa, madre de cinco hijos, obtuvo en el 2019 un escaño de concejal con el Front Nacional de Catalunya –otra formación ultra–, y cuatro años después, la alcaldía, ya con Aliança, formación creada en el 2020 y en cuya expansión Rius Sant detalla el papel clave, entre bastidores, de figuras como Jordi Aragonès, Oriol Gès, Eduard Llaguno o Maiol Sanaüja

El autor, experto en inmigración y extrema derecha, describe a Orriols como una persona “hecha a sí misma y con escasa capacidad de empatizar”, que coge su primer avión en un viaje institucional a Italia en el 2019 y en el tiempo libre se queda en el hotel, sin socializar con los anfitriones y los demás concejales. Para ilustrar su “ideario etnicista”, el libro reproduce unos fragmentos del blog del colectivo Els Intransigents, que lideró una joven Orriols, en el que se ataca a la inmigración castellana, de la misma manera que años después señalará a los musulmanes.

En el ascenso de los ultras, el autor recuerda que están ocupando el vacío que dejan otros partidos y apunta, entre los responsables de ese ascenso, a una izquierda “que mira hacia otro lado” ante unos imanes que expanden una religión y una cultura que controla todas las esferas de la vida, y que tiene puerta de entrada pero no de salida. Esa puerta es la que está aprovechando también Aliança.



dimecres, 30 d’abril del 2025

Entrevista al programa Territori 7, El 9 FM i La Veu de Sant Joan, Lletraferits, sobre el llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

Entrevista al programa Territori 7, Lletraferits, en la que parlem del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" de Xavier Rius Sant, editorial Icaria. Entrevista que fan Isaac Moreno i Isaac Muntadas per La Veu de Sant Joan, El 9 FM, Ona Codinenca i Ràdio Televisió de Cardedeu. 

 

 

 

dimecres, 23 d’abril del 2025

Profitós Sant Jordi signant exemplars del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" i parlant amb lectors

Profitós Sant Jordi signant exemplars del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" i parlant amb lectors a la Plaça Eivissa, a la parada de la llibreria La Font de Mimir i a la de l'Editorial Icaria a la Diagonal amb Rambla Catalunya. Més referències del llibre al Periódico, El Triangle i El 9 Nou







Més comentris del llibre a El Periódico, El Triangle i El 9 Nou
              

Daniel G Sastre. El Periódico 23 d'abril 2025


Siscu Baiges. El Triangle 21/23 d'abril de 2025

                                              


 El 9 Nou

divendres, 18 d’abril del 2025

SIGNATURES DEL LLIBRE "ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES" DIADA SANT JORDI 2025. A les 13 hores, Plaça Eivissa d'Horta. A les 18 h, parada Ed Icaria Avgd Diagonal amb Balmes i carrer París


                              


Aquest dimecres 23 d'abril de 2025, Diada de Sant Jordi signaré exemplars del meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a les 13 hores a la parada de la llibreria La Font de Mimir a la Plaça Eivissa d'Horta, i a les 18 hores a la parada de l'editorial Icaria a Diagonal 407, entre Balmes i  Carrer París        



                                              



A les 13 hores signaré a la Plaça Eivissa d'Horta a la parada de la llibreria La Font de Mimir





dimarts, 15 d’abril del 2025

Vídeo de la presentació del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a Ripoll

Vídeo de la presentació del meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" amb el periodista Quico Triola i l'autor, Xavier Rius Sant, a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll el divendres 11 d'abril de 2025. Van assitir-hi prop de vuitanta persones.


Fotos de l'acte: 

                                   





dilluns, 24 de març del 2025

ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES (Editorial Icaria) Ja és a les llibreries

Ja és a les llibreries el meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres", (Editorial Icaria)




  


De la frustració per què la independència que s'havia promès els anys del procés no va arribar, de la indignació pel fet que un grup de nois fills d'immigrants marroquins nascuts o crescuts a Ripoll que parlaven català, treballaven i se'ls considerava integrats, fossin autors dels atemptats del 17 d'agost, i dels dubtes sobre la re¬lació dels serveis policials i d'intel.ligència espanyols amb l'imam Abdelbaki es Satty, cap de la cèl.lula, ha sorgit Aliança Catalana, un partit que després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll, ha entrat al Parlament i sacseja la política catalana. 

Però aquest llibre no només és un recorregut i anàlisis del sorgiment i creixement d'aquesta ultradreta independentita. S'endinsa en la biografia i personalitat de la seva líder, Sílvia Orriols, que ha creat un partit a la seva mida. Una persona feta a ella mateixa, amb poca capacitat d'empatitzar, que té com a referent a Daniel Cardona, di-rigent d'Estat Català i fundador de Nosaltres Sols, que fa un segle escrivia coses com que «Un crani d'Àvila, no serà mai com un de la plana de Vic». Orriols, que com recalca ella mateixa va néixer un 9 d'octubre, dia que es commemora l'entrada de Jaume I a València després d'expulsar els sarraïns musulmans, creu que des de Ripoll, bressol de Catalunya on está enterrat Guifré el Pilós, està cridada a salvar Catalunya.

Ves a la web de l'editorial Icaria

dimecres, 19 de març del 2025

Esmorzar col·loqui de l'Associació Acció Catalana, dijous 3 d'abril, "L'amenaça dels nacionalpopulismes". Intervenim Xavier Torrens, Joan Serra i Xavier Rius Sant

 

L'Associació Acció Catalana us convida a un nou esmorzar col·loqui que volem dedicar a debatre sobre l'amenaça dels nacionalpopulismes amb Xavier Torrens (politòleg, professor universitari i autor del llibre Salvar Catalunya sobre l'ascens d'Acció Catalana), Xavier Rius (periodista especialitzat en immigració i extrema dreta) i Joan Serra (periodista polític).

Us esperem a l'Hotel Catalonia Plaça Catalunya (C/Bergara 11, Barcelona) el proper dijous 3 d'abril. 

L'esmorzar serà a peu dret des de les 08:45, mitja hora abans de l'inici del col·loqui, que començarà puntual a les 09:15 del matí.

Ubicació

Hotel Catalonia Plaça Catalunya, 08002

Clica aquí per inscriure't

 



dilluns, 13 de març del 2023

Vídeo de la presentació a Barcelona del llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron"

 

 

Fotos de l'acte del dimarts 7 de març a la Llibreria Documenta a Barcelona  amb Pacual Serrano i Elisabet Cortiles

              

                                      







Èrcic del Arco, de la llibreria Documenta, i Pascual Serrano d'Akal


dijous, 23 de febrer del 2023

Presentació del meu nou llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" a Barcelona el dimarts 7 de març

 


Presentació a Barcelona del meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron", dimarts de març a la les 19 hores. Llibreria Documenta, amb Elisabet Cortiles i Pascual Serrano 



dimecres, 27 d’abril del 2022

Tertúlia a l'Ateneu Barcelonès sobre ultradreta amb motiu del llibre "Racisme i supremacisme durant el franquisme" d'Eduard Lladó i el meu llibre "Els ultres són aquí". Entrada lliure prèvia inscripció

 


La Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès (Carrer Canuda, número 6 de Barcelona ) organitza el proper dillns 2 de maig a les 17 hores un debat sobre ultradreta  partint dels llibre "Racisme i supremacisme polítics a l’Espanya contemporània" (Parcir) d'Eduard Lladó, i el meu llibre ""Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox" (Pòrtic) L'entrada és lliure però cal fer incripció prèvia a: amicsdelahistoria2015@gmail.com

 

 

 


Racisme i supramacisme franquista

Eduard Llaudó Avila descriu les bases ideològiques racistes i supramacistes del franquisme que ha documentat en el seu llibre Racisme i supremacisme polítics a l’Espanya contemporània.

Al voltant de la Guerra Civil espanyola, va agafar força un racisme unitarista. El règim colpista del general Franco desplegà accions repressives molt clares i contundents, una política genocida de caràcter cultural i biològic. Però, a diferència del nazisme, el franquisme tingué moltes dècades per blanquejar les seves accions, i reconvertir-les en un tradicionalisme anticomunista. Tot i això, el nacionalisme espanyol modern encara conserva amb orgull facetes heretades de les pàgines negres de la seva història, com la destrucció cultural -la catalana, per exemple- com a eina de dominació.

La desmemòria històrica no és gens bona per encarar amb coneixement de causa el futur. Per això és remarcable la feina d’Eduard Llaudó, que aplega en aquest llibre nombrosa documentació al voltant d’una realitat poc coneguda. I és, doncs, un bon punt de partença per començar a despullar el relat d’un nacionalisme d’Estat clarament pervers.

 

Els ultres són aquí

D’altra banda Xavier Rius Sant, un dels periodistes i estudiosos més ben informats sobre les xarxes d’ultradreta del nostre país, en el seu llibre Els ultres són aquí fa una radiografia de l’evolució de la ultradreta des dels inicis de Plataforma per Catalunya fins a la irrupció de Vox en l’àmbit espanyol i també al Parlament de Catalunya.

Quan a les eleccions del 14 de fenber de 2021 Vox aconsegueix 218.121 que es reflectien en 11 diputats al Parlament (amb representació a totes les circumscripcions), es tancava un cercle que s’havia iniciat a les eleccions municipals de 2007 quan Plataforma per Catalunya (PxC) obtindria 17 regidors a tot Catalunya amb un discurs xenòfob. Dels 5.000 vots que PxC va aconseguir a les eleccions al Parlament de l’any 2003 als més de 200.000 de Vox el 2021 hi ha un llarg camí de grupuscles diversos, activitats més o menys minoritàries i noms propis que es van repetint per un lloc i altre.

La irrupció i consolidació de la ultradreta és una de les qüestions més importants de la política catalana i espanyola d’avui. Vox ha entrat al Parlament amb onze diputats i és la quarta força de la cambra. A Espanya és, des del 2019, la tercera força política. Creat per dirigents del PP que troben Mariano Rajoy massa tou, Vox salta al primer pla amb les querelles contra el líders dels Procés. Hi conflueixen franquistes i ultracatòlics de l’òrbita del PP amb exmilitants de la dividida ultradreta espanyola. Després de l’entrada de Vox al Parlament andalús l’any 2018 l’organització xenòfoba Plataforma per Catalunya es dissol per facilitar la integració dels seus membres a la nova formació.

Els ultres són aquí i no n’érem prou conscients. A Catalunya encara no poden condicionar l’acció de govern, però sí que ho fan a Andalusia i Madrid, i tindrien la clau per un retorn del PP al govern d’Espanya. D’on surten tots aquests diputats i regidors? Qui són? Què en podem esperar? Quins són els trets distintius de la ultradreta del segle XXI?

          



 

dilluns, 11 d’abril del 2022

Entrevista al diari ARA sobre el meu llibre "Els ultres són aquí"




Xavi Tedó, Diari ARA, 11 i 12 d'abril de 2022 

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta, acaba de publicar Els ultres són aquí (Pòrtic), en què detalla els vincles de Vox amb la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada, que va ser la primera força xenòfoba a desembarcar a les institucions catalanes.

 El llibre comença amb un sopar entre Montserrat Nebrera i Josep Anglada el 2009. Quina importància té aquest sopar?

— Molta, perquè hi ha dirigents que després desembarcaran a Vox. Jorge Buxadé es mantindrà al PP, tot i seguir amb entitats ultres i ser un dels organitzadors d'aquest sopar, però Joan Garriga, Santiago Gotor i Miguel Ángel Chiquillo, que són del sector nebrerista que ha perdut les primàries del PP, aniran a PxC. Garriga i Gotor reclamen durant el sopar que Nebrera sigui la candidata de PxC per la seva escassa implantació a Barcelona, però Anglada els va respondre: "Lo líder soc jo". Davant la seva negativa, Nebrera funda Alternativa de Govern, que treu poc més de 2.000 vots. Ignacio Garriga i la seva promesa, Violeta Prat, aniran a la llista, però en surten espantats amb el fals vídeo porno de la candidata.

¿Els vincles amb nazis fan que PxC no entri al Parlament el 2010?

— Van fer errors de manual. PxC estava formada per aduladors d’Anglada, i era un descontrol sense organització i amb lluites internes. Anglada fa fora l’empresari Pablo Barranco, a qui havia nomenat com a secretari general després de sufragar un parell d’actes a Barcelona, perquè exigeix estar entre els cinc primers. Barranco proposava que tots els representants del partit fessin el mateix discurs i que no hi haguessin caps rapats als actes.

¿I no ho aconsegueix?

— L’última setmana de campanya, TV3 va donar un minut als partits extraparlamentaris, i mentre Anglada va dient que els immigrants han de marxar, la càmera enfoca el clatell d’un cap rapat al públic que tenia tatuat White pride [Orgull blanc] i un 88, per la vuitena lletra de l’alfabet, la hac, inicials de Heil Hitler. Això li va prendre vots.  

¿El Procés li dona l’última estocada?

— Fa que l’eix identitari entre la gent de casa i de fora passi a ser entre català i espanyol, i hi ha dirigents que creuen que s’ha d’anar cap al mig, d’altres que es fan independentistes i alguns que defensen que "España es una y no cincuenta y una" i PxC es va desinflant. Quan fan fora l’Anglada, el partit s’enfonsa. Afortunadament.

Anglada diu que es vol tornar a presentar a les municipals. ¿Està amortitzat o encara té corda?

— El Procés provoca que tregui 3.000 vots a les municipals i només 1.000 a les catalanes o espanyoles. Ara amb el Procés en una altra situació, potser es recuperarà. En tot cas, a les darreres municipals Anglada no va entrar perquè va ser inhabilitat abans dels comicis per amenaçar un militant d’Arran. L'alcaldessa Anna Erra està fent una bona gestió i té poca oposició, però al carrer sí que la fa Anglada, que té un gran magnetisme, i ara que el tema independentista no és central, té opcions.

¿Tindrà competència?

— Aliança Catalana de Sílvia Orriols sembla que vol presentar-se. A Ripoll fa tres anys es va presentar també l’Ester Gallego, ex-PxC a Manlleu, per Som Catalans, que defensa una Catalunya catalana, per fastiguejar Orriols. Si no s’hagués presentat el Front Nacional de Catalunya (FNC), hauria obtingut dos regidors a Ripoll, perquè Gallego va rebre 250 vots. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista les han reproduït a Catalunya.

 ¿PxC és el model en el qual s’emmiralla la ultradreta espanyola quan assoleix 67 regidors el 2011 a les municipals?

— A diferència d’Europa, fins fa poc no hi havia cap diputat verd o ultra a Parlaments autonòmics o al Congrés. A Madrid, la ultradreta franquista-falangista no evoluciona; a València, hi ha l’anticatalana, i a Catalunya, primer la intel·lectual CEDADE, després PxC, que basa el seu discurs en la immigració, i el Casal Tramuntana, que imita la Casa Pound. A Catalunya hi havia la ultradreta innovadora. Sabia que havia de girar full al franquisme.

Comenta que Vox és una escissió del PP a Espanya i, a Catalunya, de PxC i de la ultradreta clàssica.

— Mirem d’on venen dos diputats de Vox a Madrid. Juan José Aizcorbe va estar a Fuerza Nueva i Juan Carlos Segura, al Frente Nacional de la Juventud, una branca de Fuerza Nueva que apostava per l’acció directa i que va ser condemnat per llençar còctels Molotov a la seu d’UCD i cremar la figura del rei del Museu de Cera de Barcelona. Al Parlament, alguns venen de PxC com Joan Garriga o Mónica Lora i l'assessor Jordi de la Fuente. Vox a Catalunya és la ultradreta clàssica. A Espanya són gent d’Hazte Oír i militants del PP descontents amb Rajoy perquè el veuen feble amb la memòria històrica, el matrimoni gai i l’avortament. El PP porta al TC aquestes lleis, però quan governa només deroga l’avortament sense consentiment matern als 16 anys, però deixa la llei de terminis.

Sense fer d’acusació al judici del Procés, Vox no hauria desembarcat a les institucions?

— Vox no deixava de ser testimonial, però quan escapcen Manos Limpias, que havia estat acusació popular amb el 9-N, Ortega Smith té les mans lliures per presentar denúncies amb l’1-O i comença a adquirir quota als mitjans. Amb la moció de censura a Rajoy tot se li posa a favor.

I això que Vox no tenia pensat presentar-se a les andaluses.

— Després de la moció, Vox organitza actes a Barcelona i Madrid que desborden totes les previsions i s’acaben presentant i treuen 12 diputats. Els pactes a Madrid i a Múrcia els donen un impuls.

¿Feijóo pot revertir la fuga de vots cap a Vox?

— Per treballar a l’administració pública a Galícia es requereix el gallec com a requisit o mèrit, veurem com gestiona Feijóo aquesta qüestió de la qual Vox fa bandera.

¿Ha tocat sostre Vox a Espanya i a Catalunya?

— És imprevisible. Caldrà veure com aguanta Pedro Sánchez les seves contradiccions amb Podem, i quin discurs fa Feijóo. La ultradreta ha entrat a les institucions amb un discurs populista amb respostes fàcils a temes complexos i els partits tradicionals no en saben donar. 

Llegir al diari ARA