LA PAH OCUPA UN BLOC DE PISOS BUITS DEL BANC MARE NOSTRUM A SALT

 Avui a les sis de la tarda hi havia convocada assemblea de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca l'Espai Marfà de Santa Eugènia, a Girona, prop de Salt. Des de feia dies s'anunciava que no seria una assemblea més, en la que es valora la situació dels desnonaments o subhastes judicials o notarials previstes o passades i les accions a fer. No havia de ser una assemblea més donat que s'havia de valorar els moviments del Govern espanyol i català, dels ajuntaments i dels estaments judicials després de la sentència del Tribunal de Justícia d'Estrasburg sobre la indefensió i clàusules abusives del sistema hipotecari espanyol, i com aconseguir el compliment de la sentència per aturar desnonaments. Però també s'havia demanat una participació especial donat que semblava que s'anava a fer una acció directa pacífica a Salt.

     A l'assemblea Marta Afuera ha explicat les converses d'aquesta setmana amb diferents diputats catalans, entre la que destaca la trobada amb la popular gironina, Concepció Veray. Afuera va repetir a Veray que les PAH estaven sent un mur de contenció de gent molt emprenyada que ho havia perdut tot, però per les respostes que a la reunió i fora de la reunió donava Veray a la demanada de la dació en pagament, a ella mateixa li generaven ganes de donar-li una bufetada, cosa que no faria, però digué Afuera que la gent estava molt empipada i desesperada pel que està passant i la manca de respostes del govern del PP, per la qual cosa les PAH, potser, ja no podrien seguir contenint ni canalitzant la desesperació dels desnonats. Afuera explicà que Veray abandonà la reunió i anà a parlar amb l'alcalde convergent de Girona, el periodista Carles Puigdemont, el qual acusaria a Afuera d'amenaçar de mort a Veray.

     Afuera, després de lamentar la poca reacció dels Govern espanyol i català per aturar els desnonaments, explicà davant dels assistents, entre els qui havia presència dels mitjans de comunicació i regidors del PSC, ICV i la CUP de Girona, i del PSC i Independents per Salt-CUP de Salt, que les PAH eren un grup d'autoajuda, on es creaven vincles entre els afectats i els que els  hi donen suport per tal que els desnonaments no siguin només xifres (100.000 l'any 2012), que l'objectiu era canviar el sistema econòmic i bancari que ho estava destruint tot, que les PAH exigien dedicació i compromís i, sobretot, recuperar el poder de cada persona, enlloc de delegar-lo a unes institucions que no defensen els ciutadans. Digué que calia aprendre a caminar en l'activisme amb formació i informació. 

       Un cop es preguntà quins desnonaments o subhastes hi havia previstes i anuncià dues accions a Girona dilluns i dimarts vinent, explicà que aquella tarda s'anava a fer una acció pacífica prop d'allà que marcaria una nova fita. Es pregà que tothom que volgués els seguís i anirien a fer una acció on cadascú podria involucrar-s'hi con cregués, bé participant-hi, bé donant suport.

 

Així, més de dues-centes persones sortiren al carrer en direcció a Salt, sense saber realment on anaven, arribant a un bloc desocupat del carrer Doctor Castany, 91, al costat de l'Hospital de Santa Caterina. 

Un cop allà, s'apartaren les tanques d'una de les entrades, mentre per l'altra banda minuts abans ja havien entrat un grup de membres de la PAH.
Acte seguit més gent entrà a dins, mentre unes dues-centes persones, es congregaven al carrer i s'han penjat pancartes als balcons amb els lemes "Lloguer social", "Obra social de  la PAH de Girona" i "Dret a l'habitatge, dació en pagament"

Marta Afuera i Joel Ferrer

Llavors Marta Afuera digué que l'acció seria indefinida, que inicialment membres de la PAH (llegeix comunicat de la PAH al seu blog) ocuparien els pisos, que serien cedits a famílies desnonades. Explicaren que el bloc era propietat del Banc Mare Nostrum, fusió de quatre entitats, (Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra), entitat de la qual va ser vocal el ministre d'Economia, Luis de Guindos, banc que, tot i haver rebut 1.647 milions del FROP, continuava desnonat famílies. En Joel Ferrer, de l'Ateneu Naturalista de Girona, explicà que els terrenys dels voltants, ara tancats, serien ocupats a partir de demà dissabte per fer horts urbans i ajudar a l'emergència alimentària de moltes famílies de Salt i Girona. Així es demanà gent, tant per donar suport als que es quedarien als pisos, com per participar en els tallers d'horticultura que començarien dissabte.
       Tot i la presència, primer de la policia municipal i després dels mossos d'esquadra que no han intervingut, està clar que per desallotjar-los caldria una ordre judicial o un procés judicial similar al que s'utilitza quan ja hi viu gent a les cases okupes.   

Prop de tres centes persones s'han congregat a baix al carrer.

Als balcons

L'interior dels pisos i balcons

Anar al blog de la PAH de Girona (clica)

L'IRAQ FA 10 ANYS, ABANS DE LA GUERRA

El gener de 2003 jo era a l'Iraq fent cròniques per l'AVUI. 
Publico aquí algunes fotos de llavors i torno a posar el meu article d'ahir al Punt AVUI

 A una roda de premsa del Vice Primer Ministre, i exministre d'Exteriors, Tareq Aziz: "No hi ha armes de destrucció massiva. Es van destruir el 1991. No tenim res a amagar"

 Saddam omnipresent als carrers de Bagdad. Llavors hi havia ordre, però no drets humans ni justícia. Ara no hi ha ni ordre, ni  pau, ni respecte als drets humans, ni justícia.

 

 Bàssora. A l'altra banda del Shat el Arab, l'Iran, l'enemic.

Antiaeris als ponts del Tigris a Bagdad

 Els inspectors de l'ONU: "No hi ha armes de destrucció massiva" Unmovic Iraq 2003

 El dia 1 de gener de 2003 a Samarra. A Samarra va desapareixer el 12è imam dels xiïtes, el Mahdi, que creuen que tornarà poc abans del judici final.    journalist

 La torre de Samarra, en la que es van inspirar els pintors que donaven forma a la Torre de Babel o Babilònia

 L'estàtua de Saddam Hussein al costat de l'Hotel Palestina "Happy new year 2003" es llegeix. No va ser un bon any!

La mesquita xiïta d'or de Khadiminya prop de Bagdad on hi ha enterrat dos dels 12 imams que veneren els xiïtes.
Article d'ahir al Punt Avui: journalist

Una pau llunyana

Xavier Rius, 18/03/2013

Deu anys després de la guerra que va acabar amb el règim de Saddam Hussein, que va destruir l'economia i l'administració de l'estat iraquià, i tres anys després de les eleccions parlamentàries que han estat incapaces de donar un govern que funcioni, l'Iraq continua dessagnant-se amb venjances envers sunnites, cristians i xiïtes i amb una economia que no funciona. A més a més, retirades les tropes americanes, el país està atrapat entre l'Iran, que controla els fils del poder a Bagdad, i les tensions d'una guerra a la veïna Síria, on els sunnites i grups d'Al-Qaida, intenten derrocar el regim xiïta alauita.
La qüestió ara no és repetir que la guerra va ser un engany, que no hi havia armes de destrucció massiva, que es va ocupar el país pel petroli o la falsedat que farien de l'Iraq un exemple de democràcia que irradiaria llibertat a tot el Pròxim Orient.
La qüestió és que, desballestada l'administració, l'exèrcit i la policia d'un règim tirànic, la situació del país és pitjor, amb una economia enfonsada i amb matances sectàries, mentre màfies i elits polítiques s'enriqueixen a costa dels altres. Evidentment hi ha llibertat de premsa i de partits polítics, però a mans d'uns o d'altres, centenars de polítics i periodistes són assassinats. I també hi ha eleccions. Però tres anys després de les eleccions legislatives, el país continua ingovernable.
La llista multiètnica d'Iraquiya, encapçalada per l'exprimer ministre xiïta, Ayad Alaui, va ser la força més votada, però després de mig any de negociacions es va fer amb el poder la coalició xiïta de Nuri al-Maliki, totalment influenciat per l'Iran. El nou govern no va complir la promesa d'integrar a l'exèrcit a la milícia sunnita Shawa, coneguda com Els fills de l'Iraq, que finançada pels Estats Units va acabar amb els sunnites d'Al-Qaida que massacraven la població xiïta. I a hores d'ara resten 41.000 milicians armats que no reben la paga promesa, molts dels quals han tornat a viure dels segrestos i assassinats de xiïtes, cosa que pot provocar que el país es torni a incendiar.
A més a més, Nuri al-Maliki, fa tretze mesos, poc després de ser nomenat primer ministre, va ordenar la detenció del vicepresident del país, el sunnita Tariq al-Haiximi, acusant-lo de dirigir esquadrons de la mort; Haiximi es refugià primer al Kurdistan i després a Turquia, que s'ha negat a extradir-lo. I, mentre més de la meitat dels cristians que hi havia al país amb Saddam ja n'han marxat per no tornar-hi, fa tres mesos milers de sunnites, cansats d'assassinats, bombes i segrestos, sortiren als carrers de Bagdad i Ramadi demanant la llibertat dels presoners, la derogació de la llei antiterrorista i la fi dels assassinats.
La situació és tan greu, amb un govern i un Parlament que no han estat capaços de nomenar ni ministre de Defensa ni de l'Interior, que l'aiatol·là Al-Sistani, veritable cap espiritual dels xiïtes, fa mesos que pressiona Al-Maliki perquè posi ordre i allargar la mà als sunnites.
L'actual ministre de Petroli, Hussein al-Xahristani, emparentat amb l'aiatol·là Al-Sistani, està intentant des del govern d'impulsar mesures polítiques de transparència i reconciliació per trencar la desconfiança dels seguidors d'Ayad Alaui, dels sunnites, dels cristians i de molts xiïtes vers Al-Maliki. Però Al-Maliki, desobeint el que demanen Al-Sistani i Alaui i incomplint la llei que només permet ser primer ministre dos mandats, vol tornar-se a presentar a les eleccions legislatives de l'any vinent.
El Kurdistan és l'únic territori on es viu en pau i llibertat, administrant el govern autònom els guanys de petroli. Però als suburbis de barraques, com ara Sadar City a Bagdad, habitat per xiïtes, o a la rica en petroli Bàssora, al sud, la població no veu que la seva situació millori en comparació amb els temps de l'odiat Saddam. I si Al-Maliki no comparteix poder amb Alaui i no aplica les mesures que li demana l'aiatol·là Al-Sitani, potser ressorgiran les milícies del xiïta radical Muqtada al-Sader, que amb les armes amagades espera com evoluciona el país.
 Llegir al Punt Avui, clica

UNA PAU LLUNYANA, publico aquest article al Punt Avui sobre els 10 anys de la guerra d'Iraq

Una pau llunyana

Xavier Rius, 18/03/2013

Deu anys després de la guerra que va acabar amb el règim de Saddam Hussein, que va destruir l'economia i l'administració de l'estat iraquià, i tres anys després de les eleccions parlamentàries que han estat incapaces de donar un govern que funcioni, l'Iraq continua dessagnant-se amb venjances envers sunnites, cristians i xiïtes i amb una economia que no funciona. A més a més, retirades les tropes americanes, el país està atrapat entre l'Iran, que controla els fils del poder a Bagdad, i les tensions d'una guerra a la veïna Síria, on els sunnites i grups d'Al-Qaida, intenten derrocar el regim xiïta alauita.
La qüestió ara no és repetir que la guerra va ser un engany, que no hi havia armes de destrucció massiva, que es va ocupar el país pel petroli o la falsedat que farien de l'Iraq un exemple de democràcia que irradiaria llibertat a tot el Pròxim Orient.
La qüestió és que, desballestada l'administració, l'exèrcit i la policia d'un règim tirànic, la situació del país és pitjor, amb una economia enfonsada i amb matances sectàries, mentre màfies i elits polítiques s'enriqueixen a costa dels altres. Evidentment hi ha llibertat de premsa i de partits polítics, però a mans d'uns o d'altres, centenars de polítics i periodistes són assassinats. I també hi ha eleccions. Però tres anys després de les eleccions legislatives, el país continua ingovernable.
La llista multiètnica d'Iraquiya, encapçalada per l'exprimer ministre xiïta, Ayad Alaui, va ser la força més votada, però després de mig any de negociacions es va fer amb el poder la coalició xiïta de Nuri al-Maliki, totalment influenciat per l'Iran. El nou govern no va complir la promesa d'integrar a l'exèrcit a la milícia sunnita Shawa, coneguda com Els fills de l'Iraq, que finançada pels Estats Units va acabar amb els sunnites d'Al-Qaida que massacraven la població xiïta. I a hores d'ara resten 41.000 milicians armats que no reben la paga promesa, molts dels quals han tornat a viure dels segrestos i assassinats de xiïtes, cosa que pot provocar que el país es torni a incendiar.
A més a més, Nuri al-Maliki, fa tretze mesos, poc després de ser nomenat primer ministre, va ordenar la detenció del vicepresident del país, el sunnita Tariq al-Haiximi, acusant-lo de dirigir esquadrons de la mort; Haiximi es refugià primer al Kurdistan i després a Turquia, que s'ha negat a extradir-lo. I, mentre més de la meitat dels cristians que hi havia al país amb Saddam ja n'han marxat per no tornar-hi, fa tres mesos milers de sunnites, cansats d'assassinats, bombes i segrestos, sortiren als carrers de Bagdad i Ramadi demanant la llibertat dels presoners, la derogació de la llei antiterrorista i la fi dels assassinats.
La situació és tan greu, amb un govern i un Parlament que no han estat capaços de nomenar ni ministre de Defensa ni de l'Interior, que l'aiatol·là Al-Sistani, veritable cap espiritual dels xiïtes, fa mesos que pressiona Al-Maliki perquè posi ordre i allargar la mà als sunnites.
L'actual ministre de Petroli, Hussein al-Xahristani, emparentat amb l'aiatol·là Al-Sistani, està intentant des del govern d'impulsar mesures polítiques de transparència i reconciliació per trencar la desconfiança dels seguidors d'Ayad Alaui, dels sunnites, dels cristians i de molts xiïtes vers Al-Maliki. Però Al-Maliki, desobeint el que demanen Al-Sistani i Alaui i incomplint la llei que només permet ser primer ministre dos mandats, vol tornar-se a presentar a les eleccions legislatives de l'any vinent.
El Kurdistan és l'únic territori on es viu en pau i llibertat, administrant el govern autònom els guanys de petroli. Però als suburbis de barraques, com ara Sadar City a Bagdad, habitat per xiïtes, o a la rica en petroli Bàssora, al sud, la població no veu que la seva situació millori en comparació amb els temps de l'odiat Saddam. I si Al-Maliki no comparteix poder amb Alaui i no aplica les mesures que li demana l'aiatol·là Al-Sitani, potser ressorgiran les milícies del xiïta radical Muqtada al-Sader, que amb les armes amagades espera com evoluciona el país.
 Llegir al Punt Avui, clica

CONTINUA L'ACAMPADA AL BANESTO DE VIC MENTRE LA SENTÈNCIA EUROPEA NO VA ATURAR UNA SUBHASTA AHIR A GIRONA, PERÒ SÍ UNA A LLEIDA

Nou dies després de la subhasta notarial d'un pis de Manlleu amb una hipoteca al Banesto, continua a Vic l'acampada que es va iniciar després de l'ocupació de la seu bancaria al carrer Verdaguer, sense que Banesto faci, ara per ara, cap pas per revertir la situació. Els propietaris del pis han interposat recurs per diverses irregularitats en els procediment de subhasta, al marge del que pugui significar a posterior-hi la sentencia del Tribunal d'Estarsburg. A una vintena més d'oficines del Banesto arreu de Catalunya han continuat aquesta setmana les accions d'ocupació, concentració o acampada.Avui la PAH d'Osona farà una assemblea.

Com es va veure ahir a Girona, la sentència no va aturar una subhasta judicial a Girona d'un pis de Salt (clica)

  

Fotos d'ahir divendres a l'acampada al carrer Verdaguer de Vic

      

RODA DE PREMSA DE VALORACIÓ DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EUROPEU SOBRE LA INDEFENSIÓ I ABUSOS DEL SISTEMA HIPOTECARI ESPANYOL

  
Aquest migdia la Marta Afuera de la PAH de Girona, l'advocada Eva Cordero, i la Wafa Zraki de Salt, amb altres membres de la Plataforma, han fet a Barcelona una primera valoració de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg que ha considerat que l'Estat espanyol incompleix les normatives i directrius europees vigents, amb claúsules abusives i generant indefensió en el processos d'impagament i desnonament. La sentència va arribar a Luxemburg pel cas de Mohamed Aziz de Martorell, que a petició de l'advocat, el jutge José María Fernández Seijó va fer una pregunta al Tribunal de Justícia per si la legislació espanyola generava indefensió i incomplia les normatives europees. 
      Ara tots els afectats podran demanar que s'apliqui la sentència al seu cas i s'aturin els processos de desnonament. Més a més la sentència diu que els tribunals espanyols podran valorar -que ara no podien- si les clàusules són abusives i aturar els desnonaments mentre es valora, cosa que no passava fins ara tot i que anys després del desnonament a alguns afectats se'ls hi donava raó. 

        La Wafa Zraki de Salt, de 18 anys, amb un procés desnonament del Banc Popular, ha explicat que la seva mare fa 9 anys va signar la hipoteca sense saber gairebé espanyol ni entendre que estava signant, ni que el notari li preguntés si sabia el que estava fent.
       La incombustible Marta Afuera de la PAH ha dit que era una primera victòria després tants anys de lluita i que marcarà una fita en la lluita i la història del moviments socials i que ara li toca moure fitxa al Govern espanyol, i l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular que és ara al Congrés.

 La Marta Afuera i la Wafa Zraki