Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Borràs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Borràs. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 d’octubre del 2018

L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL REBUTJA EL RECURS DEL FISCAL QUE DEMANAVA REPETIR EL JUDICI AL DIRIGENT DE DNJ, JUAN DE HARO, PER AMENACES I COACCIONS A ENRIC BORRÀS I ALTRES PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC


La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs del Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que demanava la repetició del judici en el que es va absoldre al màxim dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, de les presumptes amenaces i agressions a Enric Borràs (Diari Ara), Rebeca Carranco (El País), Guillem Sànchez (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) que van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. la sentència només va condemnar a l'altre acusat, José M. P, que digué a Borràs "Como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza!" a una multa per un delicte lleu d'amenaces. El fiscal justificava el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar o valorar malament la proves: el vídeo i les declaracions dels testimonis. L'advocat de l'acusació particular es va adherir a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.
La sentència del Penal 27 justificava una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constituïen "un anunci serio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs.
Imatge del juduci

L'Audiència justifica el seu rebuig a ordenar la repetició del judici argumentant que "No ha quedado acreditado que Juan de Haro y J. M. P, participaran a modo de inductores de una conducta delictiva , no siendom posible pretender para ellos ninguan responsabilidad penal más allá de la (multa) interpuesta a J.M.P, por la expresa amenaza dirigida a Enric Borràs".
Així mateix en relació a les arugumentacions del fiscal que no es van valorar adequadament les proives diu que "la valoración (de la prueba) no es arbitaria, ilógica, irrazonable o absurda, por lo que no cabe estimar las pretensiones anulatorias del recurso".

Text complert de la sentència eliminant cognoms d'un dels acusats:









 

 






 







 +

dimarts, 19 de juny del 2018

CRONOLOGIA DE JUDICIS i SENTÈNCIES PER AGRESSIONS, ENFRONTAMENTS I AMENACES FETES ELS 12 D'OCTUBRE, DES DE 2011 FINS 2017

Donat que els judicis, condemnes i absolucions, autos de processament per les amenaces i agressions fetes per ultres els 12 d'octubre des de 2011, així com també judicis i condemnes per agressions fetes per antifeixistes a militants ultres són una realitat, i sovint unes agressions o amenaces s'han fet com venjança o resposta a una d'un 12 d'octubre anterior, i fins i tot els mitjans barregen o confonen agressions o amenaces d'un any amb les d'un altre, faig aquí una cronologia, segur incomplerta, de les denúncies, judicis i condemnes per fets ocorreguts un 12 d'octubre, o fets com a resposta a quelcom que va passar un 12 d'octubre.

12 D'OCTUBRE 2011. THE OTHER PLACE.  El 12 d'octubre de 2011 Democracia Nacional pretén organitzar un acte i concert de musica RAC a Sabadell. L'ajuntament anuncia que no el permetrà i finalment es fa per la tarda al local privat del grup de moters Ángeles del Infierno o club de fumadors, The Other Place, del Poble Nou a Barcelona. Un grup d'un centenar d'antifeixistes que han assistit a la manifestació de la tarda "Hispanitat, res a celebrar", van cap allà, algunes persones comencen a apedregar la porta del local i l'ultra Alejandro Fernández, fins poc abans dirigent del MSR, i en aquells moments molt proper a PxC, en obrir la porta rep diverses pedrades, una d'elles al cap, i un quan és a terra rep diverses patades. Fernández va haver de ser operat dues vegades del carni i porta un implant cobrint l'os danyat.

Per aquest fets seran portats a judici Rubén -que no polititzarà el judici- i Sergi, que protagonitzarà una forta campanya de suport cap a ell. El judici s'havia de celebrar el 9 d'octubre de 2014, però se suspén per incompareixença de l'advocat de Rubén. Aquell dia es produeixen incidents a la porta de l'Audiència.
 

STROIKA, VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A FERNÁNDEZ. 10 CONDEMNES D'ENTRE 16 i 19 ANYS DE PRESÓ

El divendres 23 de març de 2012 una quinzena d'ultres amb la cara tapada amb passamuntanyes i provistos de barres de ferro i bengales irrumpeixen davant la Sala Stroika de Manresa on aquell vespre, una hora i mitja més tard, es feia un concert de la gira Antifa Kombat Tour. I mentre uns colpegen brutalment a un noi amb aspecte de punk que era amb una altre amic a la porta, altres ataquen a uns joves que eren dins del seu vehicle introduint bengales enceses dins del cotxe, i bloquejant les portes perquè no les puguin treure. El punk queda greument ferit amb fortes lessions al crani quedant incosncient en mig d'un bassal de sang, donant-lo els atacants sembla per mort. Els agressors fugen en diversos cotxes. L'atac contundent i estructurat amb ganes de fer molt mal als primers joves que eren allà esperant l'obertura del local, sorprén per la seva preparació i brutalitat. La víctima principal es debatrà entre la vida i la mort i quedarà amb una sèrie de lesions cerebrals i motrius, sembla, irreversibles.  
Jo ja publico quatre dies més tard, aquí al blog, que aquest atac a Manresa és la venjança per l'atac antifeixista del 12 d'octubre al Poble Nou. Jo tinc molt clar que algun sector ultra tria el concert de Manresa i els seus assistents com el lloc per "derramar sangre guarra" com a venjança. Quan a finals de juny de 2012 els Mossos fan les primeres 12 detencions de militants nenonazis de diferents llocs de Catalunya, confirmen que l'acció va ser una reposta planificada i organitzada per membres de diferents grups ultres per venjar l'atac del 12 d'octubre passat a Barcelona. Els detinguts són membres dels CUSOS de les Brigades Blaquiazules i dels Ultras Sur, alguns militants o ex militants o candidats a les eleccions de Plataformna per Catalunya, MSR i Alianza Nacional.



16 persones foren jutjades el juny i juliol de 2014, de les que sis foren absoltes i deu condemnades a penes de 16 a 19 anys de presó pels delictes de dos intents d'assassinat, lesions, incendi i, en el cas de tres dels processats, tinença d'armes prohibides. A més, van ser condemnats a pagar 180.000 euros en indemnitzacions i multes. Aquestes condemnes varen ser ratificades pel Tribunal Suprem

12 D'OCTUBRE DE 21013, ELS DE BLANQUERNA VENEN A BARCELONA I PEDRO PABLO PEÑA FA CRIDES A LA LLUITA VIOLENTA

Un mes més tard, el 12 d'octubre totes aquestes formacions agrupades sota la sigla o plataforma de La España en Marcha, fan a Montjuïc, l'acte ultra del 12 d'octubre. Simultàniament hi ha a l'acte de grups contitucionalistes a Plaça Catalunya en el que hi participa també Plataforma per Catalunya, el Casal Tramuntana i Falange Española de la JONS.  Si bé els anys anteriors aquest acte de Motjuïc havia estat organitzat de fet només per Democracia Nacional, aquest cop venen en quatre autocars militants ultres des de València i Madrid i de cinc partits o grups diferents. Són prop d'unes cinc-centes persones que pugen fins la Plaça Sant Jordi i en els parlament que es fan allà els dirigents d'Alianza Nacional i Falange-FE, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino fan una crida o defensen que hi hagi una reposta violenta amb sang, front l'intent de Catalunya d'independintzar-se. Per aquestes declaracions es processarà a Peña i Andrino i la fiscalia de delictes d'odi els hi demana tres anys de presó. El judici encara no s'ha fet.
El 12 d'octubre de 2014, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino tornaran a fer crides a una resposta violenta si el 9 de novembre es fa la consulta o referèndum preguntant si Catalunya vol ser un estat independent. La Fiscalia obre diligències.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugisr d'Espanya.    



12 D'OCTUBRE DE 2013. AGREDITS UNS ULTRES QUE EREN A UN  BAR DE SANTS DESPRÉS D'HAVER ASSISTIT A L'ACTE DE MONTJUÏC.

Un cop acabat l'acte ultra de Montjuïc, cap a les 4 de la tarda, un grup de set ultres que estaven prenent unes cerveses a un bar de Sants a la Carretera de la Bordeta, són agredits amb barres de ferro, pals i pedres per uns antifeixistes que han vingut des del centre social autogestionari de Can Vies. 
Els atacants van cap allà després de veure un twitt de Jordi Borràs, alertant que allà hi havia un grup d'ultres. He d'aclarir que aquell dia, que els de Blanquerna venen a Barcelona amb quatre autocars hi ha molta por que hi hagin atacs. I per això a traves de twitter es fan advertiments tot el dia de llocs on es concentren o es troben grups d'ultres. La ultradreta responsabilitzarà Jordi Borràs de ser el responsable o inductor de l'agressió -cosa que no va fer- i a partir d'aquest dia rebrà incontables amenaces de tota mena, també de mort.  




12 D'OCTUBRE DE 2015. EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, DIU DES DE LA TRIBUNA QUE SI ALGÚ VEU A "LA RATA DE JORDI BORRÀS" LI DONI UNA HÒSTIA PERQUE MARXI

El 12 d'octubre de 2015 el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, parla des de la tribuna a Montjuïc i després de fer referència a l'agressió que van patir uns militants ultres el 2013 a Sants, abans comentada, diu que que si algú veu a "esa rata de Jordi Borràs li doni un capon, una hòstia perquè marxi".  Una hora abans, quan Borràs era a la Plaça Espanya i Passeig Maria Cristina, fotografiant l'inici de la marxa dels ultres cap a Montjuïc ell i algun altre periodista són insultats i amenaçats. Borràs directament amb crits com "Jordi Borràs, cámara de gas", i d'altres amb frases com "periodistas, terroristas". Aquell dia el dirigent de SOMATEMPS, José Alsina, que es manifesta als costat del MSR i PxC amb els dits constitucionalistes a Plaça Catalunya  fa un  tuit advertint que "es controli" als periodistes tòxics com Jordi Borràs que s'infliltren per fer fotos a les manifestacions unionistes".  El Sindicat de Periodistes, el Grup Ramon Barnils donarà suport a Borràs
i denunciarà les amenaces i intimidacions a periodistes.
El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, en base a l'informe dels Mossos d'Esquadra, un vídeo de la intervenció de Chaparro i el que denuncia Borràs, imputa i processa per amenaces a Pedro Chaparro i al cap de seguretat de Democracia Nacional, Jorge del Valle 
 Chaparro a l'esquerra de la imatge, i Del Valle al mig
El judici se celebra el 15 de setembre de 2017 i la fiscalia demana cinc anys de presó per Chaparro i tres per Del Valle. Testifica el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que explica com  Chaparro va assenyalar Borràs i, mentre part dels manifestant cridaven insults cap a Borràs, Chaparro i del Valle es dirigiren cap a ells amb actitut semblant amenaçadora, havent d'abandonar l'acte. Chaparro, per la seva part declara que el que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" y "una buena hostia" van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament". Pedro Chaparro serà condemnat a una any de presó  i del Valle absolt. Posterioment l'Audiència de Barcelona confirmarà la pena.



Vídeo amb les declaracions de Chparro que es gravat per Enric Borràs, germà de Jordi Borràs.


12 D'OCTUBRE DE 2016. EL PERIODISTA ENRIC BORRÀS I ALTRES TRES REDACTORS HAN D'ABANDONAR L'ACTE DE MONTJUÏC ENTRE INSULTS I AMENACES

 El 12 d'octubre de 2016, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, des de la tribuna fa esment a Jordi Borràs i a la causa penal que pateix Pedro Chaparro, alguns assistent confonen al redactor del Periódico, Guillem Sánchez, amb Jordi Borràs, i comencen a insultar-lo. Llavors el nou responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, diu que aquell no és Jordi Borràs, però el del costat, és Enric Borràs, germà de Jordi.
Alguns assistents comencen a insultar a Enric Borràs i a Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez del Periódico, i Benet Íñigo de RAC-1, que són amb ell. Els quatre, vista la situació, decideixen marxar. Llavors diversos militants ultres segueixen amb crist cada vegada més amenaçadors als periodistes. Algú els llença una llauna i José Miguel P. li diu a Borràs diverses vegades "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza". La parella de José Miguel P s'interposa diverses vegades entre aquest i Borràs, fins que els quatre periodistes arriben on són els Mossos de la BRIMO.  
 
José Miguel P intentarà arribar a un acord per evitar el judici, acceptant una pena que no impliqui ingrés a presó, però Juan de Haro ho rebutja. En el judici José Miguel P demana disculpes, i Juan de Haro declara que va expulsar als quatre periodistes, no per periodistes, sinó per separatistes.
 Juan de Haro serà absolt, i José Miguel P condemnat a una multa de 240 euros. El jutge ho justificarà a la sentència dient que no hi ha delictes de coaccions ni amenac(es greus, en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. "no significa un anunci serio de voler fer una decapitació", sinó només "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
 El fiscal Aguilar interposarà recurs demanant la repetició del judici amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada pel jutge o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència"


12 DE OCTUBRE DE 2017. BARALLA ENTRE ULTRAS SUR I HOOLIGANS D'ALTRES GRUPS EN ACABAR ACTE CONSTITUCIONALISTA DE PLAÇA CATALUNYA
El 12 d'octubre de 2017 es produeix a la Plaça Catalunya, on s'acabava de celebrar l'acte unionista de grups constitucionalistes i de grups ultres com Falange Española de la JONS, Hogar Social Madrid, Plataforma per Catalunya i Somatemps, una baralla a la terrassa de la cafeteria Zurich amb taules i cadires pels aires. Participen a la baralla seguidors del Centre Esports Sabadell  (ara a Segunda B) i membres destacats dels  Outlaw-Hammerskin dels Ultras Sur del Real Madrid, entre els que s'hi trobava el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño" i els seus lloctinents  Javi "el Bombero", y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", tots tres amb múltiples antecedents penals i policials, ademés d'alguns seguidors de l'Atlético de Madrid però sense rlació  amb el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 
Agents del Grup XXX (30) de la Prefectura de la Policia Nacional de Madrid i agents de la brigada d'Informació de la caserna barcelonina de la Verneda detindran el 14 de novembre  a 14 ultres a Madrid i 7 a Barcelona implicats en aquesta baralla. S'obren diligències judicials que ignoro en quin estat es troben. 
  
(Si em deixo alguna causa pendent, sentència o alguna denúncia d'agressió, m'ho afegeixes com a comentari o m'envies un mail: xrius1@gmail.com)

 L'ACTE ULTRA, QUE FINS 1999 ES FEIA A SANTS, VA PASSAR A CELEBRAR-SE A MONTJUÏC DESPRÉS DELS GRUS INCIDENTS DE 1999

L'acte ultra es va començar a fer a Montjuïc a la Pla´ça Sant Jordi, amb o sense manifestació prèvia des de les torres venecianes de la Pç Espanya, després que la majoria d'anys hi haguessin incidents a Sant per la manifestació antifeixista o perquè alguns ultres anaven després cap el centre de Barcelona fent alguna agressió. No tinc el recull de les causes judicials d'aquella època.  Link aquí un article meu de 13 d'octunre de 2001 al País, titulat "Abonados a Sants"i poso un parell de fotos de l'acte ultra a Sants del 12 d'octubre de 1998 (o del 1999?).

 Tenderol d'Estado Nacional Europeo

dimarts, 12 de juny del 2018

LA FISCALIA DEMANA LA REPETICIÓ DEL JUDICI PEL QUE ES VA ABSOLDRE AL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, EN ENTENDRE QUE EL JUTGE VA ERRAR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Si es repetís el judici també es tornaria a jutjar l'altre militant ultra condemnat a una multa

 

El fiscal de delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha interposat recurs a la sentència absolutòria del dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, feta pel Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, per les amenaces i coaccions a cinc periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc en que els periodistes Enric Borràs (ARA), Rebeca Carranco (El País),   Guillem Sànchez  (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. Més a més el fiscal entenia que també es va amenaçar al germà del redactor del diari ARA, Jordi Borràs.

El fiscal justifica el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar la prova, el vídeo que poso més avall i les declaracions dels testimonis, pel que demana que el judici es repeteixi amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència". L'advocat de l'acusació particular s'ha adherit a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.

La sentència ara recorreguda, a més d'absoldre a De Haro, va condemnar a una multa de 240 euros al militant ultra, José Miguel P, per haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza". I el jutge va justificar una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs. 

Així doncs, si s'accepta el recurs, també es tornaria a jutjar a José Miguel P. i el fiscal tornaria a demanar pel dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanava inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. 
d

 A la foto de dalt, Juan de Haro, amb megàfon, a la concentració de diumenge passat demanant el tancament de TV3 i l'empresonament dels seus directius

 

 

dimecres, 2 de maig del 2018

EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, ABSOLT DE LES AMENACES I COACCIONS A PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC, i EL MILITANT ULTRA J.M.P, QUE JA VA INDEMNITZAR AMB MIL EUROS ALS PERIODISTES, CONDEMNAT A UNA MULTA DE 240 EUROS PER UN DELICTE LLEU D'AMENACES. El jutge justifica l'absolució dels delictes de coaccions i amenaces greus en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. no significa un anunci sèrio de voler fer una decapitació.


Vídeo de La Directa

El dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, ha estat absolt dels delictes d'amenaces i coaccions als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Guillem Sànchez (El Periódico), Rebeca Carranco (El País) i Benet Iñigo (RAC1) que van haver d'abandonar l'acte ultra del 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc, després que algú confongués a Sànchez amb Jordi Borràs, i De Haro digués que aquell no era Jordi Borràs, però el del costat era el seu germà, Enric. 
L'altre militant ultra, José Miguel P, que reconeixent certa culpabilitat en haver dit aquell dia a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza" ja va indemnitzar abans del judici amb mil euros als periodistes, ha estat condemnat a una multa de 240 euros, per un delicte lleu d'amenaces (antiga falta), tipificat a l'article 171.7 del Codi Penal. També el condemna a pagar una dècima part de les costes del judici.
Així el Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, ha rebutjat la petició  del fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar i de l'advocat de l'acusació particular, que demanaven pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificats a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs (amb qui confonen a Sànchez), tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. Fiscal i acusació també demanaven inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.
Aquesta sentència absolutòria m'ha sorprès, perquè en el torn d'última paraula al final del judici, de Haro va reconèixer i justificar la seva actuació, dient que sí que els havia expulsat, però no per ser periodistes, sinó per ser independentistes.  I pel que fa a la imposició d'una pena tan lleu a l'altre acusat, em sorprèn com ho justifica el jutge quan diu que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
La sentència no és ferma i probablement serà recorreguda pels denunciants.
    
















dimarts, 10 d’abril del 2018

CITATS A DECLARAR COM A "INVESTIGATS" 7 MILITANTS DE DEMOCRACIA NACIONAL EL 19 D'ABRIL PER LA CAMPANYA CONTRA MESQUITA DEL CARRER JAPÓ DE BARCELONA. Demà acaba el judici a Juan de Haro i un altre militant ultra per les amenaces a la premsa el 12 d'octubre de 2016



 El dirigent de DN Albert Bruguera

El Jutjat d'Instrucció número 21 de Barcelona ha citat a declarar com "investigats" o imputats set miltants de Democracia Nacional per la campanya contra la mesquita o oratori del carrer Japó a Nou Barris, Barcelona. Els fets van ser denunciats per la Fiscalia Delictes d'Odi de Barcelona per tres presumptes delictes de coaccions, contra els sentiments religiosos i d’incitació a l’odi i a la discriminació, tipificats als articles 172-1, 522 i 510 del Codi Penal. Entre citats hi ha el delegat o màxim dirigent del partit a Catalunya, Albert Bruguera, i el responsable a nivell espanyol de la branca juvenil, Democracia Nacional Joven, Juan de Haro. Se'ls hi atribueix liderar el boicot des del mes de març de 2017  a l’obertura d’una oratori al carrer Japó amb el llançament de pintura vermella, obstruint els panys del local amb silicona o la col·locació d’embotits a la porta, entre d’altres, i posar-hi adhesius amb missatges com ‘Mesquita no’, ‘Aquesta és la nostra terra i la defensarem’, ‘Espanya cristiana no musulmana’ i ‘Avui com ahir Espanya no es rendeix", entre molts altres. 
 Juan De Haro el 12 d'octubre de 2016

D'altra banda, demà 11 d'abril a les 12 del migdia se celebrarà en el Jutjat Penal 27 de la Ciutat de la Justícia el final del judici a al dirigent de DN, Juan de Haro i un altre militant ultra per les amanenaces a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. La primera sessió del judici se celebrà el 14 de març, i va quedar pendent els al·legats d'advocats, acusació i Fiscalia. 
L'advocat de l'acusació particular i el fiscal de delictes d'odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, justificaran la petició de pena de 4 anys de presó per Juan de Haro i pel simpatitzant ultra, J.M.P.G, i els advocats l'absolució i alternativament unes penes menors.
 S'ha de dir que el 14 de març va estar a punt de haver-hi un acord de conformitat acceptat per totes les parts tret Juan de Haro. Aquest acord implicava declarar-se culpables i ser condemnats a una pena menor que no impliqués presó. L'acusat J.M.P.G. va intentar que De Haro l'acceptés, donat que a ell l'incrimina el vídeo on se sent com diu més d'una vegada a Borràs "como me hagas una foto, te arranco la cabeza". I crec que a De Haro li sortirà bé l'aposta de no declarar-se culpable, ja que les proves contra ell són més qüestionables.
Imatge de la sessió del judici del dia del 14 de març

dimarts, 13 de març del 2018

DEMÀ SERAN JUTJATS EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, JUAN DE HARO, I UN SIMPATITZANT, PER LES AMENACES i COACCIONS A PERIODISTES ELS 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC. El fiscal els dema 4 anys de presó. El segon acusat va intentar arribar a un acord de conciliació amb els denunciants, que el dirigent de D.N. va rebutjar

Demà dimerces 14 de març a les 10 del matí tindrà lloc en el Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, el judici al coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i a l'exmilitant i simpatitzant ultra, José Miguel P.G, pels qui la Fiscalia demana 4 anys de presó. Se'ls acusa de dos delictes de coaccions i amenaces, fetes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc cap els periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País), els quals després de ser insultats i amenaçats, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
José Miguel P va al judici amb un advocat diferent que Juan de Haro, després que aquests últims mesos tots dos discrepessin de l'estratègia per afrontar una acusació que pot implicar una condemna amb ingrés a presó. Així José Miguel P va intentar aquest gener una conciliació amb els periodistes amenaçats per arribar a un acord que impliqués una compensació o una condemna molt inferior sense ingrés a presó, però ni Juan de Haro ni l'advocada d'aquest van presentar-se a l'acte al que van ser citats.  
Aquests periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre de 2016 a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepresident del partit, Pedro Chaparro, que estava pendent de judici per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
   
Imatge del vídeo de la Directa

El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a Guillem Sánchez del Periódico amb Jordi Borràs, que no era allà. Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú  va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.

En l'escrit d'acusació contra Haro i J.M.P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha diverses causes judicials obertes. L'última és per les accions contra l'obertura d'un oratori islàmic al carrer Japó del barri de Prosperitat a Nou Barris, Barcelona.   Té una altra causa judicial per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig. 
De Haro, en confirmar-se la data de celebració del judici de demà va fer un tuit dient:
"El 14 de marzo se celebrará en Barcelona el juicio por los hechos del pasado 12-O de 2016. Me enfrento hasta 4 años de cárcel por expulsar de nuestro acto a un separatista radical. No conseguirán encarcelar nuestras ideas por mucha represión que haya. ¡La bandera sigue alzada". Però aquest argument que ells només van expulsar de l'acte de Montjuïc a un "separatista radical", fererint-se a Enric Borràs, serà difíciment justificable donat que també van ser amenaçats i expulsats els redactors de diaris gens independentistes com El País i El Periódico.

 

 Juan de Haro, responsable de Democracia Nacional Joven







 
 

dijous, 22 de febrer del 2018

EL 14 DE MARÇ SERÀ JUTJAT EL COORDINADOR DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, PER QUI LA FISCALIA DEMANA 4 ANYS DE PRESÓ PER COACCIONS i AMENACES A DIVERSOS PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2106 A MONTJUÏC




El proper dimecres 14 de març a les 10 del matí tindrà lloc en el Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici al coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i al també militant o simpatitzant ultra, José Miguel P.G, pels qui la Fiscalia demana 4 anys de presó. Se'ls acusa de dos delictes de coaccions i amenaces, fetes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc cap els periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País), els quals després de ser insultats i amenaçats, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
Aquest periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepresident del partit, Pedro Chaparro, que estava pendent de judici per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
 
El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a Guillem Sánchez del Periódico amb Jordi Borràs, que no era allà. Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú  va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.
En l'escrit d'acusació contra Juan de Haro i José Miguel P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  José Miguel P.G va intentar fa uns dies arribar a un pacte amb els periodistes denunciants, que no ha estat possible en no presentar-se ni Juan de Haro ni l'advocat d'aquest a l'acte de conciliació.
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha una altra causa judicial oberta per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig. 
 Aquesta tarda de Haro, en confirmar-se la data de celebració del judici ha fet un tuit dient:
"El 14 de marzo se celebrará en Barcelona el juicio por los hechos del pasado 12-O de 2016. Me enfrento hasta 4 años de cárcel por expulsar de nuestro acto a un separatista radical. No conseguirán encarcelar nuestras ideas por mucha represión que haya. ¡La bandera sigue alzada!"