Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de novembre del 2021

Els Royuela, deliris d'uns ultres. Analitzo a El 9 Nou l'anomenat Expediente Royuela que denuncia la suposada trama per amagar mil assassinats que ara assenyala al regidor de Vic Josep Arimany, que fou director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya per manipular suposadament centenars d'autòpsies. Explico la trajectòria ultra de la família Royuela, molt influent a tota la ultradreta de Catalunya

          

Xavier Rius Sant, periodista. El 9 Nou, divendres 12 de novembre de 2021

Llegir l'article a El 9 Nou

Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per Youtube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.

Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.

Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.

A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.

I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.

Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.

                      


--------------------

últimos vídeos, últim vídeo, xavier Rius, Royuela, Sant

dimecres, 19 d’agost del 2020

Josep Anglada reapareix al Vendrell, convocant el seu partit Som Identitaris una manifestació contra la delinqüència i les ocupacions. Israel Carrión, que va anar de número dos a la llista de les passades municipals, lidera ara el partit al Baix Penedès. Els ultres congreguen una vintena de persones, front un centenar d'antifeixistes. Sembla que Anglada es lliura de pagar els 180.679 euros a l'antiga PxC en haver pactat un acord amb els exdirigents de PxC, ara dirigents de Vox




El partit polític ultra, SOM Identitaris (SOMI) de Josep Anglada, va reaparèixer ahir al Vendrell en organitzar una manifestació  contra "les ocupacions, els robatoris i les agressions sexuals". Manifestació impulsada pel qui va ser número dos a la candidatura de SOMI a la capital del Baix Penedès fa quinze mesos, Israel Carrión, i que tot i congregar només una vintena de persones, ha obtingut un destacat ressò mediàtic, sent entrevistat fins i tot Anglada als informatius de Tele 5 que no han informat de la ideologia ultra dels convocants. En sentit contrari es van manifestar un centenar d'antifeixistes, separant el Mossos els dos grups. Un antifeixista hauria estat denunciat per agredir als Mossos.

 Carrión i Anglada
 Contamanifestació antifeixista que ha congregat molta més gent que SOMI  
Israel Carrión


Al Vendrell Plataforma per Catalunya havia arribat a tenir cinc regidors, liderats pel vicepresident de PxC, August Armengol. Però mentre bona part del militants de PxC van entrar fa un any i mig a Vox, Armengol va rebutjar l'oferta, retirant-se de la política. I altres membres de PxC del Vendrell van recòrrer al fundador de PxC, Josep Anglada, que havia estat expulsat del partit cinc anys abans, per presentar-se a les municipals sota la sigla de SOMI. I ni Vox amb 326 vots, ni SOMI amb 297 van entrar a l'ajuntament del Vendrell, aconseguint el partit d'Anglada representació només a Manlleu.  Pel que fa a Vic, Anglada que havia aconseguit mantenir-se com a regidor, tot i la seva expulsió de PxC, va veure truncada la seva candidatura del maig de 2019, en fer-se efectiva una sentència que el condemnava a dos anys d'inhabilitació. I fa tres  mesos Anglada va ser condemnat a pagar o retornar 180.679 euros a l'antiga PxC (la majoria ara a Vox), fet que podia significar la seva fi política i del seu partit SOMI. Però ara amb Israel Carrión que s'anuncia com a cap de llista partit per d'aquí tres anys, el partit xenòfob revifa. 
I pel que fa a la situació d'Anglada, sembla que no ha hagut de pagar els 180.670 euros a l'antiga PxC, en haver arribat a un acord amb PxC. Acord que podria ser a canvi de que Angalda deixés morir, no comparegués o no recorregués l'arxivament del cas d'apropiació i difusió a terceres persones de mails personals íntims de Josep Anglada i l'exregidora Marta Riera. Cas pel que es va imputar a alguns dels ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona. Anglada m'ha afirmat que no ha pagat a PxC aquests 180.670 euros als que havia estat condemnat, en haver-ho pactat amb els advocats o representants de PxC. Per la seva part després de preguntar-ho jo a alguns exdirigents de PxC, no em confirmen ni neguen si Anglada els hi ha pagat o no aquests diners, si be diuen que la querella per la difusió de correus íntims del compte de mail d'Anglada va ser arxivat l'any passat.
Plataforma per Catalunya, va anunciar fa un any i mig que es dissolia per entrar bona part dels seus membres a Vox, si bé el partit s'ha mantingut legalment viu, donat que té diverses causes judicials pendents.  I legalment el seu president és ara  José María Lora, pare de la Secretaria de Vox a Barcelona i ex Secretaria General de PxC, Mònica Lora.

divendres, 11 de gener del 2019

MOVIMENTS I CANVIS A LA ULTRADRETA RELACIONATS O NO AMB LA PUJADA DE VOX. PxC debat demà si es dissol per entrar a Vox (tot i que ja fan tard), Josep Alsina deixa la presidència de Somatemps (i estrena nova revista La Emboscadura), Societat Civil Catalana (que va ser creada pels fundadors de Somatemps per suggerència de Llanos de Luna) sembla que ajorna la seva crisis amb Josep Ramon Bosch a l'ombra, i Ramon Corpas (que substituïa a Albert Bruguera) ja no coordina DN a Barcelona

Aquest any 2019 comença amb molts canvis a l'univers ultra, identitari o de l'espanyolisme més centralista. La pujada de Vox té part de responsabilitat en alguns canvis, però en d'altres no.

 PxC demà dissabte al matí té una reunió de la seva Executiva a Esplugues de Llobregat (ampliada potser a més militants) per decidir si es dissolen i entren en bloc a Vox o no. Vox rebutja la proposta de PxC de fer coalició a les municipals. Alguns militant i ex dirigents de PxC ja són a Vox, però les garanties que volien alguns membres de PxC de poder encapçalar les llistes de Vox als seus municipis, que Vox no els hi ha donat, ha endarrerit la decissió.  Si haguessin pres la decisió fa cinc setmanes haguessin entrat a Vox en una situació més favorable que ara, a menys de tres mesos de la data oficial de presentació de candidatures. Sigui com sigui, per dissoldre's, PxC hauria de celebrar un congrés extraordinari.


 Josep Alsina en un acte a Manresa

Josep Alsina, fundador i president de Somatemps, explica que deixa la presidència de l'entitat en una carta publicada a la web de l'entitat   en la que anuncia que y serà responsable d'un nou projecte de Somatemps: la Cátedra “Eugeni D’Ors” de pensamient Hispànic. En el seu escric informa que Javier Baraycoa és el nou president. El que no explica al seu escrit Alsina és que és el cap de redacció de la nova revista La Emboscadura en la que, per cert, no es parla malament de Vox.  Alsina, Barraycoa, Josep Ramon Bosch  i Juan Antonio Llopart, juntament amb altres persones foren els fundadors de Somatemps l'any 2013. I Bosch juntament amb altres dirigents de Somatemps van crear mesos més tard Societat Civil Catalana després d'una reunió amb la Delegada del Gobierno, Maria de los Llanos de Luna que va comentar que seria raonable tenir una sigla o plataforma anti-independentista més àmplia on no fossin tots els seus mebres de la ultradreta. Aquests dies Societat Civil Catalana ha esta a punt de trencar-se amb dos sectors, un el de José Rosiñol -que té el suport del fundador de SCC, l´ultra Josep Ramon Bosch qui sembla que torna o vol tornar a controlar l'entitat- i l'altre liderat per Álex Ramos. Les dues assemblees del dies 17 i 19 s'han ajornat.
 Bosch i Barraycoa amb Llanos de Luna




El passat mes de setembre, coincidint amb la formació de la coalició per les europees ADÑ, de Falange de la Jons, la Falange-FE, Alternativa Española AES y Democracia Nacional, el president i fundador de DN, Manuel Canduela dimitia, i el delegat a Catalunya de DN, Albert Bruguera, molt actiu en manifestacions contra el procés era cessat del seu càrrec i abandonava el partit, sent substituït en la direcció o coordinació de DN a Barcelona per l'exmilitant del MSR Ramón Corpas. Doncs bé, Corpas ja no és el responsable de DN a Barcelona quedant el grup sota la supervisió de Juan de Haro y Pedro Chaparro


 Juan de Haro
 
Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona fa cinc setmanes. Al centre José Casado dels "Segadors del Maresme"
 José Alsina amb Xavier Codorniu

dimarts, 13 de febrer del 2018

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ABSOL L'EX SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I ALS EXREGIDORS DE VIC I OLOT, J.C.FUENTES I NACHO MULLERAS DEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A JOSEP ANGLADA. No considera demostrada la versió de l'advocat Fc Bueno en no haver-se aportat les gravacions complertes del que es va dir en les dues trobades on se li hauria demanat la seva participació per emborratxar al fundador de PxC



Joan Carles Fuentes i Josep Anglada amb la seva advocada en sortir del judici

La Secció Cinquena del Penal de l'Audiència de Barcelona, presidida pel magistrat Josep Maria Assalt Vives, ha absolt a l'ex-secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC) i ex-regidor d'Igualada, Robert Hernando, i als ex-regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, del suposat pla per emborratxar i provocar un accident de trànsit a Josep Anglada, fundador i ex-president de PxC, que havia estat  destituït i expulsat del partit vuit mesos abans.

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que sorprenenment va declarar per videoconferència, va explicar que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar que participés l'octubre de 2014 en un pla per tal emborratxar en un dinar o sopar a Tavèrnoles a Anglada, avisar als Mossos d'Esquadra, i fer que, begut, tingués un accident amb el camió d'un romanès que s'hauria contractat. Així s'aconseguiria bé que donés positiu en el posterior control d'alcoholemia, bé que patís lesions o la mort, i així quedaria desacreditat o impedit físicament per tornar-se a presentar a les eleccions municipals de maig de 2015.
En el judici, l'ex-regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, va reconèixer haver dit tonteries i comentaris de com treures de sobre Anglada en els dos dinars que va tenir amb Bueno, però insistí que les gravacions aportades per Bueno, tal con reconeixia l'informe de la policia, eren només fragments descontextualitzats.
La sentència, que avui han rebut els absolts i se m'ha faciliat, després de constatar les males relacions personales i polítiques entre Bueno i Anglada amb els acusats, destaca que "la part acusadora  (Bueno i Anglada) no va demanar , ni en l'escrit d'acusació, ni en el judici, la transcripció, excepte fragments concrets (...) Inclús el testimoni de carga, Francesc Bueno, va manifestar en el judici que no va aportar tota la gravació, quedant en només una hora". I també destaca que Anglada i Bueno "van posar en coneixement de l'opinió pública els fets abans de formalitzar la querella, cosa que va tenir conseqüències negatives pels acusats".
Per tot això la sentència diu que "inclús en el cas que fos certa la versió de Bueno, no podem concluir que els causats tinguessin la voluntat d'atemptar contra la vida i integritat física de Josep Anglada, tampoc considerem provat qui hi hagués un pla concret i seriós per la seva execució". La sentència afirma que "no és inusual que en converses disteses i informals entre interlocutors que tenen confiança es manifestin desitjos, intencions o projectes carents de tota seriositat, allunyats d'una veritable voluntat de ser executat"
I conclou que "no té serietat un pla que consisteix, primer, que Josep Anglada prengués de forma voluntària alcohol, amb afectació del bé jurídics de la seguretat vial,  que aquest conduís el seu automòbil i es trobés amb un camió,  portat per una persona concertada amb diners- que el fes fora de la carretera  i els Mossos d'Esquadra, alertats anteriorment pels acusats,  li fessin un control d'alcoholemia que donaria positiu (...) D'altra banda, partint de la suposició que Josep Anglada tingués el costum de beure alcohol en excés, n'hi havia prou amb aconseguir que se li fes el control d'alcoholemia per així aconseguir el descrèdit polític".
La sentència absolutòria declara costes d'ofici (que cada part pagui el seu advocat), rebutjant la petició dels acusats que s'imposés el pagament de totes les costes a Josep Anglada.   

     Nacho Mulleras en sortir del judici
    Fuentes, Hernando i Mulleras

dimarts, 6 de febrer del 2018

La Fiscal demana l'absolució dels dirigents de PxC per intentar provocar un accident de trànsit a Anglada. L'acusació demana 9 anys contra Joan Carles Fuentes i Robert Hernando pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i d'atemptat a càrrec públic


Xavier Rius Sant, dimarts 6 de febrer de 2018 
Tot i que l'acusació particular de Josep Anglada ha mantingut en el judici celebrat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona, la petició de 9 anys de presó contra els exregidors de PxC de Vic i Igualada, Joan Carles Fuentes i Robert Hernando, i de 5 anys contra l'exregidor d'Olot, Nacho Mulleras, la fiscal ha demanat l'absolució dels tres acusats. "No sabem si només es volia emborratxar Josep Anglada i que donés positiu en un control d'alcoholèmia o si es pretenia provocar-li un accident".
Per la fiscal, Anglada no ha pogut acreditar si s'havia contractat o no a un sicari amb un camió per provocar-li un accident, ni s'ha demostrat cap pla coherent ni viable. I després d'argumentar que no hi havia temptativa, ni conspiració per fer cap delicte de danys ni d'homicidi, ha afirmat que "el que hem vist avui són les clavegueres de la política, més enllà que sigui reprovable intentar emborratxar algú que ha de conduir".

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que ha declarat per videoconferència, ha explicat que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar la seva participació en un pla per tal d'aconseguir que Josep Anglada, expulsat mesos abans de Plataforma, no pogués tornar a presentar-se a les eleccions municipals de 2015 ni fer un nou partit.

Segons aquest pla, Bueno havia d'emborratxar-lo en un dinar o sopar a El Roquet de Tavèrnoles i quan sortís a mig camí de Vic, toparia amb un camió conduït per un noi d'origen romanès a qui s'havia contractat. Llavors, al marge que Anglada resultés amb més o menys ferides, vindrien els Mossos d'Esquadra que li farien un control d'alcoholèmia i donaria positiu. Bueno va gravar la conversa i, després d'explicar-li a Anglada, va tornar a reunir-se amb Fuentes i va rebre un whatsapp del llavors regidor d'Igualada, i Secretari General de PxC, Robert Hernando, que deia: "Ja està tot muntat, tu només has de fer que surti borratxo a l'hora que et diguem". La participació del llavors regidor d'Olot, Nacho Mulleras segons l'acusació era molt menor, i només ha estat jutjat com encobridor.

Joan Carles Fuentes i el seu advocat han retret que les gravacions aportades de les dues trobades amb Bueno no fossin completes, ha reconegut que menjant "tots vam dir tonteries i comentaris en broma sobre treure'ns de sobre Anglada", i ha negat haver dit, com consta a les gravacions "ja tenim el noi romanès i el camió". Per la seva banda Josep Anglada ha declarat que quan Bueno li va explicar el que li proposaven i va sentir la gravació de la primera trobada, tot i que ho va comunicar als Mossos, va creure més oportú que Bueno anés a una segona trobada amb Fuentes i la gravés per tenir més dades d'aquest suposat pla i poder posar una querella per aquests fets contra els que l'havien expulsat de Plataforma.

L'advocada d'Anglada que exercia l'acusació particular, tot i la petició d'absolució de la fiscal, ha mantingut la petició de 9 anys de presó per Fuentes i Hernando pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i d'atemptat a càrrec públic, i de cinc anys per Mulleras. Les defenses dels acusats han demanat l'absolució i que es condemni a pagar les costes del judici a Josep Anglada. Els tres exregidors han lamentat en el torn d'última paraula que per culpa d'aquesta denúncia d'Anglada cap a ells, la seva carrera política va resultar molt perjudicada.
 J.C Fuentes, Robert Hernado i Nacho Mulleres en començar el judici
 Fuentes responent als mitjans en acabar el judici. Anglada darrera
 Nacho Mulleras satisfet davant la premsa
 Josep Anglada en acabar el judici

divendres, 18 d’agost del 2017

L'AJUNTAMENT DE VIC I EL REGIDOR ARNAU MARTÍ DENUNCIARAN A JOSEP ANGLADA PER L'AGRESSIÓ CAP AQUEST DURANT EL MINUT DE SILENCI PELS ATEMPTATS. ANGLADA NEGA HAVER AGREDIT I JA HA DENUNCIAT A MARTÍ I AL REGIDOR D'ERC, JAUME COLOMER PER INJÚRIES I COACCIONS.

L'Ajuntament de Vic ha anunciat aquesta tarda que denunciarà al regidor de Vic, Josep Anglada, de Plataforma Vigatana i Som Identitaris, per la presumpta agressió en el minut de silenci contra els atemptats de Barcelona i Cambrils al regidor de Vic per Tots (Iniciativa), Arnau Martí. La presumpta agressió la hauria fet aquest migdia sota l'Ajuntament, davant de tothom després que el regidor Jaume Colomer prengués a Anglada el cartell que aixecava amb les sigles del partit, el lema "Fora Jihadistes de Catalunya" i el símbol de "prohibit mesquites". Martí ha a pres a la dona d'Anglada un cartell similar i llavors Anglada hauria donat un cop de puny a Martí.
Anglada nega haver agredit a Arnau Martí, i ha presentat un denúncia per injúries i coaccions contra Martí i el regidor d'ERC, Jaume Colomer.
Personalment, després de veure els vídeos sobre els fets, no comparteixo la versió d'Anglada que no ha agredit a Martí, i que només havia intentat recuperar el cartell que li havia pres a la seva dona.
Anglada s'havia sortit fins ara be de totes les denúncies i querelles contra al seva persona,  però fa uns dies va ser condemnat a dos anys de presó i d'inhabilitabió per ser candidat a fitures eleccions pel jutjat de Vic i Manresa, pels tuits amenaçadors al fill -menor d'edat llavors- del peridista Josep Comajoan. La sentència encara no és ferma. Però crec que amb actituds com aquesta s'està arriscant a que se l'impedeixi presentar-se a les properes municipals, cosa que podria ser el final de la seva carrera política.





dimarts, 11 de juliol del 2017

LA FISCAL DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ A JOSEP ANGLADA PER AMENACES VIA TWITTER AL FILL DEL PERIODISTA JOSEP COMAJOAN QUAN TENIA 16 ANYS. L'ACUSACIÓ PARTICULAR DEMANA 4 ANYS I 3 MESOS. ANGLADA DEFENSA ELS TWITTS EMPARANT-SE EN LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I LA PUGNA POLÍTICA QUE TENIA A LA XARXA AMB EL PERIODISTA I LA CUP


La fiscal del Jutjat Penal de Vic ha mantingut en acabar la vista celebrada aquest migdia, la petició de dos anys de presó i la inhabilitació per sufragi actiu (ser candidat) per l'expresident de Plataforma per Catalunya, ara regidor de Vic per Plataforma Vigatana i SOM Identitaris,  Josep Anglada, per un delicte d'amenaces amb l'agravant de discrepància o odi ideològic, pels tuits que va fer el desembre de 2013 contra Arnau Comajoan que llavors tenia 16 anys. Per la seva banda l'advocat de Comajoan, Toni Iborra, li demana 4 anys i 3 mesos de presó pels delictes de coaccions, amenaces i contra la integritat moral, tipificats en els articles173, 172.1 i 169.1 del Codi Penal, a més d'una indemnització.
Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com  "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al  menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú"
En el judici el periodista Josep Comajoan ha declarat que després dels primers tuits contra el seu fill, va enviar missatges i va trucar a Anglada recordant-li que el su fill era menor, demanant-li que esborrés els tuits i que no barregés al seu fill en les seves discrepàncies, sense que Anglada s'avingués a esborrar-los.
Per la seva banda Anglada ha justificat els tuits amb l'argument que Arnau Comajoan, tot i ser menor, militava a ARRAN, grup juvenil de la CUP, i que anava als seus actes i als d'Unitat Contra el Feixisme. Anglada no ha negat els missatges i la trucada que li va fer el periodista, però ha dit que no sabia que l'Arnau llavors era menor i que l´únic que va fer va ser fer exercici del dret a la llibertat d'expressió i la rivalitat pública a les xarxes socials amb Comajoan pare i fill, que sovint l'atacaven. I ha negat que els tuits tinguessin la intenció d'amenaçar-lo.
El fiscal ha demanat els dos anys de presó  per un delicte d'amenaces amb l'agravant d'odi o discrepància ideològica. L'advocat de l'acusació,  Toni Iborra, ha demanat 4 anys i 3 mesos, una indemització i l'allunyament i prohibició de comunicar-se amb ell Per Iborra estava clar que  "els tuits tenien la voluntat d'atemorir al menor i la seva família per discrepàncies ideològiques". 
 Una hora abans de l'inici del judici, una quarantena de persones de l'esquerra independentista s'han concentrat al teatre de l'Orfeó, davant del jutjat, per donar suport a Comajoan. Entre aquests hi havia els regidors de Capgirem Vic, Joan Coma Roure i Sara Blázquez, i els diputats de la CUP Mireia Vehí i Joan Garriga. 
Personalment crec els tuit que va fer Anglada sí que tenien la intenció d'atemorir al menor i trobo totalment censurable canalitzar les discrepàncies amb el pare amb reiterats tuits cap el seu fill. En aquell temps Anglada va ser motiu de diverses polèmiques pels seus twits insultants i sortits de to que feia contra polítics, peiriodistes i immigrants, i crec que aquesta vegada podria ser condemnat. Sempre és difícil marcar la línea que separa la llibertat d'expressió, encara que sigui barroera o mal educacada, del delicte d'amenaces i coaccions.  Però Anglada ho va fer cap a un menor, tot i ser advertit que era menor, i crec que aquesta vegada sí que podrà ser condemnat. 

dilluns, 25 de gener del 2016

ANALITZO AL TRENCADÍS DE 8TV L'EVOLUCIÓ DEL JUDICI DE BLANQUERNA. ACABARÀ DIJOUS I SEMBLA QUE LA MAJORIA NOMÉS SERAN CONDEMNATS PER UNA FALTA O A UNA PENA D'UN ANY, si bé quatre o cinc poden rebre una condemna que impliqui entrar a la presó


Clica aquí per veure comentari del judici, i ves a 1 hora i 51 minuts, fins 2 hores i 4 minuts 


Avui, que el judici dels ultres de Blanquerna encara la recta final, he tornat a intervenir en el programa de 8TV, Trencadís, per valorar com va el judici als quinze ultres que van participar en l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. He repetit l'anàlisis que vaig fer dissabte al Periódico.
He intervingut des de Moià, amb Carles Quílez i Neus Sala al plató i la Ruth Jiménez, que presenta el programa els dilluns.  Quílez ha afirmat que creu que cap dels quinze anirà a la presó donat que probablemnt quedarà com falta o una pena molt petita. Jo crec que potser només 4 o 5 seran condemnats a penes de màxim 3 o 5 anys, però encara que només fossin condemnats a penes inferiors a dos anys,  crec que algun els hauria de complir en tenir antecedents penals. 



TESTIMONI D'AGENTS DE LA BRIGADA D'INFORMACIÓ
La sessió d'avui, la cinquena, s'ha fet amb l'absència de la meitat dels acusats que, en estar en llibertat, un cop ja van declarar el primer i segon dia, poden no assistir a les següents sessions del judici. 
Han testificat agents de la Brigada d'Informació del Cos Nacional de Policia, que fan el seguiment de grups ultres que van fer la investigació dels fets de l'onze de setembre de 2013. I els agents han afirmat conèixer a la majoria dels acusats donat que són habituals de manifestacions i actes de grups i partits, afirmant un dels agents que "no són els nostres enemics", tot i que alguns sí que tenen antecedents i han estat detinguts per actes violents. Un altre els policies ha manifestat que els acusats que tenia identificats d'abans, no les tenia qualificades ni com neonazis ni com violentes, mentre que un tercer agent ha preguntes d'un dels advocats a dit que "no sé si són bons o dolents, són persones". 
 HAN DECLARAT ALTRES EXDIPUTATS D'UNIÓ
També ha declarat el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valls i exdiputat d'Unió Democràtica de Catalunya,  Martí Barberà, que es trobava a la seu de la Generalitat a Madrid en just quan va acabar l'atac i ha declarat que va trobar a Sànchez Llibre amoïnat, però no ha pogut confirmar que Llibre vomités a causa del gas pebre. Un tercer diputat d'Unió que era a Blanquerna aquell onze de setembre, Antoni Picó, ha explicat que "va passar por i que va témer que l'agressió pogués anar a més". El fet que tots els diputats de CiU que eren a Blanquerna fossin d'Unió és perquè els de CDC eren a la Via Catalana.
Pel que fa als treballadors del Centre Cultural que han declarat, han explicat la confusió que es va viure per la irrupció inesperada, i que no els va semblar una protesta pacífica, sinó que els assaltants estaven «exaltats».

EL JUDICI ACABA DIMECRES AMB LES PETICIONS DE PENES DE FISCALIA I ACUSACIONS I LÚLTIMA PARAULA DELS ACUSATS

Demà, en la fase de proves pericials, es visionaran els vídeos de l'atac. En principi està previst que el judici acabi dimecres, quan després que el fiscal, les tres acusacions i els advocats dels quinze facin les seves conclusions definitives, els acusats diran l'última paraula, sigui per rebatre allò que creguin oportú, sigui per argumentar la seva innocència, sigui per reivindicar políticament l'acció, sigui per penedir-se.

Democracia Nacional ha convocat als seus simpatitzants dimecres i dijous a les 13 hores davant l'Audiència de Madrid per donar suport als encausats. (Inicialment es va dir que acabaria dimecres, però sembla que durarà fins dijous)


El periodista Carles Quílez especialitzat en successos i qüestions policials ha dit al programa que creu que "la majoria, lamentablement" des del seu punt de vista, seran absolts o quedarà com una simple falta. També ha intervingut la Neus Sala, i com cada dilluns el programa està presentat per Ruth Jiménez
Clica aquí per veure comentari del judici, i ves a 1 hora i 51 minuts, fins 2 hores i 4 minuts 

divendres, 16 d’octubre del 2015

CLARIFICADOR DEBAT A CAT RÀDIO ENTRE JORDI BORRÀS I JOSEP ALSINA DE SOMATEMPS, SOBRE ELS VINCLES ULTRES D'AQUEST GRUP. J R Bosch, expresident de Somatemps i de Societat Civil Catalana, imputat per amenaces per Facebook

Imatge del debat entre Alsina i Borràs, clica per veure el vídeo
Aquest matí s'han trobat cara a cara a Catalunya Ràdio el fotoperiodista Jordi Borràs i el vicepresident de Somatemps i fundador de Societat Civil Catalana, Josep Alsina, entrevistats per Mònica Terribas. 
Terribas ha convocat als dos, després que Borràs declarés a Catalunya Ràdio, en relació a les amenaces que va rebre el dilluns passat a l'acte ultra de Montjuïc, que per ell eren més perillosos els ultres de Somatemps que eren a Plaça Catalunya, que els que es manifestaven a Montjüic. Donat que Alsina va demanar a Catalunya Ràdio poder donar el seu punt de vista, Terribas va decidir convocar-los a tots dos avui.
L'entrevista s'ha fet amb fues furgonetes de mossos d'esquadra a la porta de l'emisora, a causa de l'alarma que ha creat a Catalunya Ràdio, certs missatges que ahir es van difondre per la xarxa en relació al debat i a la persona de Borràs. El debat ha durat prop de 40 minuts, cosa que ha permés a Borràs detallar perquè, des del su punt de vista, Somatemps és un grup format per ultres com Alsina -cosa que comparteixo-, i a Alsina intentar rebatre-ho, cosa que, des del meu punt de vista, no ha aconseguit. 
Borràs ha definit a Josep Alsina com un un neonazi en base al seu historial, primer militant al Partido Español Nacional Socialista, després al Frente de la Juventud, després al Movimiento Social Republicano MSR i dirigint la seva revista Nihil Obstat.
Alsina ha reconegut hacer militat a aquest grups, però ha negat ser nazi o ultra. I ha explicat la militància d'Alsina al Partido Español Nacional Socialista va ser fa molts anys, pel que fa a la seva relació en dates més recents al Movimiento Social Revolucionario (MSR), ha negat que fos  d'ideologia neonazi, sinó "Nacional Revolucionari". Ha reconegut ser el director de la revista Nihil Obstat, propera al MSR, que Alsina ha qualificat de ser només una revista de debat sobre història. Llavors Borràs ha recordat que al sumari del judici de la llibreria nazi Kalki i al grup neonazi CEI, els Mossos d'Esquadra hi va aportar escrits i articles d'ideologia racista o nacionalsocialista publicats a Nihil Obstat. I Alsina crec que s'ha delatat a ell mateix quan s'ha parlat sobre si Nihil Obstat era negacionista de l'Holocaust nazi, dient que inicialemnt els plans de Hitler no era matar als jueus sinó només deportar-los a Madagascar.
Alsina ha desqualificat a Borràs afirmant que quan va a les manifestacions busca la foto anecdòtica del friqui de torn amb algun símbol per desqualificar la resta de manifestants, i s'ha referit a la foto del 12 d'octubre de fa un any en la que Alsina sortia al costat de l'últra Diego Frías (ex candidat de PxC i MSR), que va ser detingut per vinculacions amb la cèl·lula gihadista de Sabadell desarticulada el passat mes de maig. Alsina, agafant-se en el fet que Frías ha sortit en llibertat provisional -tot i continuar imputat-, ha desqualificat a Borràs per voler embrutar a tots els que sortien a aquella foto del 12 d'octubre com si fossin còmplices de gihadisme. 
Més tard Alsina s'ha retratat quan, després d'afirmar que Somatemps "és una associació cultural que no està d’acord amb la història oficial de Catalunya", ho ha concretat dient que "Companys va ser president mentre aquí s’assassinava", i que havia estat "un colpista contra la República" pels fets del 6 d'octubre.
Borràs i Alsina també han polemitzat sobre la vinculació de Josep Ramon Bosch, fins fa uns dies persident de Societat Civil Catalana, i de Somatemps. Alsina ha dit que Bosch ja no tenia vincles amb Somateps, però Borràs a afirmat que en el registre d'associacions encara consta Bosch com a president. 
Personalment penso que Borràs ha guanyat el debat, però la millor manera de saber-ho és escoltar-lo, clicant el vídeo de sota 



Clica la imatge  per veure el vídeo de l'entrevista

Josep Ramon Bosch, president de Somatemps i ex president de Societat Civil Catalana

JOSEP RAMON BOSCH IMPUTAT

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa ha cridat a declarar a Josep Ramon Bosch, ex president de Somatemps i de Societat Civil Catalana, com a imputat per un presumpte delicte d'amenaces, que va ser denunciat pel col·lectiu de juristes Drets. Així s'atribueix a Boch l'autoria d'insultar i amenaçar a polítics i periodistes des d'un perfil anònim de Facebook.
Va ser inicialment el fotoperiodista Jordi Borràs, qui va denunciar des del digital El Món (abans El Singular), que Bosch, president de Societat Civil Catalana, era l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Borràs, el digital Món i El Crític van denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  
En els vídeos d'homenatge als catalans que es van passar al bàndol franquista i a capellans assassinats en que Bosch hi posa la veu, qualificant a Lluís Companys d'assassí, tenen com a fons musical cançons de Lluís Llach i la versió dels Segadors de Rafel Subirachs, cosa que mostra l'empanada mental de Bosch que sembla que es creia un "creuat" il·luminat disposat a reconduir Catalunya pel bon camí i alliberar-la (en català) d'ella mateixa. 
Fins fa uns dies des de Societat Civil Catalana es negaven els vincles amb la ultradreta de Bosch, tot i que va participar en l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol, fet a Gandesa el juliol de 2013.

divendres, 7 de març del 2014

"SOY ANGLADA DE VIC, PERSIGAN A LOS MOROS", VA RESPONDRE ANGLADA ALS MUNICIPALS DE MADRID QUAN ES VA RESISTIR A BUFAR EN UN CONTROL D'ALCOHOLEMIA

Anglada amb l'anterior Mercedes. La foto d'Oriol Costa (Osona.com) és anterior a la retirada del carnet, però molta gent diu haver-lo vist conduint entre novembre de 2011 a novembre de 2013. El dia de la manifestació d'abril de 2012 que li van trencar el retrovisor, conduïa ell, segons la denúncia que va fer als mossos.




En Josep Comajoan publica avui al 9 Nou el que alguns ja sabíem sobre la retirada del carnet de conduir d'Anglada, en acoseguir El 9 Nou la sentència de retirada del carnet i les multes. Una informació que tuitejava aquest dies el regidor de PxC, Joan Carles Fuentes.
Anglada ha respost a la publicació d'aquesta informació amb twitts insultants, algun d'ells cap a mi, en Josep Comajoan i l'esposa de Comajoan. Amplio aquí els detalls del que publica El 9 Nou. 
El divendres 18 de setembre de 2009, Josep Anglada i Marta Riera després d'un sopar a Madrid amb els membres del partit Iniciativa Habitable-Madrid Habitable (que té un regidor a Galapagar) surten del parking de la Plaza Oriente. Està al volant Anglada i només sortir, es troben amb un control d'alcoholemia de la policia municipal a uns 50 metres. 
Anglada que va una mica content i creu que pot donar positiu frena en séc, tots dos surten del cotxe i es canvien de seient. Sembla ser que els policies se n'adonen, i en arribar el cotxe al control, conduint Marta Riera, demanen que bufi Josep Anglada. 
Ells expliquen que no s'han canviat de lloc, que s'havien aturat i sortit del cotxe per comprovar si portaven una bossa al maleter que pensaven que se l'havien deixat. Els municipals insisteixen que el Sr Anglada bufi i ell, surt del cotxe i sembla que sacseja als municipals a crits de "Soy Anglada de Vic, persigan a los moros". Els agents aconsegueixen reduir-lo, ell es nega a bufar i, després de comprovar la seva identitat i documentació, el denuncien per negar-se a fer la prova d'alcoholèmia i per sacsejar als agents de l'autoritat. 

Assumeix la defensa d'Anglada l'advocat ultra Esteban Gómez Rovira fins octubre de 2010, quan Gómez Rovira abandona PxC en solidaritat amb el Secretari General, Pablo Barranco que es veu obligat a deixar Plataforma. Llavors agafa la defensa del cas l'advocat José María Ruiz Puerta, advocat de Manos Limpias, que finançarà un any més tard les furgonetes de la campanya electoral de les eleccions espanyoles de novembre de 2011.  I serà precisament durant la campanya de les eleccions de novembre de 2011 quan, com explica Josep Comajoan al 9 Nou, Anglada es condemnat a un any de presó -que no cal complir si no es té antecedents però aquest temps es té el carnet retirat- dues multes de 1.080 euros i 2160 euros per negar-se a fer la prova, coduir begut i resitir-se a l'autoritat al crit de "persigan a los moros!".
 També se li retira el carnet per un any i un dia a partir de la fi del temps de presó (que no cal complir, però no pot conduir), cosa que significa que tindrà el carnet retirat dos anys. Això vol dir que no podrà conduir entre novembre de 2011 a novembre de 2013.
Acabat aquests dos anys, el gener de 2014 es compra un nou Mercedes-Benz CLA 220 CDI, d'uns 40.000 euros (Joan Carles Fuentes diu que amb el preu final és de 43.000 euros)


Aquesta retirada de carnet coincideix en el temps amb la denúncia que posa el fill d'Anglada al seu pare per agressions, el qual explica també que el seu pare i una altra persona havien agredit a la mare (llegir informació a El País).  L'advocat madrileny, J María Ruiz Puerta, que ha aportat 80.000 euros a la campanya de PxC de les eleccions espanyoles d'aquells dies, s'empipa amb Anglada donat que ja que li havia finançat aquella campanya i porta la seva defensa, li havia insistit que era important que que durant aquella campanya electoral de novembre de 2011, no hi hagués cap nou incident. Llavors diferents dirigents de PxC i el mateix Ruiz Puerta es plantegen fer la Valkiria o destitució de Josep Anglada, si bé decideixen donar una nova oportunitat al líder donat que té una presència mediàtica a les televisions espanyoles que cap altre líder podria obtenir.  La Valkiria doncs, es demorarà més de dos anys.  

I aquí ens fem la següent pregunta: Si a Anglada li van trencar el retrovisor del cotxe el 25 d'abril de 2012, quan va sortir de casa amb el seu Mercedes (antic)  mentre uns joves es manifestaven, estaria conduint Anglada amb el permís retirat?  
 
Conduïa el 25 d'abril de 2012 Anglada sense carnet?


dimecres, 5 de febrer del 2014

ANGLADA ES BURLA DE L'ACTE D'HOMENATGE AL SEU AVI, AFUSELLAT PER FRANCO

 Josep Anglada, fa uns anys a Vic, amb el retrat del general Franco, a la fi de la guerra.

El passat diumenge 2 de febrer la CUP de Vic va commemorar els 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la capital d'Osona la nit de l'1 al 2 de febrer de 1939, amb un acte senzill davant del Temple Romà. A l'acte, després que l'advocat Antoni Iborra d'Unitat contra el Feixisme llegís un manifest en favor de la lluita antifeixista arreu de món, Ramon Ferrer va llegir els noms de les víctimes del bombardeig de l'aviació italiana sobre Vic del 21 de desembre de 1938, i el de les persones que van ser afusellades pels franquistes un cop conquerida la ciutat. L'acte va acabar amb l'ofrena floral a les víctimes a càrrec dels regidors de la CUP, Nil Puigvila i Marc Barnolas, i el cant dels Segadors. 

Entre els morts a qui es va rendir homenatge estava Josep Rius Buixó, filador, afusellat per les seves idees republicanes el 20 de juliol de 1940, al Camp de la Bota de Barcelona, després d'un consell de guerra per rebel·lió militar i passar els últims mesos a la presó Model de Barcelona. Josep Rius és l'avi del president de Plataforma X Catalunya i regidor, José Anglada Rius (dic José, donat que és com consta al seu DNI) que no només va ser el líder dels nostàlgics del franquisme a Osona durant la transició i els primers anys de democràcia, sinó que, com va reconèixer fa un any, és el que és actualment gràcies al que va aprendre al costat de Blas Piñar, defensor del franquisme fins la seva mort.  

Doncs bé, José Anglada Rius, lluny d'agrair o respectar aquest acte de record als vigatans com el seu avi afusellats per mantenir-se fidels al ordre legal republicà, va fer un tuit despectiu qualificant als participants a l'homenatge al seu avi de "quatre arreplegats". 
 





La llista llegida és la que consta al llibre La Repressió Franquista a Vic  d’Esther Farrés. Així, de l’any 1939  al 1945 hi va haver 408 represalitats, un 2,91% del total de la població de Vic en aquell moment. 106 reclusos amb penes de més de 12 anys i 27 condemnats a pena de mort, dels quals 23 foren finalment executats.



- Pere Agut Borrell. Curtidor. Membre del CNT. Executat l’11-05-1939 al Camp de la Bota

- Antoni Buxaderas Font. Lampista. Membre de la CNT. Executat el 3-07-1940 al Camp de la Bota

- Llucià Creus Bori. Cansalader. Executat el 18-10-1939 al Camp de la Bota.

- Ramon Galindo Ribas. Jornaler. Membre del POUM. Executat el 4-11-1939 al Camp de la Bota

- Pere Garriga Matavacas. Curtidor. Executat el 18-10-39 al Camp de la Bota

- Josep Marcè Prat. Jornaler. Membre del CNT. Executat el 28-05-1939 al Camp de la Bota

- Claudi Martín Curto. Jornaler. Executat l’1-02-40 al Camp de la Bota

-  Josep Mas Morató. Torner. Membre de l’UGT. Executat el 15-07-1939 al Camp de la Bota

- Casimir Mercadal Pujol. Pagés. Membre d’ERC. Executat l’11-11-39 al Camp de la Bota

- Josep Noguera Casadevall. Obrer. Membre del CNT. Executat el 15-11-1939 a Girona

-  Enric Ortega Escalona. Pintor. Membre d’ERC. Executat el 3-11-39 al camp de la Bota

- Joan Pagès Gallart. Executat el 10-08-44 al Camp de la Bota

- Josep Pagès Simonet. Fuster. Executat el 9-05-39 al Camp de la Bota

- Tomàs Pastoret Armengol. Venedor ambulant. Membre del PSUC. Executat el 2-08-40 al Camp de Bota

- Jaume Prats Ramon. Fonedor. Executat el 9-5-39 al Camp de la Bota.

- Assumpció Pugdelloses Vila. Mestressa de casa. CNT. 27-03-40 al Camp de la Bota

- Antoni Pujadas Casalí. ERC. 24-05-39 al Camp de la Bota.

- Josep Rius Buixó. Filador. 20-07-40 al Camp de la Bota

- Joaquim Rusiñol Palanca. Paleta. POUM. 22-11-1939 al camp de la Bota

-  Joan Salvador Tort. Mestre. 26-4-39 al Camp de la Bota

- Jaume Segalés Grau. Carreter. PSUC. 23-07-1940 al Camp de la Bota.

- Magí Simón Arnau. Jornaler. 12-03-39 al Camp de la Bota

- Josep Transval Expósito. Jornaler. 26-7-1940

dilluns, 6 de gener del 2014

ANGLADA NO RECTIFICA I QUALIFICA DE XUSMA A LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN. Preocupació de regidors que continuen a PxC per les conseqüències

Al llibre Xenofòbia a Catalunya que vaig publicar fa dos anys, reproduïa una qualificació psicològica de Josep Anglada, feta per una professional de la psiquiatria que va conèixer bé a l'Anglada de Fuerza Nueva i que ha coincidit després amb l'Anglada regidor. La definició que em va fer i recullo a la pàgina 55 del llibre és de“megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”.A l'entrevista que vaig fer a Anglada, i que recullo a la pàgina 199 li vaig preguntar per coses que es deia d'ell a Vic, li vaig dir si era veritat aquesta definició i em va respondre que era mentida.

El fet és que després de la polèmica que ha generat la seva piulada d'any nou, amb la foto d'un nen de pell negre,  i de la campanya de twitter impulsada per la família i amic dient-li que compleixi el que prometia al seu twit, i marxi de Catalunya, enlloc de rectificar o disculpar-se, no només s'ha refermat en els continguts dels tuits, sinó que n'ha fet de nous insultant a la família i amics del nen, i a la gent que els hi ha donat suport, qualificant-los de "xusma i perroflautes".  Així diu: "Un començament d’any fantàstic He posat nerviosos a , a la xusma i als perruflautes Jeje!!", i "No em podia imaginar q la conya del negret em dones tanta publicitat gràcies a la xusma"

Penso que aquesta reacció d'Anglada compliria la definició psicològica de persona "sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri"




             



D'altra banda aprofito per reflexionar en veu alta, ¿com és que tres mil persones a Vic voten a Josep Anglada, que és la segona força política de l'ajuntament? Anglada porta anys repetint a la sala de plens i en el seu twitter, expressions com que "la majoria d'immigrants són xusma, xusma, xusma", "Vic està ple de moritos i negritos sense vacunar corrent lliures per Vic com animals salvatges, transmetent malalties", i qualificant a ciutadans, periodistes i a responsables polítics de "xusma, escòria, rates de cloaca o perroflautes".

El fet que Anglada hagi fet aquests tuits sobre el nen de pell negra i no hagi rectificat, ha molestat força a regidors de PxC de diferents municipis que intenten normalitzar la presència de PxC als ajuntaments, i ahir, mentre Anglada continuava insultant o burlant-se de la polèmica sobre el nen, eren a les cavalcades de Reis al costat del rei negre i els seus patges encarnats a molts llocs per ciutadans de color.


La sortida de PxC dels 3 regidors de Manlleu, de fa dues setmanes,  la dissolució de PxC de Pepinyà, i les de i les de l'Albert Solà (suposat fill il·legítim de rei Juan Carlos de Borbón) que s'havia anunciat com a fitxatge estrella), i l'abandonament, també, de l'advocat gironí Francisco Bueno CeldránCeldrán -el que em va posar les querelles cap a mi-, són  les penúltimes fugides de càrrecs i grups de PxC, tot i que certament entra altra gent amb ganes de poder i protagonisme disposada a encapçalar candidatures el 2015 i ser algú a la vida. Però tota la gent que deixa PxC, sigui renunciant a l'acta de regidor, sigui passant-se a la situació de "regidor no adscrit", expliquen coses semblants d'Anglada. Pot ser que aviat tingui més desercions.

Recullo aquí sota alguns d'aquests tuits insultants d'Anglada: