ESPAÑA 2000 CONVOCA SU CONGRESO PARA OCTUBRE PARA CONVERGER CON PxL Y PxC. UN SECTOR DEL MSR DESEA SUMARSE A LA MISMA, MIENTRAS "COALICIÓN NACIONAL" (LEM+DN) PRETENDE PRESENTARSE A LAS PRÓXIMAS ELECCIONES

 Rafael Ripoll será el nuevo líder de España 2000 y posiblemente de la nueva formación que surja

Tal como informaba aquí en el blog, tanto Plataforma per Catalunya (PxC), que realizó su congreso el 4 de julio, como el Partido X La Libertad (PxL) que lo realizó el 27 de junio, convocados tras los pésimos resultados electorales del 24 de mayo,dichas fuerzas hermanas acordaron sumarse a una negociación para converger organizativamente con sus siglas o con otras nuevas con España 2000, partido que si bien se hundió en el País Valencià (o Comunitat Valenciana), obtuvo seis concejales en el llamado Corredor de Henares de Madrid.

Para afrontar esta reorgarnización de la ultraderecha y del área identitaria o social-patriota, España 2000 publicó ayer en su web la convocatoria de su congreso que se celebrará el 10 de octubre. 

En el congreso su líder histórico, José Luis Roberto, cederá el liderazgo al desde hace cuatro años concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll y artífice del crecimiento del partido en Madrid. La retirada de Roberto, vinculado durante años a las empresas de prostitución, facilitará la convergencia con otros grupos. Y al margen de que las distintas fuerzas que se sumen a esta convergencia, lo hagan o no con sus propias siglas, es posible que España 2000 adopte una de nueva, sólo para ellos o para todos quienes converjan, ya que la marca no sería la más idónea para la municipales de 2019, en las que podrán votar jóvenes que nacieron el año 2001. Ripoll desea dar una imagen distinta, más moderna y desvinculado de la ultraderecha franquista. Así desea pasar página a hechos como el juicio de un concejal del municipio valenciano de Silla por la trama ultra de la Operación Pánzer. 

Este tiempo de espera hasta el congreso de octubre, tras el cual España 2000 iniciará las negociaciones con PxC y PxL, está siendo letal para PxL. Pese al gran esfuerzo económico y organizativo realizado por PxL el último año, bajo el liderazgo de José María Ruiz Puerta (ex presidente de CEDADE y abogado de Manos Limpias y mecenas de PxC y Josep Anglada), sólo obtuvieron representación en el pequeño municipio madrileño deValdeavero, con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo a Cantàbria. Y muchos de quienes se sumaron al proyecto y realizaron candidaturas e invirtieron tiempo y dinero, ya se han retirado del mismo decepcionados al ver que su espacio y sus posibles votantes ha sido ocupado por Podemos y Ciudadanos. El hecho que la web de PxL esté muerta desde el día siguiente de las elecciones municipales y no haya informado de los acuerdos del congreso, es una muestra de la gravedad de la situación. El propio Ruiz Puerta, la exconcejal de Galapagar Itziar Riesgo y Eduardo Arroyo serán quienes negociarán con España 2000 en nombre de PxL.
También se ha sumado a este intento de refundar o reorganizar el espacio ultra o identitario, la Alternativa Municipal Española del Escorial, que obtuvo un concejal. Dicho grupo defiende la continuidad del Valle de los Caídos con su simbología franquista.   

José M Ruiz Puerta lleva años intentado crear una fuerza política ultra y se ha visto superado por España2000, mientras PxC, a la que ha ayudado con medios materiales y económicos se ha hundido.

Por lo que respecta a Plataforma X Catalunya, se sumará a la nueva sigla o federación de ámbito español, manteniendo un régimen de autonomía orgánica similar al de Inicitiva con IU o del PSC con el PSOE. Pero los tres problemas que aquejan ahora a PxC son, el abandono de muchos militantes y exconcejales tras el hundimiento del 24 de mayo, la falta de un liderazgo claro, algo no resuelto en el tormentoso congreso del 27 de junio, y el nuevo proyecto identitario o anti-inmigración que está creando Josep Anglada. Anglada fue reelegido concejal de Vic por Plataforma Vigatana, y está recibiendo adhesiones de exconcejales de PxC para crear un nuevo partido. De momento ya tiene apoyos en la Catalunya central y el Baix Llobregat. Además continuan en los juzgados un sinfín de denuncias cruzadas entre PxC y Josep Anglada, entre las que están la legalidad o no de su destitución, la apropiación y vulneración de confidencialidad de sus cuentas de mail y twitter, la supuesta apropiación por parte de Anglada de dinero del partido, y la imputación del Secretario General, Robert Hernando y otros dirigentes de PxC por el intento o conspiración para provocar un accidente de tráfico a Anglada.

 August Armengol es ahora el nuevo Presidente de PxC, mientras Anglada intenta crear un nuevo partido

JORDI DE LA FUENTE DEL MSR PIDE SUMARSE AL PROYECTO, MIENTRAS EL GRUPO DE VALENCIA Y LLOPART LO DESCALIFICAN

Quien también desea sumarse a la convergencia de España 2000, PxL y PxC es un sector del Movimiento Social Republicano (MSR), liderado por Jordi de La Fuente. De La Fuente es de hecho líder o portavoz de este grupo ultra o nacional revolucionario, tras la marcha de Juan Antonio Llopart y otros militantes hace un año.

Así De la Fuente ha colgado hoy en Facebook un comunicado del Comité Central del partido según el que "el MSR está dispuesto a entablar dichas conversaciones (con España 2000, PxC y PxL) con tal de conseguir una alternativa social, identitaria y nacional en España con un impacto público y político superior al que hasta ahora hemos tenido por separado.Confiamos en que dicha iniciativa, en la que actualmente ya participan España 2000, Plataforma per Catalunya y Partido por la Libertad, sea realizada desde la voluntad de servir, desde la humildad y desde el trabajo serio con vistas a la conquista de las instituciones, pero también de la opinión pública" .  El comunicado añade que "el MSR se dispone a participar en esa nueva esperanza para España y para su pueblo, sin renunciar a nuestras ideas, ni a nuestros principios y valores, esperando encontrar muchos puntos en común con el resto de fuerzas por la Justicia Social y la Identidad"

Poco después de publicarse, la delegación del MSR de Valencia ha manifestado su oposición rotunda a sumarse a dicho proyecto, exigiendo la celebración de un congreso extraordinario "para depurar responsabilidades". 

Por su parte el hasta hace un año Secretario General del MSR, Juan Antonio Llopart, ha respondido calificando a De La Fuente de  ser "un mierda que ha destrozado todo el trabajo realizado por el MSR durante años" y ha añadido "que espera poder escupirle a la cara".

De La Fuente desea que el MSR se sume al proyectod e convergencia con PxL, PxC y España 2000.

 LA COALICIÓN NACIONAL (LEM, FALANGE-FE, ALIANZA NACIONAL Y DN) ANUNCIA QUE SE INTENTARÁ PRESNETARSE A LAS ELECCIONES GENERALES

Por otro lado la Coalición Nacional, formada por La España en Marcha (Alianza Nacional, La Falange-FE, etc) y Democracia Nacional, no se suma al proyecto de España 2000 y acordaron el pasado 15 de julio, "proseguir la andadura patriótica unidos, manteniendo la puerta abierta para cuantos quieran participar". Así se manifestarán el 11 de septiembre y 12 de octubre en Barcelona y Madrid, e intentarán conseguir las firmas necesarias para poder concurrir a las elecciones generales. 

 La España en Marcha y Democracia Nacional volverán a Barcelona

EL TRIBUNAL SUPREM PUJA DE DOS A TRES ANYS DE PRESÓ LA CONDEMNA A L'ANTIFEIXISTA SERGI H. i A RUBÉN PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FERNÁNDEZ EL 12 D'OCTUBRE DE 2011

Sergi H en sortir del judici a l'Audiència de Barcelona l'octubre de 2014
Tres anys de presó és la condemna que ha imposat el Tribunal Suprem a Sergi H i a Rubén XX per l'agressió a l'ultra Alejandro Fernández, el 12 octubre de 2011 a la porta de la sala d'The Other Place de Poble Nou, on Democracia Nacional feia un concert de musica RAC.  Sergi H i Rubén G. van ser condemnats inicialment a dos anys per la Secció Dècima de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats  Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, de clara  ideologia progressista. Els magistrats de l'Audiència van considerar que s'havia d'aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, cosa que rebutjaven les defenses en entendre que aquest agravant, així com el delicte de provocació a l'odi, la violència o la discriminació per motius de raça, religió, orientació sexual o ideologia, s'havia d'aplicar només per castigar els atacs cap a col·lectius vulnerables fets per persones d'ideologia ultra, no quan els agressors eren antifeixestites que atacaven a uns ultres. El Suprem no només no confirma i no qüestiona que l'agravant i el delicte d'odi ideològic també s'ha d'aplicar quan un antifeixista ataca a algú de ideologia ultra, sinó que també ha augmenta la pena de dos a tres anys en considerar més greus les lessions de la víctima.  

 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 

Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.
Llegir sentència complerta (els noms dels condemnats apareixen canviats) 

 El jutge Santi Vidal, que va ser el primer en jutjar a Pedro Varela, propietari de la llibreria  Europa, va considerar que el delicte i l'agravant d'odi ideològic s'ha d'aplicar també quan són antifeixistes que ataquen a militants ultres 

EL SUPREM RATIFICA L'ABSOLUCIÓ DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA, EN ACCEPTAR L'ANUL·LACIÓ DE LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució dels 16 membres del Frente Antisistema de València, imputats en l'anomenada operació Pánzer, que foren absolts fa un any, en anul·lar-se la validesa de les intervencions telefòniques. Les armes, prova fonamental, van ser destruïdes abans del judici per “una errada” de la Guàrdia Civil.

 El Suprem confirma la sentència del 29 de juliol dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de València, (clica aquí per llegir-la sencera) que absolvía a tots els acusats de pertànyer a aquesta esta banda neonazi que presumptament venia i distribuïa armes, algunes procedents de l'Exèrcit espanyol, a per mitjà de pàgines web. El Tribunal va acceptar els plantejaments de la defensa sobre la manca de motivació suficient per ordenar les escoltes telefòniques. Aquestes escoltes que no van ser tingudes en compte com a prova, acreditaven l'existència d'una organització neonazi, racista i violenta que tenia i venia armes, amb una estructura jeràquitzada, i que planificava "caceres" de "guarros" i d'immigrants. L'altra prova de pes, les armes intervingudes, van ser destruïdes abans del judici per un "error" de la Guàrdia Civil.

En el judici de fa una any (clica per llegir-ne el resum) van ser jutjades 18 persones, dos de les quals en rebel·lia, en haver fugit d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar el llavors regidor de Silla (València) d'España 2000, José Alejandro Serrador Ferres, en el domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.

El Ministeri Fiscal va demanar una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc. Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.

Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat, fet que va afavorir als imputats. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.

TORNAR A PÈRSIA AL SEU LLOC, publico al Punt Avui sobre l'acord nuclear

 Xavier Rius, El Punt Avui, 15 de juliol de 2015

L'acord aconseguit entre les cinc potències, Alemanya i la Unió Europea amb Teheran, que permetrà l'aixecament de les sancions a canvi de garantir que l'Iran no pugui desenvolupar la tecnologia ni el combustible per fabricar la bomba atòmica durant deu anys, significa retornar a un ordre natural la regió. Un ordre que regia des de fa milers d'anys en el qual els perses tenien, per mèrits propis, el paper de potència. I si no es permetia a la potència històrica de la regió ocupar el seu lloc, qualsevol estratègia per combatre Estat Islàmic, que pretén convertir-se en la nova i única potència, trencar les fronteres, implantar un califat, i desestabilitzar amb atemptats tot el món, hauria acabat fracassant.

El que estava en joc darrere de les negociacions de l'acord, ara ja no era només evitar que l'Iran aconseguís com Corea del Nord o el Pakistan obtenir la bomba. Ni únicament la necessitat del règim iranià de posar fi a unes sancions que ofeguen la seva economia i generen un malestar que podria desembocar en protestes difícils de controlar pels aiatol·làs. L'element més determinat és la necessitat que l'Iran, els Estats Units i Europa vagin plegats en la lluita contra Estat Islàmic. Una organització que lluita amb la mateixa intensitat contra els musulmans xiïtes que contra els països occidentals i el seus interessos. I les pressions d'Israel o l'Aràbia Saudita per evitar aquest acord, donat que aquests dos desitjaven continuar sent les dues úniques potencies econòmiques i militars de la regió, han quedat en un segon terme davant la necessitat que els Estats Units i l'Iran lluitin plegats contra els soldats del nou califat.

Potser el principal èxit militar del Daesh o Estat Islàmic ha estat la destrucció de les fronteres de Síria i l'Iraq, creant el seu “estat”. Un estat trenca les línies artificials dibuixades per França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial, pels acords de Sykes-Picot, dels quals van sorgir l'Iraq, Jordània, Síria i el Líban. I l'Iran, que no és cap estat de nova creació inventat des de fora, hereu d'un Imperi Persa que, quan la resta de regió era només una amalgama de tribus i clans enfrontats era ja un estat cohesionat, assistia ara constret per les sancions a la creació d'un nou escenari. Un escenari que posava en perill la seva existència amb l'expansió d'un califat sunnita que no només vol eliminar els xiïtes de l'Iraq, sinó que també vol aniquilar per apòstates tots els xiïtes i les altres ètnies, cultures i religions que conviuen des de sempre a l'Iran.

Podem especular si l'acord s'hauria aconseguit si no hi hagués hagut la necessitat que els Estats Units i l'Iran lluitin junts contra Estat Islàmic. També és important tenir com a aliat l'Iran de cara a controlar un conflicte molt més complex com és el de Síria, donat que, si bé a hores d'ara és impensable que els Estats Units, Europa i la ONU puguin propiciar un acostament al règim de Baixar al-Assad, unes bones relacions amb l'Iran, aliat de Damasc, són imprescindibles per evitar que la situació empitjori. I és que la situació d'avui és totalment diferent de la del 1979, quan la defensa dels Estats Units del sanguinari xa Reza Pahlevi va fer de Washington i Teheran enemics que semblaven irreconciliables.

Llegir al Punt Avui

 

RECUPEREM EL DISTRICTE-11 PER LES VÍCTIMES DE SÍRIA?

Dues fotos mitjans de després de la guerra, que van ser símbol de la reconstrucció

El passat dissabte 11 de juliol, amb motiu de complir-se el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, en la que van ser assassinats en tres dies, 8.373 bosnians que eren a l’enclavament teòricament protegit pels cascos blaus holandesos, es va fer un emotiu acte a Barcelona al Born, de lectura dels noms dels qui allà varen morir.

El primer que va pujar a l’escenari per llegir el nom d’algunes de les víctimes va ser Pasqual Maragall que, com alcalde de la ciutat olímpica de Barcelona, va liderar diverses iniciatives de solidaritat durant la guerra amb la també ciutat Olímpica de Sarajevo, que el 1984 havia acollit el jocs d’hivern. I el 1996, acabada la guerra, Maragall va declarar Sarajevo, Districte 11 de Barcelona –que en té deu-, iniciant-se una sèrie de projectes de col·laboració en els que van implicar-se molts altres ajuntaments catalans, ONG, i entitats de tota mena. I per tal de dur-ho a terme, Barcelona va obrir una oficina o ambaixada, sota l’empara del Consell d’Europa, que durant molt temps va ser l’únic representat de l’Estat espanyol a la capital de Bòsnia. Oficina que donava cobertura i oferia suport tècnic i logístic a molts dels projectes solidaris de tot l’Estat.

El primer any aquest oficina o ambaixada va està dirigida pel llavors periodista de TV3, Carles Bosch, i més tard pel de l’AVUI, Eric Hauck. Dos periodistes que es van implicar per explicar el món què passava, molt coneixedors de la complexa situació d’aquell país  i, per un temps van voler canviar de rol, implicant-se amb la reconstrucció. Hauck va perdre allà el 1992 al seu company, el fotògraf Jordi Pujol Puente, que va ser el primer dels molts periodistes que moririen en aquella conflicte.  

Des de Districte 11, en coordinació amb el Comitè Olímpic Internacional, que presidia Joan Antoni Samaranch i més tard amb Javier Solana, que seria el màxim responsable de la diplomàcia europea, es va teixir una xarxa de contactes i fonts de finançament de les institucions internacionals, que va permetre desenvolupar una sèrie de projectes de tota mena, dels que destaquen la reconstrucció integral del barri olímpic de Mojmilo, ubicat al que va ser línia de front durant el setge, o del Palau Olímpic dels Jocs d’Hivern de 1984. Però el més important de tot va ser la xarxa de complicitats humanes que es va generar. Uns arquitectes de Lleida, amb el suport del seu ajuntament, van implicar-se en la reconstrucció del centre mèdic del barri de Mojmilo. La facultat d’optometria de Terrassa, amb l’ajut també del seu consistori i ONG locals, van desenvolupar un projecte tan senzill i necessari, com el proveïment d’ulleres, un producte que no és cap luxe que no acostuma a estar a l’abast de les víctimes i desplaçats en una guerra. Ajuntaments i entitats de Sabadell i Cornellà van impulsar projectes al barri veí de Dobrinja, i l’Hospitalet a la ciutat de Tuzla. No segueixo la llista perquè no cabria en aquest article i seria parcial i incomplerta.  I ONGs que ja existien o que es van crear amb motiu d’aquest conflicte, des de Mestres X Bòsnia a Pallassos sense Fronteres van assumir projectes de tot tipus, tenint sempre l’oficina de Barcelona a Sarajevo, com a punt logístic des d’on operar o que els facilitava intèrprets o domicilis particulars on allotjar-se, creant unes relacions d’amistat entre persones i famílies d’aquí i d’allà, que encara perduren.

I el rol que va jugar Barcelona ha estat recongut per la ciutat de Sarajevo que va atorgar la distinció de ciutadans d’honor de la mateixa a Pasqual Maragall i a Manel Vila, que va ser el gerent d’aquest Districte11 de Barcelona. Tot i que posteriorment la cooperació de Districte 11 es va fer present a la guerra de Kosovo i es va iniciar un projecte d’agermanament amb Gaza, l’alcalde Joan Clos, més preocupat en els focs artificials i efímers del Fòrum de les Cultures, va menystenir aquest tarannà i aquestes sinèrgies, sense donar-li la continuïtat que s’esperava.

L’acte de dissabte de lectura dels noms dels morts a Srebrenica, més enllà de l’emotivitat de veure llegint a Pasqual Maragall o d’escoltar el testimoni de reconciliació la jove bosniana, Amina Pasic, de 21 anys, nascuda a Srebrenica, que va sobreviure la matança  en la que van morir bona part de la seva família, va ser motiu de trobada no només de molts de que vam participar en les campanyes de solidaritat amb Bòsnia, sinó també de polítics de CiU, PSC, ERC, ICV i la CUP, i de l’alcaldessa Ada Colau, que van pujar a l’escenari a llegir el nom d’algunes víctimes. I en les converses molts dels que van participar aquells projectes de fa quinze o vint anys als Balcans sortia la necessitat de recuperar aquell esperit i aquella manera de treballar en el complex món actual que continua patint conflictes, el més proper del qual és el de Síria, que ha generat quatre milions de refugiat i desplaçats.

Als ajuntaments i les ONG no els pertoca ni la diplomàcia ni l’exercici de la força militar contra monstres com és ara l’Estat Islàmic, i les barbaritats del règim d’Al Assad. Però hi ha camps de refugiats a Turquia, Jordània o el Líban que esperen l’ajuda i l’apadrinament real d’algú. Potser seria una manera concreta de recuperar aquell esperit, aquella confluència de sinergies de la que Barcelona i Catalunya va donar exemple a Bòsnia. Si Barcelona, Sabadell, Cornellà, L’Hospitalet van ser capaços de declarar simbòlicament districte seu un barri o uns carrers de Bòsnia, ara seria hora de ser solidari amb víctimes del Pròxim Orient. Hi ha milions de refugiats que esperen.

Xavier Rius, periodista   

Llegir en català al Periódico (clica)
 Leer en castellano en El Periódico

 Manel Vila, Raül Romeva i Amia Pasic, dissabte a l'acte del Born. A sota Pasqual Maragall   

LECTURA DELS NOMS DELS 8.000 MORTS DE SREBRENICA FA 20 ANYS, A BARCELONA

Al llarg de dia d'avui s'està fent a Barcelona l'acte de lectura dels noms de les 7.291 persones identificades i de les que s'ha trobat el cos, assassinades fa 20 anys a Srebrenica, Bòsnia. A moltes ciutats d'Europa es fan actes semblants, si bé l'acte principal serà el de la mateixa Srebrenica que s'enterrarant els cossos identificats aquest any.

L'acte de Barcelona al Born, humil i contundent alhora, vol ser a més d'una nova demostració de solidaritat amb les nostres amigues i amics bosnis, un avís a Europa i a la resta del món de que cal seguir lluitant en favor de la vida i la humanitat cada dia. I que per guanyar la joia de viure cal aprendre a no oblidar tots aquells absents i als culpables dels genocidis. 

Durant el dia, persones anònimes i conegudes han anat llegint els noms de les persones identificades del genocidi. La lectura s’ha intercalat amb actuacions musicals en viu, com la de l’activista, César Lopez que ha tancat l’acte a les 9 del vespre.

Aquest matí han llegit noms molts ciutadans anònims i també persones fa fa dues dècades vam participar en el projecte de cooperació amb Bòsnia, Districte 11 que va crear Pasqual Maragall i Manel Vila.

La `primera persona que ha pujat a llegir ha estat l'ex alcalde Pasqual Maragall. Més tard ho han fet Jordi Hereu, l'alcaldessa Ada Colau, els regidors d'ERC Alfred Bosch i Juanjo Puigcorbé, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, els periodistes Carles Bosch i Eric Hauck, que van dirigir l'oficina o ambaixada de Barcelona a Sarajevo entre 1996 i l'any 2000 i coordinar des d'allà els projectes de Cooperació, entre d'altres. També han pujat a llegir moltes de les persones que van participar o col·laborar amb els projectes i campanyes de solidaritat a Bòsnia i Kosovo, que ens hem anat retrobant allà, quinze o vint anys després. També hi han participat una vintena de ciutadans bosnis que viuen a Catalunya. Sense cap mena de dubte la més emotiva ha estat la intervenció d'Amina Pasic, de 21 anys d'edat, nascuda a Srebenica el 21 d'abril de 1994, ciutat de la que fugiria quinze mesos després i on trobarien la mort el seu pare i els seus oncle.

Ja cap al tard han llegir diversos noms el diputat de CDC, Carles Campuzano, l'ex diputada socialista, Laia Bonet, o l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. També hi han participat regidors o ex regidors i tècnics municipals de molts ajuntaments que van impulsar projectes de cooperació amb Bòsnia.

La lectura de noms l'ha tancat diputat de la CUP, David Fernñandez, després del qual ha intervingut l'ex eurodiputat Raül Romeva que va ser vicedirector de la UNESCO a Bòsnia del 1995 al 1997, el qual ha recordat com es va produir la massacre, la passivitat dels Cascos Blaus holandesos -fet que va motivar una condemna judicial de l'estat holandès-, i s'ha referit al fet que enguant també es commemora el 70 aniversari de l'alliberament de Mauthausen i els altres camps nazis, i el centenari del genocidi armeni. Romeva ha acabat llegint el poema "11 de juliol" de la bosniana Aisha Mirza.

L' última intervenció l'ha fet la noia de Srebrenica, Amina Pasic, que ha explicat que tot i que hi qui diu que ella va néixer en el pitjor moment, en el pitjor lloc del món, no és cert, donat que més a més dels que van morir allà hi ha molta gent que va sobreviure com ella, a qui no han aconseguit encomanar-li l'odi, ni el desig de venjança. Ha explicat que en el camp de refugiats de Tuzla on ha viscut setze anys, sempre es preguntava què pensaven, què explicaven als seus fills els que van fer la matança, i que sense odi molts com ella, estiguin on estiguin, sempre explicaran el que va passar.

Manel Vila, Raül Romeva i la jove bòsnia, Amina Pasic, nascuda a Srebrenica, supervivent de la matança, en la que van morir el seu pare i els seus oncles

 

 Escolta intervenció de l'Amina

 Vídeo de la intervenció de Raül Romeva, Manel Vila i Amina Pasic

 

Manel Vila 

L'ex alcalde Jordi Hereu

Carles Bosch amb Diana Garrigosa i Pasqual Maragall

El regidor d'ERC, Alfred Bosch

Jo també he llegit diversos noms al matí i la tarda

Darrera, l'alcaldessa, Ada Colau

El periodista Carles Bosch, que després de cobrir la guerra per TV3, va treballar com a director de l'ADL o ambaixada de Barcelona a Sarajevo que coordinava el projectes de cooperació.

La regidora de cooperació de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez

La senadora d'ERC, Ester Capella

David Minoves, que va ser Director de Cooperació de la Generalitat durant el Tripartit

Xavier López d'UB Solidaritat

L'alcalde de Granoller, Josep Mayoral

 La cua per llegir al migdia

L'Olga Peña, un dels pilars del projecte de Districte 11. Va anar a Sarajevo en acabar la guerra, un dia de març que la ciutat estava en flames, en cremar les milícies sèrbies els barris de Harnso i Gravavica dels que s'havien de retirar en compliment dels acords de Dayton

l'ex regidor de Barcelona, Albert Batlle, i Director General de la Policia de Catalunya

 La cua per llegir a la tarda

L'ex diputada, Laia Bonet

 L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon

La Dolors i la Ona Grífols 

El diputat de la CUP, David Fernández, ha estat l´últim en llegir

Amb Pasqual Maragall

Escoltant les intervencions de Vila, Romeva i Amina Pasic

Imatge de la recuperació de cossos a una fossa comuna