FISCALIA I ADVOCAT DE J PASTOR DEMANEN LA CONDEMNA DE J GÓMEZ MONTERO PER L'AGRESSIÓ DINS L'AJUNTAMENT DE S.COLOMA, I QUE S'IMPUTI PER FALS TESTIMONI AL SIMPATITZANT J. ALBARRACÍN. LA DEFENSA DE G. MONTERO RENUNCIA A QUE DECLARI EL REGIDOR DE PxC E. ESCRIBANO DESPRÉS DE QUE ES CONTRADIGUIN MONTERO I ELS SEUS TESTIMONIS

Juan Gómez Montero (PxC) i Jordi Pastor (Gent de Gramenet) en començar el judici

Dijous vinent se sabrà la sentència del judici per les denúncies creuades per agressió, entre el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, i el regidor i cap de PxC a Santa Coloma, Juan Gómez Montero, pels fets ocorreguts el 12 d'abril (clica). Tal com ha anat el judici, on Gómez Montero i els testimonis que aportava en favor seu s'han contradit, renunciant el seu advocat a fer declarar al regidor de PxC Esteban Escribano, penso, per no empitjorar encara més la cosa, sembla clar, no només l'absolució de Jordi Pastor i la condemna, segurament, a 30 dies de multa, a Gómez Montero, sinó que la jutge, a petició de la Fiscalia i de l'advocat de Pastor, podria obrir un procediment penal per fals testimoni contra el simpatitzant de PxC, Javier Albarracín.

La regidora de Gent de Gramenet, Guida Martín, el treballador de GdG, Jordi Pastor, i el seu advocat
       
              LA VERSIÓ DE GÓMEZ MONTERO

Compareixien al judici el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, i el regidor i cap de PxC a St Coloma de Gramenet com acusats i acusadors, amb denúncies creuades per agressió a la sala de la fotocopiadora dels despatxos municipals de l'Ajuntament, succeïda el 12 d'abril a les 13 hores i vint minuts. 

Primer ha declarat Juan Gómez Montero que s'ha ratificat en que el 12 d'abril, a les 13 hores i 20 minuts, després del quart d'hora de concentració al carrer contra les retallades, en pujar als despatxos municipals, ell no va agredit a Pastor. Segons la seva versió, ell va veure com de la fotocopiadora sortien uns papers que amb comentaris i l'anagrama de PxC, i en anar a agafar-los, Jordi Pastor -que era qui havia fet imprimir aquells fulls-, li va donar un cop de puny al clatell. Afegí que eren presents Javier Albarracín i Ángel Martínez Gómez, militants de PxC i el regidor  Esteban Escribano.

A la pregunta de si els fets havien passat al migdia, com era que no posés la denúncia fins al vespre, digué que no va anar a l'hospital fins aproximadament les 16,30 i posteriorment posà la denúncia. La jutgessa i l'advocat de Pastor recordaren llavors que l'informe d'urgències deia que hi havia anat a les 19 hores. 

A la pregunta si aquell dia anteriorment hi havia hagut alguna conversa o incident entre ells digué que no. 

A les preguntes de perquè no havia posat la denúncia ni havia anat a l'hospital fins després que s'hagués fet el comunicat dels grups municipals i aquest sortís als mitjans digitals de El País, Periódico i l'ARA, va manifestar desconèixer en aquell moment del dia dels fets, que s'hagués fet el comunicat i si no anà fins més tard a l'hospital va ser perquè va ser llavors quan va començar a tenir marejos.

A la pregunta de perquè no va dir res a ningú que no fos del seu partit de que havia estat agredit, no donar cap motiu clar.

 LA VERSIÓ DE JORDI PASTOR

Per la seva banda Pastor explicà que a les 11,30 mentre feia fotocòpies, Gómez Montero li digué: "Hombre, ¡El valiente, el valiente!", i li preguntà què estava imprimint, al que havia respost Pastor, que "no tinc perquè explicar-t'ho".

Segons Pastor a les 13,20, després de la concentració coincideix amb els regidors Gómez Montero i Esteban Escribano, que eren amb dues persones més a la fotocopiadora. Llavors Gómez Montero tornà a preguntar-li què estava imprimint i li hauria dit: "Ratilla, aquí no hay cámaras y te puedo dar una hostia", per acte seguit agafar-li Gòmez Montero el full que es trencà en dos i donar-li un a ell un cop puny a la cara.

Pastor explicà que sortí de l'habitació, donant una patada a la porta, es creuà amb la regidora de GdG, Guida Martín, a qui digué que l'havien agredit, i baixà a la porta principal de l'Ajuntament i explicà al policia que estava de guàrdia i a la gent que encara concentrada al carrer, que Gómez Montero li havia donat un cop de puny a la cara. Tot seguit anaren a l'hospital i a posar la denúncia als mossos. 

Llavors, al voltant de les 3, el va cridar l'alcaldessa que convocà una junta de portaveus de la que va sortir un comunicat signat per l'alcaldessa i els portaveus del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA, i GdG condemnant l'agressió.  

ELS TESTIMONIS DE PxC ES CONTRADIUEN

En ser cridats els testimonis, la jutgessa els informà que mentre els acusats denen dret a no respondre i a mentir, els testimonis no; i si menteixen poden ser imputats per un delicte penal.

El primer en declarar va ser el militant o simpatitzant de PxC, Ángel Martínez Gómez, el qual digué que no estava a la fotocopiadora sinó al despatx de PxC, no va veure els fets, però sí que Gómez Montero li  digué que havia estat agredit per Pastor.

Després va entrar a declarar Javier Albarracín que es contradí ell mateix a mida que l'interrogava la jutgessa, la fiscal  i l'advocat de Pastor. Primer digué que el cop l'havia donat Pastor per darrera, després que no havia vist com havia anat, després que tot va ser molt confús, i després que Gómez  Montero i Pastor van agafar tots dos a l'hora el full (fet que havia negat Gómez Montero) en uns situació ràpida que no va saber explicar i va qualificar com "un forcejeo" en el que Pastor hauria colpejat a Montero, sense aclarir com donat que no ho va veure bé.

En aquell moment l'advocat de Gómez Montero digué que renunciava a fer entrar a declarar al regidor de PxC, Esteban Escribano, present als fets, sembla, per evitar més contradiccions que no afavorien a Gómez Montero.

L'última en declarar va ser la regidora de GdG, Guida Martín, que tot i no haver vist els fets, veié com sortia Jordi Pastor amb mala cara i li deia "vaig avisar als municipals que el Montero m'ha donat un cop de puny a la cara". Martín també explicà que segons la conversa que havia mantingut per telèfon Gómez Montero amb un tinent d'alcalde a les 5, el regidor de PxC es queixà de que s'hagués fet el document, però no digué res d'haver estat agredit.

Escoltades totes les parts, la Fiscal i l'advocat de Pastor, en base a la cronologia dels fets (que Gómez Montero no anés a l'hospital fins les 19 hores, després que es fes pública l'agressió i el comunicat de condemna) i les contradiccions dels testimonis de PxC, coincidiren en demanar l'absolució de Pastor i la condemna de Gómez Montero a una multa de 30 dies i a indemnitzar a Pastor, i en que s'iniciés un procés per delicte penal de fals testimoni contra Javier Albarracín. L'advocat de Gómez Montero demanà la condemna de Pastor i l'absolució del seu client. Dijous vinent sentència.

El regidor, Esteban Escribano (al costat de Gómez Montero al Ple), no ha declarat en renunciar l'advocat de G. Montero, sembla, per no empitjorar més la situació després de les contradiccions entre Montero i els seus testimonis.

Twitt que va fer Anglada després dels fets. A sota tuit d'una ex dirigent de PxC que deixà el partit fa uns mesos i insinua si hauria estat un muntage o sobredimensionada com, segons ella, l'agressió que va partir fa un any el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez.

DEMÀ JUDICI PER LA DENÚNCIA D'AGRESSIÓ DE GÓMEZ MONTERO A JORDI PASTOR EL 15 D'ABRIL AL MIGDIA DINS L'AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA, I PER LA CONTRADENÚNCIA QUE POSÀ G.MONTERO CONTRA PASTOR HORES MÉS TARD

COMUNICAT DE GENT DE GRAMENET:
Llegir a Alerta Solidària (clica) 

Demà dijous dia 13 de juny de 2013 tindrà lloc el judici per l’agressió que el nostre company Jordi va patir a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, per part del regidor i portaveu de Plataforma per Catalunya, Juan Gómez Montero.El judici està previst celebrar-se a les 11.10h als jutjats de Santa Coloma.

Val a dir que el judici ha estat suspès tres cops. Els dos primers cops perquè no trobaven al regidor (que ja va ser condemnat per agressió en el ple d’investidura) i una tercera vegada per ajuntar els dos processos, ja que més tard ens vam assabentar que aquest individu va denunciar en Jordi també.

Així, totes les persones que vulguin donar suport a en Jordi i mostrar rebuig al feixisme d’aquests energúmens, ens veiem demà dijous a partir de les 10.30h a la porta dels jutjats de Santa Coloma.

NO PASSARAN!

Llegiu també el següent article que ens il·lustra el perfil d'aquest individu. "Les altres declaracions de Gómez Montero: Feixisme a cara descoberta"

---------------
He demanat a Juan Gómez Montero si havien fet algún comunicat i només m'ha confirmat que tant Pastor com ell assisteixen en la doble condició de denunciants i denunciats.


 Informació sobre l'agressió del 15 d'abril dins l'Ajuntament (clica)

Informació sobre el tuit de Gómez Montero sobre Guillem Agulló (clica) 

Tuit de j Gómez Montero en memòria del líder dels Boixos Nois Sergi Soto jutjat per defensar la mort d'homosexuals, jueus i immigrants 

COMUNICAT DE PxC DE ST COLOMA SOBRE ELS TUITS I L'UTRAESQUERRA (clica) 

EL JUTJAT CONTENCIÒS DE GIRONA ANUL·LA LA MULTA DE 4.500 EUROS PER MANIFESTAR-SE CONTRA PxC L'AGOST DE 2011 A SALT, I EL FISCAL DEL VENDRELL DEMANA ABSOLUCIÓ DEL MILITANT DE LA CUP DENUNCIAT PER INJÚRIES A PxC

Aquest matí hi hagut dos judicis en relació a l'acció o opinions dels grups antifeixistes o antiracistes. 

       El primer ha estat la vista al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona, del recurs contra la multa de 4.500 que el Departament d'Interior va imposar a Sílvia Raspau i Mustafà Shaimi, en haver estat considerats organitzadors de la manifestació antifeixista que va recórrer els carrers de Girona i Salt el 27 d'agost del 2011. Aquella manifestació es va fer en resposta a una altra manifestació sota el lema "Contra la mesquita i els traïdors!", que finalment no va ser autoritzada- de PxC contra la construcció d'una mesquita a Salt i demanant que tornessin l'acta de regidors el dos regidors de la llista de PxC a Salt que van sortir de Plataforma.

         La jutgessa ha dictat sentència de viva veu al final de la vista, declarant nul·la la sanció, mentre una quinzena de persones es concentraven a l'entrada de la sala de vistes per donar suport al multats.

       El Departament d'Interior, sota les ordres de Felip Puig, va imposar una sanció de 4.500 euros als considerats organitzadors de la manifestació antifeixista que es va fer a Salt l'agost del 2011. Felip Puig va justificar l'import de la sanció per l'actitud "hostil i agressiva" dels manifestants i perquè assegurava que la mobilització no es va comunicar "en els termes i terminis que fixa la llei".

         El lletrat dels dos sancionats, Benet Salellas, ha recordat que a Girona es fan moltes concentracions i mobilitzacions sense demanar permís ni a la policia ni al Departament d'Interior que no creen cap mena d'alteració ni provoquen incidents i no són multats. Salelles ha dit que Interior va multar dos activistes sense identificar-los 'in situ' i sense saber si realment eren o no els organitzadors de la concentració. Durant la vista, l'instructor de l'atestat que van redactar els Mossos d'Esquadra ha explicat que va anar plasmant al document el que veien els agents".

        

         La jutgessa ha ressaltat que l'atestat està redactat sempre de forma "impersonal" sense identificar qui són els agents testimonis de cada fet, ni queda acreditat la participació dels multats com a organitzadors. Així, tal com ha dit de viva veu en acabar, com que es podria tractar d'una denúncia "anònima", sense denunciant darrere, anul·lava la sanció. Raspau i Shaimi ja han dit que esperen recuperar el 4.500 euros que ja han pagat. De tota manera Interior ho pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia.

      

 Shaimi i Raspau, aquest matí al judici (foto Diari de Girona)

Manifestació que va motivar la multa

       Ara caldrà veure què passarà amb el cas similar, de la manifestació del 22 d'abril de 2012 a Vic, per la que Interior va posar una multa de 1.500 euros a pagar entre els vigatans, Núria Serra, Xevi Vilà, i un jove de Manresà a qui Interior va considerar organitzadors de la manifestació. 

 Manifestació "no comunicada" del 22 d'abril de 2012 a Vic, motiu de la multa de 1.500 euros

EL FISCAL DEL VENDRELL  DEMANA LA ABSOLUCIÓ DEL JUTJAT PER DIR QUE PxC ÉS RACISTA I FEIXISTA.

       D'altra banda també s'ha celebrat aquest matí la vista oral al Jutjat n 1 del Vendrell del judici de faltes contra Rubèn Suan, membre de La Trinxera i la CUP del Vendrell, per suposades injúries, en haver qualificat PxC de “racista i feixista”. El judici ha durat només 25 minuts i s'ha fet a porta tancada a petició del jutge. Fora hi havia unes 25 persones amb una pancarta.

        En nom de PxC ha comparegut el regidor Juan Carrasco, que no ha estat acompanyat ni per cap advocat, ni tampoc ha comparegut el Vicepresident del partit i cap de llista del Vendrell, August Armengol.

       L'advocada Carla Vall ha fet una àmplia argumentació de sentències similars, segons les quals aquestes manifestacions no serien injurioses, i el fiscal ha coincidit amb la defensa en dir que no hi havia falta ni delicte i ha reprovat a PxC per portar el cas als tribunals.

           A la sortida de la vista Carrasco s'ha queixat de l’actitud del fiscal, que “no defensa la veritat, persegueix la PxC” i ha dit que era fals que PxC "fos racista, perquè ser-ho a Espanya és un delicte i no ho som. Una altra cosa seria ser feixista que és una opció políca com qualsevol altra" (clica per escoltar declaracions de Carrasco sobre ser feixista)
     Rubèn Suan, en acabar el judici ha manifestat que  "PxC és un partit racista i feixista, no ens cansarem de dir-ho independentment de la sentència del judici. És qüestió de dignitat i no farem servir eufemismes perquè seria un acte de covardia”. La sentència es coneixerà d'aquí uns dies. I el 29 de juny al matí, manifestació contra el fexisme i el racisme.

 Foto s'avui a la porta dels Jutjats del Vendrell

Dijous dia 13 de juny se celebrarà a Santa Coloma de Gramenet el judici per les denúncies creuades entre Juan Gómez Montero (cap de PxC a Santa Coloma) i el treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor. PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet van fer un comunicat denunciant que Gómez Montero havia agredit a Pastor,  si bé Gómez Montero va denunciar hores més tard a Pastor. Es farà concentració de suport a Jordi Pastor (clica)

DEBAT A GIRONA SOBRE EL RACISME, AMB INTERESSANT INTERVENCIÓ -no prevista- DE DOS EX CANDIDATS DE PxC I DEL PISCÒLEG ANDRÉS DI MASSO. Dilluns vista al jutjat del recurs a la multa de 4.500 euros per manifestar-se.

.

Avui a la tarda he participat al Centre Cívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia (Girona) al debat  RACISME? CAL ACTUAR? COM? , organitzat pel Grup antirepressiu de Girona i Salt. 

 

       Hem intervingut Andrés Di Masso, psicòleg social, i jo mateix, per tenir després un interessant col·loqui.Hi han assistit una trentena de persones.

      Di Masso ha fet un exposició sobre els motius del racisme, destacant que no és una propietat individual i racional de l'ésser humà, argumentant que prové de la societat i de la massa. Així, després de recordar la manca de diferències racials reals entre les persones, ha explicat com es crea una cultura en base a la diferència.

       Jo m'he centrat en explicar com en aquest moment es donen unes condicions socials a Europa com les que es van viure els anys 30 en néixer el nazisme. He explicat també els orígens de Plataforma X Catalunya i les contradiccions del seu discurs, parlant de les últimes polèmiques viscudes dins de PxC per actuacions contradictòries de Josep Anglada o de les piulades justificant la mort de Guillem Agulló o defensant el llegat del nazi català, Sergi Soto, líder dels Boixos Nois fetes pel regidor de Santa Coloma, JUan Gómez Montero. 

      Evidentment hm parlat de com el racisme o la xenofòbia política pot desembocar en accion s criminals com la mort del jove Clément Méric. Tant Di Masso, com ja mateix hem explñicat que no hi ha una receptà o estratègia única per combatre el racisme a nivell socials i polític.

       Els organitzadors de l'acte han recordat que dilluns hi haurà la vista als Jutjats de Girona pel recurs contra la multa de 4.500 euros per manifestar-se a Salt i Girona l'agost de 2011 contra el feixisme i el racisme de Plataforma x Catalunya (clica per anar a l'explicació i fotos del cas). Per això  el  Grup Antirepressiu (clica) ha reprès la campanya de solidaritat amb diversos actes.

     Ha resultat molt interessant el col·loqui, quan en el debat ha fet una llarga intervenció Wilfredo Sánchez, d'origen dominicà, i número 8 de la llista de PxC a Salt, sobre el racisme, els motius de la discriminació, i com ell va acabar entrant a PxC. També ha justificat el seu ingrés a PxC, el saltenc, ex militant de la CUP, Carles Bonet, cap de llista a les municipals  i ara regidor no adscrit. Diferents militants del Grup Antirepressiu han debatut amb Bonet i Sánchez sobre la seva entrada a PxC.

Molta sort dilluns al jutjat per en Mostafà i la Sílvia!

Andres Di Masso,  a la meva esquerra. A la meva dreta, els dos ex membres de PxC.

GÓMEZ MONTERO POC ABANS QUE LI TANQUIN EL TWITTER FA UN TWITT D'HOMENATGE A SERGI SOTO, LÍDER VIOLENT DELS BOIXOS NOIS

Poc abans que twitter suspengués ahir el compte del regidor de PxC de Santa Coloma Juan Gómez Montero per celebrar o justificar la mort de Guillem Agulló, en el tuit comentat abans, i quan ja es coneixia la mort de Clément Méric a Paris, va fer aquesta piulada o defensa la persona de Sergi Soto, que va ser líder del Boixos Nois, jutjat per diversos delictes violents i d'opinió. Reprodueixo a sota l'article que vaig publicar a El País pel minut de silenci que es va fer al Camp Nou després de la seva mort en estranyes circumstàncies, explicant el seu historial.

       Aquesta nit Montero ha fet unes declaracions a La Directa explicant que Agulló "era com aquest nano de París que no anava pel món repartint flors, 

referint-se a  Clément Méric, assassinat dimecres al vespre.

     Linko a sota altres dos articles de El País on parlo també de Sergi Soto i de com la impunitat legal de les seves declaracions a Informe Semanal, va motivar la introducció en el Codi Penal l'any 1995 dels articles 510 (incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de raça....) i el 607-2 (justificació, negació o aplogia del genocidi) 

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS, article que vaig publicar a l'edició de Barcelona de El País el 13 de gener de 1998, després de la mort de Sergi Soto i el minut de silenci per ell al Camp Nou.
 

HOMENAJE A NUESTROS NAZIS
El País (Catalunya) 13 de gener de 1998
El lamentable minuto de silencio guardado en el Camp Nou el pasado sábado 20 de diciembre en memoria de Sergi Soto, miembro de los Boixos Nois con un amplio historial neonazi, refleja una vez más las contradicciones del sistema democrático a la hora de afrontar las amenazas fascistas y racistas. Una intolerancia que es capaz de hacer callar a todos, políticos y autoridades incluidas, al concluir el año internacional contra el racismo. Pese a que la directiva del Barça y sus servicios de seguridad han querido desdramatizar el hecho, pone en evidencia la fuerza de los grupos intolerantes y violentos que crecen en el seno de la sociedad y en ocasiones, como se da en algunos campos de fútbol, incluso son financiados y apoyados para animar los colores o insultar al contrario.

Sergi Soto era miembro activo de los Boixos Nois y había sido juzgado por agredir a un magrebí en Esplugues, apuñalar a un simpatizante del Español, y lo que es más grave aparecer en Informe Semanal defendiendo las agresiones contra africanos y minorías sexuales. Algunos medios informativos han confirmado estos días la tesis de que periódicamente se producen trasvases de hinchas de las Brigadas Blanquiazules a los Boixos Nois y viceversa, y que grupos de skins muy violentos han conseguido hueco y acomodo en la Grada Jove.

No hay que olvidar que en las tribus urbanas como los skins, no es la ideología lo que genera el grupo, sino a la inversa: es la dinámica del grupo lo que produce una ideología con la que autoalimentarse y justificarse. Una ideología la mayoría de los casos totalitaria, simple, sin base moral ni científica, sin principios filosóficos universales ni solidarios. La exaltación del grupo, el desprecio de los otros, la asunción de unas consignas sin fundamento que tras ser repetidas una docena de veces a coro se convierten en verdad inmutable. I a estos grupos llegan a menudo personas débiles, sin una personalidad afianzada que necesitan de un colectivo en el que sentirse fuertes. Evidentemente muchos jóvenes que asumen estética skin y se vinculan en mayor o menor grado a dichos ambientes el fin de semana, al cabo de un o dos años, por evolución personal o porque la novia de turno se cansa de la música de máquina y le apetece ir a bailar sala, acaba enterrando para siempre las botas y la cazadora bómber. Pero en el fútbol se dan unas circunstancias singulares que prolongan los años de militancia tribal.

De entrada el enemigo existe y está allí cada sábado o domingo en el estadio para ser abroncado e insultado. El grupo no es algo abstracto diluido en alcohol o pastillas la noche del sábado, sino unos centenares o un millar de compañeros con los que canaliza partido a partido unos gritos, unas consignas, comparte una estética -no siempre skin-, unas banderas y bufandas, y un ritual del que él es un miembro activo y singular, afianzando su yo personal. Un yo que se crece cuando al andar por la calle la gente se aparta y les mira con miedo.

Puestos a ser cínicos posiblemente es mejor que estén allí gritando contra el equipo contrario, contra el árbitro o contra los propios jugadores y el palco si el equipo no gana, que en la calle. Aunque con ello el club por activa o por pasiva se convierta en escenario o lugar de encuentro de jóvenes que realizan de manera continuada apología del odio racial y exaltación de la violencia irracional. Y allí, en el estadio, en tantas ocasiones son utilizados como infantería cañera por los clubs para animar, aunque luego se les escapen de las manos. En unos equipos como el Atlético de Madrid y su Frente Atlético, estas actitudes intolerantes y violentas han sido alentadas por su directiva encarnada por un presidente que no se corta a la hora de agredir delante de la cámara o hacer manifestaciones racistas. En otros como el Barça o el Español, la utilización que sectores de las directivas han hecho de los Boixos Nois y las Brigadas Blanquiazules ha sido más ambigua y solapada. Pero que nadie se engañe: Si el Barça desea ser más que un club o se considera el alma de Cataluña, en su Grada Jove, en la infantería de su afición tiene a personajes nefastos, a delincuentes potenciales o confesos, que en ocasiones utiliza y apoya, y luego cuando se les van de las manos, en virtud de interés general, les hace concesiones y obliga a todos, autoridades incluidas, a rendir homenaje, a guardar un minuto se silencio en exaltación de un nazi. Obliga a hacernos a todo partícipes y tolerantes de un acto de apología del fascismo, como hacían aquellas débiles democracias europeas de los años treinta que para no enojar a Hitler, puesto que enfrentarse con él sería peor, pactaron tratados de amistad con él olvidando quien era, que decía y que hacía.

Posiblemente para la policía nacional y los mozos de escuadra, tener a los nazis catalanes agrupados en la grada del Camp Nou les facilita su tarea de investigación y filiación. Sabe mejor quienes son, sólo hay que esperar a que cometan el delito. También es mejor que se desfoguen contra el Madrid o contra el árbitro, que dando leña en la calle. Pero hoy saben que bloqueando el túnel de acceso a una grada consiguen hacer callar a todo el campo, paralizan un minuto el partido, consiguen que la televisión homenajee a sus muertos. No sólo son los viejos de la calle o los "negros y moros" que se apartan de ellos en la calle porque les tiene miedo. Fue todo el estadio, fue el partido, fue la televisión, fue de alguna manera toda Cataluña que se paró un minuto por alguien que no era el presidente de una peña que sin ganar un duro hacía de entrenador de chicos en Mollerusa o Nou Barris. Se homenajeó a un nazi confeso, a alguien que era un símbolo para muchos Boixos Nois pues se atrevió a decir en televisión, según ellos, las cosas por su nombre. Sin duda se sienten más fuertes que antes. Sin duda continuará.

Xavier Rius Sant
--------------------------
Posteriorment el 29 de juliol de 2000 vaig publicar aquest altre article a El País, que sí que es troba a l'hemeroteca ¿Qué hará Gaspart con los Boixos Nois? (clica) en el que parlo també de qui era Sergi Soto.
El 8 de setembre de 2003 publico a El País "¿El fin de los Boixos Nois?"

En aquest article a El País, l'any 2008, explico com el cas de Sergio Soto va motivar la modificació del Codi Penal: Odio racial con impunidad, El País 8 de març de 2008  

JUAN GÓMEZ MONTERO, CAP DE PxC DE ST COLOMA RESPON A QUE ANGLADA VOTÉS A FAVOR DE DONAR UN CARRER A GUILLEM AGULLÓ, DIENT QUE ERA UN F. DE PUTA I ESTÀ BÉ ON ÉS (mort a la tomba)

 ACTUALITZAT, A LES 9 DEL VESPRE. TWITTER SUSPÈN EL COMPTE DE JUAN GÓMEZ MONTERO. QUÈ FARA PxC DESPRÉS DEL TWITT D'ANGLADA DESAUTORITZANT-LO?
AQUESTA DESAUTORITZACIÓ NO ELIMINA EL MALESTAR DE REGIDORS METROPOLITANTS I ELS SOCIS ESPANYOLS DE PARTIDO X LA LIBERTAD PEL FET QUE ANGLADA VOTI A FAVOR DE LA PROPOSTA DE LA CUP DE POSAR UN CARRER A GUILLEM AGULLÓ
Més informació actualitzada, amb el tuit d'homenatge al líder violent dels Boixos Nois, Sergi Soto, mort fa anys (clica)

--------------------------
Juan Gómez Montero, cap de PxC a Santa Coloma de Gramenet,  ha mostrat via twitter (clica) aquesta matinada el seu punt de vista sobre el fet que els 5 regidors de PxC de Vic votessin dilluns a favor de posar el nom del jove antifeixista valencià, Guillem Agulló, assassinat fa 20 anys, a un carrer de Vic, tal com explico aquí (clica).     

Així Gómez Montero ha escrit que "Guillem Agulló era un fill de puta que està molt bé on està ara mateix".     

Gómez Montero acostuma a tensionar els plens de St Coloma fins a límits impensables, ha estat condemnat per una agressió el dia que es va construir el Ple fa dos anys, i està pendent de judici per la denúncia  d'agressió al treballador de Gent de Gramenet dins les dependències municipals.

Aquest tuit, que semblaria celebrant la mort de Guillem Agulló, s'ha fet poc després que el jove antifeixista francés Clément Méric fos atacat a París per tres militants d'extremadreta, quedant en mort cerebral (clica per llegir notícia).

El cert és que és la segona vegada en un mes que diversos dirigents municipalistes de PxC discrepen del que vota Anglada a Vic. Així ara fa un mes, mentre a municipis com Santa Coloma o L'Hospitalet, PxC presentava mocions contra la independència, o declarar la ciutat lliure d'independentisme, Anglada va votar a favor d'una moció de l'Associació de Municipis per la Independència, demanant la supressió de la Delegació i Subdelegacions del Govern central i la retirada de les sancions i expedients a ajuntaments per penjar la bandera estelada en lloc de l'espanyola.

           

Gómez Montero, amb ulleres, al costat d'Anglada
ANGLADA ES DESMARCA AMB UN TWITT DE GÓMEZ MONTERO:
¿Quedarà només en un twitt o una declaració com ha passat amb accions d'altres regidors com fotografiar-se "brazo en alto" amb l'esvàstica o la creu celta o dir que un immigrant mort és un gasto menys per la sanitat (Alberto Sánchez, Albert Pericas i altres...)? 

DIVENDRES PARTICIPO EN EL DEBAT "COM ATURAR EL RACISME?" A CAN NINETES, Girona, tocant a Salt, en el marc dels actes en solidaritat amb els multats per manifestar-se. Lamentablement haurem de parlar de l'assassinat de Clément Meric.

El 11 de juny se celebrarà als jutjats de Girona el recurs contenciós-administratiu contra la multa de 4.500 euros imposada pel Departament d’Interior contra dues persones per haver-se manifestat a Salt l'agost de 2011 contra el feixisme i el racisme de Plataforma x Catalunya. Per això  el  Grup Antirepressiu de Girona (clica) ha reprès la campanya de solidaritat amb diversos actes.

El proper és el debat del divendres 7 de juny, a les 19 hores, a Can Ninetes, on intervindré en el debat RACISME? CAL ACTUAR? COM?

Serem a la taula:

Andrés Di Masso, psicòleg social. 

Jamal El Meziani, Membre de Catalunya plural de Vic.

Xavier Rius, periodista i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. 

En Jamal explicarà l'experiència del creixement de PxC a Vic i de les accions fetes per combatre el seu discurs i en favor de la cohesió social. Jo em centraré en perquè en aquest moments creix l'extremadreta a Catalunya i Europa i les diferents estratègies dels partits, institucions i moviments socials per aturar-la.

LAMENTABLEMENT HAUREM DE PARLAR DE L'ASSASSINAT DE CLÉMENT MERIC

Event de Facebook de l'acte

Foto de la manifestació del 27 d'agost de 2011 a Salt, motiu de la sanció.

 Anglada intentant entrar al Ple del 24 d'agost de 2011 on Torramadé va suspendre per un any l'obertura de centres de culte. Foto: El País.

Ara fa un any, el divendres 15 de juny de 2012 ja es va fer un acte en solidaritat amb els multats al Teatre de Salt, en el marc En el marc de la presentació de la revista Universalt.

El Departament d'Interior també ha multat tres membres de les coordinadores antifeixistes d'Osona i Manresa per manifestar-se a Vic el 22 d'abril de 2012, amb motiu de la Diada del Partit de PxC, fet que ha generat també diversos actes en solidaritat a Manlleu i Vic (clica)    

Antifeixistes manifestant-se pacíficament a una de les entrades del parc on PxC feia la Diada del Partit el 22 d'abril de 2012, cosa que ha motivat una sanció d'Interior.

EL PLE DE VIC ACORDA AMB EL VOTS DE TOTS ELS GRUPS (TAMBÉ PxC) DONAR EL NOM DE GUILLEM AGULLÓ, MILITANT ANTIFEIXISTA VALENCIÀ DE MAULETS ASSASSINAT FA 20 ANYS, A UN CARRER. L'alcalde diu que no permetrà que els locals municipals s'utilitzin per una oficina jurídica de PxC que discrimini als veïns segons l'origen. En canvi no aclareix el fet que els despatxos municipals i sala comuna s'utilitzi com a seu nacional de PxC i el telèfon que paga l'Ajuntament sigui el telèfon nacional de PxC

     DESPATX DE GRUP MUNICIPAL DE PxC O SEU I TELÈFON NACIONAL DEL PARTIT?
El Ple municipal de Vic celebrat la tarda vespre d'avui l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, a preguntes de Marc Barnolas de la CUP i d'Iban Lapeira de Solidaritat, ha manifestat que no permetrà que les dependències municipals de PxC del Palau Bojons siguin utilitzades ubicar-hi el servei de defensa del vigatà autòcton que havia d'exercir l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, en entendre que aquest servei discriminaria als ciutadans. Així Vila d'Abadal ha dit que "en una seu privada de partit, PxC pot discriminar als ciutadans que li sembli, però no a les de l'Ajuntament".

       Vila d'Abadal, en canvi, no ha aclarit les preguntes i queixes dels dos grups pel fet que la seu nacional de PxC estigui ubicada a les oficines els grups municipals d'oposició del Palau Bojons, que el telèfon que es dóna de la seu a la web i fulletons electorals, siguin els esmentats despatxos, i que moltes de les reunions nacionals del partit es facin a la sala contigua dels despatxos. Fins i tot sovint, si es truca al telèfon municipal de PxC, que és el que surt com a telèfon de la seu nacional, el telèfon municipal, que paga l'Ajuntament, desvia la trucada al mòbil d'una regidora, despesa que presumptament recau a compte de l'Ajuntament.

        De fet la resta de grups d'oposició tenen local propi fora de les dependències municipals i no utilitzen gaire els despatxos del Palau Bojons, on potser per no coincidir-hi amb els dirigents locals i d'altres demarcacions de PxC, només hi guarden propaganda o cartells.

        De tota manera Vila d'Abadal de CiU i també ERC han dit que s'hauria de revisar quin és la utlització que es fa dels despatxos municipals. Jo ja havia informat diverses vegades de l'us que fa PxC del Palau Bojons, com a seu central del partit.
         

 Marc Barnolas i Nil Puigivila
 

            UN CARRER PER GUILLEM AGULLÓ, PER UNANIMITAT

     El Ple ha aprovat per unanimitat la proposta de la CUP per la que es posi el nom de Guillem Agulló al passatge que hi ha entre el carrer Sant Pere i la Plaça de Santa Cecília. Marc Barnolas ha recordat qui era Agulló, que fou assassinat a ganivetades fa vint anys a Montanejos (Alt Millars) per un grups de joves de joves d'extremadreta. Ni Unió Valenciana ni el PP van condemnar  llavors el crim i a nivell judicial s'imposà la teoria que havia estat una mort en una baralla de bandes. Un dels implicats en l'assassinat, Pedro Cuevas, fou condemnat a 14 anys de presó dels que en complí només 4, i l'any 2007 fou candidat de la neonazi Alianza Nacional a Xiva de Bunyol.

      En el debat de l'aprovació, equip de govern s'ha explicat que si bé quan la CUP ho havia proposat anteriorment, no s'havia seguit el procediment previ de tramitar-ho i aprovar-ho a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis, aquesta vegada s'ha seguit el procediment ordinari. El tinent d'alcalde d'ERC, Joan López, ha explicat que Agulló era un jove antifeixista i Vic "també té grups antifeixistes" i en relació al tema del procediment ha dit que "està bé allò que bé acaba".

      Iban Lapeira de Solidaritat s'ha congratulat de l'aprovació i ha plantejat també altres noms com Lluís maria Xirinachs que també estarien a l'espera de tenir un carrer. Per la seva banda Jacint Raurell del PSC ha manifestat el suport a la proposta, tot preguntant-se per la llista d'espera de persones a les que s'ha de posar un carrer i si s'havia respectat aquest ordre de tramitació. Raurell també ha lloat la figura de Xirinachs. 

      Per la seva banda Josep Anglada ha manifestat que li semblava bé que es posi un carrer a Guillem "Aguilló", en haver-se seguit el procediment, sense entrar a valorar la persona ni els motius de la seva mort.

 Informació de la CUP que va promure un carrer a nom de G. Agulló                                   

Llegir a El 9 Nou
Llegir nota de premsa de l'Ajuntament amb els punts debatuts i aprovats o rebutjats al Ple 

Iban Lapeira de SI i Xavier Tornafoch han lloat la persona de G. Agulló com antifeixista. Jacint Raurell del PSC ha mostrat el seu acord, tot qüestionar si s'ha seguit la llista d'espera de noms.

Joan López d'ERC, que també és al govern, ha recordat que a Vic també hi ha grups antifeixistes, cosa que ha sorprès a alguns donat que des-de regidoria de Seguretat que presideix l'altre regidor d'ERC s'ha vetat o multat alguns actes o l'enganxada de cartells.

Per part de l'equip de govern el regidor Antoni Serrat ha explicat els tràmits a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis.

Josep Anglada ha manifestat el suport de PxC a que es doni el nom de Guillem Agulló a un carrer en haver-se seguit el procediment correcte de la comissió del nomenclàtor urbà.

    En canvi, al punt referent a la cessió de tres despatxos municipals a l'Associació de Municipis per la Indepèndencia (AMI) s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups, excepte PxC que s'ha abstingut. Anglada ha incidit en el tema de que la llum i el telèfon el pagués l'AMI, com així es farà, cosa que després li ha estat retreta en els precs de la CUP i SI ja comentats, sobre el fet que l'Ajuntament pagui el telèfon del que de fet és la seu central de PxC i l'us que es fa del Plau Bojons.  

CONVENI AJUNTAMENT I C. D'ADVOCATS PER LA MEDIACIÓ HIPOTECÀRIA

      També s'ha aprovat el conveni amb el Col·legi d'Advocats, al que potser s'hi sumarà el Consell Comarcal, per tenir un òrgan d'intermediació en els procediments de desnonaments e impagaments hipotecaris. 
        Xavier Tornafoch d'Iniciativa ha recordat que el seu grup ja va proposar fa més d'un anys a la Diputació que es fessin aquests organs de mediació amb les entitats i ajut a les famílies. I ha dit que potser si no s'hagués produit el cas de la subhasta extrajudicial d'un pis del Banesto a Manlleu i la posterior mobilització de la PAH a l'oficina de Vic, no s'hagués aprovat ara el conveni i l'òrgan de mediació.
      La CUP ha agraït que s'hagi inclós la seva esmena per tal que la PAH sigui una de les entitas que formarà part de l'òrgan de mediaciació. Quan Joan Ballana d'ERC, com a regidor de Govern explicava la inclusió de la PAH, l'alcalde ha preguntat en veu baixa al regidor d'ERC, Joan López, què era la PA?. López fent les inicials amb el dit, i recalcant l'H final muda d'hipoteca, li ha explicat a l'alcalde. 
      El regidor del PSC, Jacint Raurell, ha demanat que a part de mediar, l'oficina faci pressió als bancs per haver d'evitar el desnonaments i ofereixi alternatives, a la vegada que ha recordat que la majoria de desnonament actuals ho són per lloguer.

  REBUTJADA LA MOCIÓ DE LA CUP EN SOLIDARITAT AMB GENIS MARTÍN

    Per últim s'ha rebutjat la moció en suport del jove Genís Martín i Serra, veí d'Olot que serà jutjat el 14 de juny a Barcelona, a qui se li demana entre 5 i 7 anys de presó en ser detingut al barri de Les Corts de Barcelona el 29 de juny dia de la vaga general, sense que hagués participat, segons la moció, en cap acte violent, cremada de contenidors ni destroses d'establiments o mobiliari. Anglada ha aprofitat per qualificar la CUP i el grup juvenil ARRAN de grups antisistema que emparen o participen en accions violentes. Anna Erra de CiU ha dit que és la justícia qui dirà si ha estat detingut o no sense proves.

     Després d'introduir una esmena al paràgraf del primer punt en que es deia "Demanar l'absolució..." que ha estat canviat per "Confiar en la innocència de...", cosa que ha eliminat les reticències d'ERC i SI, però no les de CiU, ha estat rebutjada amb els 11 vots contraris de PxC i CiU, front els 10 favorables de la CUP, ICV, SI, PSC i ERC

Text inicial de la moció abans del canvi per obtenir el vot d'ERC i SI

CRITERIS PER PROHIBIR ACTES PROP CASA D'ANGLADA I AUTORITZAR-NE ALTRES

     En l'apartat de preguntes, Nil Puigivila  de la CUP ha preguntat si l'Ajuntament havia utilitzat el mateix criteri pel que va impedir que la calçotada d'Unitat Contra el Racisme i el Feixisme el 6 d'abril al parc de la Bassa dels Hermanos, en ser proper al domicili de Josep Anglada, pel fet que es considerava que els participants a la mateixa actuessin violentament o hi haguessin incidents entre els participants i  el regidor, i en canvi es va permetre que Oriol Junqueres, a qui Josep Anglada havia amenaçat recentment via twitter de que "acabaria amb ell!", va fer un acte al cinema vigatà al costat del domicili d'Angalda. Puigivila va preguntar i si es van prendre les mesures policials oportunes per tal que el Sr Anglada no fes efectiva la seva amenaça o es va considerar que no hi havia risc.

   Nota de premsa de l'Ajuntament sobre els acords del Ple
Crònica del Ple feta per la CUP
ACTUALITZAT DIJOUS AL MATÍ: Juan Gómez Montero, cap de PxC a St Coloma, tuiteja que Guillem Agulló era un fill de puta i està bé on és ara, en resposta al vot favorable d'Anglada a que Agulló tingui un carrer a Vic.

 

 

ACTUALITZAT A 22 DE JUNY:

 Ja s'ha posat la placa al passatge Guillem Agulló de Vic (clica)

PODRÀ EVITAR EL LÍBAN UNA ALTRA GUERRA CIVIL? publico al Punt Avui sobre els efectes de la guerra de Síria al Líban

Hi ha un acudit que s'explica al Líban que diu: “Estan esperant embarcar en un avió que demora la sortida, un sirià, un palestí, un libanès i un israelià, els quals comenten que perdran l'enllaç cap el seu país. Un periodista que és a prop els pregunta: «Disculpin, em podrien donar la seva opinió sobre l'acord de pau?» El sirià respon: «Opinió? Què és opinió?» El palestí: «Pau? Què és pau?» El libanès: «Acord? Què és un acord?» I l'israelià: «Disculpin? Què vol dir disculpin?»”

Els sirians vivien amb Baixar al-Assad en un règim que, tot i respectar les minories, no deixava escletxes per a la dissidència i la possibilitat de manifestar opinions. Els palestins veien una i altra vegada com l'escenari d'una pau justa s'esvaïa. Els libanesos fa dècades que viuen sota l'amenaça de guerres civils, cotxes bomba i acords de govern que es trenquen. I Israel, amb l'arrogància de bombardejar i preguntar després.

El Líban, que ha patit guerres a causa del xoc de comunitats i de les ingerències dels països veïns, sobretot de Síria i d'Israel, es mantenia relativament estable gràcies a uns fràgils acords. Uns acords que es trencaven i es renegociaven després d'atemptats –l'assassinat del primer ministre Hariri– o de conats d'una nova guerra civil –com ara el del 2008–, que feien córrer tothom dins i fora del Líban per evitar una nova guerra que desestabilitzés la regió. La guerra de Síria, la implicació de la milícia xiïta d'Hezbol·là i el desacord sobre la reforma electoral i la convocatòria de les eleccions legislatives d'aquest any van tensar els acords del parlament libanès i van provocar la dimissió del primer ministre Najib Mikati, proper al bloc d'Hezbol·là, i tot el govern.

Després de moltes negociacions, es va nomenar primer ministre Tammam Salam, del bloc prosaudita de Hariri, cosa que significava una pèrdua d'influència de Damasc i Teheran. 

Simultàniament, el Líban ha patit enfrontaments al nord entre sunnites favorables als rebels sirians i xiïtes alauites, pro Al-Assad. I Hezbol·là ha enviat combatents a Síria que han permès a Damasc algunes victòries, mentre Al-Assad ha traslladat part del seu arsenal a les zones del Líban controlades per Hezbol·là. L'atac dels opositors sirians a territori libanès, que ha causat la mort de soltats regulars, ha significat un pas més d'aquesta escalada que afecta el Líban. I Israel, on sectors del govern voldrien una excusa per atacar Teheran, veuen amb nerviosisme aquest rearmament a la seva frontera de la milícia proiraniana d'Hezbol·là.

 El fet que els diputats libanesos decidissin dijous ajornar fins al 2014 les eleccions parlamentàries després de la impossibilitat de formar un nou govern i la implicació d'Hezbol·là a Síria, és un escenari que podria portar el Líban a una guerra civil en què s'impliqués Israel per destruir els arsenals sirians i iranians. I aquí estarien d'acord Qatar, l'Aràbia Saudita i Israel, tot i que faria difícil enfilar la via d'un nou pacte mentre duri la guerra de Síria, a la vegada que avortaria l'intent d'Obama de fer seure a negociar palestins i israelians.

Xavier Rius, periodista
Llegir al Punt Avui, clica

Poso aquí fotos del Líban del 2008.

Beirut, ferides de la guerra.

Beirut

Tomba de Rafiq Hariri, Primer Ministre, sunnita, assassinat, diuen per Síria

Banderes d'Hizbul·là, Partit de Déu i Hassan Nasral·là

Del martiri al Paradís, pujant les escales d'Al Quds, Jerusalem, sense haver d'esperar el judici final

Entre fotos de Khomeini, màrtirs i banderes d'Hezbol·là

El Líbano

JUAN GÓMEZ MONTERO I EL CIRC ALS PLENS DE ST COLOMA

Juan Gómez Montero a la dreta de la imatge

Algunes persones m'han escrit preguntant perquè no explicava el que va passar dilluns al Ple de Santa Coloma de Gramenet. 

     Certament he dubtat si mereixa fer-ho, i donar protagonisme a les sortides de to i insults d'aquest regidor identitari procedent de l'extremadreta neonazi d'Estado Nacional Europeo (clica), o era bo escriure per tal que quedi constància de quina és la aportació de la nostàlgica del franquisme (relative of General Franco) i racista Plataforma x Catalunya (clica, minut 21). 

        El cert és que Juan Gómez Montero ja va tensar la corda molt més de que seria acceptable en democràcia en el Ple d'abril, després de la presumpta agressió al treballador de Gent de Gramenet, Jordi Pastor, tal com recullo aquí al blog, agressió que va ser considerada com a certa per toda la resta de grups (PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i GdG). Però en el Ple de dilluns passat va tornar a propassar-se, fins que va ser expulsat del Ple per l'alcaldessa i després des del públic va continuar amb el seu circ.

      Així dilluns l'alcaldessa va haver d'expulsar de la sala primer un militant de PxC per un incident durant la celebració del mateix. Es tracta d'Àngel Martínez Robles, el mateix militant que a mi em va advertir en el Ple passat que no volia sortir en cap foto, passant per alt que si no es vol sortir en una foto d'un acte públic com un Ple, el que s'ha de fer és no anar-hi. Aquest militant, segons informacions publicades hauria estat condemnat per difamar via twitter la presidenta de Fondo Comerç, dient que tenia treballadors sense contracte.

       Doncs després de l'expulsió d'aquest miltant de PxC l'alacadessa Núria Parlon va haver d'expulsar al portaveu de PxC de Santa Coloma, Juan Gómez Montero per insultar presumptament a la regidora, Alejanda Sevilla, d'ICV-EUiA, responsable de Medi Ambient, després d'haver faltar al respecte, com en plens anteriors als falsos socialistes, al rojos-verdes de mentirijilla, als amics dels immigrants i moros, a la casta política, "dais verguenza!" etc...  I un cop fora, des del públic, va continuar interrompint com quan amb motiu de la votació sobre la reforma de la llei d'avortament que impulsa el PP va cridar: "Si hace 40 años hubieran aprobado una cosa así, vosotros no estaríais aquí!”.  
       El Ple va prendre en consideració la renúncia de Gerardo Esteban Serrano Corpas de PxC que serà substituït per Christie Demeuldre Guyaux. En el Ple de maig, com al d'abril Serrano Corpas ja no hi va assistir, malgrat ser encara regidor.

  

 Foto de Gramenet 2.0, del recés que es va fer després d'expulsar Gómez Montero, quan els portaveus dels grups ICV-EUiA, PSC, CiU, PP i Gent de Gramenet  i l'alcaldessa comenten com continuar.

 Com defineix Gómez Montero a qui al juny serà la nova regidora de PxC, "inmigración blanca e identaria"
Per llegir, al marge del circ de Gómez Montero ,el que va acordar el Ple, aquí hi ha el resum del mateix (clica)