Parlem al programa "I bona lletra" de El 9TV amb Jordi Vilarrodà del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" de Xavier Rius Sant
dissabte, 12 d’abril del 2025
divendres, 11 d’abril del 2025
"AVUI A RIPOLL", Article de Joan Esculies a La Vanguardia
Joan Esculies, La Vanguardia, viernes 11 de abril de 2025
Veremos como acaba el día en Ripoll. Esta tarde, Xavier Rius Sant presenta Aliança Catalana: els nostres ultres en la biblioteca local. Hace unos días, mientras los redactores de Vilaweb entrevistaban al periodista en un bar de esa población coincidieron con la alcaldesa y colaboradores. Alguno increpó a Rius, acusándole de mentiroso y dedicándole una peineta. A la extrema derecha independentista no le ha caído nada bien que les tilde de “secta” ni que Sílvia Orriols se considere una “ungida”.
Ripoll se ha convertido en el epicentro para explicar el fenómeno sociopolítico del votante ultraderechista igual que Detroit lo es para enmarcar el fin del sueño americano y dibujar la desesperanza del votante trumpista. Es lógico y legítimo que los simpatizantes de Orriols se sientan asqueados de ser observados como especies de laboratorio. Y también lo es que aquellos que no lo son lamenten que su población se mente de forma recurrente para hablar de este tema, en vez de hacerlo sobre su espectacular monasterio.
Rius ha tratado de exponer la aparición del fenómeno ultra en el seno del catalanismo
Con crudeza, Rius ha tratado de exponer la aparición del fenómeno ultra en el seno del catalanismo. Se ha topado, según nos cuenta, con la negativa de algunas editoriales a publicar su trabajo. Unas, que pretendían que dibujara a los autores de los atentados de la Rambla como víctimas del racismo y del sistema. Otras, que no querían que se dijera que Aliança y Vox son “hijos bastardos del procés”. Los reparos editoriales evidencian la gran dificultad que tenemos para escrutarnos a nosotros mismos. Una cosa es analizar las banlieues francesas, la campiña inglesa o el cinturón de acero norteamericano, pero otra muy distinta los fenómenos que se dan en nuestros barrios.
En su libro, Rius se centra en recorrer la formación ideológica de Aliança Catalana y de su líder desde el planteamiento inicial anticastellano hasta el antimagrebí a través de discursos e intervenciones en el pleno municipal, así como en buscar referentes en el separatismo extremo de los años treinta, como Daniel Cardona y su concepción de la traición de Francesc Macià al aceptar la Generalitat en vez de mantener la República Catalana en abril de 1931. Un paralelo con Carles Puigdemont y su renuncia a mantener la declaración de independencia.
La novedad editorial de Rius se añade a la que hace unos meses presentó Xavier Torrens. En Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català se analizan los rasgos de la formación para buscar puntos en común con otros partidos del mundo populista. En sus pasajes más interesantes, el profesor presenta el perfil social de diferentes miembros de Aliança Catalana que ayudan a comprender el aluvión de experiencias personales que acaba desembocando en la organización. Y esta es la cuestión, porque lo fácil y reconfortante es estigmatizar, pero para comprender es esencial ahondar en el mecanismo de actuación diario del nacionalismo, la etnicidad, los agravios reales e imaginados y el terreno de las percepciones. Veremos cómo acaba el día en Ripoll.
Llegeix en català a La Vanguardia
dijous, 10 d’abril del 2025
El dòberman de Sílvia Orriols. Article de Xavi Tedó al diari Ara
No es tracta d'un fet puntual. El segon tinent d'alcalde, que no havia estat en cap candidatura abans, es caracteritza pels seus exabruptes tant als plens com sobretot a les xarxes. "No filtra ni tampoc té cap ganes de fer-ho", critiquen fonts de l'oposició, que lamenten que l'alcaldessa Sílvia Orriols no el cridi a l'ordre. De fet, quan va fer la figa a Rius, la líder d'Aliança, lluny de reprovar-lo, va justificar la seva acció. Tampoc el va fer fora quan va qualificar els drag-queens de "sense cervell inútils per a la societat" només tres mesos després que Orriols, en canvi, sí que es desvinculés de l'alcalde de Ribera d'Ondara per titllar de "càncer" el moviment LGTBI.
Barranqueras dispara a tort i dret. "Si algú gosa criticar-los ja tenen llicència per dir-li de tot", denuncien aquestes mateixes fonts, que lamenten que "es passin pel forro les formes". I el segon tinent d'alcalde, juntament amb el regidor de Cultura, Albert Santandreu, és el gran ariet en aquesta croada contra la dissidència. "És el dòberman d'Orriols, té aquesta actitud de protector i escuder de la líder d'Aliança", assenyala una altra font de l'oposició. No és una comparació gratuïta. La imatge que té Barranqueras al seu perfil de X és la del dòberman que té.
Insult a un regidor de l'oposició en un ple
Colomer ha estat l'últim damnificat de les faltes de respecte de Barranqueras. Ara fa tres plens li va dir gilipolles després que l'exregidor de Junts li retragués que no deixés de fer comentaris i gestos mentre intervenia. "Orriols no deixa parlar els regidors del seu govern i mentre jo parlava, ell no deixava de gesticular i li vaig dir que si era tan valent prengués la paraula i em va insultar", exposa Colomer. Ell no ho va sentir, però la portaveu d'ERC, Chantal Pérez, sí i va demanar a Orriols que l'instés a rectificar, però no ho va fer adduint que ell l'havia insultat abans.
En aquest clima, ERC ha estat l'ase dels cops tant en l'àmbit local com nacional. Al regidor republicà Roger Bosch, que va marxar un any després de l'arribada d'Orriols, Barranqueras li va dir que tenia "el cervell atrofiat" després que aquest recriminés a Orriols el seu discurs d'odi contra els musulmans.
El regidor tampoc s'ha mossegat la llengua a l'hora de carregar contra els republicans pels seus pactes amb el PSOE. La clatellada més grossa se la va endur l'exconsellera Dolors Bassa. "A més de puta, poses el llit", li va etzibar recorrent a una frase feta.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, o la diputada al Parlament, Najat Driouech, amb qui Orriols ja s'ha encarat diverses vegades per portar el vel, són altres dirigents republicans a qui Barranqueras ha atacat sense embuts. A la segona l'ha qualificat de "malalta" i li ha arribat a preguntar quan es presentarà a les eleccions del Marroc.La CUP, molt bel·ligerant amb Aliança, també ha rebut els atacs de Barranqueras, encara que en aquest cas només fos per denunciar que un militant de Sant Cugat fes la salutació nazi.
diumenge, 6 d’abril del 2025
Entrevista de Europa Press con motivo de mi libro "Aliança Catalana. Els nostres ultres"
La agencia Europa Press ha difundido hoy la entrevista que em realiza con motivo de mi nuevo libro "Aliança Catalana. Els nostres ultres", publicado por Icaria.
Xavier Rius Sant pide al Estado abordar la multirreincidencia para no
dar "alas a la ultraderecha"
El periodista y escritor especializado en extrema derecha y derechos humanos Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) ha instado al Estado a abordar la multirreincidencia y que, si es necesario, se expulse a los multirreincidentes porque "la impunidad es lo que da alas a la ultraderecha".
Lo ha dicho en una entrevista de Europa Press con motivo de la publicación de su libro 'Aliança Catalana: els nostres ultres' (Icaria), en el que analiza el nacimiento y el auge del partido de Sílvia Orriols desde los atentados del 17-A y hasta su irrupción en el Parlament con 2 diputados en las pasadas elecciones catalanas.
Ha afirmado textualmente que la ultraderecha basa su discurso en cuestiones que la izquierda no trata y que, según él, sí debería abordar, como la multirreincidencia y "el retroceso que hay en las sociedades islámicas".
"La izquierda se está perdiendo en cosas surrealistas, que solo benefician a la derecha o a la ultraderecha", y ha afirmado que es legítimo debatir y cuestionar desde la izquierda temas como la Ley trans.
CREE QUE AC CRECERÁ
Ha apuntado que un proyecto como Aliança Catalana "no habría arraigado" sin los atentados del 17-A y sin el vínculo de Ripoll --cuna del partido-- con los terroristas, lo que cree que provocó que los vecinos se sintieran engañados y traicionados, en sus palabras.
"Ella bebe de los atentados y de la frustración del 'procés", ha añadido, y cree que el partido de Orriols crecerá en las próximas elecciones catalanas como consecuencia, también, de las disputas entre ERC y Junts.
"EL DISCURSO AUTORITARIO SE ESTÁ IMPONIENDO"
El periodista ha lamentado que "el discurso autoritario se está imponiendo en todo el mundo" y que la historia se dirige hacia una línea ultraliberal 'trumpista'.
Ha augurado que "si gobierna de aquí a un tiempo Marine Le Pen o alguien del Frente Nacional, o en España PP con Vox, habrá un retroceso brutal" en las libertades y, especialmente, en el derecho de asilo.
CORDONES SANITARIOS
Preguntado por si cree que los cordones sanitarios son útiles o, en cambio, son contraproducentes, ha valorado que son efectivos "si se hacen bien", y a su juicio, en España no se han hecho bien, sobretodo a nivel municipal.
"En muchos lugares de Europa la gente tiene claro que Alternativa por Alemania o el de Le Pen son partidos nostálgicos, están fuera. En cambio, aquí la gente no ve que Vox esté fuera, primero, porque no se rompió con el franquismo", ha sostenido.
En este sentido, ha afirmado que "mientras en Alemania o Francia la gente repudia el nazismo, en España mucha gente piensa que Franco hizo cosas buenas".
dissabte, 5 d’abril del 2025
VOX i ALIANÇA CATALANA SUBMISOS AMB TRUMP. Analitzo al Triangle el silenci d'Aliança front els arancels imposats per Trum i les pilotes fora de Vox
Diuen que Donald Trump no té amics, que només té interessos. Però també diuen que no és boig, més enllà que el primer mandat la majoria de càrrecs polítics o de confiança com els caps de premsa i de gabinet de la seva administració van acabar marxant. Uns callant, altres pregonant que moltes de les seves ordres i decisions no tenien rumb, eren contraproduents i equivocades i que fruïa humiliant als qui treballen amb ell i per a ell. Un dels que no el van abandonar, el vicepresident Mike Pence, es va negar a manipular com li ordenava el resultat electorals fa quatre anys, i va haver de fugir i amagar-se protegit pel Servei Secret el 6 de gener de 2021 quan una turba va assaltar el Capitoli i el volien linxar a l’estil de les pel·lícules del Far West seguint la crida que Trump va fer. No té amics però el poble és savi i Trump, com Hitler el 1933, va guanyar les eleccions. Hitler reivindicava una Alemanya gran que recuperés el seu espai vital. I Trump vol fer Amèrica, o sigui uns Estats Units, grans. Vol annexionar-se Canadà, Groenlàndia i el Canal de Panamà. I perquè la indústria americana recuperi el poder que tenia fa dècades ha decidit acabar amb les normes i tractats de lliure comerç, creient que així ho aconseguirà.
Els experts diuen que amb els aranzels tothom hi perdrà, ja que el que va funcionar fa un segle amb una política que es va mantenir durant dècades i un comerç mundial que anava a una altra velocitat, no es pot aconseguir d’avui per demà i en només dos o quatre anys. Hi ha qui diu que Trump no és boig i que tot és només una estratègia per imposar després unes condicions avantatjoses en les negociacions comercials que potser farà amb la Xina, Europa i els països emergents. Però el fet és que si els aranzels es mantenen els treballadors, productors del camp i els consumidors europeus en patiran les conseqüències. I als amics de Trump a Europa, que semblava que ho tenien tot a favor, de Meloni a Le Pen i també Abascal i Orriols, els tremolen les cames per les conseqüències electorals de la jugada que els ha fet el seu amic americà.
El Partit Popular de Núñez Feijóo, coherentment amb el que diu el Partit Popular Europeu ha donat suport a les propostes econòmiques que ha presentat Pedro Sánchez, tot i que sap que a sis comunitat autònomes el PP necessita Vox per aprovar pressupostos i garantir la governabilitat. Però Vox, que aquest últims anys no només s’ha desprès de l’anima falangista que defensaven alguns dels seus fundadors com Javier Ortega Smith, sinó també d’un liberalisme econòmic capitalista defensor del lliure comerç que encarnava Iván Espinosa de los Monteros, que per decisió de Santiago Abascal van donar un xec en blanc a Trump a canvi que ell, que potser no sap ben bé on és Espanya, fes alguna declaració en favor de Santiago Abascal.
El fundador de Vox Iván Espinosa a de los Monteros, responsable de les propostes econòmiques que abandonà els càrrecs en el partit fa un any i mig, desmarcant-se de Vox ahir va tuitejar que “El lliure comerç és el que ha tret milions de persones de la pobresa a tot el món, és el generador de riquesa més gran que es coneix. Naturalment que això requereix jugar amb regles iguals per a tothom, però aquest anunci d’aranzels no equilibra el tauler de joc; només el desestabilitza.”
Però Vox, com a partit hooligan de Trump, tira pilotes fora. Un dels primers dirigents de Vox que ahir es va posicionar va ser el català Jordi de La Fuente, que des de fa uns dies és el nou Secretari General del sindicat de Vox, Solidaridad, que va donar suport explícit als aranzels del 20% que imposa a la Unió Europea “perquè són bons per la classe obrera americana i europea”. Després, al Congrés del Diputats, el secretari general de grup parlamentari de Vox i responsable econòmic del partit, José María Figaredo, culpa Trump i en responsabilitzà dels mateixos a Pedro Sánchez i a les polítiques econòmiques de Brussel·les i l’agenda 20/30, demanant que Sánchez dimiteixi. I hores més tard el portaveu de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, en una entrevista a la cadena El Toro TV, de l’antic grup Intereconomía, tot i manifestar que ell és contrari als aranzels, en responsabilitzava Pedro Sánchez, Brussel·les i el Pacte Verd.
Abascal, que de moment no ha fet cap declaració als mitjans, ha donat el seu punt de vista per mitjà del digital vinculat a Vox, La Gaceta, que titulava “Santiago Abascal denuncia que els populars i socialistes arrosseguen Europa a “una guerra comercial suïcida”. I afegia “Ni Von der Leyen, ni Sánchez, ni Feijóo han defensat els interessos dels espanyols”.
L’altra partit trumpista de casa, Aliança Catalana de Sílvia Orriols, 48 hores després que Trump anunciés la fi del lliure comerç i la imposició d’aranzels als productes de la Unió Europea, o sigui també als catalans, encara guarda silenci. Aliança, el novembre passat, es va felicitar per la victòria de Trump. Al partit ho decideix tot Sílvia Orriols, però el responsable del programa econòmic és Jordi Aragonès que sempre s’ha manifestat totalment trumpista i ha reconegut que el seu referent és Steve Bannon estratega de la primera campanya de Trump i defensor de les seves propostes disruptives. I, de moment, Aliança, ni des de les xarxes socials del partit, ni des del de les de Jordi Aragonès s’ha manifestat. I és que mentre Vox te múscul per llençar pilotes fora sobre els aranzels, més enllà que la qüestió dificultaria un hipotètic pacte de governabilitat d’Espanya si Pedro Sánchez avancés les eleccions generals, per Aliança, obsessionat el partit en proclamar que no és d’extremadreta i que defensa els pagesos, botiguers, industrials i treballadors catalans front els enemics que venen de fora, ho tindrà difícil perquè Sílvia Orriols pugui trobar un discurs coherent per posicionar-se davant dels reptes i mesures que centraran els debats els propers mesos en el Parlament de Catalunya, ara que els responsables del problemes dels pagesos catalans no seran la competència amb el Marroc o Turquia, sinó els aranzels que dificultaran l’exportació als Estats Units dels nostres productes i tot l’impacte que tindran també per la industria catalana.
Leer en castellano en El Triangle
Dicen que Donald Trump no tiene amigos, que solo tiene intereses. Pero también dicen que no está loco, más allá de que en el primer mandato la mayoría de cargos políticos o de confianza como los jefes de prensa y de gabinete de su administración acabaron marchándose. Unos callando, otros pregonando que muchas de sus órdenes y decisiones no tenían rumbo, eran contraproducentes y equivocadas y que disfrutaba humillando a quienes trabajan con él y para él. Uno de los que no lo abandonaron, el vicepresidente Mike Pence, se negó a manipular como le ordenaba el resultado electoral de hace cuatro años, y tuvo que huir y esconderse protegido por el Servicio Secreto el 6 de enero de 2021 cuando una turba asaltó el Capitolio y lo quería linchar al estilo de las películas del Far West siguiendo el llamamiento que Trump hizo. No tiene amigos pero el pueblo es sabio y Trump, como Hitler en 1933, ganó las elecciones. Hitler reivindicaba una Alemania grande que recuperase su espacio vital. Y Trump quiere hacer América, o sea unos Estados Unidos grandes. Quiere anexionarse Canadá, Groenlandia y el Canal de Panamá. Y para que la industria americana recupere el poder que tenía hace décadas ha decidido acabar con las normas y tratados de libre comercio, creyendo que así lo conseguirá.
Los expertos dicen que con los aranceles todo el mundo perderá, ya que lo que funcionó hace un siglo con una política que se mantuvo durante décadas y un comercio mundial que iba a otra velocidad, no se puede conseguir de hoy para mañana y en solo dos o cuatro años. Hay quien dice que Trump no está loco y que todo es solo una estrategia para imponer después unas condiciones ventajosas en las negociaciones comerciales que quizá hará con China, Europa y los países emergentes. Pero el hecho es que si los aranceles se mantienen los trabajadores, productores del campo y los consumidores europeos sufrirán las consecuencias. Y a los amigos de Trump en Europa que parecía que lo tenían todo a favor, de Meloni a Le Pen y también Abascal y Orriols, les tiemblan las piernas por las consecuencias electorales de la jugada que les ha hecho su amigo americano.
El Partido Popular de Núñez Feijóo, coherentemente con lo que dice el Partido Popular Europeo, ha apoyado las propuestas económicas que ha presentado Pedro Sánchez, aunque sabe que en seis comunidades autónomas el PP necesita a Vox para aprobar presupuestos y garantizar la gobernabilidad. Pero Vox, que estos últimos años no sólo se ha desprendido del alma falangista que defendían algunos de sus fundadores como Javier Ortega Smith, sino también de un liberalismo económico capitalista defensor del libre comercio que encarnaba Iván Espinosa de los Monteros, que por decisión de Santiago Abascal dieron un cheque en blanco a Trump a cambio de que él, que quizá no sabe muy bien dónde está España, hiciera alguna declaración en favor de Santiago Abascal.
El fundador de Vox Iván Espinosa de los Monteros, responsable de las propuestas económicas que abandonó los cargos en el partido hace un año y medio, desmarcándose de Vox tuiteó ayer que «El libre comercio es el que ha sacado a millones de personas de la pobreza en todo el mundo, es el generador de riqueza más grande que se conoce. Naturalmente que esto requiere jugar con reglas iguales para todos, pero este anuncio de aranceles no equilibra el tablero de juego; sólo lo desestabiliza.»
Pero Vox, como partido hooligan de Trump, tira pelotas fuera. Uno de los primeros dirigentes de Vox que ayer se posicionó fue el catalán Jordi de La Fuente, que desde hace unos días es el nuevo Secretario General del sindicato de Vox, Solidaridad, que apoyó explícitamente los aranceles del 20% que impone a la Unión Europea «porque son buenos para la clase obrera americana y europea». Después, en el Congreso de los Diputados, el secretario general de grupo parlamentario de Vox y responsable económico del partido, José María Figaredo, culpó a Trump y responsabilizó de los mismos a Pedro Sánchez y a las políticas económicas de Bruselas y la agenda 20/30, pidiendo que dimita. Y horas más tarde el portavoz de Vox en el Parlamento Europeo, Jorge Buxadé, en una entrevista en la cadena El Toro TV, del antiguo grupo Intereconomía, a pesar de manifestar que él es contrario a los aranceles, responsabilizaba a Pedro Sánchez, Bruselas y el Pacto Verde.
Abascal, que de momento no ha hecho ninguna declaración a los medios, ha dado su punto de vista por medio del digital vinculado a Vox, La Gaceta, que titulaba «Santiago Abascal denuncia que los populares y socialistas arrastran a Europa a «una guerra comercial suicida». Y añadía «Ni Von der Leyen, ni Sánchez, ni Feijóo han defendido los intereses de los españoles».
El otro partido trumpista de casa, Aliança Catalana de Silvia Orriols, 48 horas después de que Trump anunciara el fin del libre comercio y la imposición de aranceles a los productos de la Unión Europea, o sea también a los catalanes, aún guarda silencio. Aliança, en noviembre pasado, se felicitó por la victoria de Trump. En el partido lo decide todo Sílvia Orriols, pero el responsable del programa económico es Jordi Aragonès que siempre se ha manifestado totalmente trumpista y ha reconocido que su referente es Steve Bannon estratega de la primera campaña de Trump y defensor de sus propuestas disruptivas. De momento Aliança, ni desde las redes sociales del partido, ni desde el de las de Jordi Aragonès se ha manifestado. Y es que mientras Vox tiene músculo para tirar pelotas fuera sobre los aranceles, más allá de que la cuestión dificultaría un hipotético pacto de gobernabilidad de España si Pedro Sánchez adelantara las elecciones generales, para Aliança, obsesionado el partido en proclamar que no es de extremaderecha y que defiende a los campesinos, comerciantes, industriales y trabajadores catalanes frente a los enemigos que vienen de fuera, lo tendrá difícil para que Sílvia Orriols pueda encontrar un discurso coherente para posicionarse ante los retos y medidas que centrarán los debates en los próximos meses en el Parlamento de Cataluña, ahora que los responsables de los problemas de los campesinos catalanes no serán la competencia con Marruecos o Turquía, sino los aranceles que dificultarán la exportación a Estados Unidos de nuestros productos y el impacto que tendrán también para la industria catalana.
dimecres, 2 d’abril del 2025
QUI SÓN NÚCLEO NACIONAL. Ho explico al Telenotícies de TV3
Explico als Telenotícies de TV3 qui són Núcleo Nacional.
Un dels seus dirigents es Iván Rico Olivares "Una Rana Baneada" i el seu germà David.També hi ha el conegut com "El Gallego", el regidor d'Hacer Nación de Velilla de San Antonio, Pedro Jesús Espada, i l'ex membre de Democracia Nacional, Enrique Lemus.
Fiscalía y Guardia Civil investigan la llamada de Núcleo Nacional a "la defensa activa de nuestros barrios" ante la "invasión" de migrantes. Precisamente mañana será juzgada por la Sección Tercera de la Audiencia Provincial de Madrid la ex lider de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta por la declaraciones que realizó en mayo de 2021 en una concentración ante la embajada de Marruecos
La Guardia Civil y la Fiscalía de Delitos de Odio han iniciado una investigación sobre el grupo Núcleo Nacional y su portavoz conocido como "Una Rana Baneada" llamado realmente Iván, que colgó el pasado domingo en las redes sociales un video llamando a otras personas y grupos unirse a "la defensa activa en las calles " contra la "invasión" migratoria. El ministro del Interior, Fernando Grande Marlaska, lo ha confirmado este mediodía.
Tras referirse en el video a grupos como los ultras del futbol, Democracia Nacional, Devenir Europeo o FACTA, también llama a que se sumen a esta acción el partido Frente Obrero y "los liberales", es decir a Vox y sus grupos juveniles, dejando claro que la propuesta de unidad no es de tipo político sino de acción en la calle.
Núcleo Nacional, grupo surgido en febrero y marzo de 2024 con las protestas ante la sede del PSOE en Ferraz contra la ley de amnistía, se inscribió como organización el 8 de mayo de 2024 en Registro Nacional de Asociaciones ei hizo su presentación pública el 14 de abril de 2024 en el local madrileño Espacio Ardemans.
Desde entonces ha ocupado con un evidente éxito el espacio dejado en Madrid por otros grupos como el desaparecido Bastión Frontal. El pasado 9 de noviembre Núcleo Nacional consiguió movilizar dos mil ultras en Madrid en la manifestación que terminó de nuevo ante la sede del PSOE en la calle Ferraz. Y estos meses se ha ido expandiento territorialmente. El ex dirigente de Democracia Nacional, Enrique Lemus, consta en el Registro de asociaciones como su responsable legal y segfn se indica en el Registro de Asociaciones del Ministerio del Interior tiene su sede en Valladolid en el antigulo local de Democracia Nacion al que también fue el llamado Centro Social y Nacional "El Alcazar". Además de "Una Rana Baneada" hay otro ridigente que da la cara conocido como el Gallego. También participaria de la dirección de Núcleo Nacional el concejal de Velilla de San Antonio, Pedro Jesús Espada, de Hacer Nación y antes de Democracia Nacional. Precisamente la que fuera dirigente de Bastión Frontal, Isabel (Medina) Peralta, que ha participado en en algunas de las protestas y manifestaciuons de Núcleo Nacional, será juzgada mañana en la Sección Tercera de la Audiencia de Madrid por la declaraciones contrarias a la inmigración musulmana realizadas el 18 de mayo de 2021. Bastión Frontal se disolvió en septiembre de 2022
Isabel Medina Peralta en el Homenaje a la División Azul el 13 de febrero de 2021
Manifestación en las que realizó las declaraciones que mañana son juzgadas
Explico en el Telenotícies de TV3 qué es Núcleo Nacional
Intervinc als Matins de TV3 parlant del meu llibre "Aliança Catalana, Els nostres ultres" i també del grup ultra "Núcleo Nacional" que fa uns dies va cridar a "una defensa activa" als carrers contra la immigració
Intervinc als Matins de TV3 parlant amb Ariadna Oltra del meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" editat amb Icaria. També parlo del grup Núcleo Nacional que ha fet un crida a la lluita o defensa als carrers contra la immigració.
diumenge, 30 de març del 2025
Entrevista a VilaWeb que em fa Ot Bou amb motiu del meu nou llibre. Bou explica com en començar l'entrevista es presenten al bar Orriols i el regidor Guillem Barranqueras que m'escridassa. Una estona més tard el regidor em fa la "peineta". També pots llegir entrevista a El Diario.es i dues ressenyes a El 9 Nou
La tensió que sobrevola aquesta entrevista s’allarga tot el matí. El periodista Xavier Rius Sant (1959), especialitzat en la ultradreta, ens cita a Ripoll per parlar del seu nou llibre, Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial). Li ha costat de publicar-lo, diu: unes quantes editorials el van refusar, bé per les qualificacions que hi fa, bé perquè era massa dur amb una certa esquerra en les conclusions. El llibre tampoc no ha agradat gaire a la vila, on governa la màxima dirigent del partit, Sílvia Orriols. A mitja conversa, la batllessa apareix al bar on som –molt a prop de l’ajuntament– amb dos regidors, un dels quals ens interromp per titllar Rius de mentider reiteradament, tal com narrem més avall. Rius s’hi atansa per a parlar-hi, però el diàleg no és reeixit. Bona part de l’entrevista la fem amb Orriols i els seus acompanyants asseguts un parell de taules més enllà. Al cap d’uns quants minuts, en una concentració davant de l’ajuntament, el regidor Guillem Barranqueras torna a increpar Rius i li ensenya el dit del mig
—Quantes vegades heu parlat amb Sílvia Orriols?
—Ens vam conèixer a 8TV el dissabte abans que la fessin alcaldessa. Va ser molt simpàtica. Després vaig venir a uns quants plens a Ripoll. Quan la veia, mirava de xerrar-hi. Guillem Barranqueras, també regidor, m’ho retreia: “Sempre ho aprofites, sempre ho aprofites!” Li escrivia correus i ella me’ls responia, sempre a les sis o quarts de set del matí. Quan ja era diputada, li vaig fer una entrevista. “No vull parlar de coses personals”, em va dir. Últimament, ja s’havia posat una cuirassa.
—A partir de quan?
—Sobretot després d’una entrevista a VilaWeb, poc després de les eleccions al parlament, on vaig explicar que no havia agafat mai cap avió i que, quan se n’ha d’anar a Capranica per a l’agermanament amb Ripoll, un divendres de juliol, a l’aeroport, es col·lapsa. “Què és això tan gran?” Des de llavors, quan em veu, diu: “Mi-te’l, l’home que amb bitllets de Vueling de divuit euros ha recorregut el món.”
—Quina impressió us n’heu endut, les vegades que hi heu parlat?
—Pot ser molt afectuosa, com si fos amiga teva i, de sobte, aixecar un mur de ciment. Propera o distant. Té poca capacitat d’empatitzar. A més a més, es creu una persona triada.
En aquest precís instant, cinc minuts després de començar a enregistrar, Sílvia Orriols es presenta al bar acompanyada de Guillem Barranqueras i Gaspar Viñas, segon i tercer tinents de batlle. El local, a la plaça de l’ajuntament, és petit i tan sols hi ha un parell de taules ocupades. Rius és assegut en diagonal a la porta. Barranqueras, mirant-se’l amb posat d’amo del tros, l’increpa de seguida.
—Guillem Barranqueras [G. B.]: Oita’l, aquest beneit!
—Xavier Rius [X. R.]: Bon dia, Guillem.
—G. B.: Als mentiders no se’ls pot dir res! Amb els mentiders no s’hi parla!
—X. R.: Bé, home. No perdem els estreps. Hola, Sílvia.
Rius tenia preparat un sobre per a deixar un exemplar del seu llibre a l’ajuntament. S’atansa a Orriols per a donar-l’hi. Li diu: “Sílvia, te’l pensava deixar a l’ajuntament, però…” Ella el rebutja. “No cal, no cal. No el volem”, diu. I es gira. Barranqueras hi insisteix: “Anar explicant mentides… Qui vols que et vulgui, tan mentider que ets?” Quan acaben de demanar, s’asseuen tres taules més enllà. Parlen fort i Orriols va amollant riallades. Una certa tensió sura en l’ambient. Se’n van al cap d’un quart.
—Em dèieu que, a parer vostre, Orriols se sent una persona triada.
—El dia que vam quedar a l’ajuntament, em va dir: “Vaig néixer el 9 d’octubre. Saps què va passar, un 9 d’octubre? Que Jaume I va entrar a València després de fer fora els sarraïns.” Hi estableix un fil. La jornada de reflexió penja una fotografia del sepulcre de Guifré el Pilós i escriu: “Aquí va començar tot, i d’aquí estant ho reconquerirem tot.” Es creu ungida.
—El seu entorn també l’en considera?
—El seu entorn li té adoració. Ara em comencen a trucar els despitats i s’hi refereixen amb uns certs termes psicològics que prefereixo no dir. Hi professen devoció, però quan hi topen se’n van a l’altre extrem. Passen d’adorar-la a dir-te’n de tot.
—Orriols no apareix del no-res després dels atemptats, com s’afirma de vegades. Abans té una llarga trajectòria militant. La podríeu resumir?
—Quan tenia quinze o setze anys, entra a les joventuts d’Esquerra Republicana, però en surt desenganyada perquè “no hi ha maulets”. Després passa breument per Estat Català, però quan veu que hi mana el sector comunista, se’n va. Forma els Intransigents, que encara apareix com a entitat activa a la web de la junta d’entitats. N’és president David Subirana, la seva ex-parella, i ella, la secretària. Allà hi fa tot d’escrits a favor de la recuperació de la identitat catalana on l’enemic és Castella, escrit sempre en minúscula. I els castellans. D’aquella època hi ha dos discursos seus enregistrats en homenatges a Daniel Cardona, el 2013 i el 2017. En un d’aquests actes també hi ha Quim Torra, però el seu discurs no es troba. La idea és que Macià va trair el país i que Puigdemont també ho farà.
—Hi ha un moment de decepció fundacional amb el procés?
—El juny del 2019 agafa un autocar per anar-se’n a Estrasburg amb la Margarita Cabello, una treballadora de la protectora d’animals, a qui havia conegut en un altre autocar, de camí al passeig de Gràcia, després de l’empresonament dels Jordis. A Estrasburg s’adonen que Puigdemont s’ha fet enrere.
—Si abans del referèndum ja preveia que Puigdemont s’arronsaria com Macià, com és que el 2019 encara se’n va a Estrasburg? Per què hi confiava, encara?
—És un sentiment ambivalent. Fixeu-vos que, en la campanya electoral de fa un any, li fan una entrevista al diari ABC on diu que si Puigdemont es compromet a fer la independència, l’investiran. Tal com fa Vox quan diu que pot ajudar el PP si és per a fer fora els separatistes i Podem. Hi ha un càlcul perquè en volen els votants.
—En quin moment l’ingredient migratori i l’islam s’afegeixen a la posició dura en l’eix nacional?
—Després dels atemptats. Els articles dels Intransigents, que no van signats però molts els escriu ella, parlen de Castella, Castella i Castella. Després dels atemptats, aquí es destaquen molt tres persones. Fina Guix, regidora de la Convergència de Jordi Munell, que va a les escales i veu que molts veïns parlen “dels moros, els moros, els moros”. Guix creu que els immigrants es queden les ajudes perquè tenen cinc fills però la dona no treballa o treballa en negre. L’altra és la Margarita Cabello, de la protectora, que passejant el gos s’havia fet amiga del Moussa Oukabir i se sent traïda. I la tercera és Orriols.
—Més enllà de l’efecte dels atemptats, com articula el discurs islamòfob? Quines lectures el formen?
—S’ha llegit de dalt a baix els llibres de la Najat el Hachmi i la Mimunt Hamido Yahia, autora de No nos taparán, on es demana “per què tolerem als imams allò que no toleraríem als capellans”. S’ha llegit moltes coses sobre contracomunitarisme i allò que a França anomenen “separatisme islàmic”. Després dels atemptats, d’un dia per l’altre, passa a parlar d’immigració, immigració i més immigració, sobretot de la marroquina.
—Quins elements us fan afirmar que Sílvia Orriols és racista?
—Sempre cito tres tweets. El 14 de març de 2024, el perfil oficial de l’ajuntament piula: “Aquesta setmana, la Policia Local de Ripoll ha precintat 14 vehicles, els titulars dels quals, tots de nacionalitat estrangera, acumulen multes impagades per valor de més de 20.000 euros.” Ella el repiula i escriu: “O tots moros o tots cristians… diu la dita. A Ripoll, les multes, les pagarà tothom! Voleu drets? Doncs també hi ha deures!” Què passa, no hi ha cap Puigoriol ni cap Sánchez que no pagui la grua? Segon: durant la campanya al parlament, penja una foto de tot de dones marroquines davant un caixer automàtic i escriu: “No sigueu malpensats, estan fent un ingrés en efectiu per pagar-vos les pensions…” La fotografia real era d’un caixer de Huelva. Eren temporeres que anaven a cobrar. Tercer: l’11 de juliol passat penja una fotografia en un tren i escriu: “Pujar a Rodalies és com viatjar a low cost a Colòmbia o al Marroc. Goitant per la finestra reconeixes els turons, els prats i els campanars que sobresurten, però dins, el paisatge humà és tan distant i forçat, que esglaia.” Són dos quarts de set del matí. Els immigrants que hi ha al tren, a aquella hora, on van? A treballar. Diu que, per cada immigrant que treballa n’hi ha deu o cent que viuen del jeure i del subsidi –l’hi he sentit fer servir totes dues xifres. Tot això és xenofòbia.
—Quin dels dos aspectes diríeu que la propulsa més, que en causa aquesta devoció, la posició nacional que dèieu al principi o la xenofòbia?
—Sense procés, els atemptats potser haurien derivat en la creació d’una mena de Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. La manera com acaba el procés i la guerra fratricida entre Junts i Esquerra fan que molta gent, arreu del país, se senti enganyada. N’hi ha que pensen que, preu per preu, Orriols diu les coses clares. Plataforma per Catalunya se’n va anar en orris perquè els tres mil vots que té a Vic el 2011, al parlament voten unes altres coses. Convergència, sobretot. Orriols fa el salt al parlament pel desencís de l’independentista emprenyat.
—En les enquestes més generalistes, Aliança és el partit independentista amb menys votants independentistes.
—Vox tenia molts votants que no eren espanyolistes, perquè era l’únic partit que “volia posar al seu lloc” els immigrants. Aliança rep molt el vot disruptiu, que hauria pogut anar per Alvise Pérez. Federico Jiménez Losantos s’hi refereix com “la boja de Ripoll” però ho matisa: “És una boja, però m’agrada com parla, parla un català boníssim. Fa un discurs sobre el feminisme que tant de bo al PP fossin capaços de fer-lo. I sobre l’islamisme, tot allò que diu va a missa!”
—Per què Orriols trenca amb el Front Nacional, el partit amb què esdevé regidora el 2019, i funda Aliança?
—Al principi de tot, necessiten unes sigles. Subirana i Orriols coneixen Jordi Casacuberta dels homenatges a Daniel Cardona i als germans Badia, que tenia les sigles del Front Nacional, entre més. Eren sigles de capelletes de nostàlgics, però ella té potencial i quan esdevé regidora s’adona que encara pot créixer més. Un cop és regidora, la vénen a buscar quatre joves ultraliberals i de casa bona: Oriol Gès, Maiol Sanaüja, Eduard Llaguno i Jordi Aragonès, cosí del president. Són joves i tenen ganes de fer coses, i topen amb en Casacuberta, que té un altre tarannà. Durant un temps conviuen tres sectors: el pinyol de Ripoll, els històrics del Front i, a banda, els joves, que van preparant un cop.
—I com el fan?
—Orriols deixa el Front i, en plena covid, en una notaria que té uns dies de guàrdia per a urgències, creen Aliança.
—Orriols no ho és, “de casa bona”. No se’ls mira de reüll?
—Orriols no ho és, no. M’ho va dir molt bé Casacuberta: “Orriols era una mileurista, mare de família i catalana de pedra picada.” Els històrics del Front l’avisaven d’això: “Vigila, que aquests nois et volen prendre la cadira.” En les eleccions al parlament, amb tres mil vots més a Barcelona entraven al parlament Lluís Areny, Aragonès i Gès. Hauria estat bé saber com s’haurien entès tres trumpistes amb Orriols, que diu que el personatge no li genera res d’especial. La qüestió és que entre ells tres les coses són complicades, també, perquè Aragonès i Gès són molt diferents.
—L’arribada d’aquesta colla, molts membres de la qual són empresaris o, com dieu, de casa bona, és el que permet de fer un salt d’escala en el finançament? O d’on surten els diners?
—Crec que, al començament, la cosa funcionava molt a còpia de deixar-se cinc-cents o mil euros. Jo diria que no hi va haver mans negres de ningú. A l’inrevés: els hauria anat bé que algú els hagués aportat diners per a enviar més butlletes a Barcelona. Haurien entrat. El fet que no les enviessin al domicili i que no tinguessin la cara d’Orriols els va perjudicar. Ara ja tenen les subvencions.
—Per entendre el salt fins al parlament també és important de recordar la publicitat que li van fer Eduard Pujol i Pilar Rahola a 8TV. Al llibre en parleu.
—Pujol el justifico. Ha estat víctima d’acusacions falses i el fitxen per a El Fax perquè havia estat director de RAC1. Vol tornar a la normalitat. El paper important és el de Rahola, que hi és cada dia i que empatitza molt amb Orriols, i el de Sergi Maraña, que no milita però que sí que va a reunions d’assessorament de comunicació. Rahola insisteix perquè Orriols torni. “No l’hem deixada parlar prou.” A mesura que 8TV s’enfonsa, Maraña hi col·labora.
—El paper de Rahola també expliqueu que és determinant perquè Junts renunciï a la moció de censura, fa poques setmanes. Expliqueu que truca a Puigdemont per a desaconsellar-li que la facin fora.
—Sí. Rahola va insistint-hi: “En el fons té raó, en el fons té raó.” Intueixo que per això Orriols ha fet aquest discurs a favor de Netanyahu sense cap mena d’empatia. Agafa aquest discurs pel que diu Rahola.
—Amb quina de les grans famílies de l’extrema dreta europea s’inscriu més Aliança?
—Estan orfes. Primer estaven prop de Le Pen, però quan va dir que Puigdemont era un delinqüent se’n van desentendre. Amb Meloni tampoc no hi empatitzaven, per ultracatolicisme. Sempre tenen molt present Geert Wilders i Alternativa per Alemanya. Són els seus referents. Al parlament, hi ha una gran relació entre Joan Garriga, de Vox, i Orriols.
—Tot llegint el llibre, fa la sensació que, malgrat que els qüestioneu, podeu sentir una certa empatia pels instints que duu certa gent a votar Orriols. M’equivoco?
—Intento explicar el perquè. He escrit molt sobre conflictes internacionals i sempre intento entendre per què. Israel i Palestina, per exemple, o els Balcans. Mai no escrivia “els bosnians” o “els serbis”. Parlava de les milícies. Has d’intentar entendre per què l’altre fa les coses, i per entendre-ho has de furgar en els seus arguments. Ella és com és però això no vol dir que sigui una mala persona. Hi ha dirigents ultres que sí que ho són. Ella no m’ho sembla. La seva manera d’entendre el món, de llegir-lo, és aquesta. He pogut escriure molt sobre el Llevant o els Balcans perquè m’he posat en la pell de l’altre.
—Posant-vos en la pell dels votants d’Aliança, què heu entès?
—Una persona que, segons on visqui, es troba que els veïns la molesten cada dos per tres i quan se’n queixa a l’ajuntament li diuen que és racista, acabarà votant Aliança. La impunitat dels multireincidents, la incapacitat del sistema judicial de castigar-los, genera una por, i la por genera l’estigma: “Vosaltres robeu.” Per això demano mà de ferro amb els multireincidents.
—Podem estar d’acord que hi ha un problema amb la multireincidència, però n’hi ha més, de problemes. Centrar-se en la multireincidència no ajuda més Aliança que no pas parlar d’unes altres coses?
—Hem de dir que hi ha un problema amb la multireincidència, i amb els recursos judicials, i amb la falta d’informatització, i perquè les sentències fermes triguen tres anys… El fracàs de tot això fa que la gent que viu en un barri on hi ha més robatoris de mòbils, per exemple, se senti òrfena. El seu vot de càstig és votar Aliança.
El regidor d'Aliança Catalana, acompanyat d'Orriol, saluda!
Llegeix entrevista a El Diario.es que em fa Pol Pareja
Dues resenyes a El 9 Nou de divendres 28 de març de 2023
dimecres, 26 de març del 2025
L'11 d'abril presento el meu nou llibre "Aliança catalana. Els nostres ultres" a la biblioteca de Ripoll
El divendres 11 d'abril a les 18.30 presento el meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a la Biblioteca de Ripoll acompanyat del periodista Quico Triola.
Informació de la presentació a la web de la biblioteca Lambert Mata
dimarts, 25 de març del 2025
Xavier Rius Sant: "Aliança Catalana és com una secta perquè tothom obeeix Sílvia Orriols" Primera entrevista al diari Ara amb motiu del meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostrss ultres" editat amb Icaria que aquesta setmana serà a les llibreries
Reprodueixo l'entrevista que el fa Xavi Tedó al diari Ara sobre el meu nou llibre.
Xavier Rius Sant: "Aliança Catalana és com una secta perquè tothom obeeix Sílvia Orriols"
BarcelonaEl periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) analitza a Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial) el sorgiment i creixement de la formació liderada per Sílvia Orriols, que ha passat per les JERC, Estat Català, el grup Intransigents i el Front Nacional de Catalunya fins a crear el seu propi partit.
Com definiria ideològicament Orriols?
— És una persona que primer va carregar contra la immigració castellana. En un dels articles que escriu com a membre dels Intransigents diu que "preferiria 10.000 vegades una Catalunya catalana dins la mediocre Espanya que una Catalunya castellana lliure". I ara carrega contra la immigració musulmana i aconsegueix seduir gent que no és independentista que comparteix que planti cara a la immigració. A molts d'ells no els agrada Vox pel tema de l'avortament.
Però comenta que Vox és el primer fill bastard del Procés, i Aliança, el segon. Per què?
— Vox va ser el primer fill no buscat del Procés per la seva defensa de la nació espanyola. I Aliança aconsegueix seduir l'electorat desencisat amb el Procés acusant els partits processistes d'enganyar-los perquè la gent es va creure que seríem independents en dos anys.
Sense el desengany amb el Procés i sense els atemptats del 2017, Aliança no hauria entrat a les institucions?
— No hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya d'àmbit municipal però de caràcter independentista. Aliança beu de la conspiració dels atemptats, del rebuig a la immigració i de la paràlisi del Procés. Si no fos alcaldessa, els mitjans no s'haurien fet ressò de les seves polítiques i no hauria entrat al Parlament.
Orriols és xenòfoba, diu, pels seus comentaris a les xarxes més que per les seves polítiques.
— No és ser racista dir que els mutireincidents han de ser expulsats, però sí penjar una foto d'unes temporeres musulmanes a Andalusia, en un caixer traient diners, ironitzant que ens venen a pagar les pensions, o de passatgers de Rodalies denunciant que "el paisatge humà és esfereïdor" perquè són d'origen divers. Sempre repeteix que per cada immigrant que ve a treballar n'hi ha deu o cent que venen a delinquir o a viure dels subsidis.
Per què 8TV va promocionar Sílvia Orriols?
— Sílvia Orriols multiplicava l'audiència, i amb Pilar Rahola, que hi era col·laboradora, hi té una bona relació. Rahola i Antoni Castellà [vicepresident de Junts] es van fer una foto amb Sílvia Orriols al plató de 8TV. Una foto que no s'haurien fet mai amb Josep Anglada o Ignacio Garriga.
Quin paper juga Rahola en l'ascens de Sílvia Orriols?
— Va trucar a Carles Puigdemont per desaconsellar-li que fessin fora Sílvia Orriols amb la moció de censura. El problema, però, venia d'abans. Si Joaquim Colomer hagués estat el candidat de Junts a Ripoll i no hagués fet un partit nou les passades eleccions municipals, Aliança no hauria guanyat amb tant de marge. Però molts ripollesos no van veure Manoli Vega, que seria finalment la cap de llista, com una de les seves sinó com una nova rica, i no li van donar suport.
Sílvia Orriols deia que no duplicaria càrrecs, però van fer un congrés per reformar els estatuts i permetre que pogués ser diputada.
— Quan Orriols deixa el Front Nacional, diu que vol fer un projecte per salvar Catalunya, i no ho podia fer des de Ripoll. Desprèn humilitat, però alhora arrogància. Ella sempre destaca que va néixer un 9 d'octubre, el dia que els catalans van fer fora els sarraïns del País Valencià. Quan va entrar al Parlament va fer un tuit on es veia la foto del sepulcre de Guifré el Pilós, i hi deia "Aquí va començar tot". Ella s'ho creu. I, a més a més, com que els altres ho fan tan malament, l'hi posen tot a favor.
Hi ha un hiperlideratge de Sílvia Orriols a Aliança?
— David Subirana, la seva exparella, era el seu puntal fins a la seva recent separació. Qui l'ajuda ara són els assessors al Parlament, Jordi Coma, ex número 2 a la llista per Girona, i Oriol Gès, secretari d'organització del partit. Però Aliança funciona com una secta. Tot gira al voltant d'ella. Tothom obeeix la líder perquè ella a Aliança ho és tot. L'exemple més clar és l'homenatge que es va fer a les víctimes de l'atemptat del 17-A el 18 d'agost a Ripoll.
Què va passar?
— L'Ajuntament va convidar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a l'acte i Sílvia Orriols va donar l'ordre als seus regidors d'aplaudir-los quan fessin l'ofrena al monument, malgrat que al mateix temps el seu partit manté viva la teoria conspiranoica del CNI en els atemptats. Molta gent no ho va entendre, perquè una cosa és no xiular-los, però l'altra és aplaudir-los, cosa que no van fer altres alcaldes o veïns. Ella pren les decisions. Totes.
dilluns, 24 de març del 2025
ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES (Editorial Icaria) Ja és a les llibreries
Ja és a les llibreries el meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres", (Editorial Icaria)
De la frustració per què la independència que s'havia promès els anys del procés no va arribar, de la indignació pel fet que un grup de nois fills d'immigrants marroquins nascuts o crescuts a Ripoll que parlaven català, treballaven i se'ls considerava integrats, fossin autors dels atemptats del 17 d'agost, i dels dubtes sobre la re¬lació dels serveis policials i d'intel.ligència espanyols amb l'imam Abdelbaki es Satty, cap de la cèl.lula, ha sorgit Aliança Catalana, un partit que després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll, ha entrat al Parlament i sacseja la política catalana.
Però aquest llibre no només és un recorregut i anàlisis del sorgiment i creixement d'aquesta ultradreta independentita. S'endinsa en la biografia i personalitat de la seva líder, Sílvia Orriols, que ha creat un partit a la seva mida. Una persona feta a ella mateixa, amb poca capacitat d'empatitzar, que té com a referent a Daniel Cardona, di-rigent d'Estat Català i fundador de Nosaltres Sols, que fa un segle escrivia coses com que «Un crani d'Àvila, no serà mai com un de la plana de Vic». Orriols, que com recalca ella mateixa va néixer un 9 d'octubre, dia que es commemora l'entrada de Jaume I a València després d'expulsar els sarraïns musulmans, creu que des de Ripoll, bressol de Catalunya on está enterrat Guifré el Pilós, està cridada a salvar Catalunya.
dimecres, 19 de març del 2025
Esmorzar col·loqui de l'Associació Acció Catalana, dijous 3 d'abril, "L'amenaça dels nacionalpopulismes". Intervenim Xavier Torrens, Joan Serra i Xavier Rius Sant
L'Associació Acció Catalana us convida a un nou esmorzar col·loqui que volem dedicar a debatre sobre l'amenaça dels nacionalpopulismes amb Xavier Torrens (politòleg, professor universitari i autor del llibre Salvar Catalunya sobre l'ascens d'Acció Catalana), Xavier Rius (periodista especialitzat en immigració i extrema dreta) i Joan Serra (periodista polític).
Us esperem a l'Hotel Catalonia Plaça Catalunya (C/Bergara 11, Barcelona) el proper dijous 3 d'abril.
L'esmorzar serà a peu dret des de les 08:45, mitja hora abans de l'inici del col·loqui, que començarà puntual a les 09:15 del matí.
Ubicació
Hotel Catalonia Plaça Catalunya, 08002
dijous, 13 de març del 2025
Öcalan, renunciar a las armas para avanzar. La Vanguardia
Xavier Rius Sant, La Vanguardia, jueves 13 de marzo de 2025
Una característica de muchos de los grupos insurgentes que nacieron los años setenta es que sus líderes no supieron analizar el nuevo paradigma que se dio tras el fin de la Guerra Fría, por lo que la mayoría bien acabaron siendo aniquilados, bien como es el caso de algunas guerrillas latinoamericanas atrapadas en bucle acción represión, en el disfraz de cárteles de la droga cuyo único objetivo era perpetuarse. Y los dos únicos grupos insurgentes y terroristas que estos últimos años se han hecho con el poder en el país que combatían, han sido las antiguas franquicias de Al Qaeda en Afganistán y Siria, totalmente antagónicas a movimientos inicialmente marxista leninistas como el Partido de los Trabajadores del Kurdistán, PKK. Su líder, Abdullah Öcalan, desde la cárcel en la que cumple su cadena perpetua, pidió el pasado 27 de febrero a sus miembros tras 40 años de lucha y más de 40.000 muertos, el abandono de las armas y su disolución para continuar la lucha desde la vía social y política.
El pasado septiembre estuve en la zona oriental del Kurdistán turco y comprobé con mis propios ojos el muro de cemento y sistemas electrónicos construido por Turquía en la frontera con Irán. Muro pagado en parte con fondos europeos con la justificación que detendrá los flujos de migrantes, sobre todo afganos, pero que hace todavía más difíciles las incursiones y ataques del PKK. Además, las carreteras de esa región entre la ciudad de Van y el monte Ararat, están repletas de controles militares con sus check-points que son fáciles de cruzar cuando la situación está tranquila, pero que cuando se convocan protestas por parte de las organizaciones kurdas son bloqueados, registrándose todos los vehículos o interrumpiendo durante unas horas la circulación, dificultando el acceso al trabajo y la actividad agrícola e industrial. Militarización y restricciones impuestas en todo el Kurdistán turco al margen de los bombardeos que padecen por parte del ejército las zonas rurales o urbanas en la que se detecta actividad del PKK. Y pese a que candidaturas pro kurdas se hacen democráticamente con las alcaldías de buena parte de los pueblos y ciudades del Kurdistán turco, muchos alcaldes son destituidos acusados de simpatizar con el terrorismo. La existencia del PKK como guerrilla era la excusa perfecta para reprimir a toda la sociedad kurda e impedir sus derechos civiles.
Es evidente que Öcalan ha analizado los cambios habidos en el Kurdistan sirio tras la caída de Al Assad
Es evidente que Öcalan ha analizado los cambios habidos en el Kurdistan sirio tras la caída de Al Assad. El ejército turco y las milicias islamistas han continuado atacando la zona kurda de Rojava, con tropas turcas instaladas en dos franjas de territorio sirio al este y al oeste de Kobane, capital del Kurdistan sirio. Y Turquía justifica la ocupación y el mantenimiento de las hostilidades argumentando que las milicias kurdas del YPG son aliadas del PKK de Öcalan. Por si fuera poco, las tropas estadounidenses que, tras combatir con los kurdos al Estados Islámico ahora les dan una cierta protección, probablemente serán retiradas por Trump.
El pasado lunes el comandante de la Fuerzas Democráticas Sirias, y de la milicias kurdas, YPG, Mazlum Abdi, acordó con el presidente interino de Siria, Ahmed el Sharaa la integración de estas fuerzas en el ejército sirio, a la vez que la administración kurda se disolverá para integrase en la del Estado sirio. Se daba ahora la paradoja que Turquía y las milicias islamistas controlan dos franjas de territorio sirio de mayoría kurda al este y oeste de Kobane, mientras las Fuerzas de Defensa Siria y las YPG controlan un amplio territorio al sur y al este de mayoría árabe en el que la milicia kurda custodia a miles de ex combatientes del Estado Islámico, lo que significaba un gran coste.
Por ello que, si el PKK se disuelve y entrega las armas a la vez que la administración kurda de Kobane se integra en la de Siria, Turquía perderá la justificación para ocupar parte del Kurdistán sirio y continuar sometiendo a un estado de excepción al Kurdistán turco. Por otro lado, el presidente turco, Recep Tayyip Erdogan, precisa de los votos de los 60 diputados del DEM pro-kurdo para aprobar la reforma constitucional que le permitiría aspirar a un cuarto mandato. Y además, si el PKK se disuelve, Erdogan evita que el régimen de Teherán, que ha perdido su capacidad de influencia en Gaza y Líbano, tenga la tentación de armar ahora los kurdos y usarlos para desestabilizar. Así las cosas, para los kurdos de Turquía, dejar las armas, si va acompañado de una amnistía o rebaja de las condenas para los presos, incluido Öcalan, y se garantiza que los alcaldes kurdos puedan gobernar sus municipios, es la mejor de las opciones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)