Demà a la tarda el grup ultra Núcleo Nacional fa acte de presentació del grup a Barcelona en un lloc encara no fet públic. Grups antifeixistes convoquen a contramanifestar-se

 Actualitzat dissabte 10 a les 21 hores: L'acte de NN s'ha fet a un polígon de Sentmenat, Avinguda Principal n 35. Sembla que ha estat llogat només per avui, que no serà la seva seu. Hi ha hagut manifestació antifeixista amb càrregues policials. Bona part dels ultres històrics del Vallès i l'Àrea Matropolitana, ex membres dels Casuals dels Boixos Nois, Ultras Sur, Brigadas Balquiazules, Último Bastión o el Casal Tramuntana,  com Dídac González Iván Chicano i Sergi Verdaguer hi eren presents.   

Els propietaris de la nau afirmen que la van llogar a un tercer per fer una conferència.

Actualitzat diumenge 18 de gener. Han penjat vídeo de l'acte i no hi surt Manel Rojo, però sí un tal César Agüera  que és el delegat a Barcelona, Iván Rico Olivares (Una Rana Baneada) i Alberto Pugilato.

El grup ultra, Núcleo Nacional, nascut fa dos anys després de les protestes a Ferraz, contra la llei d'amnistia, i legalitzat com associació, ha convocat per demà dissabte a la tarda un acte de presentació de l'associació a Barcelona i del seu grup a Catalunya. A les xarxes socials dona un enllaç per inscriure's i afiliar-se, i els que així ho facin rebran un missatge hores abans de l'acte indicant la ubicació. Grups antifeixistes convoquen a contramanifestar-se, pel que han inscrit a algun militant confiant que NN comuniquí aquesta tarda o demà la ubicació real. Però podria ser que l'acte es faci abans i no s'indiqui als qui s'inscriuen per aquest canal ni el lloc ni l'hora i que els assistents reals, militants i simpatitzants ja estiguin contactats per un altre canal i fins i tot que l'acte se celebri al migdia o a les quatre de la tarda enlloc de les sis com anuncien. Descarto que la seu de Núcleo Nacional a Barcelona sigui la del Club Empel de Javier Barraycoa, contigu a la seu de Vox, que després de sis anys i mig d'activitat tanca definitivament per la seva inviabilitat econòmica.

Tot i que al Registre d'Associacions Núcleo Nacional consta com a dirigent del grup l'ex membre de Democracia Nacional, Enrique Lemus, i de seu legal, l'antiga seu de Democracia Nacional al carrer Renedo número 10 de Valladolid, el grup té la seva seu, coneguda com "El Nido" o "El nido de águila" que era com s'anomenava la residència de muntanya de Hitler, i s'ubica al carrer Maria Tubau al nord de la ciutat de Madrid. I els seus líders principals són Ivan Rico Olivares, conegut com "Una rana baneada", el seu germà David, el cantant Alberto "Pugilato"  i la ex militant de La Falange i ex líder del desaparegut Bastión Frontal, Isabel (Medina) Peralta. El que parla a cara descoberta en el video que s'anuncia l'acte de Barcelona (Manel R.G.) és un habitual de la Corva de l'Espanyol i que a les municipals de 2019 va anar a la llista de Ciutadans a sant Andreu de la Barca i el maig de 2024 durant la campanya de les eleccions catalanes i europees seia a la graderia reservada als militants en actes de Vox. 

                                              

Manel Rojo Gallardo amb cabell i barba diferent, assegut a la grada de militants de Vox darrera Abascal a l'acte del 10 de maig de 2024

La Fiscalia de Delictes d'Odi, la Guàrdia Civil i la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, investiguen desde fa temps el grup.  Grup que ha recollit el buit deixat per la desaparició de col·lectius com l'Hogar Social Madrid, Bastión Frontal i Madrid Seguro. Ideològicament son ultracatòlics, neofraquistes i propers al nacional socialisme. Tot i la bona relació que tenen amb La Falange, ells van encaputxats a les manifestacións,  mentre La Falange, com va deixar clar a la manifestació del passat 21 de novembre a Madrid, demana que es vagi a cara descoberta ja que "els falangistes no tenim por a donar la cara ni ens amaguem de res". 

                                                          

El que anuncia l'acte no havia militat gaire a grups ultres i neonazis. Es diu Manel Rojo Gallardo, i a les municipals de 2019 va anar a la llista de Ciudadanos al seu municipi. Després se l'havia vist a actes de Vox com aquest del 10 de maig de 2024 a la Plaça Artós. Es habitual de La Corva de L'Espanyol.

                     

Manel Rojo, amb americana clara, a l'esquerra de la foto

En el vídeo de l'acte penjat per Núcleo Nacional veiem al portaveu o líder de NN a Catalunya que no és Manel Rojo (que surt a cara descoberta al vídeo de la convocatòria) sino a César Agüera, propietari del gimnàs Club 323 a La Llagosta on es practica aixecament de pesos extrem o Powerlifting. Mira el vídeo on ho explica. Ell participa en competicons internacionals.

         

 César Agüera, guanyador en una competició a Abu Dabi

             

               Imatge de l'acte

MACARENA OLONA, LA PARACAIGUDISTA QUE S'HA QUEDAT PENJADA D'UN ARBRE. Análisi eleccions andaluses i el resultat de Vox al Punt Avui

                 (Artículo traducido al castellano más abajo)

El Punt Avui, dimarts 21 de juny de 2022

 Xavier Rius Sant, periodista

El 2006 naixia Ciutadans, una formació –que no portava la paraula partit en el nom– que tenia com a eix existencial denunciar la discriminació que, segons ells, patia la llengua castellana a Catalunya. El 2015, Albert Rivera, apadrinat pels poders econòmics, exportà el partit arreu de l’Estat, amb un programa liberal i crític amb les autonomies històriques. Va obtenir 40 diputats. Un any i mig abans de l’entrada de Ciutadans al Congrés naixia Vox, que volia derogar l’estat autonòmic i s’oposava al matrimoni homosexual i a l’avortament, i que es va presentar a les eleccions europees del 2014 però no aconseguí l’escó. Vox va iniciar una travessa del desert de la qual només sortirà amb Ortega Smith picant pedra al Tribunal Suprem, denunciant als mitjans la feblesa de Rajoy i demanant llargues condemnes per als líders catalans.

El 2014 va irrompre una nova formació que tampoc tenia la paraula partit, Podem, que en el seu primer acte a Vistalegre, a Madrid, es va conjurar per assaltar el cel. Vox, l’octubre del 2018, encara extraparlamentari, va omplir també Vistalegre anunciant que posaria fi al govern de Pedro Sánchez, forjat amb un pacte amb els enemics d’Espanya. Poc després, Vox entrava al Parlament andalús amb 12 diputats i naixia el trifachito. L’aliança del PP, Ciutadans i Vox, que amb Vox fora del govern desbancarien d’autonòmics i municipals el PSOE i Podem. I el 2019, col·locant Vox com paracaigudistes dirigents per encapçalar candidatures al Congrés a províncies on no tenien vinculació, va obtenir 52 diputats. Una d’aquestes paracaigudistes era Macarena Olona, que aconseguí l’escó a Granada.

Van venir les eleccions de Madrid de fa un any, i Díaz Ayuso, amb un discurs semblant al de Vox, gairebé va doblar els escons, menjant-se Ciutadans, que els va perdre tots. Però després a Castella i Lleó van haver-hi eleccions: Ciutadans s’hi enfonsà, Vox hi passà d’un a tretze diputats, i va posar com a condició per donar suport al PP entrar en el govern. Aquesta entrada del Vox en un govern del PP incomodava el nou líder, Núñez Feijóo.

Al llarg de la campanya de les eleccions andaluses, Vox va deixar clar que només investiria Moreno Bonilla (PP) si entrava en el govern. Però Olona va fer una molt mala campanya, volia semblar més andalusa que ningú fins a l’esperpent. I mentre Ciutadans ha perdut tot el suport i ha desaparegut, el moderat Moreno Bonilla, que reivindicava la feina feta en la Junta d’Andalusia, ha obtingut majoria absoluta, enfront d’una Olona que voldria dissoldre-la. Un PSOE que sortia a perdre i la divisió de l’espai de Podem, que recorda els pitjors temps d’Izquierda Hundida, ha ajudat en aquesta majoria del PP. Diuen que un del perills dels paracaigudistes és quedar penjats d’un arbre i ser espectadors d’una batalla en què no participen, però que en qualsevol moment poden rebre un tret. Això li ha passat a Olona.

 

                        

 OLONA, LA PARACAIDISTA, QUE SE HA QUEDADO COLGADA DE UN ÁRBOL 

Artículo publicado en catalán en El Punt Avui, martes 21 de junio de 2022 

En 2006 nacía Ciutadans, una formación, que no llevaba la palabra partido en el nombre, que tenía como eje existencial denunciar la discriminación que según ellos sufría la lengua castellana en Cataluña. En 2105 Albert Rivera, apadrinado por los poderes económicos, exportó el partido a todo el estado, con un programa liberal y crítico con las autonomías históricas. Obtuvo 40 diputados. Un año y medio antes en la entrada de Ciudadanos en el Congreso, nacía Vox que quería derogar el estado autonómico y se oponían al matrimonio homosexual y el aborto, presentándose en las elecciones europeas de 2014, pero no lograron el escaño. Vox inició una travesía del desierto de la que solo saldrá con Ortega Smith golpeando piedra en el Tribunal Supremo, denunciando a los medios la debilidad de Rajoy y pidiendo largas condenas por los líderes catalanes. 

En el 2014 irrumpió una nueva formación que tampoco tenía la palabra partido, Podemos, que en su primer acto en Vistalegre en Madrid se conjuró para asaltar el cielo. Vox, en octubre 2018, aún extraparlamentario llenó también a Vistalegre anunciando que acabaría con el gobierno de Pedro Sánchez forjado con un pacto con los enemigos de España. Poco después Vox entraba en el Parlamento andaluz con 12 diputados y nacía el Trifachito. La alianza del PP, Ciudadanos y Vox, que con Vox fuera del gobierno desbancarían de autonómicos y municipales al PSOE y Podemos. Y en 2019 colocando a Vox como paracaidistas a dirigentes para encabezar candidaturas en el Congreso en provincias donde no tenían vinculación, obtuvieron 52 diputados.

Una de estos paracaidistas era Macarena Olona, ​​que logró el escaño en Granada. Vinieron las elecciones de Madrid de hace un año y Díaz Ayuso, con un discurso parecido a Vox, casi dobló los escaños, comiéndose Ciudadanos que perdió a todos. Pero después en Castilla León hubo elecciones, Ciudadanos se hundió, Vox pasó de uno a trece diputados, poniendo a Vox como condición para apoyar al PP, entrar en el gobierno. Esta entrada del Vox en un gobierno del PP incomodaba al nuevo líder Núñez Feijóo. A lo largo de la campaña de las elecciones andaluzas Vox dejó claro que sólo investigaría Moreno Bonilla si entraba en el gobierno. Pero Olona hizo una mala campaña, quería parecer más andaluza que nadie hasta el esperpento. Y mientras Ciudadanos ha perdido todo el apoyo desapareciendo, el moderado Moreno Bonilla que reivindicaba el trabajo realizado en la Junta de Andalucía, ha obtenido mayoría absoluta, frente a una Olona que quisiera disolverla. Un PSOE que salía a perder y la división del espacio de Podemos, que recuerda a los peores tiempos de Izquierda Hundida ha ayudado a esta mayoría del PP. Dicen que uno de los peligros de los paracaidistas es quedar colgados de un árbol y ser espectadores de una batalla en la que no participan, pero en cualquier momento pueden recibir un disparo. Esto le ha ocurrido a Olona.

                                                          

 

PER QUÈ UN 15% D'ESPANYOLS HAN VOTAT VOX? Després de demonitzar el sobiranisme català, creuen que no n'hi ha prou amb un nou 155 i cal anar més enllà, com veiem que deia Franco a "Mientras dure la guerra"

Aquesta ni passada, a la seu electoral de Vox, quan es començaven a conèixer els bons resultats del partit, sonava per megafonia l'himne de la Legión, Soy el novio de la muerte. I en acabar la compateixença de Santiago Abascal i altres líders del partit, el seguidors que eren al carrer, han cantat l'himne d'aquest cos creat el 1920 per Millán Astray.

Millán Astray i la Legión tenen un paper determinant a la pel·lícula "Mientras dure la guerra" d'Alejandro Amenábar que narra les contradiccions de Miguel d'Unamuno a l'inici de la guerra civil a Salamanca, el paper cabdal de Millán Astrall per nomenar cap de l'estat i Caudillo al general Franco, i com Franco, davant l'opció de guanyar la guerra en pocs mesos, decideix fer una guerra llarga per tenir temps de fer neteja a fons i evitar que a Espanya torni en poc temps "la gresca". En el discurs que fa Unamuno a la Universistat de Salamanca proclamant allò de "vencereís, pero no convencereís" retreu l'obsessió dels qui són allà amb Catalunya i Bascònia.

Han passat vuitanta anys des de llavors, i un partit que reivindica els idearis i el llegat e Millán Astray, de Primo de Rivera o de Francisco Franco, s'ha convertit en tercera força política menjant-se a Ciudadanos. Un Vox al qui el partit conservador espanyol -PP- i el dit lliberal -Ciudadanos- li han posat l'alfombra vermella des de la seva irrupció fa un any a Andalusia a ajuntaments, parlaments i comunitats autòmomes governades per la dreta. Mentre a la majoria de països europeus d'evitar pactar amb els ultres, aquí el PP i Ciudadanos no han tingut problemes per fer-ho arreu sense ni tan sols guardar les formes d'esperar a segones votacions o justificar-ho com un mal menor per evitar anar a repeticions d'eleccions.

La clau de l'éxit de Vox és que després de tretze anys que el PP fes la recollida de signatures contra l'Estatut i sorgís Ciudadanos, i aquest dos partits no han parat de repetir que la majoria de catalans som insolidaris, discriminem, volem privilegis i perseguim a qui no parla català, un 15% dels votants, enlloc d'optar per PP i Ciudadanos que es limiten a demanar un nou 155, han triat pels qui com Franco el 1939, creuen que cal anar fins el fons per evitar que al cap de poc torni la gresca. I creuen que només s'aconseguirà suprimint les autonomies i il·legalitzant els partits sobiranistes bascos i catalans.

Més enllà que certament en campanya Vox ha intentat imitar el llenguatge i l'estil de Matteo Salvini i que els hi ha funcionat el tàndem Abascal, més campetxano a programes com l'Hormiguero, i Ortega Smith més brutal dient que les noies de les Trece Rosas afussellades el 1939, eren violadores i torturadores, la seva claredat de missatge de que no serveix de res un nou 155 com volen PP i C'S, i que cal arrencar la mala herba més a fons, així com el descontent dels que creuen que Franco va fer coses bones, ha estat la clau del seu èxit electoral i del fet inaudit, de passar en un any de cero a cinquanta-dos diputats en mig any. Vox també ha tingut un missatge més social-falangista, amagant les idees de liberalisme econòmic de Rocio Monasterio i Iván Espinosa. I com a mostra d'això, en el debat de candidats de dilluns Abascal digué aquell frase de Ramiro Ledesma, fundador de les JONS que s'unificarien amb la Falange, de que "només els rics poden permetre's no tenir pàtria". 

Ara Pedro Sánchez haurà de decidir de si opta per intentar un govern amb Podemos i Más País, amb el suport de PNB i ERC, i aprofita quatre anys per destensionar el problema català, desfent-se de la influència de persones com Irene Lozano i Josep Borrell, molt properes a les propostes de Ciudadanos pel que fa a Catalunya, o es fa cas als que no volen cap acord amb ERC i PNB, i sent molt improbable un acord PSOE-PP, anar a unes terceres eleccions on sense cap mena de dubte encara perdria més vots.

Vídeo on analitzo sentència venjativa del Tribunal Suprem, lamento que el constitucionalisme continuï sense condemnar les càrregues de l'1-O, que PP i C'S criminalitzin el nacionalisme, quan ells ho són tan o més, i lamento la manca d'autocrítica de l'independentisme

Plaça Catalunya aquest migdia

 Analitzo la sentència venjativa del Tribunal Suprem i em pregunto si qualsevol resistència per impedir l'aplicació d'una llei o sentència serà sedició.I crec que podem anar a pitjor amb una dreta espanyolista crescuda que no demana perdó per les càrregues del'1-O i pot tenir majoria el 10N, d'un Pedro Sánchez que pot acabar pactant amb Ciudadanos, d'un PP i Ciudadanos que parla del nacionalisme com si fos una malaltia, sense acceptar que ells ho són tant o més, i un independentisme que no fa autocrítica de la manca d'anàlisis i d'haver interperetat d'una marea  que no era certa el dret internacional i el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la DUI de Kosovo.

 El Tsunami Democràtic convoca a ocupar l'aeroport