Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arran. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de maig del 2019

LA JUNTA ELECTORAL DE VIC ANUL·LA LES PAPERETES DE SOM IDENTITARIS, TAMBÉ LES DEL VOT PER CORREU JA ENVIAT, EN COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA FETA PÚBLICA AVUI INHABILITANT A JOSEP ANGLADA PER AMENACES A UN MENOR. Ara s'entra en una situació desconeguda que pot afectar a les votacions i recompte de diumenge a Vic i generar impugnacions, donat que hi ha gent que ha votat per correu amb unes paperetes anul·lades. Marta Riera serà la cap de llista i probable regidora si el patit supera el 5% diumenge vinent.



Anglada i Josep Comajoan a Moià el dia del no acte de conciliació amb mi, quan em va posar diverses querelles


Com a consequència de la sentència de l'Audiència de Barcelona, feta pública avui, confirmant la condemna de juliol de 2017 a Josep Anglada de dos anys de presó i dos d'inhabilitació per a càrrec públic, imposada pel Jutjat Penal de Manresa-Vic, per haver fet el desembre de 2013 Josep Anglada diversos twits amenaçadors i contra la integritat moral d'Arnau Comajoan, militant d'Arran i fill del periodista, Josep Comajoan, que llavors era menor d'edat, la Junta Electoral de Zona de Vic ha ordenat que es retirin les paperetes electorals de diumenge del partit SOM Identitaris a l'Ajuntament de Vic, en les que Anglada és cap de llista, i se'n tornin a editar unes de noves sense ell. 
Més enllà de que Anglada pot impugnar o recórrer la seva condemna en recurs de cassació al Tribunal Suprem (o al TSJ) i posteriorment d'empara al Tribunal Constitucional, i que la condemna de dos anys de presó potser no l'hagi de complir en no ser superior a dos anys (els ultres de Blanquerna han vist com el Constitucional admetia el seu recurs i suspenia l'execució), aquesta decisió d'aplicar la inhabilitació per a presentar-se per a  càrrec públic considerant nul·les les que es dipositin amb el nom d'Anglada el diumenge, i les que arribin amb el vot per correu ja emès, probablement serà recorreguda demà a la Junta Electoral Provincial o Central. I més enllà de que si es considerés que la sentència es ferma (que crec que no ho és) i que Anglada no pugui prendre possessió de l'acta de regidor en el cas que SOM Identitaris superi, com semblava probable el 5% de vots, aquesta setmana es viurà una situació surrealista. Situació que de moment ha afectat ja al vot per correu encara no enviat que acaba el divendres. Si el vot per correu queda bloquejat i s'anul·len, considerant-los vot nul els de les persones que ja han votat per correu a SOM Identitaris, podria donar-se una situació que afectarà al normal recompte de vots de diumenge i s'entri en una via de recursos de conseqüències imprevisibles.   
Anglada va ser expulsat de Plataforma per Catalunya fa cinc anys i mig, i va presentar-se a les eleccions el 2014 per Plataforma Vigatana, entrant de nou a l'ajuntament. Posteriorment va legalitzar el partit SOM Identitaris,  i amb aquest partit es presentava ara de cap de llista i amb l'exregidora Marta Riera de número dos. Som Identitaris presenta llistes també a Manlleu, Badalona, el Vendrell i Roses. En aquest dos últims municipis ho fa amb militants de PxC que no han volgut entrar a Vox. 
  
Tot s'ha precipitat avui, quan amb la sentència a la mà, Capgirem Vic (la CUP) ha presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona de Vic perquè es retirés la candidatura d'Anglada a les eleccions municipals de diumenge. I en una reunió feta al migdia la Junta Electoral ha resolt donar la raó a Capgirem Vic i ha ordenat que s'imprimeixin paperetes noves de Som Identitaris a Vic sense el nom de Josep Anglada i es considerin nul·les que arribin a les urnes diumenge.







Dos dels tuits que va fer Anglada quan Arnau Coamjoan era menor d'edat
Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú"
En el judici el periodista Josep Comajoan va declarar que després dels primers tuïts contra el seu fill, va enviar missatges i va trucar a Anglada recordant-li que el seu fill era menor, demanant-li que esborrés els tuïts i que no barregés al seu fill en les seves discrepàncies, sense que Anglada s'avingués a esborrar-los.
Per la seva banda Anglada va justificar els tuïts amb l'argument que Arnau Comajoan, tot i ser menor, militava a ARRAN, grup juvenil de la CUP, i que anava als seus actes i als d'Unitat Contra el Feixisme. Anglada no va negar els missatges i la trucada que li va fer el periodista, però va dir que no sabia que l'Arnau llavors era menor i que l´únic que va fer va ser fer exercici del dret a la llibertat d'expressió i la rivalitat pública a les xarxes socials amb Comajoan pare i fill, que sovint l'atacaven. L'advocat de l'acusació, Toni Iborra, va demanar 4 anys i 3 mesos, una indemització i l'allunyament i prohibició de comunicar-se amb ell, i la sentència del Penal de Vic Manresa va ser dos anys de presó i dos d'inhabilitació, ara confirmada per l'Audiència Provincial.


Marta Riera i Josep Anglada. Ara potser serà ella qui anirà al davant

dijous, 3 d’agost del 2017

JOSEP ANGLADA CONDEMNAT A DOS ANYS DE PRESÓ I D'INHABILITACIÓ PER SER CANDIDAT, PELS TUITS AMENAÇADORS A ARNAU COMAJOAN QUAN AQUEST ERA MENOR. Fa uns dies ja va ser condemnat a un any per un tuit cap a l'ex-secretari General de PxC. La sentència no es ferma i caldrà esperar el recurs



Josep Anglada deia "tinc més vides que un gat vell i sempre caic de peus" cada vegada que era absolt en primera o segona instància d'alguna de la quinzena de causes per les que ha anat a judici els últims cinc anys. 
Però aquesta sort se li pot acabar ara, en haver estat condemnat a dos anys de presó i inhabilitació per ser candidat,  per un delicte d'amenaces i contra la integritat moral,  pels tuits que va fer el desembre de 2013 contra el llavors menor d'edat, Arnau Comajoan, simpatitzant d'Arran. La condemna del Jutjat Penal de Vic, que Anglada diu que recorrerà, es dicta una setmana després d'una altra del Jutjat Penal número 28 de Barcelona, d'un any de presó i inhabilitació per difondre dades del qui era llavors Secretari General de PxC. Ara se'l condemna per un delicte d'amenaces, tipificat a l'article 169.2 del Codi Penal, en concurs amb un contra la integritat moral, tipificat en el 173.També haurà d'indemnitzar a Coamajoan amb 3000 euros i pagar les costes del judici.

Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com  "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al  menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú".
En el judici el periodista i pare de l'Arnau, Josep Comajoan, va declarar que quan van començar aquests tuits contra el seu fill, es va dirigir diverses vegades a Anglada informant-li que el noi era menor d'edat i que no barregés al fill en les polèmiques o discrepàncies que ells dos tenien, però Anglada no va esborrar els tuits.
 






dissabte, 22 de febrer del 2014

DEMÀ PARTICIPO ALS ACTES ANTIFEIXISTES DE LA MÀQUIA, A GAVÀ

Demà diumenge, 23-F, faig una xerrada-debat a Gavà sobre l'extremadreta, en el marc de la trobada amb el lema "contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia" tindrà un marcat caràcter lúdic i reivindicatiu

L'Ateneu Popular La Màquia organitza, aquest diumenge, al parc de la Torre Lluc de Gavà la II calçotada popular amb un marcat caràcter reivindicatiu. La trobada, que porta com a lema "contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia" començarà a les 11.00 hores amb una sorollosa batucada. Tot seguit, començaran les xerrades.  La primera, que guiarà el periodista Xavier Rius versarà sobre els moviments antifeixistes, i la segona, que anirà a càrrec de Iolanda Maurici, d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, porta com a títol “La lluita antifeixista”.

A les 13 hores es viurà una mostra de cultura popular amb els Castellers de Gavà, els Gegantons i l'Esbart Bruguers i a les 14 hores se servirà un vermut gratuït. El dinar, que inclou calçots amb salsa de romesco, carn a la brasa, pa i beguda i que té un preu de 13 euros se servirà a les 14 .15 hores. Val a dir, que existirà una opció vegetariana i un menú infantil amb un preu de 5 euros.

Durant el matí el col·lectiu  ARRAN farà un taller de pintura amb esprai i es materialitzarà un mural antifeixista

 A Gavà i Viladecans són actius alguns grups ultres, sobretot de Democracia Nacional (clica per llegir sobre aquests grups)

dimarts, 9 de juliol del 2013

RODA DE PREMSA A VIC DELS PARTITS I COL·LECTIUS AMB UNITAT CONTRA EL FEIXISME, per valorar la moció aprovada dilluns passat i els incidents i amenaces de PxC

D'esquerra a dreta, Segimon Molist de SI, Arnau Martí d'ICV-EUiA, Lluís Corominas de CDC, Miquel Sánchez de CCOO, Quim Soler de la CUP -darrera de Sánchez-, Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme, Manel Font d'ERC, Maria Luisa Moyano del PSC, Marta Rovira d'ERC, Salvador Milà d'ICV-EUiA, Quim Arrufat de la CUP, David Hernando d'Endavant, Arnau Comajoan d'Arran, i Júlia Solà de les JERC.
Sense posar-se a la foto hi havia l'ex regidor de CiU Àlvar Solà, el regidor d'ICV-EUiA, Xavier Tornafoch i el regidor de la CUP Nil Puigivila. UGT i UDC han excusat la seva presència.

Des del meu punt de vista la roda de premsa ha sigut poc clarificadora perquè els partits de govern, CiU i ERC, no han acalarit si la moció aprovada dilluns, malgrat l'abstenció de CiU i PSC, contra l'ús discriminatori de les oficines muncipals s'aplicarà o no. La moció diu que es comunicarà a Fiscalia l'acivitat discriminatòria que fa PxC a les oficines municipals on ha instal·lat l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton, servei jurídic que presten l'advocada cubana nacionalitzada, Grisel Odalis Falcón Falcón, i el seu company gironí, Francisco Bueno Celdrán. L'oficina ubicada en dependències municipals, segons PxC, tampoc atendrà als immigrants nacionalitzats.

El primer en parlar ha estat el president de CDC de Vic, Lluís Corominas que ha explicat que "volem treballar per la idea de ciutat sense exclusions", i que CiU anava a votar sí a la moció, "però que en vista de la mala actuació, també dels antifeixistes que es van posar a cridar, CDC donava suport a la decisió de l'alcalde de desallotjar la sala de plens i que canviés el vot favorable per l'abstenció". 

A continuació ha parlat Maria Luisa Moyano del PSC -hi havia altres dirigents del partit entre el públic- que ha justificat el fet que el PSC canviés el sí per l'abstenció a causa del desacord pels crits que es van donar. Moyano va dir que es van abstenir conscients que, malgart tot, la moció s'aprovaria. Aquesta posició de la regidora ha sobtat donat que el PSC d'Osona va emetre un comunicat l'endemà desmarcant-se la postura dels dos regidors i dient que el correcte hagués estat votar a favor del text tot i els incidents.

Després ha parlat Segimon Molist de Solidaritat per la Independència que s'ha refermat en en vot favorable a la moció tot i els incidents. Molist ha dit que "tenim la responsabilitat de lluitar contra el feixisme i treballar pel la cohesió ciutadana".

 Lluís Coromines (CDC), Maria Luisa Moyano (PSC) i Segimomt Molist (SI)

 Arnau Comajoan (Arran), Quim Soler (CUP, tapat una altre cop) i els diputats de la CUP i ICV-EUiA, Quin Arrufat i Salvador Milà


 Miquel Sánchez (CCOO), la diputada d'ERC Marta Rovira, Arnau Martí d'Iniciativa i Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme
A la dreta del tot, David Hernado, d'Endavant, i Júlia Solà de les JERC

 Per ERC ha parlat primer Manel Font, que ha reivindicat la lluita antifeixista des de l'àmbit cívic i polític institucional, ha demanat que no es caigués en les provocacions de PxC i ha qualificat el racisme i el feixisme de lacra social.
Després ha parlat la diputada Marta Rovira, Secretaria General d'ERC, que després repetir que el feixisme i el racisme és una lacra social, ha recalcat el treball fet des de Vic per la cohesió i la integració, recordant que va ser a Vic on va néixer, per exemple, l'experiència de les parelles lingüístiques.  

Arnau Martí d'ICV-EUiA ha dit que el que va fer PxC es repeteix a muncipis com Santa Coloma de Gramenet (clica)   i d'altres, pel que cal un pacte nacional per evitar que PxC repeteixin fets com els del ple de dilluns passat. Martí ha remarcat la importància d'exercir l'acció judicial -per això cal que la moció arribi a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació-, i el treball de les entitats i associacions.
 El diputat d'Iniciativa, Salvador Milà, que era a l'acte també com a membre del grup de diputats d'Unitat contra el Feixisme -a l'igual que Arrufat de la CUP- ha insistit amb el fet que al feixisme se'l combat i se'l venç des de la unitat dels demòcrates i ha parlat de la necessitat de desmentir els rumors que escampen o dels que s'alimenta l'extremadreta. Ha recalcat que el caldo del cultiu del feixisme és quan la democràcia deixa de donar respostes a les necessitats dels ciutadans i quan hi ha pobresa.

L'exregidor Quim Soler, de la CUP, s'ha felicitat per la unitat i la pluralitat aconseguida en aquest acte. El diputat Quim Arrufat, que va participar en la fundació d'Unitat contra el Feixisme a Vilanova, ha parlat de l'experiència duta al Garraf on PxC l'encapçalava en Gerad Bellalta -ara escindit de PxC-, que mentre sacsejava la immigració i la xenofòbia, havia estat condemnat per aprofitar-se dels immigrants amb un xarxa que estafava amb la venda de contractes falsos. Arrufat ha considerat que si Bellalta no va aconseguir entrar a l'ajuntament de Vilanova el maig de 2011 va ser en part per la tasca d'Unitat contra el Feixisme del Garraf.

Miquel Sánchez de CCOO ha parlat de la necessitat que des de l'àmbit sindical i laboral es combati la pretensió de PxC d'enfrontar els treballadors "autòctons" amb els immigrants i tot el discurs demagog de PxC.

David Hernando, d'Endavant-OSAN, ha parlat d'acabar amb la lacra de PxC, mentre Arnau Comajoan d'Arran, ha parlat de necessitat de treballar per tal que les idees xenòfobes i feixistes arrelin entre els joves. Júlia Solà, de les JERC ha insistit en la necessitat de treballar plegats i que no es poden consentir les amenaces de PxC contra regidors, com ha fet Anglada de tirar escales avall a l'alcalde, al regidor Joan Ballana i a la policia  municipal.

L'acte l'ha tancat Steve Cedar, d'Unitat contra el Feixisme, que ha reconegut la importància que malgrat les diferències entre les diferents forces polítiques i socials, tots treballem plegats contra el feixisme. S'ha preguntat com es tirarà endavant la moció aprovada, amb l'abstenció de CiU i PSC, i ha acabat exhortant a la unitat antifeixista i a aturar PxC.

Com he dit he trobat a faltar concreció dels partits de govern -CiU i ERC- sobre com i quan aplicaran la moció aprovada al ple passat. De tota manera ha estat molt positiu veure plegades a les forces polítiques de tradició democràtica juntes al voltant d'Unitat contra el Feixisme.    
   (Falta repassar el text)
Els advocats responsables de l'Oficina o Servei de Defensa del Viagtà Autòcton: Francisco Bueno Celdrán i la seva companya d'origen cubà, Grisel Odalis Falcón Falcón, especialitzada en permisos de treball d'immigrants, regrupament familiar i arrelament social, el dia del ple. Algunes ONG gironines i advocats no s'acaben de creure aquesta foto. Ella és qui després d'oferir-se fa 11 mesos a defensar-me gratis de les querelles de PxC -jo ja vaig desconfiar pel redactat estrany, forçat i excesivament "pilota" del seu missatge- es va presentar a la vista oral de l'Audiència de Barcelona portant l'acusació de PxC contra mi. 

Informació i fotos a l'Agència Catalana de Notícies
Informació a La Vanguardia
Informació al 3/24 
 Informació amb text i fotos a Vilaweb
 Informació a Nació Digital (que en part ho treuen d'aquí...)
Informació i vídeo del 9 Nou

dissabte, 22 de juny del 2013

GUILLEM AGULLÓ JA TÉ CARRER A VIC. EL SEU ASSASSINAT, TOT I QUE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA NO HA ESTAT "JUSTA", ÉS CONSIDERAT INTERNACIONALMENT COM "CRIM D'ODI".

Des d'ahir a Vic, en un trencall del carrer Sant Pere, ja hi ha la placa que dóna nom al Passatge Guillem Agulló. Passatge que va del carrer Sant Pere a la Plaça de Santa Cecília o dels Trinitaris. Posar el seu nom a un carrer o un passatge a diversos municipis dels Països Catalans no significa que 21 anys després de la seva mort s'hagi fet justícia, però sí que representa un reconeixement a la seva persona i ajuda a mantenir viva la seva memòria. 
Potser aquest passatge és "poc carrer". Però penso que millor aquí al centre de Vic, al costat de l'Hotel d'Entitats, que en un carrer de la zona indústrial o l'illa càrnia on només hi passen camions.
Això ha estat possible gràcies a l'acord del Ple Municipal del 3 de juny (clica), aprovat per unanimitat, també per PxC. I el fet que Josep Anglada donés el seu sí a aquesta iniciativa impulsada per la CUP, va provocar una forta discrepància dins de PxC i el portaveu de Plataforma a Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, (ex regidor de Manlleu) va fer uns twits que van motivar que Twitter li tanqués el compte.

Foto de Josep Comajoan
 L'assassinat de Guillem Agulló està considerat internacionalment com el que s'anomena "Crims d'odi" o Hate Crimes tipificats insuficientment al Codi Penal espanyol (clica). Es a dir matar a algú només per rebuig a la seva ideologia, creences, raça, orígen, orientació sexual, etc. Com a crim d'odi està considerat el casa Agulló per l'organització STOP HATE CRIMES, EUROPE (clica)
 Agulló va morir la matinada de l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves d'extremada dreta. Tots els partits polítics van condemnar l'assassinat menys el PP i Unió Valenciana.
En el judici del cas, fet a Castelló el 1995, el jutge condemnà a Pedro Cuevas a 14 anys de presó dels que només en complí 4, i el maig de 2007 (crec vulnerant la condemna accessòria a exercir càrrec públic) ocupà el número 4 a les llistes d'Alianza Nacional per Xiva de Bunyol.  





 El seu cas s'assembla al de Carlos Javier Palomino, (que també recull la web STOP A LOS CRÍMENES DE ODIO"), assassinat a Madrid el 11/11/2007, si bé l'autor de la seva mort Josué Estebánez, sí que continua a la presó i és considerat per l'extremadreta un pres polític i a la xarxa podem trobar escrits i campanyes sota el lema "Josué Libertad!"   .


Divendres vinent tindrà lloc l'acte d'homenatge a G. Agulló per part de la CUP i Arran al Passatge que porta el seu nom. Personalment crec que seria bo que hi fossin presents entre el públic també representants municipals de les forces catalanistes i/o d'esquerres que van donar suport a posar-hi el nom.

Fotos de l'acte de Josep Comajoan:


Els pares de Guillem Agulló