Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris elecciones europeas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris elecciones europeas. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de juny del 2024

Analitzo l'entrada al Parlament Europeu amb tres escons del comunicador i influencer ultra Alvise Pérez que ha perjudicat a Vox

 Entrevista als Matins de TV3 sobre el resultat de les eleccions europees en que Vox ha obtingut 6 escons i l'influencer ultra, Alvise Pérez n'ha aconsegit tres. Serà Alvise un bluf com Ruiz Mateos?


¿Qui és Alvise Pérez? Organitzava protestes contra el confinament i les vacunes.

Diputats de Vox: Jorge Buxadé, Hermann Leopold Tertsch, Juan Carlos Girauta, Mireia Pabón, Margaria de la Pisa y Jorge Matín Frías.

Diputats de Se acabó la fiesta: Luis (Alvise) Pérez Fernández, Diego Solier Fernández y Nora Junco García

(Tele Notícies, Tele Diario, Matins, Els, Ok, sí, nit, entrevista)

dijous, 16 de maig del 2019

ANALITZO EN UNA ENTREVISTA DE L'AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES LA CAMPANYA DE VOX A LES MUNICIPALS I COM INTENTA AGAFAR A MOLTS MUNICIPIS L'ESPAI QUE TENIA FA UNS ANYS PxC

Fragment vídeo entrevista
Llegir-ho a EixDiari
Llegir-ho a NacióDigital-Nació Baix Penedès 


En les eleccions del 28 d’abril al Congrés, a Catalunya, Vox va aconseguir 148.481 vots, el 3,6%, cosa que els va donar un escó per Barcelona. Després que les enquestes els auguressin un suport més ampli -fins i tot hi havia pronòstics que parlaven de tres escons-, ara s’haurà de veure quin suport recullen finalment les 45 candidatures que ha presentat la formació de Santi Abascal a Catalunya pel comicis del 26 de maig. En declaracions a l’ACN, el periodista i expert en ultradreta Xavier Rius ha explicat que molts dels candidats que presenta Vox eren militants de l’extinta Plataforma per Catalunya, un partit que ara només tenia vuit regidora a tot Catalunya, però que va estar a punt d’entrar al Parlament a les eleccions del 2010. De la seva banda, l’exlíder de PxC, Josep Anglada, es presenta amb un nou partit a Vic, Som Identitaris, i ha aconseguit configurar quatre llistes més arreu del territori.

La dissolució de Plataforma per Catalunya de fa uns mesos i el posterior traspàs de molts dels seus militants a Vox ha nodrit les files del partit de Santiago Abascal de gent del territori. Candidats com Pablo Barranco (Hospitalet de Llobregat) o Mónica Lora (Mataró) són alguns dels pesos pesats que després de sortir de PxC han decidit abraçar les idees de Vox.

El periodista i expert en moviments d’ultradreta i extrema dreta, Xavier Rius, en declaracions a l’ACN, ha explicat que amb la dissolució de PxC es van produir dues sorpreses. D’una banda, líders que van decidir no integrar-se a Vox perquè creien que un discurs “tan espanyolista” els podia perjudicar, com els militants del Vendrell. I, de l’altra, persones que esperaven entrar a les llistes de Vox, però el partit d’extrema dreta va decidir vetar-los perquè va estratègicament va triar no incloure a les seves llistes perfils amb vinculacions a grups neonazis. “Això es deu a l’aposta que fa Vox per Israel, i les persones amb aquest perfil s’escombren, les quals després se senten enganyades”, explica Rius.

Segons l’expert, d’entrada, Vox aspira a captar el vot de l’elector castellanoparlant, que s’ha sentit menystingut pel procés català, que potser abans havia votat el PP o Ciutadans, i ara opta per Vox perquè creu que tant Rajoy com Ciutadans haurien d’haver aplicat “més mà de ferro”. Per Rius, Vox fa propostes “molt més radicals”, com suprimir les autonomies, voler canviar les euroordres per capturar Puigdemont o pretendre tancar TV3. “El meu dubte és si la gent això s’ho acaba de creure, o votaran Vox als ajuntaments simplement perquè és un partit nou, ‘el partit follonero’, com ho va ser en el seu moment Podemos”, ha reflexionat Rius. També quina incidència poden tenir els discursos contra l’avortament, per exemple, en gent jove. Amb tot, i després del precedent dels darrers comicis, caldrà veure com actua ara el votant a les municipals. I més tenint en perspectiva que el sentiment patriòtic espanyol no es va recollir en la magnitud amb què s’esperava en les eleccions generals i on el partit constitucionalista que va recollir més vots va ser el PSC.




Anglada i el seu nou partit Som Identitaris

Rius ha explicat que qui va sortir més beneficiat de l’estratègia de Vox per instal·lar-se a Catalunya va ser Josep Anglada, l’antic líder de Plataforma per Catalunya a qui el partit va fer fora el 2014 després d’anys de lluites internes. Anglada, regidor del projecte Plataforma Vigatana que li va permetre presentar-se a l’Ajuntament de Vic-, va decidir crear un partit nou d’abast territorial amb el nom de Som Identitaris. Inicialment només hi havia una llista a Vic i una segona a Manlleu.

El periodista ha explicat que Plataforma per Catalunya té dos pares, un és Anglada i l’altre és August Armengol, molts anys cap de llista del Vendrell. “Quan Plataforma desapareix, Armengol diu que no vol entrar a Vox i es retira”, ha explicat Rius. Però un altre dels regidors, Juan Carrasco, “decideix tornar amb Anglada”. Gràcies a això, el fundador de PxC ha aconseguit estendre la seva nova marca i presentar-se a les eleccions a cinc municipis: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roses i Badalona.

Josep Anglada es presenta com “l’única referència identitària seriosa capaç de fer front a la islamització de Catalunya”. L’expert posa en dubte que Anglada pugui continuar essent “l’etern regidor de Vic” perquè, “afortunadament”, la immigració ha deixat de ser present a l’agenda política com anys enrere. “Per sort, el sentiment racista aquí no aconsegueix el suport que té en altres llocs d’Europa. A l’Estat Vox ha crescut i ha entrar a les institucions no pel tema de la immigració, sinó per la qüestió de la unitat d’Espanya”, ha recordat.

A la Catalunya Central Vox es presenta a Manresa i a Solsona, però no a Vic

A Vic, el lloc on va néixer i créixer Plataforma per Catalunya de la mà de Josep Anglada, Vox no ha presentat cap candidatura. La nul·la implantació de la formació d’Abascal en un territori on Anglada té la seva parròquia des de l’any 2001 – on encara fa gala del seu eslògan més famós ‘Primer els de casa’- podria haver contribuït a la decisió del partit d’Abascal.

A Manresa, en canvi, Vox concorre a les eleccions amb una excandidata de PxC al capdavant, Immaculada Cervilla, qui havia encapçalat les llistes de plataforma a les municipals del 2015 per Sant Joan de Vilatorrada, però que finalment no va aconseguir prou suport per entrar al consistori. A la capital del Bages, les diferents entitats que organitzen debats per ajudar els electors a decidir el vot a les eleccions municipals – com el Col·legi de Periodistes, la Plataforma dels pensionistes o la revista el Pou de la Gallina – han descartat convidar Vox als seus actes.

A Solsona el partit ultradretà també ha presentat candidatura per sorpresa de molts veïns i ho han fet amb el candidat Jorge Peña. A la capital del Solsonès, VOX rivalitza per entrar al consistori amb Esquerra Republicana – formació que ostenta l’alcaldia-, Junts per Solsona, Alternativa per Solsona-CUP, el PSC i Ciutadans.

Vox al Vendrell

Al Vendrell, els vots de Plataforma per Catalunya previsiblement es repartiran entre Vox i Som Identitaris (SOMI), formació liderada per qui va ser fundador de PxC, Josep Anglada. La capital del Baix Penedès va ser un dels primers grans municipis on Plataforma per Catalunya va obtenir representació el 2003, i ha estat la tercera força més votada des del 2011. La formació va viure el seu punt més àlgid fa vuit anys, amb cinc representants, mentre el 2015 es van quedar amb tres regidors.

PxC va anunciar que bona part de membres del partit se sumarien a Vox. Amb tot, en el cas del Vendrell la llista de la formació ultradretana no inclou ningú del partit dissolt i la llista l’encapçala Jordi Fernández, veí de Torredembarra. En paral·lel, diversos vendrellencs vinculats a Plataforma han impulsat la candidatura de SOMI, “defensant exactament els mateixos principis, valors i programa de l’antiga PxC”. Qui no formarà part de cap llista municipal serà el fins ara líder de Plataforma per Catalunya al Vendrell des del 2003, August Armengol, que ha plegat de la política.

La concurrència de dos partits de perfil tant específic obre diversos interrogants al Vendrell. El principal, és veure si predomina la presència i popularitat que ja tenen els regidors de SOMI –fins ara, membres de PxC- o bé si guanya la partida la marca que té Vox al conjunt de l’estat espanyol, impulsada per la presència als grans mitjans de comunicació amb motiu de les eleccions generals i europees. En aquest frec a frec, els dos partits s’arrisquen a què la divisió els jugui en contra a l’hora d’aconseguir el percentatge mínim de vots per obtenir representació.

Mataró, el bastió metropolità de PxC

Mataró és l'única ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona on PxC va aconseguir mantenir representació institucional en les eleccions de 2015, en un moment de desplom del partit en relació als grans resultats obtinguts el 2011 en diversos municipis. Tot i això, dels tres representants que aconseguiria vuit anys enrere a la capital del Maresme, actualment PxC només compta com a regidora amb la seva líder, Mònica Lora, i el partit és vuitena força política a la ciutat.

Ara, d'ençà de la desintegració de PxC com a partit, Lora s'ha posat a disposició del nou projecte de Vox i encapçala la llista de la formació d'Abascal a la ciutat, juntament amb un dels líders del moviment unionista de Mataró, José Casado, que és el seu número dos. Casado és l'impulsor del grup 'Mataró es queda a Espanya', que en els darrers anys ha organitzat grans manifestacions espanyolistes a la ciutat, i ha liderat els 'Segadors del Maresme' per a la retirada de llaços grocs de la via pública.

En el seu intent d'influir en la política local més enllà del debat ideològic, Lora i Casado també han estat el protagonistes de la manifestació en contra de les polítiques de seguretat de l'Ajuntament en alguns dels barris amb uns índex d'immigració més alts, com Cerdanyola o Rocafonda. Tot i l'intent de polititzar el debat sobre la seguretat, aquestes accions han tingut molt més seguiment mediàtic i policial, que no pas ciutadà. El número tres de Vox a Mataró és també un nom conegut a la ciutat, l'exregidor de Cs Víctor Paramés.


dilluns, 26 de maig del 2014

EL FRACASO DE LA ULTRADERECHA EN ESPAÑA. La supresión de las autonomías, la añoranza del franquismo y el no al aborto no les da réditos electorales

Si dos conclusiones se pueden sacar de los pobres resultados de la ultraderecha española en las elecciones de ayer son, en primer lugar, que la suma de diversos partidos con una nueva sigla, como es el caso de Impulso Social y, tal vez, de La España en Marcha, no sólo no ha significado que hayan incrementado su resultado, sino que juntas, han quedado por debajo de lo habían consegido en anteriores elecciones por separado. 
Y en segundo lugar, que un discurso que ha priorizado la supresión de las autonomías, contra el proceso catalán, la añoranza del franquismo y el aborto cero, dejando en un tercer plano la salida del euro y la inmigración, no ha cuajado en absoluto. Los dos partidos con mayor representación en los ayuntamientos, Plataforma X Catalunya y España 2000, vista la división de candidaturas, decidieron no presentarse para no perder fondos ni energías que precisarán para las próximas municiaples.

La candidatura más votada ha sido FE JONS que ha más que doblado los votos de 2009. En segundo lugar Impulso Social, coalición de tres partidos liderada por Rafael López Diéguez de Alternativa Española AES, que, pese a la intensa campaña realizada y la coherencia de su discurso euroesceptico y antiabortista, ha obtenido con la nueva sigla formada por tres partidos, menos votos de los que obtuvo AES en solitario en 2009.
La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español, que también han hecho un intensa campaña y que tuvieron en determinados momentos una importante presencia mediática tras su acción del 11 de septiembre, con  los 16.879 votos de ayer no han conseguido aglutinar el voto ultra como pretendían.
Se hace dificil comparar su resultado con anteriores comicios, dado que FE no se presentó en 2009, cuando sí lo hicieron FE JONS y Falange Auténtica, y MCE y AN, que han concurrido en otras elecciones, no se prensetaron a las pasadas europeas. 
En cambio Democracia Nacional y Movimiento Social Republicano, que se han presentado por su cuenta y por separado, han incrementado los votos que obtuvieron en 2009.

VOTOS OBTENIDOS AYER (Escrtado el 99,77%)

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
           
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 votos.  (6.009 en 2009)


En 2009 concurieron Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.




Así, como ya había aventurado yo en pasados artículos, la suma de fuerzas con una nueva sigla ha acabado restando más que sumando, al margen que parte de los votos de la ultrderecha son de descontentos que eligen la papeleta en el mismo colegio electoral. Por ello, cuando tres fuerzas se presentan en coalición reducen a la terecra parte los votos, digamos aleatorios, que consiguen por la mera presencia de su papeleta en la mesa electoral.  Además, parte de los votantes de ideología ultra o que no siendo ultras votan a una candidatura ultra, no tienen porque conocer las coaliciones existentes y, como se ve, eligen aquella papeleta que pone Falange como puedieron elegir hace cinco años, Alternativa Española o Familia y Vida.

DN ha quedado en cuarto lugar, mejorando sus resultados con 12.904 votos, y parece dudoso que si hubiera permanecido en La España en Marcha estos votos se hubiesen sumado a los de LEM. En relación al MSR, sigo pensando que más de la mitad de votos provienen de izquierdistas despistados que creen que han elegido una papeleta republicana de izquierdas. Y destaca que en el municipio de Heras de Ayuso (Guadalajara), donde tienen su único concejal y obtuvieron el 2011 71 votos, ayer sólo consigueiron 1 voto.

En relación a VOX, que pese a no presentarse como ultra, tenía diferentes militantes o exdirigentes ultras en sus listas, centrado también en la supresión del estado autonómico, le han faltado menos de 4000 votos para entrar. Faltando un 0,33% de votos por excrutar, ha obtenido 244.929 votos y el escaño, con la participación y el voto nulo actual, lo hubiera conseguido con algo más de 248.000. Ocupado el espacio populista españolista por UpD y Ciudadanos, lo más probable que el partido no llegue a las municipales.


Vidal Quadras con Pablo Barranco (ex secretario general de PxC en el acto de VOX en Barcelona)

Por último, en relación al PP, que ha ganado en España, pero bajado en Catalunya, hay que fijarse en Badalona, donde Xavier García Albiol es alcalde y ganó las elecciones municipales de 2011 con un discurso xenófobo desacomplejado, muy diferente al que realizó en PP en las comunidades autónomas y ciudades que gobernaba. Ayer el PP en Badalona quedó en cuarto lugar, siendo superado por socialistas, ERC y CiU. Por ello parece probable que el PP dé carta blanca a Albiol para incrementar su discurso xenófobo los próximos meses de cara a las municipales.  Unas municipales en las que, como decía hace unos días,  la ultraderecha se jugará su existencia
 

dijous, 22 de maig del 2014

IMPULSO SOCIAL, L'EUROPA D'ADENAUER O DE LA DE LA DIVISIÓN AZUL?

Rafel López Diéguez, gendre de Blas Piñar, president d'Alternativa Española (AES) i cap de llista d'Impulso Social ha fet avui el seu acte electoral a Barcelona a un hotel de Les Corts. Tot i que no sortia en el programa de l'acte, era a la taula i ha fet la seva intervenció Carlos Oliva, que va ser vicepresident de les Joventuts Identitàries de PxC -tot i que en cert moment es va distanciar d'Anglada i PxC-. A primera fila escoltant i aplaudint a López Diéguez i a Oliva hi era el membre de l'executiva de PxC, l'advocat Joan Garriga, i no és cap secret que molts dels 50 avals de regidors que ha presentat Impulso Social per poder-se peresentar han estat aportats per PxC. Però Oliva i Garriga a més de la seva participació a amb càrrecs directius a  PxC tenen en comú una altra cosa. Ells dos, amb uniformes i emblemes de la División Azul -la Divisió 250 de l'exèrcit alemany, la Wehrmacht a Rússia formada per espanyols-, van desfilar en el polèmic homenatge del 8 de maig de 2013 a la División Azul a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Acte en que van rebre un diploma de la delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna.

Carlos Oliva a l'acte mentre parla López Diéguez
Joan Garriga mirant el mòbil
Per això, tot i que la candidatura de López Diéguez, formada per Alternativa Española (AES), Familia y Vida y la Comunión Tradicionalista Carlista intenta presentar-se com a defensora dels valors d'una Europa democràtica i cristiana, i allunyada de l'extrema dreta -aquesta vegada la filla de Blas Piñar no va a la llista-, la presència d'algú que desfila amb l'uniforme de les tropes nazis a la taula mostra la veritable ideologia feixista que acull aquesta candidatura. 

 Carlos Oliva, primer per dalt, i Garriga, segon a sota

Certament López Diéguez ha fet un discurs centrat en el rebuig a la burocràcia de Brussel·les i Estrasburg dominada, segons ell, per membres del Club de Bilderberg. Ha explicat com els països de la Uni´`o Europea que no són a l'euro han crescut econòmicament mentre la resta, tret d'Alemanya s'han empobrit i endeutat. Ha clamat contra l'avortament en qualsevol supòsit i el matrimoni homosexual i les pretensions separatistes de Catalunya. I s'ha manifestat per una Unió Europea que reculli els valors cristians, que segons ell, ignoren els tractats de Lisboa i Maastricht. I en aquest sentit ha emfatitzat que sí que vol una Comunitat Europea com que la va somniar el canceller alemany de la postguerra, Konrad Adenauer. Però dient-ho al costat de dues persones que fa una any van desfilar amb els uniformes de la División 250 de la Wehrmacht, potser alguns del líders d'Impulso Social enyoren no l'Europa d'Adenauer, sinó de qui va ser abans que aquest Canceller a Berlín.  


1. Rafael López-Diéguez Gamoneda.
2. Francisco Javier Garisoain Otero.

3. Ruben Calvo Ortega.

4. Tomasa Calvo Sánchez.

5. Ana María Fal Conde Sánchez Guardamino.

6. Francisco Javier Paredes Alonso.

7. Rafael Primitivo Llorente Martín.

8. Francisco Segarra Alegre.

9. María del Mar Hurtado Sánchez.

10. Rosalía Cortés Sastre.

11. Telmo Aldaz de la Cuadra Salcedo.

12. Ginés Diego Guillamón Rodríguez.

13. Josep Carreras García.

14. Belén Fuente de Cobo.

15. María del Mar Calderón Baquerizo.

16. José Antonio Rodríguez Hervella.

17. Adolfo Alustiza Romero.

18. Pedro de Alcantara de la Herrán Matorras.

19. María Josefa Marban Paez.

20. María Angeles Barrau Lena.

21. Alfonso Hidalgo Ramos.

22. Urko de Azumendi Beistegui.

23. José Fermín Garralda Arizcun.

24. Rosario Victoria Andía García de Olalla.

25. María Jesús Luzán González.

26. Rafael Mir Mena.

27. Gerardo Matarán Ferreira.

28. José María Malgosa Sanahuja.

29. Teresa González de Aguilar García.

30. Margarita del Pilar Cabrer Esteban.

31. Juan Antonio Darder Colom.

32. Víctor Puigdengolas Sustaeta.

33. Víctor Jesús Castellanos Antón.

34. María Luisa Santamaría Pérez.

35. María Isabel Olivar Alvaro.

36. Antonio Jesús Barragán de las Cuevas.

37. Santos Cándido Rull Segura.

38. José Francisco Bustinza Aramburu.

39. María del Valle Piñar Gutiérrez.

40. Sonsoles Ortiz de Zárate Fontes.

41. Manuel Ezequiel Chacón-Manrique de Lara Castilla.

42. Rafael Jesús Mancheño García.

43. Juan Manuel Molina Valdés.

44. Patricia Palma Pérez.

45. Pilar Antonia Arroyo Sánchez.

46. Francisco Javier Toledo Marante.

47. Antoni Bas Olcina.

48. José María Carrera Figueras.

49. Myriam Merino Thomas.

50. María Desamparados Sustaeta Gómez.

51. Susana María del Carmen Pascual Martín.

52. Arturo García Pertierra.

53. Nuria Vives Agurruza.
54. Francisco Torres García.

Suplentes

1. Miguel Aguilella Martínez.

2. Miguel Angel Bernáldez Gutiérrez.

3. Angel Peña Pérez.

4. Ana Isabel de Elías Cantalapiedra.

5. María Pía Zazu Lafuente.

6. José Miguel Orts Timoner.

7. Pablo Martín Tharrats.

8. Macarena Menéndez Piñar.

9. Asunción Silvia Fernández-Pacheco López-Peláez.

10. Vicente Febrer Fores




dimarts, 20 de maig del 2014

ULTRADERECHA, EL HORIZONTE YA SON LAS MUNICIPALES

 Se acerca el 25 de mayo, día en que todo apunta que la ultraderecha euroescéptica y antiislámica, encabezada por el Frente Nacional francés, obtendrá los mejores resultados de la historia en una docena de países de la Unión Europea, mientras en Grecia y Hungría serán grupos ultras sin maquillaje, como el Jobbik y Amanecer Dorado, los que conseguirán una importante representación en Estrasburgo. Pero en España, donde para obtener un escaño se precisa de unos 250.000 o 300.000 votos, parece que ningún grupo ultra, socialpatriota o euroescéptico antiinmigración superará ni la quinta parte de los votos necesarios. Y si son ciertas las encuestas, ni siquiera VOX, que no desea ubicarse en este espacio, pese a acoger en sus listas a algunos exdirigentes y militantes ultras o identitarios, llegará a Estrasburgo.
Cinco son las candidaturas del espacio ultra euroescéptico, identitario o falangista que se presentan: Impulso Social, Movimiento Social Republicano (MSR), Falange Española de la JONS, La España en Marcha, y Democracia Nacional. Decidieron no concurrir  España 2000, con cuatro concejales en la Comunidad Valenciana y uno Alcalá de Henares, Plataforma X Catalunya –que obtuvo 67 concejales en 2011- y Partido X La Libertad, fuerza emergente sin representación hermanada con PxC.






Al margen de todo, queda el esperpento de Soluciona y Alerta Digital, que afirmaba tener 80.000 simpatizantes contabilizados, con su extraña manera de decidir a última hora no presentarse. Unos hechos que a quienes seguimos el proceso, nos pareció más una excusa para retirarse a tiempo, antes de afrontar un resultado electoral que reduciría por cuatro o por diez el número real de votos en relación a los simpatizantes anunciados, o tal vez la manera más sencilla de ocultar que no consiguieron las firmas o avales exigidos por la ley.

Todas las candidaturas rechazan las imposiciones de Bruselas y desean recuperar soberanía nacional perdida, si bien afrontan con matices distintos o con ambiguedad calculada si hay que salir o no de la Unión. Dirigentes de dos o tres de las candidaturas que se presentan, han afirmado explícita o implícitamente tener como referente el Frente Nacional francés, mientras el MSR se identifica más con Amanecer Dorado de Grecia, asistiendo su cabeza de lista, Juan Antonio Llopart, la pasada semana como invitado, al acto oficial de inicio de campaña de este partido en Atenas. La España en Marcha, integrada por Alianza Nacional, La Falange (FE) –grupos con amplia militancia e implantación territorial-, y el Movimiento Católico Español y Nudo Patriota –con pocos militantes-, deja claro que sus referentes son el falangismo, el franquismo y los ideales europeos del Tercer Reich. Impulso Social parece ubicarse más en el ultracatolicismo y la unidad de España, que en la xenofóbia ante el islam y el inmigrante no europeo.  Por otro lado el Secretario General de PxC, Robert Hernando y otros dirigentes del partido catalán asistieron al acto electoral del FN del 9 de mayo en Béziers,  fotografiándose éste entre la multitud junto a una Marine Le Pen, que por cierto, ni le mira ni le saluda. PxC es, tal vez, la fuerza ultra o identitaria que con más claridad afirma que su referente es el FN.



De las cinco candidaturas que concurren ha sido Impulso Social, formada por Alternativa Española, Familia y Vida y Comunión Tradicionalista Carlista, y que encabeza Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar, la que, hasta la fecha, ha realizado mayor número de actos de campaña y precampaña, repartidos por todo el territorio español. Por su parte La España en Marcha y Falange Española de la JONS han realizado un número bastante similar de actos electorales, algunos con nutrida asistencia. En cambio el MSR y Democracia Nacional han pegado carteles en numerosas ciudades, pero no han convocado mítines en plazas o locales cerrados.



Todas las candidaturas reconocen su nula esperanza en obtener un escaño dada la división de la ultraderecha y el poco eco mediático de su mensaje. Para La España en Marcha, como ha dicho Pedro Pablo Peña en diversos actos, las elecciones permitirán ver el apoyo social y electoral de este proyecto iniciado hace casi dos años que desean ampliar a otros grupos pese a haber perdido por el camino a Democracia Nacional o, mucho antes, a colectivos como Acción Nacional Revolucionaria. Ninguno de los grupos  que la componen se presentaron a las elecciones de 2009, por lo que no se podrá valorar su ascenso o descenso.

Por su parte Falange Española de las JONS, que obtuvo 10.031 votos en 2009 cuando competía con Falange Auténtica, se presenta también para no dejar su espacio en manos de La España en Marcha que en su papeleta electoral ha colocado el yugo y las flechas. Por ello las redes sociales de FE-JONS no paran de lanzar el mensaje de “no te confundas”, con imagen de su papeleta.


La papeleta de La España en Marcha, también tiene el yugo y las flechas
 
Respecto a DN, tras salir doblemente tocada por su apuesta por unir fuerzas con Soluciona, limita su campaña a la red y la pegada de carteles. Y al presentarse en solitario, las urnas dirán si aumenta o pierde apoyo electoral en comparación con los 9.950 votos de 2009. Lo mismo le ocurre al MSR que ha pegado carteles, pero no ha hecho actos públicos y obtuvo en las pasadas europeas 6.009 votos, si bien en ocasiones se le reprocha que parte de sus votos es de republicanos de izquierdas despistados.



El reto más importante lo tienen Alternativa Española (AES) y Familia y Vida, que por separado consiguieron 19.583 y 10.456 votos y nadie sabe si pese a la campaña realizada, coaligados con la Comunión Tradicionalista Carlista en Impulso Social superarán los 30.000. Es una realidad que en las elecciones europeas hay mucho voto a candidaturas minoritarias, en ocasiones decidido en el mismo colegio electoral con las papeletas en la mano, y está por ver si una coalición con un nombre desconocido genérico, como Impulso Social, suma o resta. 

Lo que sí ha conseguido la candidatura de Impulso Social es hacer posicionar a la mayoría de listas o candidatos de la extremaderecha por el “aborto cero”, motivando que incluso candidatos de VOX, pese a no decirlo en su programa, se hayan posicionado en este sentido.


Este no a cualquier supuesto de despenalización del aborto, incluso en el caso de una mujer con cáncer a quien hay que intervenir con anestesia total y someterla a quimioterapia y radioterapia, es uno de los elementos que hacen distinta la ultraderecha o área identitaria española de partidos que dicen tener como referente el Frente Nacional francés. Así Jean Marie Le Pen, se mostró acorde con una ley que despenalice dos o tres supuestos, mientras su hija Marine es partidaria de una ley de plazos como la que rige ahora en España. Y lo que también distingue la ultraderecha española de grupos como el FN, FPO, el Partido por la Libertad de Holanda, el Vlams Belang o el Partido por la Independencia del Reino Unido (UKIP), es que su consigna principal no es relativa a la modificación del sistema territorial propio. La ultraderecha española no sólo tiene como uno de sus ejes la unidad de España frente a la intención de realización de la consulta en Catalunya, sino que propugna la supresión del actual estado autonómico. Algo que también propone VOX. La diferencia es evidente comparándonos con el UKIP de Nigel Farage, que en la actual campaña no hace bandera del rechazo a la celebración del próximo referéndum sobre la independencia de Escocia.   



En relación a la participación de exdirigentes de grupos identitarios, antiislámicos o ultras en  la lista de VOX, como Javier Cortés de Foro Sevilla Nuestra o Pablo Barranco, ex secretario general de PxC, parece probable que si Vidal Quadras no obtiene el escaño, se retirarán del proyecto buscando otra sigla de cara a las próximas municipales. Y serán las próximas locales cuando la ultraderecha islamófoba o área identitaria española se jugará su existencia.  



Dada por perdida la posibilidad de obtener algún rédito en las elecciones europeas por la fragmentación del espacio identitario los grupos con mayor representación municipal, España 2000 y Plataforma X Catalunya, junto con Partido X la Libertad, decidieron hace meses no perder tiempo ni dinero en esta campaña y centrarse en las municipales del próximo año.

Al margen de lo que decida la justicia sobre el uso de la sigla de PxC hasta que se clarifique la legalidad de la reunión de la Ejecutiva que destituyó a Josep Anglada y de su posterior expulsión, los actuales dirigentes de PxC confían que la ausencia del fundador en el cártel no sea impedimento para obtener un buen resultado de aquí un año. España 2000 desea ampliar su implantación municipal en la Comunidad Valenciana y hay la duda de si se sellará un pacto de no agresión o colaboración con Partido X la Libertad en la periferia madrileña y el corredor de Henares, donde PxL está abocando gran parte de sus  recursos. Alcalá de Henares es el municipio de más habitantes donde España 2000 tiene representación. Su concejal, Rafa Ripoll, mantiene excelentes relaciones personales con PxC y PxL, pero está por ver si PxL y España 2000 van a llegar a algún acuerdo en dicha localidad o si PxL renunciará a presentarse allí a cambio que España 2000 no lo haga en los municipios colindantes.  


Robert Hernando junto a M Le Pen el pasado día 9
Y es que fracasados hace meses los intentos de presentar en España una candidatura unitaria y potente a las elecciones europeas, que con el apoyo explícito de Marine Le Pen hubiera podido llegar a Estrasburgo, al margen que La España en Marcha se consolide como plataforma de acción directa antisecesionista, los grupos y partidos ultras, identitarios o socialpatriotas euroescépticos desean pasar página de la campaña europea. Saben que se jugarán su ser o no ser en las próximas municipales. Y no será precisamente proclamando la sagrada unidad de España, ni reivindicando el aborto cero.

dissabte, 17 de maig del 2014

P.P.PEÑA: "LA ESPAÑA EN MARCHA ES PRESENTA PER ESTABLIR UN CAP DE PONT EN TERRITORI ENEMIC". Acte electoral a la Llib Europa

Pedro P Peña (AN), J.L.Alonso (FE Catalunya) i Manuel Andrino (cap nacional de FE), a la Llibreria Europa 

Aquest migdia s'ha celebrat a la Llibreria Europa de Barcelona un dels  pocs actes electorals de les quatre candidatures d'ultradreta (Vox a part) que es presenten a les eleccions europees. Ha estat La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid i hi han intervingut precisament, Pedro Pablo Peña, president de la hitleriana d'Alianza Nacional, i Manuel Andrino Jefe Nacional de La falange (FE), als que la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona els hi ha obert diligències per les seves declaracions a Montjuïc el 12 d'octubre passat. 
A l'acte hi han assistit una cinquantena de persones, mentre fora, a la cantonada de Sèneca amb Passeig de Gràcia on hi havia un cordó policial, un centenar d'antifeixistes, que s'havien concentrat una estona abans a Fontana, demananaven la il·legalització dels grups d'ultradreta i el tancament de la Llibreria Europa.

L'EUROPA DE LES TERMÒPILES I QUE VA LLUITAR A RÚSSIA, FRONT LA DE LA TROIKA
Pedro Pablo Peña ha afirmat que, tot i que es improbable que obtinguin un eurodiputat, es presenten "com a gimnàsia revolucionària amb la voluntat d'establir un cap de pont en territori enemic". Per Peña les eleccions també serviran per conèixer el suport social i electoral de La España en Marcha (LEM), plataforma constituïda aviat farà quatre anys amb l'objectiu d'unificar i aglutinar l'espai social patriota. 

En aquest sentit ha explicat la seva ruptura amb Democracia Nacional (DN), que inicialment pertanyia a la LEM, a causa de la decisió de DN de voler unificar LEM amb el projecte de Soluciona-Alerta Digital. "Nosaltres no podíem anar amb personatges que lideraven Soluciona, com el seu cap a Catalunya -referint-se a l'ex dirigent de PxC Gerard Bellalta-, que va ser condemnat a dos anys de presó per dirigir una xarxa que estafava immigrants amb contractes falsos, els explotava i afavoria la immigració massiva"  
Peña, s'ha referint a les diligències judicials que hi han contra ell a Barcelona per legitimar la lluita armada contra el separatisme, i moderant les seves paraules, ha demanat la suspensió de la Generalitat, i el  procesament per delicte de sedició d'Artur Mas. "La Constitució és pot modificar, però no és pot tocar el subjecte jurídic que l'ha creat que és Espanya. I qui vulgui trencar Espanya està delinquint i fent traïció"

Front l'Europa de la Troika, de l'austeritat i del Tribunal Europeu que ha ordenat a Espanya a alliberar membres d'ETA, ha reivindicat "l'Europa de la Grècia que va lluitar a les Termòpiles que el 480 abans de Crist va lluitar contra l'imperi Persa de Jerjes, l'Europa de l'Imperi Romà, la de la Cristiandat, la de Carlemany, l'Europa germànica i l'Europa que fa 74 anys va lluitar contra el comunisme a Rússia i va ser derrotada a Berlín a la Cancelleria"


LLUITAR CONTRA LA INVASIÓ D'IMMIGRANTS
Peña també ha denunciat els efectes per la raça europea de la invasió extraeuropea. "Hi ha 8 milions d'immigrants a Espanya i 50 milions a tot Europa. Com tenen  molts més fills que nosaltres provocaran un a substitució demogràfica, pel que cal que siguin expulsats cap els seus països".
Per últim s'ha referit a la pertinença a la Unió Europea "que ens va obligar a tancar la siderúrgia i reduir la pesca, l'agricultura i la ramaderia". Per això plantegen  la necessitat de demanar a la Unió Europea la derogació dels tractats de Maastricht i de Lisboa i la sortida de l'euro, "I en el cas que ho rebutgin, demanem la sortida de la Unió".

ANDRINO (FE), EXPULSAR ALS IMMIGRANTS MUSULMANS COM ESPANYA JA VA FER FA 5 SEGLES
Andrino, Alonso i Peña

Manuel Andrino, de La Falange (FE), en una intervenció més encotillada, ha mostrat el seu rebuig a "una Europa que allibera a violadors i deixa en atur als treballadors i famíles espanyoles". I front aquesta Espanya sotmesa a Brussel·les ha defensat aquella potència europea que era "l'Imperi espanyol de Carles I, on no es posava mai el sol". Ha reivindicat una Europa  cristiana que  rebutgi "l'ateisme, la destrucció de la família, i la regulació de l'eutanàsia i l'avortament", i ha rebutjat les opinions de la comissària europea, Cecilia Malmström,  que criticava l'actuació de la Guàrdia Civil a Ceuta. "Qui és ella per dir-nos que hem de fer a les nostres fronteres quan són assaltades?"    
(No confondre La Falange de Manuel Andrino (FE), que pertany a La España en Marcha, amb Falange Española de la JONS, que aquesta tarda han fet un acte a Plaça Catalunya.
En aquest altre acte (el de FE JONS) ha estat agredit el fotògraf Jordi Borràs)  
   
A l'acte de la Llibreria Europa també ha intervingut José Luis Alonso de La Falange de Catalunya, que ha explicat els motius pels que es va fer dimecres a la nit l'acció de posar la bandera espanyola  i una pancarta a  l'ajuntament de Cardedeu, criticant les declaracions posteriors de l'alcaldessa i el tractament que el fet ha tingut als mitjans de comunicació. En aquest sentit Pedro Pablo Peña ha afegit que "d'aquí al 9 de novembre farem moltes més accions com aquesta"

Manuel Andrino, José Luis Alonso i Pedro Pablo Peña
..
Es venien samarretes amb el "Blanquerna Style"

El carrer Sèneca, abans de començar l'acte
Concentració antifeixista a Fontana que ha anat fins al carrer Sèneca



Foto de twitter Kitty Cagues, de l'arribada dels antifeixistes al carrer Sèneca on ha acabat la protesta sense incidents

Més informació a l'article de la Directa