Ignacio Garriga, l'ex regidor del PP al Prat i ex diputat, Antonio Gallego Burgos, l'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, la doctora María E García Fuster, i l'ex Secretaria General de PxC, Mónica Lora, encapçalen la candidatura de Vox per Barcelona en la que no hi són la majoria de dirigents locals i militants històrics anteriors a l'entrada dels PxC. L'identitari amb tocs xenòfobs, FNC, de l'àmbit 33, també es presenta a les quatre demarcacions. Ara cal esperar proclamació per part de les JE de les llistes definitives. En principi el FNC ha aconseguit els avals

(Actualitzat, dimecres 20 de gener a les 20h: El DOGC publica un annex aquesta tarda amb les candidatures proclamandes per les Juntes Electorals de Barcelona i Girona, que inclou les de VOX i el FNC en haver aconseguit els avals. Així el FNC sí es presenta a les eleccions del 14-F si finalment es fan en aquesta data. Aquest vespres o demà es publicaran les candidatures de Lleida i Tarragona) 

Tal com recull avui el DOGC, el diputat al Congrés, Ignacio Garriga, encapçalarà la candidatura de Vox per Barcelona a les eleccions convocades pel 14 de febrer. Garriga va ser militant del PP fins 2009, membre de la candidatura de l'efímer de Montserrat Nebrera, Alternativa de Govern a les eleccions catalanes de 2010 en que va anar en el lloc 18,  ja va obtenir l'escó de diputat al Congrés a les eleccions del 28 d'abril de 2019. Es cosí de l'exdirigent de PxC, Joan Garriga.

En segon lloc va l'ex diputat del PP i ex regidor del Prat del Llobregat pel Partit Popular, Antonio Gallego Burgos. Burgos va ser Diputat al Congrés entre 2008 i 2015, regidor del Prat des de 1999 a maig de 2015 en els que va estar a l'oposició.   Va ser escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, i una setmana després de prendre possessió de l'acta, va renunciar. 

Sobre els motius d'aquest renúncia hi ha diverses versions, més enllà de les discrepàncies ideològiques. Antonio Gallego es va distingir els útims anys de regidor al Prat, on governava Iniciativa per Catalunya, per fer sovint un discurs xenòfob basat en mentides. Podeu llegir dos articles o columnes seves de quan era regidor on diu barbaritats com que els immigrants sense papers aconsegueixen pisos de protecció oficial. Ara torna a entrar en política de la mà de Vox, i si es compleix el que anuncien les enquestes de que Vox superarà a Barcelona el 3% de vots, amb aquest percentatge, habitualment entren dos o tres regidors, pel que és molt probable que sigui escollit diputat. Al 1995 Antonio Gallego va anar a la candidatura de CiU del Prat de Llobregat.

 

En tercer lloc va Juan Garriga Domenech, cosí i mentor polític d'Ignacio Garriga. Joan Garriga -com es presentava abans-, exmilitant del PP, va ser molts anys membre de l'Excutiva de Plataforma per Catalunya (PXC) i un dels artífex de la dissolució de PxC per entrar bona part dels seus dirigents a Vox. Ara és president de Vox a la província de Barcelona

 

En quart lloc va la doctora María Elisa García Fuster, que ja va anar de númeo 8 a les eleccions de novembre de 2019.  

 

 

I en cinqué lloc va l'ex-Secretaria General de Plataforma per Catalunya i exregidora de Mataró, ara Secretària Provincial de Vox Barcelona, Mónica Lora. 

 

Mónica Lora, entre Alberto Tarradas, candidat per Girona, i Juan Garriga

 A la llista ja no hi són la majoria de militants i dirigents històrics de Vox de Barcelona, que van ser apartats de la direcció i provincial i local després de l'entrada dels exdigents de Plataforma per Catalunya. Amb la convocatòria de primaries de stembre, on només la candidatura de Joan Garriga va aconseguir l'aval del 10% de la militància, els ex PxC amb Buxadé i Ignacio Garriga controlen Vox a Catalunya. 

La llista de Girona està encapçalada per Alberto Tarradas Paneque, un dels pocs dirigents de Vox a Catalunya dels anys de travessia del desert que, juntament amb Jorge Buxadé i Ignacio Garriga  que no ha estat desterrats del partit després de la irrupció dels dirigents de PxC. I en segón lloc hi va l'ex dirigent de Democracia Nacional i ex regidor d'Olot per PxC, Nacho Mulleras. Tanca la llista de Girona, el regidor de Salt, Sergi Fabri.  Vox només té 3 regidors a tot Catalunya, que són precisament els que abans estaven a PxC de Salt.

          

Ignasi Mulleras

La candidatura de Vox per Tarragona té de cap de llista a Isabel Lázaro Pina. I l'exdirigent de Democracia Nacional i candidata a al'alcaldia de Barcelona per Democracia Nacional-La España En Marcha, fa sis anys,  Montserrat Montanuy, va de número set.  Per últim la de Lleida, està encapaçalada per  Antonio Ramón López Gómez. A Lleida Vox té pocs militants, no només perque no tenia gaire implantació PxC. La detenció i posterior condemna del seu dirigent històric, José Antonio Ortiz Cambray, a 14 anys de presó per abusos sexuals a persones amb discapacitat ha fet molt mal al partit.

   

Montanuy ara va de 7 a la llista de Vox per Tarragona

Aquestes llistes poden tenir alguna modifició, donat que són les presentada davant la Junta Electoral que ara té tres dies per demanar alguna correcció. 

L'altra candidatura de l'àmbit nacionalista xenòfob, en aquest cas  independentista 33, que ha presentat candidatures a les 4 demarcacions catalanes, és el Front Nacional de Catalunya. Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis és el cap de llista per Barcelona. Ara cal esperar el dia 19 de gener a la proclamació de les llistes definitives per part de les Juntes Electorals. Si un cop comprovats els avals presentats, el FNC no tingués els nombre necessari en alguna demarcació, aquella llista cauria. Aliança Catalana, de la regidora de Ripoll, que es va presentar pel Front Nacional de Catalunya, no s'hi ha presentat, probablement per la dificultat d'aconseguir avals.   

 

 

 LLISTA PROVISONAL COMPLERTA VOX BARCELONA 

1. Ignacio Garriga Vaz de Concicao

2. Antonio Gallego Burgos

3. Juan de la Cruz Garriga Dómenech

4. María Elisa García Fuster

5. Mónica Lora Cisquer

6. Andrés Félix Bello Sanz

7. Manuel Jesús Acosta Elías

8. María del Mar Cambronero Soriano

9. María De Temple Salinas

10. Gonzalo De Oro-Pulido Plaza

11. Alejandra Chirívas Brazo

12. José Manuel Arias Flores

13. Nerea Andrés Antón

14. Yago Ruiz Tintoré

15. Amanda Puiggros Martí

16. Isabel Melendez Valdés Romero

17. Manuel Chacón García

18. Sergio López González

19. Nuria Alejandra Acacio Montesinos

20. José Casado Ortega

21. Rafael Pérez Adamuz

22. Iván Cánovas Casanova

23. Marina Ferrer Sánchez

24. Daniel Lafuente Arbos

25. Inmaculada Cervilla Galera

26. José María Casanova Prenafeta

27. Argyris Hortas Gozalvo

28. Carlos Javier Ubieto Cristóbal

29. Marta Patricia Retuerta García

30. Marian Asensio Villalba

31. Pedro Ardanuy García

32. Juan José De la Rosa Gutiérrez

33. Jordi Rangel Villatoro

34. María del Mar Ingelmo Torres

35. Emma De la Torre Carrenca

36. José María Torrente Florines

37. Felicidad Morera González

38. Carlos Cortizo Casanova

39. Teresa Corrales Hurtado

40. Francisco Manuel Fernández Beltrán

41. David Pasarell Serred

42. Irma Larroy Ovide

43. Félix Urbano Priego

44. M. Carmen Couso Rodríguez

45. Alfonso Paniagua Jiménez

46. Rocío Chaparro Rodríguez

47. Manuel Rielo Vilanova

48. María Trinidad Ferrando Fenoll

49. David Rojas Maqueda

50. Andrea Tejada León

51. Daniel Gutiérrez Morgado

52. Antonia Jiménez Blasco

53. Liberto Mariano Senderos Oliva

54. Eulalia Serrano Rodríguez

55. Francisco José Callejas Estévez

56. María Dolores Andreu Catalá

57. Francisco Javier Corbacho Jiménez

58. María José Perallón Gallego

59. José De Azevedo Torra

60. María Pilar Martínez Lozano

61. Antonio García Fernández

62. María Ángeles Barbarrusa Maldonado

63. Francisco Javier Millán Vidal

64. Joaquín Barba Gómez

65. Maite Pilar Juan

66. Jorge Mena Gálvez

67. Rafael Roldán Laserna

68. Adoración Rodríguez Rodríguez

69. Juan José Román Periche

70. Carla Sabaté Roca

71. Victoriano Cabrera Estrella

72. Vicente Durá Bono

73. Evangelina Ríos Pérez

74. Marcos Rodríguez Font

75. Josefa Millán Hita

76. Antonio Nogales Borrego

77. Rubén Sodupe López

78. Dosinda Pérez García

79. Cesar José Gil Abaurrea

80. Josefa Esperanza González Morcillo

81. Carlos Edmundo Riesco Granadino

82. Erika Prieto Torregrosa

83. Andrés Molina Arnal

84. Raquel Casviner Canellas

85. Antonio Juliá Morell

 

Suplents

1. Eulogio Ruiz Tintoré

2. Sergio Millán Sánchez

3. María Luisa Casado Juárez

4. Antonio Fernández Sánchez

5. Juliana Gallego Martínez

VOX TRUCA A LA PORTA. Analitzo a NacióDigital, NacióManresa, la candidatura de Vox a Manresa formada per ultres del Bages i exmembres de PxC, tot i que Vox ha vetat a altres pel seu historial o antecedents

Manresa i Solsona són els únics municipis de la Catalunya Central on Vox presenta candidatura a les eleccions municipals. Quan Plataforma per Catalunya l'any 2007 va estendre's i créixer sobretot a la Catalunya interior, amb Vic com a epicentre, es va dir que la ultradreta arrelava als territoris de la Catalunya carlista. A Manresa aquell any Plataforma per Catalunya va obtenir un regidor l'any 2007 amb 1539 vots, el 5'81 %, i va créixer l'any 2011, amb 2391 vots i el 8'95%. Però ara fa quatre anys només en va obtenir 526 vots, un 1'9% quedant-se sense representació, coincidint amb l'enfonsament generalitzat de Plataforma per Catalunya. A les eleccions generals del passat 28 d'abril, Vox va obtenir a la capital del Bages 1210 vots, un 3'05%. Vots que si es traspassessin els resultats al que pot passar el 26 de maig, no li donaria regidor donat que cal arribar al 5%. Tot i això són eleccions diferents, i si sacsegen com feia PxC el tema de la immigració, amb una participació inferior a la de les eleccions generals, i depenent de com facin la campanya PP i Ciutadans, sí que els seria possible entrar a l'ajuntament.

Si ens remuntem a 2011, quan PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, la immigració i el discurs negatiu vers els immigrants estava en boca de molts. Josep Anglada i Xavier García Albiol es retroalimentaven i les seves mentides o mitges veritats tenien molt ressò. Prometien que farien tancar els comerços d'immigrants que obrien fins tard i, suposadament, incomplien els horaris comercials, passant per alt que la normativa de comerç permet als establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir les 24 hores. Recordeu també aquella informació de de ràdio macuto que corria per tot Catalunya de que les assistents socials regalaven un cotxet de nadó o donaven un val per aconseguir-lo gratis a les dones immigrats, però el negaven si la demandant era una mare autòctona? Eren fake news que corrien com la pólvora quan encara no hi havia WhatsApp. I el PP va haver de demanar a Albiol que moderés les seves acusacions vers les administracions de fer la vista grossa i no fer complir als immigrants les normatives i ordenances, donat que moltes comunitats autònomes i ajuntaments estaven governats pel PP. I les paraules d'Albiol podien ser contraproduents en responsabilitzar-los també de ser negligents.

Però la ultradreta que arriba ara amb Vox no fa del rebuig a la immigració el seu monotema, sino que ha crescut sobretot com a protesta pel procés sobiranista català, convergint a molts llocs, aquell sector del PP ultracatòlic empipat amb Rajoy per no derogar la llei de l'avortament i ser massa tou amb l'independentisme, amb els grups d'ultradreta franquista, xenòfoba, exfalangista o neonazi, defensora de l'Espanya centralista sense autonomies. I el Bages ha estat una de les comarques catalanes on han florit més d'aquests grups. No parlo només dels grups que es van deixar veure a partir de setembre de 2017, que de vegades no eren més que el fatxa o franquista del poble, com Raúl Macià, envoltat d'una colla d'amics, També n'hi va haver que en el seu moment, com Democracia y Unidad Española, de Jaime Vizern, van ser capaços de mobilitzar més de dues centes persones. I al Bages, concretament a Santpedor va néixer l'octubre de 2013 el col·lectiu ultra Somatemps de la mà dels mateixos que, un any més tard, perquè no se'ls veiés tant el llautó franquista, van crear una sigla més àmplia que seria Societat Civil Catalana.

Alguns d'aquest ultres del Bages han anat a Vox, partit que per evitar danys colaterals, ha vetat arreu de l'Estat a molts dels que tenien antecedents delictius o passat neonazi. Aquesta és una de les causes que Vox hagi fet tan poques llistes a l'antiga Catalunya carlista. Raúl Macià un dels primers militants de Vox a la comarca, no és a cap llista. I quan fa nou mesos l'exregidor de PxC Albert Pericas va demanar entrar a Vox per crear el nucli del Bages, des de Barcelona van donar llargues a la seva admissió pel seu passat controvertit. El mateix ha passat a altres ultres prou coneguts. Potser per això la llista de Vox a Manresa, està encapçalada per la dona de Pericas, Inmaculada Cervilla, que va ser cap de llista de PxC a Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara, i el número dos es Miguel Rodríguez, que va encapçalar fa quatre anys la llista de PxC a Santpedor. Ara tot dependrà de la campanya, que no serà preocupant si ho centren en qui defensa millor la unitat d'Espanya. Però si aborden, com sembla que faran, el tema de la immigració, és important que els altres partits no caiguin en el seu parany.
Llegir a Nació Digital

LA JUNTA ELECTORAL REBUTJA LES CANDIDATURES DE DEMOCRACIA NACIONAL I FAMÍLIA I VIDA PER LA MANCA D'AVALS O SIGTNATURES

Tal com ja advertia jo que probablement passaria, la Junta Electoral ha rebutjat i no ha proclamat les candidatures de Democracia Nacional i Família i Vida a les eleccions catalanes del 21 de desembre per no haver aportat els avals o signatures del 0,01 del cens electoral, que a Barcelona serien 3.500 persones i 5.000 per tot Catalunya. En el BOE d'avui hi ha el llista de candidatures proclamades i de les que s'han rebutjat.

Així doncs la ultradreta no es presentarà a les eleccions del dia 21.  Plataforma per Catalunya va decidir no fer-ho per no dividir el vot unionista. SOM Identitaris, partit de Josep Anglada, també va informar que que concorreria a les eleccions.
 PxCja  no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%.

LA ULTRADRETA NO PARTICIPARÀ A LES ELECCIONS DEL 21-D. PxC ja no es va presentar a les de 2015. L'exigència per les candidatures extraparlamentàries d'aportar el 0,1% de signatures dels cens electoral (5.500 per tot Catalunya, 3.500 per Barcelona) frena la presentació de partits extraparlamentaris. Tot i això, a la llista provisional de candidatures presentades que recull avui el BOE, hi ha Democracia Nacional, i Família i Vida, per Barcelona, que en el cas que no aportin els propers dies les signatures -DN segur que no les té- cauran i no seran proclamades.

 El BOE d'avui recull la candidatura de Democracia Nacional, però en ser incomplerta i no aportar les 3.500 signatures o avals, caurà i no serà proclamada

Tal com era d'esperar la ultradreta no participarà a les eleccions catalanes del 21 de desembre. L'obligació als partits i candidatures extraparlamentàries d'aportar 0,1% de signatures del cens electoral, 5.500 per tot Catalunya, 3.500 per Barcelona, que s'exigeix des de fa set anys, ha reduit a un terç el nombre de partits que s'hi presenten.

El BOE publica avui el llistat provisional de candidatures presentades i, de l'àmbit ultra, només hi ha Democracia Nacional que es presenta per Barcelona amb Albert Bruguera -molt actiu a les manifestacions d'aquest últims mesos contra diverses mesquites i contra la independència i el referèndum- de cap de llista. Ara bé, al marge que la llista conté diverses irregularitats, com posar-hi només tres candidats a la llista, que hauria de ser de 85 persones, la Junta Electoral els hi exigirà les 3.500 signatures que dubto que tinguin, pel que cauran de la llista i la seva candidatura no serà proclamada. (A la web de DN demanen signatures)

També si presenta, i ignoro si té o no les sigantures, Familia i Vida, que tot i negar ser d'ultradreta, a les eleccions europees de 2014 es van presentar en coalició amb Alternativa Española AES del gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez, i amb la Comunión Carlista.   Competint amb Família i Vida hi ha una lista que desconec qui són i si tenen els avals, anomenada "La Familia, paz y libertad".  

Foto de la reunió de fa dues setmanes a Mataró de l'Executiva de PxC amb España 2000 i Partido X La Libertad, que formen la federació RESPETO, en la que van acordar no presentar-se

 

VOX no s'hi presenta. I l'únic partit de l'àmbit ultra o identitari que tindria unes mínimes possibilitats, no d'entrar al Parlament, però sí de tenir algunes desenes de milers de vots, seria Plataforma per Catalunya ja va va anunciar fa dues setmanes que no es presenta.  Així en el comunicat que va fer PxC deia que "malgrat tenir bons candidats, un cap de llista espectacular" i la capacitat d'aconseguir els avals o signatures que la llei exigeix a les candidatures extraparalmentàries, donat que les eleccions tindran caràcter plebiscitari sobre la independència o la unitat d'Espanya,  per no debilitar el bloc unionista "per patriotisme ha decidit no presentar-s'hi i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu mal menor" a l'hora de votar. PxC no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%.  

 Pel que fa a Som Identitaris, partit de Josep Anglada, en el Comité Executiu celebrat ahir a Vic van confirmar que tampoc hi concorrerien i que se centrerien en les municipals de 2019.

La decisió es va prendre en el Consell Executiu de Respeto celebrat aquest cap de setmana a Mataró, cosa que va permetre als dirigents de PxC, España 2000 i PxL participar a la manifestació contra la independència que es va fer a la capital del Maresme. 

 Reunió del Consell Executiu de Som Identitaris d'ahir a Vic

LA ULTRADRETA, ABSENT DEMÀ A LES URNES, OPTA PER CANDIDATURES NO INDEPENDENTISTES EXCEPTE SOM-CATALANS QUE DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ. SyL i MSR demanen que es voti a unionistes o federalistes. Les joventuts de Somatemps han fet pintades a seus de partits

 

Tal com ja vaig explicar fa un mes, cap partit ultra, feixista o identitari-socialpatriota, es presenta a les eleccions catalanes de demà. A la crisis que pateixen aquests partits després dels seu fracàs a les eleccions europees i el terrabastall de Plataforma X Catalunya per l'expulsió de Josep Anglada i l'enfonsament  electoral d'aquest partit a les municipals, s'uneixen l'exigència d'aconseguir l'aval o signatura del 0,1% del cens electoral. Aquesta exigència a les candidatures extraparlamentàries d'aportar signatures ha reduït molt el nombre de les que es presenten. A part de les set llistes amb representació només es presenten el PACMA, Guanyem (el partit considerat fantasma que va impedir a Ada Colau presentar-se amb aquest nom, i va aconseguir dos regidors a L'Hospitalet als que molts van votar equivocadament pensant que votaven a Iniciativa-Podemos), Els Verds i Recortes Cero.

Platataforma X Catalunya, que ha perdut a gran parte dels seus  militants després del descalabre electoral de maig, està ara inmersa en el procès de fusió amb España 2000 i el que queda del Partido X La Libertad (PxL). I ja va anunciar fa tres mesos que no es presentaria. A les eleccions de 2010, amb Anglada com a candidat a la Generalitat, va obtenir 75.134 vots, estant a prop d'entrar al Parlament, i 60.107 vots a les de 2012. 

La España en Marcha, que va agafar molta força després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, s'ha trencat després de la sortida de la mateixa d'Alianza Nacional i Democracia Nacional. I mentre van ser actius a Catalunya fa un any, manifestant-se a Barcelona el mateix 9 de novembre i l'11 de setembre, ara aquí estan inactius. 

Pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR), també debilitat després de la marxa d'alguns dels seus dirigents cap a Soberanía y Libertad, ha fet un comunicat en el que després de dir que l'abstenció beneficiarà als independentistes, anima a votar a alguna de les llistes que no ho són.
Soberanía y Libertad concreta més, i en el seu comunicat diu que malgrat les discrepàncies que hi tenen, que es voti PSC, PP o C'S. 
                 

 

Per seva banda Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana a Vic, després de fer diversos tuïts felicitant a Ramon Espadaler pel seu paper en el debats televisius, ha manifestat que probablement  votarà a una candidatura no independentista, sense aclarir si serà o no UDC.

SOM CATALANS, DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ

Per últim, SOM Catalans, partit independentista i antiimigració, que lideren Ester Gallego i l'ex responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ha fet un comunicat demanant el vot per Junts pel Sí. SOM Catalans té el suport dels dos únic partits parlamentaris europeus que donen suport a la independència de Catalunya: La Lliga Nord italiana i el  Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, tots dos d'ideologia xenòfoba.

Acte de SOM Catalans amb ekl líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

LA TRACA O JOVENTUTS DE SOMATEMPS HAN FET PINTADES A SEUS DE PARTITS INDEPENDENTISTES

D'altra banda, La Traca, grup juvenil de Somatemps,   ha fet aquest dies diverses pintades contra la independència a les portes o façanes de partits independentistes, l'última d'aquestes accions fa dos dies a Sarrià a les seus d'ERC i CDC.

Somatemps impulsat inicialment per membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i la Comunió Tradicionalista Carlista, va tenir de portaveu a Josep Ramon Bosch que poc després va formar Societat Civil Catalana.

Sembla que entre els militants de La Traca, hi ha ex dirigents de PxC i del desaparegut Casal Tramuntana, alguns d'ells ex militants de Batzegada, hereva del Moviment Patriòtic Català (MPC), grup condemnat i desarticulat després de realitzar diversos atemptats a bars homosexuals i locals independentistes.

   Pintades fetes fa dos dies per La Traca a seus independentistes de Sarrià

CAP PARTIT D'ULTRADRETA ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL 27-S. La debilitat i divisions d'aquests partits i l'exigència d'avals fa que no hi concorrin. A les catalanes de 2012, tot i l'exigència d'avals es van presentar PxC i Via Democrática, mentre el MSR va incloure dirigents seus a la d'Hartos. Els partits parlamentaris intenten evitar el joc d'Albiol que vol posar al centre del debat la immigració.

Tal com ja s'esperava, cap candidatura d'ultradreta s'ha presentat a les eleccions del proper 27 de setembre, com es recull avui en el llistat provisional de candidatures que publica el  Diari Oficial de la Generalitat (clica). 

Els motius pels que no hi concorren són tres. El primer i més important és la debilitat d'aquest grups després del seu fracàs a les eleccions municipals i la ruptura dels mateixos. Així PxC fortament debilitada després de l'expulsió de Josep Anglada, va passar dels 67 regidors de 2011 a només 8 el passat mes de maig, dels qual només un a la demarcació de Barcelona on en tenia 47. Josep Anglada, que va ser reelegit com a regidor de Vic per Plataforma Vigatana, ara intenta reconstruir l'espai amb ex regidors i militants de PxC decebuts amb l'actual direcció, i discrepants amb l'acord de confluir amb España 2000. I pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR) i la seva escissió Soberanía y Libertad, impulsada per alguns dels seus màxims dirigents, no tenen capacitat ni recursos. 

Desde La España en Marcha y Democracia Nacional, grups que tenen dirigents i militants imputats per la seva irrupció violenta a la seu de Generalitat a Madrid, i que han estat presents a Catalunya aquests últims dos anys, manifestant-se l'11 de setembre, el 12 d'octubre i el 9-N, tot i que alguns dels seus dirigents s'havien manifestat favorables a presentar-se, per ser a la trinxera contra la secessió de Catalunya, l'exigència d'avals els ho ha fet impossible. Més a més a nivell logístic i organitzatiu els resultava molt difícil per manca de gent a Catalunya i de recursos.   

El segon motiu és l'exigència d'avals, siguin firmes del 0,1% del cens electoral de cada demarcació, sigui d'un mínim de regidors o diputats. A les passades eleccions catalanes PxC tenia l'aval dels seus regidors, i el MSR va cedir els avals que va aconseguir a Hartos.org-FARTS.cat, presentant-se alguns militants seus en aquesta llista llista, dels que destacava l'ex cap de llista a les eleccions europees, Carmen Martín Padial que va anar a la candidatura d'Hartos.org-Farts.cat per Lleida. S'ha de dir que el MSR va jugar llavors una doble estratègia, donat que sí que va presentar candidatura que va ser publicada a les llistes provisionals com les d'avui, però va ser rebutjada a les llistes definitives per la manca d'avals, interposant després aquest partit un recurs que va perdre a l'exigència legal dels avals.

El tercer motiu és que, en centrar-se el debat en l'eix independència sí o no, no deixa espai a altres qüestions com la immigració, tot i que Xavier García Albiol està posant ara la qüestió sobre la taula aprofitant fets com la crisis dels refugiats que arriben a Europa o els incidents de Salou amb el top manta i les opinions sobre el mateix de l'alcaldessa de Barcelona.

A les eleccions catalanes de 2012 s'hi van presentar PxC, que va obtenir 60.107 vots, front els 75.134 de 2010; i Vía Democrática, partit de l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, que en va obtenir només 5.984. El MSR, com he dit, es va presentar dins la llista anticapitalista i antisitema d'Hartos.org-Farts.cat que en va obtenir 11.702.

Ni la España en Marcha amb DN, ni el MSR i Soberanía y Libertad és presenten.

PxC, totalment debilitada i que ha acordat confluir amb España 2000, tampoc s'hi presenta

L'objectiu de Josep Anglada és crear una nova formació d'àmbit català de cara a les municipals de 2019

PLATAFORMA X CATALUNYA REUNEIX A RUBÍ ALS CAPS DE LLISTA. Una militant d'ICV denúncia haver estat agredida per un de PxC. El meu pronòstic és que el partit s'enfonsarà a la Catalunya interior i a ciutats com St Coloma i L'Hospitalet

Robert Hernando, Secretari General i regidor d'Igualada 

Amb el lema de "Acaba amb la casta. Recuperem els municipis” Plataforma X Catalunya ha fet aquest matí a l'Auditori del Castell de Rubí, l'acte de presentació de les 78 candidatures que concorren a les elecciones municipals del 24 de maig. A l'acte hi han assitit uns cent cinquanta militants del partit, mentre a fora es manifestaven una setantena de militants d'esquerra i antifeixistes de Rubí i altres municipis mentre un cordó policial impedia acostar-s'hi. Iniciativa per Catalunya ha denunciat que un militant seu ha estat agredit per un membre de PxC.

L'acte s'ha fet a Rubí que és un dels municipis on PxC no té respresentació i creu que en pot obtenir, tot i que el PP local ha assumit l'eslogan de "Primer els de casa". Entre les diferents intervencions destaca la del Secretari General, Robert Hernando, que ha fet un balanç de la tasca feta per PxC aquest últim any no només a nivell municipal, sinó les accions judicials que ha portat a terme, denunciant a polítics locals i, sobretot, aquelles en les que s'ha personat com acusació particular com el cas Pujol. Hernando ha encoratjat als candidats a continuar treballant i a entrar als ajuntaments i "acabar amb la casta".
Hernando s'ha referit a “la qualitat humana dels candidats de PxC" i ha definit el seu programa com "el de sentit comú”. Així ha proposat la creació d’un cens d’immigrants en atur; prohibir retolar comerços en àrab, urdú, xinès; i restrigir el nombre d'immigrants a les escoles, per evitar que "els alumnes locals se senten estrangers a casa”.
Pel que fa a l'ideari i programa, ha rebutjat que PxC sigui d'extrema dreta, qualificant-lo de social-identitar”. En canvi ha qualificat de ser d'extrema dreta al PP i CiU, "que defensen la immigració com a mà d’obra barata”. I pel que fa als socialistes els ha retret que s'aprofitessin de les targetes de Bankia per "rebre en massatges de xineses amb final feliç”.
I referint-se als immigrants musulmans ha dit que Plataforma era allà amb els seus militants i regidors per aturar l'islam i a aquells "que no volen integrar-se i ens volen islamitzar, conquerir" i "obrir les portes als gihadistes".
Per la seva banda el vicepresident de PxC i regidor del Vendrell, August Armengol, municipi en el que PxC va quedar en tercer lloc, i hi ha un quatripartit al govern, amb els 5 regidors de PxC i un del PP a l'oposició. Armengol s'ha mostrat convençut de ser la força més votada. La regidora de Mataró, Mònica Lora, on PxC va obtenir tres regidors dels que només ella continua al partit, i on el PP també ha agafat el discurs antiimigració i islamòfob, ha defensat el discurs de PxC contra les mesquites i, barrejant immigració amb delinquència, ha repetit el discurs habitual de PxC front la immigració, l'islam i la suposat acaparament per part dels immigrants dels ajuts front "els de casa". 

També ha fet una salutació el cap de llista de Rubí, Josep Maria Enguix, que ha aprofitat per fer diverses reivindicacions locals com la millora dels accessos als polígons i revifar La Riera, als voltants de la qual pretén construir un carril bici, una zona d’oci i una piscina oberta durant l’estiu. I, després de criticar als antifeixites que es manifestaven fora, ha dit que Plataforma és l’única solució contra “el futur negre” que dibuixen els que governe i els partits anti-sistema de Rubí.
S'ha projecta el vídeo de campanya, que és una paròdia gens afortunada del vídeo del bar i la loteria de l'any passat (veure a sota), i han acabat pujant a l'escenari la majoria de caps de llista presents. 

 EL MEU PRONÒSTIC: PxC S'ENFONSA A LA CATALUNYA INTERIOR I CIUTATS COM SANTA COLOMA I L'HOSPITALET

Personalment crec que PxC perdrà molts regidors (en va obtenir 67) als municipis que va entrar en 2011, però potser entrarà a d'altres on ara no té representació si bé el seu resultat serà globalment pitjor als de fa 4 anys. Baixarà molt a ciutats com Santa Coloma de Gramenet i L'Hospitalet, on sembla que perdran la respresentació. Tindrà mals resultats a la Catalunya interior, sobretot a Osona, Bages i Anoia. Però sí que pot entrar a algunes ciutats del Vallès on ara no té representació i no els coneixen. Fa quatre anys va presentar un centenar de llistes. D'altra banda caldrà veure si el PP treu profit o no del discurs islamòfob que ha adoptat aquestes setmanes.
A Catalunya també presenten llistes grups com Coalición Nacional (La España en Marcha), Falage-JONS, Democracia Nacional, o el MSR, si bé també saccegen el discurs islamòfob i contra la immigració VOX i el PP.

 Mònica Lora en el seu parlament

  Concentració antifeixista al carrer

 A sota vídeo de campanya de PxC. Sense comentaris!

FILIP DEWINTER, LÍDER DE L'ISLAMÒFOB VLAAMS BELANG, DÓNA SUPORT A ESTER GALLEGO DE "SOM CATALANS" AL CONGRÉS QUE HAN CELEBRAT A BARCELONA. Gallego encapçalarà la candidatura del partit independentista antiimmigració a Vic

El diputat flamenc i líder dels Vlaams Belang, Filip Dewinter, que aquesta setmana ha patit un intent d'atemptat a la seva persona, ha participat avui a un hotel de Barcelona a la cloenda del primer congrés del partit independentista islamòfob, "SOM Catalans" que es presenta a les eleccions municipals de Vic, on haurà de competir amb Josep Anglada de Plataforma Vigatana, i Joan Carles Fuentes de Plataforma X Catalunya. 
A l'acte, al que han assistit unes cinquanta persones, també ha intervingut l'ex responsable de Relacions Internacional de PxC, Enric Ravello, impulsor de SOM, la candidata a l'ajuntament de Vic, Ester Gallego i el regidor alemany Kevin Gareth Hauer.
 En contra del que semblava, donat que aquestes últimes setmanes han fet campanya i enganxada de cartells a diferents municipis de la Catalunya central sota el lema "Més independència, menys immigració", només faran candidatura a la capital d'Osona. Així doncs el regidor, exPxC, d'Esparreguera, Sergi Hidalgo, que es va passar a SOM fa un any, i que ha estat present a l'acte, no es torna a presentar al seu municipi.   

Enric Ravello, ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Ester Gallego, presidenta de SOM i candidata a l'alcaldia de Vic, el líder del Vlaams Belang i diputat flamenc, Filip Dewinter, la dirigent del VB, Hilde de Lobel, i el regidor alemany del PRO NRW, Kevin Gareth Hauer. 

Enric Ravello i el regidor alemany Kevin Gareth Hauer

El primer en intervenir ha estat  el regidor de partit islamòfob alemany PRO-NRW a la ciutat de Gelsenkitchen, Kevin Gareth Hauer,  que després de mostrar el seu suport al projecte de SOM, ha afirmat que tot i que a les ciutats alemnayes "hi ha musulmans menys estrictes i d'altres més estrictes, als barris on ells són majoria formen una societat paral·lela en la que la llengua alemanya es substituida pel turc, i les institucions democràtiques són ignorades pels Consells d'Ancians que dictaminen segons la Sharia" .
Gareth Hauer s'ha referit al sorgiment del moviment PEGIDA i ha denunciat les persecucions cap al seu partit i aquest moviment. (Actulitzat!: Recomano llegir les dues pàgines que publica diumenge La Vanguardia a les planes 3 i 4 sobre aquests grups islamòfobs, que titula "Els neonazis apunten albergs"  

Tot seguit ha parlat Enric Ravello que, a més de persentar tres llibres sobre la islamització, sobre Escòcia i Irlanda, ha insistit que les dues úniques forces polítiques estrangeres que donen suport al procés independentista català són la Lliga Nord -que ha enviat un missatge de suport a SOM-, i el Vlaams Belang de Filip de Winter. Ravello ha fet un recompte del referèndum a Escòcia en el que el sí a la independència va perdre, segons ell, a causa del vot negatiu dels pakistanesos.

El discurs més extens ha estat el de Filip Dewinter, que ha arribat a l'acte escortat per un servei de protecció policial del consulat belga, donat que aquesta setmana ha patit un intent d'atemptat a la seva segona residència, on va ser amenaçada amb una pistola la seva filla (clica per anar a la notícia), 

Ha començat el seu parlament explicant la seva recent trobada a Damasc amb el president Baixar al Assad, al que ha qualificat de lluitador contra la islamització. Tot seguit ha recalcat que el projecte de SOM d'Ester Gallego té el suport de les forces parlamentàries del FPO austriac i del Vlaams Belang, que "tots junts lluitem contra la islamització i l'amenaça del multiculturalisme". I després d'afirmar que l'Islam "no encaixa amb la civilització i cultura europea" ha deixat anar el seu discurs demagog i, des del meu punt de vista incitador a l'odi, afirmant que "qualsevol indigent, qualsevol fracasat, qualsevol criminal, o qualsevol fugitiu de la justícia de qualsevol racó del món, que ha decidit abandonar el seu país, sembla que ve o vol venir a Europa a trobat el seu lloc" I tot seguit ha afirmat que "gran part dels aturats són estrangers, i la majoria d'estrangers són aturats, i es queden aquí gràcies a que reben els ajuts de l'estat". I després de repetir el seu suport a SOM, ha acabt dient que "Nosaltres volem ser els amos del nostre país. Una Europa pels europeus, una Catalunya pels catalans, un Flandes pels flamecs!" 

L' última en intervenir ha estat la presidenta del partit i cap de llista per Vic, Ester Gallego, que ha qualificat el Primer Congrés de SOM Catalans, celebrat avui, com una acte d'afirmació "dels que estimem Catalunya front la dictadura del multiculturalisme" . I ha dit que "molestem a molts, des de la CUP i ERC fins a CiU que es van manifestar amb Unitat contra el Feixisme i el Racisme contra nosaltres, el passat 15 de novembre, quan vem fer un acte públic a Vic". Tot seguit ha manifestat que SOM Catalans són "els veritables nacionalistes  que estimen Catalunya donat que s'oposa un país multicultural ple de delinqüents i immigrants". I ha afirmat que entrarà com a regidora a l'ajuntament de Vic com a primera fita, per a que SOM creixi a tot Catalunya". I ha acabat dient que "volem recuperar la Catalunya de sempre. No volem un País Nou, com diu la CUP, volem la Catalunya de sempre dels i pels catalans!"

ES CONFIRMA EL TRENCAMENT ENTRE ELS REPRESENTANTS LEGALS DEL NOU PARTIT "PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA" I JOSEP ANGLADA

Des de feia quatre setmanes Jaume Farrerons, un dels que van donar suport a Anglada quan va  ser destituit i que va ser un dels impulsors de la nova sigla Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC), va fer diversos comunicats dient que Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC) havia trencat amb Josep Anglada, afirmació que Anglada inicialment negava dient que eren Farrerons i la seva filla els que havien deixat el partit. Fa deu dies el mateix Anglada va anunciar que es presentaria a Vic amb la sigla de Plataforma Vigatana, en lloc de la de PDxC. I ho va justificar dient-me que ell encara pugnava als tribunals per recuperar la sigla  i la direcció de PxC, per la qual cosa no podia presentar-se per PDxC, però sí pel partit local Plataforma Vigatana, que ell va impulsar abans de crear-se PxC. De tota manera Anglada continuava -i continua- utilitzant i controlant la web de PDxC, cosa que semblava confirmar que d'alguna manera era Farrerons qui havia deixat PDxC. Al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, encara hi consta Mensa com a responsable legal.

Però ahir els tres membres del Consell de Presidència de PDxC, Joan Manuel Mensa, Marta Farrerons  i Roxana Heidenreich, van publicar al 9 Nou aquest comunicat  desautoritzant a Josep Anglada: 

El president de Plataforma Democràtica per Catalunya, Joan Manuel Mensa Moreno, ha manifestat que "no sóc l'autor de la nota de premsa publicada per Josep Anglada al seu web personal anunciant en nom de Joan Mensa la celebració del congrés fundacional del partit". El Consell de Presidència de PDxC, l'únic òrgan autoritzat estatutàriament per a convocar el congrés fundacional, ha decidit que aquest no es podrà celebrar abans de les eleccions municipals i que, per tant, PDxC no es presentarà a Vic ni enlloc perquè no es donen les circumstàncies tècniques ni polítiques adients. El Consell de Presidència, d'altra banda, considera molt greu que Josep Anglada, el qual no es ni tan sols membre del partit, n'utilitzi la denominació i logo per a una pàgina web personal, tot usurpant el nom del president sense demanar permís a l'afectat. En aquest sentit, PDxC manifesta que no tolerarà la vulneració dels Estatuts per part de ningú atès que les normes establertes han de ser respectades per tothom sense excepció i demana la supressió del logo de PDxC. Exigeix també que Josep Anglada no faci cap mes publicació en nom de PDxC ni del seu president sota cap concepte. Finalment, PDxC reclamarà formalment la llista d’afiliats a PDxC que ha fet Josep Anglada en nom d’aquesta formació i que ell no tenia cap autorització per a gestionar.

Joan M Mensa

Avui Anglada m'ha confirmat el trencament amb Farrerons i amb Joan Manuel Mensa, justificant que ell encara controli la web de PDxC, pel fet que encara no li han tornat els diners que els va deixar per fer els estatuts del partit i la creació de la web. I ha expressat la seva disconformitat a les propostes de Farrerons de que PDxC fes un gir polític cap a l'esquerra.  Així doncs està clar que el projecte de PDxC no concorrerà a les properes municipals, tot i que sembla que algunes de les persones de fora de Vic que donaven suport a Anglada, recolzaran la campanya de Plataforma Vigatan, la llista de la qual, segons Anglada, estarà formada només per veïns de Vic.  

Anglada amb Jaume Farrerons

PxC ANUNCIA QUE ES PRESENTARÀ A MÉS DE 85 MUNICIPIS

Mentre el projecte de Plataforma Democràtica per Catalunya, pendent del seu primer congrés i la marxa de Jaume Farrerons, sembla que no acaba de cuatllar (Anglada segurament es presentarà a Vic per Plataforma Vigatana), Plataforma X Catalunya va celebrar ahir a Mataró el seu Consell Nacional, anunciant que ja té tancades candidatures a 85 municipis catalans. Fa quatre anys es va presentar a cent, i va obtenir 67 regidors. 

Tot i que al menys 20 del 67 regidors que va obtenir ja no continuen a PxC, ha recuperat al fundador de PxC, Mateu Figuerola, regidor de Cervera que fa sis anys va deixar PxC enfrontat amb Anglada i amb altres membres que continuen a la direcció actual.

Actualment Josep Anglada i la direcció de PxC tenen una dotzena de querelles i denúncies creuades, sigui per la legalitat de la destitució d'Anglada,  per la difusió de mails personals del fundador de PxC, per la suposada apropiació de diners per part d'Anglada, o pel suposat intent de provocar un accident de trànsit a Anglada, fet pel que el Secretari General, Robert Hernado i altres membres de l'executiva tenen una ordre d'allunyament i estant imputats per conspiració per atemptar contra càrrec públic.

Tot i que en el comunicat difós avui, afirmen que esperen superar el 67 regidors alguns dirigents i regidors de PxC reconeixen en privat que part dels seus votants, sobretot a les ciutats, poden decantar-se ara per Podemos o Ciutadans en haver sortit la immigració de l'agenda política i mediàtica. D'aquí potser l'interés d'impulsar o sumar-se al moviment islamòfob PEGIDA que ja ha anunciat una propera manifestació o acte públic a Catalunya.   PxC està agermanada o federada al Partido X La Libertad de J María Ruiz Puerta, últim president de la neonazi CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón

A Vic i a altres municipis com Esparreguera, també es presentarà SOM Catalans, impulsada per ex dirigents de PxC favorables a la independència de Catalunya

ELS REGIDORS EX PxC DE MANLLEU ENTREN AL PP, MENTRE PxC RECUPERA ALBERT SOLÀ, FILL IL.LEGITIM DEL REI, A LA BISBAL, I A L'ADVOCAT FRANCISCO BUENO. CONTINUA L'EMBOLIC DE DENUNCIES I RECURSOS AL VOLTANT DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA. CURSA DELS GRUPS ULTRES PELS AVALS ELECCIONS EUROPEES

Aquests dies els diferents grups i coalicions de l'ultradreta espanyola que tenen voluntat de presentar-se a les eleccions europees de maig, estan intentant recollir els 50 avals de càrrecs públics -poden ser regidors de qualsevol força política- que s'exigeix per presentar-se.  L'únic grup ultra, socialpatriota o identitari que els té 50 regidors és PxC, però ni es pensa presentar, ni pensa cedir l'aval dels seus regidors a altres candidatures que sí ho faran. España 2000, que té 5 regidors, ha estat recollint avals, però és molt poc probable que es presenti si bé podria deixar els avals dels seus regidors i els aconseguits d'altres a alguna candidatura ultra. El termini per presentar els candidatures amb els avals és el 21 d'abril.

Dels partits o coalicions que fa dos mesos deien que es presentarien (clica), sembla que ha caigut Unidad,que es va constituir amb l'ànim d'aglutinar diverses forces i persones que no s'hi van sumar. Continua a la cursa per la cerca d'avals, Alternativa Española (AES) que es presentarà en coalició amb la Comunión Tradicionalista Carlista i Família i Vida, sota la sigla d'Impulso Social. Lidera aquesta coalició ultracatòlica, Rafael López Diéguez, gendre del líder històric de Fuerza Nueva, Blas Piñar López.

Intenta aconseguir també els 50 avals SOLUCIONA, liderada pel director d'Alerta Digital, Armando Robles, el periodista Enrique de Diego, i l'ex dirigent de PxC Gerard Bellalta. I tal com es va escenificar a la presentació de la candidatura a Barcelona el 2 de març, han obtingut el suport de Democracia Nacional.   Democracia Nacional va proposar unificar les candidaturas de SOLUCIONA i La España en Marcha, opció que fou rebutjada per la resta de grups de La España en Marcha, cosa que va motivar l'abandonament de DN d'aquesta plataforma.

La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, està integrada ara per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Inicialment es va pensar que el Blas Piñar Gutiérrez, fill del líder de Fuerza Nueva, encapçalés la candidatura, cosa impensable ara que Democracia Nacional ha deixat La España en Marcha. Blas Piñar Gutiérrez potser hagués pogut encapaçalar la candidatura si s'hagués unificat amb la d'AES que dirigeix el seu cunyat, López Diéguez, i en la que també hi té un paper destacat la seva germana Valle Piñar.

En aquest moments hi ha diverses causes judicials contra Manuel Andrino de Falange, i Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, per exaltació de la violència, i la candidatura podria ser impugnada.

El Movimiento Social Republicano també busca els avals per presentar-se en solitari, després d'haver intentat que sorgís una candidatura unitària. Discrepa d'altres llistes donat que ni és ultracatòlic i creu que avui en dia no es pot estar reivindicant la figura de Franco. A les passades europees es va presentar amb el suport dels regidors del Partit X Catalunya de Mateu Figuerol, escindits de PxC, els qual van aconseguir  part dels avals entre regidors lleidatans. Encapçalarà la llista Juan Antonio Llopart.  També pot fer llista Falange Española y de las JONS.

Partido X La Libertad, socis espanyols de PxC, no es presenten i centren tot l'esforç en acosnseguir grups locals de cara les municipals a la comunitat de Madrid.

No crec que s'hagi d'incloure a VOX, d'Alejo Vidal Quadras en la llista de candidatures ultres, donat que no demana ni sortir de l'euro, ni recuperar el control de les fronteres amb la Unió Europea, ni és islamòfoba. Però ha obtingut el suport de Blas Piñar Pinedo, nét de Bals Piñar i de clara trajectòria ultra. També participa del projecte de VOX l'ex secretari general de Plataforma X Catalunya, Pablo Barranco, o  Ariadna Hernández, parella del regidors de PxC de L'Hospitalet i dirigent del Casal Tramuntana, Alberto Sánchez.

PxC VOL RECUPERAR MILITANTS I REGIDORS QUE VAN MARXAR, PERÒ ELS DE MANLLEU I RODA VAN AL PP

Plataforma X Catalunya, que no es presenta a les europees ni sembla que tampoc ho farà a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries de novembre, centra els seus esforços en recuperar regidors i militants que havien marxat aquest últims anys, i en enfortir les candidatures de les municipals de 2015.

No obstant els tres regidors de Manlleu, Antoni Sánchez, Francesc Polo i Humilde Cordero, i Sebastià Povedano de Roda de Ter, que van abandonar PxC fa uns mesos, no tornaran a PxC després de la destitució d'Anglada, sinó que han ingressat ja al PP. 

De fet un dels problemes més importants que té PxC es reconstituir el partit a Osona i no té cap cara potent per encapçalar la candidatura de Vic, donat que el regidor Joan Carles Fuentes que serà el nou portaveu de PxC a l'ajuntament de Vic si el secretari municipal i l'alcalde donen per ferma l'expulsió d'Anglada, ni viu a Vic  -ha viscut aquest últims anys a Calafell-, ni té actualment més lligams amb Osona que el ser regidor de PxC.

 

 SOLÀ I BUENO TORNEN A PxC

A qui si que ha recuperat PxC ha estat a l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán -el que amb la seva companya cubana em va posar les querelles-, i al suposat fill il·legítim del rei, Albert Solà, de la Bisbal d'Empordà. Tots dos van deixar el passat desembre PxC denunciant les idees racistes, islamòfobes i el passat terrorista i violent d'alguns dirigents de PxC, que per cert continuen a PxC. 

Plataforma per Catalunya té actualment dos regidors a Olot (tot i que es dubte de la lleialtat d'una per la seva amistat amb Anglada), un regidor al municipi de Palafrugell, Eduard Guerra, i en conserva un dels tres que va obtenir a Salt. Els dos regidors saltencs que van abandonar PxC descarten tornar-hi. Ara Plataforma vol fer enfortir grups de cara a les properes municipals a la Bisbal de l’Empordà i a Torroella de Montgrí.

Albert Solà, que diu ser fill del Rei, torna a PxC

L'advocat Fco Bueno, a la dreta de la foto, també torna a PxC

L'EMBOLIC JUDICIAL DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA I LES DENÚNCIES CREUADAES PER L´ÚS DELS DINERS, L'USURPACIÓ DELS COMPTES DE CORREU, FACE I TWITTER, LA RETIRADA DEL CARNET DE CONDUIR, I EL JUDICI PER L'AGRESSIÓ DEL 22 D'ABRIL DE 2012

Mentre Joan Carles Fuentes intenta que el proper Ple del 7 d'abril, ell sigui el nou portaveu de PxC i Anglada i Marta Riera passin a ser regidors no adscrits, Anglada ha recorregut la seva destitució, el Consell Executiu en el que es va acordar, donat que a ell se li va dir que s'havia desconvocat, i també ha recorregut la seva expulsió del partit. No està gens clar que ni l'alcalde de Vic ni el secretari acceptin que es faci fora a Anglada i Riera del grup municipal ni el canvi de portaveu. Més a més sobre Marta Riera encara no s'ha dictat l'expulsió de PxC.

Mentre, Anglada i Marta Riera han denunciat als qui van fer el Consell Executiu del 8 de febrer per l'usurpació i violació dels comptes de correu electrònic, facebook twitter i blog. Així, abans de que Anglada rebés la trucada d'un advocat dient-li que havia estat destituït, un informàtic del grup de PxC de Sant Boi va accedir als comptes de correu d'Anglada i Riera, canviant les contrasenyes d'accés i apoderant-se dels correus polítics i personals dels dos, fet que sense cap mena de dubte és un delicte castigat amb presó. Simultàniament l'informàtic va desactivar sense comunicar-ho a Anglada ni Riera els comptes de facebook i twitter de tots dos i el blog del president.

Per la seva banda l'actual direcció de PxC ha denunciat a Anglada per l´ús dels diners de PxC, al que ha respost Anglada que el tresorer i regidors de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, coneixia o havia de conèixer els comptes des de feia tres anys. 

 A Ordóñez, que es considera un dels principals impulsors de la Valkiria de destitució, feta des de L'Hospitalet, on ell és regidor, ja se l'anomenava en certs cercles el Claus Von Stauffenberg de PxC, per la gran semblança física. Stauffenberg va ser qui va liderar el 1944 la frustrada operació Valkiria per assassinar Hitler. I com a la Valkiria contra Hitler, mentre es feia la reunió de destitució es van tallar les comunicacions de correu i xarxes socials d'Anglada.

La semblança Daniel Ordóñez i Stauffenberg, cervells de les Valkiries.

 

Hi ha també el tema del carnet de la retirada del carnet de conduir d'Anglada, vinculat al proper judici per la denúncia cap Anglada d'agressions a uns joves el 22 d'abril de 2012. Anglada afrontarà aviat el judici per agressions i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ètnics, contra uns joves -un "de casa" i l'altre d'origen magribí-, amb els que es va creuar a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012 passades les 20 hores, als que, segons l'acusació, hauria agredit al crit de "moros de merda". 

En demanar-se, tal com es preceptiu els antecendent penals de l'acusat, s'ha confirmat el que alguns ja sabíem (però no en teníem la prova) que Anglada va ser condemnat a Madrid per conduir sota els efectes de l'alcohol i negar-se a fer la prova d'alcholemia, al crit de "soy Anglada de Vic, persigan a los moros" la nit del 18 de setembre de 2009 a la Plaza Oriente, en ser atutat en un control de la policia municipal. 

Així va tenir el carnet retirat fins a finals de 2013. Més a més sembla que hi havia una sanció administrativa de pèrdua de punts que va solventar el 13 de febrer d'aquest any quan va anar a la Direcció General de Tràfic de Barcelona (La Campana) on es va fer veure de manera "angladiana" demanant que l'atenguessin sense agafar número, cosa a la que es van negar els funcionari de Tràfic i va haver d'esperar el seu torn.

I si Anglada tenia el carnet retirat, llavors resulta que va fer un quebrantament de condemna el 25 d'abril de 2012 quan, mentre es produïa una manifestació de protesta davant del seu domicili per la presumpta agressió de dos dies abans, va sortir amb el cotxe del parking del seu domicili i un jove independentista li va trencar el retrovisor. Tot i que Anglada diu ara que aquell dia conduïa la Marta Riera, segons el l'informe i el testimoni al jutjat de la policia municipal per aquest incident, consta que qui anava al volant era el regidor Josep Anglada.  

Clica per escoltar tertúlia sobre l'ultradretra a Ràdio 4, ves al minut 30 
Programa a Matí a 4 bandes d'Antoni Marín