CONVOCADES DIVERSES CONCENTRACIONS I MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES PEL 12 D'OCTUBRE.

Pel proper dilluns 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, que com és habitual s'han convocat a Barcelona dues manifestacions ultres (una Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya i l'altra a Plaça Espanya i Montjuïc), també se n'han convocat en signe contrari, entre les que destaca la de Plataforma Antifeixista a les 11,30 a Rocafort Gran Via. 

Ignoro si des d'allà voldran anar cap a Plaça Catalunya i trobar-se amb la de Movimiento Cívico d'Espanya i Catalans, Somatemps, Falange de las Jons, Plataforma X Catalunya, SyL, MSR, etc, o cap a la Plaça Espanya d'on sortirà la de Democracia Nacional i La Falange FE (la que els anys anteriors es va fer sota la sigla de La España en Marcha, però sense  Alianza Nacional de Pedro Pablo Peña, ni el Nudo Patriota Español que aquesta any no hi seran ).

Als actes antifeixistes es demanarà l'absolució dels sis antifeixistes pendents de judici per l'agressió a uns militants ultres el 12 d'octubre de 2013 a un bar de Sants, que havien anat a l'acte de Montjuïc, i la llibertat de Sergi condemnat a presó per l'agressió a l'últra Alejandro Fernández el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local de Poble Nou on Democracia Nacional feia un concert.

 PROGRAMA D'ACTIVITATS DE LA PLATAFORMA ANTIFEIXISTA

 

Estrena Documental de MetroMuster
Suport Encausades 12OCT-2013
TOTES SOM ANTIFEIXISTES
Després del documental, col·loqui, pintxos i música.
Espai Jove La Fontana
Carrer Gran de Gràcia 190
L3 Fontana
————————————
DISSABTE 10 OCTUBRE – 20H
————————————
CONCERT ANTIREPRESIU
▷ Stage Bottles (Oi! Frankfurt)
▷ Suspenders (StreetPunk Bilbo)
▷ Revenja (Punk Oi! BCN)
DÈSPRES DELS CONCERTS: DJ’s PARADES DE MATERIAL, ENTREPANS, CERVESA ARTESANA.
5€ Bo d’ajut
20h Obertura portes
Casal Autogestionat De Joves LA MOLA
C/ Canal de la Infanta (Molins de Rei)
RENFE R1-R4 – NITBUS: N50
STREET MUSIC CULTURE
PLATAFORMA ANTIFEIXISTA
——————————-
DIUMENGE 11 OCTUBRE
——————————-
11H – JORNADES ESPORTIVES
al Parc del Clot
◉ TORNEIG ANTIFEIXISTA◉
de Futbol, Basquet i Ping-Pong
Inscripcions a: http://antifa.cat/inscripcions
DINAR POPULAR, TALLER de serigrafia, paradetes de material, BARRA i musica.
18H – XERRADES
▷ Salamanca Antifacista
▷ Encausats antifeixistes (12o-2013 i sergi)
▷ Del feixisme historic al feixisme actual (Manel Lopez, historiador)
▷Xerrades per confirmar
CASAL DE JOVES DEL CLOT
Gran Via de les Corts Catalanes 837 (amb Badajoz) L1 Glòries
————————————–
DILLUNS 12 OCTUBRE – 11:30H
————————————–
MANIFESTACIÓ
12 OCTUBRE  RES A CELEBRAR
★TOTES SOM★ ANTIFEIXISTES
11:30H ROCAFORT (amb Gran Via)

ALTRES ACONVOCATÒRIES ANTIFEIXISTES

PINTEM EL 12 D’OCTUBRE D’ANTICOLONIALISME.

El 12 d’Octubre es celebra el dia de la hispanitat, tot recordant el mal anomenat “descobriment” d’Amèrica l’any 1492.

A partir d’aquesta data i amb el finançament de les corones europees i sobretot de la Península Ibèrica, comença el saqueig al “nou món”. El robatori dels recursos naturals i la destrucció de les seves cultures imposant una cultura i una religió totalment alienes a les habitants d’aquelles terres. També els colons violaren i assassinaren a les dones natives, doncs, com a homes blancs europeus les veien inferiors no només pel fet de pertànyer a una civilització diferent (i per tant inferior) sinó pel fet de ser dones, cosa que els feia creure que podien fer amb elles el que volguessin.

És a partir d’aquesta invasió i de tota la visió que es desenvolupa des de les elits (homes europeus) de les natives i del nou món com s’arriba, amb anys d’història d’opressió, destrucció, marginació, robatoris i explotació, a l’actual situació econòmica d’Amèrica del sud (doncs EEUU i Canadà, a l’Amèrica del nord es donen pressa a independitzar-se i crear nous estats igual de colonialistes): els estats occidentals segueixen robant i explotant imposant-se primer per la violència armada i més tard per la violència econòmica i estatal.

A més d’aquesta connotació profundament imperialista, el 12 d’Octubre també, en tant que suposa el “dia de la hispanitat” té una part profundament tradicionalista que ràpidament ha desembocat en l’exaltament de les idees feixistes i franquistes. És l’habitual en aquesta jornada veure “la rojigualda” anomenada “preconstitucional”, com a eufemisme, per no dir franquista i no fer evident que no s’ha trencat amb el règim feixista que va imposar Franco.

Cada 12 d’Octubre la policia actua en defensa del feixisme, cada any hi ha alguna detinguda per algun dels fets que succeeixen durant aquest dia, doncs la policia defensa concentracions i manifestacions obertament feixistes, deixant ben clar que mai es va trencar amb el règim feixista, doncs l’Estat s’està guardant aquesta carta per a quan li faci falta fer-la servir per tal d’esclafar qualsevol moviment anticapitalista en quant comenci a ser perillós per a l’estructura estatal.

Ser antifeixista no és cap delicte: SERGI LLIBERTAT!!

 Assemblea Llibertària del Raval

ACTE A TARRAGONA

El Bloc Anticapitalista de Tarragona ha convocat un acte polític aquest proper 12 d'octubre. «El 12 d'octubre, que en una altra època va ser el dia de la raça, la ideologia espanyolista té un de les seus pilars fundacionals: convertir en orgull nacional el que ja en la seva època Fray Bartolomé de las Casas va qualificar de barbàrie, la invasió, expoli i genocidi del centre i sud d'Amèrica, amb la participació d'una fracció de la classe dominant catalana», asseguren.

Lluny de separar-se d'aquests «símbols imperials», l'Estat espanyol i la seva ideologia continuen rememorant el 12 d'octubre. És per això, afirmen, que «les classe oprimides, les dones i sexualitats criminalitzades i els pobles treballadors hem de denunciar aquests símbols per a poder construir un front de lluita ampli que ens apropi a un futur digne».

L'acte polític començarà a les dotze del migdia a la Rambla Nova, a l'alçada del Teatre Metropol, i comptarà amb la participació de Quim Boix, membre de la presidència de la Federació Sindical Mundial, i amb Nines Maestro, militant de Red Roja. El lema de l'acte és «Contra el feixisme! Contra l'OTAN! Organitzem-nos per construir poder popular!».

 

Foto de la manifestació ultra de l'any passat a Montjuïc

PxC CELEBRA LA SEVA PRIMERA ASSEMBLEA DEL CONSELL NACIONAL SENSE ANGLADA

Aquest matí PxC ha celebrat a Viladecans la seva primera reunió del Consell General o Consell Nacional després de la destitució de Josep Anglada "per deficiències en la gestió". Unes deficiències que no s'han fet encara públiques.

 Imatge de la reunió d'aquet matí: Eren a la taula Daniel Ordóñez, August Armengol, Xavier Simó, Robert Hernando, Joan Garriga i David Parada. A la de sota a la pantalla, els diferents logos de PxC que es posaven a votació per ser la nova imatge de PxC

El Consell ha ratificat els acords del del Comité Executiu del 8 de febrer pels que es va destituir a Josep Anglada i, sense avís previ, se li va intervenir els comptes de correu, Facebook i twitter. 
Hi han assistit un centenar de militats, molts d'ells regidors. També hi era el Secretari General de Partido X La Libertad, José Ramón Hernández. Per primera vegada en anys, en una reunió d'aquest tipus, els militants no han esclatat espontàniament a crits de "Josep Anglada, em caus de puta mare!", com feien sempre fins ara.
 Josep Anglada, que encara és formalment militant, ha preferit no presentar-s'hi, conscient que estaria en territori hostil i prefereix confiar en que sigui impugnada la reunió de l'Executiva en la que va ser destituït per les irregularitats de convocatòria, donat que a ell se li va dir que la reunió s'aplaçava i, més a més, la seva destitució no era a l'ordre del dia. També confia en una resposta judicial favorable a les irregularitats fetes simultàniament a la seva destitució, com la supressió dels comptes de facebook, twitter i blog, i l'apropiació i canvia de contrasenyes sense avís previs de dels correus electrònics d'ell i de la Secretària de Presidència, Marta Riera. Qui no hi ha assistit ha estat el regidor i portaveu de Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, que es creu que continuarà al costat d'Anglada. 

El primer en intervenir ha estat el President en funcions, l'empresari barceloní, Xavier Simó. Una persona que fins ara havia passat sense pena ni glòria a PxC i que no acostumava a intervenir en els actes públics als que que anava. Simó, per desmentir que PxC sigui xenòfoba ha llegit una de les deficions de la paraula xenofòbia al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana que és "odi als estrangers". I tot seguit ha afirmat que "defensar que primer els de casa, denunciar els privilegis desl estrangers a l'hora de tenir un comerç, o lluitar contra la corrupció, no és  odiar ningú ni xenofòbia" 

Tot seguit ha intervingut el Secretari General i regidor d'Igualada, Robert Hernando. Hernando és una persona que va ser nomenada per Anglada al càrrec, després de la marxa del partit de l'anterior secretari general, Pablo Barranco, quan va Barranco va ser vetat per anar en un dels sis  primers llocs de la llista de les catalanes de 2010, per por que pogués fer ombra a Anglada i a altres líders històrics del partit.

Hernando ha parlat de la nova època que inicia PxC, sense Anglada, ha destacat la importància de seguir units com a base per construir el nou futur del parti,. i ha manifestat que Plataforma optarà per un missatge més clar i més moderat en les formes, a diferència del que passava fins ara. També ha destacat la voluntat de la direcció de coordinar les diferents campanyes del grups territorials, cosa que segons ell, ara no sempre s'aconseguia. Hernando, sense citar a Anglada ha manifestat que PxC entra en "una nova etapa d’un projecte col·lectiu que gravita sobre l’esforç de moltes persones i no pas de personalismes”. Hernado ha lamentat que fins ara sovint la feina del grups locals "quedava eclipsada per les formes cridaneres i estrafolàries"

També ha intervingut el tresorer i regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, -que ja no va ser present a la Festa del Partit del passat abril a Rubió, prop d'Igualada-, un dels que defensors de la idea que si abans els grups local obtenien els vots gràcies a Anglada, ara era a l'inrevés. Pujaven  malgrat Anglada. A L'Hospitalet, Sant Boi de Llobregat o Mataró, els grups locals augmentaven en vots, malgrat Anglada, segons l'anàlisis que van fer després de les últimes eleccions catalanes de novembre de 2012, que Anglada es va quedar amb només 500 vots a Vic, front els 3000 de les últimes municipals. En canvi a Sant Boi de Llobregat, Mataró o L'Hospitalet, PxC va pujar en comparació a anteriors eleccions. 

Armengol, Simó i Hernando

Ja sense convidats externs ni premsa, Daniel Ordóñez i David Para han explicat els motius de deficiències de gestió d'Anglada, la situació financera del partit, de la que els falten dades a causa dels canvis de comptes corrents fets per Anglada. També s'ha explicat la situació de l'expedient d'expulsió que si ha obert. Parada, Ordóñez i Joan Garriga han parlat per primera vegada a micro obert de les discrepàncies que feia temps que tenien amb Anglada, sobretot des de les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan va ser notícia la denúncia d'agressions d'Anglada al se fill i a la seva esposa; fet que va commocionar als dirigents i va motivar molta tensió amb l'advocat madrileny, José María Ruiz Puerta que va aportar els diners per les furgonetes de la campanya catalana.

En aquests moments, molts des assistents estan participant en un dinar, i la presència de la majoria de grups territorials i regidors ha estat entès pels dirigents actuals un evident suport de cara a afrontar els envits que, sense cap dubte Anglada els posarà. Pel que fa a la tria del nou líder de PxC, ara per ara no preocupa, donat que el que, descartada la possibilitat de presentar-se a les europees, a no ser que s'avancin les eleccions catalanes, són les municpals d'aquí quinze mesos la propera cita a les urnes. I aquí el que serà determinat serà la feina porta a porta i la cohesió dels grups locals al voltant del cada cap de llista. 

LES PAH CATALANES CONTINUARAN AMB L'SCRACHE I ES CONCENTRARAN DIMARTS DAVANT LES SEUS DEL PP. Avui han fet la seva assemblea al bloc de Salt

Avui les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca de Catalunya han fet la seva assemblea al bloc del Banc Mare Nostrum de Salt, alliberat fa quinze dies.

          Abans de començar l'assemblea, a la que han participat un centenar de persones, s'ha fet una roda de premsa en la que s'han denunciat les propostes del PP front la Iniciativa Legislativa Popular que ara es debat al Congrés del Diputats.Així, més enllà d'incloure algunes de les qüestions relatives a les clàusules abusives que han estat anul·lades a la sentència del Tribunal europeu de Justícia d'Estrasburg, el PP rebutja la dació en pagament i l'obligació als bancs d'oferir un lloguer social als qui no puguin pagar. La proposta del PP, qualificada de vergonya per la PAH,  es limita a perdonar el 35% del deute dels qui són desnonats si al cap de cinc anys han pagat ja el 65% del deute. Proposta és inviable donat que qui és desnonat, ho és per no poder continuar pagant en haver-se quedat en atur el seu rebut mensual del que, generalment, li queden molts anys. Creure's que un cop desnonat, podrà fer front al 65% del deute en només 5 anys és una mostra de l'autisme en el que viu el Govern espanyol i els diputats del PP. Per això els portaveus de la PAH han dit que continuaran pressionant i "no pararem per aconseguir els objectius de la ILP, sí o sí". 

       Marta Afuera ha dit que "és una falta de sensibilitat i de respecte del PP per les persones que pateixen o han patit desnonaments; és una condemna als afectats de per vida, i és la demostració de mala fe del Partit Popular i de manca d'empatia cap als afectats". I ha afegit que es continuarà lluitant per "la dació en pagament retroactiva, aturada dels denonaments i lloger social dels pisos dels bancs". El portaveu de la PAH de Lleida, Eduard Baches ha denunciat que a LLeida hi ha 10.000 pisos buits, propietat de bancs i immobiliàries,  i es continuïn fent desnonaments. El portaveu de Barcelona ha explicat que a part del bloc de Salt, s'han ocupat de manera més silenciosa, dos blocs a Terrassa, dos a Sabadell, un a Rubí, i un a Cerdanyola. 

      A l'assemblea, a part d'anunciar les concentracions que es faran a moltes ciutats dimarts a la tarda davant les seus del PP i la continuació dels scraches pacífics, també s'ha plantejat fer accions de suport a la família de Manlleu a qui Banesto li va subhastar la seva vivenda, en un procés irregular (la subhasta notarial no va ser pública, entre d'altres qüestions), que amb membres de la PAH d'Osona i el Garraf porten ja un mes acampats davant del Banesto de Vic.(veure fotografia a sota de tot d'avui mateix)

      Pel que fa a la situació del bloc de Salt, s'ha parlat de les converses que hi ha amb el Banc Mare Nostrum per legalitzar la situació amb el lloguer social a les famílies que aquests dies estant entrant a viure-hi, destacant positivament que Mare Nostrum ha enviat cartes a algunes persones desnonades d'altres llocs oferint-los ara aquesta possibilitat.  S'ha denunciat les actuacions de l'equip de govern de CiU de l'Ajuntament de Salt (Aigües de Girona i Salt els va tallar el subministrament que han recuperat per la via directa) que haurà d'abordar el tema a la Taula d'Habitatge que es reunirà el proper dia 18 per la tarda. 

Pel que fa a la situació del bloc de Salt

Els portaveus de les PAH de Lleida, Eduard R. Baches Lumbierres; de Tarragona, Joan Bel; Marta Afuera, de Girona i Paco Galán de Barcelona.

Comença l'assemblea
 c
 

Les primeres famílies ja viuen al bloc. Retalls de diari al portal.

Mentre es fa l'assemblea, alguns preparen la calçotada.

Els rosers donen roses roges a la Primavera Verda

"Lo que no mata, engorda!" Avui és el seu aniversari.

 

La Salima de Televisió de Salt, parlant de Salt en positiu. 

EL BANESTO DE VIC, AQUESTA TARDA

Article a El Triangle, ISRAEL DESUBICAT EN EL NOU ESCENARI DEL PRÒXIM ORIENT

 

Clica per obri PDF primera pàgina i llegir
Clica per obrir PDF segona pàgina i llegir
Clica per obrir PDF tercera pàgina i llegir

Avui publicdo aquest article a El Triangle

                       ISRAEL, DESUBICAT EN EL NOU ESCENARI 

Xavier Rius

Reconeixen la majoria d’escoles de psicologia i psiquiatria que aquells que foren maltractats quan eren nens, si no fan net de les ferides, és molt probable que repeteixin en major o menor mesura els comportaments agressors dels que van ser víctimes. Sense generalitzar, justificar ni trivialitzar, és un fet que molts maltractadors adults, de petits, van ser maltractats i, per més que se’ls vulgui fer veure que ara ells són els agressors, neguen i justifiquen front els altres i, també davant d’ells mateixos els seus actes sense sentiment de culpa ni capacitat d’autocrítica. Això es pot aplicar també amb matisos al comportament de certs pobles o col·lectius que van ser maltractats. Els radicals serbis justificaven els assassinats i crims als Balcans, en nom del que havien patit els seus avis, sense ser conscients que els agressors eren ells, o l’estat d’Israel que tanca en guetos i aboca a l’exili a la població autòctona –musulmana o cristiana— de Palestina, seguiria fil per randa aquest patró.

Aquesta dificultat d’autocrítica del nen maltracta li impedeix sovint comprendre els canvis que es produeixen el seu entorn. Canvis que en Pròxim Orient a causa de les anomenades primaveres àrabs, les noves potències emergents, els nous lideratges de Qatar, Turquia i Egipte i, també, el paper dels Estats Units amb Obama reelegit president fan que tot el paradigma hagi canviat.

I a la vista del que com reaccionat Israel després de l’acceptació de Palestina com estat observador no membre de l’ONU, ingrés que ha estat aplaudit també per Hamas, cosa que significa de facto que els islamistes de Gaza accepten l’existència del mateixa Israel, sembla que l’estat jueu ha respost com si res no hagué canviat.

Respon amb més càstigs caps els palestins amb la decisió d’ampliar els assentaments de Ma’ale Adumim a l’Est de Jerusalem, cosa que dinamita l’única solució raonable –dos estats- que garantiria la seva pròpia existència d’Israel, i tanca encara més en el gueto als palestins. Així amb l’ampliació de les colònies i assentaments a l’est de Jerusalem fins el riu Jordà dividiria definivament en dos les parts de Cisjordània que controla l’Autoritat Palestina, fent inviable territorialment l’estat i les fronteres que ha reconegut l’ONU. I amb la decisió de congelar els traspàs de fons als palestins, fruit dels seus impostos, que representen el 50% del pressupost del govern palestí, Israel ofega encara més la població civil palestina.

 Israel es torna a posar en contra de la comunitat internacional, fins i tot d’aquells que, com els Estats Units, no van votar a l’ONU l’ingrés de Palestina com a observador. Si fa un any, quan Palestina va ser admesa a la UNESCO, els Estats Units es van posar al costat d’Israel retirant temporalment la seva aportació econòmica a l’organisme internacional, ara, tot hi haver votat en contra, Mark Toner, portaveu del Departament d’Estat dels EUA lamentava que l’ampliació de les colònies donat que complicava els esforços per reiniciar les negociacions directes de pau. Recordem que Hillary Clinton es va implicar molt fa tres setmanes per desactivar el conflicte amb Gaza que semblava que anava desembocar amb una nova invasió de la franja, mentre els islamistes llançaven ja míssils que arribaven a Tel Aviv i Jerusalem, deixant Clinton que Egipte jugués un paper important en la desactivació de la crisi. Una crisis que es tancava amb el compromís de Hamas de no atacar Israel i d’Israel de posar fi a l’ofec a la franja.

Però Israel, enlloc d’aprofitar el vot contrari dels Estats Units a l’ingrés de Palestina com a observador per la necessària negociació, desafiant Washington, decideix castigar als palestins, sense ser conscient que tot ha canviat i si fracassa ara el procés de pau, potser ja serà massa tard per aconseguir el futur de dos estats. I llavors, donat que Palestina ha estat reconeguda per l’ONU, podrà denunciar la potència ocupant, Israel, a la Cort Penal Internacional.  

                        QUÈ SIGNIFICA “ESTAT OBSERVADOR NO MEMBRE” ?

   Fins ara l’Autoritat Palestina disfrutava dels reconeixement internacional com a part del conflicte i representant legítim del poble palestí, poden participar com a “part” a totes les conferències internacionals sobre el Pròxim Orient

Es fa difícil aventurar què representarà en la pràctica ser admès com estat no membre. Hi estats de facto com Kosovo –que controlen el seu territori—, o com la República Àrab Saharauí —que no el controla—, que no tenen aquest estatut a l’Assemblea General de l’ONU, però tenen ambaixades arreu i expedeixen passaports vàlids pels estats que els han reconegut. La diferència substancial, en la que gairebé tothom està d’acord, és que ara l’Autoritat Palestina, amb el territori reconegut de les fronteres de 1967, podrà denunciar a Israel a la Cort Penal Internacional pels fets que passin en el futur. I sense cap mena de dubtes, encara que no hi hagi de moment cap nou enfrontament armat, els càstigs col·lectius de la població civil que aplica Israel serien motiu d’una denuncia a la Cort Penal.

            Però més enllà d’aquest accés a la justícia internacional es fa difícil saber les conseqüències d’aquest reconeixement donat que no es pot comparar Palestina amb les altres dos estats observadors que tenen el mateix status. L’un és el Vaticà que només té un minúscul territori d’unes hectàrees a la ciutat de Roma. Però és un territori que va ser respectat fins i tot durant la Segona Guerra Mundial i expedeix passaports. L’altra cas, desconegut i estrany, és l’Ordre de Malta, creada el Segle XI, sense territori, però que el 2004 va obtenir de l’Assemblea General un estaus idèntic al del Vaticà, té seient a l’Assemblea General de l’ONU, expedeix passaports i està subjecte al dret internacional.

                    ELECCIONS A ISRAEL, EL PES DELS COLONS

Però tornant al que deia en començar l’article, Israel, a un mes de les eleccions en les que sembla que Benjamin Netanyaju tornarà a guanyar, anunciant l’ampliació de les colònies els líders israelians no han entès els canvis substancial haguts al Pròxim Orient els últims dos anys. Els colons que surten de casa armats amb llicència de disparar qualsevol palestí, són l’exemple més clar d’aquest poble maltractat que en base a uns fets dels que el palestins no en van ser responsables –l’Holocaust- i a un suposat dret diví a posseir una terra, dificultaran la consecució d’un futur en pau. Els líders israelians van analitzar malament les conseqüències d’unes decisions polítiques que Israel creia que afavorien Hamas i al conflicte permanent, però ara per ara, ha beneficiat al president palestí Mahmud Abbas.

              Certament l’alliberament d’ara fa un any de mil presoners palestins de Gaza i Cisjordània a canvi del soldat Gilad Shalit, pactat entre Hamas i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va ser una victòria de Hamas. I portes enfora també ho va ser la visita de fa dos mesos de l’emir de Qatar, Hammad Bin Khalifa al Thani a Gaza. Això va ser interpretat per Israel com a mostres de la debilitat de l’Autoritat Palestina d’Abbas. I afavoria d’una manera o altra a Hamas i la seva dinàmica d’acció reacció com estratègia per desactivar tot el procés de pau derivats dels moribunds Acords d’Oslo

Aquesta estratègia li va anar bé a Israel a partir de setembre de 2000 quan Ariel Sharon amb la seva visita a l’Explanada de les Mesquites desencadena la Segona Intifada que trenca tot el procés d’Oslo que havia permès el retorn d’Arafat i la creació del govern palestí a Ramala. I si de les cendres de la primera guerra d’Iraq havien nascut els Acords d’Oslo, després de la guerra d’Iraq de 2003 vindria l’anomenat Full de Ruta que fracassaria i tindria l’últim intent amb la Cimera d’Anàpolis de 2007 que havia de concloure un any després amb la creació d’un estat palestí que tenia dins seu ja 250.000 colons. Una cimera que se celebrava gairebé després que Hamas hagués guanyat legítimament les eleccions legislatives, amb l’unitat palestina trencada i Hamas controlant la franja.  

            Però ara les coses han canviat. No només pel poder del president egipci Muhhamad Mursi, la Turquia islamista d’Erdogan i de la cada cop més poderosa Qatar. Sinó perquè la comunitat internacional i els països àrabs s’han adonat que calia reforçar més que mai l’Autoritat Palestina, després que Hamas ha demostrat tenir capacitat de bombardejar Jerusalem i Tel Aviv. Sorprenentment la capacitat de foc de Hamas ha reforçat Abbas. I Al Fatah i Hamas han anat aquestes últimes setmanes de la mà. Per primera vegada les banderes grogues de Fatah celebraven la victòria palestina al costat de les verdes de Hamas pels carrers de Gaza en retirar Israel les tropes de les fronteres de Gaza, de la mateixa manera que l’acceptació de la Palestina de Mahmud Abbas a l’ONU –amb les fronteres teòriques de 1967— i el govern i parlament de Ramalà, era celebrat també com una victòria a Gaza.

El fet que hagin passat ja les eleccions americanes donen a Obama i Hilary Clinton més llibertat d’acció. Els nous actors d’Egipte, Turquia i Qatar marquen un full de ruta totalment nou, sigui quin sigui el final del conflicte sirià i els pols que es viu dins d’Egipte per la deriva islamista de la Constitució que proposa Mursi. I si Israel rebutja ara l’existència d’un estat palestí negociat, amb Jerusalem capital dels dos estats, amb l’excusa que Palestina, tot i reconèixer Israel, no el reconeix com “estat jueu”, no només Palestina, amb seient podrà denunciar a la Cort Penal, sinó que potser ja serà massa tard per nous processos de pau. I l’única realitat serà que per més colons armats amb fusells que hi hagi a Cisjordània, demogràficament els palestins més tard o més d’hora seran majoria.