Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2014 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.
En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre
anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte
d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys
de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de
futbol UE Sant Andreu".
La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre
social gracienc amb el títol de ‘Comitè de
Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les
repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.
A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30
ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia
d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores
d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els
van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves
idees unionistes.
Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels
assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van
decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.
Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els
tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van
amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar
simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva
força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i
Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure
a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en
espera de l’arribada de la policia.
Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a
Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les
víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de
presó.
La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la
unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li
haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.
Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves
famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici.
S'ha de dir que en la majoria de casos que intervé, la Fiscalia de delictes d'Odi de Barcelona, s'intenta aconseguir pacte de conformitat entre les parts i evitar el judici. En el cas Stroika els acusats van rebutjar-lo, creient equivocadament que serien absolts i la majoria van acabar amb penes de presó superiors a les que haguessin tingut amb el suposat pacte. En canvi, sí va arribar-se al pacte de conformitat en els casos de Komando Badalona-Resistencia Blanca sin líder i el de White Rebels Barcelona.
Des de Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials es veu amb preocupació l'actitud del grups, dits antifeixistes, siguin o no redskins, i sovint vinculats també a grups hooligans del futbol, que es retroalimenten amb espirals d'agressions, tot i que aquesta vegada els dits antifeixistes, agredissin a uns simples turistes. Els últims anys, al voltant del 12 d'octubre, s'han donat diverses agressions iniciades per suposats antifeixistes contra militants espanyolistes i/o ultres. Així el 12 d'octubre de 2011, el conegut dirigent, primer del MSR i després de PxC, Alejandro Fernández, fou agredit brutalment, precisant dues operacions al crani, a la porta del local de Barcelona on Democracia Nacional feia un acte. La resposta a aquesta agressió va ser l'atac brutal d'Stroika, cinc mesos més tard. I el 12 d'octubre de 2013 sis antifeixistes, en saber que aun bar de Sants-La Bordeta hi havia uns simpatitzants de DN i Falange, que havien anat a l'acte ultra de Montjuïc, van anar cap allà amb pals i barres de ferro i, després encaputxar-se, els van agredir brutalment. Estan imputats, i els fiscal els hi demana 15 anys de presó.
I, sense anar més lluny, el principal condemnat per l'agressió als ucraïnesos, Jordi P, havia estat identificat pels mossos d'esquadra dos dies abans de l'agressió, el 9 d'octubre de 2014, pels incidents davant l'Audiència de Barcelona, amb motiu del judici als autors de l'agressió a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011.
Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.
Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.
I pel que fa al motiu d'odi ideològic cap els ucraïnesos dels suposats antifeixistes, que qualificaven de feixistes als ucraïnesos, es paradoxal que aquests suposats antifeixistes d'extrema esquerra coincideixin amb els grups ultres i feixistes espanyols i europeus que són que unnàniments donen suport a la voluntat russa d'annexionar-se part d'Ucraïna. Entre les delegacions ultres que han anat a Ucraïna a donar suport a la política annexionista de Putin, destaca l'exresponsable de relacions internacionals de Plataforma X Catalunya, Enric Ravello, que va anar a Crimea presentant-se com a diputat català del parlament espanyol.
