El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, deixa el partit. Va anar de segon a la llista per Barcelona, i després del nomenament d'Ignacio Garriga com secretari general, cosa que l'obligarà a absentar-se molts dies del Parlament, en lloc d'agafar Gallego més protagonisme al grup com a segon de la llista, ha vist com era marginat. En una carta als seus companys critica les maneres de fer de Vox. Fins 2015 Gallego va ser regidor del PP al Prat, diputat al Congrés, i durant uns dies diputat al Parlament d'on va dimitir al cap d'una setmana per discrepàncies amb Albiol

 

 

Antonio Gallego a l'esquerra de la foto al costat dels cosins Garriga

 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, que va anar de número 2 a la llista del Parlament per Barcelona a les passades eleccions i fins fa un mes era Portaveu adjunt del grup parlamentari, s'ha donat de baixa de Vox, passant a ser diputat no adscrit. 

Gallego fins 2015 va militar al Partit Popular, sent regidor del Prat de Llobregat de 1999 a 2015, diputat al Congrés fins octubre de 2015. I durant una setmana va ser diputat al Parlament de Catalunya, dimitint el 2 de novembre de 2015. Ara també ha acabat malament a Vox.  Gallego va ser notícia el passat 9 de febrer al Parlament per dir fill de puta al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'encara diputat ha enviat una carta als seus ex companys de Vox al Parlament explicant que "Em sento fora de lloc, apartat, assenyalat, decebut, frustrat, infrautilitzat i gens integrat", lamentant el partit  l'ha relegat en "un rol de diputat d'usar i llençar". En la carta Gallego  critica les maneres de fer del partit, explicant que se li fa difícil "adoptar l'obediència cega" i que rebutja "la humiliació com a mètode de correcció". "Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte a la vostra feina i als votants de Vox", afirma Gallego en el seu escrit, que diu que a partir d'ara, buscarà "nous reptes professionals" que no posin en joc la seva "salut mental i el respecte cap a si mateix".

Ara caldrà veure si es pensa sumar a algun altre projecte polític com el que estaria preparant Macarena Olona, en un moment que molts ex militants i ex dirigents locals de Vox i gairebé la meitat de regidors que va obtenir el maig de 2019 han deixat Vox.

Quan Gallego va dimitir de diputat del PP al Parlament el novembre de 2015, sembla que ho va fer per discrepàncies amb Albiol, que era president del grup parlamentari, i anant Gallego de número 3 a la llista no el va nomenar portaveu del grup. 

Més enllà de patir Antonio Gallego la manera autoritària de funcionar de Vox amb els diputats i regidors que insinua en el seu escrit, maneres que han estat explicades per molts militants arran de la marxa de Macarena Olona, es repetiria la situació. Amb el nomenament d'Ignacio Garriga com a nou secretari general del partit, fet que obliga a aquest a ser molts dies a Madrid, Gallego esperava que com a segon de la llista pujaria d'escalafó a Vox, més quan ell va ser durant els primers mesos de Vox al Parlament l'únic que sabia com s'havien de fer les coses, en ser coneixedor de la dinàmica parlamentaria. Però no ha estat així donat que havia caigut en desgràcia abans que Ignacio Garriga fos nomenat nou secretari general.  Fa un mes i mig per decisió de la vicesecretaria d'Organització de Tomás Fernández Ríos, del mateix Ortega Smith i potser també per voluntat d'Ignació Garriga, va ser destituït con a portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, i nomenat portaveu a las comissions d'economia i acció climàtica.

Durant la seva etapa de regidor del PP al Prat de Llobregat  Gallego de 1999 a 2015 es va destacar per tenir un discurs molt dur amb la immigració, emulant a Josep Anglada del que va afagar el el seu lema "Primer els de casa". Anteriorment havia simpatitzat amb Convergència i Unió, anant a la candidatura de CiU del Prat a les municipals de 1995.

 

Antonio Gallego creia que en marxar Ignacio Garriga molts dies a Madrid tindria més rellevància al Parlament, però és de fet el cosí Joan Garriga qui agafarà més protagonisme. A sota escrits seus quan era regidor del PP

 

  Gallego el 1995 va anar a la candidatura de Convergència i Unió al Prat de Llobregat

 

 

 

DOLORS SABATER, LA NOIA QUE PORTAVA UN CAMIÓ PER BADALONA

Llegir en català al Periódico (clica) 

 Llegir en castellà al Periódico

Dissabte al migdia el Ple Municipal de Badalona nomenarà per majoria absoluta a Dolors Sabater nova alcaldessa, gràcies al pacte acordat entre Guanyem Badalona en Comú, PSC, ERC, ICV-EUiA i CDC. Així es posaran punt i final als quatre anys de mandat del popular Xavier García Albiol, el qual no ha parat de denunciar des del 25 de maig, el que anomena pacte de perdedors, donat que el PP va ser la llista més votada. Des del seu entorn s’ha convocat una concentració el dia del ple per intentar evitar que Sabater sigui alcaldessa.

La llei electoral i de règim local és com és i, evidentment, pot modificar-se. Però cada sistema té els seus pros i contres i s’han d’acceptar les regles del joc. Hi ha països on hi ha una segona volta que, si s’apliqués a Badalona, Sabater com a segona que va quedar, hi hagués concorregut amb el suport dels altres partits “perdedors” que ara li fan costat, pel que, probablement, seria la guanyadora. Hi ha països com Itàlia, amb una gran pluralitat de partits, en que la llista que té més vots rep per llei uns escons de regal que li ajuden a aconseguir una majoria més estable per a la governabilitat; i aquest fet obliga sovint a fer coalicions electorals, donat que junts, si es guanya, es té molts més escons que per separat. Tot sistema és modificable i de vegades beneficia a uns i en altre moment o en un altre lloc als altres. Però amb la campanya d’agitació mediàtica que ha fet Xavier García Albiol contra els pacte de cinc forces per investir Sabater alcaldessa, i després fer un govern de coalició de tres o quatre forces, pretén deslegitimar quelcom que és plenament legal. I qüestionar-ne la legitimitat, fent sortir gent al carrer, és una repetició d’allò que Albiol sap fer tan bé: trencar la cohesió, dividir la ciutadania i intentar enfrontar uns veïns contra els altres. També es critica des de l’entorn d’Albiol el fet que al nou equip de govern hi haurà una regidora musulmana, la Fátima Taleb. Quina paradoxa! Primer des de l’oposició, i aquest quatre anys batallant per impedir que a Badalona els musulmans visibilitzin i normalitzin el seu culte, i ara n’hi haurà una amb vel al govern municipal.

Albiol va guanyar les eleccions fa quatre anys gràcies a sacsejar problemes, identificant certs comportaments a certs orígens ètnics, negant el dret a practicar en espais públics o privats el culte religiós a una part de la ciutadania. I ja en el govern, fent actuacions com precintar acompanyat de la premsa, una sèrie de comerços d’estrangers per l’incompliment d’alguna normativa o alguna irregularitat que, en la majoria de casos i de municipis es resol amb un advertiment o una multa acompanyada d’un termini per solventar aquella deficiència. I encara que els comerços precintats reobririen al cap d’uns dies en resoldre el problema, Albiol aconseguia el que volia, presentar-se com un justicier cap una part de la ciutadania, que, casualment, no pot votar, front una altra que sí que pot fer-ho.

Dolors Sabater, la dona que encapçalarà el govern de coalició de Badalona, no és una dona feble a la que, l’avui alcalde en funcions pugui doblegar fàcilment. És una dona forta i sensible, que fa com ningú allò que creu. Tossuda i generosa, que defensa el que pensa que és just, solidària amb els altres, que considera el treball en equip un valor en si mateix, i profundament vinculada al teixit social, associatiu i polític de Badalona, més enllà de sigles i consignes.

Vaig conèixer a Sabater a finals dels anys setanta al Casal de la Pau de Barcelona i el Moviment d’Objectors de Consciència on tots dos militàvem. Ella era de les poques noies que hi havia, donat que la mili, com el conyac Soberano, era coses d’homes. I ella no era allà per ser la parella d’algun objector. Hi militava perquè creia en la lluita pacifista i antimilitarista, i la coneixíem tots com “la noia del camió de Badalona”. I és que aquella noia de dinou anys portava el camió de l’empresa del seu pare i, conduït per ella, l’utilitzàvem sempre que ens feia falta. Per les primeres rues de carnestoltes que es van fer a Barcelona els anys vuitanta, temps que a Europa hi havia la lluita contra la instal·lació de míssils americans, disfressàvem el seu camió de blindat llança míssils i carrossa pacifista. Un any, crec que va ser el 1983, vam guanyar un dels premis de millors carrossa, que ens el va lliurar la llavors regidora de Cultura, Maria Aurèlia Capmany. Dos anys abans, aquell mateix camió el vam fer servir, no per disfressar-lo de vehicle militar, sinó per fugir-ne. El 23 de febrer de 1981, el dia del cop d’estat, ella va venir de Badalona amb el camió en el que vam carregar i amagar tots els arxius del Casal de la Pau. Si el cop militar triomfava els que dèiem no a la mili teníem molt a perdre.

Recordo que ella llavors ja ens parlava amb tendresa del seu germà gran, Frederic, que tenia una minusvalia de naixement, i que només era capaç de dir una vintena de paraules. I Miozz, manera com ell pronunciava Maria Dolors i se li dirigia, era una d’aquestes. I precisament Miozz és el nom que la Dolors Sabater va posar al seu blog digital fa uns anys.

I combinant la seva vida laboral com a professora d’institut, la vida familiar de mare i esposa, i la social en diferents entitats i projectes, dedicava –i dedica- moltes hores al seu germà gran.

La vida de vegades sorprèn repetint cops dolorosos, i el seu altre germà, Daniel, ara fa dotze anys va patir un íctus que el va obligar a necessitar una cadira de rodes. Ell també estava molt vinculat al món associatiu, era membre dels Castellers, i ella el portava a actes socials i culturals. La invisibilitat i inactivitat és una patologia afegida amb la que els familiars i l’entorn acostuma a castigar als discapacitats –com també ho fa amb els que viuen en la pobresa- i ella hi lluitava cada cap de setmana per trencar-la. I el fet de dedicar molt del seu temps als dos germans amb discapacitat fa que conegui molt bé els murs de la burocràcia i la incomprensió administrativa que sovint pateixen, com també coneix el carrers, els parcs i els equipaments de Badalona on una persona amb cadira de rodes hi pot accedir fàcilment i aquells que no. Quan el germà petit va morir ara fa mig any, els Castellers de Badalona li van aixecar un pilar de dol. La Dolors reconeix aquests dies que, quan li van proposar fa quatre mesos la bogeria d’encapçalar la candidatura de Guanyem Badalona en Comú, hagués dit que no si aquest germà fos viu.    

Ara es fa difícil saber si el govern de coalició que ella encapçalarà des de dissabte a Badalona, estarà en el seu dia a dia més o menys encertat. En els governs de coalició s’ha d’escoltar, dialogar, negociar, pactar, fixar un rumb i acceptar l’acord final. Però per sobre de tot l’alcaldessa i el plenari municipal tenen l´última paraula, encara que sigui d’una candidatura que porta el procés participatiu en el seu ADN. Probablement l’alcalde sortint, Xavier García Albiol continuarà amb la seva estratègia de desqualificació personal cap a ella i cap els partits que han fet pacte. Ella ha encapçalat la llista de Guanyem Badalona en Comú que agrupa a la CUP i Podem, i tindrà el ple d’investidura el suport, també, del regidor i diputat de CDC, Ferran Falcó, el qual ha deixat clar que tot i les seves diferències ideològiques amb aquests dos grups, donarà suport a Sabater per la seva trajectòria i la seva capacitat de treballar i aglutinar.

Que sàpiga Albiol si continua amb la campanya de desqualificació i deslegitimació del nou equip de govern, que tindrà davant una dona que, a diferència d’ell, que no té el suport de ningú més tret del PP, sap teixir complicitats i suports, i que creu que el que divideix a la gent de Badalona no és l’origen ètnic, sinó les desigualtats i la pobresa que molts pateixen o poden patir. Tindrà al davant aquella noia forta i sensible, que amb dinou anys portava un camió per Badalona.

Sabater portant el camió a la Rua de Carnestoltes de Barcelona el 1983

Convocatòria del PP no signada per ningú "per evitar que Badalona caigui en mans de la CUP"

Tanques publicitàries del PP negant la legitimitat de l'acord

 Llegir en castellà al Periódico

ACTE SOBRE "BONES PRÀCTIQUES" DE LA GESTIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A MUNICIPIS GOVERNATS PER PP, CiU,ERC, PSC I ICV. La regidora del PP de Castelldefels sorprén amb un discurs totalment diferent al d'Albiol

Aquesta tarda s'ha celebrat a la seu de CCOO de Barcelona una taula rodona sobre "Bones pràctiques" a l'administració local en la gestió de la immigració, organitzada per la Fundació ACSAR, en la que han intervingut el Comissionat per la immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve (CiU), la regidora de Guissona, Anna Santacreu, d'ERC; el regidor Alfons Bonals de L'Hospitalet (PSC); la regidora de Castelldefels, Sonia Motos (PP), i Elena Embuena de Sant Joan Despí (ICV-EUiA)

El Secretari General de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, a l'inici de l'acte.

L'acte s'ha iniciat amb la intervenció dels Secretari General de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego i de Jordi López Camps de la Fundació ACSAR. Gallego ha demanat que durant la campanya electoral no s'intrumentalitzi la immigració i ha demanat el dret de vot a les municipals per les persones migrades, explicant l'efecte positiu que té que els treballadors estrangers sí que puguin votar a les eleccions sindicals, cosa que evita determinades pràctiques  discriminatòries en l'àmbit laboral. Per la seva banda, López Camps ha remarcat que l'acte no era debat electoral ni de programes, sinó explicar bones pràctiques a ajuntaments de tots els colors, a l'hora de gestionar la immigració i la diversitat.

BARCELONA, "LA FAMÍLIA DEL COSTAT ET CONVIDA"

El Comissionat per a la Immigració de Barcelona, governada per CiU, Miquel Esteve, que després d'explicar la població immigrant s'ha estancat quantitativament després d'anys de creixement, ha exposat la feina feta amb l'objectiu d'una societat intercultural i cohesionada. "Hem de passar de la coexistència a la convivència. Barcelona opta pel model intercultural, front l'assimiliacionista i el multicultural". Per això es treballa diferenciant tres blocs. 

El primer, el procés migratori, amb accions com l'acollida amb xerrades i informació, i serveis com el SAIER. El segon, el tractament de la diversitat. I el tercer, les polítiques vers la població vulnerable. "Hi ha gent diversa que no és estrangera, i gent vulnerable que tampoc ho és, de la mateixa manera que molts estrangers no són població vulnerable". 

I ha explicat que, després de fer una reflexió amb SOS Racisme, es va posar en marxa juntament amb aquesta entitat el projecte "La família del costat et convida", en la que per mitjà d'associacions, escoles, comunitats de veïns, etc, una família nouvinguda convida a dinar o sopar a una autòctona, o a l'inrevés.

 Alfons Bonals de L'Hospitalet i Miquel Esteve de Barcelona

GUISSONA: CONTRACTACIÓ EN ORIGEN

Per la seva banda Anna Santacreu, de Guissona, municipi governat per ERC, amb la meitat de població estrangera que treballa a la Coorporació Alimentària, ha explicat les polítiques seguides al municipi, si bé, motes han estat decidides, més per l'empresa que per l'ajuntament. Així a Guissona, on els ucraïnesos, romanesos, senegalesos i llatinoamericans són majoritaris, tots els treballadors van arribar amb papers contractats en origen per la corporació alimentària que porta el nom del municipi. Aquest fet fa que la situació social i administrativa sigui única a Catalunya i l'Estat espanyol.  Santacreu ha detallat les sessions d'acollida i informació que es fan, els cursos de català, i el paper de l'escola com elements d'integració i de relació entre els autòctons i els estrangers, i entre els immigrants de diferents procedències. 

L'Ajuntament també ha impulsat cursos de català i, en adonar-se que hi havia dones africanes o asiàtiques analfabetes, es van posar en marxa cursos d'alfabetització, cosa que permetria a aquestes persones evolucionar i créixer en tots els àmbits, també en el laboral. I després de reconèixer que a les festes "tradicionals" de cada comunitat potser hi participen pocs adults de les altres, els nens, siguin d'on siguin, participen a totes. I com a fita que es valora molt positivament ha explicat que l'ajuntament va treballar per tal que hi hagués una única associació islàmica amb una sola mesquita que agrupés a tots, fossin de la branca de l'islam que fossis,  i d'origens diferents, com  senegalesos, asiàtics o magribins.

Santacreu ha acabat afirmant que es treballa perquè a Guissona tothom sigui considerat vilatà i ningú foraster.

 Anna Santacreu de Guissona i Sonia Motos de Castelldefels

L'HOSPITALET: TREBALL A L'ESPAI PÚBLIC I COMUNITATS DE VEÏNS

El regidor Alfons Bonals, de L'Hospitalet de Llobregat, responsable de Seguretat i Covivència, ha parlat de la realitat de la segona ciutat de Catalunya, amb la densitat de població més alta d'Espanya i un 27% de nouvinguts on, els últims anys la immigració ha estat objecte de debat polític i motiu de controvèrsies, sobretot des de l'entrada al consitori de PxC.

Bonals s'ha referit a l'escola com eina d'integració i acollida. Ha detallat la tasca feta per l'ajuntament per gestionar l'espai públic on la població estrangera, que és més jove, l'ocupa més que l'autòctona que ha envellit. Així s'han regulat espais d'oci per noves activitats, i s'ha fet tasca per un bon us per part de tothom. També es fa una feina important en l'àmbit comunitari amb els mediadors i la Guàrdia Urbana anant a les reunions de les comunitats de veïns. Al municipi hi ha seixanta professionals dedicats a la mediació i acollida. 
Pel que fa a la problemàtica de les bandes llatines diu que s'ha controlat força, sobretot des que els mossos d'esquadra van canviar d'estratègia amb més acció policial. També ha reconegut la problemàtica de les famílies desnonades que ocupen pisos, fet que motiva que es treballi amb les entitats bancàries per reconvertir-los en lloguers socials. Pel que fa a les associacions de cada nacionalitat, ha deixat clar que es pretén que indistintament del seu origen la gent s'impliqui a les associacions de veïns, culturals i esportives del municipi. I ha conclòs dient que "la millor font d'integració és el treball. Per això si no millora l'atur, hi hauran problemes"

 SANT JOAN DESPÍ, TRANSVERSALITAT

Elena Embuena regidora de Sant Joan Despí, d'Iniciativa per Catalunya,  ha explicat la situació del seu municipi amb un índex d'immigració molt inferior. I en lloc de repetir experiències similars a les explicades que també s'hi fan, ha destacat la importància de treballar des de la tranversalitat per tota la ciutadania. Sí que ha exposat dues pràctiques del seu municipi. La potenciació de relació entre mares autòctones i estrangeres a les escoles amb més immigració, i els cursos de cuina d'aquí per dones immigrants que no sabien com es cuinen les carxofes o fer una truita de patates. Moltes d'aquestes dones després de saber com es menja aquí han pogut trobar feina cuidant avis, cosa que abans no podien fer en no conèixer els hàbits culinaris.   

Elena Embuena de St Joan Despí

L'ACCIÓ DEL PP A CASTELLDEFELS 

 L´última en intervenir ha estat la regidora del PP de Castelldefels, Sonia Motos, municipi del que és alcalde el popular Manu Reyes, té un discurs força diferent al de García Albiol.

 Motos ha deixat clar que la seva realitat no és la de Badalona, amb menys immigració africana o asiàtica, i força població europea. Ha explicat que es porta immigració des de l'àrea de Cooperació i participació, enlloc des de la de Seguretat. Que es treballa amb totes les comunitats, també la islàmica i la mesquita, amb qui ella té bona relació i ha explicat els cursos de català i castellà, el treball d'acollida que s'hi fa i la tasca amb dones immigrants africanes o asiàtiques. 
A preguntes de si ella compartia el discursu fet diversos municipis de Catalunya pels candidats del PP adoptant el discurs d'Albiol o demanant el tancament de mesquites, ha dit que ella només donava comptes del que fa el seu equip de govern i el seu alcalde, que potser és diferent al que diuen altres dirigents del PP. 
Va cloure l'acte el president de la Fundació Acsar, el diputat, Carles Campuzano.

ISLAMOFOBIA, EL PP Y EL ACUERDO ANTITERRORISTA. Publico en El Periódico

Xavier Rius

Lunes, 16 de febrero del 2015

El electoralismo de algunos candidatos del PP ya vulnera el acuerdo con gestos de cariz islamófobo

El pacto antiterrorista firmado por Mariano Rajoy y Pedro Sánchez, además de proponer reformas legislativas y materiales para combatir el yihadismo, acuerda en su punto sexto "poner en marcha políticas activas eficaces en la erradicación de cualquier forma de radicalización violenta, incluidas las expresiones de racismo, xenofobia o discriminación, motivadas por la intolerancia respecto a distintas opiniones, creencias o confesiones religiosas". Así entiende que la lucha antiterrorista no puede hacerse a costa de criminalizar algunos colectivos.

El acuerdo rechaza las reacciones islamófobas que se han acrecentado en lugares de Europa donde se alzan voces que presentan a la población musulmana o descendiente de musulmanes como potencialmente sospechosa, proponen establecer limitaciones a su culto y sugieren deportaciones. En Alemania ha tomado impulso el movimiento Pegida, creado por Lutz Bachmann, un personaje con amplio historial delictivo. Y ante el resurgir de estas voces, Angela Merkel, afirmó: "El islam, junto al cristianismo y al judaísmo es también parte de Alemania".

En Francia, de donde han partido cientos de voluntarios a luchar con el Estado Islámico y que sufrió los atentados de enero, el Gobierno de Hollande ha reconocido que la falta de oportunidades en las 'banlieues' es uno de los factores que puede animar a determinado perfil de jóvenes a sumarse al terrorismo deseosos de formar parte de un colectivo victorioso. Y la ministra de Educación y Laicidad, Najat Vallaud-Belkacem -hija de magrebís-, es una de los responsables políticos a quien se ha encomendado trabajar por una mayor igualdad de oportunidades de los jóvenes y por asentar una laicidad del Estado compatible con todas las creencias. Unas propuestas muy distintas a las del Frente Nacional que, criminalizando a parte de la población, desea sacar réditos electorales. Y una cosa es rechazar determinadas interpretaciones del Corán, cuyas primeras víctimas son los mismos musulmanes, y otra muy distinta poner el foco sobre unos colectivos.

La historia de Europa está llena de episodios en los que se mataba en nombre de la 'religión verdadera' y en el Antiguo Testamento hay fragmentos llamando al castigo violento. Pero Europa generó la Declaración de Derechos del Hombre, vivió la Ilustración, asumió las ideas de Voltaire y de la laicidad. El islam carece de califa desde 1924, un largo periodo en que el mundo ha vivido grandes cambios científicos y sociales. Cambios que rechaza el salafismo violento y el wahadismo saudí. Y frente a ellos surgen en Europa y en el mundo árabe pensadores que ven compatible el islam con la libertad y la laicidad. Desde el teólogo Ghaleb Bencheikh, que aboga por recuperar el humanismo musulmán, a Fatima Mernissi, que cuestiona la literalidad de fragmentos del Corán y propone reinterpretar otros, a Malek Hebel con su libro, 'El islam de la razón', o el filósofo Abdennour Bidar, que ha llamado a reformar el islam en 'Carta abierta al mundo musulmán'.

Pese a que afortunadamente en Catalunya y España no se han producido manifestaciones importantes de islamofobia, se acercan las elecciones municipales y parece que algunos que ya sacaron réditos hace cuatro años se prestan a repetirlo, contradiciendo lo que dice el punto seis del pacto. No me refiero solo a Plataforma per Cataluya, desgastada por sus luchas internas, sino, sobretodo a Xavier García Albiol en Badalona. que antes de ser alcalde rechazaba el derecho a ubicar mezquitas en el casco urbano o en el extrarradio. Y ya como alcalde, puso todo tipo de trabas para que los musulmanes pudieran alquilar durante el Ramadán equipamientos, impidió que a falta de local se rezara en determinadas plazas, y aplicando una rigidez nada habitual con los locales de otras asociaciones y entidades, precintó hace una semanas, convocando a la prensa, un centro cultural islámico por una infracción administrativa que podía haberse resuelto con un requerimiento administrativo o una multa.

En su campaña a la alcaldía, apoyado por Alicia Sánchez Camacho, Albiol se sirvió de la islamofobia y de los falsos rumores de que los inmigrantes acaparan servicios, incumplen normativas y no pagan impuestos, entrando en una dinámica en la que se retroalimentaba con Josep Anglada y a la que se sumó Duran Lleida con afirmaciones como que no podía ser que nacieran más Mohameds que Jordis. Y estas últimas semanas, al mismo tiempo que Albiol cerraba el centro islámico, candidatos del PP de diversos municipios catalanes han hecho gestos y declaraciones que sin lugar a dudas vulneran el punto seis del pacto antiterrorista. Esta por ver si el PP desde Madrid lo permitirá de nuevo, o exigirá el cumplimiento del pacto.

Leer en castellano en El Periódico 

Llegir en català al Periódico

PxC, PP, ALGUN MUSULMÀ INGENU, LA NECESSITAT DE BALAÑÁ DE TROBAT UN ÚS, I LA FALSA MESQUITA DE LA MONUMENTAL

Segons el llibre de Pilar Rahola, "La República Islàmica d'Espanya" la mesquita integrista més gran d'Europa és la mesquita Tablig de Londres que ocupa (o ocuparà, donat que crec que no s'ha acabat de construir tot el projecte i equipaments) l'espai de 750.000 mestres quadrats, unes 8 illes de l'Eixample barcelonès.

Ara fa tres anys i mig, poc abans de les eleccions municipals, partint del fet cert que l'ajuntament de Salt (PSC-ERC) havia fet un informe de compatibilitat urbanística d'un solar de 950 metres quadrats que les associacions islàmiques anaven a comprar per fer-hi una mesquita de 600 metres quadrats (es a dir un terreny de 20 x 30 metres), Plataforma x Catalunya va difondre  una notícia falsa, feta manipulant l'edició d'un diari, en la que es deia que l'ajuntament de Salt havia autoritzat la mesquita salafista més gran d'Europa.  

Aquesta mentida va ser sacsejada hàbilment per PxC que recollia signatures al carrer contra la mesquita "més gran d'Europa" i durant la campanya electoral es va anar penjant innocentment diverses vegades al Facebook del cap de l'oposició i ara alcalde d'UDC, Jaume Torramadé, i de diversos membres de la llista de CiU, sense que el candidat de CiU, ni l'actual regidora de convivència, es molestessin en retirar la notícia falsa del seus Facebooks.  

Quatre mesos més tard, aprofitant l´última cursa de braus de la Monumental de Barcelona, Josep Anglada va anar a la plaça barcelonina i va repartir un  full on deia "Prohíben los toros para traernos los moros" En el full que repartien, on es barrejaven retalls de diaris i textos fets per PxC, deien que Xavier Trias havia negociat amb l'emir de Dubai convertir la plaça en una mesquita. Tot era fals, però es va obrir la polèmica i la mentida va córrer.

 Fulls repartits per PxC el setembre de 2011

Anglada el dia desetembre de 2011 que es tancava la plaça i va anar a repartir les octavetes

MUNTATGE XENÒFOB, PROJECTE DE QATAR O GEST DE BALAÑÁ PER DESENCALLAR L'ÚS?

 Aquest dies de pont de Sant Joan, aprofitant que els responsables polítics són fora dels despatxos, el diari 20 minutos ha fet pública una notícia en la que deia que l'Emir de Qatar oferia 2.200 milions d'euros per convertir la Monumental en la tercera mesquita més gran del món amb un aforament per 40.000 persones i un minaret de 300 metres, gairebé el doble d'alçada que la Sagrada Família. Notícia que després recollí El Mundo, algun digital d'intoxicació i les xarxes socials de PxC i Josep Anglada.  

Als dirigents municipals, responsables d'immigració i d'afers religiosos la notícia el agafava de pont, sorpresos, fora dels seus despatxos. L´únic que va obrir boca, sense esperar a saber si la notícia d'aquestes negociacions eren certes o falses va ser el regidor del PP, Alberto Fernández Díaz, que potser vol fer com García Albiol, que amb el no a qualsevol mesquita com a lema, ha arribat a l'alcaldia de Badalona.

La notícia ja es veia que era falsa o manipulada, donat que a la Monumental no hi caben 40.000 persones pregant, i una torre de 300 metres és contrària a les normatives urbanístiques.  I no ha sigut fins el matí d'avui, quan la Generalitat que té la competència d'Afers Religiosos, l'Ajuntament i el Grup Balañá, propietari de la Monumental, han negat la veracitat de la notícia (clica). Sí que és probable que Balañá pugui haver ajudat a difondre la falsa notícia donat que vol una solució a la plaça, ara tancada, a causa de la prohibició de curses aprovada pel Parlament de Catalunya.

També és cert que el propietari de la Casa del Llibre Àrab de Barcelona, Mowafak Kanfach, que fa temps que cerca diners dels països àrabs per fer una mesquita ha fet gestions a Qatar plantejant l'opció de la Monumental, però això no significa que les propostes haguessin estat acollides a Barcelona, tot i que potser Balañá ha aprofitat aquesta gestió per pressionar per poder tornar a fer curses de braus o alguna altra activitat o ús. 

Sí que està d'acord Ajuntament i la Direcció General d'Afers Religiosos de Generalitat que manquen centres de culte, i la política de les admistracions és que els centres ja existents s'adaptin a  la llei de Culte (aprovada amb el Tripartit) o se'n facin de nous -a Barcelona en manquen-, cosa de vegades difícil per les protestes veinals espontànies o impulsades pel PP i PxC (i alguns llocs aprofitades per UDC). Però la proposta de la Monumental no se la planteja ni l'Ajuntament ni la Generalitat. La polèmica, però ja està servida, i segur que PxC i potser el PP intentarà treure'n rèdits de cara a les properes municipals. I a Barcelona hi manquen llocs dignes on els musulmans puguin pregar.

Campanya del PP de Badalona contra que es llogués un terreny públic per fer-hi una mesquita. Després també van rebutjar que es fes en terrenys privats.
(Actualitzat dijous 26: Pintades de Democracia Nacional a la Monumental)

Democracia Nacional Joven ja ha fet pintades a la Monumental contra aquest suposat projecte

BADALONA, "PER UNA CIUTADANIA PLENA", DEBAT AMB LES JSC

 

Ikram Dalouh, a la dreta de la foto, va moderar i presentar l'acte.
 

Ahir a la tarda vaig participar a Badalona, en el Centre Cívic de Can Cabanyes, al debat  “BADALONA, PER UNA CIUTADANIA PLENA”, organitzat per les Joventuts Socialistes de Catalunya, juntament amb  Fuad Saou, membre de l’executiva del “Col·lectiu Nou Gresol” del PSC, Umair Dar, membre de la comunitat pakistanesa de Badalona i estudiant de ciències polítiques a la UAB, i la Ikram Dalouh de la JSC de Badalona.

El debat s'emmarca en les accions de la JSC per fomentar els principis d'igualtat en drets i deures, la cohesió social, la millora de la convivència i el reconeixement de la diversitat cultural, front la política d’incitació a l’odi i de crispació social per part de l’alcalde Albiol. 

En Fuad Saou va explicar que "estem en un època de replegament indentitari" on uns i altres es tanquen en les seves identitats o col·lectius, fet que no afavoreix al model de ciutadania que es desitja. Per Fuad en el període previ a les passades eleccions municipals de 2011 la majoria de partits no van complir l'acord del Pacte Nacional per a la Immigració de no sacsejar la immigració amb interessos electorals i partidistes. No ho va fer el PP, amb García Albiol a Badalona, tampoc ho van fer alguns sectors de CiU, però dins del PSC van haver-hi dirigents -segons Fuad Saou-, com l'alcalde de Lleida, Angel Ros, que va fers discurs i propostes populistes en relació a l'islam o a certes pràctiques o costums que va rendabilitzar políticament. 

Afegí també que ens trobem en una situació en que hi ha molts catalans d'origen o família estrangera que són i han de ser ciutadans catalans de ple dret, i que es dóna la paradoxa que catalans de famílies autòctones i catalans fills d'immigrants estrangers, emigren junts a Brussel·les o a altres llocs d'Europa en busca d'una feina i un lloc on desenvolupar-se personal i professionalment.

Jo vaig fer un recorregut històric de com havia arrelat el discurs xenòfob i islamòfob de García Albiol, des de l'any 2002 quan, com a Partit Popular, va fer una campanya contra la construcció d'una mesquita a Montigalà, lluny d'habitatges, amb el lema: "No a la mezquita en suelo público", en uns terrenys que certament eren públics, però que no es regalaven, sinó que es llogaven. Però Albiol feia entendre que l'ajuntament el hi regalava. I anys més tard, quan es va fer un oratori a Artigas, també va fer una campanya contra un centre islàmic en terreny privat. I després, ja com alcalde, va proposar una moràtoria a l'obertura de qualsevol centre islàmic a la ciutat.

Vaig comentar també com Albiol havia rendabilitzat i sacsejat la problemàtica dels gitanos romanesos, i que donada la mala formulació o interpretació de l'article 510 de Codi Penal, va saber aprofitar en favor seu el judici en el que va ser absolt (clica). En aquest aspecte jo vaig plantejar que les situació de marginalitat, precarietat o falta d'integració de certs col·lectius de gitanos de l'Est s'ha de resoldre amb una política europea conjunta, no amb accions populistes de fomentar la pressió policial contra ells, perquè marxin del municipi per instal·lar-se en un altre a 10 o 200 kilòmetres. Per mi Albiol intenta enfrontar veïns i comunitats: Gitanos catalans o espanyols, contra gitanos romanesos; gitanos contra magribins, o pakistanesos contra gitanos. I davant de problemes complexos ofereix o promet solucions fàcils que no solucionen res. 

 També vaig plantejar que part del desgast del PSC, que va afavorir que Albiol fos la força més votada el 2011, va ser a causa de les disputes internes del socialistes badalonins, fet que va tenir molt a veure en que el 2007, 14.500 votants socialistes decidissin abstenir-se. De tota manera el PSC amb Jordi Serra, va mantenir a les eleccions de fa tres anys els 9 regidors que tenia, però Albiol va pujar a força més votada, de 7 a 11, gràcies als dos regidors que va perdre Iniciativa, i el que van perdre ERC i CiU. El fet de si les divisions internes del PSC de Badalona van tenir molt o poc a veure en la pèrdua de vots el 2007 del PSC, va ser motiu de rèpliques en el debat posterior amb els assitents.  I em vaig preguntar de com era que els escàndols de corrupció, incompetència, la deserció d'un regidors, o la imputació de caps de districte per malversació, de moment,  no li passa factura a Albiol. 

Per la seva banda Umair Dar va explicar la seves vivències, primer a Ciutat Vella, on va viure els primers anys de ser a Catalunya, on no se sentia diferent ni patia discriminació. En canvi,  quan va venir a viure a Badalona, va haver d'escoltar expressions, per exemple jugant a pilota en una plaça de mares espanyoles que deien als seu fill, en veure que li passava la pilota a ell, com "¡Hijo, no te juntes con esa gentuza!". De tota manera Umair va reconèixer l'important tasca que fan associacions de tota mena en favor de la convivència i la cohesió.

 Per Umair es necessari que els estrangers puguin votar a les municipals -cosa que després també van demanar alguns dels qui van intervenir des del públic- i que es faciliti l'accés a la nacionalitat espanyola, procediment ara per ara totalment col·lapsat, donat que s'està donat dia, pel qui ho demanen complint els requisits, per d'aquí quatre anys.  Unamir també va qüestionar que l'anterior equip de govern, líderat per Jordi Serra del PSC, hagués pres mesures per tal que es puguin construir centres de culte islàmic o espais temporal per pregar. Aquesta afirmació va ser replicada després per algun membre del públic.

Per últim, la Ikram Dalouh, d'origen magrebí però que ja té la nacionalitat espanyola, que intervení en nom de la JSC, explicà les seves percepcions i vivències de com mentre abans a l'escola ella no sentia discriminació ni segregació, ara, d'adulta, si que veu aquesta desconfiança. Dalouh apostà per treballar per una Badalona cohesionada de ciutadans més enllà del seu origen.  

..

Fuad Saou i Driss Khouja

Fuad Saou, Umair Dar i DrissKhouja

Jo vaig preguntar-me com era que, de moment, els múltiples casos de malversació, amiguisme i imputacions no passaven factura a García Albiol

EL JUTJAT Nº 2 DE BADALONA ORDENA FER JUDICI A GARCÍA ALBIOL PEL "NO QUEREMOS RUMANOS"

Tres anys després de que Xavier García Albiol, acompanyat per Alicia Sánchez Camacho repartís 15.000 tríptics pels barris de Llefià i La Salut de Badalona barrejant inseguretat, immigració, brutícia i delinqüència, amb la fotografia de "No queremos rumanos", el Jutjat nº 2 de Badalona ha ordenat la celebració del judici oral a l'actual alcalde de Badalona. Ha estat un procés llarg iniciat per SOS Racisme i una federació d'associacions gitanes que van presentar-se com acusació popular per la comissió d'un delicte tipificat en l'article 510-1 del Codi Penal que castiga “els que provocaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences; situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe o orientació sexual, malaltia o minusvalía”. També se l'acusa d'injúria col·lectiva provocadora, tipificada en el 510-2. El fiscal demana un any de presó i 8.100 euros de multa.

          Després de repartir aquest fulletons el 24 d'abril de 2010, el PP des de Madrid li va demanar que matisés les seves paraules o es disculpés, tot i que  en la precampanya de les eleccions catalanes de setembre de 2010 va tornar a incidir en el tema, portant una eurodiputada francesa en busca dels inexistents assentament de romanesos a Badalona i el 19 de setembre de 2010, en una botifarrada a la Plaça Trafalgar digué que "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és pitjor donat que estan repartits per tota la ciutat fent la vida impossible als veïns". Sorprenement, ara que Albiol és alcalde, tal com ha recollint la premsa, el nombre de gitanos romanesos ha augmentat (clica) 

              

 El regidor David Gómez, ara al Grup no adscrit, a qui Albiol pretén responsabilitzar del milió d'euros d'obres irregulars, particulars o sense expedient.

Militants del PP donat suport a Albiol en el Ple que es va abordar els casos de presumpte corrupció.

       L'ordre d'obertura del judici oral passa després que hagin fracassat les negociacions entre CiU, PSC i Iniciativa per fer una moció de censura a Albiol que, després del pas al grup de no adscrits del Regidor David Gómez, governa només amb 10 regidors, front els 9 del PSC, els 4 de CiU, els 3 d'ICV-EUiA, i 1 no adscrit  (Clica per anar a l'historial del cas) , en un moment que el seu govern està esquitxat per diversos casos de presumpta corrupció, irregularitat i obres sense expedient, per valor d'un milió d'euros, com la reparació de les goteres de casa d'una coordinadora de Districte ( Clica aquí per llegir l'evolució dels casos de corrupció). De tota manera, amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, que ha motivat fins i tot l'absolució de Josep Anglada per declaracions o pamflets, penso, més greus, crec que, lamentablement, pot ser absolt i sortir reforçat del procés. 

      Aquest dèbil redactat de l'article 510, i la interpretació del Tribunal Suprem, que ha dit que no hi ha delicte si no es demostra que acte seguit a les declaracions o repartiment de pamflets, algú ha actuat amb odi, violència o discriminació cap el col·lectiu en qüestió, ha motivat que en la proposta de reforma del Codi Penal del govern del PP s'hagi inclòs un nou redactat de l'article 510, (Clica per llegir la nova proposta de redactat i el que ha dit el Suprem de l'actual) que sí faria punibles aquests fets i declaracions. Per això penso que ara per ara, la celebració del judici pot resultar ser contraproduent, i fer oblidar la greu situació d'inestabilitat i presumptes irregularitats molt greus que pateix l'equip de govern d'Albiol. 
Llegir comunicat de SOS Racisme, clica 

EL JUDICI D'ALBIOL, LA MOCIÓ DE CENSURA I EL FEBLE REDACTAT DEL 510

Finalment l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, anirà a judici per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discrimnacio, tipificat a l'article 510 del Codi Penal amb una pena d' un a tres anys de presó, per repartir milers de fulletons l'abril de 2010 al barri de la Salut, acompanyat d'Alicia Sánchez Camacho, barrejant immigració i delinqüència amb la foto de "No queremos rumanos". Va qualificar en diverses declaracions els romanesos com a "plaga" i que es dedicaven només a delinquir. Aquest pamflet va molestar al PP de Madrid que té molt bones relacions amb la comunitat romanesa -que com a ciutadans comunitaris voten a les municipals- i va generar unes disculpes per part del PP català.
     SOS Racisme i la una de les Federacions Gitanes van denunciar-ho a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació i després de ser arxivat dues vegades, l'Audiència va obligar a reobrir-lo.(Clica aquí per llegir l'evolució del cas i la seva reobertura)  .  Sembla que la pena que demanarà la Fiscalia serà d'un any de presó. SOS Racisme probablement en demanarà tres. El fet que a més d'estar imputat s'ordeni ja la celebració del judici és un contratemps per Alicia Sánchez Camacho que amb tot el que ha passat aquests dies ha declarat que els imputats haurien de dimitir, tot i que el
          Albiol va arribar a l'alcaldia amb la promesa de millorar la segurertat, cosa que no ha passat, com explico en aquest article on també parlo del casos de presumpte corrupció i la pèrdua d'un regidor quedant Albiol encara més en minoria (clica aquí).  També ho analitzava en aquest article Al Triangle on parlo que Iniciativa i PSC (clica) volen presentar ja una moció de censura, mentre CiU en dubta, i consulta les bases, per si es millor deixar que l'equip d'Albiol es degardi més per presumptes corrupcions, 50 obres irregulars o sense expedient, com la reforma de les goteres del domicili de la coordinadora del barri de la Salut, Julia Sánchez, la col·lecta irregular de la Guàrdia Urbana a empresaris, o la denúncia d'extorsió per part d'un comerciant de Sant Roc cap el coordinador del barri, cosa que va motivar el pas del regidor David Gómez, al grup de no adscrits.(clica per veure el cas)  Albiol ha volgut culpar a Gómez de tot, i Gómez ara des de l'oposició diu que el coordinador de Sant Roc actuava sota les ordres d'altres regidors i les obres irregulars van se decidides per molts regidors.
      De tota manera amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, dient que ni so hi ha un acte immediat de violència o discriminació no hi ha delicte, cosa que ha motivat, per exemple que PxC hagi estat absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC, penso que Albiol se'n pot sortir absolt i políticament beneficiat, presentant-se com víctima d'una cacera de bruixes, fet que augmenta el dubtes en alguns sectors sobre si amb una moció de censura de CiU-PSC-ICV, encara el beneficiaria de cara les eleccions de 2015.
        S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, a la proposta de reforma del Codi Penal que va presentar el ministre de Justícia el passat novembre, reforma rebutjable per molts aspectes, sí que incloïa una reforma radical del 510 i 607, seguint les directius de l'acord de l'Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes.  Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .    

     
      

MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

ARTICLE AL TRIANGLE: LA IMMIGRACIÓ SALTA DEL DEBAT ELECTORAL

Avui publico aquest article a El Triangle
A diferència de la campanya i precampanya de les eleccions catalanes de 2010, en que el PP de la mà d'Alicia Sánchez Camacho i de Xavier Garcia Albiol, van fer de les pors i problemes derivats de la immigració un dels eixos de la campanya, Alicia Croft enfilada en la gavina popular matava o eliminava immigrants il·legals, mentre Albiol portava una eurodiputada francesa en busca d'innexistent campaments de gitanos, ara gairebé no parlen del tema. I Anglada sembla que no té gaires possibilitats d'entrar al Parlament.

Clica aquí per llegir l'article complert
llegir fragment al Triangle digital


 En les eleccions del 2010, el Partit Popular i la Plataforma per Catalunya van aconseguir posar els suposats problemes de convivència provocats per persones vingudes de fora; ara
sembla que han estat superats perquè aquesta qüestió ha desaparegut de l’agenda política
Xavier Rius
Malgrat que a l’Hospitalet el PP hagi volgut competir amb la PxC a l’hora d’abordar certs problemes de convivència vinculats a la immigració, com els fullets que van repartir els regidors populars després d’uns altercats a la Florida d’aquest estiu en què apareixien fotos d’un incendi de contenidors ocorregut a Madrid, i que Josep Anglada i Alícia Sánchez-Camacho van estrenar les primeres 48 hores de l’actual cursa electoral fent campanya al barri de Ca n’Anglada, de Terrassa, sembla que, a diferència de fa dos anys, la immigració no forma part del discurs per al 25-N. Anglada i Sánchez-Camacho es van estrenar a Ca n’Anglada, barri de Terrassa amb un alt índex d’immigrants magribins, per recollir vots en un feu socialista del qual és alcalde Pere Navarro, candidat socialista a la Generalitat.
Queda molt lluny aquell novembre de 2010,

L'ABSÈNCIA D'UNA REGIDORA D'INICIATIVA FA QUE NO S'APROVI LA MOCIÓ CONTRA ALBIOL

El ple de l'Ajuntament de Badalona d'ahir al vespre va rebutjar la moció que d'ICV-EUiA per tal que l'alcalde Xavier Garcia Albiol cessés de les seves funcions mentre durés el procés judicial que l'Audiència de Badalona ha reobert contra la seva persona per la distribució dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" que l'Audiència ha ordenat que vagi a judici  (anar al cas, clica) Tal com explicava fa uns dies els 12 vots d'ICV-EUiA i el PSC, amb l'abstenció CiU, havien de permetre que la moció prosperés ja que el PP en té només 11. Però l'absència per malaltia de la regidora ecosocialista Asun Garcia va provocar un empat a 11 que va trencar l'alcalde amb el seu vot de qualitat, tal com permet la llei en aquest casos.  Sembla que ICV-EUiA tornarà a presentar la moció el proper ple.
En el debat el convergent Ferran Falcó va preguntar als que defensaven el cessament d'Albiol si el que volien era que l'alcaldia fos ocupada per un altre regidor del PP o d'un altre partit. I és de moment no sembla clar que CiU, tot i distanciar-se d'Albiol, estigui ja per donar al seu suport al socialista Jordi Serra. S'ha de dir que la votació d'ahir tenia només valor simbòlic en no ser una moció de censura.  

ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"

   La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona,  Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"

 García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)

 



En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi  ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava  que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.

PRESENTACIÓ DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A BADALONA

Ahir dijous vaig tenir el plaer de presentar al local de l'associació AMICS el llibre al costat d'Abdelkrim Latifi -que va llegir un manifest dels organitzadors- de l'exregidor i company de tertúlies de COMRàdio, Màrius Garcia, i la Dolors Sabaté (companya meva de lluites antimilitaristes dels anys vuitanta), en el marc de la Festa Major Alternativa. 
Hi van assitir una quarantena de persones, algunes de les quals com l'exalcade del PSC, Jordi Serra i el regidor de CiU, Josep Pera, surten el el llibre. Hi havia també altres regidors com el cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués.
Per a mi presentar el llibre a Badalona, ciutat que governa ara García Albiol després d'anys de sembrar un discurs xenòfob i populista, va tenir un significat especial i em va generar un munt de sensacions difícils d'explicar.
El local on es va fer l'acte és un centre cultural que anteriorment s'havia utilitzat com a oratori islàmic i pertany a la mateixa entitat que ara obrirà una petita mesquita o oratori al barri que García Albiol va intentar aturar amb l'argument que aquests establiments degraden i converteixen els barris en guetos. El local és en un carrer fronterer amb Santa Coloma de Gramenet, municipi on PxC té tres regidors, i vam constatar el fet que a Vic que hi ha l'Anglada, el PP va treure a les municipals només el 2% dels vots, mentre que a Badalona on hi ha Albiol, PxC només va treure el 1,6% dels vots. 

En el debat va ser moderat per la Dolors Sabaté, que va explicar també les seves sensacions com impulsora de "Badalona som Tots i Totes" de què havia passat a la ciutat i de la feina feta per aquests anys per la cohesió social. Va intervenir l'exalcalde, Jordi Serra, que va explicar la seva percepció de com el discurs xenòfob de García Albiol havia obtingut un bon resultat, de com el PP havia impulsat accions contra l'obertura d'oratoris ja en temps de l'anterior alcadessa amb pintades com "Maite Arqué, la mezquita te la pones tu!". Després van intervenir una dotzena de persones, la majoria membres d'entitats o partits (Iniciativa i la CUP) que també van fer les seves reflexions de com l'ou de la serp de la xenofòbia havia incubat a la ciutat. Va tancar l'acte  Abdelkrim Latifi que va comentar, entre d'altres coses, les polèmiques i campanyes contra l'obertura d'oratoris impulsades per Garcia Albiol. El debat va ser, en part, un seguit de reflexions de ciutadans de Badalona de diferents ideologies, compromesos amb la ciutat, del que va passar fa un any.     

 

PxC CONTINUA AMB LA SEVA ISLAMOFÒBIA A MATARÓ I ST VICENÇ DE CASTELLET I VOL QUE ALBIOL MENGI DE LA SEVA MEDICINA

El passat dijous, 1 de març, Mataró va viure un dels Plens més llarg de seva història, donat que va començar a les 7 de la tarda i va acabar passades les dues de la matinada de divendres. Un Ple que es va poder seguir en directe per internet. No entraré aquí a comentar el tema de l’escola Marta Mata ni en altres qüestions del llarg ordre del dia. Em centraré en els temes vinculats a la immigració i la mesquita que van sacsejar PxC i, també el PP.

            Mataró és un cas més dels municipis en que els PSC va perdre l’alcaldia per la irrupció de PxC, si bé la baixada del PSC i l’entrada de PxC va anar acompanyada, també d’una pujada de CiU. Així CiU obtingué 11.121 vot, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC perdria els dos que tenia. El convergent Joan Mora seria nomenat alcalde amb només 8 dels 27 regidors, formant un govern en minoria, i tindria sèries dificultats en els primers plens per aconseguir els vots necessaris per l’aprovació del Cartipàs (distribució de regidories i regidors del govern que necessita la majoria)

            La llista de PxC estava encapçalada per la jove Mònica Lora que va entrar a PxC pocs mesos abans de les eleccions. La llista tenia el suport, com quatre anys abans, d’alguns membres destacats de la comunitat gitana. (Veure article del periodista mataroní, Joan Salicrú) Si en el primer ple de juny Lora ja va mostrar el seu punt de vista intransigent cap a la immigració i els musulmans, aquest dijous va tornar a mostrar el seu no absolut i sense fissures a la immigració magribina que jo qualificaria, senzillament, d’islamofòbia. Un rebuig que en alguns moments semblava que secundava el cap de llista del PP, José Manuel López González.

            Abans d’entrar en aquest temes va sorprendre el fet que el regidor de la CUP, Xavier Safont Tria, que no parava de passar-se notetes amb els regidors del PP, presentés una moció conjunta amb el PP i PxC per la supressió d’un càrrec de confiança; moció que van guanyar en sumar més vots que CiU i amb l’abstenció dels socialistes. A la majoria d’ajuntaments on hi ha PxC, la resta de partits es neguen a presentar mocions conjuntes. A llocs com El Vendrell el que fan els altres partits és presentar-ne una semblant de pròpia que aproven o, en algun cas, votar favorablement la de PxC si es beneficiosa per tots els ciutadans i no fa diferències entre autòctons i immigrants. A Vic, com es veurà demà dilluns, la CUP no només es nega presentar mocions amb PxC sinó que es nega a participar el debat i en els votacions de tot el que porta PxC. Però Mataró, penso, és l’únic ajuntament on la CUP ha presentat una moció conjunta amb PxC. 

          El Secretari del Grup Municipal de la CUP, Joan Jubany, m'ha demanant que rectifiqui aquesta afirmació, donat que diu que la moció era només de la CUP i el PP, i que PxC va dir que votaria a favor. Però el que jo vaig entendre és que es presentava de manera conjunta pel tres grups. Així ho recull per exemple el digital Tot Mataró:

"La minoria que té el govern al Ple Municipal s’ha fet pal·lesa en la votació d’una moció presentada conjuntament pel Partit Popular, Plataforma per Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular. Els 9 vots d’aquesta aliança tomben els 7 vots acumulats pel govern davant l’abstenció de PSC i ICV-EUiA pel que el Ple s’ha posicionat per la supressió del càrrec de confiança de Cap d’àrea d’administració i atenció ciutadana" (Veure article complert Tot Mataró)

      La versió de Joan Jubany, Secretari del Grup Municipal de la CUP, és però, que "a PxC no li vam pas oferir presentar la moció conjuntament. No entra en els nostres plans treballar plegats amb el partit xenòfob. El que va fer la Sra. Lora és dir verbalment durant el ple que s’afegia a la moció i que hi votaria a favor".
   
              Però acabo de buscar l'ordre del dia del Ple i la moció era conjunta.

 Mirant l'ordre del dia del Ple, la cosa està clara: No va ser que PxC vota a favor, sinó que la va presentar conjuntament: - Punt 23. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de PxC per la suspensió de l’atorgament de llicències pel període d’un any per a centres de culte a la ciutat de Mataró.  . - Punt 24. Moció que presenten els grups municipals del PPC, CUP i PxC sobre la substitució del Cap d’Àrea d’Administració i Atenció Ciutadana.

Link: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/ordre_del_dia/2012/03/Ple_municipal.html

            Dit això, en la moció sobre el Dia de la Dona Treballadora, Mònica Lora va aprofitar per carregar contra la submissió de les dones musulmanes als immams radicals, preocupació que molts podem compartir. Llàstima que també dirigís el seu rebuig a tot el col·lectiu magribí, fins i tot a cap aquelles dones d’origen magribí que trenquen o volen trencar el domini masclista. Així Lora va desqualificar tot el col·lectiu quan va dir que “no podem respectar una cultura que no respecta el 51% de la població”, referint-se a les dones.

           

                                Mònica Lora i els altres dos regidors de PxC votant

               En aquest punt sobre el Dia de la Dona, el portaveu del PP, José Manuel López González, aprofità per carregar contra el col·lectiu musulmà pel fet que als seus centres de culte “es separen homes i dones, i el homes van una banda de la vorera pel carrer i les dones per una altre”. Podem qüestionar i criticar –com jo critico-, molts elements o tradicions de bona part de la població magribina, de la mateixa manera que critico el masclisme del Vaticà i l’església catòlica o el fet que les dones no puguin entrar, per exemple, al menjador dels monjos de Montserrat. Però evidentment el regidor del PP competia amb Lora pel discurs antiislàmic que tants vots ha donat a Mataró. Un discurs que gens ajuda a la cohesió social d’aquest municipi on hi una gran quantitat d’immigració magribina i subsahariana.

            El rebuig a la immigració va tornar a sortir amb motiu de la moció que va presentar en solitari la CUP per la insubmissió fiscal a Espanya i en favor que la Generalitat recaptés i administrés els nostres impostos. Lora, en el seu torn, rebutjà la proposta però aprofità per culpar als immigrants de la situació financera de Catalunya pel fet que amb les remeses de diners que envien als seus països, descapitalitzen Catalunya. Així reclamà que s’imposi una taxa als diners que marxen cap el Marroc i, tot seguit, sense venir a cuento, en aquesta moció sobre fiscalitat, denuncià que els musulmans volen instaurar a Espanya un califat. El regidor del PP en el seu torn, donà la raó en algun aspecte a Lora.

            Però el punt fort va ser la moció de PxC per l’aprovació d’una moratòria d’un any a l’obertura de nous centres de culte davant la informació que l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda volia obrir una mesquita més gran al polígon de Rocafonda, donat que l’actual se´ls hi havia quedat petita. Aquest tema a l’anterior Ple ja l'havia plantejat el PP. Per Lora on hi ha mesquites, venen més immigrants, obren més comerços i es converteix en un gueto.  

            L’alcalde Joan Mora va explicar que tal com s’havia informat, finalment l’associació Al-Ouahda havia renunciat a fer una nova mesquita. Llavors Lora replicà qüestionant la legalitat i l’idonietat de l’actual en aquell polígon industrial, qüestió que va derivar cap a la idoneïtat i la legalitat d’altres equipaments com la seu de la Creu Roja o la Casa d’Andalusia que també són allà. Llavors alguns regidors li van retreure a Lora si ella qüestionava tant la legalitat de la mesquita ja existent, perquè no havia votat en un anterior ple un acord pel que s’exigia a una altra mesquita que retirés un altell que havia construït que no estava en els planells. Lora aquí va deixar clar el seu posicionament: “No vam votar en favor que retiressin els altells d’aquella mesquita perquè l’únic que votrarem, a favor és a que es tanquin totes les mesquites, amb altells o sense”

I en aquest punt jo em faig la següent reflexió: PxC diu que s’implanta el salafisme radical, que no es volen integrar, però després rebutja i criminalitza tot el col·lectiu. I aquest rebuig a tot els col·lectiu només genera que es tanquin en ells mateixos i reforça precisament aquells dins la comunitat que no volen integració ni interculturalitat. Reforça la idea que s’odia als musulmans, cosa que provoca un tancament comunitari que beneficia als anomenats radicals.

           José Manuel López, del PP, amb un discurs, sembla, proper al d'Albiol

            Però el Ple va tornar al tema de les mesquites una hora més tard quan el portaveu del PP,  José Manuel López González, va presentar un prec sobre els guetos que es generaven a certs barris per l’obertura de centres culturals i religiosos. El regidor de Ciutadania, el convergent Joaquim Fernández, li va respondre que el lloc on plantejar això era la Comissió de Nova Ciutadania, va posar en dubte el sentit real  del prec i li va preguntar a quins barris o carrers passava i si creia que s'incomplien normatives. 
              En el Ple PxC i PP es quedaren sols votant en contra la moció de la CUP, que va tenir el suport del PSC, Iniciativa i CiU, de retirar la medalla de ciutat a organismes franquistes.

            En resum, vaig trobar tant als regidors de CiU, (que governen en absoluta minoria,8 de 27), com els de l’oposició de PSC i CUP no gaire enèrgics a l’hora de replicar a PxC i el PP. Inicitiva sí que va estar més combativa. Potser es deu al fet que el Ple durés set hores i que PSC i Iniciativa ja havien polemitzat i molt amb CiU pel tema de la gestió de les obres de la nova escola i la sorpresa que es va treure l'alcalde a mig Ple, amb manifestació al carrer i pancartes a la sala, informant que casualment aquell migdia la Generalitat havia presentat la llicència d'inici de les obres, però no vaig percebre una esquerra amb discurs clar front la islamofòbia rotunda de PxC i  més ambigua del PP.  Potser és perquè no volen estar constantment replicant a PxC per no fer-li el joc. Potser pensen que repetir una i altra vegada que el fet d'obrir mesquites és un dret que cal respectar, i tornar a rebatre el discurs islamòfob que constantment proclama PxC els pot anar electoralment en contra. Potser va influir el fet que el PSC de Mataró estava pendent del Congrés d'ahir dissabte que va triar nou Primer Secretari, Xesco Gomar, que no és regidor, i del rumb que agafi la nova executiva front el discurs persistent de PxC i PP.  
       (Per cert, el dimecres 21 de març a les 19 hores, presento el llibre a Mataró)

                    Sant Vicenç de Castellet i Badalona

             

    El dia abans d’aquest Ple de Mataró Josep Anglada i una quinzena de militants de PxC anaren al Ple de Sant Vicenç de Castellet, on PxC no té representació i governen en coalició CiU o PSC a manifestar-se contra la mesquita de carrer Clot de Tufau que  PxC qualifica d’il·legal. És un fet que molts oratoris i mesquites anteriors a la Llei de Culte, de la mateixa manera que moltes esglésies catòliques o evangèliques, no compleixen la normativa i tenen uns terminis per adaptar-se. Però com hem vista  Mataró o a Salt, PxC també rebutja que en facin de noves les quals llavors complirien fil per randa tota les normatives.  

            Jo he preguntat a l’alcalde  De St Vicenç, Joan Torres, per la situació d’aquest oratori i ha declinat fer cap declaració.

            Per últim vull fer esment que a Badalona, on el passat 20 de desembre, l’alcalde del PP, Xavier García Albiol, va presentar una moció demanant una moratòria d’un  any a l’obertura d mesquites per aconseguir així, evitar l’obertura d’un oratori de 140 metres quadrats al carrer Listz del barri de la Salut. Ara PxC pensa fer una campanya contra la mesquita i contra Albiol per permetre-la.

            Albiol va perdre la moció en votar-hi en contra els regidors del PSC, Iniciativa i CDC –el d’UDC va sortir del Ple instant abans—. (Veure article meu al Periódico sobre la proposta d'Albiol) Albiol, no volia que s’obrís l’oratori donat que segons ell, convertiria el barri en un guetto ,sabent que la seva proposta no s’aprovaria. Ara, doncs, Josep Anglada ha anunciat que farà una campanya a Badalona amb manifestació inclosa. Albiol va obrir la caixa dels trons, identifica  maliciosament mesquites amb guetos, pretén impedir el dret a la llibertat religiosa, i PxC agafa el relleu, sacsejarà la convivència i li farà beure la seva medicina.