Es compleixen set anys dels atemptats de La Rambla i Cambrils del 17 d’agost de 2017, que van tenir lloc setmanes abans del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Atemptat de Barcelona en el que Younes Abouyaaqoub va decidir atropellar els vianants que anaven per La Rambla, matant-ne catorze i deixant un centenar amb ferides. Acció que improvisà després que per culpa de l’explosió d’Alcanar, fallés el pla de fer detonar a la Sagrada Família, el Camp del Barça o potser també a París sota la Torre Eiffel, unes furgonetes carregades de bombones de butà i centenars de quilos de Triperòxid de Triacetona (TATP) conegut com la “Mare de Satan”.
Younes és Jonàs en àrab. La història de Jonàs de la Bíblia es recull amb algunes diferències a l’Alcorà i també al Llibre dels Profetes de la Tanaj o Micrà del jueus. A la Tanaj, la Bíblia i l’Alcorà se’ns narra que va rebre el mandat de Déu d’anar a Nínive, l’actual Mossul a l’Iraq, per avisar als seus ciutadans que serien castigats pels seus pecats. Segons la Bíblia, Jonàs va tenir por, desobeí Déu i fugí en un vaixell. Vaixell que es va veure sorprès per una gran tempesta. Els mariners el llençaren per la borda, sent engolit per una balena dins de la qual Jonàs es penediria d’haver actuat amb covardia i fugir. Després de viatjar dins la panxa de l’animal, Jonàs retornà a Nínive on anuncià als seus habitants que la ciutat seria destruïda en quaranta dies com a càstig col·lectiu pels seus pecats. Un càstig que Déu finalment perdonà. L’Alcorà en canvi ens diu que Younes no va fugir i sí que va anar a Nínive, va advertir als seus ciutadans que si continuaven adorant estàtues i deus equivocats, Al·là els castigaria. Però no li van fer cas, deixant Younes la ciutat i embarcant en un vaixell. Llavors el cel canvià de color, es va posar vermell com el foc i la sang, i els habitants de Nínive, recordant el que els havia dit Younes, convençuts que una gran bola de foc cauria sobre d’ells, es penediren de la seva idolatria. I quan Younes tornà a Nínive, els seus habitants el triaren com el líder que els ensenyà a adorar l’únic deu, Al·là, i a abandonar el desig de representar-lo en dibuixos o escultures.
La cèl·lula de Ripoll, creada per l’imam, Abdelbaki Es-Satty, es va dissenyar seguint les crides de l’Estat Islàmic fetes des de Mossul per tal d’atemptar a Europa. A Mossul, Nínive, Abu Baker al-Bagdadi s’havia proclamat el nou califa que anunciava que faria renéixer l’Islam, exportant a la pràctica sense matisos una visió de la religió que, interpretant literalment l’Alcorà, proposa tornar a la societat del segle VIII.
El dissabte 26 d’agost a la tarda, a la mateixa hora que es feia la manifestació de repulsa a Barcelona en la que Felip VI va ser escridassat, es celebrà una concentració a Ripoll en la que una de les que hi va intervenir va ser Hafida Oukabir, germana de Moussa Oukabir, abatut a Cambrils, i de Driss Oukabir, detingut pels Mossos, en ser qui va llogar les furgonetes i que es va fer enrere a última hora d‘immolar-se com a màrtir. La germana del Moussa i Driss va fer una intervenció des de l’escenari en la que gairebé donà part de la culpa dels crims comesos pels nois a la societat d’acollida. I en acabar molta gent se li va abraçar demanant-li perdó per la nostra islamofòbia, que hauria provocat que el seus germans haguessin agafat el camí equivocat. Aquell 26 d’agost mentre Hafida Oukabir parlava des de la tribuna a Ripoll es feia la manifestació a Barcelona encapçalada per Mariano Rajoy, Felip VI, Carles Puigdemont i Ada Colau. I a primera fila entre el President espanyol i el Rei, els organitzadors hi posaren una nena musulmana coberta amb el vel i doble màniga llarga, i al costat de Colau una altra adolescent també amb vel i màniga llarga. Potser es volia comunicar que les nenes i noies musulmanes condemnaven els atemptats, però la imatge reforçava la tendència integrista que una nena musulmana s’ha de cobrir tot el cos.
Durant el judici a l’Audiència Nacional que començà el novembre de 2020 es va fer públic un vídeo gravat pels nois de Ripoll a la casa d’Alcanar en el que apareixen Younes Abouyaaqoub, el conductor assassí de la Rambla, Mohamed Hichamy, mort a Cambrils, i Youssef Aalla, mort a l’explosió d’Alcanar, preparant armilles explosives mentre en català, castellà i àrab fan tota mena d’amenaces i mostren el seu odi vers Occident. A Younes se’l veu somrient amb una armilla explosiva senyalant al cel i Youssef embolica amb cinta aïllant un cilindre d’explosius. “Al·là ens ha promès el Paradís, a vosaltres l’Infern”, diu Youssef Aalla mirant a càmera. Hichamy, que està en segon pla assegut sobre un matalàs intervé: “us penedireu d’haver nascut, sobretot vosaltres, Mossos d’Esquadra mal parits!” Younes en àrab afegeix “Protegirem la nostra religió”. Però a diferència de vídeos habituals de gihadistes en els que justifiquen els atemptats que es disposen a fer, sovint immolant-se, no hi ha cap referència als musulmans morts a Palestina o a Síria. Es disposen a matar pel simple fet de ser una societat infidel com explica la història de Younes-Jonàs a l’Alcorà.
La manera com es va gestionar l’endemà dels atemptats, on molta gent a Ripoll va tenir la sensació que es culpava més a la societat d’acollida que a les idees de l’Estat Islàmic i que s’empatitzava més amb les famílies dels assassins que amb les víctimes dels seus crims, va tenir molt a veure amb que Sílvia Orriols aconseguís entrar com a regidora el 2019. I l’impacte d’aquelles imatges fetes públiques tres anys després durant el judici, va tenir molt a veure amb que Sílvia Orriols ja com a líder d’Aliança Catalana guanyés les eleccions amb sis regidors el juny de 2023. Els dubtes sobre el paper dels serveis secrets espanyols o no haver-se respost perquè quan l’imam va sortir de la presó es va anul·lar l’ordre d’expulsió, evidentment van reforçar allò que va dir el comissari Villarejo que potser es volia donat un petit ensurt abans de l’1 d’octubre i se’ls en va anar de les mans. Sense els atemptats, Aliança Catalana no hagués arrelat políticament, però també ha tingut molt a veure en el seu èxit la frustració de molts independentistes per no haver-se culminat el viatge a Ítaca promès. Si Vox va necessitar afegir al discurs euroescèptic, xenòfob i ultracatòlic, l’element que els independentistes anaven a trencar Espanya, per enlairar-se electoralment, Aliança Catalana no hagués entrat al Parlament si només fos una nova versió de la desapareguda Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. Aliança ha necessitat de dos elements més. “Espanya ens envia islamistes per destruir-nos”, com diu Orriols, i el desengany per no haver culminat la independència.
Però més enllà que sense els atemptats no hagués irromput Aliança Catalana, el 17-A va ser l’inici d’un període convuls pels Mossos d’Esquadra. Primer desarticulant la cèl·lula, si bé sense fer autocrítica de perquè no es va intentar ferir sense matar -tècnicament hagués estat possible- a alguns dels seus membres per poder aclarir millor els dubtes i teories conspiranoiques sobre les seves autories. Però amb aquella desarticulació Mariano Rajoy i el ministre Zoido van agafar ganes als Mossos per haver deixat fora de joc a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Trapero es convertí en un símbol.
Després el paper del Mossos l’1 d’octubre, el 155 i el judici al Major del cos que finalment seria absolt en convèncer al tribunal que tenien un pla per detenir Puigdemont si ho ordenava un jutge. Després un canvi de consellers amb Joaquim Forn, Miquel Buch, Miquel Sàmper i Joan Ignasi Elena amb un procés de nomenament del Comissari Eduard Sallent com a nou Major suspès judicialment a petició dels sindicats. I uns Mossos emprenyats per les concessions fetes des del Palau de la Generalitat per no castigar penalment als manifestants que van actuar amb violència contra agents durant la Batalla d’Urquinaona i altres episodis de protesta. La Tocata i Fuga de Puigdemont de la setmana passada ha estat l’últim cop pel cos que, agradi o no, ara sí tenia una ordre judicial que havia de complir. Les cares de circumstàncies o de pomes agres de la cúpula dels Mossos amb la nova consellera Núria Parlon i el President Salvador Illa de dimecres al Complex Egara, parlen per elles soles. Ara el president Illa ha posat a l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, com a nova consellera i a Josep Lluís Trapero com a nou Director de la Policia de Catalunya. Considero encertat el retorn de Trapero. Tinc en canvi els meus dubtes que Parlon sigui la persona que necessita el Departament i el Govern per tornar l’estabilitat al cos i per governar amb dos partits ultres al Parlament als que es voldrà fer dins i fora de la Cambra cordons sanitaris, Vox i Aliança, que buscaran la polèmica. En tot cas set anys després dels atemptats i de l’1 d’octubre, toca ja que els Mossos deixin de ser motiu de controvèrsia política i puguin fer sense ensurts ni interferències la seva feina.
