MAUTHAUSEN, AVUI FA FA TRES ANYS

Ara fa tres anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de conmemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només resten dos en vida. No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. No puc transmetre en paraules l'emoció de sentir allà de la seva veu l'himne de la República Espanyola. Un d'ells, Juan Camacho Ferrer moriria dos mesos després a l'Uruguay.
A la conmemoració d'enguany crec que només hi podran assitir un o dos. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig).
 Adjunto aquí algunes fotos meves de fa tres anys i la mítica foto de l'alliberament i aprofito per escriure el que li vaig dir a l'Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Centre Militia, Casal Tramuntana ara fa dos mesos, dies després que es fes públic on era el local.
Vaig tenir amb Sánchez una llarga conversa de més de quatre hores. Primer ell em va parlar de la Casa Pound de Roma, experiència que voldria imitar el Casal Tramuntana, però la conversa anà cap a llocs on els dos hem estat: Bòsnia i Jerusalem. La conversa va ser plàcida i vam comentar tots dos experiències en aquests indrets (ell va estar com a militar a Bòsnia i com a pelegrí a Jerusalem). Però passades les 12 de la nit, quan tancaven el bar on xerràvem, la conversa va tornar a la Casa Pound de Roma que té el nom del poeta i assagista nord-americà Ezra Pound que el 1939 optà per Hitler i Mussolini i lluità amb la ploma i la ràdio al costat de l'Eix. Així, quan m'acomiadava de Sánchez li vaig dir: "Alberto, me niego a creer que los soldados estadounidenses que murieron en Normandia luchaban en el bando equivocado; me niego creer que los catalanes y españoles que lucharon con la República y murieron en Mauthausen estuvieran en el bando equivocado y los miembros de las SS en el de la justícia".    

Dret amb la bandera republicana a les mans, Francisco Ortiz, resident a Perpinyà

Juan Camacho Ferrer, posa una flor al mur de l'estació de tren de Mauthausen. Moriria a l'Uruguay dos mesos després.

Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg.

Mor José Alcubierre. El supervivent que va treure les fotod de Boix 
 Mor Francisco Ortiz

LA PUJADA DE L'ULTRADRETA A EUROPA, Xavier Rius

LOS EFECTOS POLÍTICOS DE LA RECESIÓN
La nueva ultraderecha acechante
Los partidos radicales ganan votos y capacidad de influir en los gobiernos de varios países europeos
Xavier Rius
Los buenos resultados de Marine Le Pen en la primera vuelta de las presidenciales francesas, que con su posterior voto en blanco influyó en el hundimiento de Nicolas Sarkozy; la caída del Gobierno holandés al negarse el islamófobo PVV de Geert Wilders a apoyar los recortes exigidos por la Comisión Europea, y la entrada del nazi Amanecer Dorado, de Nikolaos Mijaloliakos, en el fragmentado Parlamento griego son una muestra del ascenso y la capacidad de influencia de la extrema derecha xenófoba en Europa. Esta extrema derecha no solo aumenta en votos en los distintos países, sino que incrementa su capacidad de influencia en los gobiernos conservadores pese a que ahora rompa con ellos al discrepar de las políticas de ajuste.

 SALVANDO TODAS las distancias, dado que es impensable que la nueva extrema derecha, ahora llamada identitaria, desease acabar con el pluripartidismo, se da un paralelismo con los factores que favorecieron en los años 20 y 30 el ascenso del fascismo en Europa. Muchos países, igual que la Alemania de aquel periodo, sometida al pago de unas indemnizaciones de guerra que asfixiaban su economía, padecen unas condiciones financieras foráneas difíciles de cumplir que empobrecen más y más a la población, generándose una deslegitimación de los partidos tradicionales, que ahora, como entonces, no son capaces de detener el deterioro. Quienes imponen hoy condiciones draconianas son las instituciones políticas y financieras europeas y los dictados económicos de Francia y Alemania al tambor de las agencias de calificación, algunas vinculadas a quienes provocaron la crisis. Y gran parte de Europa, de la misma manera que la de los años 30 padeció las consecuencias de la crisis de 1929, ahora sufre las consecuencias de la crisis financiera iniciada en EEUU.
 Si para los fascistas de entonces los judíos y su banca eran los culpables de todos los males y en Alemania se culpaba a las indemnizaciones imposibles de pagar, en la actual coyuntura europea son los inmigrantes, sobre todo los musulmanes, las instituciones financieras y una Unión Europea que coarta la soberanía los responsables de la crisis a juicio de la nueva extrema derecha. Lo dejó muy claro Le Pen cuando anunció su voto en blanco y su deseo de que Sarkozy no fuera reelegido: «Ha cortejado sin pudor a las élites mundiales, ha hecho explotar la inmigración, destruido y precarizado millones de empleos, ha defendido siempre el poder de los bancos y el dinero y ha renunciado a la soberanía nacional. Un hombre así no puede ser el presidente del pueblo».
 Defender la soberanía nacional frente a Europa, salir del euro, castigar al poder financiero, recuperar las fronteras y expulsar inmigrantes son las recetas de esta extrema derecha, ahora autodefinida como identitaria, que intenta desbordar a la derecha y la izquierda con propuestas económicas y financieras que podría parecer que se asemejan a las de cierta izquierda. Como hicieron los nazis con los judíos y la banca extranjera, culpabiliza de todo a los musulmanes y a las instituciones financieras.
 Esta nueva extrema derecha europea no es homogénea. La flamante Amanecer Dorada griega no oculta su admiración por las ideas del nazismo. El Jobbik húngaro mantiene el antisemitismo, recupera los uniformes y los desfiles de la nazi Cruz Flechada y culpabiliza de todo a la minoría gitana y a las instituciones europeas. En Holanda, el Partido por la Libertad de Wilders se centra en la islamofobia y no ha sido hasta hace unas semanas, al provocar la caída del Gobierno conservador, que ha dado el giro en lo económico. En Austria y Alemania, dada la imposibilidad legal de rememorar el pasado nazi, el Partido de la Libertad de Austria del fallecido Jorg Haider y el alemán La Libertad centran su ideario en la islamofobia. En Italia ha abanderado este espacio la Liga Norte con su xenofobia. Y las fuerzas de esta índole en Suecia, Dinamarca y Noruega hacen del no a la inmigración musulmana su bandera.
 Le Pen ha sabido esconder el antisemitismo de su padre y sustituirlo por la islamofobia y el antieuropeísmo. Pero mientras ella forma parte de la Alianza Europea por la Libertad junto al partido ultra austriaco, uno de los dirigentes históricos del Frente Nacional, Bruno Golnisch, que niega el Holocausto, preside la Alianza Europea de Partidos Nacionales junto al Jobbik húngaro. Sarkozy, estas últimas semanas, asumió con matices muchas de las consignas en inmigración y seguridad de Le Pen, con lo que en el fondo le daba la razón.

 EN LAS PRÓXIMAS legislativas Le Pen confía en crecer en el actual contexto de hundimiento de la UMP, a la vez que se enfrentará a Hollande con su discurso social y antieuropeo. Las propuestas de Le Pen no aportan nada, pero abren el camino a una extrema derecha que nadie sabe a dónde va y que obstaculizaría el giro que quiere impulsar Hollande en Europa poniendo fin a los actuales recortes y a una falta de inversión que solo genera más recesión.
Xavier Rius, periodista y autor de "Xenofòbia a Catalunya"     

Link articulo a El Periódico en castellano, clica
Link article en català, clica
Link de l'article al Periódico de Extremadura, dissabte 12 de maig

VILA D'ABADAL CULPA DELS INCIDENTS I LA TENSIÓ A LA CUP

Vila d'Abadal culpa dels incidents, agressions i tensions de les últimes dues setmanes a la CUP i a gent "vinguda de fora" que va a Vic a manifestar-se, que no són qui per dir-nos "qué hem de fer els vigatans" Nega el caire racista de l'agressió a un dona d'origen equatorià i als seus fills i nebots, insultada, escopida i colpejada per un conductor, al crit de "Inmigrante de mierda, vete a tu país!" Donat que diu que, segons la Guàrdia Urbana, aquesta agressió feta per un conductor, quan la dona es va aturar en un carrer de dos carrils per recollir la seva filla, no és racista, quin és el codi de la Guàrdia Urbana? Bé que la gran part dels policies municipals voten a l'Anglada "perquè baixa el fums als moros" ja ho sap tot Vic. La dona va ser atesa d'una ferida al pit a l'hospital, i ell i el seu nebot van ser també escopides al carrer.
L'alcalde diu que s'ha traspassat una línia vermella a causa de la gent de fora de Vic que ha vingut a manifestar-se. Evidentment que va ser un error anar el dia 24 sota casa d'Anglada, però els qui eren allà sota eren vigatans o osonencs, encara que uns fossin joves independentistes, com els Sr. Alcalde, i altres -no són imcompatibles les dues coses-, siguin de famílies originàries del Magrib. La línia l'ha traspassat ell legitimant una i altra vegada a Anglada. I la va traspassar -un cop més-  Anglada el dia 22 d'abril passades les 8 del vespre.
Vila d'Abadal no fa ni una sola critica a Josep Anglada que segons els testimonis que va recollir El 9 Nou, en estat sembla begut, al crit de "Moros de merda!" va agredir dos joves que van ser atesos a l'hospital. Evidentment governar i obtenir la majoria gràcies a Anglada, té un preu!
Link entrevista Vila d'Abadal a Canal Taronja

                 Imatge de l'entrevista de David de Dios a l'alcalde de Vic

Link de la segona agressió d'aquells dies a Vic, que segons l'alcade no és racista.

UN PLE MES, VILA D'ABADAL I ERC, SOTMESOS A ANGLADA. S'esmena la Declaració que PxC no va signar i ara signa, i la CUP es retira

El Ple Municipal de Vic, celebrat ahir dilluns, va tornar a mostrar l’entesta que hi ha entre l’equip de govern de CiU i ERC amb PxC, i és que des-de fa mig any la majoria de propostes de l’equip de govern s’aproven gràcies als vots dels 5 regidors de PxC (pacte d'estabilitat entre Vila d'Abadal i Anglada (clica) . Ple que se celebrava després dels greus incidents ocorreguts entre el diumenge 22 d’abril i el dimarts 24, i la no signatura per part de PxC del manifest contra la violència i la convivència.     

(clica aquí  per l'explicació dels fets)
Els fets a que em refereixo van ser l’agressió de dos joves el diumenge 22 d’abril, passades les 20 hores, feta per Josep Anglada, al crit de “moros de merda!” que segons molts testimonis semblava anar manifestament begut, en acabar la Diada del Partit a Vic. Els qui acompanyaven Anglada se l’endugueren abans que arribés l’ambulància que els traslladà a l’hospital i la policia. Dues hores més tard PxC va enviar als mitjans el seu comunicat de premsa on no deia res d’aquest incident, però a les tres de la matinada, quan les edicions digitals i els twitters informaven d’aquesta agressió, Anglada anà a la comissaria a denunciar dos joves que segons ell l’havien amenaçat i insultat cinc hores abans. L’endemà hi va haver una primera manifestació de cent persones sota l’Ajuntament que no s’havia pronunciat sobre aquests fets. I el dimarts 24, encara amb l’alcalde guardant silenci, una nova manifestació de 200 persones acabà sota casa d’Anglada el qual va sortir deliberadament en aquell moment amb el vehicle i fou empaitat i insultat per dotzenes de joves. Una hora més tard la regidora de PxC, Marta Riera, seria insultada a la Plaça. L’endemà, dimecres 25 l’alcalde convocà a tots els portaveus a una reunió urgent per signar un manifest de condemna, tant l’agressió per part d’un regidor a uns joves, com els insults i persecució de l’esmentat regidor a la porta de casa seva, a la vegada que es demana als regidors un comportament exemplar. En aquell reunió Anglada no hi va enviar cap regidor i PxC no va esmenar ni signar la declaració.

 Josep Anglada, el 22 d'abril hores abans dels incidents de la Plaça

             Doncs en el Ple d’ahir s’havien presentat dues mocions sobre l’afer. Una de la CUP que l’alcalde es negà a posar a l’ordre del dia, demanant que l’Ajuntament exercís l’acció popular en el cas de les agressions fetes, presumptament, per Anglada. I una altre de PxC, que l’alcalde sí va posar a l’ordre del dia, en la que PxC demanava que s’inclogués a la declaració els rebuig els insults a Marta Riera, esmena que sí es feia, llavors PxC sí signaria el manifest.

            Com l’alcalde no va posar a l’ordre del dia la moció de la CUP, la CUP demanà, com permet el reglament que s’inclogués en el curs del mateix ple per via d’urgència, cosa que obligava a votar si s’acceptava debatre-la o no per urgència. I aquí CiU, ERC, Solidaridaritat i PxC van sumar majoria rebutjant que entrés a l’ordre del dia i es debatés d’urgència. PSC, Iniciativa i CUP van votar a favor que es debatés per via d’urgència.

Més tard, ja en el torn de les mocions, es va debatre la de PxC per esmenar la Declaració del dia 25 contra la violència. La CUP, PSC i Solidaritat van votar contra modificar una declaració en la que PxC no havia pogut dir la seva donat que no van voler assistir a la reunió en la que es va redactar. Iniciativa es va abstenir. I l’esmena de PxC es va aprovar gràcies als vots de PxC, ERC i CiU. Llavors la regidora de la CUP, Georgina Rieradevall va manifestar que al modificar-se la declaració de manera extratemporànea per aquells que no l’havien volgut signar, la CUP retirava la seva signatura.

            No faré aquí un resum del Ple, (pots veure la informació al 9 Nou) però per reflectir un cop més que Vila d’Abadal governa gràcies als vots de PxC, només deixo constància que la pujada del cànon de l’aigua s’aprovà amb els vots d’ERC, CiU i PxC, mentre PSC, Iniciativa i la CUP votaven en contra.  I és que com deia divendres al seu article al 9 Nou, Josep Comajoan (clica), “ara que la PxC està calmada  (als Plens municipals i vota sí) tampoc es tracta de ferir la bèstia. I és que per què aïllar la intolerància, podent aïllar la discrepància?"
Vila D'Abadal culpa dels incidents i la tensió a Vic a la CUP. El món del revés, clica. 

Convocatòria de manifestació a Vic, 26 de maig, clica
               
  PxC CELEBRA L'ENTRADA D'ALBA DAURADA AL PARLAMENT GREC
D'altra banda, ja que parlo de PxC, adjunto aquí el link de l'escrit d'Enric Ravello, cap de Relacions Nacionals i Internacionals de PxC sobre l'entrada del grup neonazi espartà, Alba Daurada al parlament grec:
Avui comença una nova etapa en la mil·lenària història de Grècia, esperem que signifique el alba per als grecs i l'ocàs per als especuladors i els polítics còmplices.
Clica aquí per llegir sencer

TERTÚLIA A COMRÀDIO SOBRE EL RESULTAT DE LES ELECCIONS I FRANÇA I GRÈCIA.

La tertúlia d'ahir dilluns al vespre a COMRàdio que analitza la nova Europa que dibuixa l’arribada del socialista François Hollande a la presidència de França i el resultat de les eleccions parlamentàries gregues amb un parlament fragmentat i l'entrada d'Aurora Daurada de Nikolaos Michaloliakos. En parlen Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau; Lluís Bordas, expert en temes de cooperació al desenvolupament; Xavier Rius Sant, analista de conflictes, i Siscu Baiges, sots-director del TotsxTots.
Clica aquí per escoltar. 

QUÈ ÉS ALBA DAURADA? LA NOVA FORÇA FEIXISTA DEL PARLAMENT GREC. E Ravello, en nom de PxC, lloa aquesta força

El meandre, que recorda la creu gamada és el símbol d'Aurora Daurada (o Alba Daurada),  Chrisi Avgi (Χρυσή Αυγή),  que ha obtingut el  7 %dels vots i 21 diputats a Grècia.  És una organització d'extrema dreta liderada per Nikolaos Michaloliakos, matemàtic i antic soldat, qui adoptà un ideari basat en les lleis de l'antiga Esparta. Fou creada a partir de la revista homònima que va circular de 1980 a 1984, quan deixà de publicar-se perquè el seu cap fou nomenat cap de les joventuts de la Unió Patriòtica Nacional, però el 1985 abandonà el càrrec i va refundar l'organització com a partit, que no fou legalitzat fins el 1993. El fet que rememori les lleis de l'antiga Esparta és una mostra de la seva ideologia propera al nazisme. Recordem que a Esparta es matava als nens dèbils, malalts o amb minusvalies, en entendres que eren una lacra que calia eliminar pel bé comú. Una mesura que aplicà Hitler durants uns anys amb qui patia malalties mentals i minusvalies.    

Nikolaos Michaloliakos en un acte del partit
Amb un ideari antimarxista i antiimmigrant, es va presentar a les eleccions legislatives gregues de 1996, però només va obtenir el 0,5 % dels vots. El 2005 cessà en les seves activitats polítiques i fou absorbida per l'Aliança Patriòtica, però el 2007 van celebrar el seu 6è Congrés amb la intenció de tornar a participar en política. Nikolaos Michaloliakos va obtenir escò a l'Ajuntament d'Atenes com a regidor i s'hi va presentar fent la salutació nazi. Com alguns dels partits islamistes s'ha destacat per fer capanyes de repartiment d'aliments i ajuda social a gent necessitada a barris de gent treballadora i pensionistes.  Ha basat la seva campanya en un rebuig a les imposicions europees, les retallades, la sortida de l'euro, el tancament de fronteres i l'expulsió d'immigrants albanesos i treballadors xinesos, i considerant enemics a combatre tant la Turquia musulmana, com els països àrabs i Israel. 
Entre les dues gran famílies de partits europeus que jo qualifico d'extremadreta, però ells diuen que són identitaris: l'Aliança Europea per la Llibertat, antiislàmica, on hi ha el FPO austríac, el Vlaams Belang belga, un sector del Front Nacional, amb Marine Le Pen, i el conservador ortodox, Laos, grec, i l'Aliança Europea de Partits Nacionals, antiimigració, antiislàmica i antisemites o antisionistes, de la Fiama Tricolore italiana, el British National Party, i l'antigitano Jobbik hongarès, que presideix el dirigent del Front Nacional francès, Bruno Gollnisch -que nega o minimitza l'Holocaust-, entrarà sense cap mena de dubte a aquesta segona.

Hitler va seguir una ordre ocultista esotèrica anomenada Golden Dawn o Alba Daurada, clica l'enllaç i llegeix.

  A sota foto de Michaloliakos Nikolaos, acompanyat dels seus col·laboradors.

 Militants d'Alba Daurada a actes del partit.A part del meandre, utilitzen el símbol de la Creu Celta

El Menadre és el símbol i recorda la creu gamada.

Les imatges no necessiten comentaris.

La creu celta pròpia ara a Europa dels grups xenòfobs. Recorda algun règim?

VALORACIÓ D'ENRIC RAVELLO, CAP DE RELACIONS INTERNACIONALS DE PxC A LA PUJADA D'ALBA DAURADA (Blog d'Enric Ravello)

No obstant això la notícia que ha ocupat la primera plana de la premsa europea i mundial és el 6,97% i la irrupció en l'hemicicle d'Atenes dels 21 diputats de la formació Alba Daurada (AD), que ha basat la seua campanya electoral en una oberta i radical oposició a les mesures de retallades i a la invasió migratòria que està sofrint Grècia en els últims anys.

Els arguments de la premsa “oficial” són tan alarmistes com a buits de continguts, i recorren a l'habitual desqualificació davant la seua incapacitat per entendre - i menys encara explicar- un fenomen polític que ha aconseguit el 7% dels vots grecs, sense la menor presència en els debats oficials, i amb una campanya mediàtica constant en contra seua, com ha declarat el seu líder Nikos Michaloliakos “la premsa ens ha atacat però els hem vençut”, aquesta premsa hauria de prendre nota que les seves patètiques desqualificacions assorteixen l'efecte contrari al que els periodistes-censors esperen. Una premsa a la qual el líder de AD no sembla tenir por “vaig a enfrontar-me a la tirania dels mitjans de comunicació”, va declarar poc després de saber-se els resultats dels comicis

Alba Daurada, més enllà de les formes i de la seua posada en escena, representa la resposta, i a més la iconografia que li envolta permet pensar al cabrejat elector grec que AD complirà amb les seues promeses d'oposició radical a la Troica financera i les seues titelles d'Atenes. Una sensació que no ha segut capaç de generar LAOS, l'altra formació identitària que es queda fora del Parlament en faltar-li una desena per aconseguir el 3% necessari, aquesta desena li fer perdre tots els seus diputats, i confiar l'existència del partit a la labor que fa el seu diputat europeu. LAOS, com vam dir en un anterior article d'aquest blog, va jugar a suavitzar el seu missatge sobre immigració i va cometre el fatídic error de romandre uns mesos al govern de Papademos. Gens semblat a AD que arriba demanant responsabilitats als polítics culpables de la crisi “a aquells que han traït al meu país, els ha arribat l'hora de tenir por”, frase de Michaloliakos que diversos periòdics han tergiversat com “ha arribat l'hora de la por”, que òbviament no és el mateix.

Michaloliakos ha afirmat que la seua formació “lluités dins i fora del Parlament” en defensa dels grecs contra les polítiques que porten a la ruïna a aquest país, on ha augmentat espectacularment el nombre de nens abandonat o morts per la gana. “Tots els immigrants anés de la meua casa. Grècia per als grecs”, també en aquest tema el líder de AD és clar i contundent.

Avui comença una nova etapa en la mil·lenària història de Grècia, esperem que signifique el alba per als grecs i l'ocàs per als especuladors i els polítics còmplices.

Enric Ravello
Secretari de relacions nacionals i internacionals de Plataforma per Catalunya.

Blog E Ravello, clica

Article meu al Periódico sobre Le Pen i Alba Daurada clica aquí

UN MILER DE PERSONES ES MANIFESTA CONTRA EL C. TRAMUNTANA MILITIA, Els mossos detenen i traslladen a Les Corts dos joves.

Aquest migdia un miler de persones s'han manifestat contra el Centre inagurat al gener amb el nom de Militia (clica per llegir), ara dit Casal Tramuntana (clica), ubicat al carrer Cartagena de Barcelona. La manifestació, sotra el lema "Tanquem el Centre Nazi", ha anat del Mercat del Clot al de la Sagrada Família i ha  transcorregut de forma pacífica i per decisió del organitzadors ha passat pel carrer Mallorca i evitar així apropar-s'hi. A les cantonades de Rosselló i Provença amb Independència hi havia un fort desplegament de la Brigada Mòbil dels mossos.
Ha estat pacífica en tot moment si bé se celebrava després dels fets produïts dijous al vespre quan el regidor de PxC de L'Hospitalet, vinculat al local va ser agredit per antifeixistes, sembla, d'un centre ocupat del Clot, i va ser atès a l'Hospital de Sant Pau per varis cops al cap.
A la manifestació hi havia veïns de totes les edats, joves de diferents grups antifeixistes llibertaris i independentistes, membres de nombroses associacions culturals i veinals del Clot i Sagrada Família i militants i dirigents d'ERC i Iniciativa, com els diputats Oriol Amorós i Josep Vendrell.
En arribar al Mercat de la Sagrada Família Rosa Toran, d'Amical Mauthausen, ha fet un parlament recordant que aquest cap setmana es commemora l'aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen, i que aquesta ideologia estaria darrera del local Tramuntana.
Precisament TV3 ha aconseguit entrevistar a un portaveu de Tramuntana -que no ha mostrat la cara- i ha negat la seva vinculació amb l'extrema dreta, definint-se com identitari, si bé TV3 ha mostrat les pàgines i entrades del seu blog on hi ha símbols i enllaços amb blog que podrien ser considerats d'aquesta ideologia (Clica aquí per veure informació Telenotícies)   


Un cop acabada la manifestació, un grup d'antifeixistes ha intentat acostar-se al local, però la policia ho ha impedit i els ha seguit camí del Clot. Els mossos han fet sis identificacions, els ha tingut estona cara la paret retinguts, i ha detingut dos joves que han estat posats en llibertat cap a les 20,30.   Aquestes detencions no tindrien relació amb l'autoria de les agressions al regidor de PxC i membre de Tramuntana, (clica aquí)Alberto Sánchez. 
Josep Anglada ahir des del seu twitter m'involucrava en aquesta agressió, en dir que l'havien fet amics meus  (clica aquí) si bé després el va esborrar, i he rebut al bloc mails que em responsabilitzen moralment d'aquesta agressió que jo vaig condemnar des del primer moment i així li vaig expressar al regidor.

 Creuant la Meridiana.

 Carrer Rogent

Pel carrer Mallorca

  Desplegament de la Brigada Mòbil al carrer Independència

          Rosa Toran, d'Amical Mauthausen llegeix el manifest.

Pel carrer Rogent

Final de la manifestació al Mercat Sagrada Família

Els mossos quan s'acosten un grup que voldria arribar al local

David Karbala, d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

La manifestació (al fons) passa per Mallorca Independència. Els mossos vigilen prop de Centre Social Tramuntana

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE TOTS FEM BAGES.

   Dijous al vespre vaig tenir el plaer de participar a la presentació de la Declaració de principis de Tots fem Bages al Casino de Manresa.Hi van assistir unes 50 persones entre els qui havia representants de nombroses entitats. L'acte va començar amb una presentació a càrrec de Francesc Xavier Navarro, de Bages per Tothom, que va llegir amb la Denise Vieira la declaració de principis. A continuació vaig fer una exposició sobre el racisme que va anar seguida d'un ric col·loqui. Finalment la  Gilma Arévalo Bartra, originària de Perú,va recitar uns emotius poemes sobre el fet d'emigrar.

               

TOTS FEM BAGES, es una xarxa va néixer ara fa un any amb la voluntat d’aglutinar  esforços de tothom (organitzacions polítiques i socials, societat civil organitzada i persones a títol individual) per lluitar contra l’ús polític del racisme i la xenofòbia que tan present es a la nostra societat.

Amb aquesta finalitat, per tal de conscienciar a les forces polítiques i al conjunt de la població, i/o denunciar accions contràries als objectius que perseguim, al llarg d’aquests primers d’existència,  hem impulsat les següents accions:

Ø      Maig 2011: Elaboració d’un primer manifest per sol·licitar l’adhesió a les entitats i població en general, així com un vídeo de sensibilització.

Ø      Setembre 2011. Moció i intervenció als plens municipals dels Ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada contra la proposta d’una organització xenòfoba en la que es volia vetar el dret de vot de les persones d’origen magrebí.

Ø       Novembre 2011. Amb motiu de les passades eleccions generals, organització d’una taula rodona amb representants de les organitzacions polítiques que es presentaven a les eleccions.

Ø      Novembre 2011. Propostes de moció presentades al ple dels ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada en la que es sol·licitava que els respectius consistoris es comprometessin amb la lluita contra el racisme i la xenofòbia i el foment dels drets humans. 

Fruit d’aquest treball i del debat del membres que formem part de Bages per Tothom, coincidint amb el seu primer aniversari, hem aprovat la següent: 

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

El passat mes d'abril, un grup d'entitats i persones del Bages ens vam mobilitzar, davant la proximitat de les eleccions municipals, per demanar a tota la ciutadania, als partits polítics i, especialment, a la societat civil organitzada, la seva contribució en el treball per una societat més cohesionada evitant l'ús polític del fet migratori i la xenofòbia com a arma electoral. El mes de novembre vam fer la mateixa crida davant la realització d'una nova contesa electoral, en aquesta ocasió estatal.

L'ús polític del fet migratori i el racisme no es donen només quan hi ha període electoral. S'ha instal·lat en la quotidianitat amb la proliferació de tota una sèrie de rumors i discursos que afavoreixen la creació de determinats estereotips. La legislació vigent, en practicar el racisme institucional amb lleis com la d'Estrangeria, a la pràctica legitima aquest tipus de discursos.

En l'actual context de crisi econòmica i amb un atur desbocat, fomentar un discurs racista té una clara voluntat política: aconseguir que les persones de les classes treballadores i populars -sigui quin sigui el nostre origen- ens barallem entre nosaltres mentre els grans poders econòmics, amb els seus representants polítics, aprofiten per acabar amb les comptades millores socials que es van aconseguir després de molts anys de dures lluites. Ens venen les retallades com un fet inevitable quan són producte d'una opció política determinada: aquella que vol un estat al servei dels poderosos.

Ignorar el discurs racista i xenòfob que han fet determinades forces polítiques s'ha demostrat ineficaç per combatre l'auge d'aquest tipus d’ideologia. Alhora fer pedagogia des d’un punt de vista paternalista i des de la distància, sense estar implicat en la quotidianitat de la majoria de la població que viu el dia a dia, tampoc ha esdevingut efectiu.

Per tot això des de la Plataforma Tots Fem Bages ens reafirmem en la nostra voluntat de:

AGRESSIONS, AMENACES I ...

Ho he dit una i altra vegada que estic en contra de tota violència.
Pel que fa al Casal Tramuntana-Militia he parlat aquests últims mesos amb alguns dels seus membres de manera respectuosa i educada.
Amb l'Alberto Sánchez, regidor de L'Hospitalet, vinculat al local, que certament ahir va ser agredit (no és un muntatge dels que ha fet alguna vegada gent de PxC!) he tingut dues xerrades molt llargues. Una de 4 hores en un bar proper al local i una altra amb dues persones més a L'Hospitalet en acabar un Ple Municipal.
Jo no sóc responsable d'aquesta ni de cap agressió i, més a més, m'he destacat per rebutjar tota estratègia de confrontació i, fins i tot, diverses persones m'han acusat de ser amic de PxC, de l'Anglada i dels de Militia Tramuntana perquè no nego que xerro amb ells.
El twitter d'Anglada, en dir que els meus amics han agredit al regidor -Twitt que Anglada ja ha retirat-, d'alguna manera podria semblar que em fa corresponsable d'aquesta acció que, més a més deslegitima la manifestació pacífica de demà.
Més a més estic rebent mail anònims al blog amb continguts que podrien considerar-se amenaçadors, fet del que he informat a qui calia informar i, evidentment, no penso penjar al blog.
Crec que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme no només s'ha de desmarcar d'aquestes agressions com ha fet sinó, també condemnar-les amb rotundinat, comencin d'on comencin.
Xavier Rius




Josep Anglada i Rius ‏ @josepanglada

Amics d Xavier Rius Sant, autor llibre Xenofòbia a Catalunya, agredeixen a un regidor d PxC d l’Hospitalet. http://tinyurl.com/chxcfsz #osona

Expandir

• Responder
• Retwittear
• Favorito

AMENACES?

Josep Anglada i Rius ‏ @josepanglada

Amics d Xavier Rius Sant, autor llibre Xenofòbia a Catalunya, agredeixen a un regidor d PxC d l’Hospitalet. http://tinyurl.com/chxcfsz #osona

Expandir

• Responder
• Retwittear
• Favorito 

EL REGIDOR DE PxC, ALBERTO SÁNCHEZ, AGREDIT PROP DEL CASAL TRAMUNTANA

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)

El regidor de PxC a L’Hospitalet Alberto Sánchez es recupera després de ser intervingut d’urgència en patir una brutal agressió a mans d’una vintena de membres d’extrema esquerra

Barcelona | Redacció.- El regidor de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat Alberto Sánchez ha estat intervingut a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona després de ser atacat per prop d’una vintena de violents vinculats a l’extrema esquerra la nit del passat dijous 3 de maig.

En ser reconegut mentre esperava l’arribada del seu germà en una parada d’autobús el regidor identitari va ser abordat per un nodrit grup de violents armats amb pals, cadenes i punxons que sortien de “La Revoltosa”, un local okupat i punt de trobada habitual de radicals i agitadors ubicat al carrer Rogent del barri barcelonès del Clot.

Els agressors es van acarnissar amb el dirigent identitari i després de la brutal agressió Alberto Sánchez va ser traslladat a un centre hospitalari on li van practicar una intervenció quirúrgica al cap i va ser atès dels nombrosos hematomes i hemorràgies que presentava per tot el cos.

El president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha denunciat la “campanya de setge i intimidacions que han patit els càrrecs electes de la formació en la darrera setmana”, en la que la regidora Marta Riera i el propi líder identitari van ser perseguits a Vic per desenes de magrebins i membres vinculats a la formació CUP i a Unitat contra el feixisme.

Anglada ha demanat que els agressors “siguin jutjats com a membres d’una organització criminal” i ha advertit que “arribarem fins al final per donar caça a aquests terroristes”.

El líder identitari ha instat al Departament d’Interior a que “estrenyi d’una vegada per sempre el cèrcol sobre els violents d’extrema esquerra per posar fi als episodis de violència contra els representants de Plataforma per Catalunya”.

Article al Triangle: ESCALADA DE TENSIÓ A VIC

Les darreres setmanes, el líder de la Plataforma per

Catalunya s’ha vist involucrat en incidents que mostren

les conseqüències de la normalització del discurs racista

TEXT I FOTOS XAVIER RIUS SANT

Josep Anglada va aprofitar el Dia del Partit per alimentar

l’odi contra la població immigrant

A Vic, el govern en minoria de CiU i ERC, encapçalat per Josep Maria Vila d’Abadal, ha deixat de confrontar-se amb Josep Anglada, conscient que d’aquesta manera PxC va arreplegar vots en les passades eleccions municipals.

Aquest canvi d’estratègia es va veure al ple del febrer passat, amb motiu de la moció amb la qual el PSC i Iniciativa demanaven que es fes públic el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament. La mocióva ser rebutjada amb els vots de la PxC i de CiU. La regidora de la PxC, Marta Riera, va fer una disculpa del Govern d’Artur Mas, «atès que els problemes econòmics de la Generalitat tenen nom i cognoms:Montilla, Carod-Rovira i Saura».Sembla que la PxC hagi oblidat allò que repetia sobre la «casta política» i el cas Millet.

Darrerament, la formació d’Anglada  ha votat la majoria de les propostes de l’equip de govern, i al seu torn, els regidors de CiU i d’ERC han votat a favor de mocions de la PxC, com la que va presentarcontra l’imam de Terrassa. Des de CiU i ERC es va justificar el vot afirmatiu a la moció en acceptar la PxC unes esmenes.I mentre que ERC se sotmetia a aquesta estratègia de guanyar-se Anglada, la CUP decidia no participar ni votar en cap sentit ni tampoc en cap altra moció de la PxC.

                     DIA DEL PARTIT

En aquest context, la PxC va celebrar el 22 d’abril a Vic el seu Dia del Partit. Maulets, la Coordinadora Antifeixista, el Casal Manel Viusà, SI i les JERC van convocar un acte en contra a la Rambla. Des

del consistori es va propiciar que Anglada fes l’acte en un parc amb només dues entrades per evitar incidents. I, quant als col·lectius convocants, es va treballar perquè  la jornada no acabés com fa dos anys a Vilafranca, quan es van llançar nombrosos objectes a la gent de la Plataforma per Catalunya, de resultes de la qual cosa hi

ha quatre persones encausades.

En acabar l’acte de la Rambla, en el qual van participar un centenar de persones, la majoria dels assistents es van dirigir cap al parc on la PxC feia la celebració, a la qual van assistir 200 militants, i es va aturar davant

el cordó policial, amb crits contra el racisme però sense que es produís cap incident. Després de dinar, Josep Anglada va fer el seu parlament proclamant-se «el Sant Jordi que expulsarà de Catalunya els

moros» i va qualificar els qui eren fora de «xusma, escòria, guarros, rates de claveguera ». Insults que poc després ampliava en el twit: «Els perroflautes i les rates de cloaca són l’escòria del segle XXI».

PRIMERA ESCARAMUSSA

Passades les vuit de la tarda, Anglada, acompanyat d’una desena de militants, s’encreuava a la plaça amb tres joves, un dels quals magribí, als quals cridà: «Moros de merda!», i tot seguit donà un cop a la mandíbula a un d’ells i al nas a un altre, que va sagnar. Segons els testimonis, sense cap vinculació amb els agredits, quepoc després anirien al 9 Nou a explicarho, Anglada feia mostra d’anar begut.

Els agredits van ser atesos pels serveis sanitaris i van posar una denúncia als Mossos. Dues hores més tard, el comunicat de la PxC sobre la Diada no deia res de l’incident. Però, passades les dotze de la nit, es difonia la portada d’El 9 Nou: «Anglada visiblement begut agredeix dos joves, després de dir-los moros de merda!».La notícia s’escamparia, la qual cosa faria que, a les tres de la matinada, Josep Anglada anés a la comissaria per posar una denúncia contra els tres joves, segons ell, perquè l’havien «amenaçat i insultat». En cap moment no deia que l’havien agredit.

Sembla que la PxC hagi oblidat allò que repetia sobre la

«casta política» i el ‘cas Millet’. Darrerament ha votat les

propostes de l’equip de govern En el seu parlament, Anglada

va proclamar-se «el Sant Jordi que expulsarà els moros» i

va qualificar els antifeixistes de «xusma, ‘guarros’ i escòria»

L’alcalde va convocar els portaveus dels partits per

signar un manifest contra la violència. Hi van anar tots a

excepció de Josep Anglada 

ALDARULLS ENCADENATS

Aquell dilluns a la tarda, un centenar de persones, majoritàriament membres de la comunitat musulmana i antifeixistes, van organitzar un primer acte de protesta.

Dimarts a les vuit de la tarda, sense que l’Ajuntament s’hi hagués pronunciat, es concentraren unes 200 persones davant el consistori, per després dirigir-se fins a la casa del regidor de Vic. Va ser llavors quan Anglada, amb gent a fora cridant «Fora racistes!», va sortir amb el seu Mercedes del pàrquing, i es va produir una situació

mai vista a la ciutat de Vic: un centenar de joves corrent darrere d’ell, que fugiria conduint de manera temerària, pujant a la vorera i acabant amb un retrovisor trencat.

Una hora més tard, la regidora de la PxC, Marta Riera, s’encreuaria també amb un grup de 12 joves a la plaça Major. Un d’ells li va etzibar «filla de puta!», davant la qual cosa Riera es va girar i li va  contestar sense que es produís cap agressió entre ells. No així amb un fotògraf que estava cobrint l’incident, a qui la regidora de la PxC va intentar prendre la càmera.

Respecte a aquest incident, Anglada i Riera declararien després que «hem estat atacats per dotzenes de salvatges».

PACTE DE CONCÒRDIA

L’endemà, dimecres, l’alcalde convocava una reunió d’urgència amb els portaveus per signar un manifest contra la violència. Hi van anar tots a excepció de Josep Anglada, que va preferir assistir a l’habitual debat organitzat al Canal Català.

En la reunió, sense la PxC, es va aprovar un manifest que diu: «Davant els greus fets ocorreguts diumenge i protagonitzats per un regidor de la Plataforma per Catalunya, que presumptament va agredir dos joves» i «del presumpte intent d’agressió vers el mateix regidor en el decurs d’una manifestació», es fa una«crida a la convivència i al respecte de la dignitat de les persones al marge del seu origen», i «s’apel·la a tots els regidors a mantenir una conducta exemplar».

El manifest i la pressió municipal aconseguiria que es desconvoqués la marxa del divendres 27. Però dissabte, dia 28, una dona i els seus fills petits, d’origen equatorià i de nacionalitat espanyola, serien agredits i escopits a la Rambla per part d’un conductor al crit d’«immigrants de merda, marxeu al vostre país!», i que els va produir algunes ferides, sent un magribí qui intercediria per evitar mals majors. Moments després, la regidora de la CUP, Georgina Rieradevall, que era prop dels fets, assistiria els agredits a la comissaria i a l’Hospital de Vic.

Per Rieradevall, «tots aquests fets són conseqüència de la normalització del discurs xenòfob a Vic», alhora que es mostra convençuda que «si l’Ajuntament hagués fet el manifest el mateix dilluns, els incidents ocorreguts l’endemà dimarts a casa d’Anglada no s’haurien produït».

Ara és la CUP qui ha pres la iniciativa i ha fet una crida a organitzar una manifestació per al 26 de maig, a més d’instar els partits a signar un pacte per aïllar la PxC i evitar, així, que el seu vot sigui decisiu.Propostes que, d’entrada, no han agradat a l’alcalde, Vila d’Abadal, centrat aquests dies en la seva pugna per liderar Unió.

La CUP ha pres la iniciativa

i ha fet una crida al conjunt de

partits polítics i als sindicats

a organitzar una manifestació

per al pròxim dia 26 de maig

            Obrir PDF primera pàgina, aquí

           Obrir PDF segona pàgina, aquí
 ----------------------
Aclariment després que El Triangle hagi editat l'article: Hi ha un peu de foto i una frase que no comparteixo en no ser exactament el què he escrit. I els encausats de Vilafranca no ho són "per lleçar molts objectes" , sinó per llençar-se algun objecte i abocar uns quilos de sal a la paella que preparava PxC. 

DISSABTE, MANIFESTACIÓ CONTRA EL CENTRE MILITIA-TRAMUNTANA

Per aquest dissabte 5 de maig a les 11 s’ha convocat la manifestació pel tancament del Casal o Centre Social Tramuntana, inicialment dit Centre Social Militia. El centre és va inaugurar a mitjans de gener i no es va conèixer la seva ubicació fins el mes de març. El 31 de març es va convocar des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme i associacions del barri una cassolada a la placeta que hi ha pocs metres, i una vintena de membres de Tramuntana sortiren amb màscares ballant una canço de Hard Bass.

            Tramuntana ha anat normalitzant la seva situació i va obrir un blog a començaments d’abril http://www.casaltramuntana.org/ (clica). La primera entrada que hi van penjar va de del Proyecto Impulso, que es va presentar a Castelló el mateixos dies que Militia  (Clica aquí, explico inaguracions i què és Impulso)amb la participació d’Enric Ravello, responsable de Relacions Internacional de PxC, però que hi parlava com associació Genos-Revista Europae, i els neofeixistes italians Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini” que presentava un llibre. 

            La següent entrada al blog va ser una explicació de què és Tramuntana que reprodueixo aquí:

¿Que es el Casal Tramuntana?

Pregunta mil veces realizada y de muy difícil respuesta. De difícil respuesta, porque al igual que nosotros no queremos juzgar a nadie por lo que dice ser, algo que siempre queda adornado con palabras grandilocuentes, nos gusta juzgar por lo que hacen, y pedimos lo mismo para nosotros. De aquí nace una máxima universal, y aplicable para todos, SOMOS LO QUE HACEMOS.

¿Que somos? ¿Que hacemos?

Ahora mismo, somos un puñado de jóvenes (y algunos no tan jóvenes) identitarios, inconformistas, y con inquietudes sociales, culturales y políticas. Gente joven, disidente del sistema y la modernidad actual, que nos oponemos al fenómeno de la globalización, al salvaje capitalismo y a la destrucción de nuestra identidad como pueblo en todos sus aspectos, gente que ama a su tierra y a sus raíces sin complejos, y que se siente orgullosa de defender ciertos valores, que lejos de pensar que estén caducos pensamos que son eternos.
En nuestro corto periodo de vida (poco más de 3 meses) hemos realizado multitud de actividades; se han realizado varias conferencias, alguna charla-debate, concursos gastronómicos, exposiciones fotográficas, fiestas temáticas, salidas a la naturaleza y alguna competición deportiva.

¿Que queremos ser?

Queremos ser un punto de encuentro, un lugar de referencia para gente que comparta inquietudes y valores similares. Un espacio donde pueda florecer un tejido social y sea epicentro de la comunidad identitaria.

Queremos ser un centro social alternativo, un lugar donde tenga cabida la cultura disidente. Un espacio verdaderamente libre donde realizar debates y traer conferenciantes que expongan sus ideas y sus opiniones con total libertad, más allá del yugo del pensamiento imperante y los convencionalismos de lo políticamente correcto.

Queremos pensar y diseñar nosotros el mundo que queremos, no el que nos viene impuesto por la modernidad actual. Damos también por zanjado todo debate histórico, dentro del respeto y las lecciones que nos ha legado, nos sentimos libres de cualquier atadura y de cualquier movimiento histórico, para proyectar libremente el mundo que queremos.
Queremos ser un medio para propagar la cultura identitaria, un punto de encuentro donde pueda germinar tanto el debate, como el desarrollo y la creatividad de una cultura alternativa y disidente a la actualmente imperante, y dónde todo el mundo pueda disfrutar de ella.
Queremos fomentar esta cultura alternativa, a través de todo tipo de actividades; lúdicas, deportivas, artísticas, etc...

Queremos articular y ofrecer una alternativa real al sistema actual, al que consideramos pusilánime, anti-social, repulsivo e injusto.

Queremos cambiar el mundo, dejar nuestra huella, no nos gusta el rumbo actual, y no nos conformamos con teorizar y mantener una actitud contemplativa ante la deriva actual, tenemos un espíritu vital, alegre y combativo, y con ese espíritu queremos ser motor de cambio.
Queremos implicarnos en los problemas sociales de nuestro pueblo, de una forma activa, denunciando a los responsables de los problemas, ofreciendo una alternativa, y realizando acciones solidarias.

Queremos que España brille más que nunca, que se imponga la justicia social frente a las desigualdades que propicia el sistema actual, que conserve su identidad, y la personalidad rica y diversa de Las Españas, y que su herencia no se diluya ni por el bombardeo cultural de la potencia de turno gobernante, ni por los flujos migratorios impulsados por el sistema capitalista globalizante.

                                        

            A continuació hi havia una entrada sobre el blog El Aventino on es penjaven fotos de l’interior del local. Aquest blog té fotos de José Antonio Primo de Rivera i de l’oficial belga de les SS, Leon Degrelle, que Franco va protegir i va viure a Espanya fins la seva mort el 1994. També té la convocatòria de l’acte d’aquest Dos de Mayo (El Pueblo se levanta) del MSR.

            Després tenen un convocatòria, diuen, oberta als veïns, d’una xocolatada i festa que es va celebrar el 14 d’abril, i mostren fotos de la mateixa. El 21 d’abril fan una conferència "Por un obrerismo identitario” en la que es parla de “la llegada del último estadio de capitalismo y la globalización...” i defineixen la immigració “como un arma de coacción social cuya finalidad es generar bolsas de parados que limiten la fuerza de los obreros”.

            A Continuació hi ha un post del blog “Identitarios” sota una foto de l’estàtua de Don Pelayo. Aquest blog té links de Libertad Pedro Varela. Tramuntana també anuncia una exposició que s’hi fa de fotos de Zimbawe, un post de solidaritat amb els serbis de Kosovo, un de Feliç Sant Jordi i un del II Torneo de Fútbol Sala "Timbaler del Bruc" que es va fer el dissabte passat. Timbaler del Bruc és el nom de l’associació que es va crear el 1999 des del Moviment Patriòtic Català, i em consta que gent d’aquesta associació pertanyen ara o freqüenten Tramuntana.  L’últim post és del 1 de maig, és del blog Area Identitaria, que anuncia el llibre “Esparta y su ley” d’Eduardo Velasco i pròleg d’Olegario de las Heras (pseudònim de S d A), Director de la revista Europae de l’associació Genos.
Jo he parlat amb diferents membres de Tramuntana, però ningú ho ha fet com a portaveu ni dirigent del local. L'agència EFE ha aconseguit fer una entrevista telèfonica amb una persona que parla en nom del casal i difondrà demà un reportatge sobre el local. 

Continuaré parlant de Tramunata els propers dies. Demà s’ha convocat una roda de premsa:

Convocatòria de roda de premsa
3 de maig a les 12h al Centre Cultural La Farinera del Clot

Nombroses entitats signen el manifest “No volem feixistes al Clot, a Barcelona ni enlloc” i convoquen una manifestació unitària el dia 5 de maig pel tancament del centre nazi ‘Tramuntana’.
Barcelona, 27 d’abril de 2012.- Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) convoca una roda de premsa el dia 3 de maig a les 12h al Centre Cultural La Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes, 837) per donar a conèixer el manifest signat per nombroses entitats de tota Catalunya “No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc! Tanquem el centre social nazi!”.
La roda de premsa comptarà també amb les intervencions de portaveus de SOS Racisme, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i dels col·lectius socials i veïnals del barri del Clot-Camp de l’Arpa. Es presentarà així mateix la convocatòria de una manifestació ciutadana ampla i unitària el dissabte 5 de maig, a les 11h, a la Plaça del Mercat del Clot.
Des del passat mes de gener, funciona al barri del Clot-Camp de l’Arpa de Barcelona un ‘centre social’ de clara orientació feixista – el Casal Tramuntana – ubicat al C/ Independència 333. El local s’inspira directament en Casa Pound, vinculada a un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes i que admira Mussolini. Casa Pound es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc. Ara aquest local intenta aplicar la mateixa estratègia al barri del Clot i, de la mateixa manera que van fer els nazis – abans que Hitler pugés al poder i arribés a acords amb els grans empresaris -, fa servir d’una imatge suposadament crítica amb el sistema per captar gent jove descontenta. Hi ha evidències així mateix, que aquest centre social nazi l’impulsen dirigents de Plataforma per Catalunya.
L’experiència prèvia demostra que la ubicació de centres d’aquest tipus fa augmentar de forma alarmat la violència feixista i racista. A la ciutat de Londres, mentre existia un centre feixista al municipi de Greenwinch, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. A Florència, Itàlia, Gianluca Casseri, simpatitzant de Casa Pound, va cometre un doble assassinat racista el passat 13 de desembre.
Si amb el creixement de Casa Pound a Itàlia, ja s’han produït els primers assassinats, entre altres actes violents, UCFR i les entitats signants consideren que no es pot permetre que el feixisme arreli “ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc”.

Conovoquen:
Acció Escolta de Catalunya
Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling
Aixada, Associació per a la Difusió d'un Consum Crític
Amical de Mauthausen
Assemblea local d'Endavant (OSAN) al Clot i el Poblenou
Assemblea de