Vox nomena diputat provincial a la Diputació de Barcelona a l'ex dirigent del MSR i PxC, Jordi de la Fuente, amb llarg historial ultra i neonzai, imputat per l'atac al centre de menors del Maresme, detingut el 2009 per pintades negacionistes a una sinagoga i prologista del rus Alexander Duguin. Que Vox el nomeni a ell entre els 82 regidors de la demarcació s'entén com una exigència dels antics membres de PxC que no es pot haver fet sense el consentiment del secretari general Garriga i del vicepresident, l'ex falangista Jorge Buxadé, tots dos de Barcelona

 

                                          

De la Fuente avui a la Diputació

                                             

Aquest matí s'ha constituït a la Diputació de Barcelona i Vox ha designat com a únic diputat provincial que li pertoca de la zona electoral de Barcelona, al regidor de Sant Adrià del Besos, Jordi de la Fuente, amb llarg passat ultra, neonazi i considerat fa uns anys nacional-boltxevic. Sorpén que Vox que vetava a persones amb important passat neonazi, hagi triat a precisament a De la Fuente que té passat al MSR i PxC, i d'accions negacionistes de l'Holocaust, i que actualment està pendent de judici per l'assalt de fa quatre anys al centre menors del Masnou. Nomenar de La Fuente és una victòria del sector ex Plataforma per Catalunya que el 2019 es va fer amb el control de Vox a Catalunya.  I evidentment s'ha fet amb el consentiment del secretari general, Ignacio Garriga, i del vicepresident primer, Jorge Buxadé, tots dos de Barcelona

 

Jordi de la Fuente amb megàfon el 4 de juliol de 2019, davant de l'alberg del Masnou

Jordi de La Fuente, més a més d'estar imputat per l'atac al centre de menors del Masnou ocorregut el juliol de 2019, com he dit  té un llarg històrial ultra en l'àmbit neonazi o nacional revolucionari. 

Així va ser el candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 pel Movimiento Social Republicano (MSR). Un any abans va ser detingut i acusat de fer unes pintades a la sinagoga del barri de Les Corts de Barcelona, de caire negacionsista de l'Holocaust. La primavera de 2012 va ser investigat pels Mossos pel cas Stroika (dos intents d'assassinat a Manresa perpertats el 23 de març) en haver mantingut trucades telèfoniques amb alguns dels acusats minuts abans i després de l'atac, si bé no va ser imputat ni jutjat en haver estat el seu telèfon geolocalitzat aquella tarda vespre a Barcelona.

Considerat un dels màxims representants a Espanya de la ultradreta nacional-boltxevic, l'any 2016 va ser el prologuista de l'edició en castellà dels llibres del filòsof i politòleg ultra rus Alexander Duguin, ideòleg del concepte d'Euràsia liderada per Rússia front la decadent Europa Ocidental i Nord Amèrica. Llibres que De la Fuente va presentar a Barcelona a la Casa de Rússia. Quan va abandonar el MSR i va entrar a PxC, va liderar la campanya de la primavera de 2017 contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, Barcelona. De la Fuente és Vicesecretari d'Organització de Vox a Barcelona i fins poc abans de les municipals, el seu passat neonazi havia frenat  que anés en una llista electoral de Vox i obtenir un càrrec públic.

Precissament l'ascens de De la Fuente és coherent amb el triomf del sector més ultra de Vox que lidera Jorge Buxadé, front el més ultraliberal que lideren Iván Espinosa de los Monteros i Rocío Monasterio. Fa quatre anys va ser Rocío Monasterio qui en nom de Vox va negar que l'advocat ex dirigent de la neonazi CEDADE, José María Ruiz Puerta, que apareixia a les tertúlies de Toro TV (Intereconomía) com a membre de Vox, milités al partit. "Ruiz Puerta tiene de Vox, lo que jo de rubia", digué Monasterio en un tuit. I després d'aquest tuit i declaracions de Monasterio Ruiz Puerta va ser apartat de Vox.

                                                        

De la Fuente prologuista i presentador del llibres de Duguin a La casa de Rússia.

                 

De la Fuente presentant a l'editor neonazi, Pedro Varela, negacionista de l'Holocaust

                  Escrit d'acusació de Fiscalia contra De La Fuente per l'assalt al centre de menors del Maresme, clica.

           

Vídeo de Jordi de la Fuente, prologant i presentant llibres de Duguin.

 

Información en El País sobre la pintada de enero de 2009 en la sinagoga de Barcelona

EL JUTJAT DE TARRAGONA CITA A JUAN DE HARO COM A IMPUTAT O INVESTIGAT PEL PROGRAMA DE RÀDIO "REBÉLATE" QUE FEIA FA DOS ANYS. Ja estava imputat i pendent de judici per unes declaracions seves en favor de fer un nou Blanquerna. Donat que la citació i notificació d'estar "investigat" té data d'avui, podria ser indirectament una reposta o advertència a les seves declaracions de divendres de respondre o venjar-se per haver-lo apartat de la feina de controlador de seguretat a les festes del Vendrel

             

El dirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, ha estat notificat avui que haurà de declarar com a investigat o imputat el proper 14 d'octubre, al Jutjat d'Instrucció número 1 de Tarragona, per un segon cas o sumari relatiu a intervencions seves al programa de ràdio digital REBÉLATE, de DNJ. Per aquest programa ja tenia una causa oberta i està pendent de judici per haver dit que caldria fer més accions o atacs com els de Blanquerna, i  la Fiscalia els hi demana 8 mesos de presó.  El militant de DNJ, Javier García també està investigat o imputat en aquesta segona causa i també ha estat citat a declarar el 14 d'octubre.

Segons m'ha dit De Haro, aquesta segona causa va començar amb unes investigacions dels Mossos que han tingut com a conseqüència que el Jutjat d'Instrucció els citi a ell i a García com a investigats. 

De Haro, resident al Vendrell, ha estat notícia aquest cap de setmana en haver estat apartat de la seva feina de de controlador d'accés als concerts de la festa major del Vendrell, després que diverses persones demanessin a l'Ajuntament que fes que l'empresa de seguretat dels actes de Festa Major prescindissin d'ell, com així va passar. Llavors De Haro va dir que hi hauria resposta o revenja i que interposaria una denúncia o querella per discriminació ideològica. Donat que la notificació de que està imputat té data d'avui, podria ser una advertència indirecta pel cas que pensés fer la reposta al carrer del que va passar divendres amb l'ajut d'altres militants o simpatitzants de DN.  De Haro ha estat jutjat per diverses causes i fins ara se n'ha sortit bé.  

 Javier García també ha estat citat com a imputat o investigat

Juan de Haro

EL JUTGE ENVIA LA PROVIDÈNCIA ADVERTINT A JOSEP ANGLADA I MARTA RIERA QUE SERAN DETINGUTS SI NO COMPAREIXEN ALS JUTJATS DE REUS. Anglada va argumentar dificultats logístiques i econòmiques i la coincidència amb la Festa de la Gent Gran a Vic i va demanar declarar per videoconferència.

Després que l'expresident de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, i l'exsecretària de Presidència de PxC, Marta Riera, no van comparèixer ahir a declarar al Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus on havien estat citats a declarar, juntament amb el Secretari d'Organització de PxC, David Parada, que sí hi va anar, el jutge Diego Álvarez de Castro, titular de l'esmentat jutjat, ha comunicat avui a les parts la providència amb l'advertiment que si no compareixen el dia 11 de juliol a les 10,30 hores, es dictarà una ordre de detenció contra ells.

Anglada i Riera van ser citats per ahir  com a imputats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació (art 510 CP) comés amb la propaganda electoral de les municipals de 2011. Però van demanar al jutge de Reus poder fer-ho per videoconferència des dels jutjats de Vic, petició que no va ser admesa.  Anglada va justificar la seva impossiblitat de personar-se als jutjats de Reus per problemes logístics i econòmics per fer el desplaçament, i pel fet que ahir havia d'assistir com a regidor de Vic a la Festa de la Primavera de la Gent Gran. Anglada i Riera van ser destituits i expulsats de PxC el febrer de 2014,  iniciant-se un culebrot de denúncies i querelles creuades amb l'actual Direcció, amb una presumpta conspiració per matar Anglada per la que imputats ara diferents membres de l'Executiva de PxC.
Per les propers setmanes han estat citats la resta dels qui eren membres de l'Executiva de PxC el maig de 2011. I David Parada, que ja ho va fer ahir, va explicar al jutge que l'any 2011 Anglada era el president del partit i com a tal ho controlava i ho decidia tot de manera personalista, fos el programa electoral, fos la propaganda de la campanya. Va matisar, però, que uns advocats dels que no va dir el nom, havien validat el contingut del programa i la propaganda electoral per tal que no hi hagués res que es pogués considerar delictiu.
 

Providència del Jutge

 Anglada a la porta dels Jutjast de Reus, el desembre de 2013 quan va anar a donar suport a Albert Tafalla, cap de llista de PxC a Reus, quan va ser cridat a declarar per primera vegada per la propaganda de 2011. Com es va fer denúncies similars a diferents jutjats, tot el cas s'ha centralitzat en una sola causa a Reus, primer lloc on  es va denunciar.

 Marta Riera, sortint dels jutjats de Vic fa un any, darrera de Josep Anglada

AJORNADA A L'ABRIL LES DECLARACIONS DE L'ANTERIOR EXECUTIVA DE PxC IMPUTADA PER LA DIFUSIÓ DE MAILS PRIVATS D'ANGLADA I PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE FACE, TWITTER, BLOG I MAIL D'ANGLADA, RIERA I RAVELLO. Continua el procés de federació entre PxC, PxL i España2000 mentre Barranco torna amb força a PxC

El titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha ajornat pel 20 i 27 d'abril la declaració dels membres de l'Executiva de PxC que havien estat citats pels propers dijous 18 i 25 de febrer. Els membres de l'Executiva estan imputats per la usurpació dels comptes de mail, face, twitter, i blog de Josep Anglada, Marta Riera i Enric Ravello i per la difusió dels correus personals d'Anglada i Riera. 

El motiu de l'ajornament és que alguns dels imputats o "investigats" no han pogut ser localitzats en haver-se tancat la seu oficial del partit, ubicada fins fa uns mesos al carrer Emili Juncadella d'Esplugues de Llobregat. Donat que el Secretari General de PxC Robert Hernando, està imputat en el mateix jutjat de Vic pel suposat pla per provocar un accident i ferir o matar a Josep Anglada, el jutge ha demanat a Hernando que  localitzi a la resta dels citats.

  Els membres de l'anterior executiva de PxC. Molts ja no són a PxC

 Els fets, que van ser denunciats pel fundador de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, que es querellà contra la cúpula de PxC, van passar el 8 de febrer de 2014, dia en que la majoria de membres de l'Executiva de PxC es reuniren sense la presència d'Anglada i Marta Riera, i, gràcies a l'ajut de l'informàtic del partit, s'apropiaren i canviaren les contrasenyes dels comptes de mail, facebook i twitter d'aquets dos i d'Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals, i després de modificar la contrasenya de la web de PxC, anunciaren que Anglada havia estat destituït. Dies més tard van a difondre a militants de PxC els correus personals entre Anglada i Riera.
El Jutge Gómez Arbona o el seu substitut, donat que sembla que deixa Vic les properes setmanes,  prendrà declaració en qualitat d’imputats a Xavier Simó, August Armengol, Robert Hernando, David Parada, Juan Garriga, Jaime Padilla, Menchu Martí i Daniel Ordóñez, el proper 20 d'abril de 2016, i a Miguel Ángel Chiquillo, Ignacio Mulleras, Eduard Pallerola, Jordi Pere Casanova, Josep Badia, Carles Francisoud i Mónica Lora, el dia 27.

PABLO BARRANCO IMPULSA LES RELACIONS INTERNACIONALS DE PxC MENTRE CONTINUA EL PROCÉS DE FEDERACIÓ ENTRE PxC, ESPAÑA2000 I PxL

 D'altra banda continua el procés per construir una federació de partits entre PxC, España 2000 i el Partido X La Libertad, que es formalitzarà mitjançant un congrés que se celebrarà a Tarragona a mitjans d'abril. 

Aquest procés es va iniciar després de la patacada electoral de PxC i PxL a les municipals de maig, la pèrdua de regidors d'España 2000 a València i la pujada d'España 2000 al Corredor de Henares.   En aquelles eleccions Rafa Ripoll va tornar a ser escollit regidor d'Alcalá de Henares, obtenint a Alcalá 5.214 vots (5,82%), a la vegada que España 2000 s'expandia amb un regidor a San Fernando de Henares, tres a Velilla de San Antonio i un a Los Santos de Humosa. En canvi, el Partido X la Libertad (PxL) de José María Ruiz Puerta (força aliada de PxC), tot i l'àmplia campanya que van fer, va fracassar obtenint només dos regidors a tot Espanya. Ara, segons s'anuncia a la web de PxC, s'han fet diverses reunions per acordar el nom, l'organigrama i el programa de la nova formació o federació.    

Simúltàniament al procés de federació o unificació de PxC, PxL i España 2000, el nou vicepresident de PxC, Pablo Barranco -que recordem que va ser expulsat de PxC l'octubre de 2010 quan era el Secretari General- ha viatjat aquest últims dies a Düsseldorf i Dresden per rebre el suport del partit Alternativa per Alemanya a la nova federació espanyola i conèixer el moviment islamòfob PEGIDA. 

Barranco que fou expulsat de PxC en una de les seves purgues internes, i posteriorment fou regidor de Sant Just Desvern i candidat a les europees per VOX, retorna amb força a PxC mentre bona part dels dirigents del partit per participaren en l'expulsió d'Anglada han abandonat ja PxC després de la patacada electoral del passat mes de maig.

Barranco (dreta de la imatge), torna amb força a una PxC on ja no hi militen la majoria dels que el van expulsar quan era Secretari General

LA MALA MEMÒRIA DE GARCIA ALBIOL. Quan ell va ser jutjat hi va anar acompanyat de regidors i diputats i més d'un centenar de seguidors manifestant-se vinguts en autocar des de Badalona

Poca memòria ha de tenir el líder del PP català, Xavier García Albiol, que ha qualificat la concentració d'alcaldes i diputats acompanyant al president Artur Mas fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, "d'acte de pressió i xantatge vers els tribunals, propi de règims com el veneçolà i de dictadures com Cuba ". 
Dic que Albiol ha de tenir molt poca memòria atès que, fa menys de dos anys, el 20 de novembre de 2013, quan ell va ser jutjat per un presumpte delicte d'incitació a l'odi per les octavetes vinculant immigració amb delinqüència i les posteriors declaracions justificant-les, es va presentar al judici caminant des de la plaça Cerdà acompanyat per un nodrit grup de parlamentaris i regidors populars -de alcaldes el PP no tenia més que Badalona i Castelldefels-, fins a les portes de la Ciutat de la Justícia, situada a uns dos-cents metres. 
Allà l'esperaven un centenar llarg de veïns de Badalona, ​​arribats en dos autocars, que portaven pancartes d"Albiol, estem amb tu", "Volem viure en pau" o "Albiol, no et rendeixis". A la porta dels jutjats Albiol va ser ovacionat pels seus seguidors als quals va saludar i abraçar, i entre crits de suport i pancartes, va fer declaracions a la premsa.  
Tot seguit es va dirigir a la sala del Jutjat Penal número 18, acompanyat per una quinzena de càrrecs públics del partit, entre els quals estaven, a més de regidors de Badalona i altres ciutats, la senadora Alicia Sánchez Camacho i el regidor barceloní, Alberto Fernández Díaz. I mentre va durar el judici, els seguidors d'Albiol es manifestar lliurement a les portes de la Ciutat de la Justícia.  
I ningú aquell dia se li va ocórrer dir que el fet que l'imputat entrés a la sala acompanyat de càrrecs públics, i hagués organitzat dos autocars de seguidors, era un xantatge al tribunal o un atac a la independència de la justícia. Tampoc no va dir res ni l'Audiència de Barcelona, ​​ni el Tribunal Superior de Justícia sobre aquella manifestació organitzada pel mateix PP. 
Sí que hi ha una diferència entre l'acte de suport a Albiol en el seu judici, i la compareixença d'avui de Mas com a imputat. Els alcaldes que han acompanyat al President són, en cas que es sentenciï que hi ha hagut delicte, col·laboradors necessaris del delicte que va fer Mas de posar les urnes. 
I l'autoinculpació al carrer de persones que han comès el mateix acte pel qual algú és jutjat, és quelcom habitual en nombrosos judicis per un delicte diguem, col·lectiu, com vagues o manifestacions. Quan cinc persones són jutjades per una manifestació presumptament il·legal en què van participar centenars, és habitual que molts dels que van ser partícips d'aquesta acció, acompanyin als encausats o es concentrin a la porta dels jutjats. 
Certament no és el mateix que es manifestin a les portes d'un jutjat un centenar de sindicalistes que van organitzar una protesta mentre s'interroga als quatre detinguts o imputats, que quatre-cents alcaldes. Però és que els còmplices i coautors en aquest suposat delicte van ser els mateixos alcaldes que van facilitar la logística i van cridar als ciutadans a participar en el procés participatiu del 9-N. 

Així doncs, la presència dels alcaldes, més que una pressió, és una ratificació que si hi va haver delicte i ha d'haver càstig penal, ells, com a màxima autoritat dels seus municipis, també van desobeir i van delinquir. Significa que malgrat que Artur Mas s'hagi declarat responsable del 9-N, ni està sol, ni el delicte que se l'imputa el va fer només amb l'ajuda de les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La presència d'alcaldes és només un recordatori que si es considera que s'ha comès un delicte, el delicte és col·lectiu i hi ha molta gent al darrera

Xavier Rius, periodista

 Albiol anant cap a la sala acompanyat de diputats i regidors

 Manifestants portats amb dos autocars a la porta del judici a Albiol

 Albiol, el dia del judici arribant acompanyat per regidors, diputats i sendors a la Ciutat de la Justícia

Poca memoria debe tener el líder del PP catalán, Xavier García Albiol, que ha calificado la concentración de alcaldes y diputados acompañando al president Artur Mas hasta las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de "acto de presión y chantaje hacia los tribunales, propio de régimenes como el venezolano y de dictaduras como Cuba". 

Digo que Albiol debe tener muy poca memoria dado que, hace menos de dos años, el 20 de noviembre de 2013, cuando él fue juzgado por un presunto delito de incitación al odio por los folletos vinculando inmigración con delincuencia y las posteriores declaraciones justificándolos, se presentó al juicio andando desde la plaza Cerdà acompañado por un nutrido grupo de parlamentarios y concejales populares -de alcaldes el PP no tenía más que Badalona y Castelldefels-, hasta las puertas de la Ciutat de la Justícia, situada a uns doscientos metros. 

Allí le esperaban más de un centenar de vecinos de Badalona, llegados en dos autocares, que portaban pancartas de "Albiol, estamos contigo", "Queremos vivir en paz" o "Albiol, no te rindas". 

En la puerta de los juzgados Albiol fue jaleado por sus seguidores a los que saludó y abrazó, y entre gritos de apoyo y pancartas hizo declaraciones a la prensa. Acto seguido se dirigió a la sala del Juzgado Penal número 18, acompañado por una quincena de cargos públicos del partido, entre los que estaban, además de concejales de Badalona y otras ciudades, la senadora Alicia Sánchez Camacho y el concejal barcelonés, Alberto Fernández Díaz. Y mientras duró el jució, los seguidores de Albiol estuvieron manifestándose libremente en las puertas de la Ciutat de la Justicia. Y nadie aquel día se le ocurrió decir que el hecho que el imputado entrara en la sala acompañado de cargos públicos, y hubiera organizado dos autocares de seguidores, era un chantaje al tribunal o un ataque a la independencia de la justicia. Tampoc dijo nada ni la Audiencia de Barcelona, ni el Tribunal Superior de Justicia sobre aquella manifestación organizada por el propio PP.

Sí que hay una diferencia entre el acto de apoyo a Albiol en su juicio, y la comparecencia de hoy de Mas como imputado. Los alcaldes que han acompañado al president son, en caso que se sentencie que ha habido delito, colaboradores necesarios del delito que hizo Mas de poner las urnas. 

Y la autoinculpación en la calle de personas que han cometido el mismo acto por el que alguien es juzgado, es algo común y habitual en numerosos juicios por un delito, digamos, colectivo como huelgas o manifestaciones. Cuando cinco personas son juzgadas por una manifestación presuntamente ilegal en la que participaron cientos, es habitual que muchos de los que fueron partícipes de dicha acción, acompañen a los encausados o se concentren en la puerta de los juzgados.  

Ciertamente no es lo mismo que se manifiesten a las puertas de un juzgado un centenar de sindicalistas que organizaron una protesta mientras se interroga a los cuatro detenidos o imputados, que cuatrocientos alcaldes. Pero es que los cómplices y coautores en este supuesto delito fueron los mismos alcades que facilitaron la logística y llamaron a los ciudadanos a participar en el proceso participativo del 9-N.   Así pues, la presencia de los alcaldes, más que una presión, es una ratificación de que si hubo delito y debe haber castigo penal, ellos, como máxima autoridad de sus municipios, también desobedecieron y delinquieron. Significa que pese a que  Artur Mas se haya declarado responsable del 9-N, ni está sólo, ni el delito que se le imputa lo hizo él sólo con la ayuda de las conselleres Joana Ortega e Irene Rigau. La presencia de alcaldes sólo es un recordatorio para que en el caso que se considere que ha habido delito, el delito es colectivo y hay mucha gente detrás.
Xavier Rius

Llegir en català al Periódico

 Llegir en castellà al Periódico

JOSEP ANGLADA ES PRESENTARÀ A LES MUNICIPALS AMB LA SIGLA DE PLATAFORMA VIGATANA. Competirà amb la llista de PxC que encapçalarà J C Fuentes i la independentista islamòfoba de SOM catalans d'Ester Gallego. Les regidores Marta Riera i Pilar Catalán es barallen a les oficines municipals del Palau Bojons

Tot i que fa uns mesos semblava que Josep Anglada competiria a les municipals de maig amb la seva nova sigla, Plataforma Democràtica X Catalunya, amb la de Plataforma X Catalunya, sigui pels suports insuficients de regidors i militants al nou projecte, sigui perquè legalment encara pugna als tribunals per invalidar la seva destitució de fa un any, avui ha anunciat que es presentarà a Vic sota la sigla de Plataforma Vigatana (PLVI), partit legalitzat el 15 de gener de 2001, però que, sense dissoldre's, els seus impulsors van legalitzar l'abril de 2002 Plataforma X Catalunya, després que contactessin amb Anglada  l'August Armengol del Vendrell i Mateu Figuerola de Cervera.  

De moment Anglada no ha aclarit si el nou partit, PDxC, es presentarà o no a algun municipi, mentre PxC ja ha confirmat que es presentarà a més de 85 localitats. El cap de llista de PxC a Vic serà el regidor Joan Carles Fuentes que està imputat per la presumpte conspiració per provocar-li un accident de trànsit, si bé el jutge fa dos dies ha aixecat l'ordre de protecció i allunyament de Fuentes vers Anglada.

En el seu comunicat Anglada afirma que "ha decidit finalment presentar-se pel partit que ell mateix va fundar l’any 2001. D’aquesta manera, el líder identitari farà realitat el  somni de poder-se presentar a la seva ciutat natal amb un nom tan emblemàtic i que s’identifica el 100% amb els ciutadans de Vic com és Plataforma Vigatana (PLVI)". I ha deixat clar que a part de continuar amb el seu discurs i propostes vers la immigració,  “Plataforma Vigatana serà l’únic partit que s’oposarà radicalment a la implantació del porta a porta de recollida d’escombraries” sense contenidors i amb uns vespres per cada tipus de  residus “pels problemes i costos  que aquests sistema representaria pels ciutadans de Vic”.

Es probable que Anglada sigui l´únic cap de llista de fa quatre anys a Vic que repeteixi de número 1. Més a més de les llistes xenòfobes, antiimigració identitàries o ultres -o defensores de primer els de casa- de PxC i PLVI, també és presentarà a Vic SOM Catalans, partit identitàri, islamòfob i independentista, encapçalat per l'ex dirigent de PxC, Ester Gallego, que encapçalarà la llista a Vic.  També pertanyen a  SOM el regidor ex-PxC d'Esparreguera, Sergi Hidalgo, i l'ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello. 

Si com sembla CDC i UDC pacten sense traïcions i desacords el cap de llista, fet que fa anys va beneficiar molt a Anglada, penso que dels 5 regidor que va obtenir PxC, com a molt, del total de les tres llistes, només en sortirà un o dos.  

D'altra banda, ahir dimarts, es va produir un incident entre la regidora ex-PxC, Marta Riera i els regidors de PxC, Pilar Catalán, Joan Carles Fuentes i Cristina Gayoso, quan Riera va anar als despatxos municipals de la Casa Bojons, on uns i altres tenen les oficines, i sembla que Riera va voler recollir unes cadires que ella reivindica com a pròpies que eren a una de les dependències de PxC. Segons PxC, Catalán li va negar l'entrada, i va haver-hi alguna mala paraula i empenta a la porta, però Marta Riera diu que va ser Gayoso qui li va impedir l'entrada. Es va trucar a la Guàrdia Urbana i Catalán va denunciar a Riera. El judici de faltes per aquests fets se celebrarà la propera setmana.   

 Anglada sortint dels jutjats de Vic, amb la regidora Marta Riera que segurament anirà de número 2 a la llista de Plataforma Vigatana

 J C Fuentes, serà el cap de llista de PxC

Ester Gallego, que va ser candidata de PxC a Manlleu, serà cap de llista de SOM Catalans a Vic. A sota amb Enric Ravello

EL JUTGE MANTÉ LA IMPUTACIÓ D'HERNANDO, FUENTES I MULLERAS PER LA CONSPIRACIÓ PER PROVOCAR UN ACCIDENT I LESIONS A ANGLADA, MANTÉ L'ORDRE D'ALLUNYAMENT VERS L'ADVOCAT F. BUENO, PERÒ LA SUSPÈN VERS ANGLADA. La Guàrdia Urbana intervé a les oficines municipals per separar a les regidores M Riera i P catalán que es barallen físicament.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Vic, amb data d'ahir, dia 2 de març, ha desestimat el recurs de reforma contra la imputació del Secretari General de Plataforma X Catalunya, Robert Hernando, el regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, i el d'Olot, Nacho Mulleras, per uns presumptes delictes de conspiració per atemptar contra càrrec públic i per causar lesions, tipificats en els articles 553 i 151 del Codi Penal, en tornar a considerar que de les gravacions i whatsapps aportats per l'advocat Francesc Bueno es desprenen indicis racionals que els imputats volien provocar un accident de trànsit a Anglada després d'un dinar en el que se l'havia d'emborratxar, i col·lisionaria amb un camió que l'esperaria a tal efecte. Així doncs els procediment judicial continua i les imputacions continuen.

El jutge sí que ha acceptat suspendre l'ordre d'allunyament dels tres dirigents de PxC vers Anglada, en no haver-se produït cap incident en el mes que ha estat vigent, en el que, amb presència policial, sí que Fuentes i Anglada han coincidit en els plens i reunions de l'ajuntament. Però ha rebutjat suspendre l'ordre d'allunyament i comunicació dels tres vers l'advocat Francesc Bueno, donat que és qui va denunciar els fets i podria patir represàlies. L'auto del jutge rebutja les al·legacions que, Bueno en passar a Anglada i a la policia les gravacions i whatapps amb Hernando, Fuentes i Mulleras hagi trencat el secret professional d'un advocat vers els seus clients, donat que considera que Bueno no actuava com a lletrat, sinó com a simpatitzant de PxC.

D'altra banda J Carles Fuentes posa en dubte que hi hagi realment ordre d'allunyament d'ells tres cap a Fc Bueno, donat que si bé  consta a l´auto del 26 de gener al Fonament Jurídic número 7, no queda clar a la part final o dispositiva. 

Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras sortint dels jutjas de Vic el passat 26 de gener

El Secretari General de PxC, Robert Hernando, en una recollida d'aliments per la gent de casa

S'ha de dir que en el laberint de denúncies creuades entre Josep Anglada i la direcció que el va destituir, el regidor Joan Carles Fuentes haurà de declarar com a imputat el 3 d'abril al Jutjat número 3 de Vic que l'ha imputat per tinença d'armes. Anglada també haurà de declarar en un altre jutjat per la suposada apropiació de diners de PxC amb els que, dos mesos abans de la seva destitució, s'hauria comprat un Mercedes d'alta gama.

BARALLA A LES OFICINES MUNICIPALS ENTRE MARTA RIERA I PILAR CATALÁN
D'altra banda, avui dimarts, s'ha produït una baralla amb contacte físic entre la regidora ex-PxC, Marta Riera i la de PxC, Pilar Catalán, quan Riera ha anat als despatxos municipals de la Casa Bojons, on PxC té el despatx, a recollir unes cadires que Riera reivindicava com a pròpies. Sembla que Catalán li ha negat l'entrada i hi ha hagut contacte físic i insults, havent d'intervenir la Guàrdia Urbana. El judici de faltes per aquests fets se celebrarà la propera setamana.

"NO ÉS NORMAL QUE GOVERNI A SALT UN ALCALDE IMPUTAT PEL CAS MANGA I ABUSOS SEXUALS, GRÀCIES AL SUPORT DELS REGIDORS XENÒFOBS", DIU IOLANDA PINEDA A L'ACTE D'INICI DE LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS. "Fins ara la Juana i el Mohammed s'han tolerat com a veïns, però hem d'aconseguir que es mirin als ulls i es puguin entendre en un espai comú"

"Un batlle que té formes autoritàries, insulta, tracta amb menyspreu tothom que discrepa i manté una visió classista i masclista", es com ha qualificat Iolanda Pineda, ex-alcaldessa i candidata del PSC a l'alcaldia de Salt, a l'alcalde Jaume Torramadé, a l'acte de presentació de la seva candidatura a les eleccions de maig, celebrat quest vespre a la Coma Cros. Pineda, davant de prop de dues-centes persones, ha lamentat que Torramadé hagi "fracassat lamentablement amb el que hauria d'haver estat el seu principal objectiu: l'ocupació". 

Després de recordar les seves arrels saltenques i l'origen de la seva família, ha criticat que l'actual alcalde de CiU no aprofiti les bones comunicacions, les hortes i els equipaments culturals i universitaris. També va lamentar que "allò que hauria de ser una convivència entre persones diferents ha derivat en un xoc cultural de mal agafar". Ha admés que els problemes de convivència a Salt existeixen, i ha apostat per fomentar-la amb un model de ciutat amb espais públics."Fins ara la Juana i el Mohammed s'han tolerat com a veïns, però hem d'aconseguir que es mirin els ulls i es puguin entendre en un espai comú"  I ha remarcat que "tots junts fem Salt", en referència a l'Ajuntament, la societat civil i les entitats, fent un esment especial en les de la Coma-Cros. I aquí ha retret a l'alcalde la recent prohibició de posar taules informatives de partits i entitats a la majoria de places i carrers de municipi al llarg d'aquest any 2015.

Pel que fa a la manera d'afrontar la pobresa i l'atur que pateixen milers veïns de Salt ha afirmat  que "el govern municipals pensa que la pobresa a Salt és un grapat de pols i borrissol que s'ha d'escombrar sota l'estora". I ha lamentat que estigui destinant més recursos Càrites que l'Ajuntament, que té una partida  pel fons d'emergència social de només de 19.000 euros a l'any. 

Pineda també ha criticat que en quatre anys no hagi fet cap actuació pel barri Centre (el més densament poblat i amb més problemàtiques), i es fes enrere del projecte de centre cívic aprovat l'anterior mandat.  També ha lamentat que Salt tingui un alcalde acusat d'abusos sexuals, i imputat, també, pel cas Manga de corrupció i prevaricació.

Pineda ha tingut unes paraules d´agraiment pel suport rebut aquests anys pels també regidors socialistes, Tomas Lama, Yasmina Abad, Soumaya Waez, Mingo Álvarez i Carles Borrell, i  s'ha definit a ella mateixa "d'esquerres i socialista;  del PSC, que amb els seus encerts i desencerts, porto al cor. Sóc saltenca i catalanista, perquè m'estimo la vila i la nació que m'ha vist néixer, créixer i que m'ha donat oportunitats"

Abans de Iolanda Pineda, ha intervingut l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i diputada, Núria Parlon, que ha destacat les similituds del seu municipi amb Salt, tant pel que fa a la seva densitat urbana com per l'alt índex de població d'origen immigrat. Parlon ha qualificat a Pineda de "dona implicada amb la seva ciutat i que aporta la mirada de les dones a la política", i s'ha mostrat “convençuda” que els saltencs “tornaran a donar suport a Pineda” en les eleccions. Pineda també ha estat acompanya del diputat i alcalde de Palafrugell, Juli Fernández , del senador gironí, Rafel Bruguera, i de la regidora i candidata per l'alcaldia de Girona, Sílvia Paneque.

Tot fa pensar que en aquestes eleccions cap grup tindrà majoria absoluta i caldrà un pacte de diverses forces. Sembla que ERC, que va quedar fora del consistori el 2011, ara amb Jordi Viñas, tindrà un bon resultat, CiU patirà el desgast dels escàndols de Jaume Torramadé, PxC que va obtenir tres regidors, cap dels quals continuen ja a PxC, podria quedar-se fora del consistori o treure'n només un, la CUP-Independents per Salt, que en va treure dos, pot patir la pujada d'ERC, i ICV-EUiA, que es va quedar fora fa quatre anys es presentarà amb Podem. No se sap qui encapçalarà la llista de PP, que té un regidor que s'ha limitat a donar suport a Torramadé com han fet també dos dels tres regidors de la llista de PxC. També es presentara el partit local Gent per Salt, que fa quatre anys no va aconseguir representació i fa un discurs, penso demagog, i d'escampar rumors.

Juli Fernández, Primes Secretari del PSC a les comarques gironines, al costat de Pineda

Prop de dues-centes persones han assistit a l'acte

Pineda, amb la seva filla, la diputada i alcaldessa de St Coloma, Núria Parlon, la regidora gironina S Paneque, i Juli Fernández, diputat i alcalde de Palafrugell

EL FISCAL DEMANA UNA CONDEMNA A TORRAMADÉ PEL DELICTE D'ABUSOS SEXUALS

La presentació de la candidatura de Pineda s'ha fet l'endemà que es conegués que el fiscal sol·licita una condemna a Torramadé pel delicte d´abusos sexuals pels suposat tocaments sexuals a la llavors assessora d'UDC a la diputació i membre de la llista de CiU a Salt, Minerva Amador en el sopar que CiU de Salt va celebrar a Girona, hores abans de l'acte d'inic de campanya electoral a les eleccions catalanes del 8 de novembre de 2012. Tocaments que tot i que alguns dels assistents haurien comentar en públic amb tota mena de detalls l'endemà a Salt, Girona i Bescanó, Torramadé va negar, posant una querella que no va fructificar contra Amador per intent d'extorsió. 

El testimoni clau d'aquest afer és el cap de gabinet de la Diputació, Josep M Amargant, a qui Torramadé li va demanar que arribés a un acord econòmic amb Amador per tal que no denunciés el fets. Amargat, després que els regidors saltencs i l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, ho neguessin en un document escrit, ho va explicar tot en un article caústic i detallat al Diari de Girona titolat "Quina nit la d´aquell dia (The Beatles o les mentides de Torramadé and friends)"

L'escándol va motivar que Torramadé fos apartat de la presidència de la Diputació de Girona però, en canvi, es va negar 

 Així l'escrit de qualificació provisional del fiscal considera que Torramadé, va cometre un delicte d'abusos sexuals contra l'exassessora del partit, Minerva Amador, quan la va sotmetre a diversos tocaments la nit del 8 de novembre de 2012. Tot i que el Codi Penal castiga els fets amb entre un i tres anys de presó (article 181.1) la fiscalia opta per sol·licitar que pagui una multa de 3.600 euros i indemnitzi l' ex amb 1.000 euros per danys morals.

A l'espera que se celebri el judici, l'escrit de qualificació provisional del ministeri públic posa de manifest que durant el sopar d'inici de la campanya electoral autonòmica diversos càrrecs de CiU van sopar al restaurant El Teatret de Girona, i quan  alguns van sortir a fumar fora Torramadé va iniciar una conversa amb la seva càrrec de confiança "acariciant-li les mans i arribant a agafar-les durant uns minuts" per, seguidament acariciar-li "amb la seva mà el contorn del pit" per damunt la roba i posar les seves mans als genolls de l'assessora mentre li comentava que pensava en ella per anar a la llista electoral de Salt a les properes eleccions municipals de maig.

Quan Amador va negar la seva voluntat a integrar la llista, Torramadé "amb renovades intencions lascives", va anar pujant la seva mà mentre li comentava "Si tens un lloc, si tu vols princesa pots ser el que vulguis a Salt". Va acabar arribant a la zona genital sense aconseguir tocar-la després que Amador interposés les seves mans i va tornar a tocar-li el pit.

En abandonar el local, tots els comensals es van dirigir al c/Albareda de Girona per celebrar l'acte de partit d'inici de campanya i el fiscal creu que Torramadé va intentar tornar a apropar-se a Amador i va arribar a agafar-li la mà. Per poca estona, perquè ella va desprendre-se'n ràpidament i "buscant protecció" del regidor Robert Fàbregas. Allà els dirigents polítics de CiU va veure al president de la Diputació en un suposat estat etílic i algunes persones van escoltar en mig de l'acte polític, comentaris homòfobs al llavors alcalde de Figueres Santi Vila.

El fiscal també reclama que Torramadé no es pugui apropar a Amador a menys de 200 metres de distància durant un any i mig i proposa que en el judici declarin com a testimonis el regidors de Salt Robert Fàbregas i Josep Valentí, l'ex-assessor d'Unió, Fidel Rincón, l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, la regidora de Girona Marta Madrenas i el cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant.

Per la seva banda l'advocat d'Amador que porta l'acusació particular, demanarà que es qualifiiqui com un delicte d'abusos sexuals. I atenent a la possibilitat que ofereix el Codi Penal de castigar aquest delicte amb una multa o amb entre un i tres anys de presó -quan no hi ha hagut violència ni penetració consumada- demanarà entre un i dos anys de presó.

Jaume Torramadé, alcalde de Salt

PROBABLE IMPUTACIÓ D'ANGLADA PER LA PROPAGANDA DE LES MUNICIPALS. El cap de llista de Reus carrega la responsabilitat del díptic i del xec fals a la cúpula de PxC. Anglada eufòric i expansiu a la porta dels jutjats

 

L'advocat Fernando Oriente, Anglada fent el símbol de la vctória i proclames vers els magribins, i el cap de llista de Reus, Albert Tafalla, aquesta tarda en sortir dels jutjats

 

Aquesta tarda ha tingut lloc al jutjat número 3 de Reus la declaració com a imputat, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, del cap de llista de les municipals de 2011, Albert Tafalla. Donat que la mateixa propaganda electoral i el fals xec de 4.000 euros que pagava la Generalitat als immigrants van ser denunciats a altres jutjats de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia va decidir que el cas es veiés a Reus, primer lloc on es va posar la denúncia, en aquest cas per l'Associació de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament de Reus, Watani, entitat que presideix l'advocat, amb nacionalitat espanyola, Hilal Tarkou.  

Albert Tafalla aquesta vegada no ha estat assistit per l'advocat José Maria Ruiz Puerta, sinó per Fernando Oriente, que es conegut per haver defensat diversos grups d'extrem adreta o socialpatriotes identitaris, com l'acusació d'Alternativa Española (AES) a metges avortistes, la defensa del llibreter Pedro Varela, o fa un menys d'un mes, la del tercer judici per agressions a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet del portaveu de PxC a la ciutat, Juan Gómez Montero. 

Tafalla s'ha presentat acompanyat d'un Josep Anglada força expansiu, del vicepresident de PxC i cap del partit al Vendrell, August Armengol, del regidor de Vic, resident a les comarques tarragonines, Juan Carlos Fuentes, i de la futura cap de llista a Tarragona, Anna Romeu.

 A l'escrit presentat per Watani es denunciava PxC  per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i a  la discriminació als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011. Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut recentment de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua, que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents. 

En nom de Watani (no confondre aquesta associació amb la de Lleida que va impugnar la prohibició del burka!), ha estat present a la declaració l'advocat i president, Hilal Tarkou, les preguntes del qual, Tafalla, s'ha negat a respondre.

Sí que ha contestat Tafalla a les preguntes del jutge, a qui ha dit que ell no va participar en la redacció del fulletó electoral, tret dels sis punts específics referents a la ciutat de l'apartat "El nostre compromís amb Reus". Tafalla ha manifestat que no estava d'acord amb algunes coses que deia la propaganda electoral del seu partit com que les ajudes socials hagin de ser només només pels espanyols de casa i pel seus fills, i no pels ciutadans estrangers ni pels seus fills. També ha dit al jutge que estava disconforme amb altres punts del full electoral, com el número 7.

A la pregunta del jutge pel fals xec d'una quantia de 4.000 euros, que segons la propaganda rebrien tots els estrangers, ha contestat que sabia que PxC publicitària aquesta qüestió, però no va saber que s'havia repartit a Reus, fins que va ser ja a les bústies dels ciutadans. Així ha responsabilitzat del contingut i del seu enviament a la cúpula del partit, a qui, segons ha declarat al jutge, va manifestar el seu malestar per no comunicar-se-li prèviament a ell com a cap de llista. Davant la pregunta del jutge de si havia fet alguna declaració pública manifestant el seu descord amb coses que deia la propaganda electoral de la llista que encapçalava, Tafalla ha dit que no, que només ho va dir a la cúpula del partit. Per últim ha afegit que no tenia intenció d'incitar a l'odi, la discriminació i el racisme.

A preguntes del seu advocat, Fernando Oriente, sobre si creia que les xifres d'ajuts que reben el immigrants a Catalunya corresponien a la quantia del xec electoral, ha dit que sí, que les xifres eren certes. Preguntat si creia que aquesta propaganda amb les xifres del que reben els immigrants encaixen en el context actual de crítica política democràtica, on es diuen coses com que "Espanya ens roba" ha respost que efectivament és una comparació semblant. I per últim, front la pregunta si creia que la propaganda electoral vulnerava el articles 16 (llibertat ideològica i religiosa) i 20 (dret a la igualtat de la Constitució) ha dit que no, que en cap cas vulnerava aquests drets.

En sortit dels jutjats l'advocat de Watani, Hilal Tarkou ha manifestat satisfet el seu convenciment que Josep Anglada serà imputat i cridat a declarar. Per la seva banda, Albert Tafalla, acompanyat d'un Anglada totalment expansiu o teatral, no ha dit res de la seva disconformitat amb el contingut que acabava d'explicar-li al jutge. Josep Anglada ha agafat el protagonisme davant la premsa, i fent gestos de victòria ha manifestat que:  "Tinc clar que això no arribarà enlloc, això és una caça de bruixes contra PxC. Cap associació islamista i menys un advocat moro prohibirà a PxC defensar que primer són els de casa". En relació a Watani, Anglada ha exclamat que "no ens ha de venir a donar lliçons de democràcia a casa nostra" i ha conclòs amb un 'agraïment' a l'acusació "per la gran campanya publicitària que ens estan fent".

  

Mentre declaraven, he preguntat a Anglada que era fora, com he dit força expressiu i comunicador, pels tuits que ha fets aquest últims dies cap a certes persones plens d'insults que piula, esborra i després canviats torna a posar. Ell m'ha dit que algú li tocava el seu compte, que ell no era, i que si estava tan expansiu era a causa que fa tres setmanes que ha deixat de fumar

 Josep Anglada, expansiu, en sortir Tafalla de declarar

  L'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'acusació, satisfet en sortir de la declaració

August Armengol, Josep Anglada, l'imputat Albert Tafalla, i l'advocat Fernando Oriente

 Escrit de la denúncia que ha motivat la imputació de Tafalla.

 

 A sobre els fals xec.

  Tuit d'una de les periodistes reusenques, sorpresa per les paraules i maneres de Josep Anglada
A sota, la cap futura cap de llista de Tarragona pel 2015, Anna Romeu, que aquest migdia ha prensentat.

SEGONS EL PUNT, TORRAMADÉ DIMITIRÀ DE PRESIDENT DESPRÉS DE REIS, PERÒ QUEDARIA COM ALCALDE DE SALT, TOT I QUE MOLTES COSES HAN CANVIAT AMB LA MORT DE JORDÀ

El Punt Avui publica avui que Torramadé dimitirà probablement de la presidència de la Diputació després de Reis (clica per anar a la notícia al Punt Avui ), però segurament continuaria com a diputat provincial i alcalde de Salt. 
      L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va twitejar i declarar el dia 27 que CDC i UDC no havien actuat amb diligència en tot l'afer Torramadé (clica per anar a la notícia)  No és cap secret que des de CDC de Girona no veien bé el paper que va fa fer a Salt en el mandat de Iolanda Pineda, ni el que feia ara a Salt i la Diputació, la seva actuació amb Caixa Girona.
Des del meu punt de vista, continuar com alcalde serà allargar una agonia mentre avança el procés judicial i la investigació interna de la Diputació pels tocaments a Minerva Amador i l'intent d'aconseguir, segons s'ha publicat, d'alguna partida pública els diners per compensar el seu silenci i acomiadament, i per la denúncia en sentit contrari que va posar Torramadé a Amador que a Torramadé se li podria girar en contra. Moltes coses s'han remogut a Salt després del suïcidi la setmana passada de Joan Jordà i Avellana, que fou cap de gabinet de Torramadé a l'ajuntament de Salt en el període 1999-2007. 

La qüestió ja no és només què passa amb els regidors i militants de CiU presents al sopar del 8 de novembre que van signar i llegir una declaració negant els tocaments sexuals a la presidenta d'UDC de Salt, Minerva Amador, que confirmaria després el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant (clica per llegir article d'Amargant detallant els fets ). La qüestió també és la pressió que estan vivint aquests regidors que, presumptament, van mentir en el seu dia sobre el cas Amador,  després del suïcidi de Jordà.  

       Sembla que Jordà s'estaria "menjant un marron" de l'època 1999-2007 del que Jordà no n'era o no se'n sentia exclusivament responsable. Caldrà esperar a veure l'escrit o els escrits que va deixar abans de morir si impliquen a Torramadé i a altres regidors passats i presents de Salt i fora de Salt. Caldrà veure quina proposta té CiU per la governabilitat de Salt si Torramadé continua d'alcalde o si plega amb uns regidors que, presumptament van mentir a la roda de premsa que van fer a la seu de CiU, negant les agressions o tocaments sexuals a Amador.
    Com explico al llibre "Xenofòbia a Catalunya" (que Torramadé i Fàbregas no van signar l'autorització per presentar-lo a Salt i ho vaig fer al Centre Cívic Santa Eugènia de Girona, tocant a Salt), quan es comença a convocar la manifestació al Ple de Salt de protesta pels robatoris de multireincidents el febrer de 2010, Torramadé demana a la llavors alcaldessa, Iolanda Pineda, (PSC), que expulsi ERC de l'equip de govern i el deixi entrar a ell com a Tinent d'Alcalde d'urbanisme, insinuant que si fa aixó s'aturaran les protestes. Pineda no ho fa i passa el que passa. El que no se sabia llavors és que Torramadé estava imputat per un presumpte delicte vinculat a un cobrament per una requalifiació (Gassol) que no va poder culminar l'any 2007 en aturar-la ERC i perdre tot seguit les eleccions. En aquell moment Torramadé demana a certes persones que intervinguin per tal que ell recuperi urbanisme donat que segons insinua, tindria  negociacions urbanístiques a mitges (IKEA, punteta...), però tot semblaria que la pressió que patia Jordà era per qüestions del període 2000-2007 que el van afectar o l'estaven afectant sense ser-ne responsable, i no rebia el suport, en el sentit que calia, de Torramadé.   

Imatge del Ple de dilluns 17 de desembre

Portada Diari de Girona de 31 de desembre 2012
Segons Dairi de Girona, l'advocat Rafael Entrena, nova parella de la Vicepresidenta Joana Ortega (UDC), va cobrar 20.000 euros per un nou informe l'aeroport de Girona, tres dies abans de plegar.

Llegir informació sobre aquest pagament . Ves a notícia Diari de Girona (clica)
Informació actualitzada a 3 de gener sobre aquest segon informe aeropurtuari encarregat a l'advocat de Torramadé, dies abans de plegar.