Josep Anglada va interposar una querella al Jutjat n 15 de Barcelona el 28 de setembre de 2012, per presumpte delicte per injúries i calúmnies, tipificats en els articles 205 al 209 del Codi Penal, expressades en fragments del Llibre "Xenofòbia a Catalunya" del que sóc autor, publicat per Edicions de 1984 un any abans. Dies abans va tenir lloc un acte de conciliació al Jutjat de Pau de Moià on no va haver-hi acord, on em demanava 100.000 euros d'indemnització i que em retractés de cinc fragments.
Durant els mesos de juliol i agost de 2102, previs a la presentació de la querella, a part de denunciar-me a mi per altres qüestions ja inadmeses o arxivades, va realitzar reiterats tuits, escrits i declaracions contra la meva persona que van motivar diversos comunicats del Sindicat de Periodistes de Catalunya (http://www.
El Jutjat n 15 de Barcelona, en un auto del 25 de gener de 2013, que adjunto com a document primer, va decidir no admetre a tràmit la querella donat que "el llibre només recull una crítica seria a l'actuació de diferents persones i organitzacions en quan el tractament de la immigració, el que queda emparat per la llibertat d'expressió i d'informació i del dret a crítica"
Josep Anglada, defensat inicialment per l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, va fer recurs a la Secció Tercera (Penal) de l'Audiència de Barcelona, la vista del qual va tenir lloc el passat dimecres, 24 d'abril.
En començar la vista, el passat dia 24, em vaig trobar amb la sorpresa que compareixia en nom de Josep Anglada l'advocada gironina d'origen cubà, Grisel Falcón Falcón, especialitzada en estrangeria.
Aquesta advocada se'm havia dirigit a mi a l'agost via Facebook, quan Anglada va anunciar aquesta i altres querelles, en un missatge de suport a la meva lluita contra contra Plataforma per Catalunya, oferint-se per motius ideològics a portar el cas i defensar-me gratis. Jo ja vaig sospitar a l'agost, donat que aquells dies vaig tenir diversos missatges i demandes d'amistat al facebook de dones llatines de Girona que jo no coneixia ni hi tenia amics comuns al facebook, molt preocupades per mi, que deien haver-se llegit el meu llibre, amb alguna de les quals em vaig reunir, arribant jo a la conclusió que probablement podien ser talps de PxC per obtenir-me informació o potser...
Tot i que certament diversos advocats gironins em van confirmar que la senyora Grisel Falcón era una advocada que tramitava permisos i regularitzacions d'immigrants, i no la creien capaç d'estar al servei de Plataforma X Catalunya, no li vaig confiar la meva defensa que ja m'estava portant l'advocat Màrius Garcia Andrade (ex vicepresident de la Diputació de Barcelona).
En trobar-me jo a la porta de Sala de la Secció Tercera de l'Audiència a l'advocada Grisel Falcón i identificar-se com l'advocada de Josep Anglada, jo li vaig preguntar si era qui s'havia dirigit a mi a l'agost com "una cubana de Girona que t'ho faré gratis", responent-me que sí, però que "ara defensava a Plataforma X Catalunya". Deixo clar que no qüestiono la legalitat que la Sra Falcón defensi a PxC.
A la Vista de l'Audiència la Sra Falcón va defensar l'admissió de la querella donat que jo injuriava i mentia quan deia que Anglada havia sigut franquista, o que de jove ell anava per Vic dient que portava pistola. També va dir que el fet que jo publiqués que els caps rapats de Salt havien votat PxC era desacreditar el partit, o que qualifiqués a l'ex regidor de PxC d'Olot, Moisés Font, professor d'arquitectura, com d'un nivell intel·lectual que no tenien molt altres regidors de PxC, era considerar a la resta de mermats o deficients.
Va dir que jo podia estar incitant a l'odi vers PxC i els seus militants, als que jo qualificava de xenòfobs, i va insistir que era similar a un cas d'injúries contra ERC que havia admès la Secció 15. Això va motivar que el president de la Sala li repliqués que la que la Secció 15 era civil, per la qual cosa el cas era totalment diferent, ja que ella ho havia portat per la via penal.
La senyora Falcón va posar com a mostra del meu desig de perjudicar a PxC, el que jo havia publicat al meu blog el 17 d'abril, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, en dir: "A més de la novel.la d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".
El Fiscal, tal com ja va passar en el Jutjat d'Instrucció, va demanar la inadmissió de la querella en base als argument ja recollits a l'auto d'inadmissió del Jutjat n 15 (clica), en no haver-hi injúries ni calumnies.
El meu advocat, Màrius Garcia Andrade, va recordar, com ja s'havia aportat al Jutjat nº 15, que les dades i fets sobre el passat franquista del Sr. Anglada s'havien publicat a altres llibres i diaris, sense que ell ho hagués denunciat. Digué també que tot el llibre era fruit d'un rigorós treball d'investigació, fins i tot amb entrevistes i reunions amb el mateix Sr. Anglada, i es preguntà com és que si el Sr. Anglada va assitir a la presentació del llibre a Vic de l'octubre de 2011, tuitejant l'endemà que "s´ho havia passat molt bé i ho havia trobat interessant" i que havia mantingut una relació cordial amb mi els mesos següents, com és que no fos fins a l'estiu que començà a fer tuits amenaçadors a l'estil de "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire de X. Rius", "En Rius a la presó, que se joda!" , "... rata de cloaca!", etc... i no va posar la querella fins al setembre. El meu advocat va repetir que el que pretenia el Sr. Anglada era fer-me callar i coartar la meva lliberta d'expressió.
Ara l'Audiència de Barcelona, en l'Auto de data del 25 d'abril, decideix no admetre el recurs del Sr. Anglada per qüestions de procediment i terminis, sense entrar a valorar si hi podien haver-hi o no injúries i calumnies, donat que el llibre es va publicar a l'octubre de 2011 i ell no es va querellar fins el 28 de setembre de 2012, i el temps passat des de la publicació fins arribar a l'Audiència. Així doncs, el cas queda tancat.
He de dir que ni aquesta querella, ni altres denúncies que m'ha posat el Sr. Anglada, ni els habituals tuits i comunicats d'Anglada i PxC faran que deixi d'escriure i dir el que penso i agraeixo el suport de les diferents associacions de periodistes i de molts professionals de la informació i d'associacions i sectorials de drets humans i immigració que aquests mesos m'han expressat el seu suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada