Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’octubre del 2019

Legalizado el nuevo partido del ámbito ultra-identitario "España Identitaria-IDENTITARIOS", presidido por el arqueólogo, exmiembro de Vox de Toledo, José Ignacio Vega. De joven militó en la valenciana Acción Radical y fue condenado

 


Con fecha del pasado 14 de octubre, ha sido legalizado por el Ministerio del Interior el nuevo partido político identitario y contrario a la inmigración, "España Identitaria-IDENTITARIOS", que preside el arqueólogo y empresario del sector turístico, José Ignacio Vega, hasta hace unos meses miembro de Vox. El nuevo partido, con sede en Toledo, ya tiene página web.
Vega militó de joven en el grupo ultra o neonazi valenciano, Acción Radical, en el que también estaba en los noventa, el hasta hace un año presidente de Democracia Nacional, Manuel Canduela. En 1995 fue condenado a cuatro años de prisión por la agresión producida en 1992 a un profesor de sociología de la Universidad de Valencia.  
Vega ha contactado estos últimos meses con  Josep Anglada, que tiene legalizdo el partido Som Identitaris-Somos Identitarios, si bien Anglada no ha manifestado interés en sumar o coordinar ambos proyectos. Quien sí que ha ingresado en España Identitaria- IDENTITARIOS es el hasta hace medio año coordinador de Vox en L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, que, como ocurrió en Mataró y otros municipios, fue desplazado de la cabecera de la lista de Vox en las elecciones municipales, para colocar a dirigentes de Plataforma per Catalunya.  En la ficha del nuevo partido en la web del Ministerio del Interior no aparecen otros cargos de la formación, sea vicepresidente, secretario general, vocales, etc como si suele aparecer en la de la mayoría de formaciones políticas. 
En el video de presentación que pongo debajo, Vega explica que la inmigración impacta negativamente en la sociedad española.  
Así de presenta en su web: 
 
Identitarios es un partido político de nueva creación pero
el más antiguo de todos.
Defiende tu nación, cultura, tradiciones y fiestas hasta en el pueblo más pequeño de España, tu patrimonio cultural y natural en todos los sentidos. España debe estar a la cabeza de las naciones en el mundo, como otras veces lo ha estado luchando por la libertad de todos los españoles, por la justicia social, por la paz, el orden y la ley, por la democracia real y no la partidocracia o dictadura del sistema. Nuestra lucha la llevaremos dentro y fuera de España.
Por ello te instamos a luchar y sacrificarse por defender tu futuro y hacer de España uno de los países más grandes del mundo. Defender nuestra tierra como lo hace el lobo cuando es citado, símbolo sagrado desde la época romana en Hispania y hasta tiempos recientes. No hay que olvidar que descendemos de los guerreros lobo celtibéricos, de Santiago Apóstol, el Cid Campeador, Hernán Cortes y Vasco Núñez de Balboa, Quijotes, como el caballero de la Triste Figura y el Caballero de los Leones, Cervantes, Goya, Claudio Coello, Galdós, Blasco Ibáñez, Blas de Lezo, Lorca o Millán Astray, Cela, Ramón y Cajal o Severo Ochoa y cientos y cientos de personajes ilustrísimos en todos los ámbitos y disciplinas.







 Ignacio Vega, hace un año con Javier Ortega Smith, cuando militaba en Vox

Recibiendo el Premio Regional de Turismo en 2007 a manos del presidente de Castilla La Mancha

divendres, 16 d’octubre del 2015

CLARIFICADOR DEBAT A CAT RÀDIO ENTRE JORDI BORRÀS I JOSEP ALSINA DE SOMATEMPS, SOBRE ELS VINCLES ULTRES D'AQUEST GRUP. J R Bosch, expresident de Somatemps i de Societat Civil Catalana, imputat per amenaces per Facebook

Imatge del debat entre Alsina i Borràs, clica per veure el vídeo
Aquest matí s'han trobat cara a cara a Catalunya Ràdio el fotoperiodista Jordi Borràs i el vicepresident de Somatemps i fundador de Societat Civil Catalana, Josep Alsina, entrevistats per Mònica Terribas. 
Terribas ha convocat als dos, després que Borràs declarés a Catalunya Ràdio, en relació a les amenaces que va rebre el dilluns passat a l'acte ultra de Montjuïc, que per ell eren més perillosos els ultres de Somatemps que eren a Plaça Catalunya, que els que es manifestaven a Montjüic. Donat que Alsina va demanar a Catalunya Ràdio poder donar el seu punt de vista, Terribas va decidir convocar-los a tots dos avui.
L'entrevista s'ha fet amb fues furgonetes de mossos d'esquadra a la porta de l'emisora, a causa de l'alarma que ha creat a Catalunya Ràdio, certs missatges que ahir es van difondre per la xarxa en relació al debat i a la persona de Borràs. El debat ha durat prop de 40 minuts, cosa que ha permés a Borràs detallar perquè, des del su punt de vista, Somatemps és un grup format per ultres com Alsina -cosa que comparteixo-, i a Alsina intentar rebatre-ho, cosa que, des del meu punt de vista, no ha aconseguit. 
Borràs ha definit a Josep Alsina com un un neonazi en base al seu historial, primer militant al Partido Español Nacional Socialista, després al Frente de la Juventud, després al Movimiento Social Republicano MSR i dirigint la seva revista Nihil Obstat.
Alsina ha reconegut hacer militat a aquest grups, però ha negat ser nazi o ultra. I ha explicat la militància d'Alsina al Partido Español Nacional Socialista va ser fa molts anys, pel que fa a la seva relació en dates més recents al Movimiento Social Revolucionario (MSR), ha negat que fos  d'ideologia neonazi, sinó "Nacional Revolucionari". Ha reconegut ser el director de la revista Nihil Obstat, propera al MSR, que Alsina ha qualificat de ser només una revista de debat sobre història. Llavors Borràs ha recordat que al sumari del judici de la llibreria nazi Kalki i al grup neonazi CEI, els Mossos d'Esquadra hi va aportar escrits i articles d'ideologia racista o nacionalsocialista publicats a Nihil Obstat. I Alsina crec que s'ha delatat a ell mateix quan s'ha parlat sobre si Nihil Obstat era negacionista de l'Holocaust nazi, dient que inicialemnt els plans de Hitler no era matar als jueus sinó només deportar-los a Madagascar.
Alsina ha desqualificat a Borràs afirmant que quan va a les manifestacions busca la foto anecdòtica del friqui de torn amb algun símbol per desqualificar la resta de manifestants, i s'ha referit a la foto del 12 d'octubre de fa un any en la que Alsina sortia al costat de l'últra Diego Frías (ex candidat de PxC i MSR), que va ser detingut per vinculacions amb la cèl·lula gihadista de Sabadell desarticulada el passat mes de maig. Alsina, agafant-se en el fet que Frías ha sortit en llibertat provisional -tot i continuar imputat-, ha desqualificat a Borràs per voler embrutar a tots els que sortien a aquella foto del 12 d'octubre com si fossin còmplices de gihadisme. 
Més tard Alsina s'ha retratat quan, després d'afirmar que Somatemps "és una associació cultural que no està d’acord amb la història oficial de Catalunya", ho ha concretat dient que "Companys va ser president mentre aquí s’assassinava", i que havia estat "un colpista contra la República" pels fets del 6 d'octubre.
Borràs i Alsina també han polemitzat sobre la vinculació de Josep Ramon Bosch, fins fa uns dies persident de Societat Civil Catalana, i de Somatemps. Alsina ha dit que Bosch ja no tenia vincles amb Somateps, però Borràs a afirmat que en el registre d'associacions encara consta Bosch com a president. 
Personalment penso que Borràs ha guanyat el debat, però la millor manera de saber-ho és escoltar-lo, clicant el vídeo de sota 



Clica la imatge  per veure el vídeo de l'entrevista

Josep Ramon Bosch, president de Somatemps i ex president de Societat Civil Catalana

JOSEP RAMON BOSCH IMPUTAT

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa ha cridat a declarar a Josep Ramon Bosch, ex president de Somatemps i de Societat Civil Catalana, com a imputat per un presumpte delicte d'amenaces, que va ser denunciat pel col·lectiu de juristes Drets. Així s'atribueix a Boch l'autoria d'insultar i amenaçar a polítics i periodistes des d'un perfil anònim de Facebook.
Va ser inicialment el fotoperiodista Jordi Borràs, qui va denunciar des del digital El Món (abans El Singular), que Bosch, president de Societat Civil Catalana, era l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Borràs, el digital Món i El Crític van denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  
En els vídeos d'homenatge als catalans que es van passar al bàndol franquista i a capellans assassinats en que Bosch hi posa la veu, qualificant a Lluís Companys d'assassí, tenen com a fons musical cançons de Lluís Llach i la versió dels Segadors de Rafel Subirachs, cosa que mostra l'empanada mental de Bosch que sembla que es creia un "creuat" il·luminat disposat a reconduir Catalunya pel bon camí i alliberar-la (en català) d'ella mateixa. 
Fins fa uns dies des de Societat Civil Catalana es negaven els vincles amb la ultradreta de Bosch, tot i que va participar en l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol, fet a Gandesa el juliol de 2013.

dimecres, 8 d’abril del 2015

GIHADISME, LA CRIMINALITZACIÓ DE CERTS COL·LECTIUS, LA PATALETA DEL MINISTRE I EL SENSACIONALISME D'ALGUNS MITJANS, QUAN ELS MOSSOS FAN LA SEVA FEINA. Un ultra de Sant Quirze detingut per col·laborar amb la cèl·lula



(Actualitzat: va anar a la llista de PxC per Canovelles Diego José Frías?)

PER QUÈ HI HA MÉS POBLACIÓ MAGRIBINA A CATALUNYA? 

Avui el Ministre de l'interior, amb motiu de la desarticulació per part dels mossos d'una cèl·lula gihadista, com ha fet altres vegades Alícia Sánchez Camacho, ha tornat a insinuar que si a Catalunya hi ha molta població magribina, és per interessos polítics de CDC, cosa totalment falsa i ha vinculat la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans amb el gihadisme. També alguns mitjans digitals i tertulians s'han desfogat criticant la política migratòria, i indirectament fent sospitosos de terrorisme a la població originaria de països musulmans -o filla d'immigrants musulamans- que viu Catalunya, quan com hem vist avui, cinc dels onze detinguts eren espanyols i un sudamericà conversos a l'islam. 
Certament Catalunya és històricament la comunitat de l'Estat amb més població magribina. Però això és així degut a que quan a mitjans dels anys setanta França va tancar la porta a nova immigració procedent de les seves antigues colònies africanes molts magribins -que entraven a Espanya amb passaport com a turistes- i subsaharians que ho feien legalment amb passaport o de manera irregular si Espanya no els deixava entrar com a turistes, en no poder passar la frontera de La Junquera es van haver de quedar a comarques com la Selva, Empordà, Osona o el Maresme. Gran part dels obrers que van fer els anys setanta l'autopista de La Junquera a València eren magribins que hi treballaven amb papers o sense. Amb les diferents regularitzacions, pels anomenats cupos, o per pressions d'empresaris i sindicats, molts d'aquests a la llarga van obtenir papers, reagrupant la família o ajudant a trobar feina a compatriotes seus que volien emigrar a Europa. Aquesta és la causa històrica de perquè a Catalunya hi ha més immigració magribina. 
Dels 771.427 marroquins que segons l'INE hi ha a empadronats Espanya (amb papers o sense) 226.321 són a Catalunya, on el nombre totals d'estrangers és de 1.085.976. A la comunitat de Madrid, dels 876.493 estrangers empadronats, només 80.778 són marroquins. És a dir, mentre a Catalunya dos i pico de cada deu estrangers són marroquins, a Madrid només ho és menys d'un de cada deu. I, evidentment, a Catalunya hi ha més ciutadans d'origen o fills de magribins amb nacionalitat espanyola. 
I davant d'aquesta realitat demogràfica i sociològica, alguns dirigents del PP, com Alícia Sánchez Camacho han dit reiterades vegades aquesta última dècada disbarats com que els governs de CiU van potenciar la immigració magribina enlloc de la llationamericana per desespanyolitzar Catalunya, oblidant que les majors regularitzacions d'estrangers sense papers les va fer el govern de José María Aznar.

L'OPERACIÓ D'AVUI DELS MOSSOS I LA REACCIÓ DEL MINISTRE DE L'INTERIOR.
UN ULTRADRETÀ, AMIC DEL LÍDER CONVERS, DETINGUT PER COL·LABORACIÓ
Donat que a Catalunya hi ha més immigració procedent de països islàmics, és lògic que aquí hi hagi més imams gihadistes i de no gihadistes, més magribins amb nacionalitat espanola agnòstics  -com l'escriptora Najat El Hachmi o l'escriptor Said el Kadaoui- i magribins creients i practicants. I tot i que la majoria d'atemptats terroristes islamistes a l'Estat espanyol no s'han fet a Catalunya, els mossos d'esquadra han fet avui una operació policial a Terrassa, Sabadell, Monistrol, Sant Quirze del Vallès, Barcelona i Valls, detenint a 11 persones, per la seva presumptea vinculació a l'Estat Islàmic i per la intenció de fer atemptats a Catalunya. Els detinguts, entre ells un menor de 17 anys i una dona, són cinc ciutadans espanyols -quatre convertits a l'Islam-, cinc marroquins i un de paraguaià, també convertit. Sembla que un conegut ultra de Sabadell, resideny a Sant Quirze, Diego José Frías, també detingut, havia passat material a Antonio Saez Martínez, perruquer del barri Can Llong de Sabadell, que fa dos o tres anys es va convertir a l'islam en casar-se amb una marroquina i es considera el líder de la cèl·lula.  
Dels sis detinguts a Terrassa, cinc viuen al barri de Ca N'Anglada i un al carrer Maó del d'Egara. I l'Ajuntament de Terrassa, com els dels altres municipis on s'han fet les detencions, van ser avisats fa uns dies per tal que tinguessin preparats els serveis de mediació comunitària i de Guàrdia Urbana per tal d'evitar conflictes i tensions als llocs on es farien les detencions i escorcolls. Un dels detinguts és el militant d'ultradreta de Sabadell i Sant Quirze, Diego José Frías. Segons algunes versions a Frías se li van trobar documents propalestins, una granada de ma de col.lecció i algunes bales. Diego Frías que ha estat candidat diverses vegades del MSR (i crec que també va anar a la llista de PxC a Canovelles el 2011) i era amic d'Antonio Saez.
La cèl·lula, que es dóna per desarticulada, seria la responsable d'haver enviat al desembre passat a combatre a Síria tres joves, que romanen a la presó després de ser detinguts quan es trobaven a Bulgària, de camí a Síria, via Turquia, denunciats pels mossos d'esquadra a la INTERPOL.
I des de l'atemptat de París del passat gener els mossos d'esquadra estaven fent un pla d'avaluació de llocs públics, energètics o dependències oficials a Catalunya susceptibles de patir un atemptat i les mesures de prevenció, protecció policial i dels plans d'autoprotecció d'aquest organismes, establiments i equipaments.

Segons el conseller Ramon Espadaler, la cèl·lula desarticulada avui en coordinacó amb l'Audiència Nacional -únic jutjat competent en matèria de terrorisme- no només reclutaven gent per anar a combatre a Síria o l'Iraq, sinó que volien atemptar a Catalunya. Entre els llocs on sembla que es volia atemptar hi ha el complex policial d'Egara a Sabadell, tocant a Terrassa i molt proper Sant Quirze -localitats on residien la majoria de detinguts-, on hi ha la Comissaria General d'Informació, que és des d'on es dirigeix el seguiment a grups gihadistes, s'avalua els riscos, es dissenyen els operatius i seguiments, i on arriba i s'analitza la informació que obté el cos de mossos. Sembla que també es plantejaven atemptar a la plaça de Catalunya de Barcelona, al Parlament, i al centre comercial les Arenes de la plaça de Espanya.
 Però davant d'aquest cop policial el Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, en un acte deslleialtat que trenca la necessària col·laboració de tots els cossos i caps policials en la lluita contra el terrorisme, enlloc de felicitar als Mossos i al Departament d'Interior, ha acusat a la Fundació Nous Catalans o sectorial d'immigració de CDC, que presideix Àngel Colom, dels "riscos i imprudències" d'aquesta fundació vinculada a Convergència, amb la finalitat de la qual és captar musulmans per a la causa de l'independentisme, una tasca no recomanada ni prudent". I acte seguit ha repetit que la meitat del centenar de mesquites salafistes d'Espanya estan ubicades a Catalunya, en poblacions com Salt, Vilanova i la Geltrú, Reus i Torredembarra. Afegint també que el Ministeri de l'Interior va expulsar fa dos anys a Noureddine Ziani responsable de l'Espai Catalano-marroquí de Nous Catalans, a causa de les seves idees salafistes o gihadistes.
Noureddine Ziani a l'acte de constitució de l'Espai Catalano-marroquí el maig de 2012

Aquesta afirmació és totalment falsa ja que Ziani va ser expulsat, sobretot, a petició del Marroc, donat que, tot i actuar durant anys sota la direcció del govern del Marroc i el cònsul a Barcelona i, crec, amb diners que li donaven per controlar les mesquites i la comunitat marroquina, quan va entrar a CDC i  va defensar la independència de Catalunya, va començar a fer nosa al govern marroquí. Marroc no podia acceptar que un home "seu" i amb influència a la comunitat marroquina defensés el dret a l'autodeterminació de Catalunya, quan el Marroc nega aquest dret als saharauis i nega també un règim d'autonomia a les regions amazics o berebers del Marroc. Llavors sembla que Ziani, quan el Marroc li va començar a negar recursos econòmics hauria trucat a altres portes per trobar fons per les seves activitats i acabar algunes mesquites, entre les que hi ha la de Salt que impulsa Mohammed Ataouil de idees salafistes. Però que Ziani volgués continuar "controlant" les mesquites, també la de Salt, no significa en cap cas que ell fos salafista.

El president d'associació islàmica de Salt que impulsa la mesquita, Mohammed Ataouil, parlant amb l'alcalde, Jaume Torramadé 
  

dimecres, 5 de febrer del 2014

ANGLADA ES BURLA DE L'ACTE D'HOMENATGE AL SEU AVI, AFUSELLAT PER FRANCO

 Josep Anglada, fa uns anys a Vic, amb el retrat del general Franco, a la fi de la guerra.

El passat diumenge 2 de febrer la CUP de Vic va commemorar els 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la capital d'Osona la nit de l'1 al 2 de febrer de 1939, amb un acte senzill davant del Temple Romà. A l'acte, després que l'advocat Antoni Iborra d'Unitat contra el Feixisme llegís un manifest en favor de la lluita antifeixista arreu de món, Ramon Ferrer va llegir els noms de les víctimes del bombardeig de l'aviació italiana sobre Vic del 21 de desembre de 1938, i el de les persones que van ser afusellades pels franquistes un cop conquerida la ciutat. L'acte va acabar amb l'ofrena floral a les víctimes a càrrec dels regidors de la CUP, Nil Puigvila i Marc Barnolas, i el cant dels Segadors. 

Entre els morts a qui es va rendir homenatge estava Josep Rius Buixó, filador, afusellat per les seves idees republicanes el 20 de juliol de 1940, al Camp de la Bota de Barcelona, després d'un consell de guerra per rebel·lió militar i passar els últims mesos a la presó Model de Barcelona. Josep Rius és l'avi del president de Plataforma X Catalunya i regidor, José Anglada Rius (dic José, donat que és com consta al seu DNI) que no només va ser el líder dels nostàlgics del franquisme a Osona durant la transició i els primers anys de democràcia, sinó que, com va reconèixer fa un any, és el que és actualment gràcies al que va aprendre al costat de Blas Piñar, defensor del franquisme fins la seva mort.  

Doncs bé, José Anglada Rius, lluny d'agrair o respectar aquest acte de record als vigatans com el seu avi afusellats per mantenir-se fidels al ordre legal republicà, va fer un tuit despectiu qualificant als participants a l'homenatge al seu avi de "quatre arreplegats". 
 





La llista llegida és la que consta al llibre La Repressió Franquista a Vic  d’Esther Farrés. Així, de l’any 1939  al 1945 hi va haver 408 represalitats, un 2,91% del total de la població de Vic en aquell moment. 106 reclusos amb penes de més de 12 anys i 27 condemnats a pena de mort, dels quals 23 foren finalment executats.



- Pere Agut Borrell. Curtidor. Membre del CNT. Executat l’11-05-1939 al Camp de la Bota

- Antoni Buxaderas Font. Lampista. Membre de la CNT. Executat el 3-07-1940 al Camp de la Bota

- Llucià Creus Bori. Cansalader. Executat el 18-10-1939 al Camp de la Bota.

- Ramon Galindo Ribas. Jornaler. Membre del POUM. Executat el 4-11-1939 al Camp de la Bota

- Pere Garriga Matavacas. Curtidor. Executat el 18-10-39 al Camp de la Bota

- Josep Marcè Prat. Jornaler. Membre del CNT. Executat el 28-05-1939 al Camp de la Bota

- Claudi Martín Curto. Jornaler. Executat l’1-02-40 al Camp de la Bota

-  Josep Mas Morató. Torner. Membre de l’UGT. Executat el 15-07-1939 al Camp de la Bota

- Casimir Mercadal Pujol. Pagés. Membre d’ERC. Executat l’11-11-39 al Camp de la Bota

- Josep Noguera Casadevall. Obrer. Membre del CNT. Executat el 15-11-1939 a Girona

-  Enric Ortega Escalona. Pintor. Membre d’ERC. Executat el 3-11-39 al camp de la Bota

- Joan Pagès Gallart. Executat el 10-08-44 al Camp de la Bota

- Josep Pagès Simonet. Fuster. Executat el 9-05-39 al Camp de la Bota

- Tomàs Pastoret Armengol. Venedor ambulant. Membre del PSUC. Executat el 2-08-40 al Camp de Bota

- Jaume Prats Ramon. Fonedor. Executat el 9-5-39 al Camp de la Bota.

- Assumpció Pugdelloses Vila. Mestressa de casa. CNT. 27-03-40 al Camp de la Bota

- Antoni Pujadas Casalí. ERC. 24-05-39 al Camp de la Bota.

- Josep Rius Buixó. Filador. 20-07-40 al Camp de la Bota

- Joaquim Rusiñol Palanca. Paleta. POUM. 22-11-1939 al camp de la Bota

-  Joan Salvador Tort. Mestre. 26-4-39 al Camp de la Bota

- Jaume Segalés Grau. Carreter. PSUC. 23-07-1940 al Camp de la Bota.

- Magí Simón Arnau. Jornaler. 12-03-39 al Camp de la Bota

- Josep Transval Expósito. Jornaler. 26-7-1940

dissabte, 10 de novembre del 2012

LA REFORMA DEL ARTÍCULO 510 (delitos de incitacion al odio, xenofobia y racismo) en la reforma del Código Penal

 HAZ CLIC AQUÍ PARA LEER TEXTO DEFINITIVO TRAS LAS ENMIENDAS DEL SENADO (28 de marzo de 2015)

 (Ver artículo actualizado a 21 de mayo de 2014, haz clic aquí)
Hace unos días mandé este artículo a un periódico que pasa una grave situación económica y laboral con el despido de 130 trabajdores, que no va a ser publicado.
Dado que el tema ha pasado desapercibido: La reforma del 510 y 607-2 del Código Penal (incitación al odio por motivos de raza, etc.. y negacion o apología del genocidio) que pese a formar parte de un paquete de reformas negativas, la modificación de estos dos artículos es eminentemente positiva, sin perjuicio que más adelante, cuando la reforma del Código Penal inicie su andadura escriba sobre el tema en otro medio, publico aquí en mi blog el contenido y el alcance de la reforma:
Josep Anglada en Torrejon el pasado 30 de junio en un acto contra la obertura de una mezquita en Torrejón que ha motivado un proceso judicial por un presunto delito tipificado en el artículo 510 que ahora se pretende reformar.


              LA REFORMA DE LOS DELITOS DE XENOFOBIA
Xavier Rius
Entre los artículos a modificar del Código Penal incluidos en el anteproyecto presentado el 11 de octubre por el ministro Ruiz Gallardón, hay uno, la reforma de los delitos de incitación al odio, a la discriminación o la violencia por motivos de raza, origen, religión, minusvalía u orientación sexual, así como el de apología del genocidio que, a diferencia de otros artículos que se pretende reformar, es totalmente necesaria. Y posiblemente por el hecho que lo más noticiable del anteproyecto fue la creación de la prisión permanente, la reforma de los delitos de odio ha pasado casi desaperciba.
            La reforma de los artículos 510 (provocación al odio, la violencia y la discriminación por los motivos antes citados) y el 607-7 (apología y justificación del genocidio) era más que urgente dado que, tras diversas sentencias del Tribunal Supremo, la Audiencia de Barcelona y del Tribunal Constitucional, se estaba generado un jusrispudencia que, en base a la ambigüedad del redactado de los mismos y al derecho a la libertad de expresión, dejaba impunes dichos delitos, yendo en sentido contrario de lo que legislan nuestros vecinos europeos. Sin ir más lejos el pasado junio la Audiencia de Barcelona revocó la condena de prisión dictada por el Juzgado de Manresa contra el que fuera Secretario General de la xenófoba Plataforma X Catalunya, Juan Carlos Fuentes, por la impresión y difusión de miles de panfletos en Vic durante la campaña de las elecciones municipales de 2007. Dichos panfletos, firmados por un falso colectivo magrebí, pedía a los autóctonos que votarán a CiU dado que desde el ayuntamiento les daba comida y vivienda gratis y les eximía de impuestos, o que se votara a los socialistas que desde el gobierno central les daba papeles, o a ERC, la CUP o Iniciativa que tenían musulmanes en las listas, pero que en modo alguno, decía el panfleto falso, se votará a PxC ya que les retiraría los privilegios y les prohibiría convertir en mezquita la Plaza Mayor. La sentencia inicial absolvió a Anglada, presidente del partido dado que Fuentes, que había encargado las octavillas, le eximió de toda responsabilidad. Pues bien, en junio de la Audiencia de Barcelona absolvió a Fuentes dado que, sin negar la autoría de los hechos, “nos encontramos ante unos panfletos de contenido irónico que deben ser tomados por la población en general como un ejercicio de reflexión hacia los extranjeros y que denota un alto grado de madurez democrática”. En dicha sentencia repetía lo que había dictaminado la Sección Segunda del Supremo un año antes, que la conducta que se perseguiría con dicho artículo era “provocar”, cosa que debía implicar acto seguido “que otros discriminen o provoquen una conducta peligrosa”, pero no se cometía delito si no se podía demostrar que nadie hubiera actuado inmediatamente en consecuencia. Razonamiento absurdo que haría innecesario la existencia de este tipo penal, pues toda incitación a un delito ya es en si misma punible si alguien actúa y lo comete.
            Y es que fue dicha sentencia 259/2011 de la Sala Segunda de lo Penal del Supremo que revocaría una anterior sentencia condenatoria de la Audiencia de Barcelona, absolviendo a unos condenados del Círculo de Estudios Indoeuropeos, por los delitos de apología del genocidio (artículo 607-2) y provocación al odio y la violencia por motivos de raza, etc. (artículo 510), la que devaluó a la nada dicho artículo. Así el Supremo argumentó que sólo era punible si se demostraba que acto seguido a la difusión de las opiniones alguien hubiera actuado en consecuencia. Y puesto que de sus actividades o documentos que difundían no podía demostrarse que hubieran sido responsables de que nadie hubiera actuado violentamente o provocado discriminación, el Supremo, creando doctrina, decidió absolverlos. Así devaluaba el articulo 510 que establecía en su apartado primero que “Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros” referentes a la religión, etnia, origen, orientación o minusvalía con una pena de prisión de uno a tres años. Y en su segundo apartado castiga con la misma pena “los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación” a su religión, origen, etc.
Dicho artículo se había aprobado en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de dicho año se tipificó ya la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero sorprendentemente el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  
            Pese a este traspiés la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación. Pero la tarea de este fiscal tropezó con un artículo 607-2 devaluado y con la posterior sentencia del Supremó que vació de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exige dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran.
Ahora el anteproyecto da un nuevo contenido al 510, imponiendo penas de uno a cuatro años a quienes “fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo o contra una persona” y a “quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos o personas a que se refiere el apartado anterior” sin ser necesario que quede probado que alguien ha actuando en consecuencia. Además recupera con un nuevo redactado la negación del Holocausto, castigando a “quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio” que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg u otros tribunales internacionales posteriores. Dicho redactado no ampara la persecución de lo que muchos regímenes islámicos definen como blasfemia religiosa –hacer humor sobre Mahoma o cuestionar el Corán-, ni prohibir la venta y el estudio académico de ningún libro. Sencillamente, es un instrumento para luchar contra la difusión de mentiras sobre ciertos colectivos y de incitación al odio, la violencia y la discriminación que, en estos tiempos de incertidumbres, rentabilizan hábilmente en nombre de la libertad algunos líderes populistas que no creen en ella.
 Xavier Rius es periodista y autor del libro “Xenofobia en Catalunya”



REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.


2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por