La regidora de Ripoll del FNC, partit independentista contrari a la immigració i a la multiculturalitat, trenca amb el partit si bé continuarà com a regidora no adscrita. Desitjava que el FNC tingués una actitud més dura front el fenòmen migratori i també front la legalitat espanyola

 (Actualitzat a 1 d'agost de 2020: Sílvia Orriols legalitza en el Ministeri de l'Interior el partit Aliança Catalana)

 

Sílvia Orriols, regidora del Font Nacional de Catalunya a Ripoll, partit identitari, contrari a la immigració, de l'àmbit 33, "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana", ha anunciat aquest matí que deixa el partit, si bé continuarà com a regidora no adscrita.  En el comunicat que reprodueixo a sota íntegre, lamenta que “la por i els complexes de l’actual directiva del partit a l’hora d’afrontar la greu crisi nacional i el problema de la immigració, he decidit no fer-me’n militant i sortir del grup municipal”. “El que no han pogut aturar a les urnes de Ripoll no ho podran desfer en passadissos a Barcelona”. 

A Ripoll el FNC, amb el seu programa contrari a la immigració, sobretot la islàmica, en favor de la indepèndència de Catalunya i partidari de limitar les expressions i manifestacions culturals espanyoles o en castellà, va obtenir fa deu mesos  503 vots, el 9,44%, entrant Orriols com a regidora. I hagués aconseguit un segon representant si no hagués hagut de competir amb una altra candidatura independentistas contària també a la immigració, Som Catalans, d'Ester Gallego, que va obtenir 112 votos, un 2,10%. I és que tant la candidatura d'Orriols com la de Gallego van voler rendabilitzar la por de part de la ciutadania de Ripoll pel fet que els autors dels atemptats de Barcelona I Cambrils de l'agost de 2017 fossin o visquessin a Ripoll.

I Orriols volia enfatitzar més el discurs contrari a la immigració i a l'acollida refugiats i de trencar ja amb Espanya en l'actual crisi sanitària i econòmica del Covid-19 o coronavirus, però la direcció del partit, segons ella, no estava d'acord en agafar unes postures més radicals, entenc similars a les del Front Nacional de Le Pen, ni de ser més crítics amb el president Quim Torra per no trencar amb Espanya. Sembla que altres membres de la candidatura del FNC a Ripoll també han deixat el partit.

El projecte de recuperar la sigla del desaparegut Front Nacional de Catalunya, partit d'esquerres independentista i autogestionari, per convertir-lo en un partit independentista amb un missatge similar al Front Nacional de Marine le Pen vers la immigració, es va gestar l'abril de 2013, presentant-se un manifest pel que reapareixia amb unes idees properes a l'identitarisme xenòfob, però que no va concretar-se fins fa un any i mig, quan va crear grups locals a diversos municipis com Sabadell, Llagostera, Sant Feliu de Guixols o Ripoll, on van presentar-se a les eleccions. 

Així reivindicava el català com a única llengua oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegia que "no estem disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a fer-les complir".
I pel que fa a seguretat propugnava "la creació d’una nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava".  Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de ser  garantida per professionals i reservistes voluntaris".
El projecte va ser impulsat inicialment per Pere Soler i Miquel Àngel Rodríguez, exmembres d'Unió Democràtica de Catalunya, de l'exregidor de PxC a Olot, Moisés Font i de Jordi Casacuberta, exdirigent d'Estat Català. Segons el Registre de Partits Polítics, Jordi Casacuberta és el seu responsable i Secretari General. Fa dos mesos el FNC va convocar un acte a Girona que motivà que es fes una  contramanifestació antifeixista.  I és l´únic partit xenòfob de l'àmbit 33 amb representació municipal. 

ROSA MARIA LLANDRICH, LA DIRIGENT DE PxC MÉS ANTIGA DE LES COMARQUES GIRONINES, ABANDONA PLATAFORMA

Després de la patacada que va patir Plataforma per Catalunya a les eleccions del 24 de maig, el partit continua  en una situació de desconcert i incertesa. Incertesa que s'incrementa per la pèrdua dels ingressos que tenien els grups municipals i els sous, dietes i assignacions que rebien els principals líders del partit dels seus respectius ajuntaments, com a caps de grup municipal i, en algun cas, com a consellers comarcals. L'única bona notícia que ha tingut Plataforma aquests dies ha estat la confirmació del segon recompte de vots a l'ajuntament de Roquetes (Tarragona), obtenint finalment el cap de llista, Ramon Martí, l'acta de regidor. I el fet de passar de 67 a només 9 regidors a tot Catalunya, amb només un a la província de Barcelona, està motivant l'abandonament del partit de molts militants i ex regidors.

Un dels grups on estan donant-se de baixa membres històrics és Olot. Allà PxC tenia dos regidors, Nacho Mulleras i Rosa Maria Llandrich, la qual militava a PxC des de fa onze anys, i tant aquestes eleccions com fa quatre anys havia aportat cinc persones del seu entorn familiar a la candidatura olotina. Llambrich va entrar a PxC amb Moisès Font el 2003, quan Ignacio Mulleras encara vivia a Barcelona, i era la dirigent més antiga que continuava al partit a les comarques gironines. Font, que es considerava catalanista, va abandonar PxC fa més de tres anys per discrepàncies amb Mulleras.

Llambrich sempre havia estat molt propera a Josep Anglada, i fets com el suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada, pel que ara està imputat Mulleras, va tensionar les relacions al grup local d'Olot. Aquesta setmana Llambrich ha comunicat per escrit a la direcció de PxC que tant ella com les persones del seu entorn es desvinculen definitivament de PxC. Pel que fa a Mulleras, si bé s'ha publicat que marxava d'Olot, ell ho ha desmentit.

Situacions similars s'estan donant a altres localitats, on part de la militància està a l'espera de si que se celebri el 4 de juliol a Mataró una reunió extraordinària de militants i dirigents, sigui en forma de congrés o de consell executiu ampliat, per decidir el camí a seguir i saber amb qui es compta. La participació de PxC a les eleccions catalanes i espanyoles del setembre i novembre sembla, en principi, descartada, tot i que hi ha qui pensa que, encara que sigui sense invertir diners ni esperar obtenir res, caldria fer llista, per no trencar amb les 27.348 que els van votar a les municipals. 
El més problable, però, és que PxC acordi sumar-se al projecte dels seus socis de Partido X La Libertad (PxL) d'apropar-se a España 2000, que ha obtingut sis regidors al Corredor d'Henares de Madrid i serà liderada pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll, i treballar per un nou projecte a tot Espanya de cara a les municipals de 2019. 

  Llamdrich, la tercera per l'esquerra, a un acte a Olot

Actualitzat: Rosa Maria Llamdrich Costa, mor de càncer el 18 de juliol de 2018

NOTICÍA DEL LLIBRE A DIARI DE GIRONA

Un llibre revela que PxC va oferir ser cap de llista de Girona a l´edil del PP a Salt

Anglada es va reunir el maig de 2010 amb diversos veïns per crear el màxim de llistes

VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Es va presentar a Barcelona per Campuzano (CiU) i Pineda (PSC).
 diari de girona

SALT | JESÚS BADENES
El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, va oferir encapçalar la llista de la formació al municipi de Girona a l'actual regidor del PP a Salt, Felip Gil. Anglada i Gil no hauria arribat a tancar l'acord i finalment, el PP el va imposar com candidat contra la voluntat dels militants del partit a Salt. En la negociació, també hauria assistit l'antiga representat de la plataforma Gent Per Salt Maria Cudinach, que finalment, també va anar en la llista del PP de Salt.
El periodista Xavier Rius Sant revela aquestes trobades en el seu llibre Xenofòbia a Catalunya. Segons Rius, les trobades es van produir a partir del maig de 2010, un any abans de les eleccions municipals. Segons relata l'autor, després de la crema de cotxes del 2010 i dels enfrontaments entre comunitats a Salt, un grup de satencs van demanar una reunió amb el regidor de Plataforma per Catalunya a Olot Moisès Font i amb el líder de la formació a Vic. La trobada es va produir l'11 de maig de 2010, en un dinar a Girona.
A Xenofòbia a Catalunya Xavier Rius analitza l'arribada de la immigració estrangera a Catalunya, la gestió de les diferents administracions, el sorgiment de veus i partits xenòfobs i els conflictes i polèmiques que es van produir a llocs com Vic, Badalona o Salt. La publicació inclou també fets recents com la renúncia, el passat setembre, de dos dels regidors de PxC a Salt.
El llibre explica com l'any 1992 a Girona, just acabat el segon procés de regularització del govern de Felipe González, el llavors governador civil Pere Navarro i el seu assessor Carles Navales van encarregar un estudi a les associacions i entitats d'immigrants o que treballen amb immigrants. En aquest estudi, es van recollir propostes per a la integració social dels nouvinguts amb l'objectiu d'evitar que, com passava a França, sorgissin veus que culpessin els immigrants de tots els mals i sacsejaven la xenofòbia amb finalitats electorals i polítiques. "Vista la situació actual, 20 anys després al mateix barri de Santa Eugènia o a Salt, no es van aplicar des de les administracions", segons destaca l'autor.

Link Diari de Grirona, clica aquí