Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mein Kampf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mein Kampf. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de juliol del 2025

Nou genocidi cent anys després del "Mein Kampf". El Triangle

 




El ‘Mein Kampf’, La meva lluita, sortí a la venda a Alemanya el 18 de juliol de 1925, ara just fa cent anys. Llibre escrit per aquell mediocre pintor austríac que triomfà després com a líder del Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP). Llibre en el que abocava la culpabilitat de tots els mals d’Alemanya i dels patiments de la raça ària vers els jueus als que qualificava de paràsits i ser com microbis contagiosos. I el que va escriure des de la presó després del Putch o cop de Munic, en arribar al poder un cop derogades les llibertats polítiques i prohibir els altres partits, ho va aplicar primer amb les Lleis de Nuremberg de 1935, després amb l’expropiació de bens dels jueus alemanys i l’assassinat massiu de jueus eslaus com els ucraïnesos. Els jueus d’arreu van deixar de ser considerats persones per ser només essers sub-humans cap els que no s’havia de tenir pietat ni compassió. Alguns, com els jueus polonesos eren tancats a guetos on morien de fam, sent deportats després la resta a camps de concentració. I finalment amb l’anomenada solució final, es va culminar l’extermini de sis milions de persones jueves o descendents de jueus d’Alemanya i tota l’Europa ocupada.

Certament la gran majoria d’alemanys dels anys trenta i quaranta no sabien que els qui marxaven cap als anomenats camps de treball eren assassinats només arribar-hi o se’ls feia treballar fins que morien d’esgotament o malalties. I un cop acabada la guerra quan es va conèixer la veritat ens els nomenats judicis de Nuremberg, el món es va conjurar perquè uns crims de guerra, contra la humanitat i també genocidi no tornessin a succeir. El sentiment de culpa d’Europa va ser utilitzat pel sionisme perquè es posicionés a l’ONU en favor de la creació d’un estat jueu.

A Israel, on els moviments pacifistes, els partits d’esquerres i la premsa crítica són cada cop més irrellevants, el seu primer ministre Benyamin Netanyahu, amb el suport majoritari de la resta de partits, ha aprofitat el que va passar el 7 d’octubre de fa dos anys, una resposta violenta, desesperada i mal calculada dels líders militars de Hamàs a Gaza, en la que les milícies palestines cometeren crims de guerra que no poden ser justificats, per aplicar una solució final pels dos milions de ciutadans de la franja. O marxen cap Egipte i Jordània, països que no estan disposats a acollir-los, o els mata de gana, trets i bombes. Seixanta mil civils ja han estat assassinats, tot Gaza està destruïda i ara Israel bloqueja l’entrada de menjar, mentre a diari assassina mig centenar de civils famèlics que són a les cues de la fam.

El que fan és retransmès en directe per les televisions estrangeres i les xarxes socials, sense que les televisions israelianes ho mostrin mentre parlen només d’una guerra amb els terroristes. I mentre Gaza mor, els colons de Cisjordània cremen pobles, maten civils i s’apoderen de les terres dels palestins. El món ho veu i no fa res, mentre la història es repeteix i, com va passar també amb els serbis, un altre poble que va ser massacrat fa dècades, els seu líders polítics i militars es converteixen i actuen després com botxins. Aquesta setmana els governs de 25 països occidentals, entre els que estan la majoria d’europeus amb l’excepció d’Alemanya, han demanat la fi de la guerra i del bloqueig a l’entrada d’aliments, sense que la societat israeliana i la classe política que dona suport a Netanyahu s’immuti.

La societat israeliana, amb cada vegada menys veus dissidents o crítiques, és una societat que esdevé més supremacista i incapaç d’empatitzar. Si els sionistes d’esquerres que crearen Israel s’autoenganyaren amb la mentida d’una terra sense poble, dita Palestina, per un poble sense terra, la major part dels ciutadans d’Israel, siguin supremacistes, racistes, ultraortodoxos, o colons arribats de l’antiga Unió Soviètica o Llatinoamèrica els últims vint anys, donen majoritàriament suport a Netanyahu. Un primer ministre que ha dinamitat la solució dels dos estats, i necessita la guerra permanent per evitar ser condemnat pels casos de corrupció pels que està encausat.

Actuen cegats d’odi i arrogància i privats de la capacitat humana de l’empatia, creuen que es el moment d’aplicar la solució final per Gaza, insensibles davant les imatges de les matances diàries a les cues de menjar i els nens morts d’una gana més severa que la que van patir els seus avis a llocs com el gueto de Varsòvia. Callen també amb els crims diaris que colons i ultrareligiosos fan a Cisjordània. I no són conscients que per més palestins que matin o morin de gana, el que estan provocant es un odi que algun dia esclatarà com ja va esclatar el 7 d’octubre. No s’adonen que estan provocant que tard o d’hora sorgeixin líders mediocres o no, àrabs o europeus, com aquell pintor austríac que fa cent anys va publicar un llibre, cridant a fer desaparèixer tots els jueus.



dimarts, 22 de maig del 2018

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  
Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 
L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.
En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 
La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.






  



dilluns, 4 de desembre del 2017

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REVOCA LA CONDEMNA A PEDRO VARELA D'INDEMINTZAR A L'ESTAT DE BAVIERA PER EDITAR SENSE PERMÍS MEIN KAMPF. La sentència el condemna a tres mesos de presó



Pedro Varela en el judici per l'edició del Mein Kampf 

El llibreter neonazi Pedro Varela no haurà d'indemnitzar l'estat de Baviera amb 67.637 euros per haver publicat el llibre d'Adolf Hitler 'Mein Kampf' sense el seu permís, després que l'Audiència de Barcelona hagi estimat parcialment el recurs d'apel·lació en contra de la sentència de la jutgessa Sonia Gutiérrez, titular del Jutjat Penal número 16 de Barcelona dictada l'abril passat. L'Audiència de Barcelona sí que condemna a Vareal amb sentència ferma a tres mesos de presó i un dia i a una multa de 1.080 euros per un delicte contra la propietat intel·lectual. El jucici es va celebrar el passat 2 de febrer.
L'Audiència  considera que no es pot quantificar la totalitat dels perjudicis econòmics al titular dels drets de propietat intel·lectual del llibre, que en aquell moment era l'estat lliure de Baviera -que n'havia prohibit l'edició-, i deixa sense efectes la condemna imposada en la via de responsabilitat civil i absol Varela de pagar-la. La sentència també recull que el Ministeri de Finances de Baviera va manifestar que ja no tenia  interès per continuar amb el processament de Pedro Varela i que retirava la denúncia presentada el 2009, sense que constés interès a obtenir reparació econòmica pels perjudicis produïts. Varela va vendre o distribuir un total de 4.375 exemplars de 'Mein Kampf' per un import total de 98.264 euros. L'Audiència de Barcelona també estima que, si bé els beneficis van ser superiors als 400 euros pel nombre d'exemplars venuts, tampoc es pot acreditar que ascendissin a 67.637 euros, com va xifrar la sentència recorreguda. L'Audiència ha rebaixat la pena tenint en compte la circumstància atenuant de dilacions o demores indegudes. 
Aquest cas que va ser jutjat vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.




 


 


divendres, 7 d’abril del 2017

CONDEMNAT A 6 MESOS DE PRESÓ PEDRO VARELA PER EDITAR I VENDRE EL MEIN KAMPF SENSE TENIR-NE ELS DRETS D'AUTOR. PROPERAMENT SERÀ JUTJAT EN BASE AL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510 DE CODI PENAL PER DIFUSIÓ D'IDEES GENOCIDES I PROVOCACIÓ A L'ODI.



La jutgessa de Barcelona Sonia Gutiérrez, titular del Jutjat Penal número 16 de Barcelona, ha condemnat a sis mesos de presó el llibreter i editor neonazi, Pedro Varela, fundador i propietari de la llibreria Europa situada al carrer de Sèneca de Barcelona, per editar i distribuir 4.375 exemplars de ‘Mein Kampf’ d’Adolf Hitler, sent conscient que els drets d’autor de l’obra pertanyien a l’estat alemany de Baviera, al qual haurà d’indemnitzar amb 67.637 euros. El judici es va celebrar el 2 de febrer, i el fiscal coordinador de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, va demanar una pena d'un any i mig de presó, considerant l'atenuant de la demora indeguda fins la celebració del judici. 
 La jutgessa ha condemnat a Varela per un delicte contra la propietat intel·lectual, i per això li imposa, a més de la pena de 6 mesos de presó, 1.080 euros de multa i un any d’inhabilitació per editar, publicar i vendre llibres. I ha considerat l’atenuant de dilacions indegudes, per la demora injustificada en la causa, que es va iniciar el gener del 2009, més del que plantejava el Fiscal.
 La magistrada sosté en la resolució que Varela va estar editant i distribuint el ‘Mein Kampf’ de Hitler entre el 1997 i el 2010, conscient que no tenia autorització i llicència per fer-ho, ja que els drets, que fins llavors corresponien a l’estat alemany de Baviera, drets d'autor que no van quedar lliures fins a l’abril del 2015. Segons la jutge, els exemplars es van distribuir a través de la mateixa llibreria Europa i d’editorials espanyoles i estrangeres, fins a arribar als 4.375 exemplars, fet que va reportar al neonazi 67.637 euros en beneficis.
 La sentència destaca que l’acusat va reconèixer ser autor de les edicions i la venda del llibre, si bé va al·legar que no sabia qui n’era el titular i que quan va tenir coneixement d’això en va continuar amb la distribució perquè, al seu entendre, Baviera ja no tenia drets sobre l’obra i era de «lliure ús». La sentència considera provat que l’estat de Baviera tenia aquest dret des de 1948.   
Així en rebutjar la versió de Varela que desconeixia que Baviera tenia aquests drets, recorda que,  com va manifestar el Fiscal en les conclusions definitives,  l’acusat és com va admetre en la vista, llicenciat en Història i Filologia Germànica i, per tant, «un gran coneixedor» de la història alemanya pel que havia de saber que Baviera en tenia el drets. La jutja també rebutja l’argument que els drets van quedar lliures l’abril del 2015, fet que va motivar que Baviera deixés de tenir interès per la causa, perquè, segons el seu parer, això no impedeix continuar endavant amb el procés, al no tractar-se d’una «despenalització» efectuada en la legislació espanyola. I recorda que, fins i tot aplicant la normativa alemanya, els drets d’autor estaven en vigor quan el neonazi va publicar l’obra sense autorització. 

La sentència rebutja la tesis de l'advocat de Varela, Fernando Oriente, que argumentava que el decret atorgant els drets d'autor a Baviera i impedint la seva edició  no era aplicable a Espanya, i que el que s'havia d'aplicar no era la llei de  propietat intel·lectual de 1987, sinó la de 1879.  En el judici Oriente, amb vinculacions personals i ideològiques amb la División Azul (tropes espanyoles que van lluitar a Rússia al costat de les forces alemanyes) va fer en el judici un extens al·legat contra la llei desnazificació alemanya i apropiació dels drets d'autor del llibre per part de l'estat Alemany i Baviera, que va qualifica d'il·legal i contraria als drets humans. Oriente va justificat també el dret a editar "Mi Lucha", amb l'argument que "és dels llibres més editats, més significatius i més coneguts, com el Quijote, la Bíblia, l'Alcorà o El capital de Marx". 
 La llibreria Europa fou tancada i precintada el passat juliol, estan el cas pendent de judici

VARELA JA HAVIA ESTAT CONDEMNAT I ESPERA ARA UN NOU JUDICI EN BASE EL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510
Aquesta condemna és totalment independent del procés judicial iniciat l'estiu passat contra ell i la Llibreria Europa que es troba precintada en espera del judici. Anteriorment l'any 2010, Varela va ser condemnat a un any i tres mesos de presó per difusió d'idees genocides a través de la llibreria Europa. Va ingressar a la presó per reincident, donat que dos anys abans ja havia estat condemnat per motius similars. I el març de 2013 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a l'Estat espanyol a indemnitzar a Varela amb 13.000 euros per la demora excesiva del seu primer procés judicial que va començar el 1996. 
Per aquell primer judici Varela va ser condemnat a cinc años de presó per negar i fer apologia de l'Holocaust (article 607-2 del Codi Penal) i per provocar odi i discriminació (article 510 del CP). Però ho va recórrer i es va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre si l'article 607.2 del Codi Penal entrava o no en contradicció amb la llibertat d'expressió. Anys més tard el Constitucional va declarar parcialment inconstitucional el 607-2 -llegir article meu al El País-, i l'Audiència va rebaixar la condemna a Varela a 7 mesos de presó. I posteriorment el Tribunal Europeu va condemnar a Espanya per la demora del procés.  

dijous, 2 de febrer del 2017

JUTJAT PEDRO VARELA PER EDITAR I VENDRE EL MEIN KAMPF, VULNERANT ELS DRETS D'AUTOR QUE REQUEIEN A L'ESTAT DE BAVIERA, QUE HAVIA PROHIBIT LA VENDA. EL FISCAL DEMANA UN ANY I MIG DE PRESÓ I LA PROHIBICIÓ DE EXERCIR D'EDITOR, MENTRE LA DEFENSA DEMANA L'ABSOLUCIÓ EN BASE A LA LLEI DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL DE 1879 I NEGANT LA LEGITIMITAT A LA LLEI DE DESNAZIFICACIÓ ALEMANYA QUE MOTIVÀ L'ATORGAMENT A BAVIERA DELS DRETS D'AUTOR




Imatge del judici. Al fons l'advocat, Fernando Oriente, que ha fet una al.legat contra llei de desnazificació que va privar dels drets d'autor de l'obra de Hitler a la seva família

Aquest matí s'ha celebrat el judici contra Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, ara precintada, per un suposat delicte contra la propietat intel·lectual, tipificat en els articles 270.1 i 271 del Codi Penal, en haver editat i distribuït en castellà entre 1997 i 2010 més de quatre mil exemplars el Mein Kampf, Mi lucha, d'Adolf Hitler, del que en tenia els drets d'autor l'Estat alemany de Baviera i no n'havia autoritzat la venda i edició. Aquest judici, centrat exclusivament en un tema de propietat intel·lectual i drets d'autor, al que s'arriba vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.
I més enllà de la discussió entre l'advocat de Varela, Fernando Oriente, i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, sobre si el decret atorgant els drets d'autor a Baviera i impedint la seva edició és o no aplicable a Espanya, o sobre si s'ha d'aplicar la llei de propietat intel·lectual de 1879 o la vigent de 1987, àmbit legal en el que s'ha mantingut Aguilar per justificar la seva petició d'un any i mig de presó per Varela, Oriente ha fet un extens al·legat contra la llei desnazificació alemanya i apropiació dels drets d'autor del llibre per part de l'estat Alemany i Baviera. 
Oriente, amb vincles personals i ideològics amb la División Azul -tropes espanyoles que anaren a Rússia a lluitar al costat de Hitler- després d'argumentar que Varela no sabia que pogués estar prohibida l'edició del Mein Kampf, o que en haver-se editat a Espanya des de 1935 la seva publicació era legal en base la llei de 1879, ha negat tota legitimitat a la llei alemanya de desnazificació feta pels "ocupants" i a la posterior expropiació dels drets d'autor i drets intel·lectuals de l'obra d'Adolf Hitler. 
Segons Oriente, "els ocupants, els aliats vencedors el 1948, vulnerant la legislació alemanya i la internacional, expropien sense indemnització a la germana i resta de família de Hitler dels drets per l'obra intel·lectual i el llegat de Hitler. Van fer una expropiació de la propietat privada, els drets econòmics i intel·lectuals dels hereus, vulnerant els drets humans i la legalitat, donat que sempre que s'expropia, tant la llei alemanya com les internacionals, queda clar que ha d'haver-hi una indeminització". Tant vehement ha sigut Oriente en les conclusions finals, que no ha amagat les seva antipatia cap els vencedors de la Segona Guerra Mundial. 
Oriente també ha recordat que des de 2015 ja es pot editar el Mein Kampf i que, tot i haver-se iniciat el procés fa 8 anys amb la denúncia del consol alemany, després no s'han personat en el sumari, absència que justificaria l'arxivament del cas. També s'ha preguntat com és que aquest cas, que s'hagués pogut jutjar sis mesos després de la denúncia, arriba a judici 8 anys més tard i, indirectament, ha responsabilitzat al fiscal de Delictes d'Odi d'obsecar-se amb Pedro Varela.
El fiscal Aguilar, que ha rebaixat la petició de pena dels dos anys de presó a un any i mig en considerar l'atenuant de la demora indeguda fins la celebració del judici, ha recordat que "és de sobres conegut que els drets d'autor de Hitler no eren lliures fins al 2015", i que no és creïble que Varela no sapigués que l'estat de Baviera en tenia els drets i n'havia prohibit l'edició, "donat que Varela és un epert en la Segona Guerra Mundial, ha editat molts llibres, i sabia perfectament que estava cometent una il·legalitat, més tenint en compte que és un historiador amb una gran formació". Oriente també ha justificat el dret a editar "Mi Lucha", donat que "és dels llibres més editats, més significatius i més coneguts, com el Quijote, la Bíblia, l'Alcorà o El capital de Marx".
Varela, que en l'interrogatori inicial ha estat molt curós i tranquil, fins i tot amb les preguntes del fiscal, al·legant la seva ignorància a que estigués prohibida la seva edició, en arribar-li en acabar el judici el seu torn a dir l'última paraula, ha fet un al·legat sobre el seu dret a editar en castellà "Mi Lucha" d'Adolf Hitler, mostrant a la jutgessa, al fiscal i al públic exemplars en castellà de diverses editorials i èpoques, mentre deia que ell només s'havia posat a la cua a l'hora d'editar-lo, donat que abans d'ell 40 editorials l'havien editat i distribuït a Espanya. I finalment, recordant que des d'abril de 2015, en fer-se el 70 anys de la mort de Hitler, Baviera ha hagut d'aixecar la prohibició d'editar-lo, ha mostrat un exemplar en alemany d'ara. 
En el judici han declarat diversos agents dels Mossos d'Esquadra de la Comissària General d'Informació, alguns protegits darrera una mampara per no ser reconeguts, que van escorcollar la llibreria Europa, i van confiscar exemplars de Mein Kampf, material informàtic i programari per editar llibres. Després de l'anàlisi d'aquest material, els Mossos d'Esquadra han constatat que s'havien distribuït almenys 4.375 exemplars a Espanya i a altres països com Xile o Mèxic. El judici ha quedat vist per sentència amb la petició d'absolució per part de Fernando d'Oriente, mentre el que el fiscal Aguilar ha demanat -rebaixant sis mesos la pena per la demora indeguda- 15 mesos de presó, una multa de 10.800 euros, la inhabilitació durant tres anys perquè exerceixi de comerciant i editor i una indemnització per l'Estat de Baviera de 67.637 euros. 
Abans de l'inici del judici, una vintena de militants o simpatitzants ultres s'han concentrat per donar suport a Varela a la porta de la Ciutat de la Justícia portant banderes espanyoles amb àguila franquista (o de Sant Joan) i una pancarta de Democràcia Nacional. Dins de la sala, on hi havia poques cadires pel públic, només han pogut entrar sis d'aquests ultres, entre ells membres d'Ediciones Ojeda i l'escriptor negacionista, Joaquín Bochaca. En acabar el judici, a les 14 hores, la resta de simpatitzants ultres, que esperaven al passadís, han aplaudit a Pedro Varela.