Xavier Rius Sant, El Triangle diumenge 29 de setembre de 2024
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Xavier Rius Sant, El Triangle diumenge 29 de setembre de 2024
“Gràcies a l'escapisme de la CUP,
ALIANÇA CATALANA tindrà representant (com a grup mixt) a totes les comissions
parlamentàries. Volent-nos arraconar, ens han donat ales...” tuitejava crescuda
fa uns dies Sílvia Orriols, reconeixent que la modificació del Reglament per
permetre que la CUP tingués grup propi fora del Grup Mixt sense haver de
repartir-se ni compartir temps, presència a comissions i assessors amb Aliança,
l’havia beneficiat. I avui en el ple en el que Salvador Illa donava compte de l’estructura
i composició del seu Govern, quan ha intervingut Orriols, el president de la
cambra, Josep Rull ha hagut d’interrompre de nou –crec que és la quinta vegada-
la intervenció de la diputada d’Aliança i cridar-la a l’ordre, en aquest cas
per l’al·lusió que ha fet al vel islàmic de la diputada d’ERC Najat Driouech. Paraules
d’Orriols i advertiment de Rull que després Aliança, com en els casos anteriors,
ha difós obtenint força audiència a les xarxes. I en el seu torn de rèplica Salvador Illa ha deixat clar el seu suport a la diputada musulmana afirmant que "ella li dona mil voltes a vosté". Tot i aixó, més enllà del soroll, Aliança és númericament irrellevant al Parlament en una legislatura que sembla que, a diferència de les anteriors, serà llarga.
Ha començat doncs el curs polític a Catalunya amb Salvador Illa investit President,
esvaint-se la repetició electoral que Aliança Catalana desitjava. Sense cap
mena de dubte la repetició l’hagués beneficiat, ja que com a partit parlamentari
que ara és, seria present als debats electorals. I amb subvencions pel dos
escons aconseguits tindria ja diners per la campanya i capacitat per demanar un
crèdit per poder enviar per correu les butlletes i programa electoral, cosa que
no va fer al maig. Tot i que pugui sembla un tòpic, el llindar del 3% de la
llei electoral i la Llei d’Hont va perjudicar a Aliança ja que dels 119.149
vots que va aconseguir a Catalunya no va rendibilitzar els 67.896 de Barcelona
en quedar-se en un 2’87%. N’hi van faltar a la província de Barcelona uns tres
mil per arribar al 3%. I amb aquest percentatge hagués aconseguit dos o tres
diputats més. Fa cinc setmanes hi havia enquestes i sondejos que pronosticaven
que si es repetien eleccions Aliança superaria els vots i escons de la CUP i
els Comuns i es produiria una fuga de vots de Junts i també d’ERC, que
s’enfonsaria, cap a la formació d’Orriols. Sense cap mena de dubte el pànic a
la repetició electoral va ser un dels arguments que va animar a part de la militància
d’ERC en la consulta interna a donar suport a la investidura de Salvador
Illa.
Comença una legislatura catalana en un moment que la immigració i el
repartiment dels menors no acompanyats que arriben a Canàries i també a les
Illes Balears, són tema de portada als informatius, amb un PP que juntament amb
Vox i Junts van votar fa dos mesos contra de la reforma de la Llei d’Estrangeria
per fer obligatori el seu repartiment. A Catalunya qui mira més pel retrovisor
Aliança no és ERC, ni tampoc Vox amb qui comparteix argumentari. És Junts que fa
catorze mesos no es va sumar al cordó sanitari a Ripoll per evitar que Orriols
fos alcaldessa i fa dos mesos com he dit va votar al Congrés dels Diputats
contra la reforma de la Llei d’Estrangeria per fer obligatori el repartiment
dels menors. Els set diputats de Junts a Madrid tenen la clau perquè Pedro
Sánchez pugui continuar la legislatura tres anys més o per forçar que després
de noves derrotes al Congrés i sense poder aprovar pressupostos hagi d’avançar
les eleccions generals. I aquí Aliança està valorant si canviant un cop més de
posicionament, decideix presentar-se a les eleccions espanyoles o com diu
Orriols, a la Metròpoli.
Fa tretze mesos Orriols va dir que mentre fos alcaldessa no repetiria l’error
d’altres alcaldes com Jordi Munell i ser a la vegada diputada per la
incompatibilitat pràctica d’exercir els dos càrrecs i haver de marxar cada matí
a Barcelona. Però fa cinc mesos, com era previsible va canviar d’opinió i va
considerar compatible fer d’alcaldessa i presentar-se com candidata a La Generalitat
i ocupar l’escó a la Ciutadella amb la dificultat afegida que, a diferència de
Jordi Munell i altres alcaldes ripollesos que han sigut diputats, ella no té
carnet de conduir. I o bé depèn de la Renfe amb una R3 que va com va, o necessita
que algun militant la baixi a Barcelona i la torni després a Ripoll. Caldrà veure
quin paper tindrà al Ple i les comissions el segon diputat, el lleidatà Ramon
Abad, per mi totalment desconegut i si se’n ressentirà el dia a dia de l’ajuntament
amb un govern de només sis regidors liderat per un alcaldessa que és molts dies
a Barcelona. I a diferència de l’ex alcalde Munell, la presència del qual no
era imprescindible a cada ple i cada comissió, la d’Orriols si que ho serà, a
no ser que decideixi absentar-se sovint prioritzant Ripoll. Sembla que la cap
de llista per Tarragona, Aurora Fornos, i el número dos per Girona, l’Olotí ex regidor
d’ERC, Jordi Coma, tots dos advocats, seran els assessors que a sou del
Parlament o del partit estaran al Parlament al darrera d’Orriols i del diputat
lleidatà, Ramon Abad.
El 18 d’agost Orriols va sorprendre a gairebé tothom convidant a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, cossos als que juntament amb el CNI els hi atribueix responsabilitat o al menys ombres pel que fa als atemptats del 17 d’agost. Convidar-los va ser un gir de guió que penso que políticament la beneficar donat que l’acte que van boicotejar els altres partits i institucions va quedar legitimat amb la presència de la víctima d’Hipercor, Robert Manrique. I sembla que la resta de dirigents i la major part de militats no han qüestionat la imatge d’Orriols aplaudint als representants de la Benemèrita i la Policia Nacional, donat perquè com em deia a fa un dies un periodista coneixedor del Ripollès, Aliança de vegades sembla que funcioni un mica com una secta en que els seguidors no qüestionen el que diu la seva líder. Per això no m’estranyaria que Aliança es plantegi la possibilitat de presentar-se a les eleccions espanyoles –la Metròpoli- si s’avancen.
Quin són els motius pels que part del nucli dirigent d’Aliança es planteja
aquesta hipòtesis si s’avancen d’aquí un any? Doncs el primer no facilitar que
el vots aconseguits al maig precedents de votants de Junts o ERC tornin a
aquests partits, cosa que, al menys amb els de Junts, passaria. I la segona
plantejar i justificar anar a Madrid amb l’objectiu únic de ser decisius per
modificar la Llei d’Estrangeria tal com demana Vox i de vegades el PP per
facilitar les expulsions massives. I també es plantegen la possibilitat de presentar-se si es culmina la legislatura ja que potser coincidirien amb les municipals, i pel mateix motiu en cas de no concòrrer, és arriscat impulsar als votants a optar per dues opccions diferents un mateix dia. Repeteixo que aquesta és només una opció que
ronda pel cap de part del nucli dirigents d’Aliança si bé, com sempre, serà
Orriols qui prendrà la decisió. Una Orriols que va ser ratificada en el el 6 de
juliol con a líder d’Aliança en el congrés que va fer a Ripoll, on es
modificaren els estatuts per fer compatible ser diputada i alcaldessa, quelcom que
no permetien els anteriors estatuts.
En el congrés del partit també s’acordà que el membres del Comitè de Govern
serien els presidents de les territorials de cada vegueria que encara no s’ha
triat tots, i els següents dirigents: Orriols, Presidenta; Oriol Gès, Secretari
d’Organització i Finances; Aurora Fornos, Secretaria de Política Institucional;
Jordi Aragonès, Secretari d’Estudis i Progrés; Franc Massaneda, Secretari
d’Acció Política, i Lluís Areny, Secretari de
Comunicació.
En aquesta nova etapa sembla que Sílvia Orriols no comptarà amb el pare
dels seus fill i filles, David Subirana, que s’apartaria del projecte
transitòria o definitivament després dels canvis diguem sentimentals o familiars
sobrevinguts durant la campanya per la irrupció d'una persona que vetllava per la seguretat de la líder. Subirana mà dreta de l’itinerari polític d’Orriols
des dels temps d’Estat Català i dels Intransigents, va jugar un paper cabdal
per que Orriols fes el pas fa cinc anys i es presentés a les eleccions
muncipals de Ripoll pel Front Nacional i després en molts dels passos que ha
fet Orriols, trencant amb el Front primer, creant Aliança després, i en el dia a dia
com a regidora de l’oposició primer i després com alcaldessa.
Democracia Nacional convoca pel dimecres 11 de setembre un acte polític a Barcelona de cara a recuperar la presència a Catalunya després d'uns anys de poca activitat en que el partit només era present en la manifestació del 12 d'octubre a Montjuïc. A l'acte de la setmana vinent intervindrà a part del president del partit Pedro Chaparro i del vicepresident Gonzalo Martín, el polític radical serbi, Misa Vacic, contrari a la independència de Kosovo.
El partit, després de diverses crisis internes i condemnes judicials per casos com la campanya contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, intenta consolidar un nou grup a Barcelona i el seu entorn. Antonio Castellón que va ser condemnat pel cas del carrer Japó, en tenir altres condemnes i sumar-s'hi la més recent de dos anys i mig de presó per agredir a un ciutadà magribí el juliol de 2017 a Sant Feliu de Llobregat on DN organitzava en una campanya contra la mesquita, es troba actualment complint condemna a una presó pròxima a Barcelona. De fet la crisi que ha patit els últims anys DN a Catalunya va fer que part dels seus militants entressin al Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, formació que actualment està inacitiva a causa de la malatia del seu líder.
Antonio Castellón
El dia 11 al matí, abans de l'acte DN celebrarà una reunio amb militants i amb altres convocants de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc per decidir si l'homenatge a la bandera del 12 d'octubre es celebra o no aquest any a Barcelona a Montjuïc o en una altra ciutat.
D'altra banda la Fiscalia de Madrid demana dos anys i mig de presó pel delegat de Madrid de Democracia Nacional, Pablo Lucini, per desordres públics la seva actuació en les protestes contra la Llei d'Amnistia a Madrid el passat mes de novembre. El cas el porta el Jutjat d'Instrucció 47 de Madrid
Juan Pablo Lucini
DN a les protestes contra l'amnistia
Donat que s'ha dit a les xarxes que les fotos que he piulat abans de Sílvia Orriols i la resta de regidors d'Aliança aplaudint als agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional en l'acte d'inaguració del monument d'homenatge a les víctimes del 17-A no mostraven la realitat, poso aquí la seqüència complerta. Així queda clar que Orriols i els altres regidors no estaven aplaudint a agents dels diferents cossos policials i d'emergències que feien una ofrena conjunta, sino que cada cos feia la seva ofrena d'un en un.
Com he dit abans penso que és una contradicció mantenir la teoria de que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) i els cossos policials espanyols, Cuerpo Nacional de Policía (CNP) i la Guàrdia Civil, tenien a l'imam de Ripoll com a confident i no van voler aturar els atemptats, i després aplaudir-los en l'ofrena . En cap cas demano o justifico que s'els esbronqui en un acte com aquest. Però si l'alcaldessa considera que aquests cossos han de marxar de Catalunya i que són còmplices indirectes dels atemptats, resulta xocant que se'ls aplaudeixi. Una cosa és convidar-los per protocol institucional i una altra aplaudir-los fervorosament.
L'alcaldessa Sílvia Orriols també és aplaudida peels agents del CNP i la Guàrdia Civil
Els sis regidors d'Aliança fan la seva ofrena
Mossos, Policia Municipal i Protecció Civil fan la seva ofrenaSílvia Orriols i els altres cinc regidors d'Aliança Catalana aplaudeixen al representant de la Guàrdia Civil. Es veu com l'alcalde de Campdevànol, Oriol Làzaro (calb amb americana blava i sense corbata) que està entre la regidora Anna Flores i el regidor Gaspar Viñas, que sí ha aplaudit als agents de Mossos, Policia Local i Protecció Civil, manté una actitud de respecte sense apaudir.
Orriols i els atres cinc regidors d'Aliança (Anna Flores, Gaspar Viñas, Guillem Barranqueras, Fc Xavier Formatger i Albert Santandreu) aplaudeixen a les agents del CNP com han fet també amb el de la Guardia Civil
Pedro Pablo Peña, en Barcelona, 9 de noviembre de 2014
Pedro Pablo Peña, presidente del partido de ideología nacional socialista Alianza Nacional, ha fallecido hoy jueves en el hospital de La Princesa de Madrid a la edad de 72 años, en el que ingresó el pasado viernes al detectársele un cáncer pulmonar con metástasis en otros órganos.
Pedro Pablo Peña, natural de Córdoba y abogado de profesión, fue uno de los impulsores de la plataforma La España en Marcha, autora del ataque de Blanquerna de 2013, si bien el no participó en el mismo. Con posterioridad tuvo diversas causas judiciales por delitos de odio e incitación a la violencia si bien en la mayoría de causas fue absuelto o se le impuso una pena leve, y continuaba imputado por otras. Ante el Procés independentista catalán defendió el uso de la violencia lo que le llevó a romper con otros grupos de la plataforma. Sus opiniones habitaulemente generaban una gran controversia.
Sí que estuvo en la cárcel antes de Blanquerna al ser condenado en 2005 junto a Íñigo Pérez de Herrasti y otros dos militantes de Alianza por la Unidad Nacional (AUN) a quince años de cárcel por intentar lanzar cócteles molotov en Madrid el 16 de septiembre de 2000 desde un puente en la M-30 contra un autocar en el que viajaban familiares de presos vascos recien detenidos en una operación policial acusados de colaborar o pertecer a ETA.
Peña que comenzó su militancia en Primera Línea de La Falange, lideró Alianza Nacional, partido sucesor de la Alianza por al Unidad Nacional de Ricardo Sáenz de Ynestrillas, y era muy crítico con quienes habiendo militado en AUN y en Alianza Nacional, habían renegado de sus orígenes y ahora defendían a Isarel y sus políticas. Este es el caso del dirigente de Vox, Kiko Méndez Monasterio ex dirigente de AN y AUN, que acompañó a Peña en las candidaturas de AUN y AN, siendo el número 4 al Congreso de los Diputados por Madrid en 1996, y número 3 en la lista al Parlamento Europeo de 1999.
En estos momentos Alianza Nacional no aparece en la web del Registro de Partidos del Ministerio del Interior por lo que podría estar ilegalizada o tal vez sencillamente dado de baja si no ha respondido a requerimientos del Registro de Partidos para actualizar sus estatutos. Tras la irrupción del Hogar Social Madrid, muchos de los miltantes jóvenes de AN se pasaron al mismo. Posteriormente Bastión Frontal ocupó dicho espacio que podíamos llamarlo "nacional revolucionario patriota", ahora lo está ocupando el grupo emergentre Núcleo Nacional surgido de las protestas de Noviembre Nacional