Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Torna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Torna. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de novembre del 2016

ELS DITS "ANTIFEIXISTES" AUTORS DE L'AGRESSIÓ A UNS UCRAÏNESOS, PACTEN CONDEMNA DE CONFORMITAT AMB LA FISCALIA I ELS ADVOCATS DE LES VÍCTIMES. MÉS ENLLÀ QUE S'EQUIVOQUESSIN DE VÍCTIMES I QUE ÉS SORPRENENT EL SUPORT DE SECTORS D'EXTREMA ESQUERRA A LA POLÍTICA RUSSA A UCRAÏNA -COINCIDINT AMB LA ULTRADRETA-, CREC EQUIVOCADA I INJUSTIFICADA L'OBSESSIÓ PER ENFRONTAR-SE VIOLENTAMENT AMB ULTRES




Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2014 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.
En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de futbol UE Sant Andreu".

La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre social gracienc amb el títol de ‘Comitè de Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.
A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30 ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves idees unionistes.
Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.
Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en espera de l’arribada de la policia.
Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de presó.
La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.
Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici. 
S'ha de dir que en la majoria de casos que intervé, la Fiscalia de delictes d'Odi de Barcelona, s'intenta aconseguir pacte de conformitat entre les parts i evitar el judici. En el cas Stroika els acusats van rebutjar-lo, creient equivocadament que serien absolts i la majoria van acabar amb penes de presó superiors a les que haguessin tingut amb el suposat pacte. En canvi, sí va arribar-se al pacte de conformitat en els casos de Komando Badalona-Resistencia Blanca sin líder i el de White Rebels Barcelona.
Des de Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials es veu amb preocupació l'actitud del grups, dits antifeixistes, siguin o no redskins, i sovint vinculats també a grups hooligans del futbol, que es retroalimenten amb espirals d'agressions, tot i que aquesta vegada els dits antifeixistes, agredissin a uns simples turistes. Els últims anys, al voltant del 12 d'octubre, s'han donat diverses agressions iniciades per suposats antifeixistes contra militants espanyolistes i/o ultres. Així el 12 d'octubre de 2011, el conegut dirigent, primer del MSR i després de PxC, Alejandro Fernández, fou agredit brutalment, precisant dues operacions al crani, a la porta del local de Barcelona  on Democracia Nacional feia un acte.  La resposta a aquesta agressió va ser l'atac brutal d'Stroika, cinc mesos més tard. I el 12 d'octubre de 2013 sis antifeixistes, en saber que aun bar de Sants-La Bordeta hi havia uns simpatitzants de DN i Falange, que havien anat a l'acte ultra de Montjuïc, van anar cap allà amb pals i barres de ferro i, després encaputxar-se, els van agredir brutalment. Estan imputats, i els fiscal els hi demana 15 anys de presó.
I, sense anar més lluny, el principal condemnat per l'agressió als ucraïnesos, Jordi P, havia estat identificat pels mossos d'esquadra dos dies abans de l'agressió, el 9 d'octubre de 2014, pels incidents davant l'Audiència de Barcelona, amb motiu del judici als autors de l'agressió a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011. 
Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.  
Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.
I pel que fa al motiu d'odi ideològic cap els ucraïnesos dels suposats antifeixistes, que qualificaven de feixistes als ucraïnesos, es paradoxal que aquests suposats antifeixistes d'extrema esquerra coincideixin amb els grups ultres i feixistes espanyols i europeus que són que unnàniments donen suport a la voluntat russa d'annexionar-se part d'Ucraïna. Entre les delegacions ultres que han anat a Ucraïna a donar suport a la política annexionista de Putin, destaca l'exresponsable de relacions internacionals de Plataforma X Catalunya, Enric Ravello, que va anar a Crimea presentant-se com a diputat català del parlament espanyol. 
   
         


dissabte, 8 d’agost del 2015

A L'OCTUBRE I NOVEMBRE ES FARAN ELS JUDICIS A RADIO BOTELLA, A UN DE WHITE REBELS, I A ANGLADA PELS FETS DEL 22-4-12. No hi ha data encara pel judici per l'agressió de 12-10-2013, ni pels que van ferir greument un ucraïnès. Aquest últim any s'han dictat diverses sentències a Bcn per agressions ultres i per agressions a militants d'ultradreta en la que s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic. SURT EN LLIBERTAT L'ÚLTRA D.FRÍAS DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES A UN GRUP GIHADISTA

EN LLIBERTAT DIEGO FRÍAS, L'ÚLTRA QUE VA SER CANDIDAT DEL MSR I PxC DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS ALS GIHADISTES
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius. 
Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio Sáez Martínez, ara Alí (el líder del grup), haurien planejat atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista. 
La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys, abans que Saéz es fes musulmà, i ell tenia permís d'armes i que la granada  que tenia estava  inutilitzada.  També reconeixien que era cert que Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
Fa una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, sortint de la presó de Huelva, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius. (Clica aquí per llegir informació actualitzada dilluns 10 d'agost a les 13,30)


 DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.
 Imatge del judici d'Stroika

Pels propers mesos d'octubre i novembre s'ha senyalat data per celebrar diversos judicis per agressions racistes o ultres, o per incitar a la violència. Un d'aquest judicis serà els de dos responsables de Radio Botella.  La Fiscalia de Barcelona demana tres anys i mig de presó per la parella (un home i una dona de Barcelona) responsables de Radio Botella, pàgina web d'idelologia nazi tancada el juliol de 2103, des de la que difonien continguts d'ideologia ultra y música RAC (Rock Contra el Comunismo)  que, segons el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, haurien comés un delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, i el d'apologia i rehabilitació de règims genocides, tipificats als articles 510 i 607 del Codi Penal. Un dels imputats sembla que pertany a les Brigadas Blanquiazules.
ANGLADA A JUDICI PER L'AGRESSIÓ D'ABRIL DE 2012
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit  de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.


En la majoria de judicis per atacs i agressions convocats, la Fiscalia de Barcelona per instruccions del Fiscal de Delictes d'Odi, intenta arribar a un acord de conformitat amb els acusats amb reconeixement de la culpa, una pena inferior, i indemització a les víctimes i evitar el judici. Van acceptar l'acord els quatre de White Rebels que es van presentar al judici (el cinquè continua en cerca i captura) i ho van rebutjar els d'Stroika. El judici d'Stroika es va celebrar, i van ser condemnats a una pena superior a la que demanava  la Fiscalia a  la proposta d'acord de conformitat. En aquest cas les defenses rebutjaven acceptar una condemna superior a deu anys, i finalment en el judici van ser condemnats a penes de 17 a 19 anys, ratificades més tard pel Tribunal Suprem.

Cal recordar que els condemnats a penes no superiors a dos anys si no tenen antecedents penals i paguen la indemnització de reparació del dany, no acostumen a ingressar a presó. No obstant el membre de White Rebels, David M, condemnat a dos anys en la sentència de conformitat del passat mes de febrer és a presó donat que té pendent amb altres persones un judici acusat de formar part d'un altre grup racista violent que actuava a Badalona que se celebrarà d'aquí unes setmanes.

EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA 
 El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.
Imatge de l'inici del judici a quatre membre de White Rebels, aquest febrer, que no es va celebrar en acceptar els acusats el pacte conformitat

L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES
També han estat condemnats a tres anys de presó els dos antifeixistes, Sergi i Rubén, per l'agressió i les ferides que va partir el conegut militat ultra, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta d'un concert de Democracia Nacional al Poble Nou. En la sentència de la Secció Dècima de l'Audiència, formada per magistrats progressistes com Santi Vidal i Montserrat Comes d'Argemir, es va rebutjar les al·legacions de la defensa de que tant l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència, com l'agravant d'odi ideològic en una agressió s'havia d'aplicar als ultres, racistes i nazis, però no als antifeixistes. 
La Sala va respondre en la sentència que tot i que és cert que la tipificació específica del delicte d'incitació a l'odi per motius de raça, origen, etc, i l'agravant d'odi ideològic -és a dir atacar violentament a algú  per la seva ideologia- es van incloure al Codi Penal espanyol i de la majoria de països europeus per fer front als atacs de l'extremadreta, també era aplicable quan una persona d'una altra ideologia ataca violentament a algú per tenir idees franquistes, feixistes o racistes. En resum, que el fet que algú vagi a un concert de Democracia Nacional o militi a un grup ultra, no justifica ni és atenuant per agredir-lo, i, en canvi, el fet que hagi estat agredit per la seva ideologia a mans d'algú d'idees contràries, és un agravant.
En aquest cas la Fiscalia també va intentar un pacte de conformitat amb dos anys de presó (que en principi no es complirien) i reparació (indemnització) del dany a la víctima que els acusats van rebutjar preferint que es fes el judici. El Tribunal els condemnà a dos, però l'advocat de l'acusació particular i agredit, Alejandro Fernández, ho va recórrer al Suprem, que va pujar la pena a tres anys. Un dels acusats, Rubén, que en el judici va reconèixer ser una de les persones que es veien a les imatges de TV agredint a Fernández, s'ha desmarcat de la campanya en favor dels dos, mentre Sergi, que crec que ja ha rebut l'ordre d'entrar a presó, està fent una campanya  @LlibertatSergi amb el suport de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i les Plataformes Antifeixistes sota el lema "ser antifeixista no és cap delicte".

Molt més complicada és el processament i proper judici, pel que encara no hi ha data, a sis antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a uns simpatitzats d'ultradreta   el 12 d'octubre de 2013 que eren a un bar de Sants, després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Els acusats estan en llibertat.
Segons l'escrit del fiscal, els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado, hi havia unes persones que portaven banderes espanyoles i simbologia ultra, van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda". 
Com he manifestat reiterades vegades discrepo de l'ús de la violència que de vegades fan, i sense agressió prèvia, alguns militants llibertaris o independentistes. Considero que utilitzar la violència és inacceptable política i moralment. I no accepto l'excusa que el fet de que algú vagi a un acte ultra o porti un símbol, sigui en sí mateix una provocació que justifiqui agredir-lo. I davant de l'eslogan "ser antifeixiste no és un delicte", sembla que vulguin oblidar que no se'ls jutja per ser antifeixistes, sinó per haver agredit a unes persones que eren a un acte o a un bar. 

EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS 
Els que també estan pendents de judici són sis joves d'extrema esquerra que van agredir brutalment a uns ciutadans ucraïnesos que van assistir l'11 d'octubre de 2014 a un acte sobre Ucraïna que es feia al Centre Social La Torna, a Gràcia. Com es veu en el vídeo, després de fer fora del local als ciutadans ucraïnesos -als que ells van considerar nazis per dir opinions discrepants de la política de Moscou-  va començar a colpejar-los, quedant diversos dies en coma un d'ells que va haver de ser operat patint ara diverses seqüeles. Dies més tard els mossos d'esquadra van detenir a set persones, una de les quals -que té reiterats antecedents policials- és a la presó en considerar-la el jutge l'autora principal dels cops al ciutadà ucraïnès que va quedar en coma.

 Vídeo de l'agressió feta per militants d'extrema esquerra a uns ciutadans ucraïnesos




divendres, 7 de novembre del 2014

SERGI H I RUBÉN G CONDEMNATS A DOS ANYS DE PRESÓ I A UNA INDEMNITZACIÓ DE 14.000 EUROS PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FENÁNDEZ EL 12-O-11. Els mossos denuncien al jutjat a set ultres i un antifeixista per les agressions a la porta de l'Audiència el dia que s'havia de fer el judici

(text actualitzat!)
El tribunal de la Secció 10 de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, han condemnat a dos anys de presó a Sergi H  i a Rubén G, per l'agressió i les ferides que va patir l'ex dirigent del MSR, ara militant de PxC,   Alejandro Fernández, a la porta de la Sala The Other Place del Poblenou de Barcelona el 12 d'octubre de 2011, on Democracia Nacional celebrava un concert. També se'ls condemna a pagar a Fernández, entre tots dos, una indemnització de 14.161 euros.
 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 
Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.
Si bé inicialment es demanaven 5 anys i mig de presó, en el judici el Fiscal Fernando Rodíguez Rey, (que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona), va rebaixar la petició de pena a només tres anys i mig de presó, més una multa i indemnització (clica) donat que els acusats van aportar prèviament una quantitat per reparació del dany. L'acusació particular va mantenir  la petició de 5 anys de presó. El judici, després de suspendre's el 9 d'octubre per incompareixença de l'advocat de Rubén G -dia que es van produir incidents i agressions a la porta de l'Audiència-, es va celebrar, en mig d'un gran desplegament policial el 24 d'octubre.


 Imatge del judici del dia 24
La sentència, al llarg de disset pàgines, després de valorar raonaments jurídics i jurisprudència sobre la responsabilitat penal en delictes fets per una "massa d'assetjament", conclou que tots dos van agredir a Alejandro Fernández amb objecte perillós, però rebaixen la pena demanada, donat que del testimoni dels policies que van declarar i les imatges no va poder determinar amb exactitud que els objectes llençats per ells fossin els que van impactar a Fernández.  

Així  la sentència "considera coherent la versió dels mossos d'esquadra sobre el fet que Sergi H va tenir una actitud activa en el llançament d'ampolles" fet que és coherent amb el reconeixement que va fer Alejandro Fernández de Sergi H com una de les dues persones que li va llençar un dels objectes que li va impactar, que va fer l'agredit en una posterior roda de reconeixement. La sentència reconeix, però, que tot i que a les imatges dels vídeos de telenotícies "hi ha una persona amb la vestimenta i la semblança del acusat (Sergi H) intervenint de forma activa en el moment de l'agressió no podem afirmar que sigui ell".  Pel que fa a Rubén es fa constar el fet que ell reconeix haver-li donat una patada quan havia resultat ferit al cap com es veu a les imatges. 

La sentència que recordem que la signa Montserrat Comes d'Argemir, jutge que de la sentència de l'Audiència que va condemnar l'any 2009 als membres del Circulo de Estudios Indoeuropeos y la llibreria Kalki per idees genocides, reahabilitació del Tercer Reich i incitació a l'odi (després tombada pel Suprem)  i Santi Vidal, jutge de la condemna a Pedro Varela de la Llibreria Europa (després tombada pel Tribunal Constitucional) rebat l'agrumentació de l'advocada Begoña Casado, defensora de Sergi H, sobre el fet que la tipificació del delicte i l'agravant d'odi ideològic es va incloure al Codi Penal per perseguir els grups feixistes, racistes i nazis, no per protegir-los. 

La sentència reconeix que el delicte i agravant per aquesta circumstància de motius d'odi ideològic es va introduir al Codi Penal l'any 1994 després de diversos episodis violència racista, antisemita i nazi i de les neteges ètniques a l'antiga Iugoslàvia, però que, tal con recullen el convenis internacionals i l'ordenament jurídic, s'ha d'aplicar per igual sigui quina sigui la ideologia del subjecta passiu que reb l'agressió.
I afegeix que "la protesta pacífica per raó d'ideologia és perfectament legítima. No hi ha dubtes del drets dels acusats a participar en la manifestació contra la celebració del Dia de la Hispanitat i contra grups neonazis. No obstant, tals drets es transmuten quan, per raons ideològiques s'actua de manera violenta contra persones de grups ideològic contraris amb instruments lesius sabent que s'atempta a la integritat física dels mateixos (...) La violència desplegada va ser gratuïta i carent de qualsevol justificació". 

 


 ELS INCIDENTS I AGRESSIONS DEL DIA 9 AL JUTJAT
 D'altra banda ahir van declarar ahir a la comissaria del mossos d'esquadra set militants ultres i un antifeixista pels incidents que es van donar a les 9'30 del matí del 9 d'octubre -dia que s'havia de celebrar inicialment el judici- quan un grups d'uns 25 ultres van irrompre sense provocació prèvia per darrera d'on es concentraven pacíficament els antifeixistes al la zona peatonal central del passeig Lluis Companys, que donaven suporta a Sergi i Rubén.  Aquell dia, en el moment dels incidents, només hi havia dues furgonetes dels ARRO a la porta de l'Audiència.



 Imatges dels incidents del dia 9. Les dues primeres quan els 9 agents de l'ARRO que eren a la porta de l'Audiència intervenen per separar als dos grups després de l'agressió dels ultres. La de sota, més tard, quan ja ha vingut la BRIMO

El ultres, entre els que hi havia militants i dirigents de PxC, MSR i Casal Tramuntana, van agafar desprevinguts als antifeixistes, als que des de darrera seu van donar cops amb la mà o amb un casc de moto, alguna colleja, patades i empentes. Alguns antifeixistes van respondre a l'agressió, produint-se una baralla. Immediatament els nou agents de mossos d'esqudara que eren a la porta de l'Audiència van anar cap allà, intentant separar-los, i traient les porres van fer anar als ultres cap a les escales de l'Audiència on van demanar la documentació a diversos militants ultres. 
Després de prendre'ls declaració ahir, els mossos han posat en comunicació dels jutjat els fets atribuint als set ultres i a  un antifeixista un presumpte delicte de baralla tumultuosa. S'ha de dir que l'únic antifeixista a qui els mossos atribueixin també una actitud agressiva en aquesta baralla provocada i iniciada pels ultres, seria el l'antifeisxta que és a la presó per ser el presumpte autor de l'agressió produïda el dia 11 d'octubre  després d'un debat sobre Ucraïna al Casal La Torna de Gràcia, al que van assistir ciutadans ucraïnesos d'una i altra tendència, que va acabar en enfrontaments, i un jove ucraïnés va resultar greument ferit, estant encara en coma.   

diumenge, 2 de març del 2014

PUIG ANTICH, 40 ANYS. Avui fa 20 anys vaig publicar aquest article a El País sobre Puig Antich. L'article està desfasat, però com no s'ha fet justícia, el poso de nou





EL ULTIMO GARROTE, 20 AÑOS DESPUÉS (publicat avui fa 20 anys a El País)

     El 2 de marzo se cumplen 20 años de la ejecución del anarquista Salvador Puig Antic, en Barcelona, y del polaco, Heinz Chez (George Michael Welzel) en Tarragona. Fueron las últimas personas ajusticiadas en España por el método del garrote vil. Tres años y medio más tarde, la compañía teatral "Els Joglars", estrenaba una obra inspirada en la ejecución de Chez, titulada "La Torna", expresión que significa,"aquello que se añade para hacer el peso completo". Tras varias representaciones, Boadella y sus Joglars fueron encarcelados y condenados en consejo de guerra por injurias al ejército. La tesis que expresaba la obra, era que el polaco habia sido ajusticiado para diluir la carga política de la ejecución del anarquista catalán.

     Puig Antich, había sido detenido en una emboscada que le perpetró la policía en la calle Girona de Barcelona, el 25 de septiembre de 1973, muriendo en el tiroteo un subinspector, si bien no se aclaró de que arma salió la bala que le causó la muerte. Y el atentado contra Carrero Blanco perpetrado poco después por ETA, le convirtió en la víctima propicia para la revancha del régimen.

     La ejecución causó un impacto similar al fusilamiento del comunista Grimau, y de los agarrotamientos de los anarquistas Delgado y Granados en 1963. Las últimas aplicaciones de la pena de muerte, se darían en 1975 con los fusilamientos de los militantes de FRAP, Baena, García Sanz y Sánchez Bravo, y los miembros de ETA Txiqui y Otaegui.

     Al redactarse la Constitución española en 1977, el PSOE siguiendo la tradición de juristas progresistas, como Salmerón, que dimitió como Presidente del Gobierno de la I República, al negarse a firmar unas sentencias de muerte, o de Luís Jiménez de Asua, que consiguió, en la Segunda República, su abolición para delitos ordinarios, se opuso al mantenimiento de la pena capital. No obstante, la UCD consiguió que quedara la puerta abierta a su regulación en tiempo de guerra.