Josep Anglada reapareix al Vendrell, convocant el seu partit Som Identitaris una manifestació contra la delinqüència i les ocupacions. Israel Carrión, que va anar de número dos a la llista de les passades municipals, lidera ara el partit al Baix Penedès. Els ultres congreguen una vintena de persones, front un centenar d'antifeixistes. Sembla que Anglada es lliura de pagar els 180.679 euros a l'antiga PxC en haver pactat un acord amb els exdirigents de PxC, ara dirigents de Vox

El partit polític ultra, SOM Identitaris (SOMI) de Josep Anglada, va reaparèixer ahir al Vendrell en organitzar una manifestació  contra "les ocupacions, els robatoris i les agressions sexuals". Manifestació impulsada pel qui va ser número dos a la candidatura de SOMI a la capital del Baix Penedès fa quinze mesos, Israel Carrión, i que tot i congregar només una vintena de persones, ha obtingut un destacat ressò mediàtic, sent entrevistat fins i tot Anglada als informatius de Tele 5 que no han informat de la ideologia ultra dels convocants. En sentit contrari es van manifestar un centenar d'antifeixistes, separant el Mossos els dos grups. Un antifeixista hauria estat denunciat per agredir als Mossos.

 Carrión i Anglada

 Contamanifestació antifeixista que ha congregat molta més gent que SOMI  

Israel Carrión

Al Vendrell Plataforma per Catalunya havia arribat a tenir cinc regidors, liderats pel vicepresident de PxC, August Armengol. Però mentre bona part del militants de PxC van entrar fa un any i mig a Vox, Armengol va rebutjar l'oferta, retirant-se de la política. I altres membres de PxC del Vendrell van recòrrer al fundador de PxC, Josep Anglada, que havia estat expulsat del partit cinc anys abans, per presentar-se a les municipals sota la sigla de SOMI. I ni Vox amb 326 vots, ni SOMI amb 297 van entrar a l'ajuntament del Vendrell, aconseguint el partit d'Anglada representació només a Manlleu.  Pel que fa a Vic, Anglada que havia aconseguit mantenir-se com a regidor, tot i la seva expulsió de PxC, va veure truncada la seva candidatura del maig de 2019, en fer-se efectiva una sentència que el condemnava a dos anys d'inhabilitació. I fa tres  mesos Anglada va ser condemnat a pagar o retornar 180.679 euros a l'antiga PxC (la majoria ara a Vox), fet que podia significar la seva fi política i del seu partit SOMI. Però ara amb Israel Carrión que s'anuncia com a cap de llista partit per d'aquí tres anys, el partit xenòfob revifa. 

I pel que fa a la situació d'Anglada, sembla que no ha hagut de pagar els 180.670 euros a l'antiga PxC, en haver arribat a un acord amb PxC. Acord que podria ser a canvi de que Angalda deixés morir, no comparegués o no recorregués l'arxivament del cas d'apropiació i difusió a terceres persones de mails personals íntims de Josep Anglada i l'exregidora Marta Riera. Cas pel que es va imputar a alguns dels ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona. Anglada m'ha afirmat que no ha pagat a PxC aquests 180.670 euros als que havia estat condemnat, en haver-ho pactat amb els advocats o representants de PxC. Per la seva part després de preguntar-ho jo a alguns exdirigents de PxC, no em confirmen ni neguen si Anglada els hi ha pagat o no aquests diners, si be diuen que la querella per la difusió de correus íntims del compte de mail d'Anglada va ser arxivat l'any passat.
Plataforma per Catalunya, va anunciar fa un any i mig que es dissolia per entrar bona part dels seus membres a Vox, si bé el partit s'ha mantingut legalment viu, donat que té diverses causes judicials pendents.  I legalment el seu president és ara  José María Lora, pare de la Secretaria de Vox a Barcelona i ex Secretaria General de PxC, Mònica Lora.

L'exdirigent de DNJ, Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres 26 de febrer a Tarragona per dir al canal de ràdio "Rebélate" que calien més accions com l'atac de Blanquerna. De Haro està imputat per altres causes, una també per altres declaracions a Rebélate, per les accions contra l'oratori del carrer Japó a Barcelona i per unes agressions o baralla de l'12-O de 2018 a Ripollet, per les que li demanen 10 anys de presó

El fins fa nou mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres, 26 de febrer al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó. 
El passat 13 de desembre va haver-hi un acte judicial previ en el que el fiscal de delicte d'Odo de Tarragona va proposar un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho va rebutjar, es va fixar data pel judici per demà 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.
 Per altres afirmacions fetes en aquest canal digital, De Haro també està processat en una altra causa juntament amb el també membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona.

Però la causa que, en cas d''acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.

 

L'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, rebutja el pacte de conformitat amb la Fiscalia de Tarragona, i el judici per les declaracions a Rebélate afirmant que calien més accions com Blanquerna, es farà al Jutjat Penal 1 de Tarragona el 26 de febrer

Si bé s'havia anunciat que avui se celebraria el judici al Jutjat Penal número 1 de Tarragona a l'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, per les declaracions al programa de ràdio per internet, Rebélate, afirmant que calien més accions com Blanquerna, el que s'ha fet ha estat un acte previ, en el que la fiscal de delictes d'Odi de Tarragona, ha proposat un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho ha rebutjat, s'ha fixat data pel judici, que serà el proper 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.

A part d'aquesta causa, De Haro en té una altra oberta per la que també està processat,  juntament amb el membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona.

Però la causa que, en cas d'acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó, es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. 

Fa dos anys De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política, ja no milita a DN, i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes. 

L'exdirigent de DNJ, Juan de Haro, serà jutjat el 13 de desembre a Tarragona per dir al canal de ràdio "Rebélate" que calien més accions com l'atac de Blanquerna. De Haro està imputat per altres causes, una també per altres declaracions a Rebélate, per les accions contra l'oratori del carrer Japó a Barcelona i per unes agressions o baralla de l'12-O de 2018 a Ripollet, per les que li demanen 10 anys de presó

          

El fins fa uns mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat el 13 desembre al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó. 

Per altres afirmacions fetes en aquest canal digital, De Haro també està processat en una altra causa juntament amb el també membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona.

Però la causa que, en cas d''acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.

 De Haro en el judici per les amenaces i coaccions a periodistes del 12 d'octubre de 2016 que va ser absolt

                         

EL JUTJAT DE TARRAGONA CITA A JUAN DE HARO COM A IMPUTAT O INVESTIGAT PEL PROGRAMA DE RÀDIO "REBÉLATE" QUE FEIA FA DOS ANYS. Ja estava imputat i pendent de judici per unes declaracions seves en favor de fer un nou Blanquerna. Donat que la citació i notificació d'estar "investigat" té data d'avui, podria ser indirectament una reposta o advertència a les seves declaracions de divendres de respondre o venjar-se per haver-lo apartat de la feina de controlador de seguretat a les festes del Vendrel

             

El dirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, ha estat notificat avui que haurà de declarar com a investigat o imputat el proper 14 d'octubre, al Jutjat d'Instrucció número 1 de Tarragona, per un segon cas o sumari relatiu a intervencions seves al programa de ràdio digital REBÉLATE, de DNJ. Per aquest programa ja tenia una causa oberta i està pendent de judici per haver dit que caldria fer més accions o atacs com els de Blanquerna, i  la Fiscalia els hi demana 8 mesos de presó.  El militant de DNJ, Javier García també està investigat o imputat en aquesta segona causa i també ha estat citat a declarar el 14 d'octubre.

Segons m'ha dit De Haro, aquesta segona causa va començar amb unes investigacions dels Mossos que han tingut com a conseqüència que el Jutjat d'Instrucció els citi a ell i a García com a investigats. 

De Haro, resident al Vendrell, ha estat notícia aquest cap de setmana en haver estat apartat de la seva feina de de controlador d'accés als concerts de la festa major del Vendrell, després que diverses persones demanessin a l'Ajuntament que fes que l'empresa de seguretat dels actes de Festa Major prescindissin d'ell, com així va passar. Llavors De Haro va dir que hi hauria resposta o revenja i que interposaria una denúncia o querella per discriminació ideològica. Donat que la notificació de que està imputat té data d'avui, podria ser una advertència indirecta pel cas que pensés fer la reposta al carrer del que va passar divendres amb l'ajut d'altres militants o simpatitzants de DN.  De Haro ha estat jutjat per diverses causes i fins ara se n'ha sortit bé.  

 Javier García també ha estat citat com a imputat o investigat

Juan de Haro

L'AJUNTAMENT DEL VENDRELL FA QUE L'EMPRESA DE SEGURETAT DE LA FESTA MAJOR PRECINDEIXI DEL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, QUE TREBALLAVA AL CONTROL D'ACCÉS ALS CONCERTS. DE HARO RESPON QUE DENUNCIARÀ AL CONSITORI PER "DISCRIMINACIÓ IDEOLÒGICA". L'empresa de seguretat no pertany al grup Levantina de Seguridad de l'ultra Roberto

El dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, veí del Vendrell, que treballa des de fa un any per una empresa de seguretat privada en tasques de control d'accés a events culturals o esportius, va ser apartat ahir de la seva tasca en els actes de la Festa Major del Vendrell, per les protestes de grups antifeixistes de la capital del Baix Penedès. 

La Festa Major, va començar dijous a la tarda i després del pregó, en veure diversos veïns del Vendrell que el conegut militat ultra de la població estava treballant en el servei de seguretat de la festa a la zona del Botafoc on es feia el piromusical i diversos concerts, van protestar a les xarxes socials i es van dirigir a diversos regidors del municipi per tal que aquest fos apartat del servei.

Atenent aquestes queixes ahir al migdia el  Christian Soriano, del PSC, va anunciar que en tenir constància "que un dels membres de la seguretat privada contractada pels concerts de Festa Major ha tingut comentaris i comportaments contraris a la llibertat sexual i a la igualtat de gènere, l'Ajuntament del Vendrell s'ha posat en contacte amb l'empresa per demanar que aquesta persona no formi més part del dispositiu de seguretat contractat". Tot seguit l'empresa va comunicar a De Haro que no treballaria els següents dies en els actes del Vendrell. 
De Haro però, sí que va anar ahir a alguns actes com a veí del municipi, i es van viure situacions de tensió. L'empresa contractada no pertany a Levantina de Seguridad de l'ultra valencià, José Luis Roberto, en la que sí que hi treballen militants i simpatitzants ultres.

De Haro m'ha comunicat que, tot i que havia anunciat que tenia la voluntat de deixar el seu càrrec de coordinador o dirigent nacional de Democracia Nacional Joven, branca juvenil de Democracia Nacional,  pensa "continuar en el càrrec fins aconseguir la revanxa o venjança legal pel que m'ha fet uns col·lectius i l'Ajuntament. Si volen guerra, els hi declaro!". I amb el suport de DN interposarà una denúncia contra l'Ajuntament del Vendrell per  per "discriminació ideològica", donat que, segons de Haro, se l'ha apartat de la feina per la seva ideologia. De Haro també ha dit que reactivarà els seus comptes a les xarxes social que ara els tenia inactius.

El Vendrell ha estat històricament un dels municipis on la ultradreta ha tingut més representació, obtenit Plataforma per Catalunya l'any 2011 el 18% dels vots i cinc regidors. La passada legislatura en va tenir tres, i a les eleccions de fa dos mesos s'hi van presentar dues candidatures, però cap va entrar a l'Ajuntament. L'alcalde actual és el socialista Kenneth Martínez.

EL REGIDOR DE PxC AL VENDRELL, JOAN CARRASCO, i ALTRES MILITANTS DE PLATAFORMA ES PRESENTARAN A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDÈS SOTA LA SIGLA DE SOM IDENTITARIS, PARTIT D'ANGLADA. La dissolució de PxC per entrar els seus membres a Vox troba molts entrabancs. Carrasco reivindica un discurs menys ultra que Vox pel que a les dones o els homosexuals, però mantindrà el de sempre front la immigració.

Joan Carrasco al centre de la imatge, a la roda de premsa d'avui, acompanyat d'altres membres de PxC aniran a la llista de SOMI

Tal com ja anunciava aquí al blog fa una setmana i detallava el el passat dissabte, la dissolució de Plataforma per Catalunya, oficialitzada el dissabte 16 de febrer en un mini-congrés, i la consegüent entrada a Vox de la majoria de militants i regidors, no està resultant com s'espeararava, donat que per diferents motius part dels militants i regidors han decidit no afiliar-se a Vox. En part per discrepàncies ideològiques en temes com la proposta de Vox de dissoldre les autonomies, tancar TV3, arraconar la llengua catalana i les propostes sobre dona i gènere. En part perquè no se'ls hi va garantir que encapçalarien les candidatures a les municipals. I també per dificultats d'encaix personal de membres de PxC amb els grups ja existents de Vox. Només a Salt i Olot, que el grup de PxC ha passat ser el nucli central o fundacional del grup local de Vox, aquest canvi de sigla ha estat fàcil. 

Si dilluns el president de PxC i regidor del Vendrell, August Armengol, feia públic que no encapçalaria ni es presentaria a la llista de Vox, aquest migdia el també regidor del Vendrell, Joan Carrasco, ha explicat en roda de premsa el que jo insinuava fa dies, de que bona part dels militants de PxC a la capital del Baix Penedès es presentaran a les municipals sota la sigla Som Identitaris (SOMI), partit creat pel regidor vigatà i fundador de PxC, Josep Anglada que fou expulsat de Platafoma fa cinc anys.

Carrasco no ha avançat encara si ell encapçalarà la llista, tot i que jo crec que serà així. I ha assegurat  que “ja compta amb més d’una vintena de persones per confeccionar-la”. En la presentació, aquest dimecres al migdia, Carrasco que ha desmentit que s’hagués arribat a afiliar mai a Vox, s’ha volgut distanciar d’aquest partit dient que “es troba a anys llum de la ideologia de VOX, per exemple, en temes relacionats amb les dones i la homosexualitat i amb algunes declaracions de candidats de VOX que fins i tot freguen el delicte". Pel que sembla Carrasco mantindrà el mateix discurs contrari a la immigració des de SOMI, que el que tenia des de PxC.

A Mataró, on la major part del grup ja existent de Vox dóna suport al coordinador del Maresme, José María Pérez, qui té més possibilitats d'encapçalar la candidatura és la regidora de PxC, Mónica Lora. Un cop es tanquin dilluns les llistes de Vox al Congrés i el Senat, el Comite Executiu Nacional haurà de decidir si aposten per Lora, per Pérez o per una altra persona, tot i que Lora té el suport del membre de l'Executiva i home fort de Vox a Catalunya, Jorge Buxadé. Segons quin sigui el desenllaç podria passar que la part perdedora decidís presentar-se amb alguna altra sigla.

Pel que fa a altres dirigents de PxC que van entrar a Vox abans del congrés de dissolució de PxC, sembla que el que fora delegat de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, encapçalarà al llista de Vox a aquesta ciutat, i que Pablo Barranco, que havia estat Secretari General de PxC l'any 2010, que fa cinc anys entrà a Vox anant a la llista de les europees,  fa tres anys tornà a PxC, i aquest últim anys s'hi havia distanciat, no anirà a cap llista al Baix Llobregat, sinó que anirà a la llista de Lleida on Vox no té gaires possibilitats després de l'escàndol de l'empresonament del coordinador provincial,  José Antonio Ortiz Cambray. 
El cap de llista de Vox per Barcelona al Congrés dels Diputats serà l'exmembre del PP de Sant Cugat del Vallès, l'hispano-equatoguineà, Ignacio Garriga. Un equip d'advocats d'una consultoria  està estudiant ara els perfils i antecedents de tots el probables membres de les llistes al Congrés i el Senat i, a partir de la setmana vinent, ho farà amb els candidats a les municipals, autonòmiques i europees. És molt possible que per impossibilitat de gestionar un nombre tan gran de nous militants Vox decideixi no presentar-se a molts municipis, tot i tenir-hi ara nous militants.
(Actualitzat! la regidora de PxC Aracelí Bundó, va de número tres a la llista del PP)

El regidor del Vendrell i president de PxC, August Armengol, i altres regidors i militants del partit no es presentaran a les municipals a les llistes de Vox. Continua la tensió a Vox del Maresme pel rebuig del sector liderat pel coordinador comarcal J M Pérez a que Mónica Lora encapçali la llista a Mataró. Aquesta situació podria fer que hi hagi sorpreses amb la presentació de candidatures a algun municipi amb sigles no previstes. Tampoc sembla probable que Ruiz Puerta, president de PxL (partit soci de PxC que també s'ha dissolt) pugui encapçalar la llista de Vox al municipi madrileny de Parla. Ignació Garriga, serà cap de llista per Barcelona el 28-A

(Actualitzat dimarts 19 de març: Joan Carrasco farà públic demà que, amb altres membres de PxC del Vendrell, encapçalarà una llista de SOM Identitaris, nou partit de Josep Anglada)
 
Com anunciava dimecres, la integració dels regidors i militants de PxC a Vox està resultant molt difícil, i hores d'ara sembla que ni el president de PxC, August Armengol, ni el regidor Joan Carrasco, hagin de formar part de la candidatura de Vox a la capital del Baix Penedès. La tercera regidora de PxC al Vendrell, Araceli Bundó, ja va deixar PxC fa dos mesos quan el partit va acordar fer un congrés per dissoldre's i entrar la majoria de regidors i militants a Vox.

Bundó va manifestar la seva disconformitat amb l'anticatalanisme de Vox, element que també incomodava a altres militants i dirigents de PxC. Tot i que August Armengol, com a president de PxC va participar en el mini congrés de dissolució del passat 16 de febrer (hi van assistir menys de vint persones), es dóna per segur que ni Armengol ni Carrasco no aniran a les llistes de Vox i podria ser que es plantegessin presentar-se o recolzar una altra candidatura. Armengol era l´únic fundador de PxC que continuava al partit i després de l'expulsió de Josep Anglada el 2014, va ser nomenat president de Plataforma.  Tampoc sembla que el regidor del municipí tarragoní de Roquetes, Ramon Martí, es presenti per Vox.

A les eleccions de maig de 2015 PxC es va enfonsar passant de 67 a només 8 regidors. I Josep Anglada revalidà l'acta de regidor a Vic fundant un nou partit, ara anomenat SOM Identitaris.

  Carrasco i Armengol no entren a Vox. Faran una altra candidatura? Amb qui?

L'absència de Carrasco i Armengol a les taules de Vox i a la foto "del equipo de Vox" ja feien sospitar que no anaven a formar part de la candidatura de Vox del Vendrell.

Pel que fa a Mataró, la fins ara Secretària General de PxC, i única regidora o regidor de PxC a la província de Barcelona, Mónica Lora, s'ha trobat amb el rebuig del sector de militants de Vox propers al coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez, que des de setmanes abans de la dissolució de PxC i entrada de Lora a Vox, van deixar clar que no la volien a ella com a cap de llista a Mataró.  I s'està vivint una forta tensió al grup comarcal que ha precisat la intervenció del Comitè de Garanties de Vox. Coincidint amb aquesta tensió, algú va filtrar a la premsa que Pérez havia estat condemnat i suspès de feina al Consorci Hospitalari de Mataró, cosa que no és certa i motivà la intervenció del Secretari General de Vox, Javier Ortega Smith, fent el partit un comunicat de premsa donant suport a Pérez i tildant de falsa aquesta notícia.
En el cas que a Lora no se li permeti ser cap de llista s'obriria un escenari surrealista que podria motivar el difícil intent de fer ressuscitar la sigla de PxC. Vull deixar clar que en cap cas  els regidors del Vendrell, Armengol i Carrasco, formarien part d'aquesta operació, en haver triat ells ja, si decideixen presentar-se, fer-ho per un altre camí.

Els únics als que els hi anat bé la seva entrada a Vox, són els dos regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción i a l'exregidor d'Olot Nacho Mulleras. Però tant a Olot com a Salt els pot passar factura un element que ha estat cabdal perquè alguns es repensessin la seva entrada a Vox. L'anticatalanisme de Vox i les seves propostes de dissoldre la Generalitat, tancar TV3,  deixar la llengua catalana en un lloc totalment secundari i la castellanització de tots el topònims dels municipis, és un element que més que donar vots els hi pot prendre. No era cap secret que una part important dels ciutadans que votaven a PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració estrangera, després votaven a CiU o ERC a les eleccions catalanes o espanyoles. I la proposta de suprimir les autonomies i tancar TV3 desagrada a molts votants de PxC.  

Els qui de moment estan al marge d'aquestes tensions són l'ex-coordinador de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, que va entra a Vox fa un any, i l'ex dirigent de PxC Joan Garriga. Garriga, número dos de Montserrat Nebrera al PP, va ser qui va intentar l'entrada de Nebrera a PxC l'any 2009 que no va fructificar en no cedir-li Anglada el lloc que ella exigia de la llista a les eleccions catalanes, si bé ell i altres de l'entorn de Nebrera sí que va afiliar-se a PxC. Ara Garriga és el coordinador de la gestora de Vox a Barcelona ciutat.
Totes aquestes tensions, intervenció del Comitè de Garanties del partit pels problemes a Mataró, la intervenció de la cúpula del partit a Madrid donat suport al coordinador del Maresme José Maria Pérez i donant el vistiplau a fer un comunicat desmentint la informació que havia estat condemnat i suspès de la feina, així com l'escàndol de la detenció per abusos sexuals a discapacitats del coordinador de Vox a la província de Lleida, José Antonio Ortiz Cambray, que anteriorment havia militat i estat candidat de PxC, està donant la raó a aquells que creuen que a les municipals s'han de fer poques llistes i només amb militants de confiança. En aquest sentit Vox ha contractat a un grup de consultors i advocats que han d'examinar els perfils i historials dels candidats per evitar que esclatin un cop siguin diputats o regidors, escàndols de diversa índole. Aquests consultors que podrien formar part o treballar pel Comitè de Garanties , estan estudiant aquests dies els possibles candidats a ocupar les llistes al Congrés i el Senat. Llistes que s'ha de presentar abans de nou dies.

 Ignacio Garriga, hispano-guineà, cap de llista al Congrés per Barcelona

La candidatura al Congrés per Barcelona estarà encapçalada per l'odontòleg hispanoguineà, Ignacio Garriga. Garriga va ser candidat del PP a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès el 2015, però abandonar el partit de Rajoy per la seva acceptació del matrimoni homosexual, l'incompliment de la promesa de derogar la llei de l'avortament de Zapatero o la negativa d'aplicar una política més dura en immigració.

Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona el passat desembre. Al centre José Casado de Segadors del Maresme que dóna suport a Lora (Foto Quico Sallès)

 Per la seva banda, José María Ruiz Puerta (a la dreta de la imatge), expresident del Partido por la Libertad (PxL) soci de PxC a la federació Respeto, sembla que no té el suport del grup local de la seva ciutat, Parla (Madrid), per encapçalar la llista de Vox. A les passades eleccions municipals Ruiz Puerta encapçalant la llista de PxL va obtenir 2.243 vots si bé no va entrar a l'ajuntament en no arribar al 5%. Vox només en va obtenir 723.
------------
 -------------------

(Comité de Garantías de Vox)  quiénes son? ) auditoría, sanción, sanciones)

LA REGIDORA DE PxC AL VENDRELL, ARACELI BUNDÓ, ABANDONA (O ES EXPULSADA) PxC, CRÍTICA AMB L'ACOSTAMENT DE PLATAFORMA A VOX. Josep Anglada presenta a l'excaporal de la Guàrdia Urbana, Paco Zambrana, com a cap de llista per Manlleu per SOM Identitaris de Manlleu

La regidora de Plataforma per Catalunya (PxC) al Vendrell, Araceli Bundó, ha decidit deixar PxC per discrepàncies amb la línia del partit pel que fa a la situació de Catalunya i l'acostament de Plataforma a Vox de cara a fer un coalició o a integrar-se en blog dins del partit d'Abascal i Ortega Smith. Com ha passat altres vegades que menbres de PxC abandonen el partit, Plataforma ha replicat dient que no era Bundo qui prenia la iniciativa de marxar, sinó que el partit l'havia expulsat, i ha acusat a Bundó d'haver-se venut al govern de coalició del PSC i PDECAT que presideix Martí Carnicer, oferint el seu vot a la futura aprovació dels presupostos. Segons PxC l'expulsió s'hauria aprovat a la reunió que va fer l'Executiva de PxC el dissabte passat a Esplugues de Llobregat, executiva convocada per debatre la possible integració a Vox i dissolució de PxC. Però no seria possible que hagués esta expulsada dissabte, donat que per fer-ho cal iniciar un procediment administratiu dins del partit que triga mes d'un mes. Sigui com sigui, PxC té ara només 7 regidors arreu de Catalunya: dos al Vendrell, un a Roquetes, un a Mataró, dos a Salt i un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià.

La situació de PxC al Vendrell era peculiar donat que el passat abril la regidora Araceli Bundó anuncià, a la premsa, acompanyada de l´ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, que per diferents problemàtiques es creava una gestora de PxC al Vendrell, que dirigiria fins les properes eleccions municipals, Jordi de la Fuente. Això va generar especulacions sobre si el president del partit i regidor del Vendrell, August Armengol, es retirava. I semblava que Armengol volia deixar la política en acabar el mandat o que potser estaria disposat a encapçalar de nou la llista de PxC al Vendrell, però amb De la Fuente de número dos, per retirar-se Armengol poc després. Bundó va ser nomenada fa un any i mig regidora portaveu de PxC i l'acostament de PxC a Vox l'incomodava donat que ella com a directiva de l'entitat Foment Sardanista i directora del programa radiofònic La Màgia de la Sardana, mai ha combregat del tot amb els postulats espanyolistes de PxC i està molt lluny de la postura de Vox sobre la llengua catalana.
(Actualitzat: Araceli Bundó va de número 3 a la llista del PP a les municipals del 26 de maig de 2019)
 

D'altra banda, pel que fa a les negociacions o contactes de PxC amb Vox, Vox manté la seva postura de que seran benvinguts, però que han d'entrar individualment deixant prèviament PxC, o en bloc dissolent PxC. Des del meu punt de vista com més trigui PxC en prendre la decisió, pitjor ho tindrà donat que els grups locals de Vox s'estan consolidant, i sembla que un dels esculls perquè PxC es dissolgui i entri a Vox és que no es garanteix a tots els dirigents o regidors de PxC que seran ells o elles qui encapçalarien la candidatura de Vox als seus municipis, més quan el partit farà uns primàries el més vinent.  Si per les entrades individuals a Vox només cal que es donin de baixa de PxC, per fer-ho en grup i dissoldre el partit, cal fer un congrés extraordinari, cosa que podria fer-se al febrer. El plets, denúncies i judicis pendents entre la direcció de PxC i el seu fundador, Josep Anglada, seria també un dels arguments per no dissoldre PxC. L'actual direcció de PxC encara pleiteja per temes econòmics amb Anglada, i si desapareix els plets no arribarien al seu final.

 L'EXCAPORAL DE LA GUÀRDIA URBANA DE MANLLEU, PACO ZAMBRANA, CAP DE LLISTA DE SOM IDENTITARIS (partit d'Anglada) A MANLLEU

D'altra banda, l'excaporal de la Guàrdia Urbana de Manlleu, Paco Zambrana, serà el cap de llista per Manlleu de SOM Identitaris, partit de Josep Anglada. Zambrana de 61 anys, es va jubilar fa uns mesos.

Si bé Anglada havia rebut propostes i suports de fora de Catalunya per presentar llistes de SOMI, la irrupció de Vox deixen poc marge a l'expansió del partit d'Anglada fora de Catalunya, però en canvi, sobretot si PxC s'integra a Vox, li permetrà fer un discurs menys anticatalà, diferenciat de Vox que vol la supressió de l'autonomia catalana i el tancament de TV3.   

Zambrana amb Anglada

LA FISCALIA DE TARRAGONA DEMANA 8 MESOS DE PRESÓ PEL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, PER DIR EN UNA RÀDIO DIGITAL QUE CAL FER MÉS ACCIONS COM LA DE BLANQUERA. De Haro va ser absolt fa dues setmanes de les amenaces i coaccions a diversos periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc

La fiscal de Tarragona, Ana Belén Farrero, demana 8 mesos de presó i 4 anys d'inhabilitació per treballar en l'àmbit educatiu i del lleure, i una multa de 3.600 euros, pel màxim dirigent estatal de Democracia Nacional Joven, el vendrellenc Juan de Haro, per les declaracions que va fer en un programa de ràdio digital el 22 de març de 2017, que s'emitia per podcast. De Haro va dir que s'havien de fer més accions o atacs com el de Blanquerna i va fer també comentaris de caire islamòfob desqualificant col·lectivament als musulmans que hi ha Europa.

Per aquestes declaracions els Mossos d'Esquadra van detenir a De Haro el 31 de maig de 2017, i va ser posat a disposició judicial, quedant en llibertat després de declarar. Avui el jutjat ha comunicat a De Haro la petició de pena de la Fiscalia per un delicte d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació, tipificat a l'article 510 de Codi Penal.

Recordem que membres de Democracia Nacional juntament amb militants d'Alianza Nacional, Nudo Patriota i La Falange-FE, agrupats en la ja desapareguda "La España en Marcha" van irrompre a la seu de la Generalitat a Madrid, l'edifici Blanquerna, durant la celebració de la Diada Nacional el passat 11 de setembre de 2013. Per aquell atac el Tribunal Suprem va condemnar a quatre anys de presó als 14 ultres autor de l'atac.

De Haro afronta afronta actualment diverses causes judicials, i  va ser va ser absolt fa dues setmanes de les amenaces i coaccions a diferents periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc.

 Juan de Haro

JORDI DE LA FUENTE PASSA DIRIGIR LA GESTORA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA DEL VENDRELL. La manera com s'ha anunciat genera especulacions sobre la situació del partit ultra que té tres regidors a la capital del Baix Penedès i és el municipi que va resistir millor l'enfonsament de PxC a les eleccions de fa tres anys. De la Fuente, amb vincles al municipi veí de Segur de Calafell podria formar part de la candidatura al Baix Penedès. Som Indentitaris, partit creat per Anglada després de ser expulsat de PxC, crea grup a la comarca tarragonina del Baix Camp

El comunicat fet públic per Plataforma per Catalunya pel que es creava una gestora que es feia càrrec de la direcció del partit ultra al Vendrell fins les properes municipals,  i que aquesta seria dirigida per Jordi de la Fuente, ex número dos del Movimiento Social Republicano (MSR) que fa un any va entrar a PxC, ha generat especulacions sobre els motius pel que el comitè local de PxC al Vendrell, on té tres regidors, es dissolia i es creava la gestora.

Fa unes setmanes va morir un membre de l'executiva o comitè local, un altre té problemes de salut, i els altres tres són els regidors August Armengol, Araceli Bundó i Joan Maria Carrasco. El Vendrell, juntament amb Salt, va ser el municipi de Catalunya que millor va aguantar la patacada electoral de maig de 2015, quan PxC va passar del 67 a només 8 regidors a tot Catalunya. 

Al Vendrell PxC en tenia cinc i es va quedar en tres, L'enfonsament va se absolut a la demarcació de Barcelona on va passar de 47 a només un, Mònica Lora a Mataró. Ara PxC en té tres  al Vendrell, un a Mataró, dos a Salt, un a Sant Miquel de Fluvià (Girona) i una Roquetes (Tarragona). I aquesta patacada es va produir després de l'expulsió del fundador del partit, Josep Anglada, 

Després d'aquelles eleccions el regidor del Vendrell, August Armengol, va ser nomenat president de PxC en el congrés celebrat el juliol de 2015, i membre de la direcció de la federació RESPETO, formada per PxC, España2000, el Partido X La Libertad, Alternativa Municipal del Escorial (Valle de los Caídos) i Alternativa por Albacete. 

I la realitat de PxC aquest últim any, més enllà que Armengol continués fet la seva tasca d'oposició municipal al Vendrell i anés a les reunions de PxC i Respeto,  és que han estat De La Fuente i el retornat a PxC, Pablo Barranco, els que s'han implicat en les campanyes de PxC a diferents llocs de Catalunya.

Armengol m'ha dit que en la mesura de crear un gestora no hi res més que la necessitat de posar al front del grup local i comarcal una persona amb experiència com De la Fuente. De la Fuente, considerat fa uns anys als àmbits ultres o identitaris com "nacional-boltxevic", té vincles personals amb el municipi veí de Segur de Calafell i va estar a punt de presentar-s'hi i encapçalar una llista pel partit nacional-revolucionari MSR a les municipals de 2011. Ara caldrà veure si més a més de liderar la gestora del Vendrell, formarà part o no de la candidatura de l'any vinent. De la Fuente, llicenciat en Ciències Polítiques també ha estat reorganitzant els grups de PxC al Maresme.  

Armengol i De la Fuente diumenge passat a Segur de Calafell

SOM IDENTITARIS, PARTIT DE JOSEP ANGLADA, CREA GRUP A LA COMARCA TARRAGONINA DEL BAIX CAMP

Segons ha anunciat Som Identitaris, partit polític del regidor vigatà, Josep Anglada, fundador de Plataforma per Catalunya que fou expulsat, el partit ha creat grup al Baix Camp de cara a presentar-se a les municipals de l'any vinent. El grup comarcal està dirigit per l'enginyer industrial, Carles Crescentí.  

 Crescentí i Anglada

”

EL LÍDER DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, DECLARA ALS JUTJATS DEL VENDRELL PER HAVER ANIMAT A REPETIR ATACS COM EL DE BLANQUERNA

 Juan de Haro al mig de la foto, en una manifestació el passat setembre davant de la seu de l'ANC

El coordinador estatal de Democracia Nacional Joven (DNJ), el vendrellenc Juan de Haro, va declarar ahir dijous en condició d'investigat als jutjats del Vendrell, acusat d'un delicte d'odi per les afirmacions que va fer en un programa de ràdio digital el 22 de març de 2017, dient que s’havien de reproduir accions com la de Blanquerna, i fent també comentaris islamòfobs i contra els col·lectius antifeixista.  Per aquestes afirmacions De Haro fou detingut pels Mossos d'Esquadra el 30 de maig  passat i, després de prendre-li declaració, va quedar en llibertat. 

La jutge, que ara haurà de decidir si envia el cas a judici o l'arxiva, va preguntar a De Haro, sobretot, per les paraules que va dir referents a que calia repetir més accions o atacs contra polítics sobiranistes o independentistes com es va fer a Blanquerna.

De Haro té un seguit de causes judicials per diversos fets. Així va ser jutjat a Madrid el passat 12 de desembre per agredir al activista antifeixista, Lagarder Danciu el past 20-N quan Lagarder va irrompre a l'acte d'homenatge a Francisco Franco a la Plaça d'Oriente amb un cartell que deia "Franco asesino". Avui s'ha conegut la sentència i De Haro ha estat condemnat a pagar una multa de 180 euros.

Més greu és el judici que té pendent per les presumptes agressions a diversos periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. La Fiscalia de Barcelona demana 4 anys de presó contra ell i contra el també militant de Democracia Nacional, José Miguel P. G, per dos presumptes delictes de coaccions als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País)als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País) que després de ser insultats i amenaçats reiteradament, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.

JUAN DE HARO, CAP DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, DETINGUT PER DIR A LA RÀDIO QUE CALEN MÉS ATACS COM EL DE BLANQUERNA

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir dimecres, 31 de maig, segons han confirmat en un comunicat fet públic avui,  al dirigent ultra vendrellenc Juan de Haro, Jefe nacional de Democracia Nacional Joven, per interrogar-lo i personar-lo davant del jutge, per un presumpte delicte d'odi que hauria pogut cometre amb les declaracions que va fer en un programa de ràdio digital d'ultradreta, en el que va afirmar que "calien més accions tipus Blanquerna". Recordem que membres de Democracia Nacional juntament amb militants d'Alianza Nacional, Nudo Patriota i La Falange-FE, agrupats en la ja despareguda "La España en Marcha" van irrompre a la seu de la Generalitat a Madrid, l'edifici Blanquerna, durant la celebració de la Diada Nacional el passat 11 de setembre de 2013. Per aquest motiu el Tribunal Suprem va condemnar a quatre anys de presó als 14 ultres autor de l'atac.

els fets que han propiciat la detenció es remunten al 22 de març de 2017 quan, mitjançant un programa de ràdio emès per canal ultradretà que s’emetia a través d’una  plataforma digital de podcast, l’autor va declarar que s’havien de reproduir actes com el de la Blanquerna, va realitzar comentaris islamòfobs i contraris a col·lectius de caire antifeixista. En concret, el detingut va fer aquestes afirmacions amb posterioritat a una manifestació que un col·lectiu antifeixista va convocar el 18 de març de 2017 a la capital del Baix Penedès. De Haro va ser un dels militants ultres que el passat 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc va amenaçar a la premsa, havent de ser aturat per altres militants de Democracia Nacional per evitar que arribés a interactuar físicament contra algun periodista.

Es dóna el fet que la seu d'ERC del Vendrell o la televisió local han estat objecte en diverses ocasions d'accions signades per la DNJ, com ara pintades on es demanava la pena de mort per Oriol Junqueras o en favor dels condemnats per l'assalt a la llibreria Blanquerna. Aquestes accions van ser denunciades tot i que encara no s'ha pogut atribuir la responsabilitat a ningú.

De Haro sent contingut i aturat per una militant de DN el passat 12 d'octubre quan empaitava i increpava a uns periodistes

JUAN CARLOS FUENTES CONFIRMA AL 9TV QUE ANGLADA VA RETIRAR 32.000 EUROS LA MATINADA DE DILLUSN DESPRÉS DE SER DESTITUÏT. Els regidors de Torelló i Taradell neguen donar suporta a Anglada

El regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes ha confirmat aquest vespre al 9TV, que Josep Anglada va retirar 32.000 euros d'un dels comptes de PxC de Vic la matinada de dilluns. Sigui o no coincidència, Anglada em va dir ahir el Mercedes que s'havia comprat valia 32.000 euros.

També es confirma la informació que la nit de diumenge Josep Anglada es va presentar al domicili de les regidores vigatanes de PxC, Pilar Catalán i Cristina Gayoso (A la de Fuentes no hi va poder anar donat que viu al Baix Penedès) visiblement irritat, i en un dels casos, segons algunes de les versions, va ser requerida la presència de la Guàrdia Urbana.
Anglada ha replicat, dient-me que va treure 12.000 euros per evitar que se'ls quedés J C Fuentes que l'anaven a desnonar.

D'altra banda els regidors de Torelló i Taradell han desmentit que donessin suport a Anglada en un comunicat fet públic avui. Aquests regidors estan amb la direcció de PxC que va destituir Anglada dissabte.  

 Clica aquí per veure declaracions de J C Fuentes sobre els 32.000 euros

ANGLADA JA TÉ NOU TWITTER I S'ESTRENA AMB UN COMENTARI SOBRE QUINA BANDERA TÉ ARMENGOL A CASA SEVA

Josep Anglada ha estrenat avui nou compte de twitter i una de les primeres piulades ha estat  sobre quina bandera és la d'August Armengol. Pel que insinua podria ser una bandera germànica prohibida a molts llocs que diverses persones em van dir fa temps que tenia a casa seva del Vendrell. Però si a Anglada no li agrada aquesta bandera i el símbol que hi té, per què el va fer Vicepresident? 
Pel que fa a l'acusació que la matinada de dilluns va treure 32.000 euros d'un compte, Anglada m'ha dit que només en va treure 12.000 i era per evitar que J.C Fuentes se'ls quedés per pagar els deutes del pis del Baix Penedès on viu, que l'anaven a desnonar.

Anar al Twitter d'Anglada (clica)

PxC FRACASSA DE NOU ALS JUTJATS L'INTENT DE FER CALLAR ALS ANTIFEIXISTES DEL VENDRELL.

Els jutjats número 3 i 6 del Vendrell han arxivat les tres últimes denúncies de Plataforma per Catalunya contra tres antifeixistes del Baix Penedès. La justícia ha entès que no hi havia arguments per anar a judici. Així es posa punt i final als reiterats intents de PxC de perseguir judicialment als grups i persones que denuncien el discurs feixista i les mentides al voltant de la immigració que difonen els regidors identitaris o ultres del Vendrell. A la capital del Baix Penedès PxC té cinc regidors, liderats per August Armengol que és també vicepresident del partit.

Les tres persones denunciades eren d’una banda, Gemma Altarriba, per un suposat delicte d’injúries després de presentar una moció a l’Ajuntament del Vendrell on es definia a PxC com un partit feixista i racista. La Fiscalia va demanar l'arxivament de la denúncia, com així ha estat. L'altre cas era el de Joan Caralt i Josep Mañé als qui PxC acusava d'un suposat delicte d’injúries i vulneració de la llei electoral, donat  que PxC assegurava que van ser vistos enganxant cartells contra PxC durant la jornada de reflexió de les passades eleccions. En no aportar cap prova el jutjat número 6 ha decidit arxivar-ho

Els dos arxivaments, que s’han conegut avui se sumen a l’absolució de de Ruben Suan, membre del col·lectius La Trinxera i de la CUP, el passat mes de juny, que va ser denunciat pel regidor de PxC, Juan Carrasco, per haver dit Suan que aquesta formació és feixista i racista. Suan en el judici no només es va reafirmar en les seves declaracions, sinó que afegí que "PxC és un partit racista i feixista, no ens cansarem de dir-ho independentment de la sentència del judici. És qüestió de dignitat i no farem servir eufemismes perquè seria un acte de covardia”.  

La sentència absolutòria de Suan, dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 del Vendrell el passat 13 de juny (clica per llegir la sentència), va deixar clar que afirmar que es considera feixista i racista a PxC no és falta ni delicte.

Concretament la sentència deia que "Les manifestacions fetes pel denunciat qualifiquen el partit de Plataforma per Catalunya de racista i feixista. Es tracta, en tot cas, de qualificacions genèriques dirigides a la formació política  a la qual pertany el Sr Carrasco. Tenint en compte, com ha declarat el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que en l'àmbit del debat polític qualsevol restricció de la llibertat d'expressió té poca cabuda dins dels límits de l'article 10.2 del Conveni Europeu dels drets Humans, i que els adjectius feixista i racista es dirigeixen a una formació política i no en l'afany de malmetre la reputació particular del Sr. Carrasco, cal considerar que els fets són atípics, que són propis del debat polític en el sí d'una societat democràtica i plural, i que, per tant, s'ha d'acordar l'absolució del denunciat"

Gemma Altarriba en conèixer l'arxivament de les denúncies ha deixat clar que "Continuarem lluitant contra el feixisme i el racisme de PxC, i treballant per la convivència d'una societat multiracial. Seguirem manifestant el nostre rebuig envers aquesta formació. No ens fan gens de por les seves denúncies amb intencions repressives"

Gemma Altarriba, una de les denunciades, portant la pancarta a l'esquerra de la foto, a la manifestació contra el feixisme que es va fer al Vendrell el passat 29 de juny

August Armengol, cap de llista de PxC al Vendrell i vicepresident del partit, al costat d'Anglada en un acte.

Fotografia del dia del judici a R Suan, a la porta dels jutjats

Anar a la informació sobre la manifestació antifeixista del 29 de juny

700 PERSONES ES MANIFESTEN AL VENDRELL CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME DE PxC, #29J

700 persones, segons els mossos d'esquadra i la policia local, s'han manifestat aquest migdia al Vendrell contra el feixisme i el racisme de Plataforma x Catalunya, convocats per la campanya #29J contra el feixisme  (clica), sota el lema "Aturem el feixisme, No passaran"

La manifestació ha sortit a les 12 del migdia de la Rambla del Vendrell, ha anat per la carretera de Valls, fins el barri dels pisos Planes, ha girat pel carrer de la Indústria, tornant al centre fins l'església i l'Ajuntament, per acabar a la Rambla, on s'han fet diversos parlaments. La manifestació tenia el suport del PSC, ERC, ICV-EUiA, la CUP, sindicats -la CGT ha tingut una forta presència-, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, i associacionsde tota mena, entre les que destaquen les de la comunitat islàmica.

De tornada cap al centre una persona ha llençat un test als manifestants des del balcó, sense que, afortunadament, s'hagi produït cap ferit.

A l'hora dels parlaments han intervingut Ramon Batlle i Arkaitz Iza Perez de l'organització #29J. Arkaitz ha manifestat la seva satisfacció per l'èxit de la manifestació i, Batlle ha llegit el manifest de la campanya (clica) . Després ha intervingut M Jose Peñín de Sos Racisme, que ha insistit en la necessitat de combatre el racisme i el feixisme allà o arrela i els rumors i mentides de les que s'alimenta, i també Steve Cedar, d'Unitat Contra el Feixisme d'Osona, que ha explicat la campanya que es fa Osona contra PxC i  la moció que es presentarà dilluns a Ple Municipal, que sembla que tindrà el suports de tots els grups menys PxC, en contra de l'us que fa PxC de les oficines municipals i el seu telèfon, com seu nacional del partit, i lloc on celebra des de fa anys les reunions executives. La moció també rebutjarà l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton que PxC pretenia instal·lar ens les oficines de l'Ajuntament.     

Josep Anglada ha qualificat des del seu twitter els manifestant d"antisistema i rates de calaveguera", afegint que "la gent normal" passava de la manifestació.

 La diputada d'ICV-EUiA, Lorena Vicioso, amb Iolanda Maurici d'UCFiR

  Monitores de l'espali amb la pancarta feta pels nens

 La policia municipal ha di que aquest dos manifestants de negre no compatven

 El regidor d'Ensenyament del Vendrell, Kenneth Martínez, del PSC

 Arkaitz Iza Perez, de l'organització 29J#

 Ramon Batlle, llegeix el manifest:

"...La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició de partits d’extrema dreta, amb un missatge populista i xenòfob, que ha provocat una sensació distorsionada generalitzada sobre els privilegis dels immigrants vers els autòctons, la qual cosa ha generat una degradació de la convivència i un augment de la crispació social. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col•lectius més desfavorits. No podem oblidar que circumstàncies semblants van permetre l’ascens al poder de Hitler, a Alemanya, i Mussolini, a Itàlia, entre d’altres.

...És l’hora de dir que ja n’hi ha prou, i de demostrar que volem una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És l'hora de mobilitzar-nos per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme i al feixisme, que només genera desigualtat i violència. És el moment de posicionar-se i deixar de mirar a un altre costat, ja que la nostra indiferència dóna força a les organitzacions racistes i feixistes com PxC.

NO AL RACISME, NO AL FEIXISME, NO A PxC!

NO PASSARAN, NO PASSARAN, NO PASSARAN!"

Jose Peñin, de SOSRacisme

Steve Cedar d'Unitat Contra el Feixisme d'Osona.

Anar al blog de #29Jcontraelfeixisme

Informació i fotos ACN (les fotos són meves)