Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isabel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isabel. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de gener del 2026

Demà a la tarda el grup ultra Núcleo Nacional fa acte de presentació del grup a Barcelona en un lloc encara no fet públic. Grups antifeixistes convoquen a contramanifestar-se

 Actualitzat dissabte 10 a les 21 hores: L'acte de NN s'ha fet a un polígon de Sentmenat, Avinguda Principal n 35. Sembla que ha estat llogat només per avui, que no serà la seva seu. Hi ha hagut manifestació antifeixista amb càrregues policials. Bona part dels ultres històrics del Vallès i l'Àrea Matropolitana, ex membres dels Casuals dels Boixos Nois, Ultras Sur, Brigadas Balquiazules, Último Bastión o el Casal Tramuntana,  com Dídac González Iván Chicano i Sergi Verdaguer hi eren presents.   

Els propietaris de la nau afirmen que la van llogar a un tercer per fer una conferència.

Actualitzat diumenge 18 de gener. Han penjat vídeo de l'acte i no hi surt Manel Rojo, però sí un tal César Agüera  que és el delegat a Barcelona, Iván Rico Olivares (Una Rana Baneada) i Alberto Pugilato.



El grup ultra, Núcleo Nacional, nascut fa dos anys després de les protestes a Ferraz, contra la llei d'amnistia, i legalitzat com associació, ha convocat per demà dissabte a la tarda un acte de presentació de l'associació a Barcelona i del seu grup a Catalunya. A les xarxes socials dona un enllaç per inscriure's i afiliar-se, i els que així ho facin rebran un missatge hores abans de l'acte indicant la ubicació. Grups antifeixistes convoquen a contramanifestar-se, pel que han inscrit a algun militant confiant que NN comuniquí aquesta tarda o demà la ubicació real. Però podria ser que l'acte es faci abans i no s'indiqui als qui s'inscriuen per aquest canal ni el lloc ni l'hora i que els assistents reals, militants i simpatitzants ja estiguin contactats per un altre canal i fins i tot que l'acte se celebri al migdia o a les quatre de la tarda enlloc de les sis com anuncien. Descarto que la seu de Núcleo Nacional a Barcelona sigui la del Club Empel de Javier Barraycoa, contigu a la seu de Vox, que després de sis anys i mig d'activitat tanca definitivament per la seva inviabilitat econòmica.

Tot i que al Registre d'Associacions Núcleo Nacional consta com a dirigent del grup l'ex membre de Democracia Nacional, Enrique Lemus, i de seu legal, l'antiga seu de Democracia Nacional al carrer Renedo número 10 de Valladolid, el grup té la seva seu, coneguda com "El Nido" o "El nido de águila" que era com s'anomenava la residència de muntanya de Hitler, i s'ubica al carrer Maria Tubau al nord de la ciutat de Madrid. I els seus líders principals són Ivan Rico Olivares, conegut com "Una rana baneada", el seu germà David, el cantant Alberto "Pugilato"  i la ex militant de La Falange i ex líder del desaparegut Bastión Frontal, Isabel (Medina) Peralta. El que parla a cara descoberta en el video que s'anuncia l'acte de Barcelona (Manel R.G.) és un habitual de la Corva de l'Espanyol i que a les municipals de 2019 va anar a la llista de Ciutadans a sant Andreu de la Barca i el maig de 2024 durant la campanya de les eleccions catalanes i europees seia a la graderia reservada als militants en actes de Vox. 

                                              

Manel Rojo Gallardo amb cabell i barba diferent, assegut a la grada de militants de Vox darrera Abascal a l'acte del 10 de maig de 2024

La Fiscalia de Delictes d'Odi, la Guàrdia Civil i la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, investiguen desde fa temps el grup.  Grup que ha recollit el buit deixat per la desaparició de col·lectius com l'Hogar Social MadridBastión Frontal i Madrid Seguro. Ideològicament son ultracatòlics, neofraquistes i propers al nacional socialisme. Tot i la bona relació que tenen amb La Falange, ells van encaputxats a les manifestacións,  mentre La Falange, com va deixar clar a la manifestació del passat 21 de novembre a Madrid, demana que es vagi a cara descoberta ja que "els falangistes no tenim por a donar la cara ni ens amaguem de res"


                                                          


El que anuncia l'acte no havia militat gaire a grups ultres i neonazis. Es diu Manel Rojo Gallardo, i a les municipals de 2019 va anar a la llista de Ciudadanos al seu municipi. Després se l'havia vist a actes de Vox com aquest del 10 de maig de 2024 a la Plaça Artós. Es habitual de La Corva de L'Espanyol.
                     

Manel Rojo, amb americana clara, a l'esquerra de la foto


En el vídeo de l'acte penjat per Núcleo Nacional veiem al portaveu o líder de NN a Catalunya que no és Manel Rojo (que surt a cara descoberta al vídeo de la convocatòria) sino a César Agüera, propietari del gimnàs Club 323 a La Llagosta on es practica aixecament de pesos extrem o Powerlifting. Mira el vídeo on ho explica. Ell participa en competicons internacionals.
         

 César Agüera, guanyador en una competició a Abu Dabi
             

               Imatge de l'acte

dimecres, 2 d’abril del 2025

QUI SÓN NÚCLEO NACIONAL. Ho explico al Telenotícies de TV3

 

Explico als Telenotícies de TV3 qui són Núcleo Nacional.

Un dels seus dirigents es Iván Rico Olivares "Una Rana Baneada" i el seu germà David.També hi ha el conegut com "El Gallego", el regidor d'Hacer Nación de Velilla de San Antonio, Pedro Jesús Espada, i l'ex membre de Democracia Nacional, Enrique Lemus. 

dijous, 24 d’agost del 2023

Vox ante la investidura, muleta del PP o Salvadores de España. El Triangle, miércoles 24 de agosto de 2023

                       


Xavier Rius Sant, El Triangle, 23 de agosto de 2023

Aunque el PP y Vox gobiernan en coalición en Aragón, Extremadura, Comunidad Valenciana, Castilla y León y los Consejos Insulares de Baleares, y cerca de 150 ayuntamientos gracias a pactos, algunos como el de Valencia conseguido en sesenta minutos, otros como el de Extremadura impuestos desde Génova a la presidenciable popular María Guardiola que se resistía, la relación entre Vox y el PP vivió sus peores momentos el pasado 17 de agosto cuando Vox votó a su propio candidato para presidir el Congreso de los Diputados en lugar de hacerlo por la popular Cuca Gamarra. La negativa de Vox a votar a Gamarra fue la respuesta a la negativa del PP a dar un puesto a Vox en la Mesa del Congreso. Pero PP y Vox saben que están condenados a entenderse más allá de que la mayor parte de los votantes de Vox lo habían sido antes del PP y que algunos ya han vuelto a él, y de la certeza que tiene el PP de que difícilmente conseguirá en solitario la deseada mayoría absoluta. Así parece que el PP sólo volverá a la Moncloa si tiene el apoyo de los de Abascal. Vox y PP tienen vasos comunicantes, pero como se vio el 23 de julio en muchas provincias de poca población y pocos escaños el bajón de votos de Vox no necesariamente significaba que los escaños perdidos por los verdes fueran a los que aventuraban un “Verano azul”.

Con la fecha fijada para la investidura, seguro fallida de Feijóo para el 26 de septiembre, Vox ha anunciado que votará SÍ a Feijóo sin exigir que Abascal sea vicepresidente. Vox no pone condiciones ya que sabe que este gobierno no se materializará y una vez fracase Feijóo, será el turno de Sánchez. Si el líder socialista no lograra el apoyo de Junts, o al menos de un par de sus diputados y la abstención de los demás, se repetirían elecciones en enero. Y en este caso, Vox, muy debilitado por las crisis internas podría aún perder más votos y escaños si parte de sus votantes volvieran al PP ante la duda de que no estuviera asegurado el entendimiento entre Abascal y Feijóo –¡o de Ayuso!- para llegar a la Moncloa. De momento, sin embargo, está pendiente la investidura del presidente de Murcia, el popular Fernando López Miras, que no ha cedido a las exigencias de Vox, y si el 7 de septiembre no existe gobierno esta comunidad tendrá que repetir las elecciones.

Murcia fue precisamente el lugar donde la crisis que sufre Vox estalló hace tres años cuando tres de los cuatro diputados autonómicos retiraron sus poderes al entonces secretario general Javier Ortega Smith que era quien gestionaba la subvención que daba la Asamblea autonómica al grupo parlamentario de Vox. Crisis que se repitió en otros muchos lugares al quedarse y gestionar la dirección de Vox los fondos de los grupos autonómicos y municipales, y acabó con la salida de Macarena Olona y el cese de Ortega como Secretario General que fue sustituido por Ignacio Garriga. Y el tándem de Ignacio Garriga con el vicepresidente primero, Jorge Buxadé, se ha hecho con el mando de Vox, con un Abascal que simula estar al margen. La marcha de Iván Espinosa tras sacar de las listas a los ultraliberales Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, no debe entenderse como una pugna entre falangistas y ultraliberales, porque no hay nadie más falangista que Ortega Smith que también fue apartado. Es la constatación de que dos ultracatólicos del Opus Dei y obsesionados con conspiraciones mundialistas, Garriga y Buxadé, marcan la línea.

Si la legislatura arranca en dos o tres meses con Pedro Sánchez investido, Vox lo tendrá fácil para mantener su discurso antiglobalista, aunque con 33 diputados no puede hacer mociones de censura ni recursos en el Constitucional. Pero si Sánchez no logra ser investido y se repiten elecciones en enero habrá nueva escabechina para hacer las listas y decidir cuál es su programa electoral. Hacer de monaguillos de Feijóo -o Ayuso- para que lleguen a la Moncloa, o hacer de salvadores de una España a la que como dice Garriga, le arrebataron la libertad hace 45 años, y que, como lamenta Buxadé, ha permitido que muchos de sus hombres se hayan convertido en seres desarraigados, sin amor a la patria, manipulados por el consumismo y el ateísmo globalista.

Xavier Rius Sant, periodista, es autor del libro “Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron”

 

Xavier Rius sant, 23 d'aost de 2023. El Triangle


Tot i que el PP i Vox governen en coalició a Aragó, Extremadura, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i els Consells Insulars de les Balears, i prop de 150 ajuntaments gràcies a pactes, alguns com el de València aconseguit en seixanta minuts, altres com el d’Extremadura imposats des de Génova  a la presidenciable popular Maria Guardiola que s’hi resistia, la relació  entre Vox i el PP va viure el seus pitjors moments el passat 17 d’agost quan Vox va votar el seu propi candidat per presidir el Congrés dels Diputats enlloc de fer-ho per la popular Cuca Gamarra. La negativa de Vox a votar Gamarra va ser la resposta a la negativa del PP a donar un lloc a Vox a la Mesa del Congrés. Però PP i Vox saben que estan condemnats a entendre’s més enllà del fet que la major part del votants de Vox ho havien estat abans del PP i que alguns ja hi han tornat, i de la certesa que té el PP que difícilment aconseguirà en solitari la desitjada majoria absoluta. Així sembla que el PP només tornarà a la Moncloa si té el suport dels d’Abascal. Vox i PP tenen vasos comunicants, però com es va veure el 23 de juliol a moltes províncies de poca població i pocs escons la baixada de vots de Vox no necessàriament significava que els escons perduts pels verds anessin als que aventuraven un “Verano azul”.

Amb la data fixada per la investidura, de segur fallida de Feijóo pel 26 de setembre, Vox ha anunciat que votarà SÍ a Feijóo sense exigir que Abascal sigui vicepresident. Vox no posa condicions ja que sap que aquest govern no es materialitzarà i un cop fracassi Feijóo, serà el torn de Sánchez. Si el líder socialista no aconseguís el suport de Junts, o al menys d’un parell dels seus diputats i l’abstenció dels altres, es repetirien eleccions al gener. I en aquest cas, Vox, molt debilitat per les crisis internes podria encara perdre més vots i escons si part dels seus votants tornessin al PP davant el dubte que no estigués assegurada l’entesa entre Abascal i Feijóo –o d’Ayuso!- per arribar a la Moncloa. De moment, però, esta pendent la investidura del president de Múrcia, el popular Fernando López Miras, que no ha cedit a les exigències de Vox, i si el 7 de setembre no hi ha govern aquesta comunitat haurà de repetir les eleccions.

Múrcia va ser precisament el lloc on la crisis que pateix Vox va esclatar fa tres anys quan tres dels quatre diputats autonòmics van retirar els poders al llavors secretari general Javier Ortega Smith que era qui gestionava la subvenció que donava l’Assemblea autonòmica al grup parlamentari de Vox. Crisi que es va repetir a molts altres llocs en quedar-se i gestionar la direcció de Vox els fons dels grups autonòmics i municipals, i va acabar amb la sortida de Macarena Olona i el cessament d’Ortega com a Secretari General que va ser substituït per Ignacio Garriga. I el tàndem d’Ignacio Garriga amb el vicepresident primer, Jorge Buxadé, s’ha fet amb el comandament de Vox, amb un Abascal que fa veure que està al marge. La marxa d’Iván Espinosa després de treure de les llistes als ultraliberals Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, no s’ha d’entendre com una pugna entre falangistes i ultraliberals, perquè no hi ha ningú més falangista que Ortega Smith que també fou apartat. Es la constatació que dos ultracatòlics de l’Opus Dei i obsessionats amb conspiracions mundialístes, Garriga i Buxadé, marquen la línia.

Si la legislatura arrenca d’aquí dos o tres mesos amb Pedro Sánchez investit, Vox ho tindrà fàcil per mantenir el seu discurs antiglobalista, tot i que amb 33 diputats no pot fer mocions de censura ni recursos al Constitucional. Però si Sánchez no aconsegueix ser investit i es repeteixen eleccions el gener hi haurà nova escabetxina per fer les llistes i decidir quin és el seu programa electoral. Fer d’escolanets de Feijóo -o Ayuso- perquè arribin a la Moncloa, o fer de salvadors d’una Espanya a la que com diu Garriga, li van arrabassar la llibertat fa 45 anys, i que, com lamenta Buxadé, ha permès que molts dels els seus homes hagin esdevinguts éssers desarrelats, sense amor a la pàtria, manipulats pel consumisme i l’ateisme globalista.

Xavier Rius Sant, periodista, és autor del llibre “Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron”

 

divendres, 21 de gener del 2022

(Actualizado sábado 22 enero, a las 9 horas: Isabel Medina Peralta desvincula a Bastión de la agresión) El Juez de Instrucción 8 de Madrid ordena el ingreso en prisión de Rodrigo, líder de Bastión Frontal por la paliza que dio el pasado sábado a un militante o simpatizante de la organización que acudió desde Barcelona a las Jornadas de formación en Valencia y al posterior concierto de música RAC

Rodrigo, el líder de Bastión Frontal, exmilitante de Hogar Social Madrid y Alianza Nacional,  que se dio a conocer por el escrache a Pablo Iglesias. Fue detenido en Madrid el jueves por la brutal agresión a un simpatizante de Sabadell, que acudió a las Jornadas de Formación en Valencia y el concierto posterior concierto. Los hechos se produjeron por la noche en la calle en Mestalla junto a un bar donde se reunen los hooligans de Yomus, y parece que la discusión y pelea fue motivada por que al militante ultra barcelonés no le gustó que Rodrigo estuviera hablando con su novia. Pero empezara quien empezara la disputa, Rodrigo, que también resultó agredido al romperle el de Sabadell una jarra en la cabeza, Rodrigo rompió la mándíbula al otro joven, el cual quedó tendido en el suelo inconsciente sin posibilidad de defenderse, continuando el líder de Bastión y otras personas golpeandolo y pateándolo.

ACTUALIZADO SÁBADO A LAS 9 HORAS: Isabel Medina Peralta cuelga un vídeo, se supone en nombre de la organización, desvinculando la agresión de las jornadas de formación y de la misma organización. Así dice "No tiene nada que ver con la organización sino que se cometió entre dos miembros afines (...) por motivos personales" Y añade que "la linea que nosotros es la línea que nosotros seguimos es la de un joven vigoros de espíritu fuerte e inalterable" y  "desea pronta recuperación tanto a Rodigo como al hombre que está en el hospital" 

 Ver el vídeo. 


 


 

NOTA DE PRENSA DE LA DIRECCIÓN GENERAL DE LA POLICÍA:



Leer en la web de la Sala de Prensa de la Policía Nacional

     COMUNICADO DE BASTIÓN FRONTAL:


 


¿Qué es Bastión Frontal? Grupo neonazi surgido a mediados de 2020, liderado por Rodrigo, ex militante de Alianza Naciona y Hogar Social y por Isabel Medina Peralta, ex militante de La Falange

                          

Imagen y cartel del conciento que se realizó en Valencia tras la jornada de formación. La agresión se produjo en un  bar tras la realización del concierto.                             


Más información actualizada sobre Bastión Frontal

dimecres, 16 de juny del 2021

La Asociación de Amigos de Léon Degrelle, jefe de las SS belgas acogido por Franco que murió en España en 1994, homenajea a la joven Isabel Medina Peralta, que realizó las proclamas anti judíos en el acto en memoria de la Divisón Azul del 13 de febrero en la Almudena. La joven se reafirmó en su lealtad a los ideales nacional socialistas, según afirman los asistentes.

  

Isabel Medina Peralta y el presidente de la asociación, Eduardo Núñez, en la cena del jueves 

El pasado jueves 10 de junio, la Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle, grupo que reivindica el legado del jefe (obersturmbannführer) de la SS belgas, que se refugió en España en mayo de 1945, país donde vivió hasta su muerte en 1994, homenajeó a la joven ex falangista, militante de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta, que fue noticia por su polémicas declaraciones contra los judíos realizadas el 13 de febrero en el cementerio de la Almudena de Madrid en el acto de homenaje a la División Azul

En la cena celebrada en un cervecería alemana de Madrid, Isabel Medina, tras recibir la insignia de la asociación, agradeció, el reconocimiento de los miembros de la asociación  "que lleváis toda una vida defendiendo los ideales". Según un asistente, evocó el rapto de Europa por "una ideologia feminista que rapta a la mujeres y permite que los hombres se distraigan amando otros hombres, que es lo que quiere el enemigo, que son esas personas de la raza noble que quieren acabar con la identidad de los pueblos de Europa, porque una vez nos hayan desarraigado con el dios Oro, el de la ley del capital y las películas de Hollywood, acabarán con Europa". Y acabó manifestando su lealtad "a los ideales que hemos jurado ante el sol, que es el ideal nacional socialista".

La Fiscalía de Delitos de Odio de Madrid abrió diligencias contra Medina por sus declaraciones contra los judíos del 13 de febrero, que fueron archivadas por al juez Carmen Rodríguez-Medel, titular del Juzgado de Instrucción número 51 de Madrid, habiendo recurrido la Fiscalía el archivo, al entender que las expresiones de la joven son constitutivas de un delito de incitación al odio en base al artículo 510 del Código Penal. 

 La Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle se creó en 1995, un año después de la muerte en Málaga del obersturmbannführer. Su primer presidente fue José Luis Jerez, pero poco después la presidencia fue asumida por Eduardo Núñez, siendo el editor y librero, Pedro Varela, su vicepresidente.  Eduardo Núñez participó en 2012 en la creación de Plataforma por la Libertad, que pretendía exportar la marca de Plataforma per Catalunya a la comunidad de Madrid, y en 2018 asistió a diversos encuentros con Josep Anglada, el director de Alerta Digital, Armado Robles, y diversos ex dirigentes de Vox, como Carlos Caldito, para crear un proyecto político ultra identitario a nivel de toda España que no cuajó por la irrupción de Vox

 Degrelle con Hitler

Léon Degrelle, fundador del Rexismo o facsimo belga, fue nombrado por Hitler  obersturmbannführer de las SS valonas, grado equivalente al de teniente coronel. En agosto de 1944, durante la entrega de la Cruz de Caballero con Hojas de Roble –Ritterkreutz–, un distintivo militar único en el III Reich, Adolf Hitler dijo: «Si tuviese un hijo, me gustaría que fuese como usted». A Degrelle le sorprendió la caída de Berlín y el suicido de Hitler en Oslo (Noruega todavía estaba ocupada por tropas alemanas), donde tomó junto a cinco oficiales el avión del ministro de Armamento nazi Albert Speer, y emprendió el vuelo de noche hacia la España de Franco o hacia Portugal, quedándose sin combustible en San Sebastián, a sólo quince kilómetros de haber abandonado el espacio aereo de Francia, país controlada por los Aliados,  aterrizando en la playa de la Concha el 8 de junio 1945. Franco lo acogió y le dio nacionalidad española. Y las declaraciones de Degrelle a la revista Tiempo, negando el Holocausto y defendiendo la figura de Adolf Hitler, motivó en 1991 la primera sentencia del Tribunal Constitucional dando la razón a la ciudadana judía Violeta Friedman que se querelló contra Degrelle.

                                                  

Leon Degrelle escribió libros y artículos negando el Holocausto, llegando el caso al Tribunal Constitucional español

Imagen de Isabel Medina el 13 de febrero en el acto de La Amudena

José Luis Jerez, primer presidente de la Asociación, con Medina en la cena (Fotos de la cena del jueves publicadas en cuentas de Facebook y photos.google.com públicas o abiertas)

                                        

 Medina con Benigno Maujo que también intervino en el acto de la Almudena
(Fotos de la cena del jueves publicadas en cuentas de Facebook y photos.google.com públicas o abiertas)


                                                        

 (Fotos de la cena del jueves publicadas en cuentas de Facebook y photos.google.com públicas o abiertas)

La bandera colocada en la pared es la Cruz de Borgoña también bandera de los Tercios de Flandes, que fue usada junto a Degrelle los voluntarios de la 28 División de Granaderos de las SS Valonas, ya que ellos sentían que regresaban a combatir a Flandes. Sobre la Cruz de Borgoña hay el emblema de la Asociación, similar  a la medalla o condecoración que se entregó a Isabel Medina, con una cruz que asemeja la esvástica o las letras S S cruzadas y las  letras A,H,L,D, iniciales de Léon de Degrelle y Adolf Hitler. 

                        



  

 El avión Heinkel-111 en La Concha de San Sebastián. Degrelle fue el único de los seis que viajaban en el avión que resultó herido. estuvo más de un año en el hospital convaleciente, lo que aprovechó Franco para denegar su extradición. Posteriormente cambió por un tiempo de identidad.

    

dimecres, 5 de maig del 2021

EL TRIOMF DEL NACIONALISME TRUMPISTA CASTÍS D'AYUSO ATURA VOX i ENFONSA AL PSOE. Els morts no han votat i part dels vius li han agraït poder continuar a Madrid amb una certa normalitat.


             


Més enllà de l’absoluta derrota del PSOE i Ángel Gabilondo a Madrid, de la patacada d’Iglesias i la seva encertada retirada de la política, i l’esperançadora pujada de Más Madrid, el resultat de les eleccions d’ahir a Madrid, constata el triomf del populisme d’Ayuso i l’estancament de Vox que, afortunadament, no serà decisiu pel govern de Madrid, ni Rocío Monasterio obtindrà la desitjada vicepresidència de la comunitat. Vox ha pujat unes dècimes en comparació amb les autonòmiques de maig de 2019, però ha obtingut només la meitat de vots que va aconseguir a les generals de 2019. Així a tota la comunitat va obtenir 287.667 vots i un 8,88% a les autonòmiques de fa dos anys. 653.476 vots i un 18,34% a les generals de novembre de 2019. I ahir 330.660 i un 9,13%, passant de 12 a 13 diputats. No s’ha produït una pujada de Vox als barris obrers com va aconseguir en el seu dia el Front Nacional de  Jean-Marie Le Pen, tal com constaten els resultats de barris de renda més baixa com Carabanchel, que va aconseguir  el 7,52% a les autonòmiques de fa dos anys, un 15,42% a les generals de novembre de 2019, i ahir un 7,56%. A La Latina fa dos anys 7,59%, un 15,18 a les generals, i ahir un 7,77%. Al Puente de Vallecas un 5,32% da dos anys, el 12,18% a les generals i ahir 6,75%. I Vox tampoc ha mantingut l’ascens de les eleccions generals als barris rics de Madrid com el de Salamanca, que liderava fa un any les portetes contra els restriccions, on fa dos anys va obtenir  9.496 vots i un 11,64%, baixant ahir a 9.045 vots i un 10,35%.

La conclusió no pot ser altra que Isabel Díaz Ayuso amb el seu populisme nacionalista madrileny, i un discurs que recorda a Evita, Thatcher i a Donald Trump, més enllà de la seva no empatia cap a les persones que van als punts de repartiment d’aliments, “els mantinguts de la cues de la fam”, ha captivat a votant de tots els sectors socials. I amb el seu rebuig al tancament d’activitats i restriccions, s’ha guanyat no només el vots dels treballadors i empresaris autònoms dels sectors afectats, sinó de molta gent que ha agraït que mantingués una relativa normalitat.  

Fa uns anys quan anava molt a Madrid em deien que a Madrid, encara que haguessin nascut a Madrid, “tots tenim poble”. El poble dels pares o els avis on s’anava uns dies a l’estiu o al Nadal. Però més a més ara la meitat dels votants dels 5 milions de votants de la comunitat han nascut fora, en haver-hi hagut els últims vint anys una important migració de persones cap a la comunitat, molts procedents de les dues Castelles. Molts, sobretot els de classe mitjana, també tenen el seu piset o apartament a la costa valenciana. I quan va començar el confinament es va generar a molts llocs una madrilenyofòbia, i molts els madrilenys, també a l’estiu quan hi havia llibertat de moviments van sentir-se senyalats allà on anàvem com a transmissors del virus.

Però des del moment que va quedar en mans de les comunitats autònomes la magnitud de les restriccions i el toc de queda, la presidenta madrilenya va optar per prioritzar l’activitat econòmica, deixant que els centres comercials poguessin obrir i que els establiments de restauració obrissin fins les onze de la nit i, sense importar ja que el nombre de morts fos més gran que a la resta de l’estat, en ser ja només xifres, es despertà un nacionalisme madrileny, potser lligat al cert xovinisme de la capital d’Espanya. I aquest veïns de Madrid nascuts fora, i aquells que tenen poble i casa a altres comunitats, van sentir-se part d’un sentiment crescut a glop de cervesa tarda rere tarda, vespre rere vespre, que sabien que ells sí ho podien fer. Ells sí que eren lliures, a diferencia dels seus familiars o amics d’altres lloc d’Espanya. I la recepta certament dels Estats Units, de llibertat individual que ningú té dret a restringir-li, i de fer contents als empresaris, autònoms i treballadores, mantenint l’activitat econòmica, i una certa xuleria del personatge Ayuso, li ha donat aquesta aclaparadora victòria sacsejant la disjuntiva de “socialisme o llibertat”. Victòria que ha enfonsat al PSOE, ha aturat a Vox, però que té davant seu el creixement de Más Madrid liderat per una professionals sanitària per la que els morts i les retallades en salut, serveis socials i educació sí que importen.   

I un últim apunt. Sense desitjar-li cap mal a ningú m'alegro de l'enfonament de Ciudadanos. Un partit nascut de la incapacitat mental d'entendre que el català és la llengüa pròpia de Catalunya, i dementides com que aquí es castigava els nes a les escoles per jugar a pilota en castellà a lhora del pati. No desitjo cap mal a ningú, però crec que Inés Arrimadas només aportava odi i crispació, i celebro el seu fracàs.

dimecres, 28 d’abril del 2021

EMOCIONS i BALES A MADRID. Analitzo al Punt Avui la "Batalla de Madrid" i el debat de com informar i tractar a la ultradreta

 

El Punt Avui, dimecres 28 d'abril de 2021

Xavier Rius Sant, periodista 

Després del debatus interruptus de divendres a la Cadena SER amb Àngels Barceló, en què Rocío Monasterio posava en dubte l’autenticitat dels sobres amb bales enviats al ministre de l’Interior, a Pablo Iglesias i a la directora de la Guàrdia Civil, la campanya madrilenya i també la política espanyola han entrat en una nova dimensió. Tothom té clar que Madrid s’hi juga ara molt més que la presidència del govern autonòmic. I en vista de com va acabar el debat de candidats, s’aixequen moltes veus que retreuen als periodistes i als grups de comunicació certa responsabilitat per no haver fet, suposadament, el debat de com s’ha d’informar de la ultradreta, com s’han de tractar els discursos d’odi i com s’han de gestionar els missatges a l’estil de Trump, com els que fa la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso.

Els mitjans han d’evitar que siguin els ultres els que marquin l’agenda i els temes de debat. Però el problema és que, amb les seves provocacions, com hem vist a Madrid, la ultradreta pot ser capaç no sols de marcar l’agenda informativa, sinó també la política. Hi ha líders ultres que tenen una capacitat dialèctica que de vegades es menja l’entrevistador, atès que aquests líders, sobretot en mitjans que no els són afins, perceben qui fa l’entrevista o qui dirigeix el debat com un rival al qual contradir, desarmar i derrotar. I de vegades ho aconsegueixen. Evidentment, algunes mentides es poden desmentir, si no en el mateix moment, sí amb posterioritat, com les dades sobre les suposades pensions que cobrarien els menors estrangers no acompanyats. Però d’altres, sobretot quan es tracta d’un to desafiador, una gestualitat o insinuacions, són difícils de rebatre des de l’argumentació lògica i la veritat de les dades. Perquè la ultradreta sempre apel·la a les emocions, i alguns d’aquests líders saben com i quan ho han de fer.

Sí que hi ha mitjans digitals o a la xarxa, o alguna televisió, que poden difondre discursos d’odi i populistes plens de fake news. Però acostumen a ser mitjans privats escorats cap a la dreta o el sensacionalisme. Ho vam veure fa un any, quan alguns donaven oxigen a les teories conspiratives sobre la pandèmia. No té sentit preguntar-se si s’ha de convidar o no els líders dels partits parlamentaris ultres als debats de les televisions públiques durant la campanya, de la mateixa manera que, en una crònica escrita o televisiva sobre la discussió d’una proposta en qualsevol parlament o ajuntament, també s’ha d’informar del que defensa i el que vota un partit ultra, perquè probablement els vots d’aquests diputats o regidors seran clau perquè s’aprovi o es rebutgi. Passava en ajuntaments de Catalunya fa uns anys, quan Plataforma tenia 67 regidors, i els seus vots en molts municipis eren determinants perquè una proposta guanyés o perdés.

Comparem Vox amb el tractament que rep Le Pen a França i el cordó sanitari. Però entre Vox i Le Pen hi ha una diferència substancial. L’element nuclear de la irrupció de Vox no és el no a la immigració. És la defensa de la unitat d’Espanya i d’una Espanya totalment centralista. Per això, el PP i Ciutadans van legitimar Vox a Andalusia fent-lo soci des del primer minut. I aquí Vox i sectors del PP i els seus votants tenen el joc a favor, perquè Felip VI va legitimar el 3 d’octubre l’“A por ellos!”. La gent no vota Vox pel seu rebuig a la immigració i al matrimoni homosexual. Vota Vox perquè amb Catalunya té les coses clares, en contraposició amb els dubtes de Rajoy, que va ser derrotat l’1 d’octubre quan hi va haver urnes i paperetes. La gent vota Vox perquè creu que Pedro Sánchez ha pactat amb els “separatistes catalans” i els “bolivarians” de Podem.

I un últim apunt. A Madrid viuen una estratègia de tensió que a Catalunya va començar Ciutadans, quan deia que hi havia un enfrontament civil que trencava famílies i els nens eren castigats a l’escola perquè jugaven en castellà. Ho va fer, primer, Inés Arrimadas i, després, Cayetana Álvarez de Toledo des del Congrés. Veient la batalla de Madrid, el que fan i diuen Ayuso i Monasterio crec que les supera.

 Llegir al Punt Avui