El Suprem dicta la sentència definitiva per l'assalt de Blanquerna de 2013, imposant penes de 2 anys i 7 o 9 mesos de presó. Ara el Govern haurà de decidir si els hi dóna l'indult que alguns han demanat

                         

La Sala II del Tribunal Suprem ha condemnat a penes d'entre 2 anys i 7 mesos de presó i 2 anys i 9 mesos de presó, més les inhabilitacions, als 14 assaltants del centre cultural Blanquerna, de Madrid, fet l'11 de setembre de 2013, per la comissió d'un delicte de desordres públics en concurs amb un delicte contra el dret de reunió. El Suprem ha dictat aquesta nova resolució per complir la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2020, que va estimar parcialment el recurs de diversos dels acusats contra una anterior sentència dictada pel Suprem al gener de 2017 que va imposar penes de 4 anys de presó, tombant la primera sentència d'Audiència Provincial de Madrid. 

 La sentència inicial de l'Audiència Provincial els va condemnar el febrer de 2016 a unes penes de només 6, 7 o 8 mesos de presó.  Condemna que va ser recorreguda per la Fiscalia i la Generalitat, condemant el Suprem als ultres a unes penes de 4 anys de presó. Però els condemnats ho van recòrrer al Tribunal Constritucional que  va ordenar al Suprem dictar nova resolució sense aplicar l'agreujant de discriminació ideològica o odi o antagonisme ideològic.

El Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i altres acusats entrant a l'Audiència Provincial durant el judici

El Suprem, en la sentència definitiva, coneguda avui, considera que els  catorze assaltants de Blanquerna van cometre un delicte de desordres públics en concurs d'un altre delicte contra el dret de reunió, però sense l'atenuant de reparació del dany i sense l'agreujant de discriminació o antagonisme ideològic. I modifica la condemna inicial de l'Audiència de Madrid, imposant una pena de dos anys i set mesos de presó per dotze dels acusats. I pels altres dos, que considera que van tenir un lideratge o major implicació, Juan Luis López García, que va amenaçar al delegat dela Generalitat, Josep Maria Bosch, dos anys i nou mesos, mentre que per Jesús Fernando Fernández Gil, que anava amb la cara tapada, dos anys i vuit mesos. S'ha de dir que Juan Luis López García està fora d'Espanya des de fa més de tres anys, quan va marxar a l'Iraq a lluitar amb una katiba o brigada kurda internacional contra l'Estat Islàmic. Pel que fa al delicte de danys es mantenen les multes imposades inicialment per l'Audiència de Madrid. 

Ara el Govern de Pedro Sánchez haurà de decidir si els hi concedeix o no l'indult. Els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar-lo, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. 

L'atac de Blanquerna va ser fet per la coordinadora la España en Marcha formada per La Falange-FE, Democracia Nacional, Alianza Nacional i Nudo Patriota, que va ser força activa en els primers anys de l'anomenat Procés independentista.  Però per diferències estratègiques la mateixa es va trencar, i després d'un temps en que Democracia Nacional va mantenir el lideratge de l'espai ultra unionista, l'acabaren perdent, quedant en mans de Vox.

Jesús Fernando Fernández condemnat a dos anys y vuit mesos, i Juan Luis López a dos anys i nou mesos.

JA TENIM GOVERN, APROFITEM-HO. Analitzo en aquest vídeo el moment històric del govern de coalició PSOE-Podemos, el fet que Iglesias hagi afirmat en el Ple d'investidura que hi ha presos polítics, l'oportunitat única que significa per destensionar i buscar una sortida i la necessitat que ERC i JuntsxCat abandonin l'independentisme màgic. Afirmo, també, que amb Ciudadanos i una Arrimadas incendiària, i un PP que s'acosta a un Vox que se sent més fort, si es desaprofita aquesta oportunitat vindrà un nou "A por ellos", sense cap mena de dubte legitimat també pel rei Felipe VI

Analitzo en aquest vídeo el moment històric del govern d'Espanya de coalició PSOE-Podemos, el fet que Iglesias hagi afirmat en el Ple d'investidura que hi ha presos polítics, l'oportunitat única que significa per destensionar i buscar una sortida i la necessitat que ERC i Junts x Cat abandonin l'independentisme màgic. Afirmo, també, que amb Ciudadanos i una Arrimadas incendiària, i un PP que s'acosta a un Vox  que se sent més fort, si es desaprofita aquesta oportunitat vindrà un nou "A por ellos", sense cap mena de dubte legitimat també pel rei Felipe VI.
Crec que la Generalitat, més enllà de la probable inhabitació del president Quim Torra, ha de saber valorar el moment en que ens trobem.

Més vídeos al meu canal de Youtube 

Vídeo on analitzo sentència venjativa del Tribunal Suprem, lamento que el constitucionalisme continuï sense condemnar les càrregues de l'1-O, que PP i C'S criminalitzin el nacionalisme, quan ells ho són tan o més, i lamento la manca d'autocrítica de l'independentisme

Plaça Catalunya aquest migdia

 Analitzo la sentència venjativa del Tribunal Suprem i em pregunto si qualsevol resistència per impedir l'aplicació d'una llei o sentència serà sedició.I crec que podem anar a pitjor amb una dreta espanyolista crescuda que no demana perdó per les càrregues del'1-O i pot tenir majoria el 10N, d'un Pedro Sánchez que pot acabar pactant amb Ciudadanos, d'un PP i Ciudadanos que parla del nacionalisme com si fos una malaltia, sense acceptar que ells ho són tant o més, i un independentisme que no fa autocrítica de la manca d'anàlisis i d'haver interperetat d'una marea  que no era certa el dret internacional i el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la DUI de Kosovo.

 El Tsunami Democràtic convoca a ocupar l'aeroport

JUDICI D'HIVERN. Quan Junqueras i Puigdemont van venir al Moianès asseguraven una independència exprés de la que jo, per defecte, com analista de conflictes internacionals, dubtava que fos tan fàcil. Veient com va el judici pot venir un llarg hivern que potser només podrà esmenar Estrasburg. Ho analitzo a NacióDigital-NacióManresa

Xavier Rius Sant, 8 de març de 2019. Llegir a Naciódigital, NacióManresa

 «I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació»

Recordo com si fos ahir l'acte d'Oriol Junqueras i Neus Munté a Moià, el 29 d'agost de 2015. Era un acte de  la precampanya de les eleccions del 27 de setembre i Esquerra i Convergència anaven junts sota el paraigües de la candidatura de Junts pel Sí, que encapçalava Raül Romeva. Davant d'unes sis-centes persones tant Junqueras com Munté, com l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, donaren per fet que si Junts pel Sí guanyava les eleccions i l'independentisme tenia la majoria al Parlament, la independència de Catalunya seria aviat una realitat. Junqueras digué entusiasmant al públic que els catalans érem en aquell moment "protagonistes de l'aventura més gran del món, l'aventura més important que pot tenir una persona i un poble, aconseguir la independència".

Un servidor que des de fa molts anys escriu de conflictes internacionals, i ha viscut in situ noves independències com la de Kosovo, i he estat moltes vegades a l'antic Sàhara espanyol que, tot i formar part de la llista de territoris als que l'ONU reconeix explícitament el dret a la autodeterminació, no ha aconseguit celebrar el referèndum decidit pel mateix Consell de Seguretat de Nacions Unides, vaig reiterar a alguns dels allà presents que no seria tan fàcil com s'anunciava. Per poder fer un referèndum pactat com al Quebec o Escòcia, calia que l'Estat espanyol estigués disposat a arriscar-se a fer una proposta per tal de seduir als catalans, i no creia que els qui tenien la majoria al Congrés dels Diputats volguessin fer-la.

Dos anys més tard, l'1 d'agost de 2017, a l'acte a Castellterçol amb motiu del centenari de la mort de Prat de la Riba, el president Puigdemont i la resta de persones que van intervenir, donaren per segur que es faria el referèndum, que el seu resultat s'implementaria i seria respectat. A les cares de tothom s'hi veia il·lusió i confiança en la victòria. En aquell acte hi eren també els consellers Quim Forn, Toni Comín i Lluís Puig. Ara Forn és a la presó, mentre Puig, Comín i Puigdemont a Waterloo.  

També  em ve a la memòria, en veure les imatges de Jordi Turull al judici al Tribunal Suprem, l'acte de campanya del referèndum de l'1 d'octubre que es va fer a Moià el 23 de setembre de 2017. Turull, després de saludar irònicament des de l'estrada als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic i convidar-los de gaudir de la gent, els paisatges i la gastronomia de Catalunya, va assegurar que es guanyaria la independència en tenir el suport de la majoria de la gent que estava unida amb aquest objectiu. I com exemple es referí als fets de tres dies abans, el 20 d'octubre a Barcelona, que  ara es jutgen al Suprem, afirmant que "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil". 

El matí de l'1 d'octubre jo era a Barcelona i vaig ser testimoni de les càrregues policials a l'escola Ramon Llull i les xarxes bullien amb fotos de càrregues similars arreu. Tot i que fent de mosca collonera havia repetit que no seria tan fàcil com deia la majoria, a mi no se m'havia passat pel cap que la resposta de l'estat seria tan brutal i contundent.

Ara veig en les sessions del judici hivernal a Madrid asseguts com acusats a Turull, Forn i Junqueras –aquest últim amb el cap baix i un rostre que no denota que estigui vivint l'aventura vital de la que parlava a Moià- escoltant com, després que Rajoy i el ministre Zoido no responguessin amb gaire encert les preguntes de la fiscalia, Enric Millo i el coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, han carregat a gust contra els caps dels Mossos d'Esquadra i contra els responsables polítics de la Generalitat. I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació, fins i tot dient que hi havia molta gent encaputxada, quan els únics encaputxats eren agents de la policia nacional i guàrdia civil.

És cert que al marge del que es decideix al Suprem, algunes actuacions de la policia i guàrdia civil, com la de Fonollosa, estan sent investigades als jutjats ordinaris. Però l'optimisme de la setmana passada de què la sentència podia ser molt menys dura del que demanen fiscalia i l'acusació popular s'ha esvaït, i alguns dels acusats podrien haver de passar molt més temps a Lledoners –o a Estremera si el PP de Casado aconsegueix majoria per governar-, i s'haurà d'esperar quatre o cinc anys a que Estrasburg dictamini que les dites muralles humanes no es poden considerar violència, i que les concentracions del 20 de setembre i el referèndum del 1-O no va ser cap rebel·lió.

Un servidor que ha escrit molt de conflictes territorials als Balcans o al món àrab, i era per defecte escèptic de la independència express que s'anunciava, mai va imaginar que això pogués passar. Pensava que podia ser que l'independentisme no aconseguís els seus objectius per manca d'una majoria suficient per forçar a l'estat a acceptar un referèndum vinculant o manca de suports internacionals, i discrepava d'anàlisis que es feien com que el dret internacional i el mateix dictamen del Tribunal de Justícia sobre Kosovo emparava executar a Catalunya una DUI. Però mai vaig imaginar que Cuixart, Romeva, Junqueras, Forn o Turull acabarien amb una condemna llarga de presó. I atents, perquè del que es decideixi al Suprem dependran les sentència al TSJ a la Mesa del Parlament i altres polítics catalans, i a la cúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional. No sempre després de l'hivern, arriba la primavera, sobretot si el sol ha de sortir per Estrasburg.

EL SUPREM CONFIRMA LES PENES D'ENTRE 16 I 19 ANYS DE PRESÓ PELS D'STROIKA I INCREMENTA LA PENA FINS A 3 ANYS PELS DOS ANTIFEIXISTES CONDEMNATS PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

 Imatge del judici pel cas Stroika, el Suprem confirma les penes d'entre 16 i 19 anys

  Familiars del condemnats, manifestant-se el passat 12 d'octubre a Barcelona

A sobre, Imatges de la concentració ultra el primer dia del judici per l'atac del 12 d'octubre de 2011contra The Other Place

 Si bé l'Audiència va condemnar a Sergi i Rubén a dos anys de presó, el Suprem ho apuja a tres, i hauran d'ingressar a la presó.Els dos acusats a la banqueta. Entre el públic mirant a la càmera, els llavors regidors de PxC, Alberto Sánchez i Javier García.

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes d'entre 16 i 19 anys de presó imposades per l'Audiència de Barcelona el passat juliol, a deu neonazis catalans, com autors de l'atac perpetrat el 23 de març de 2012 davant la sala Stroika de Manresa on s'anava a celebrar un concert antifeixista.  

El Suprem rebutja la petició de nul·litat de les gravacions de les converses telefòniques que demanaven les defenses, i la petició de la fiscalia i acusacions particulars de condemna a les altres quatre persones imputades que van ser absoltes.

 El Suprem considera provat que els condemnats d'ideologia neonazi es van reunir una estona bans de l'atac a Terrassa on es vam repartir bengales i barres de ferro per atacar a persones d'ideologia contraria que anessin al concert a la menciona sala manresana.

Els neonazis van agredir brutalment un jove, que va resultar ferit crític, amb un traumatisme cranial que li hauria causat la mort si no hagués estat intervingut mèdicament de forma ràpida. També van agredir un altre jove i van llançar una bengala a l'interior d'un cotxe on s'havien refugiat un grup de joves. Els condemnats són a la presó des de juliol de 2012.

EL SUPREM ADMET PARCIALMENT EL RECURS I PUJA DE 2 A 3 ANYS LA PENA PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

Aquest atac a manresa va ser la resposta a una anterior agressió produïda el 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava un concert, a la porta del qual va ser greument ferit al cap, el conegut dirigent de Plataforma X Catalunya (PxC) i el Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández.  Per aquesta agressió a Fernández, la la Secció Dècima de l'Audiència va condemnar el passat octubre a dos anys de presó a Sergi H i a Rubén G. Ara el Suprem ha elevat a tres anys de presó la pena imposada a aquests dos joves, cosa que farà que hagin d'ingressar a la presó.

A la primera sessió del judici per aquests fets, es van produir incidents al davant de l'Audiència quan un grup d'ultres van irrompre per darrera d'on es concentraven els antifeixistes.