Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asamblea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asamblea. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de gener del 2024

Explico al matins de TV3 com Santiago Abacal serà proclamat quatre anys més president de Vox, sense que els militants votar-lo, amb Ignacio Garriga que serà a la vegada Vicepresident i Secretari General

 

 


 

Clica per veure els vídeo a la web de TV3 de la meva intervenció als Matins de TV3 amb Ariadna Olta

 Santiago Abascal serà proclamat, sense ser votat pels militants, president de Vox 4 anys més, amb Ignacio Garriga de Vicepresident i Secretari General

 



            




Nou Comité Executiu Nacional (CEN) de Vox, amb Abascal de President, i Ignacio Garriga de Secretari General i Vicepresidente, mes un tresorer i 15 vocals, no 17 como es veu en les imatges de dalt. Finalment Montserrat Lluis i Rosa Curevas Mons, no estaran en el CEN.
                       


 

dimecres, 10 de gener del 2024

La convocatoria de elección del nuevo presidente de Vox, destapa que el partido ha perdido la mitad de afiliados. El Comité Ejecutivo, pese a que legalmente no podría hacerlo al estar disuelto, nombra a Álvaro Díaz-Mella, candidato a las elecciones gallegas del 18F. La renuncia de la diputada Carla Toscano, cercana a Ortega Smith, tercera renuncia de escaño en 4 meses, muestra las tensiones internas por la gestión autocrática de Buxadé y Garriga, bajo la tutela de Abascal.

                              



La convocatoria de la Asamblea General Extraordnaria de Vox del 27 de enero para elegir la nueva dirección del partido, anunciada por sorpresa el lunes por Santiago Abascal, ha tenido como primera consecuencia, la confirmación del malestar que hay en las bases que se muestra con la crisis de militancia de este partido, ya que frente a los más de 66.000 militantes o afiliados que tenía el partido hace dos años, ha pasado a sólo 32.690, descontando los que se han dado de alta los últimos nueve meses que todavía no son afiliados "de pleno derecho". Conocemos el número real de afiliados "de pleno derecho" ya que que para presentar un candidatura para liderar el partido hay que conseguir el aval del 10% de los militantes con derecho a avalar candidaturas, que son los que llevan más de nueve meses de alta y que están al corriente de sus cuotas. Y 3.269 es el número de avales de afiliados que deben  presentar telemáticamente las candidaturas hasta el próximo martes, dia 16 de enero, según el mail remitido hoy a los militantes por el Comité Electoral del partido.  

               



Se precisarían 3.269 avales, si bien el artículo 24 de los Estatutos del partido dice que si ninguna candatura obtienen el 10% bastará con un 5% o un 3%, sin que el partido difunda la lista de candidaturas que están recogiendo avales telemáticos y sin que el aplicativo electoral tampoco las indique. Por ello si la candidatura de Abascal es la única que consigue los 3.269, ese 10%, será proclamada vencedora como canditura única sin necesidad de ser votada posteriormente telemáticamente los días previos a la Asamblea. Pero si la candidatura oficialista consigue sólo el 5% o 3% y ninguna otra consigue ese 5% o el 3% de avales, también esa candidatura única será proclamada sin someterse a votación de los afiliados.  A diferencia de Alberto Nuñez Feijóo que en marzo de 2022, como candidato único para presidir el PP, obtuvo el voto favorable del 98'35 % de los compomisarios en el congreso extraordinario del partido, a Abascal en 2020, como probablemente ocurrirá ahora, nadie le votó ni le votará, ni nadie podrá mostrar su rechazo con un voto nulo o en blanco.         

          

Carla Toscano con Ortega Smith


La convocatoria de esta Asamblea Extraordinaria, avanzada antes de las elecciones gallegas, para evitar celebrar la Asamblea Ordinaria de marzo, mes en que estaba convocada, tras el posible batacazo en las elecciones gallegas, ha coincidido con la renuncia al escaño por Madrid de la diputada Carla Toscano, próxima a Javier Ortega Smith, la cual ocupó  el escaño tras las renuncias al mismo de Iván Espinosa de los Monteros y del doctor Juan Luis Steegmann, que era sexto de la candidfatura. Ahora el escaño del quinto diputado por Madrid será para Rocío Aguirre Gil de Biedma, hermana de Esperanza Aguirre, protectora de Santiago Abascal.  Este malestar de militantes que abandonan el partido o dejan de pagar la cuota, y de diputados que renuncian al escaño no parte de discrepancias ideológicas, sino de las malas maneras con la que Abascal, Ignacio Garriga y Jorge Buxadé dirigen el partido. Y lo sorprendente es que el sector de Vox que hasta hace dos años era el encargado de gestionar estas malas maneras, es decir Javier Ortega Smith con sus excompañeros de la COE y la Vicesecretaría de Organización y los llamados "hombres de negro", también se encuentran ahora en la picota. Será interasante saber los próximos días si el ex Secretario General Ortega Smith, será o no incluido en la nueva dirección encabezada por Abascal que será proclamada el día 27.  

                              

Álvaro Díaz Mella, candidato gobierno de Galicia

Como decía yo ayer, para adenlantar la Asamblea Ordinaria de Marzo en la que debía renovarse la dirección del partido y el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN), era preciso disolverlo , único motivo por el que según los estatuto se puede convocar una Asamblea Extaordinaria referente a la elección del nuevo preidente y el nuevo CEN. Por ello me sorprendre que Vox pueda anunciar que el Comité Ejecutivo Nacional ha designado a Álvaro Díaz Mella como candidato a la presidencia de Galicia, si el CEN tendría que estar disuelto. Recordemos que tras cambiar los estatutos para suprimir las elecciones primarias para elegir candidatos para encabezar las listas electorales, es el CEN el único órgano que los puede designar, y el CEN, de hecho ha sido disuelto. Más allá de la dudosa legalidad de la convocatoria de la Asamblea Extraordinaria sin aclarar si el CEN ha sido o no disuelto, la celebración de un acto público con motivo de la Asamblea telemática del día  27, permitirá a Vox en la precampaña gallega tener más  presencia en los medios. Y si a ese acto público acuden e intervienen mantarios amigos de Vox como Javier Milei o Giorgia Meloni, el eco en los medios sería mucho mayor. Reconocer la crisis que vive Vox no es augurar su desaparación como ha ocuurido con Ciudadanos. Estoy convencido que Vox tendrá muy malos resultados el próximos mes en Galicia, pero en las elecciones europeas de mayo tendrá un resultado mucho mayor que hace cinco años cuando fue quinto, debido a tras la desaparcición de Ciudadanos y la división entre Podemos y Sumar. Así parece posible que Vox en mayo,  pese a no incrementar su número de votos en la elecciones europeas quede tercero y obtenga siete u ocho eurodiputdos frente a los cuatro que tiene ahora.

 


 

dimecres, 30 de març del 2022

Vox suprime las primarias para elegir los Comités Ejecutivos Provinciales. En la asamblea telemática del viernes 1 de abril, a la que no asistirán los afiliados, se convalidará "a la búlgara" el cambio de estatutos que otorga todos los poderes la Ejecutiva Nacional. Si hace 3 años Vox realizó la asamblea el 23-F, hace 2 el 8-M, en fin de semana, ahora la hacen telemáticamente el viernes sin afiliados, para que coincida con el Día de la Victoria

La propuesta de modificación de estautos que Vox somete a votación telemática, sin posibilidad de hacer enminedas a los afilados de cara a la Asamblea General Ordinaria, que por primera vez se celebra en día laborable, el próximo viernes 1 de abril, para hacerlo coincidr con el franquista Día de la Victoria, suprime la elección por parte der los afiliados de los miembros del Comité Ejecutivo Provincial. Si en 2019 ya suprimió las primarias para elegir a los miembros de las listas electorales, ahora elimina la posibilidad de elegir a los miembros de la ejecutivas provinciales. 

La Asamblea Anual Ordinaria que siempre había realizado en sábado y/o domingo, con presencia de cientos o miles de afiliados que ciertamente votaban de manera telemática los días anteriores, pero este año se realiza por primera vez en día laborable. El pasado año fue telemática por la pandemia y este año, ya sin la excusa de la Covid se hace de nuevo sin presencia de afiliados que deberán seguirla por el canal de Youtube.Si hace tres años Vox la realizó en fin de semana, coincidiendo con el 23-F, y hace dos en 8-M, para criticar en los parlamentos el "aquelarre feminista". Ahora crecidos por la entrada en el gobierno en Castilla y León y confiados de un posible sorpaso al PP, la hacen en viernes para que coincida con el Día de la Victoria que se celebraba durante el franquismo para conmemorar la victoria de Franco frente al gobierno legítimo de la República. 

 

Nuevo redactado del artículo 15, 2-3 de los estatuos que otorga al Comité Ejecutivo Nacional la elección y nombramiento de los presidentes de los Comités Ejecutivos Provinciales y de Ciudades Autónomas.           


Artículo 23 de los estautos vigente hasta el viernes, que establecía que los presidentes de los Comités Ejecutivos Provinciales (CEP) y de ciudades autónomas (CECA) y sus equipos serían elegidos por los afiliados

 



Nuevo redactado del artículo 23 de los estautos en que ha desaparecido que los afiliados elegían al Comité Ejecutivo Provincial (CEP) o de ciudad autonoma  (CECA) 



diumenge, 8 de març del 2020

ABASCAL, BUXADÉ Y ORTEGA SMITH REFUERZAN SU CONTROL EN UNA ASAMBLEA EN VISTALEGRE EN QUE TODO SE APRUEBA POR ACLAMACIÓN TRAS UNA VOTACIÓN TELEMÁTICA OPACA. Se modifican los estatutos creando la figura del Gestor Provincial para el caso que la Ejecutiva provincial o la Gestora sea disuelta por la Ejecutiva Nacional. Actualmente más de 40 provincias funcionan con una gestora, al haberse disuelto gran parte de las Ejecutivas Provinciales. Y se refuerza el poder absoluto de Abascal y Ortega Smith, controlando las ejecutivas y gestoras provinciales a través de la Vicesecretaria Nacional de Organización, formada por afines como su compañero de las COE, el diputado por Hueva, Tomás Fernández. J Buxadé se convierte en el número tres del partido. Ni la confirmación de nuevos datos sobre la financiación iraní, ni la polémica sobre si Monasterio ejercía sin titulación, pasan factura, dada la imposibilidad de criticar a la Ejecutiva

En una asamblea celebrada ayer y hoy en Vistalegre, Mdrid, en que se ha aprobado por aclamación a la búlgara la modificación de los estautos de Vox y el equipo que formará parte o dirigirá los diferentes órganos del partido, Santiago Abascal, Jorge Buxadé y Javier Ortega Smith han consolidado su dominio absoluto del partido, sin dar voz a los críticos, liderados por Carmelo González, a quienes no se les ha dejado acceder al recinto.
Como en asambleas anteriores, se ha aprobado todo por aclamación o votación telemática previa, sin dar espacio a intervenciones críticas ni a enmiendas. Y ni la confirmación de nuevos datos hechos públicos sobre la finaciación iraní del partido, ni las informaciones sobre que Rocío Monasterio hubiera estado ejerciendo de arquitecta sin tener el título, ni el malestar por la disolución de muchas de las Ejecutivas Provinciales sustituidas por gestoras nombradas a dedo desde el Comité Ejecutivo Nacional, han pasado factura alguna. Monasterio no es miembro del nuevo Comité Ejecutivo Nacional, donde sí está su marido, Iván Espinosa, pero ella continua como presidenta del Comité Ejecutivo Provincial de Madrid.

La votación telemática, cuyos datos han sido recibidos por aclamación en la asamblea, ha dado un  92,5%  a los nuevos estautos-la cifra más baja de todas las votaciones, las cuentas han sido aprobadas por un 95,9% y el Comité de Garantías por un 94,7%. Pero el partido no ha informado de cúantos militantes han votado telemáticamente.
Para tener un control absoluto del partido, los nuevos estatutos crean el cargo de Gestor Provincial, designado por la Ejecutiva Nacional, que podrá reemplazar si se cree necesario, al Comité Ejecutivo Provincial o a cualquiera de las más de 40 Gestoras Provinciales. Muchas de esas gestoras, nombradas a dedo tras destituir loz comités ejecutivos provinciales, crearon gran malestar entre militantes que lamentaban que se entregara el control provincial y los puestos de cabeza en la listas electorales a recién llegados, en detrimento de quienes llevaban años en el partido.   
Ortega Smith controlará ahora mejor los grupos locales y provinciales garcias a la Vicesecretaria de Organización, que preside el diputado por Huelva, Tomás Fernández Ríos.  Y precisamente Tomás Fernández, residente en Móstoles y sin vinculación familiar o de residencia en Huelva, fue colocado como cabeza de lista en la candidatura al Congreso por la provincia, designación que fue rechazada por los dirigentes y militantes locales. Se da el caso que el ahora diputado por Huelva, sirvió en el Ejército en las Compañías de Operaciones Especiales, las COE, el mismo cuerpo en el que estuvo Ortega Smith con quein coincidió. Y para muchos militantes de Vox, antes el Comité de Garantías, y ahora la Vicesecretaría de Organización está formada por los que unos llaman los "hombres de negro" y otros "los compañeros de las COE" de Javier Ortega Smith.
Quien también acaparará mucho poder será el eurodiputado Jorge Buxadé, que será vicepresidente y responsable del Área Política, convirtiéndose así según se mire en el número dos del partido por encima de Ortega, dado que según los estautos, en caso de ausencia, cese o defunción del presidente corresponde al Vicepresidente asumir la presidencia. Buxadé, que como  ha trasladado su residencia con toda la familia a Madrid, por lo que de alguna manera se denvincual de Vox de Catalunya que queda en manos de sus excompañeros nebreristas como Juan Garriga. Y como ya he dicho, el número dos, Ortega Smith, se hace con el poder absoluto del control del partido.  
Entre algunos de los que se han sentido apartados de Vox, sea en la confección de las listas al Congreso, que en algunas provincias fueron ecabezadas por personas de fuera de la misma, como con la disolución de los Comités Ejécutivos Provinciales, como en las purgas de hace once meses para las candidaturas de las elecciones municipales, hay encuentros de militantes y exmilitantes, que se plantean crear una nueva formación que, en el caso de fructificar el proyecto, se llamaría "Tu Patria" 
    

Fragmentos de los nuevos estatutos aprobados, con las modificaciones en color amarillo.

El sector crítico, que impulsó una candidatura al llamada VoxHabla, no  pudo presentarse para competir porque no consiguió los avales de almenos 4.900 (el 10% del censo de afiliados con derecho a voto según los estatutos), entre otros motivos por no darse un plazo mínimanente viable para conseguirlos.



Cargos propuestos y nombrados hoy por unanimidad











divendres, 7 de desembre del 2012

Article a El Triangle, ISRAEL DESUBICAT EN EL NOU ESCENARI DEL PRÒXIM ORIENT

 

Clica per obri PDF primera pàgina i llegir
Clica per obrir PDF segona pàgina i llegir
Clica per obrir PDF tercera pàgina i llegir

Avui publicdo aquest article a El Triangle


                       ISRAEL, DESUBICAT EN EL NOU ESCENARI 
Xavier Rius

Reconeixen la majoria d’escoles de psicologia i psiquiatria que aquells que foren maltractats quan eren nens, si no fan net de les ferides, és molt probable que repeteixin en major o menor mesura els comportaments agressors dels que van ser víctimes. Sense generalitzar, justificar ni trivialitzar, és un fet que molts maltractadors adults, de petits, van ser maltractats i, per més que se’ls vulgui fer veure que ara ells són els agressors, neguen i justifiquen front els altres i, també davant d’ells mateixos els seus actes sense sentiment de culpa ni capacitat d’autocrítica. Això es pot aplicar també amb matisos al comportament de certs pobles o col·lectius que van ser maltractats. Els radicals serbis justificaven els assassinats i crims als Balcans, en nom del que havien patit els seus avis, sense ser conscients que els agressors eren ells, o l’estat d’Israel que tanca en guetos i aboca a l’exili a la població autòctona –musulmana o cristiana— de Palestina, seguiria fil per randa aquest patró.

Aquesta dificultat d’autocrítica del nen maltracta li impedeix sovint comprendre els canvis que es produeixen el seu entorn. Canvis que en Pròxim Orient a causa de les anomenades primaveres àrabs, les noves potències emergents, els nous lideratges de Qatar, Turquia i Egipte i, també, el paper dels Estats Units amb Obama reelegit president fan que tot el paradigma hagi canviat.

I a la vista del que com reaccionat Israel després de l’acceptació de Palestina com estat observador no membre de l’ONU, ingrés que ha estat aplaudit també per Hamas, cosa que significa de facto que els islamistes de Gaza accepten l’existència del mateixa Israel, sembla que l’estat jueu ha respost com si res no hagué canviat.

Respon amb més càstigs caps els palestins amb la decisió d’ampliar els assentaments de Ma’ale Adumim a l’Est de Jerusalem, cosa que dinamita l’única solució raonable –dos estats- que garantiria la seva pròpia existència d’Israel, i tanca encara més en el gueto als palestins. Així amb l’ampliació de les colònies i assentaments a l’est de Jerusalem fins el riu Jordà dividiria definivament en dos les parts de Cisjordània que controla l’Autoritat Palestina, fent inviable territorialment l’estat i les fronteres que ha reconegut l’ONU. I amb la decisió de congelar els traspàs de fons als palestins, fruit dels seus impostos, que representen el 50% del pressupost del govern palestí, Israel ofega encara més la població civil palestina.

 Israel es torna a posar en contra de la comunitat internacional, fins i tot d’aquells que, com els Estats Units, no van votar a l’ONU l’ingrés de Palestina com a observador. Si fa un any, quan Palestina va ser admesa a la UNESCO, els Estats Units es van posar al costat d’Israel retirant temporalment la seva aportació econòmica a l’organisme internacional, ara, tot hi haver votat en contra, Mark Toner, portaveu del Departament d’Estat dels EUA lamentava que l’ampliació de les colònies donat que complicava els esforços per reiniciar les negociacions directes de pau. Recordem que Hillary Clinton es va implicar molt fa tres setmanes per desactivar el conflicte amb Gaza que semblava que anava desembocar amb una nova invasió de la franja, mentre els islamistes llançaven ja míssils que arribaven a Tel Aviv i Jerusalem, deixant Clinton que Egipte jugués un paper important en la desactivació de la crisi. Una crisis que es tancava amb el compromís de Hamas de no atacar Israel i d’Israel de posar fi a l’ofec a la franja.

Però Israel, enlloc d’aprofitar el vot contrari dels Estats Units a l’ingrés de Palestina com a observador per la necessària negociació, desafiant Washington, decideix castigar als palestins, sense ser conscient que tot ha canviat i si fracassa ara el procés de pau, potser ja serà massa tard per aconseguir el futur de dos estats. I llavors, donat que Palestina ha estat reconeguda per l’ONU, podrà denunciar la potència ocupant, Israel, a la Cort Penal Internacional.  



                        QUÈ SIGNIFICA “ESTAT OBSERVADOR NO MEMBRE” ?

   Fins ara l’Autoritat Palestina disfrutava dels reconeixement internacional com a part del conflicte i representant legítim del poble palestí, poden participar com a “part” a totes les conferències internacionals sobre el Pròxim Orient

Es fa difícil aventurar què representarà en la pràctica ser admès com estat no membre. Hi estats de facto com Kosovo –que controlen el seu territori—, o com la República Àrab Saharauí —que no el controla—, que no tenen aquest estatut a l’Assemblea General de l’ONU, però tenen ambaixades arreu i expedeixen passaports vàlids pels estats que els han reconegut. La diferència substancial, en la que gairebé tothom està d’acord, és que ara l’Autoritat Palestina, amb el territori reconegut de les fronteres de 1967, podrà denunciar a Israel a la Cort Penal Internacional pels fets que passin en el futur. I sense cap mena de dubtes, encara que no hi hagi de moment cap nou enfrontament armat, els càstigs col·lectius de la població civil que aplica Israel serien motiu d’una denuncia a la Cort Penal.

            Però més enllà d’aquest accés a la justícia internacional es fa difícil saber les conseqüències d’aquest reconeixement donat que no es pot comparar Palestina amb les altres dos estats observadors que tenen el mateix status. L’un és el Vaticà que només té un minúscul territori d’unes hectàrees a la ciutat de Roma. Però és un territori que va ser respectat fins i tot durant la Segona Guerra Mundial i expedeix passaports. L’altra cas, desconegut i estrany, és l’Ordre de Malta, creada el Segle XI, sense territori, però que el 2004 va obtenir de l’Assemblea General un estaus idèntic al del Vaticà, té seient a l’Assemblea General de l’ONU, expedeix passaports i està subjecte al dret internacional.



                    ELECCIONS A ISRAEL, EL PES DELS COLONS

Però tornant al que deia en començar l’article, Israel, a un mes de les eleccions en les que sembla que Benjamin Netanyaju tornarà a guanyar, anunciant l’ampliació de les colònies els líders israelians no han entès els canvis substancial haguts al Pròxim Orient els últims dos anys. Els colons que surten de casa armats amb llicència de disparar qualsevol palestí, són l’exemple més clar d’aquest poble maltractat que en base a uns fets dels que el palestins no en van ser responsables –l’Holocaust- i a un suposat dret diví a posseir una terra, dificultaran la consecució d’un futur en pau. Els líders israelians van analitzar malament les conseqüències d’unes decisions polítiques que Israel creia que afavorien Hamas i al conflicte permanent, però ara per ara, ha beneficiat al president palestí Mahmud Abbas.

              Certament l’alliberament d’ara fa un any de mil presoners palestins de Gaza i Cisjordània a canvi del soldat Gilad Shalit, pactat entre Hamas i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va ser una victòria de Hamas. I portes enfora també ho va ser la visita de fa dos mesos de l’emir de Qatar, Hammad Bin Khalifa al Thani a Gaza. Això va ser interpretat per Israel com a mostres de la debilitat de l’Autoritat Palestina d’Abbas. I afavoria d’una manera o altra a Hamas i la seva dinàmica d’acció reacció com estratègia per desactivar tot el procés de pau derivats dels moribunds Acords d’Oslo

Aquesta estratègia li va anar bé a Israel a partir de setembre de 2000 quan Ariel Sharon amb la seva visita a l’Explanada de les Mesquites desencadena la Segona Intifada que trenca tot el procés d’Oslo que havia permès el retorn d’Arafat i la creació del govern palestí a Ramala. I si de les cendres de la primera guerra d’Iraq havien nascut els Acords d’Oslo, després de la guerra d’Iraq de 2003 vindria l’anomenat Full de Ruta que fracassaria i tindria l’últim intent amb la Cimera d’Anàpolis de 2007 que havia de concloure un any després amb la creació d’un estat palestí que tenia dins seu ja 250.000 colons. Una cimera que se celebrava gairebé després que Hamas hagués guanyat legítimament les eleccions legislatives, amb l’unitat palestina trencada i Hamas controlant la franja.  

            Però ara les coses han canviat. No només pel poder del president egipci Muhhamad Mursi, la Turquia islamista d’Erdogan i de la cada cop més poderosa Qatar. Sinó perquè la comunitat internacional i els països àrabs s’han adonat que calia reforçar més que mai l’Autoritat Palestina, després que Hamas ha demostrat tenir capacitat de bombardejar Jerusalem i Tel Aviv. Sorprenentment la capacitat de foc de Hamas ha reforçat Abbas. I Al Fatah i Hamas han anat aquestes últimes setmanes de la mà. Per primera vegada les banderes grogues de Fatah celebraven la victòria palestina al costat de les verdes de Hamas pels carrers de Gaza en retirar Israel les tropes de les fronteres de Gaza, de la mateixa manera que l’acceptació de la Palestina de Mahmud Abbas a l’ONU –amb les fronteres teòriques de 1967— i el govern i parlament de Ramalà, era celebrat també com una victòria a Gaza.

El fet que hagin passat ja les eleccions americanes donen a Obama i Hilary Clinton més llibertat d’acció. Els nous actors d’Egipte, Turquia i Qatar marquen un full de ruta totalment nou, sigui quin sigui el final del conflicte sirià i els pols que es viu dins d’Egipte per la deriva islamista de la Constitució que proposa Mursi. I si Israel rebutja ara l’existència d’un estat palestí negociat, amb Jerusalem capital dels dos estats, amb l’excusa que Palestina, tot i reconèixer Israel, no el reconeix com “estat jueu”, no només Palestina, amb seient podrà denunciar a la Cort Penal, sinó que potser ja serà massa tard per nous processos de pau. I l’única realitat serà que per més colons armats amb fusells que hi hagi a Cisjordània, demogràficament els palestins més tard o més d’hora seran majoria.