Xavier Rius Sant

Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris y. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris y. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 d’abril del 2021

Manuel Andrino i altres 4 condemnats per Blanquerna haurien d'entrar dimarts a la presó. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo ha aconseguit una nova suspensió. Pedro Chaparro de DN recollirà l'odre d'ingrés demà passat i tindrà 10 dies per ingressar. Tots estan pendents de l'indult que no arriba.Un està fugit a l'estranger. Tot i això encara creuen possible obtenir un nou ajornament en l´últim moment si s'accepten els recursos de súplica o el d'ampara al TC que alguns han presentat

                                               

                               


Manuel Andrino

Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, i altres quatre condemnats per l'Audiència Provincial de Madrid a dos anys i set mesos de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, perpetrat l'11 de setembre de 2013, tenen ordre d'entrar a presó demà passat, dimarts 6 d'abril. Una condemna que ha viscut diversos ajornaments amb diversos recursos que han fet modificar dues vegades la pena imposada. Com no hi hagut una estratègia unitària d'actuació entre els catorze condemnats, uns membres de La Falange-FE, altres d'Alianza Nacional, altres de Democracia Nacional, altres del desaparegut Nudo Patriota Español i algún altre, només simpatitzant d'aquests grups, no tots tenen encara ordre d'ingrés a presó.

D'entrada uns van demanar l'indult i altres no. Indult sobre el que encara no s'ha pronunciat el Consell de Ministres i que, com en el cas del presos catalans, el Govern també pot concedir-lo a qui no l'ha demanat. Personalment sempre he cregut que si eren indultats ho serien a la vegada que el presos independentistes catalans, decisió ajornada de nou a causa de les eleccions madrilenyes. Un dels condemnats, Juan Luis López García, de La Falange, va marxar d'Espanya fa quatre anys, dient que anava a lluitar contra l'Estat Islàmic al Kurdistan de Síria i l'Iraq, si bé hi ha qui creu que ara està en un altre país d'un altre continent. López té una ordre de cerca i captura internacional dictada per l'Audiència Provincial de Madrid.  

 

  Juan Luis López en cerca i captura                                  

Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo

Havent rebut fa mesos la majoria una primera ordre d'ingrés a presó, dotze d'ells van fer un nou recurs de súplica, demanant la suspensió de l'ordre d'ingrés, al·legant que estaven a l'espera de la tramitació dels expedients d'indult. Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, cunyat de l'ex ministre, Íñigo Méndez de Vigo i cosí de l'ex ministre de Defensa, Pedro Morenés, va interposar un nou recurs al Tribunal Constitucional i ha aconseguit la suspensió de l'ordre d'ingrés a presó. Cinc dels condemnats van recollir el passat dia 23 l'ordre d'ingrés en un termini de deu dies feiners, que expira dimarts 6 d'abril, entre els que es troba Manuel Andrino, va ser jutjat el passat dia 24 a Barcelona, per les declaracions que va fer dies després dels fets de Blanquerna, justificant l'us de la violència per oposar-se a l'independentisme.  Andrino apareix al Butlletí de la Comunitat de Madrid com a cap de la candidatura unitària a les eleccions madrilenyes de les dues Falanges, si bé va a nom de FE de la JONS, a les llistes provisionals publicades divendres, però en tenir també una pena de inhabilitació simultània a la de presó, caldrà veure si la Junta Electoral considera si ara pot ser o no candidat. En idéntica situació està Jesús Fernando Fernández, el que a Blanquerna anava amb la cara tapada, també condemnat que va de número 8.

Altres quatre condemnats, entre els que es troben Pedro Chaparro, secreri general de Democracia Nacional, i l´única dona condemnada, Paula M, han de recollir l'ordre d'ingrés demà passat dimarts, que els hi donarà també deu dies hàbils per indicar a quina presó volen complir-la i fer efectiu l'ingrés a la mateixa.  Tot i això, els 13 condemnats encara confien que a última hora pugui haver-hi alguna resolució judicial, motivada pels recursos que alguns d'ells van presentar fa uns dies al Tribunal Constitucional o al de súplica a l'Audiència de Madrid, que aturi l'ingrés a presó en espera de la concessió o denegació de l'indult.

Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional


     

Publicat per Xavier Rius Sant a 20:58 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: blanquerna, Íñigo Pérez de Herrasti, Manuel Andrino, Pedro Chaparro, pena, prisión, sentencia, sentència, Urquijo, Xavier Rius, y

dijous, 15 de febrer del 2018

LA MUTACIÓ DE LES CONSIGNES. Analitzo al Periódico com una consigna de l'extrema esquerra ha esdevingut majoritària després de l'1-O, com la utradreta ha imposat les seves a tot l'unionisme i com el ultres han canviat de cop, aparentment, pel que fa al Rei

 Xavier Rius, El Periódico 15-16 de febrer de 2018
Més enllà de com evolucioni el procés, un fet a analitzar de l’etapa que viu Catalunya ha sigut la mutació de les consignes en les mobilitzacions en un o altre sentit. Els carrers seran sempre nostres ha sigut omnipresent. Una consigna que corejaven els antifeixistes de Sants als anys 90 quan la manifestació ultra del 12 d’octubre es feia al costat de l’estació de Renfe. Nostàlgics del franquisme es concentraven, davant l’oposició dels grups llibertaris o independentistes que intentaven arribar fins a la plaça, cosa que els antiavalots de la Policia Nacional impedien. Alguns anys hi havia càrregues que donaven pas a barricades i carreres que dilucidaven si aquests carrers eren dels grisos, els nazis o els antifas.

I la consigna va ser assumida, no només per l’extrema esquerra, sinó també per alguns moviments socials. Així, quan anys més tard els Mossos d’Esquadra es disposaven a dissoldre o a apartar activistes que bloquejaven la comitiva judicial que executava un desnonament per impagament de la hipoteca, aquests la corejaven. Per això va resultar paradoxal no només que fos assumida per votants, militants i dirigents gens revolucionaris com els de l’antiga Convergència i Unió, sinó que quan el 2 d’octubre centenars de treballadors de La Caixa, amb camisa i corbata, van tallar la Diagonal en protesta per les carregues, ho van fer cridant el mateix lema.

No menys curiosa ha sigut l’evolució de les consignes en les mobilitzacions contra el procés. Fa cinc anys anys, quan va començar, en la manifestació del 12 d’octubre de la ultradreta a Montjuïc molts manifestants cridaven: Artur Mas, cámara de gas, Juan Carlos de Borbón al paredón. I des de la tribuna els oradors clamaven contra el Rei per haver permès el desmembrament d’Espanya amb l’estat de les autonomies. Però tant els militants de grups com Democracia Nacional que clamaven contra els Borbons a Montjuïc com els d’altres partits ultres com el Moviment Social Republicà (ara vinculats a Somatemps) van mutar en la manifestació organitzada per ells el 22 de setembre, que va acabar davant la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia cantant l’himne de la Benemèrita, que té com a  tornada: Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley. Aquesta consigna va acabar sent corejada en les posteriors manifestacions unionistes i va ser reproduïda en un gag de Polònia.
En l’àmbit unionista hi ha hagut altres mutacions de consignes com España es una y no 51 o Puigdemont a prisión, que inicialment només corejava la ultradreta, i van ser assumides en la multitudinària manifestació del 9 d’octubre. Que consignes pròpies dels que s’ubicaven a l’extrema esquerra (o en algun moviment social) o que les pròpies de la ultradreta hagin sigut assumides pel centre sociològic independentista o unionista, i que la ultradreta hagi mutat cantant Viva el Rey, és una metàfora d’una situació en la qual hi ha poc espai per als matisos i els termes mitjans.
 Llegir al Periódico en català


 

Militantes ultres cridant "Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley... Viva la Guardia Civil" davant la Guardia Civil de Travessera de Gràcia
 

 Xavier Rius, El Periódico, 15-16 de febrero de 2018

 Más allá de cómo evolucione el 'procés', un hecho a analizar de la etapa que vive Catalunya ha sido la mutación de las consignas en las movilizaciones en uno u otro sentido. 'Els carrers seran sempre nostres' ha sido omnipresente. Una consigna que coreaban los antifascistas de Sants en los 90 cuando la manifestación ultra del 12 de octubre se hacía junto a la estación de Renfe. Nostálgicos del franquismo se concentraban, a lo que respondían grupos libertarios o independentistas que intentaban llegar hasta la plaza, algo que los antidisturbios de la policía nacional impedían. Algunos años había cargas que daban paso a barricadas y carreras que dilucidaban si esas calles eran de los grises, los nazis o los'antifas'.
Y la consigna fue asumida, no solo por la extrema izquierda, sino también por algunos movimientos sociales. Así, cuando años más tarde los Mossos d’Esquadra acudían a disolver o apartar a activistas que bloqueaban la comitiva judicial que ejecutaba un desahucio por impago de la hipoteca, éstos la coreaban. Por ello resultó paradójico no solo que fuera asumida por votantes, militantes y dirigentes nada revolucionarios como los de la antigua Convergència i Unió, sino que cuando el 2 de octubre cientos de trabajadores de la La Caixa, con traje y corbata, cortaron la Diagonal en protesta por la cargas, lo hicieron al grito de la misma.

Sin medias tintas


No menos curiosa ha sido la evolución de las consignas en las movilizaciones contra el 'procés'. Hace cinco años años, cuando empezó, en la manifestación del 12 de octubre de la ultraderecha en Montjuïc muchos manifestantes gritaban: "Artur Mas, cámara de gas, Juan Carlos de Borbón al pa…". Y desde la tribuna los oradores clamaban contra el Rey por haber permitido la desmembración de España con el estado de las autonomías. Pero tanto los militantes de grupos como Democracia Nacional que clamaban contra los Borbones en Montjuïc como los de otros partidos ultras como el Movimiento Social Republicano (ahora vinculados a Somatemps) mutaron en la manifestación organizada por ellos el 22 de septiembre, que acabó ante el cuartel de la Guardia Civil de Travessera de Gràcia cantando el himno de la Benemérita, cuyo estribillo es: “Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley”. Esta consigna acabó siendo coreada en las posteriores manifestaciones unionistas y fue reproducida en un gag de 'Polònia'.

En el ámbito unionista ha habido otras mutaciones de consignas como 'España es una y no 51' o 'Puigdemont a prisión', que inicialmente solo coreaba la ultraderecha, y fueron asumidas en la multitudiaria manifestación del 9 de octubre. Que consignas propias de quienes se ubicaban en la extrema izquierda (o en algún movimiento social) o que las propias de la ultraderecha hayan sido asumidas por el centro sociológico independentista o unionista, y que la ultraderecha haya mutado cantando "viva el rey", es una metáfora de una situación en la que hay poco espacio para los matices y términos medios.

Leer en castellano en El Periódico




Publicat per Xavier Rius Sant a 20:57 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: articles, Democracia Nacional, el orden, El Periódico, Els carrers seran sempre nostres, indenpendentista, Independencia, Independència, la ley, periodista, procés, Somatemps, ultres, viva el Rey, Xavier Rius, y

divendres, 14 de juny del 2013

XERRADA COL·LOQUI DEL FISCAL M. ÁNGEL AGUILAR ORGANITZADA PER LA FUNDACIÓ ACSAR: “La lluita contra el racisme i la xenofòbia des de l’àmbit judicial”

Avui ha tingut lloc, en el marc dels esmorzars-col·loquis organitzats per la Fundació ACSAR (clica), una xerrada de Miguel Ángel Aguilar,  Fiscal Coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Barcelona.



L'acte ha estat presentat pel seu president, el diputat al Congrés, Carles Campuzano, i entre els assistents s'hi trobaven el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, el Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, tècnics d'immigració de diferents administracions, i representants polítics de CiU, ERC i PSC, vinculats a la gestió de la immigració, a les sectorials d'immigració o a moviments antiracistes, i persones vinculades o estudioses del fenòmen migratori, sigui des de l'àmbit acadèmic o associatiu.

          El Fiscal Miguel Ángel Aguilar, ha explicat que la justícia i la societat està en aquesta problemàtica en una situació similar a la que hi havia amb la violència de gènere fa 15 anys, donat que fins ara els poders públics no l'havien tingut gaire en la seva agenda. Ha recordat que el seu servei o fiscalia especialitzada en temes d'odi i discriminació es va crear el 2009 a Barcelona, sent fins no fa gaire l'única existent tot l'Estat, si bé fa uns mesos s'ha creat la mateixa figura de Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Madrid, València, Sevilla i Màlaga.
                    
                ELS 10 PROBLEMES PER PERSEGUIR ELS DELICTES D'ODI
         Després de definir que són els delictes d'odi , ha enumerat en deu punts les dificultats per perseguir aquests delictes. 
        El primer és el desconeixement dels fets per la manca d'estadísques, donat que fins 2009 s'arxivaven com lesions, amenaces, insults, etc. Així es va fet amb mossos d'esquadra un protocol per arxivar-los i quantificar-los indicant si es tractava de racistes, homòfons, antisemites, etc. Aquest primer pas no va significar automàticament que els policies funcionaris judicials sapiguessin introduir-los al sistema informàtic. Ara el Ministeri de l'Interior vol reproduir aquesta catalogació, si bé de moment no costarà en les estadístiques judicials.
Aquest deconeixement de la situació també es deu a que moltes de les víctimes no denuncien en no confiar en la justícia, per por a que en cas de ser estrangers puguin ser expulsats, o pel que fa a la homofòbia, a desvetllar la seva condició o comportament sexual que quedaria registrat i podria transcendir al llarg del procés penal.

          El segon problema és la tendència a la minimització del problema, i ha posat com exemple l'agressió al metro de l'any 2007 d'una dóna llatina que va rebre patades al cos i la cara mentre ho gravava la càmera de seguretat i que, incialment, només va ser motiu d'un judici de faltes per lesions. També ha explicat com sovint els cossos policials recomanen a la víctima d'una discriminació -no deixar entrar en un establiment-, que vagin a l'oficina del consumidor.

              El tercer és la insuficient informació sobre la diversitat humana, cultural i religiosa de la policia i funcionaris de l'administració de justícia. I ha posat l'exemple de com sovint es defineix com a musulmans o àrabs a les persones que porten turbant, quant de fet majoritàriament són indis sikjs. Aquesta manca de coneixement sovint impedeix documentar la motivació xenòfoba. Aguilar ha lamentat que pintades amb la creu gamada a un bar gai o a la porta d'una associació d'immigrants es persegueixi com un simple dany al mobiliari públic o la paret, sense valorar-ho com una amenaça a la integritat física i moral de la gent que va aquell local.
        
            El quart és el desconeixement dels seus codis, simbologia i vestimenta per part de la policia i funcionaris judicials. Així ha explicat el significat de certs símbols geomètrics o numèrics com el 88 o el 18 que mostren ja pertinença o intenció.

              El cinquè és major control de símbols i pancartes als estadis de futbol i persecució de crits racistes. Ha indicat que la llei catalana de l'any 2.000 està antiquada, i que l'espanyola de 2007 és més clara. Ha comentat l'anècdota d'un grup de seguidors nazis que entrava al camp per la porta 18 o 88.

            El sisè és la poca persecució de l'assetjament escolar per motius ètnics, religiosos o d'opció sexual.

            El setè que cal més persecució del discurs de l'odi i el seu encaix amb la defensa de la llibertat d'expressió. A Estats Units i Canada no està castigat, però sí a Europa. Ha posat exemples de lletres de música de grups com Batallón de Castigo. Gràcies a l'acció de la Fiscalia ara a la demarcació de Barcelona ja no es fan concerts nazis en locals oberts.    
          
             En aquest sentit ha explicat la necessitat de reformar l'article l'article 510 del Codi Penal   (incitació a l'odi la violència i la discriminació per motius de raça, ètnia, religió, opció sexual, minusvalia, etc) després de la interpretació que en va fer el Tribunal Suprem pel cas de la llibreria Kalki o com s'ha hagut d'indemnitzar Pedro Varela per la tardança del procés en el que, més a més, el Tribunal Constitucional va anul·lar part del redactat de l'article 607. Ara en el text que proposa el Govern (que recullo a sota) quedarà molt millor redactat recollint un Acord Marc de la Unió Europea i recupera part del contingut derogat del 607 (negació i apologia genocidi).
    
           El vuitè problema és que es continuen fent identificacions per part dels cossos policials en base a motius ètnics, tot i que una circular de 2012 va regular el buit legal anterior denunciaven els sindicats policials i ONGs. 
      
         El novè  és la manca de formació de policies, advocats, forenses, funcionaris judicials, personal de seguretat privada, etc.

         I el desè és la necessitat de reformes legals, com el nou redactat pel 510 i 607 -ja comentats-, l'aprovació d'una llei d'igualtat de tracte a nivell estatal i català. També cal que es crei la figura del servei coordinador de Delicte d'Odi i Discriminació a la resta de províncies de l'Estat.

            Després de la seva intervenció hi ha hagut in interessant debat i ha respost a les preguntes dels assistents. El Fical Aguilar ha comentat el cas dels twits del regidor de PxC, Juan Gómez Montero, sobre Guillem Agulló (clica), ha qualificat l'assassinat d'Agulló com un cas molt clar de "crim d'odi" i ha comentat que demà es reunirà o coincidirà amb els pares d'Agulló en un acte a València. Aguilar també ha parlat de l'assassinat de Javier Palomino a Madrid l'any 2007, en un cas molt semblant al d'Agulló.
    



REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO DEL GOBIERNO REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:


Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.
2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.
3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.
Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”
Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”
Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:
“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
Més informació sobre la reforma del 510 del Codi Penal, clica
Publicat per Xavier Rius Sant a 13:31 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 510, 607, artículo, Carles Campuzano, Código Penal, delitos de odio, discriminación, e, Fiscal, genocidio, islamofòbia, Josep Anglada, Miguel Ángel Aguilar, nazis, notícies, Racisme, Racismo, Sant, Xavier Rius, y
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Aliança Catalana. Els nostres ultres.

Aliança Catalana. Els nostres ultres.

Vídeo presentació llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a Ripoll

Vídeo presentació llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a Ripoll
Clica la imatge

El meu Bluesky

El meu Bluesky

Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron. Akal editorial

Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron. Akal editorial

EL MEU TWITTER ara "X"

EL MEU TWITTER ara "X"
Clica la imatge

QUI SÓC?

QUI SÓC?
Xavier Rius Sant (Barcelona 1959)

El ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox.

El ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox.

"AMOR A LA CARTA"

"AMOR A LA CARTA"
La meva novel·la

XENOFÒBIA A CATALUNYA. Quan PxC treu 67 regidors i Albiol aconsegueix alcaldia de Badalona

XENOFÒBIA A CATALUNYA. Quan PxC treu 67 regidors i Albiol aconsegueix alcaldia de Badalona

EL MEU FACEBOOK

EL MEU FACEBOOK

Total de visualitzacions de pàgina:

Arxiu del blog (si no s'obre bé l'any,clica l'últim article de desembre d'aquell any i ja s'obrirà)

  • ▼  2026 (26)
    • ▼  de juliol (5)
      • Ceuta i Melilla de nou amb Marroc pressionant. El ...
      • TRUMP, PUTIN, Y SUS MALOS CONSEJEROS. La Vanguardia
      • trump, Sun Ttzu i les pistoles d'Erdogan a la cime...
      • Salvador Illa fa créixer Sílvia Orriols? Analitzo ...
      • Illa potencia Orriols com a cap de l'oposició? Ana...
    • ►  de juny (3)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (3)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2025 (94)
    • ►  de desembre (6)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (8)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (6)
    • ►  de juny (8)
    • ►  de maig (7)
    • ►  d’abril (19)
    • ►  de març (9)
    • ►  de febrer (10)
    • ►  de gener (6)
  • ►  2024 (66)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (9)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (7)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (2)
    • ►  de juny (3)
    • ►  de maig (11)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (3)
    • ►  de febrer (7)
    • ►  de gener (10)
  • ►  2023 (102)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (7)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (16)
    • ►  de juny (6)
    • ►  de maig (9)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (13)
    • ►  de febrer (9)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2022 (91)
    • ►  de desembre (6)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (10)
    • ►  de març (14)
    • ►  de febrer (11)
    • ►  de gener (14)
  • ►  2021 (87)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (13)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (7)
    • ►  d’abril (14)
    • ►  de març (6)
    • ►  de febrer (11)
    • ►  de gener (6)
  • ►  2020 (124)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (10)
    • ►  d’octubre (8)
    • ►  de setembre (6)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (10)
    • ►  de juny (9)
    • ►  de maig (15)
    • ►  d’abril (15)
    • ►  de març (10)
    • ►  de febrer (14)
    • ►  de gener (11)
  • ►  2019 (135)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (9)
    • ►  d’octubre (23)
    • ►  de setembre (8)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (13)
    • ►  de juny (8)
    • ►  de maig (15)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (15)
    • ►  de febrer (11)
    • ►  de gener (8)
  • ►  2018 (116)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (10)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (6)
    • ►  de juliol (10)
    • ►  de juny (10)
    • ►  de maig (16)
    • ►  d’abril (9)
    • ►  de març (8)
    • ►  de febrer (9)
    • ►  de gener (11)
  • ►  2017 (134)
    • ►  de desembre (8)
    • ►  de novembre (17)
    • ►  d’octubre (20)
    • ►  de setembre (13)
    • ►  d’agost (14)
    • ►  de juliol (9)
    • ►  de juny (7)
    • ►  de maig (8)
    • ►  d’abril (8)
    • ►  de març (10)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (14)
  • ►  2016 (117)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (5)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (13)
    • ►  de juny (9)
    • ►  de maig (12)
    • ►  d’abril (13)
    • ►  de març (10)
    • ►  de febrer (13)
    • ►  de gener (17)
  • ►  2015 (192)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (16)
    • ►  d’octubre (14)
    • ►  de setembre (15)
    • ►  d’agost (12)
    • ►  de juliol (13)
    • ►  de juny (22)
    • ►  de maig (18)
    • ►  d’abril (15)
    • ►  de març (26)
    • ►  de febrer (16)
    • ►  de gener (16)
  • ►  2014 (247)
    • ►  de desembre (11)
    • ►  de novembre (20)
    • ►  d’octubre (18)
    • ►  de setembre (17)
    • ►  d’agost (13)
    • ►  de juliol (30)
    • ►  de juny (26)
    • ►  de maig (21)
    • ►  d’abril (18)
    • ►  de març (28)
    • ►  de febrer (27)
    • ►  de gener (18)
  • ►  2013 (251)
    • ►  de desembre (21)
    • ►  de novembre (21)
    • ►  d’octubre (27)
    • ►  de setembre (22)
    • ►  d’agost (19)
    • ►  de juliol (25)
    • ►  de juny (21)
    • ►  de maig (17)
    • ►  d’abril (25)
    • ►  de març (19)
    • ►  de febrer (14)
    • ►  de gener (20)
  • ►  2012 (209)
    • ►  de desembre (20)
    • ►  de novembre (14)
    • ►  d’octubre (14)
    • ►  de setembre (18)
    • ►  d’agost (13)
    • ►  de juliol (23)
    • ►  de juny (16)
    • ►  de maig (27)
    • ►  d’abril (24)
    • ►  de març (20)
    • ►  de febrer (13)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2011 (61)
    • ►  de desembre (14)
    • ►  de novembre (24)
    • ►  d’octubre (22)
    • ►  de setembre (1)

Qui sóc?

La meva foto
Xavier Rius Sant
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista i escriptor. Vinculat a moviments pacifistes els anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, vaig publicar diversos llibres sobre l’objecció i el pacifisme. Especialitzat en conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, he col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid, i he participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i la ultradreta són temàtiques de les que escric. He publicat El libro de la inmigración en España,editat el 2007. Col·laboro al PuntAvui, El Periódico, El Triangle i Nació Digital. A COMRàdio tenia la secció Conflictes del Món. A diferencia d'algú més jove de qui m'atribueixen coses que no he dit, que va a començar a escriure en un diari quan jo havia publicat varios llibres, jo no he canviat d'identitat.Visc a Moià i Barcelona. El 2011 vaig publicar "Xenofòbia a Catalunya"que tracta l'ascens del discurs xenòfob. Posteriorment he publicat la novel.la "Amor a la carta". El 2022 "Els ultres són aquí",i el 2023 "Vox,El retorno de los ultras que nunca se fueron".Practico alpinisme ihe pujat el Kilimanjaro.Mira biografia més amunt "Qui sóc?"
Visualitza el meu perfil complet

El meu canal de Youtube

El meu canal de Youtube
Recopilació de vídeos de xerrades, entrevistes TV, debats, presentacions de llibres, tertúlies ràdio...

Articles a La Vanguardia

Articles a La Vanguardia

Articles a El 9 Nou

Articles a El 9 Nou

Articles actuals i històrics a El País

Articles actuals i històrics a El País

Articles al Punt Avui

Articles al Punt Avui

Articles d'opinió al Triangle

Articles d'opinió al Triangle

ARTICLES D'INFORMACIÓ A NACIÓ DIGITAL

ARTICLES D'INFORMACIÓ A NACIÓ DIGITAL

Articles d'opinió a Nació Digital

Articles d'opinió a Nació Digital

Articles sobre el Moianès publicats a NacióManresa i altres d NacióDigital publicats a NacioManresa

Articles sobre el Moianès publicats a NacióManresa i altres d NacióDigital publicats a NacioManresa

Articles publicats a El Periódico

Articles publicats a El Periódico

Articles a Comunicació21

Articles a Comunicació21

TRADUCTOR.

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A BARCELONA

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A BARCELONA
Clica la foto

Article El Punt Avui, IRAQ, 10 ANYS DESPRÉS, UNA PAU LLUNYANA, i fotos meves de gener de 2003

El més llegit aquesta setmana

  • El Partido por la Libertad (PxL), socio de PxC, e integrado en la federación Respeto, se disuelve tras "el tsunami de Vox". El pasado sábado Plataforma per Catalunya abandonó la federación Respeto formada por PxC, PxL, España 2000 y grupos locales de Albacete, Jaén y El Escorial
  • LA ESPAÑA EN MARCHA, DN, IMPULSO SOCIAL (AES...), MSR Y FE-JONS PRESENTAN CANDIDATURA EUROPEA. SOLUCIONA ADUCE ACCIDENTE DE TRÁFICO DE QUIEN LLEVABA LOS AVALES. PEDRO P PEÑA Y ANDRINO DECLARAN POR SUS AFIRMACIONES DEL 12-O JUSTIFICANDO LA VIOLENCIA.
  • MILITIA, ARA CASAL TRAMUNTANA ÉS AL CLOT-CAMP DE L’ARPA, PARLO AMB ELLS
  • LISTADO DE CANDIDATURAS ULTRAS, IDENTITARIAS, SOCIAL-PATRIOTAS Y/O XENÓFOBAS QUE SE PRESENTAN A LAS ELECCIONES MUNICPALES Y AUTONÓMICAS DEL 24 DE MAYO: PxC, PxL, PV, SOM, PDXC, AES, LEM, DN, CN, FALANGES, MSR, IDEGA, SOLUCIONA, VD, ESPAÑA2000, INTRA...
  • ACTES (PARAL·LELS) A BARCELONA AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA ISLAMOFÒBIA. Trobo a faltar en el programa algun apartat per l'autocrítica i per debatre sobre com la interpretació literal de l'Alcorà i la negativa dels estats i col·lectius musulmans a acceptar el dret a deixar de ser musulmà genera rebuig a l'islam i legitima un gihadisme que incrementa la islamofòbia
  • LLISTA PROVISIONAL DE CANDIDATURES ULTRES I/O IDENTITÀRIES A CATALUNYA: Vox presenta a les quatre capitals de província i a tot el cinturó de Barcelona. Mònica Lora (ex PxC) guanya el pols de Vox a Mataró. L'ex dirigent de PxC, Pablo Barranco encapçala a L'Hospitalet. Anglada presenta candidatures de SOMI a Vic, Manlleu, Badalona, Roses i el Vendrell; SOM Catalans a Ripoll, St F de Guixols, Llagostera i Sabadell; Manuel Andrino de Falange-FE, encapçala la de Barcelona per Falange de las JONS. Afegeixo les llistes a la Comunidad de Madrid i a les eleccions europees
  • NEIX "SOM", PARTIT IDENTITARI INDEPENDENTISTA ANTIIMMIGRACIÓ LIDERAT PER ENRIC RAVELLO I L'EX CANDIDATA DE PxC A MANLLEU
  • PxC S'ENFONSA I PASSA DE 67 A NOMÉS 8 REGIDORS. Els principals dirigents de PxC deixen de ser regidors. Anglada amb P Vigatana entra a l'ajuntament de Vic. España 2000 s'enfonsa a València amb només un regidor, però n'obté 6 a la Comunitat de Madrid. AES 5, PxL 2, DN 1
  • MINUTO DIGITAL APUESTA POR VOX TRAS EL RETORNO DE YOLANDA COUCEIRO MORÍN. En 2010 apostó por Anglada y en 2011 fue candidata de Vía Democrática
  • VOX XUCLA EL QUE QUEDA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució per permetre una entrada en bloc dels seus membres al partit d'ultradreta, satisfent així les exigències d'Abascal i Ortega Smith

Vídeo presentació "Xenofòbia a Catalunya" a Vic

Vídeo presentació "Xenofòbia a Catalunya" a Vic
Presentació a Vic amb la presència de regidors i exregidors de PxC, CiU, ERC, PSC i IC-V, militants antifeixistes, l'advocat que de l'acusació contra Anglada, representants de la mesquita i d'associacions... Hi havia gent dreta, però la cadira del costat d'Anglada, buida.. Clica la foto.
Tema Simple. Imatges del tema creades per luoman. Amb la tecnologia de Blogger.