El Suprem dicta la sentència definitiva per l'assalt de Blanquerna de 2013, imposant penes de 2 anys i 7 o 9 mesos de presó. Ara el Govern haurà de decidir si els hi dóna l'indult que alguns han demanat

                         

La Sala II del Tribunal Suprem ha condemnat a penes d'entre 2 anys i 7 mesos de presó i 2 anys i 9 mesos de presó, més les inhabilitacions, als 14 assaltants del centre cultural Blanquerna, de Madrid, fet l'11 de setembre de 2013, per la comissió d'un delicte de desordres públics en concurs amb un delicte contra el dret de reunió. El Suprem ha dictat aquesta nova resolució per complir la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2020, que va estimar parcialment el recurs de diversos dels acusats contra una anterior sentència dictada pel Suprem al gener de 2017 que va imposar penes de 4 anys de presó, tombant la primera sentència d'Audiència Provincial de Madrid. 

 La sentència inicial de l'Audiència Provincial els va condemnar el febrer de 2016 a unes penes de només 6, 7 o 8 mesos de presó.  Condemna que va ser recorreguda per la Fiscalia i la Generalitat, condemant el Suprem als ultres a unes penes de 4 anys de presó. Però els condemnats ho van recòrrer al Tribunal Constritucional que  va ordenar al Suprem dictar nova resolució sense aplicar l'agreujant de discriminació ideològica o odi o antagonisme ideològic.

El Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i altres acusats entrant a l'Audiència Provincial durant el judici

El Suprem, en la sentència definitiva, coneguda avui, considera que els  catorze assaltants de Blanquerna van cometre un delicte de desordres públics en concurs d'un altre delicte contra el dret de reunió, però sense l'atenuant de reparació del dany i sense l'agreujant de discriminació o antagonisme ideològic. I modifica la condemna inicial de l'Audiència de Madrid, imposant una pena de dos anys i set mesos de presó per dotze dels acusats. I pels altres dos, que considera que van tenir un lideratge o major implicació, Juan Luis López García, que va amenaçar al delegat dela Generalitat, Josep Maria Bosch, dos anys i nou mesos, mentre que per Jesús Fernando Fernández Gil, que anava amb la cara tapada, dos anys i vuit mesos. S'ha de dir que Juan Luis López García està fora d'Espanya des de fa més de tres anys, quan va marxar a l'Iraq a lluitar amb una katiba o brigada kurda internacional contra l'Estat Islàmic. Pel que fa al delicte de danys es mantenen les multes imposades inicialment per l'Audiència de Madrid. 

Ara el Govern de Pedro Sánchez haurà de decidir si els hi concedeix o no l'indult. Els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar-lo, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. 

L'atac de Blanquerna va ser fet per la coordinadora la España en Marcha formada per La Falange-FE, Democracia Nacional, Alianza Nacional i Nudo Patriota, que va ser força activa en els primers anys de l'anomenat Procés independentista.  Però per diferències estratègiques la mateixa es va trencar, i després d'un temps en que Democracia Nacional va mantenir el lideratge de l'espai ultra unionista, l'acabaren perdent, quedant en mans de Vox.

Jesús Fernando Fernández condemnat a dos anys y vuit mesos, i Juan Luis López a dos anys i nou mesos.

El Tribunal Suprem deliberarà el proper dimarts 19 de maig per redactar la nova sentència del cas Blanquerna, que va ser parcialment anul·lada pel Constitucional. El Suprem va pujar les penes de 6 o 7 mesos de presó a 4 anys, i el Constitucional va ordenar que es fallés i redactés de nou, després de donar audiència als advocats dels acusats per al·legar en relació als agravant de discriminació o odi ideològic i de danys

La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha fixat pel proper dimarts 19 de maig la sessió en la que deliberarà per donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional del passat gener, que va anul·lar parcialment la sentència per la que incrementava fins a quatre anys de presó la condemna als catorze autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, fet l'11 de setembre de 2013.

El febrer de 2016 l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar als catorze militants ultres a una pena d'entre 6 i 7 mesoso de presó. Però un any més tard la Sala Penal del Tribunal Suprem va incrementar les penes fins a en 4 anys de presó, en negar alguns dels atenuants i aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, tipificat en l'article 22-4 del Codi Penal. En concret va condemnar a dotze dels ultres a 3 anys i 11 mesos, i als altres dos a 4 anys i un mes de presó. I els advocats dels acusats van interposar recurs al constitucional argumentant que per un increment de pena tant gran que va multiplicar les penes per vuit, s'hagués hagut de fer un vista per escoltar el arguments de les defenses.

Posteriorment, coincidint amb la data d'ingrés a presó, l'octubre i novembre de 2017, que va tenir diversos ajornaments, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara presentat pels ultres i va suspendre el seu ingrés a presó per lo irreversible de la mesura, si finalment el recurs era admés i s'anul·lava la sentència. I el Constitucional  en la Sentència 1/2020, de 14 de gener de 2020 va anul·lar la sentència del Suprem ordenant que se'n fer una de nova després de donar audiència als advocats per que al·leguessin les seves argumentacions pel que fa, només, a l'aplicació de l'agravant de discriminació o odi ideològic.  Així doncs el Suprem haurà de redactar ara una nova sentència. 

Paral·lelament al recurs d'empara, els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. L'indult el pot donar el Govern també en el cas que el condemnat no el demani.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que no ha demanat l'indult, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugir d'Espanya.  

EL CONSTITUCIONAL ANULA LA CONDENA DE 4 AÑOS DE PRISIÓN IMPUESTA A LOS ULTRAS DE BLANQUERNA, DEBIENDO EL SUPREMO REDACTAR UNA NUEVA SENTENCIA QUE SERÁ MÁS CERCANA A LA DE LA AUDIENCIA DE MADRID DE HASTA 8 MESES DE PRISIÓN. Los hechos se produjeron el 11 de septiembre de 2013

El Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado por unanimidad, según ha anunciado esta tarde mediante una nota de prensa, el recurso de amparo presentado por los asaltantes del Centro Cultural Blanquerna de Madrid, al considerar que la sentencia de la Sala Penal dels Tribunal Supremo que anuló la sentencia de la Audiencia de Madrid, incrementando las penas hasta 4 años de prisión para los catorce asaltantes  del Centro Cultural Blanquerna, sede de la Generalitat de Catalunya en Madrid, realizado el 11 de septiembre de 2013, lesionaba el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva. La parte dispositiva de la sentencia, cuyo texto completo aún no se ha hecho público, tiene el siguiente contenido:

“En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación española ha decidido estimar parcialmente los recursos de amparo interpuestos por don Pedro Chaparro Velacoracho, don Víctor Diego Villalva, don Santiago Cabezuela García, doña Paula Mijares Casado, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón, y en su virtud: 

1º Inadmitir las invocaciones del derecho a la libertad ideológica (art. 16.1 CE) y a la libertad de expresión [art. 20.1.a) LOTC] realizadas por los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón.

 2º Declarar que se han vulnerado los derechos a un proceso con todas las garantías y a la presunció n de inocencia (art. 24.2 CE) de todos los demandantes en el extremo relativo a la aplicació n de la agravante de haber cometido el delito por discriminació n ideológica (art. 22.4 CP) y de los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Uriquijo y don Miguel Venegas Girón en el extremo relativo a la aplicación del subtipo agravado del delito de daños porrecaer en bienes de uso público (art. 263.2.4ª CP).

 3° Restablecerlos en su derecho y, a tal fin, declarar la nulidad del auto de la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo de 4 de mayo de 2017 y de las Sentencias núm 983-2016, de 11 de enero de 2017 -aclaradas por auto de 7 de febrero de 2017-, pronunciadas en el recurso de casación núm. 722-2016 en los extremos y con el alcance subjetivo señalados en el apartado anterior. 

 4º Retrotraer las actuaciones al momento anterior al de la sentencia anulada, para que el órgano judicial pronuncie nueva resolución que sea respetuosa con el derecho fundamentalreconocido. 5° Desestimar los recursos en todo lo demás. Publíquese esta sentencia en el Boletín Oficial de Estado”

Como se recordará, inicialmente la Sección 30  de la Audiencia Provincial de Madrid condenó a seis meses de prisión por un delito de daños y otro de desórdenes a doce de los quince juzgados, absolvió a uno, y condenó a 7 meses de prisón a Jesús Fernando Fernández, miembro de La Falange-FE que, con la cara cubierta con un pañuelo, empujó al diputado de UDC, Josep Sánchez Llibre,  y a 8 meses a Juan Luis López, tambié miembro de La Falange-FE, por zarandear y amenazar al delegado de la Generalitat en Madrid, Josep Maria Bosch. Juan Luis López se encuentra fuera de España desde hace tres años cuando viajó al Kurdistán iraquí donde se integró en un katiba kurda,

Dado que las partes interpusieron recurso al Tribunal Supremo, éste consideró tanto el agravante de discrimación ideológica, como el de daños en un organismo público, imponiendo penas de  3 años y 11 meses para doce de los acusados, y de 4 años y un mese a los dos restantes. Si bien la Audiencia Provincial oredenó su ingreso en prisión,  tras la presentación del recurso de amparo al Tribunal Constitucional se decretaron diversos aplazamientos a su ingreso en prisión y finalmente cuando el Constitucional admitió a trámite el recurso de amparo, decretó la suspensión del ingreso en prisión.  

Ahora la sala de lo penal del Tribunal Supremo deberá redactar una nueva sentencia que evidentemente será muy similar a la dictada inicialmente por la Audiencia Provincial de Madrid.

Dicho asalto -así es como lo define el mismo Tribunal Constitucional- lo realizó la plataforma ahora disuelta, La España en Marcha, de la que formaban parte Alianza Nacional, La Falange-FE, Democracia Nacional, el desaparecido Nudo Patriota y el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que  pretendía aglutinar a la extremaderecha.
Lo curioso del caso es que mientras el Constitucional dictó la suspensión de la ejecución de la sentencia por el perjuicio irremediable que significaba el ingreso en prisión, no lo hizo con los políticos catalanes condenados por el Procés a los que sin duda Estrasburgo dará la razón. Además, sea o no excesivo cuatro años de prisión, elimina el agravante de discriminación o odio ideológico, cuando éste fue el motivo por el que se impidió por la fuerza realizar el acto institucional del 11 de Setembre de 2013 en el que ni habían estelades ni se defendía la independencia de Catalunya 

JUDICI D'HIVERN. Quan Junqueras i Puigdemont van venir al Moianès asseguraven una independència exprés de la que jo, per defecte, com analista de conflictes internacionals, dubtava que fos tan fàcil. Veient com va el judici pot venir un llarg hivern que potser només podrà esmenar Estrasburg. Ho analitzo a NacióDigital-NacióManresa

Xavier Rius Sant, 8 de març de 2019. Llegir a Naciódigital, NacióManresa

 «I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació»

Recordo com si fos ahir l'acte d'Oriol Junqueras i Neus Munté a Moià, el 29 d'agost de 2015. Era un acte de  la precampanya de les eleccions del 27 de setembre i Esquerra i Convergència anaven junts sota el paraigües de la candidatura de Junts pel Sí, que encapçalava Raül Romeva. Davant d'unes sis-centes persones tant Junqueras com Munté, com l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, donaren per fet que si Junts pel Sí guanyava les eleccions i l'independentisme tenia la majoria al Parlament, la independència de Catalunya seria aviat una realitat. Junqueras digué entusiasmant al públic que els catalans érem en aquell moment "protagonistes de l'aventura més gran del món, l'aventura més important que pot tenir una persona i un poble, aconseguir la independència".

Un servidor que des de fa molts anys escriu de conflictes internacionals, i ha viscut in situ noves independències com la de Kosovo, i he estat moltes vegades a l'antic Sàhara espanyol que, tot i formar part de la llista de territoris als que l'ONU reconeix explícitament el dret a la autodeterminació, no ha aconseguit celebrar el referèndum decidit pel mateix Consell de Seguretat de Nacions Unides, vaig reiterar a alguns dels allà presents que no seria tan fàcil com s'anunciava. Per poder fer un referèndum pactat com al Quebec o Escòcia, calia que l'Estat espanyol estigués disposat a arriscar-se a fer una proposta per tal de seduir als catalans, i no creia que els qui tenien la majoria al Congrés dels Diputats volguessin fer-la.

Dos anys més tard, l'1 d'agost de 2017, a l'acte a Castellterçol amb motiu del centenari de la mort de Prat de la Riba, el president Puigdemont i la resta de persones que van intervenir, donaren per segur que es faria el referèndum, que el seu resultat s'implementaria i seria respectat. A les cares de tothom s'hi veia il·lusió i confiança en la victòria. En aquell acte hi eren també els consellers Quim Forn, Toni Comín i Lluís Puig. Ara Forn és a la presó, mentre Puig, Comín i Puigdemont a Waterloo.  

També  em ve a la memòria, en veure les imatges de Jordi Turull al judici al Tribunal Suprem, l'acte de campanya del referèndum de l'1 d'octubre que es va fer a Moià el 23 de setembre de 2017. Turull, després de saludar irònicament des de l'estrada als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic i convidar-los de gaudir de la gent, els paisatges i la gastronomia de Catalunya, va assegurar que es guanyaria la independència en tenir el suport de la majoria de la gent que estava unida amb aquest objectiu. I com exemple es referí als fets de tres dies abans, el 20 d'octubre a Barcelona, que  ara es jutgen al Suprem, afirmant que "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil". 

El matí de l'1 d'octubre jo era a Barcelona i vaig ser testimoni de les càrregues policials a l'escola Ramon Llull i les xarxes bullien amb fotos de càrregues similars arreu. Tot i que fent de mosca collonera havia repetit que no seria tan fàcil com deia la majoria, a mi no se m'havia passat pel cap que la resposta de l'estat seria tan brutal i contundent.

Ara veig en les sessions del judici hivernal a Madrid asseguts com acusats a Turull, Forn i Junqueras –aquest últim amb el cap baix i un rostre que no denota que estigui vivint l'aventura vital de la que parlava a Moià- escoltant com, després que Rajoy i el ministre Zoido no responguessin amb gaire encert les preguntes de la fiscalia, Enric Millo i el coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, han carregat a gust contra els caps dels Mossos d'Esquadra i contra els responsables polítics de la Generalitat. I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació, fins i tot dient que hi havia molta gent encaputxada, quan els únics encaputxats eren agents de la policia nacional i guàrdia civil.

És cert que al marge del que es decideix al Suprem, algunes actuacions de la policia i guàrdia civil, com la de Fonollosa, estan sent investigades als jutjats ordinaris. Però l'optimisme de la setmana passada de què la sentència podia ser molt menys dura del que demanen fiscalia i l'acusació popular s'ha esvaït, i alguns dels acusats podrien haver de passar molt més temps a Lledoners –o a Estremera si el PP de Casado aconsegueix majoria per governar-, i s'haurà d'esperar quatre o cinc anys a que Estrasburg dictamini que les dites muralles humanes no es poden considerar violència, i que les concentracions del 20 de setembre i el referèndum del 1-O no va ser cap rebel·lió.

Un servidor que ha escrit molt de conflictes territorials als Balcans o al món àrab, i era per defecte escèptic de la independència express que s'anunciava, mai va imaginar que això pogués passar. Pensava que podia ser que l'independentisme no aconseguís els seus objectius per manca d'una majoria suficient per forçar a l'estat a acceptar un referèndum vinculant o manca de suports internacionals, i discrepava d'anàlisis que es feien com que el dret internacional i el mateix dictamen del Tribunal de Justícia sobre Kosovo emparava executar a Catalunya una DUI. Però mai vaig imaginar que Cuixart, Romeva, Junqueras, Forn o Turull acabarien amb una condemna llarga de presó. I atents, perquè del que es decideixi al Suprem dependran les sentència al TSJ a la Mesa del Parlament i altres polítics catalans, i a la cúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional. No sempre després de l'hivern, arriba la primavera, sobretot si el sol ha de sortir per Estrasburg.

EL SUPREM RATIFICA L'ABSOLUCIÓ DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA, EN ACCEPTAR L'ANUL·LACIÓ DE LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució dels 16 membres del Frente Antisistema de València, imputats en l'anomenada operació Pánzer, que foren absolts fa un any, en anul·lar-se la validesa de les intervencions telefòniques. Les armes, prova fonamental, van ser destruïdes abans del judici per “una errada” de la Guàrdia Civil.

 El Suprem confirma la sentència del 29 de juliol dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de València, (clica aquí per llegir-la sencera) que absolvía a tots els acusats de pertànyer a aquesta esta banda neonazi que presumptament venia i distribuïa armes, algunes procedents de l'Exèrcit espanyol, a per mitjà de pàgines web. El Tribunal va acceptar els plantejaments de la defensa sobre la manca de motivació suficient per ordenar les escoltes telefòniques. Aquestes escoltes que no van ser tingudes en compte com a prova, acreditaven l'existència d'una organització neonazi, racista i violenta que tenia i venia armes, amb una estructura jeràquitzada, i que planificava "caceres" de "guarros" i d'immigrants. L'altra prova de pes, les armes intervingudes, van ser destruïdes abans del judici per un "error" de la Guàrdia Civil.

En el judici de fa una any (clica per llegir-ne el resum) van ser jutjades 18 persones, dos de les quals en rebel·lia, en haver fugit d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar el llavors regidor de Silla (València) d'España 2000, José Alejandro Serrador Ferres, en el domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.

El Ministeri Fiscal va demanar una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc. Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.

Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat, fet que va afavorir als imputats. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.