MAI EN VEU ALTA. Explico a La Vanguardia a partir d'un acudit la repressió que es vivia a Síria i expresso els meus dubtes sobre la voluntat democratitzadora de les noves autoritats islamistes

                                  

Xavier Rius Sant, periodista. La Vanguardia, dissabte 21 de desembre de 2024

 Un chiste que explican palestinos y libaneses dice así: un periodista europeo que esperando para embarcar en un aeropuerto coincide con un palestino, un libanés, un sirio y un israelí, les pregunta: “Disculpen, ¿me podrían dar su opinión sobre el último acuerdo de paz?”. El palestino responde: “¿Paz?, ¿qué es paz?”. El libanés pregunta: “¿Acuerdo?, ¿qué es un acuerdo?”. El sirio dice: “¿Opinión?, ¿qué es dar tu opinión?”. Y por último el israelí pregunta: “¿Disculpen?, ¿qué significa disculpen?”.

Mientras que cualquiera que sigue la actualidad del Próximo Oriente podría comprender la ironía de la reacción del palestino, el libanés y el israelí, no pasa lo mismo con la del sirio. Dado que, pese a la brutalidad de la guerra civil y la dictadura, existía la idea de que, a pesar de tener un régimen autocrático como otros de la región, en Siria y en la culta Damasco, donde nunca han de dejado de sonar las campanas de las iglesias y se podía ver a mujeres sin velo y a personas de ambos sexos tomando alcohol, se respiraba una libertad ausente en la mayoría de países de la región. Pero la realidad, como insinúa el chiste, para los ciudadanos sirios, sometidos al control estricto de la policía política y su red de confidentes, es que mostrar en voz alta una opinión crítica con el régimen significaba acabar en alguna de las cárceles y centros de tortura. Centros que estos días vemos en las crónicas y describe Helena Pelicano en La Vanguardia , en los que la mayoría que entraban nunca salían. En Damasco se podía beber alcohol y las mujeres podían ir sin velo, pero la más mínima crítica al régimen en voz alta podía causar la muerte tras días de tortura.

La brutalidad siria era una evidencia: expresar una opinión crítica significaba ir a la cárcel y ser torturado o asesinado

En cambio sí parece un chiste que, tras el cónclave diplomático del pasado sábado en Jordania, Arabia Saudí, Qatar, Bahréin, y Egipto, junto a los representantes de la ONU, Estados Unidos, la Unión Europea y Turquía, soliciten que el gobierno provisional liderado por la antigua franquicia de Al Qaeda redacte una Constitución inclusiva y convoque elecciones, cuando ni en las monarquías petroleras ni en Egipto se convocan elecciones, o si se convocan, el resultado ya se sabe de antemano. Ninguno de los países que despertaron en el 2011 con las llamadas primaveras árabes es ahora una democracia, ni siquiera Túnez, donde el presidente Kais Saied hace dos años disolvió el Parlamento. Por paradójico que sea, dejando de lado Jordania, los dos únicos estados árabes que podrían calificarse de democráticos y con una separación de poderes vigente son Líbano e Irak, si bien ambos son prisioneros del comunitarismo de su Constitución, que obliga a repartir el poder y las instituciones basándose en cuotas étnico-religiosas heredadas de la guerra. Y además ambos países, sobretodo Líbano, desde hace dos años sin presidente y con un Gobierno en funciones, sufren la interferencia de las disputas de las potencias vecinas. La causa principal del bloqueo político que padecen las instituciones de Irak y sobretodo Líbano se debe a ser campo de batalla entre el eje chiita, liderado por Irán, y el sunita, liderado por Arabia Saudí. Y los que ahora han ganado en Siria y derrotado a los alauíes chiitas de El Asad son sunitas, pero deben la victoria a Turquía, que vuelve a ser la potencia regional como en los tiempos otomanos antes que Francia e Inglaterra trazaran las nuevas fronteras. Y es que la duda que acecha sobre Siria es si El Yulani pretende pilotar una transición democrática o si, por el contrario, como sus antiguos hermanos los talibanes, una vez en el poder en Kabul, impondrá de nuevo un régimen de terror.

         

Clica per llegir a La Vanguardia en castellà 

L'ANTISEMITISME LATENT. Article d'ahir al Periódico

La màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va expulsar els jueus

Xavier Rius, El Periódico 25 de maig de 2014 

La tempesta de 17.692 tuits antisemites piulats després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv contra el Reial Madrid, en la final de la Copa d’Europa de bàsquet, són una mostra de l’antisemitisme que persisteix en el subconscient d’alguns sectors de la societat espanyola. Part d’aquests tuits incitant al genocidi van ser enviats des de comptes amb pseudònim, de manera que, considerant la legislació del mitjà, els seus autors difícilment seran localitzats. Molts altres van ser emesos des de comptes amb titulars identificats.
 En ocasions, des d’associacions jueves es qualifica equivocadament d’antisemites les legítimes crítiques a la política d’Israel o les denúncies dels abusos que aquest Estat ha comès amb els palestins. Això va passar, per exemple, fa 10 dies quan una associació proisraeliana va denunciar per incitació a l’odi i l’antisemitisme els participants en una acció de protesta a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, en contra que es firmin acords amb universitats i centres d’investigació israelians amb seu a Cisjordània. Però aquest no és el cas de la tempesta de tuits amb missatges judeofòbics i d’exaltació de l’Holocaust viscuda diumenge passat.
 És un fet que la immediatesa i l’anonimat de Twitter faciliten que s’insulti i es difongui qualsevol barbaritat. I en el context d’exaltació del seguidor de futbol o bàsquet, aquests improperis que es diuen al camp o al bar davant del televisor, amb altres seguidors, hi ha qui no es conté i els trasllada a la xarxa. Però ni tan sols després de qualsevol de les múltiples victòries del Barça de temporades anterios, quan el procés independentista català ja s’havia iniciat, es van llançar per Twitter missatges insultants del calibre i quantia dels del diumenge després de la victòria del Maccabi. I és que l’antisemitisme o antijudaisme es manté a les entranyes del subconscient col·lectiu, sense que la societat admeti aquest fet.
 A tall d’exemple recordo que la màxima condecoració de l’Estat espanyol és la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la qual es va guanyar aquest nom arran d’expulsar els jueus i els musulmans i reactivar la Inquisició contra els cristians díscols. I paradoxalment el Govern espanyol va concedir aquest guardó al responsable de la diplomàcia europea Javier Solana i a l’exministre d’Afers Estrangers Carlos Westendorp, que va ser Alt Representant Internacional a Bòsnia, pel treball de tots dos per la pau i la convivència als Balcans. I l’ideal d’una Espanya sense jueus, musulmans ni cristians desviats d’ Isabel la Catòlica no era gaire diferent del de la Gran Sèrbia ortodoxa de Slobodan Milosevic, que van combatre Solana i Westendorp. Es diu que Espanya no és antisemita, però la màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va enviar a l’exili els jueus sense que cap institució s’hagi plantejat canviar-ho. No ens estranyem, doncs, que entre la gentdel carrer n’hi hagi que diguin el que diuen a les xarxes socials.

 Periodista.

Llegir en català al Periódico
Leer en castellano en El Periódico

MOR JAIME VÁNDOR, SUPERVIVENT I CRONISTA DE L'HOLOCAUST. Va ser un dels milers d'hongaresos que aconseguí protecció espanyola a Budapest

Lluís Bassat, escoltant el parlament de Jaime Vándor a Mauthausen, el maig de 2009.

Dilluns va morir a Barcelona Jaime Vándor, un dels de 5.200 jueus hongaresos salvats de Holocaust de la Creu Fletxada i les SS a Hongria l'any 1944, gràcies a l'actuació del diplomàtic espanyol, Ángel Sanz Briz, i de l'italià Giorgio Perlasca, que, sense ser-ho, actuà com a cònsol d'Espanya quan Sanz va rebre l'ordre d'abandonar Hongria. Sanz Briz i Perlasca, sense informar-ne el tot a les autoritats espanyoles, van atorgar protecció i passaport espanyol a milers de jueus hongaresos a l'empara d'una llei de Primo de Rivera que permetia donar la nacionalitat espanyola als sefardites o descendents dels jueus expulsats dels regnes de Castella i Aragó el 1492.

Aquest últims anys, amb motiu dels diversos llibres i estudis sobre l'ultra dreta, he conversat hores i hores amb militants i dirigents d'extrema dreta que diuen que l'Holocaust nazi dels jueus no va existir o es va exagerar. Però el testimoni de supervivents d'aquell genocidi planificat,  com és el cas de Vándor, recorden al món que, lamentablement, sí que va succeir i no va ser ni un accident, ni una acció localitzada o improvisada per uns quants. 

Vándor va néixer a Viena el febrer de 1933, setmanes després de l'arribada al poder de Hitler. El seu nom era Helmut Jacques Vándor, de pare austríac i mare hongaresa. El cognom Vándor el va adoptar el seu avi patern quan els austríacs van obligar als jueus a agafar un nom germànic, i va triar Wandor que vol dir "en viatge". I el 1939, mentre el pare aconseguia viatjar a Barcelona, la mare amb part de la família fugí a Budapest, pensant que allà estarien segurs, sense imaginar que el 1944 es donaria l'ordre d'exterminar tots els jueus d'Hongria.

La veu de Vándor sempre va ser un doble clam. Un clam d'esperança en la humanitat, en explicar-nos en primera persona com ell i tants altres van sobreviure gràcies a l'acció espontània i desinteressada d'un diplomàtic espanyol i un feixista italià que, en lloc de tancar als ulls a la barbàrie, van prendre partit. I posant en perill les seves pròpies vides, van salvar milers de jueus hongaresos d'una mort segura a les cambres de gas o d'un tret a la riba del Danubi. 

Però les paraules de Vándor són també un clam de denúncia d'uns crims execrables i sense cap mena de justificació racional, executats amb precisió, gràcies a la complicitat d'uns i el silenci d'altres. Denúncia que Vándor feia de manera pausada i sense odi ni rancúnia, amb la mateixa emoció que es dedicava a la filologia, la música, la literatura hongaresa o hebrea, la història del poble jueu, o a escriure poesia. I és que Vándor preferia presentar-se com a docent, músic o expert en llengua i cultura hebrea, que com a supervivent de l'Holocaust. 
  
Vaig tenir el plaer de compartir amb Jaime Vándor, el maig de 2009, un viatge a Mauthausen que organitzà l'associació Amical Mauthausen al camp de concentració austríac, amb motiu dels actes anuals de commemoració del seu alliberament. També va ser en aquell viatge el publicista Lluís Bassat, de família sefardita balcànica, que viatjava per primera vegada a un cap nazi. 

Tant Vandor com Bassat van perdre bona part de les seves famílies als camps d'extermini i, en els quatre dies que va durar aquella estada a Mauthausen i els camps i instal·lacions properes, alternaven l'escoltar en silenci el testimoni de la mitja dotzena de catalans i espanyols supervivents de Mauthausen, que ens explicaven a la pedrera, les mines, als crematoris i als barracons com s'arribava, es vivia i la majoria morien allà, amb el seu viatge interior familiar, com a jueus supervivents d'una barbàrie difícil d'explicar i entendre des de la racionalitat.

Però Vandor també va participar aquells dies activament en diversos actes explicant la seva història i la dels milers d'hongaresos i austríacs salvats per Sanz Briz i Perlasca que a ell, la seva mare i els seus germans els va permetre arribar a Barcelona el 1947, on els esperava el seu pare. Una història poc coneguda fins que va ser portada al cinema el 2002 per l'italià Alberto Negrín.

El destí ha fet que la seva última obra no hagi estat una nova edició de poemes, sinó el llibre "Una vida al caire de l'Holocaust", escrit conjuntament amb Jaume Castro, publicat fa uns mesos. Un testimoni de denúncia d'uns fets i un viatge -com diu el seu cognom- que va viure amb els ull d'un nen que arribava a la vida a la vegada que Hitler era nomenat Canceller del Reich, i amb onze anys, aconseguia escapar del gueto de Budapest i dels trens cap a Auschwitz, iniciant un viatge amb passaport espanyol que el portaria a Barcelona, la ciutat on va morir, en pau, dilluns.

L Bassat i J Vándor entrant a Mauthausen el maig de 2009

Vándor al costat d'alumnes d'institut espanyols i supervivents del camp al monument als republicans que hi van morir.

Vándor amb Lluís Bassat i l'esposa d'aquest en els monument als jueus assassinats al camp d'Ebensee, a 110 Km de Mauthausen, on hi havia les fàbriques subterrànies dels coets V2. Es va obrir a finals de 1943 i en un any i mig hi van morir 8.745 presoners.

El Cónsol Perlasca, pel·lícula que recull com el diplomàtic Ángel Sanz Briz i el fals cònsol, Giorgio Perlasca, van salvar a milers de jueus hongaresos, fent-los passar per sefardies, els que a l'ampara d'una llei de Primo de Rivera, podien obtenir la nacionalitat espanyola.

Llegir en castellà a El Periódico

L'EX CONVERGENT RUBEN NOVOA D' "ISRAEL A CATALUNYA" DENUNCIA AL C.A.C. A JOAN ROURA DE TV3, PER APOLOGIA DEL TERRORISME I DEMANA EL SEU CESSAMENT. És una de les veus del catalanisme que s'identifica i emmiralla amb Israel i la seva política.

Rúben Novoa, editor del Bloc "Israel a Catalunya", antic responsable de la Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació de CDC, i excap de premsa de Solidaritat per la Independència, ha iniciat una  recollida de signatures pel cessament del periodista de TV3 Joan Roura, i va interposar ahir una queixa contra ell al Consell Audiovisual de Catalunya. 

El motiu de la queixa i de la recollida de signatures pel seu cessament són les informacions emeses el 14 d'agost que, per Novoa, no s’ajusten a la normativa sobre mitjans audiovisuals vigent. 

En el Telenotícies del proppassat 14 d'agost, els Serveis Informatius de TVC van oferir una crònica relacionada amb l'alliberament per part d'Israel de diversos presoners palestins en el marc del procés previ a les converses de pau iniciades. Per Novoa podria cometre un delicte tipificat "a l'article 578d el Codi Penal d'Espanya regula aquest delicte com “l'enaltiment o la justificació per qualsevol mitjà d'expressió pública o difusió dels delictes de terrorisme".

 Segons Novoa "la crònica emesa desinforma a la ciutadania titllant de “presos” aquests terroristes, donant a entendre que es tracta de “presos polítics” i no de criminals i assassins amb delictes de sang. Altres mots emprats per definir aquests terroristes són “compatriotes” o “herois” i fins i tot s'ofereix una entrevista, entre d'altres, amb el terrorista Mohammed Hamdiyeh."

 

Imatge de la campanya pel cessament de Roura a change.org/es/peticiones
 

Novoa va deixar CDC el juny de 2010, en protesta per haver votar CiU en favor d'una resolució al Parlament de Catalunya que condemnava l'actuació d'Israel contra la Flota de la Llibertat cap a Gaza, en la que van morir vàries persones en atacar Israel el vaixell solidari en aigües internacionals. Posteriorment va treballar com a cap de premsa de Solidaritat per la Independència. Novoa és un dels nacionalistes catalans més incodicionalment defensors de l'estat d'Israel i de la seva política vers els palestins. 

Rubén Novoa amb l'estelada, amb jaqueta marró i samarreta vermella manifestant-se amb altres catalanistes favorables a la política d'Israel

      A la denúncia presentada contra Joan Roura diu que: "Difama a les víctimes del terrorisme islàmic-palestí titllant els seus assassins d' “herois” amb la finalitat de cercar l'animadversió dels catalans envers Israel fonamentant-se en informacions esbiaixades, manipulades, incompletes i falses. Considero que s'ha de tallar d'arrel amb aquesta falta d'honestedat informativa continuada que practica la secció d'Internacional dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya envers al conflicte àrabo-israelià, atès quegenera un sentiment judeofòbic en la societat catalana i que fins i tot pot derivaren violència d'arrel antisemita".  

     També denúncia que  Roura podria cometre un delicte tipificat "a l'article 578d el Codi Penal d'Espanya regula aquest delicte com “l'enaltiment o la justificació per qualsevol mitjà d'expressió pública o difusió dels delictes de terrorisme o dels qui hagin participat en la seva execució, o la realització d'actes que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes dels delictes terroristes o dels seus familiars es castigarà amb la pena de presó d'un a dos anys”.

 

       Novoa, que sembla que vol competir amb Pilar Rahola (que a mi, tot i haver estat jo amenaçat per l'extremadreta per denunciar i investigar sobre els grups neonazis, m'ha acusat diverses vegades d'antisemita i de tenir judeofòbia!) és un dels periodistas o intel·lectuals catalans que lideren la idea que els catalans som un poble perseguit com el poble jueu a causa de l'enveja de la resta del món pel nostre caràcter emprenedor. Evidentment jo considero fora de lloc les opinions i denúncies de Novoa vers les cròniques i informacions de Joan Roura.

                                SIONISME CATALANISTA

    Crec que va ser Josep Pla, amb el seu llibre "Israel 1957", qui iniciaria una analogia entre Catalunya i Israel, una admiració cap a l'estat hebreu que senten alguns intel·lectuals i polítics nacionalistes que va sortir de nou a la llum després de les manifestacions contra l'atac a Gaza de desembre de 2008. 

     Es preguntava Pla: "Com és possible que puguin viure dos milions d'homes i dones en un espai de terra que durant 2.000 anys ha estat un desert? Com ​​ha estat possible establir en aquest espai, que fa quatre dies era un desert de sorra i roques, 1,5 milions de persones de totes les més diverses procedències i donar-los un to general de vida a què no han arribat encara alguns espais europeus? (...) Israel, un territori que va ser abandonat durant gairebé dos mil·lennis, rep, ara, una immigració a cabal ". En el llibre Pla mostra aquesta admiració cap a aquests pioners que convertirien en verger un lloc que per ell estava buit a excepció d'uns pocs pastors. D'alguna manera troba un poble que compleix aquest refrany que s'atribueix als catalans, que de les pedres en fem pans. Però seria Jordi Pujol qui descobriria a Israel una qualitat que desitjava per als catalans. Aquesta consciència de poble, aquesta capacitat de fer ressuscitar un idioma, l'hebreu, que de ser una llengua morta passa en pocs anys a ser parlada per milions de persones. Al costat d'aquesta tenacitat en defensa de la identitat i capacitat de renéixer, hi ha una altra identificació entre el caràcter català i el jueu relatiu a la capacitat de crear riquesa.  Per aquest sionisme català els palestins són una mena de pastors primitius que vagaven per aquest espai durant dos mil anys buit.

       Per més que fa 11 anys ERC visqués un debat intern en relació al conflicte palestí que generaria canvis en els responsables de relacions internacionals del partit, aquest corrent d'opinió proisraelià dins del catalanisme no es donaria a conèixer suficientment fins el 2003, sumant-se a les veus que repetien que el culpable de que no s'hagués aconseguit la pau era Arafat, que no permetia als palestins expressar-se en democràcia, tot i quedesprés, quan van haver-hi eleccions, ves per on, va guanyar Hamás. Concorren així en el nacionalisme català diverses veus, algunes tot i ser radicalment prosionistes amb un coneixement i rigor del conflicte, com és el cas de J. B. Culla, al costat d'altres que defensen la política d'Israel des de posicions incodicionals totalment emocionals i negacionistes de la història del poble palestí, amb les que es fa difícil debatre des de la lògica. Dir que el serveis informatius de TV3 fan apologia del terrorisme islamista és una d'aquestes opinions. 

 Novoa amb l'anterior ambaixador d'Israel, Raphael Schutz. Quan escoltava a Schutz a la tele parlant dels palestins, jo tenia la mateixa sensació que quan escoltava als líders dels radicals serbis justificant o negant els seus actes a Bòsnia o Kosovo.

 EL TEXT DE LA DENÚNCIA O QUEIXA CONTRA JOAN ROURA PRESENTADA AL CAC:

AL CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA
RUBÈN NOVOA I ARRANZ, XXXX XXXXX XXXXXXX XXX XXXXXXXXXXX XXXXXXXXX XXXXXXXXX XXXXXXXX XXXXXXXX XXXXXXXX XXXXXXXXXXX XXXXXX XXXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXX XXXXX, editor del blog ISRAEL A CATALUNYA (http://israelacatalunya.blogspot.com) d’acord amb el que estableixen els articles10 i 11 de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya(CAC), formula mitjançant aquest escrit la següent
QUEIXA
al Consell de l'Audiovisual de Catalunya contra la Secció d'Internacional dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya (TVC) per “falta d'honestedat informativa”, matèria sobre la qual és competent aquest CAC, en base a unes informacions emeses al Telenotícies amb data 14 d'agost de 2013 relatives al conflicte àrabo-israelià i l'alliberament de terroristes palestins, i que el sotasignant considera que les susdites informacions no s’ajusten a la normativa sobre mitjans audiovisuals vigent, i tot això d'acord i en base als següents
F E T S

PRIMER.-
En el Telenotícies del proppassat 14 d'agost, els Serveis Informatius deTVC ofereixen una crònica relacionada amb l'alliberament per part d'Israel dediversos terroristes en el marc del procés de pau iniciat que es pot visionar enaquest enllaç:http://www.tv3.cat/videos/4654912/Lalliberament-del-primer-grup-de-26-presos-palestins Entre altres coses, la crònica emesa desinforma a la ciutadania titllant de “presos”aquests terroristes, donant a entendre que es tracta de “presos polítics” i no de criminals amb delictes de sang. Altres mots emprats per definir aquests elements són “compatriotes” o “herois” i fins i tot s'ofereix una entrevista amb el terrorista Mohammed Hamdiyeh. Mohamed Hamdiyeh fou detingut el 1989 quan era un adolescent després d'assassinar amb arma blanca i a sang freda un home de negocis de 64 anys pel sol fet de ser jueu, Zalman Shlein. Aquest crim formava part del ritus d'iniciació a una organització terrorista palestina.( http://www.jta.org/1989/07/17/archive/family-of-murdered-businessman-tries-to-keep-extremists-away).
Tota aquesta informació ha estat omesa  deliberadament en la susdita crònica per convertir en “herois” el que simplementsón terroristes, tots ells amb delictes de sang.És evident doncs que aquesta crònica no ha estat elaborada sota criteris estrictament informatius i veraços. De fet, vulnera els criteris definits per al'exercici de la professió recollides al “Codi Deontològic” del Col·legi de Periodistes de Catalunya (conegut com “Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya”) especialment en allò que afecta als seus punts primer i segon.L'objectiu de la crònica subjecte d'aquesta queixa no és altra que legitimar els actes terroristes palestins contra l'Estat d'Israel i els seus ciutadans En definitiva, els fets objectes d'aquesta queixa, suposen per sí sols, una
faltad'honestedat informativa
sobre la qual és competent aquest CAC. El sotasignantconsidera una irresponsabilitat que des dels serveis informatius d'un ens públic com és TVC es difami a les víctimes del terrorisme islàmic-palestí titllant els seusas sassins d' “herois” amb la finalitat de cercar l'animadversió dels catalans envers Israel fonamentant-se en informacions esbiaixades, manipulades, incompletes ifalses. Considero que s'ha de tallar d'arrel amb aquesta falta d'honestedat informativa continuada que practica la secció d'Internacional dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya envers al conflicte àrabo-israelià, atès que genera un sentiment judeofòbic en la societat catalana i que fins i tot pot derivaren violència d'arrel antisemita. Per contra, sóc de l'opinió que és responsabilitat dels mitjans de comunicació públics la presentació dels fets de forma acurada i fidel a la veritat, amb professionalitat i donant a les diferents parts l'oportunitat de contrarestar els seus punts de vista. 

SEGON.-
És per tot això que seria oportú recordar que els Serveis Informatius deTVC no poden aplicar criteris discrecionals d'àmbit subjectiu que per més inri,siguin contraris al què preveu la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya que recull en el seu article 26.3.b que són missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual decompetència de la Generalitat “la transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial”, justament tot el contrari de l'actuació de TVC en relació al tractament informatiu que efectua del conflicte àrabo-israelià. 

TERCER.-
Finalment, la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual deCatalunya, entre d'altres funcions, aquest CAC “exerceix la potestat sancionadora que les lleis reguladores de la comunicació audiovisual i de la publicitat atorguen ala Generalitat pel que fa l'àmbit d'actuació i les funcions del Consell establertes per aquesta Llei”.

QUART.-
El biaix de les informacions contingudes en aquesta crònica podrien suposar un delicte d'enaltiment del terrorisme tipificat al Codi Penal
. L'article 578del Codi Penal d'Espanya regula aquest delicte com “l'enaltiment o la justificació per qualsevol mitjà d'expressió pública o difusió dels delictes de terrorisme o dels qui hagin participat en la seva execució, o la realització d'actes que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes dels delictes terroristes o dels seus familiars es castigarà amb la pena de presó d'un a dos anys”. 

Per tot això i en conseqüència, D'acord amb les facultats que atorga la Llei al CAC, 
el Sr. RUBÈN NOVOA I ARRANZ   SOL·LICITA:
i) Que es tingui per admesa aquesta QUEIXA.
ii) Que s'obri un expedient administratiu sobre els fets objecte d'aquestaQUEIXA.
iii)Que d'acord amb la potestat reguladora i sancionadora d'aquest CAC:
a) Es reprovi la Secció d'Internacional dels Serveis Informatius de TVC per la crònica objecte d'aquesta queixa en quedar constatat que la informació presentada a l'audiència no ha estat elaborada amb criteris estrictament informatius, veraços, objectius i equilibrats i que per contra s'han regit des de la més absoluta falta d'honestedat informativa.
b) S'instrueixi a la Secció d'Internacional dels Serveis Informatius de TVC perquè posi especial èmfasi en oferir una informació veraç, objectiva,contrastada i equilibrada en relació al conflicte àrabo-israelià.Girona, 20 d'agost de 2013
Rubèn Novoa i Arranz
Editor d'Israel a Catalunya