Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlos. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de desembre del 2024

MAI EN VEU ALTA. Explico a La Vanguardia a partir d'un acudit la repressió que es vivia a Síria i expresso els meus dubtes sobre la voluntat democratitzadora de les noves autoritats islamistes

                                  


Xavier Rius Sant, periodista. La Vanguardia, dissabte 21 de desembre de 2024

 Un chiste que explican palestinos y libaneses dice así: un periodista europeo que esperando para embarcar en un aeropuerto coincide con un palestino, un libanés, un sirio y un israelí, les pregunta: “Disculpen, ¿me podrían dar su opinión sobre el último acuerdo de paz?”. El palestino responde: “¿Paz?, ¿qué es paz?”. El libanés pregunta: “¿Acuerdo?, ¿qué es un acuerdo?”. El sirio dice: “¿Opinión?, ¿qué es dar tu opinión?”. Y por último el israelí pregunta: “¿Disculpen?, ¿qué significa disculpen?”.

Mientras que cualquiera que sigue la actualidad del Próximo Oriente podría comprender la ironía de la reacción del palestino, el libanés y el israelí, no pasa lo mismo con la del sirio. Dado que, pese a la brutalidad de la guerra civil y la dictadura, existía la idea de que, a pesar de tener un régimen autocrático como otros de la región, en Siria y en la culta Damasco, donde nunca han de dejado de sonar las campanas de las iglesias y se podía ver a mujeres sin velo y a personas de ambos sexos tomando alcohol, se respiraba una libertad ausente en la mayoría de países de la región. Pero la realidad, como insinúa el chiste, para los ciudadanos sirios, sometidos al control estricto de la policía política y su red de confidentes, es que mostrar en voz alta una opinión crítica con el régimen significaba acabar en alguna de las cárceles y centros de tortura. Centros que estos días vemos en las crónicas y describe Helena Pelicano en La Vanguardia , en los que la mayoría que entraban nunca salían. En Damasco se podía beber alcohol y las mujeres podían ir sin velo, pero la más mínima crítica al régimen en voz alta podía causar la muerte tras días de tortura.

La brutalidad siria era una evidencia: expresar una opinión crítica significaba ir a la cárcel y ser torturado o asesinado

En cambio sí parece un chiste que, tras el cónclave diplomático del pasado sábado en Jordania, Arabia Saudí, Qatar, Bahréin, y Egipto, junto a los representantes de la ONU, Estados Unidos, la Unión Europea y Turquía, soliciten que el gobierno provisional liderado por la antigua franquicia de Al Qaeda redacte una Constitución inclusiva y convoque elecciones, cuando ni en las monarquías petroleras ni en Egipto se convocan elecciones, o si se convocan, el resultado ya se sabe de antemano. Ninguno de los países que despertaron en el 2011 con las llamadas primaveras árabes es ahora una democracia, ni siquiera Túnez, donde el presidente Kais Saied hace dos años disolvió el Parlamento. Por paradójico que sea, dejando de lado Jordania, los dos únicos estados árabes que podrían calificarse de democráticos y con una separación de poderes vigente son Líbano e Irak, si bien ambos son prisioneros del comunitarismo de su Constitución, que obliga a repartir el poder y las instituciones basándose en cuotas étnico-religiosas heredadas de la guerra. Y además ambos países, sobretodo Líbano, desde hace dos años sin presidente y con un Gobierno en funciones, sufren la interferencia de las disputas de las potencias vecinas. La causa principal del bloqueo político que padecen las instituciones de Irak y sobretodo Líbano se debe a ser campo de batalla entre el eje chiita, liderado por Irán, y el sunita, liderado por Arabia Saudí. Y los que ahora han ganado en Siria y derrotado a los alauíes chiitas de El Asad son sunitas, pero deben la victoria a Turquía, que vuelve a ser la potencia regional como en los tiempos otomanos antes que Francia e Inglaterra trazaran las nuevas fronteras. Y es que la duda que acecha sobre Siria es si El Yulani pretende pilotar una transición democrática o si, por el contrario, como sus antiguos hermanos los talibanes, una vez en el poder en Kabul, impondrá de nuevo un régimen de terror.

         


Clica per llegir a La Vanguardia en castellà 

dijous, 18 de setembre del 2014

DETINGUT EL PRESUMTE AUTOR DE L'ATAC A STROIKA QUE APAREIXIA AL VÍDEO DEL BAR I NO S'HAVIA IDENTIFICAT. El dia 9 judici per l'atac antifeixista del 12 d'octubre de 2011 que hauria motivat la posterior "resposta" d'Stroika


(Actualitzat, divendres 19 a sota!)
Els mossos d'esquadra (llegir nota de premsa) van detenir ahir a Pedro M M, veí de La Canoja (Tarragona) acusat de ser l'autor de l'atac a  Sala Stroika de Manresa del 23 de març de 2012 que faltava per identificar. El passat 18 de julio l'Audiència de Barcelona va condemnar a penes d'entre 16 i 19 anys de presó a 10 de les 16 persones jutjades per aquest atac neonazi. El el judici els mossos van aportar el vídeo del Bar Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar els condemnats després de l'atac on se'ls veia a tots i a un menor ja condemnat per la jurisdicció de menors. En el vídeo apareixia un jove que no es va poder identificar. A l'última sessió del judici l'encausat Alberto F F, veí de Tarragona, que era un dels que estava en llibertat provisional i va ser absolt, va aparèixer a la sala emmanillat en haver estat detingut i empresonat dos dies abans per presumptament haver extorsionat a diverses persones i prepar-ne el segrest d'una altra per aconseguir diners per la defensa dels encasusats i la indemnització a les víctimes. En aquella operació van ser detingudes quatre persones -una d'ella Alberto F F- dues de els quals van ingressar a presó. 
Ara els mossos han aportat proves que la persona que apareixia al vídeo de Cal Curro, Pedro M M és un dels "cadells" dels CUSOS (grup de seguidors radicals d'Ultras Sur i Brigades Blanquizaules) que havia estat detingut, però no empresonat per aquesta extorsió per pagar els advocats i la indemnització. Segons els mossos aquest jove de La Canonja s'hauria desplaçat des de Tarragona a Manresa amb el mateix cotxe que Alberto F F i Carlos P J, que van ser absolts en no haver quedat demostart que van participar a l'acció i no apareixien en el vídeo posterior on tot el grup sopa a Cal Curro.

S'ha de dir que la Fiscalia va recórrer l'absolucions dels quatre homes de l'Anoia i Tarragonés que, tot i anar a Manresa, no es va considerar provat que hi van participar, i d'Ana M, parella del considerat líder dels CUSOS Javier C M, que segons la investigació va fer les tasques d'informació in situ l'estona prèvia a l'atac.
Així doncs, al marge d'aquest recursos, en que Fiscalia i acusacions demanen que es tinguin en compte certes converses telefòniques intervingudes i dels declaracions inicials al jutjat de Manresa, ara s'iniciarà la instrucció per jutjar al detingut ahir que també està imputat per la presumpta extorsió a empresaris per pagar advocats i indemnitzacions, que es jutjarà a part.  
 S'ha de dir que mentre en el judici per la jurisdicció específica al menor Fernando C, que inicialment ho va confessar tot en seu judicial, es va considerar provat que l'acció va ser una venjança per l'atac a pedrades d'un grup d'antifeixistes al concert del 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place del Poble Nou de Barcelona, la sentència de l'Audiència sobre la resta del grup no ho va considerar provat. En aquell atac del 12 d'octubre de 2011 va resultar amb ferides al crani el dirigent de PxC al Vallès Occidental, i ex secretari de l'Est d'Espanya del Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández. El proper dia 9 se celebrarà a Barcelona el judici per aquell atac antifeixista que segons mossos i la sentencia de la jurisdicció de menors de Fernado C. va motivar la resposta d'atacar Stroika.

llegir nota de premsa de Mossos d'Esquadra

ACTUALITZAT DIVENDRES 19: EN LLIBERTA PROVISIONAL
El jutge número 2 de Manresa ha deixat en llibertat provisional avui divendres a la tarda a Pedro MM, després de declarar. Només ha respost les preguntes del seu advocat.

dimarts, 11 de desembre del 2012

EL CAC SANCIONA A CANAL CATALÀ AMB UNA MULTA DE 14.600 euros PER UNES DECLARACIONS DEL YOYAS QUE JO VAIG DENUNCIAR

Ara fa una any vaig fer una queixa al Consell Audiovisual de Catalunya per considerar racistes i ofensives a la dignitat humana les declaracions del Yoyas, Carlos Navaro, a la tertúlia Catalunya Opina el 14 de novembre de 2011 vers Iljam Salamat  una tertuliana musulmana. Tertúlia a la que també participava l'ex Secretari General de PxC, i regidor de Vía Democrática de Sant Just, Pablo Barranco i la periodista gironina Natàlia Molero. El debat, dies abans de les eleccions generals del 20 de novembre, es feia la pregunta: "Què ha de votar el català de tota la vida?'"
     
El tertulià Carlos Navarro, "El  Yoyas", va manifestar en diferents moments comentaris totalment ofensius cap a Salamat i les persones d'origen magribí. Tot i que en una tertúlia en directe no es pot impedir que un convidat faci comentaris insultants, sí que el presentador, Carlos Fuentes, podia aturar el programa, demanar disculpes i expulsar del plató a l'autor d'aquestes declaracions reiterades.

Així el Yoyas digué: "si fueras mora (como tu) te darían todas las ayudas. Mora, no sudaca, mora!", "insultas a la inteligencia, mora!" "Quítate el pañuelo..." "vete a "Marruecos sinverguenza!", "calla mujer! Con gentuza como tu...!", I a l'afirmació en català de que ella era espanyola i catalana, cridant, respongué: "Con gentuza como tu estoy indignado. Vete a tu país...Española...? ¡Tu sangre! ¡vete a rezar... vete pa la Meca... todos lo moros vendiendo .... y fumando grifa... Anda a la mierda.!" (...) "Ignorante inculta, que te calles mujer..."
Jo ja vaig informar d'aquesta denúncia que havia posat en diferents actes, com la xerrada que vaig fer al juny a les jornades de l'Espai catalano-marroquí de Nous Catalans. (Aneu a la crònica de les jornades on explico la denúncia)
Ahir el CAC va fer pública la seva resolució sancionant a Canal Català a una multa de 14.600 euros per atemptar a la dignitat humana, després d'escoltar les al·legacions de Canal Català.

Anar a la nota del Consell Audiovisual de Catalunya


Llegir text integre de la resolució del CAC


Veure minuts 12 i següents i sobretot al final a partir del 45
Informació al web de Nous Catalans, clica


Comentari a Alerta Digital sobre la sanció i la denúncia interposada per qui Anglada anomena "el bloguero Xavier Rius", clica
Comentari a Marbella Resiste