Xavier Rius Sant: asesinato

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asesinato. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de desembre del 2018

JUZGADOS EN LA AUDIENCIA DE TOLEDO ÓSCAR DEL PINO Y OTROS TRES ULTRAS SUR ACUSADOS DE MATAR Y DESCUARTIZAR AL EMPRESARIO JOSÉ LUIS VÁZQUEZ ESCARPA. En principio hay acuerdo de conformidad con fiscalía y serán condenados a diez años y medio Del Pino y entre cuatro y medio y cinco y medio los otros. Además deberán indemnizar a la familia con 80.000 euros. Éste es uno de los tres casos recientes que militantes o ex militantes ultras asesinan y descuartizas a sus victimas: Del Pino a J.L Vázquez Escarpa, Artur Segarra (ex-PxC i Boixos Nois) a David Bernat, y César Román (ex PxM-PxC) a Heydi Paz

César Román con Anglada impulsando Plataforma por Madrid

diumenge, 3 d’abril del 2016

ARTUR SEGARRA, L'ULTRA DE TERRASSA, EX BOIXOS NOIS, CANDIDAT DE PxC I DEFENSOR DEL VEGETARIANISME DE HITLER, QUE FUGÍ D'ESPANYA DESPRÉS D'ESTAFAR VELLES I ESTÀ EMPRESONAT A TAILÀNDIA PER MATAR I ESQUARTERAR UN ENGINYER CATALÀ

(Actualitzat 21 d'abril de 2017: Segarra condemnat a mort pel tribunal penal de Bangkok)
(Llegir article sobre Artur Segarra que vaig publicar al Periódico el 12 de juliol de 2016, dia que va començar el judici que va coincidir amb l'últim capítol de la sèria La Embajada)

Aquest últims dos mesos diversos mitjans informatius, diaris i televisions, s'han dirigit a mi reiterades vegades demanant informació sobre Artur Segarra, actualment empresonat a Tailàndia, acusat de matar i esquarterar a l'enginyèr català, David Bernat, donat que fa uns anys havia militat a grups ultres. Militància de la que hi ha constància documental que havia estat candidat de PxC a Manresa el 2007 (número 20) i havia fet una xerrada a la llibreria Europa de Barcelona demanant el respecte a la vida dels animals i el règim vegetarià que com sabem, seguia Hitler. Insistent ha estat algun mitjà com Equipo de Investigación de La Sexta.

Convocatòria de la xerrada en defensa del vegetarianisme que va fer Segarra a la nenonazi, Llibreria Europa

Segarra en ser extraditat de Cambodja a Tailàndia, somrient, com si la cosa no anés amb ell

Per tot això publico aquí el blog algunes informacions contrastades que he obtingut d'aquesta persona, que demanava respecte per la vida dels animals i està acusat de matar i esquarterar a una persona. La policia creu que Bernat va ser segrestat i torturat amb l'objectiu d'entrar als seus comptes bancaris.

Artur Segarra, de 37 anys, principal sospitós de l'assassinat de l'enginyer de l'Albi (les Garrigues) David Bernat, tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelonai no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa cinc anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pels que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixien, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

És un fet que Segarra militava als grups ultres de Terrassa on vivia. Havia estat vinculat als Boixos Nois i tenia diversos tatuatges dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit.

Els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons segons fonts ben informades que no volen ser citats. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.

Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.

Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages, donat que Sabadell monopolitzava el Vallès Occidental a nivell d'extrema dreta. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal".
Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides i que és innocent o potser que disfruta sent notícia pels seus actes.

Segarra és un dels tres ultres espanyols jutjats i condemnats per assassinar i esquaterar les seves víctimes. Els altres dos són Óscar del Pino dels Ultras Surs i Hammerskins i César Román de PxL-PxC.

---------------------------
Quién es Artur Segarra? Artur Sagarra, qui és Artur Segarra? wikipedia, Tailandia, descuartizar, nazi, ultra, Boixos nois, PxC, manresa, Terrassa, biografia, Librería Europa, Bangkok

divendres, 14 de novembre del 2014

ANGLADA, L'ADVOCAT FRANCISCO BUENO I EL SUPOSAT FILL DEL REI, DENUNCIEN UN COMPLOT PER ASSASSINAR AL FUNDADOR DE PxC. Han presentat al jutjat gavacions fent-los la proposta

(Actualitzat: clica per llegir la querella íntegre)

Sembla que l'esperpent per la ruptura de PxC i l'expulsió de Josep Anglada encara depara episodis més surrealistes, amb la denúncia d'un complot per emborratxar a Anglada a Tavèrnoles i provocar-li un accident de trànsit en un revolt de tornada a Vic. Ja vaig dir fa més d'un any amb motiu de la presentació del meu últim llibre, que si es fes una novel·la sobre l'ultradreta catalana es quedaria curta, donat que la realitat superaria la ficció.

Mentre PxC (sector oficialista) i Plataforma Democràtica x Catalunya (sector Anglada) es tiren els trastos sobre si entre els ultres que van intentar trencar les urnes a l'Escola d'Hosteleria de Girona hi ha militants d'un o altre bàndol (cosa que crec que és certa), tant uns com altres viuen amb incertesa les properes municipals. Actualment del que era PxC hi ha quatre sigles: PxC: Hernando, Parada, Lora Ordóñez, Fuentes...; PDxC Anglada, Riera, Osuna, Ferrerons.. ; SOM catalans: Gallego, Enric Ravello, Hidalgo...; i Soluciones Ciudadanas: Bellalta. I tots veuen que a certs municipis els seus votants i simpatitzants (i fins i tot algun regidor) marxen a la social-populista anti-casta Podemos. En aquest context Josep Anglada denuncia un intent d'assassinat o homicidi de la seva persona per part del sector oficialista de PxC.
I encara que jo inicialment vaig pensar que aquest suposat intent de provocar un accident de trànsit a Anglada i, fins i tot, de matar-lo, era una història sense fonament per sortir als mitjans, sembla ser que a la querella que tramita el jutjat número 2 de Vic, s'aporten gravacions on Joan Carles Fuentes i un altre dirigent de PxC fan la proposta a Francesc Bueno i el suposat fill del rei Joan Carles, Albert Solà.

PRESENTADA UNA QUERELLA QUE TRAMITA EL JUTJAT NÚMERO 2 DE VIC

Així Josep Anglada ha posat una querella al jutjat de Vic per intent d'homicidi amb dol cap a la seva persona. La querella l'ha presentat l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, el mateix que a mi em va posar fa dos anys diverses querelles per injúries i calumnies, en un moment que el meu Facebook se'm va omplir de dones llatines afincades a Girona molt preocupades per mi, una de les quals, l'advocada cubana Grisel Odalis Falcón Falcón se'n va oferir sospitosament a defensar-me gratis (serveis que vaig rebutjar!) i després en una de les vistes a l'Audiència contra mi es va presentar com a lletrada de PxC, i setmanes més tard va posar en marxa a Vic juntament amb el seu company Francesc Bueno l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton a les dependènciens muncipals de PxC.

Bueno va ser notícia anys abans quan va posar la querella per paternitat del suposat fill del rei Juan Carlos, del veí de La Bisbal d'Empordà, Albert Solà que també entraria a PxC. Poc abans de l'expulsió d'Anglada de PxC Solà i Bueno van fer un comunicat anunciant que deixaven PxC per ser feixista i xenòfoba i per les males maneres del president Anglada, si bé després de l'expulsió d'Anglada van anunciar que tornaven a la PxC renovada i depurada. I ara Solà i Bueno deixen PxC, i denuncien que els actuals dirigents de PxC els hi van proposar un pla per matar aquest dijous a Anglada!

EL VOLIEN EMBORRATXAR I PROVOCAR-LI UN ACCIDENT

La querella, que va entrar ahir al jutjat de Vic, és per temptativa de delictes de danys, homicidi amb dol eventual i lesions. I ha estat presentada per Francesc Bueno contra dos alts dirigents de Plataforma per Catalunya (Robert Hernado i Juan Carlos Fuentes) en nom de Josep Anglada, el mateix Bueno i el seu client més famós, Albert Solà Jiménez, pretès fill de Joan Carles I.

A la querella es posen com a testimonis d'aquest intent de matar Anglada el mateix Francesc Bueno i a Albert Solà, ja que, segons denuncien, PxC els volia utilitzar com a instruments del seu maquiavèl·lic pla per eliminar Anglada de cara a les properes eleccions municipals.

La "proposició indecent" PxC l'hauria fet a Francesc Bueno i a Albert Solà -que recordem que van tornar a PxC després de l'expulsió d'Anglada- havia de tenir unes contraprestacions de càrrecs al partit. Bueno ja va anar de número dos de PxC a Girona a les passades eleccions catalanes, i Solà fa dos anys se l'havia presentat com a cap de llista per l'alcaldia de Barcelona o de La Bisbal d'Empordà.

Anglada, Francisco Bueno i Marta Riera a Moià amb motiu de l'acte de (no) conciliació previ a una de les querelles que em van posar en la que em demanaven 100.000 euros. A sota Albert Solà, Anglada i Bueno

Segons Solà i Bueno PxC els va proposar emborratxar Anglada en un sopar al restaurant el Roquet de Tavernoles i després quan Anglada tornés cap a casa seria envestit o fet fora de la carretera per un camió el xòfer del qual ja havia estat contractat per fer-ho. Segons la querella inicialment PxC volia que Anglada només resultés amb el cotxe danyat i que el camioner trucaria als mossos explicant que havia topat amb el vehicle de Josep Anglada que anava per l'esquerra, i en fer-li la prova d'alcoholemia els mossos el detendrien per conducció temerària sota els efectes de l'alcohol. Però sembla que aquesta versió de només provocar una imputació per conduir begut va anar canviant i es plantejava si fer sortir de la carretera Anglada i que morís o resultés greument ferit, i donat que ens comprovaria l'estat etílic d'Anglada es consideraria certa la versió del camioner.

Francesc Bueno i la seva companya, l'advocada cubana Grisel Odalis Falcón (que se'm va oferir sospitosamenta defensar-me gratis) al Ple Municipal de juliol de 2013 amb les Joventuts Identitàries de PxC, quan el Ple va debatre i rebutjar l'intent d'ubicar l'Oficina del Vigatà Autòcnom de PxC -tasca que feien Falcón i Bueno- a les dependències municipals

(clica per llegir la querella íntegre)

dissabte, 2 de novembre del 2013

L'ASSASSINAT DE DOS NAZIS GRECS. UN CRIM TOTALMENT CONDEMNABLE I QUE POT PORTAR A UN ESPIRAL DE VIOLÈNCIA

Divendres van ser assassinats dos joves d'extrema dreta a Grècia, Aryíris Kapelonis, de 22 anys, i Yorgos Fundulis, de 26. Sembla que militaven a Alba Daurada, ara en procés d'il·legalització després de l'assassinat del músic Pavlos Fyssas a mans de membres del partit neonazi .

Sempre he qüestionat políticament les consignes antifeixistes que donin peu a entendre que es vol acabar des de la violència amb l'extrema dreta i el seu discurs de l'odi. Ho qüestiono perquè sectors importants de l'extremadreta desitgen i se senten còmodes en climes de violència i confrontació al carrer. I com s'ha demostrat altres vegades, quan s'inicia aquesta dinàmica violenta l'ha guanya l'extrema dreta. Recordem sinò, el cas d'Stroika a Manresa (clica) que va ser la "resposta" a l'atac amb pedres el 12 d'octubre de 2011 al concert que celebrava Democracia Nacional al Poble Nou, resultant ferit al cap el militant de PxC, Alejandro Fernández, que va haver de ser operat dies després.

Però jo no condemno només la violència antifeixista per ser contraproduent i pot portar a un espiral de violència o perquè reforça als nazis més violents, i la seva resposta acostuma a ses més mortífera. La condemno, primer de tot, per raons morals o ideològiques. A l'extrema dreta se l'ha de combatre des de la mobilització pacífica, des de l'aplicació del Codi Penal -ara a l'espanyol es reformen els articles 510 d'incitació a l'odi i la violència, 607 de negació i apologia del genocidi i el nazisme, i el d'associació il·lícita-, des de la política, i des de la tasca de les associacions i entitats que de manera directa o indirecta treballen per la cohesió social.

Nikolaos Michaloliakos, líder d'Alba Daurada, ara a la presó
Què és Alba Daurada? (clica)
Les Joventuts Identitàries de Catalunya i Alba Daurada
Anar a la web d'Alba Daurada

divendres, 7 de juny del 2013

GÓMEZ MONTERO POC ABANS QUE LI TANQUIN EL TWITTER FA UN TWITT D'HOMENATGE A SERGI SOTO, LÍDER VIOLENT DELS BOIXOS NOIS

Poc abans que twitter suspengués ahir el compte del regidor de PxC de Santa Coloma Juan Gómez Montero per celebrar o justificar la mort de Guillem Agulló, en el tuit comentat abans, i quan ja es coneixia la mort de Clément Méric a Paris, va fer aquesta piulada o defensa la persona de Sergi Soto, que va ser líder del Boixos Nois, jutjat per diversos delictes violents i d'opinió. Reprodueixo a sota l'article que vaig publicar a El País pel minut de silenci que es va fer al Camp Nou després de la seva mort en estranyes circumstàncies, explicant el seu historial.

Aquesta nit Montero ha fet unes declaracions a La Directa explicant que Agulló "era com aquest nano de París que no anava pel món repartint flors,

referint-se a Clément Méric, assassinat dimecres al vespre.

Linko a sota altres dos articles de El País on parlo també de Sergi Soto i de com la impunitat legal de les seves declaracions a Informe Semanal, va motivar la introducció en el Codi Penal l'any 1995 dels articles 510 (incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça....) i el 607-2 (justificació, negació o aplogia del genocidi)

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS, article que vaig publicar a l'edició de Barcelona de El País el 13 de gener de 1998, després de la mort de Sergi Soto i el minut de silenci per ell al Camp Nou.

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS
El País (Catalunya) 13 de gener de 1998
El lamentable minuto de silencio guardado en el Camp Nou el pasado sábado 20 de diciembre en memoria de Sergi Soto, miembro de los Boixos Nois con un amplio historial neonazi, refleja una vez más las contradicciones del sistema democrático a la hora de afrontar las amenazas fascistas y racistas. Una intolerancia que es capaz de hacer callar a todos, políticos y autoridades incluidas, al concluir el año internacional contra el racismo. Pese a que la directiva del Barça y sus servicios de seguridad han querido desdramatizar el hecho, pone en evidencia la fuerza de los grupos intolerantes y violentos que crecen en el seno de la sociedad y en ocasiones, como se da en algunos campos de fútbol, incluso son financiados y apoyados para animar los colores o insultar al contrario.

Sergi Soto era miembro activo de los Boixos Nois y había sido juzgado por agredir a un magrebí en Esplugues, apuñalar a un simpatizante del Español, y lo que es más grave aparecer en Informe Semanal defendiendo las agresiones contra africanos y minorías sexuales. Algunos medios informativos han confirmado estos días la tesis de que periódicamente se producen trasvases de hinchas de las Brigadas Blanquiazules a los Boixos Nois y viceversa, y que grupos de skins muy violentos han conseguido hueco y acomodo en la Grada Jove.

No hay que olvidar que en las tribus urbanas como los skins, no es la ideología lo que genera el grupo, sino a la inversa: es la dinámica del grupo lo que produce una ideología con la que autoalimentarse y justificarse. Una ideología la mayoría de los casos totalitaria, simple, sin base moral ni científica, sin principios filosóficos universales ni solidarios. La exaltación del grupo, el desprecio de los otros, la asunción de unas consignas sin fundamento que tras ser repetidas una docena de veces a coro se convierten en verdad inmutable. I a estos grupos llegan a menudo personas débiles, sin una personalidad afianzada que necesitan de un colectivo en el que sentirse fuertes. Evidentemente muchos jóvenes que asumen estética skin y se vinculan en mayor o menor grado a dichos ambientes el fin de semana, al cabo de un o dos años, por evolución personal o porque la novia de turno se cansa de la música de máquina y le apetece ir a bailar sala, acaba enterrando para siempre las botas y la cazadora bómber. Pero en el fútbol se dan unas circunstancias singulares que prolongan los años de militancia tribal.

De entrada el enemigo existe y está allí cada sábado o domingo en el estadio para ser abroncado e insultado. El grupo no es algo abstracto diluido en alcohol o pastillas la noche del sábado, sino unos centenares o un millar de compañeros con los que canaliza partido a partido unos gritos, unas consignas, comparte una estética -no siempre skin-, unas banderas y bufandas, y un ritual del que él es un miembro activo y singular, afianzando su yo personal. Un yo que se crece cuando al andar por la calle la gente se aparta y les mira con miedo.

Puestos a ser cínicos posiblemente es mejor que estén allí gritando contra el equipo contrario, contra el árbitro o contra los propios jugadores y el palco si el equipo no gana, que en la calle. Aunque con ello el club por activa o por pasiva se convierta en escenario o lugar de encuentro de jóvenes que realizan de manera continuada apología del odio racial y exaltación de la violencia irracional. Y allí, en el estadio, en tantas ocasiones son utilizados como infantería cañera por los clubs para animar, aunque luego se les escapen de las manos. En unos equipos como el Atlético de Madrid y su Frente Atlético, estas actitudes intolerantes y violentas han sido alentadas por su directiva encarnada por un presidente que no se corta a la hora de agredir delante de la cámara o hacer manifestaciones racistas. En otros como el Barça o el Español, la utilización que sectores de las directivas han hecho de los Boixos Nois y las Brigadas Blanquiazules ha sido más ambigua y solapada. Pero que nadie se engañe: Si el Barça desea ser más que un club o se considera el alma de Cataluña, en su Grada Jove, en la infantería de su afición tiene a personajes nefastos, a delincuentes potenciales o confesos, que en ocasiones utiliza y apoya, y luego cuando se les van de las manos, en virtud de interés general, les hace concesiones y obliga a todos, autoridades incluidas, a rendir homenaje, a guardar un minuto se silencio en exaltación de un nazi. Obliga a hacernos a todo partícipes y tolerantes de un acto de apología del fascismo, como hacían aquellas débiles democracias europeas de los años treinta que para no enojar a Hitler, puesto que enfrentarse con él sería peor, pactaron tratados de amistad con él olvidando quien era, que decía y que hacía.

Posiblemente para la policía nacional y los mozos de escuadra, tener a los nazis catalanes agrupados en la grada del Camp Nou les facilita su tarea de investigación y filiación. Sabe mejor quienes son, sólo hay que esperar a que cometan el delito. También es mejor que se desfoguen contra el Madrid o contra el árbitro, que dando leña en la calle. Pero hoy saben que bloqueando el túnel de acceso a una grada consiguen hacer callar a todo el campo, paralizan un minuto el partido, consiguen que la televisión homenajee a sus muertos. No sólo son los viejos de la calle o los "negros y moros" que se apartan de ellos en la calle porque les tiene miedo. Fue todo el estadio, fue el partido, fue la televisión, fue de alguna manera toda Cataluña que se paró un minuto por alguien que no era el presidente de una peña que sin ganar un duro hacía de entrenador de chicos en Mollerusa o Nou Barris. Se homenajeó a un nazi confeso, a alguien que era un símbolo para muchos Boixos Nois pues se atrevió a decir en televisión, según ellos, las cosas por su nombre. Sin duda se sienten más fuertes que antes. Sin duda continuará.

Xavier Rius Sant
--------------------------
Posteriorment el 29 de juliol de 2000 vaig publicar aquest altre article a El País, que sí que es troba a l'hemeroteca ¿Qué hará Gaspart con los Boixos Nois? (clica) en el que parlo també de qui era Sergi Soto.
El 8 de setembre de 2003 publico a El País "¿El fin de los Boixos Nois?"

En aquest article a El País, l'any 2008, explico com el cas de Sergio Soto va motivar la modificació del Codi Penal: Odio racial con impunidad, El País 8 de març de 2008