Presentació del meu llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", divendres 4 de març a les 19 hores a Can Carner, Carrer Joies 11, Moià.
Intervenen Quico Sallès (periodista), Josep Font (La Tosca Modilianum) i Xavier Rius Sant
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Presentació del meu llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", divendres 4 de març a les 19 hores a Can Carner, Carrer Joies 11, Moià.
Intervenen Quico Sallès (periodista), Josep Font (La Tosca Modilianum) i Xavier Rius Sant
El Punt Avui, divendres 25 de febrer de 2022
Ucraïna en rus i altres llengües eslaves vol dir terra dels confins. Ucraïna era les províncies frontereres de l’Imperi Rus. En serbocroat Kraïna té el mateix significat. Recordem la Kraïna croata, frontera entre l’Europa cristiana i la Bòsnia turca, que va ser repoblada amb camperols serbis perquè fessin de trinxera enfront dels turcs, i el 1991 durant la guerra de Croàcia, els serbis de la Kraïna van proclamar la seva república. I Putin envaeix Ucraïna perquè vol recuperar-la com a part de Rússia i coixí de separació enfront de l’OTAN i la UE.
"Putin vol passar a la història com qui ha tornat Ucraïna a l’espai de l’Imperi Rus i l’URSS"
Alguns pensaven que Putin en tindria prou amb mantenir el Donbass controlat per Rússia en uns llimbs legals com les regions georgianes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. Però ahir, 24 de febrer del 2022, passarà a la història com la data que per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial un país europeu envaeix un altre estat sobirà. Una invasió que va més enllà de les regions russòfones i de l’annexió de Crimea del 2014. Annexió que justificava amb el fet que el 1954, Nikita Khrusxov va regalar la península, fins llavors part de Rússia, a Ucraïna.
Ara caldrà veure si pretén l’enderrocament del govern de Volodímir Zelenski i nomenar un govern titella, sense importar-li les sancions internacionals, o es conformarà amb debilitar-lo i aconseguir només el control del Donbass. Una intervenció plena de mentides, com que hi havia un genocidi de la població russòfona. Per això Putin va forçar fa uns dies que la població del Donbass marxés cap a Rússia, i en el seu discurs ha qualificat de nazi el règim de Zelenski. Putin menteix sobre el règim de Kíev, i més quan a Ucraïna hi ha eleccions lliures, cosa que no passa a Rússia, com ho demostra l’empresonament de l’opositor Navalni.
Putin, antic cap del KGB, va guanyar les eleccions presidencial de l’any 2000 després d’uns atemptats atribuïts a txetxens, que es creu que van ser dirigits pel FSB, Servei Federal de Seguretat, que Putin va dirigir fins al 1998. I amb aquests atemptats no aclarits va justificar la segona guerra de Txetxènia que va aplanar el camí per guanyar les eleccions del 2000. I ara, com va fer amb Txetxènia, vol mostrar els ucraïnesos com a culpables, no com a terroristes islamistes, sinó con a nazis i genocides.
Putin exigia a Kíev que renunciés al seu dret a entrar a l’OTAN, i vol passar a la història com el líder que ha tornat Ucraïna a l’espai de l’Imperi Rus o de l’URSS. I amb el suport del president autocràtic de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha començat la invasió d’Ucraïna. Bielorússia vol dir, en llegües eslaves, la Rússia blanca. Putin sap que té el suport de Lukaixenko, que accepta mantenir la Rússia blanca al costat de la gran Rússia, i es llança a sotmetre els confins de l’imperi: Ucraïna. Però els ucraïnesos no desitgen ser la gent dels confins de Rússia, perquè en ucraïnès la paraula Kraïna va derivar fa segles, i ja no significa terra dels límits, sinó la nostra terra.
війна Україна, ні, война Украина, нет
El investigador especializado en extrema derecha publica el libro titulado Els ultres són aquí: De Plataforma per Catalunya a Vox,
que radiografía a la derecha radical en Catalunya y España. Está
convencido que la crisis del PP favorecerá al partido de Abascal.
Xavier Rius Sant es el autor de un nuevo libro publicado por Pòrtic Edicions titulado Els ultres són aquí: De Plataforma per Catalunya a Vox, donde el veterano periodista freelance experto en la extrema derecha traza, con un montón de datos, nombres, historias, eventos y contexto, una enciclopédica genealogía de la derecha radical en el Estado español, sus interferencias con la derecha conservadora, sus referentes internacionales y sus reminiscencias con el franquismo y otras formas de fascismo.
Si bien la
investigación de Rius Sant detalla la fundación y la evolución de Vox y
el rearme simbólico del nacionalismo español, también desgrana, con
conocimientos y detalles, todo lo que hay a la derecha de la
ultraderecha entre el asociacionismo cultural y el strasserismo -el
neonazismo más recalcitrante-. Con experiencia en el periodismo
internacional y de guerra y la enseñanza, Rius Sant, autor también del
ensayo Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984) y de una novela, gestiona un blog que es una fuente de referencia, con contenidos insider y
testimoniales, sobre la temática que trata esta entrevista. El libro
explica el paradigmático asunto de una canción de hip hop interpretada
durante un acto de Vox en octubre de 2021, que desnuda al partido y
constata que "la ultraderecha, aunque pretenda maquillar su imagen, es
lo que es, y viene de dónde viene".
Thank you for watching
Porque varias
personas del sector nebrerista del PP catalán –el sector más conservador
del partido– como Joan Garriga –el número dos de Nebrera– o Jorge
Buxadé entrarán en Vox. De hecho, los nebreristas, después de disputar
con Alícia Sánchez Camacho –del sector más liberal– la dirección del
partido y perder, sondearon la posibilidad de que Nebrera entrara en Plataforma per Catalunya (PxC) con
Anglada. Pero cuando el notario Santiago Gotor y Garriga planteó que,
con la entrada de Nebrera y de ellos mismos en PxC, sería bueno que la
cabeza de lista fuera Nebrera, dado que como ex diputada tendría más
proyección, Anglada dijo: "El líder soy yo!" y no hubo acuerdo. Esto no
quita que gente como Garriga entrara en PxC. En cambio, su primo,
Ignacio Garriga –estudiante de odontología y militante del PP– y su
promesa, ambos del Opus Dei, fueron a las listas del nuevo partido de
Nebrera, Alternativa de Govern, pero salieron de ella asustados al ver
el falso vídeo porno que protagonizó Nebrera aquella campaña electoral
de 2010 [para los comicios al Parlament]. Y Buxadé –muy bien conectado
con la ultraderecha de Barcelona– se lo miró desde fuera, desde el PP,
que es lo que hizo hasta el 2015, cuando dio el salto a Vox.
El tema es: ¿cómo
Vox se sostiene en Madrid con Abascal cobrando un sueldo como el de un
cargo público? En el programa 360º de Eider Hurtado en EITB en el año
2018 titulado Vox, la ambición de Santiago Abascal,
aparece el exvicepresidente de Vox Juan Jara y el exresponsable de Vox
en Extremadura Carlos Caldito, diciendo que se han marchado porque se
han dado cuenta de que Vox es un negocio personal de Abascal y que éste
se queda las cuotas de los militantes. Es un tema que nunca se ha
aclarado.
Que ese dinero que
fue de Hazte Oír fue después a Abascal no se ha podido demostrar. En
cualquier caso, Vox no salió de la irrelevancia gracias a Abascal –sus
campañas y vídeos de agitación, como el que salía montando a caballo,
fracasaron electoralmente– sino cuando Ortega Smith tuvo el espacio libre para comparecer como acusación popular, cuando Manos Limpias,
que lideraba la acusación popular contra el 9-N, es desarticulado por
extorsión y Ortega Smith comienza a ganar cuota en los telediarios.
Comparece en la Audiencia Nacional, en el Tribunal Superior de Justicia
de Catalunya (TSJC), en el juzgado [de instrucción número] 13 [de
Barcelona] o en el Supremo pidiendo medidas cautelares contra los
independentistas o que se aplique el tipo de rebelión y consigue
muchísima visibilidad.
Vox, que inicialmente no explota la inmigración como hace la ultraderecha europea, no suma suficientemente yendo a manifestaciones contra el aborto. Yendo a protestar contra la memoria histórica no suman lo suficiente. Yendo a protestar por no tocar el Valle de los Caídos no suman lo suficiente. Las comparecencias judiciales les dan visibilidad, pero Vox no es culpa del Procés. Las elecciones anticipadas en Andalucía de 2018 son importantes. Tras la moción de censura a Rajoy con el voto favorable de Bildu, ERC y PDeCAT, Ciudadanos retiró el apoyo al gobierno de Susana Díaz en la Junta de Andalucía, y durante la campaña electoral, no se habló de temas como el caso de los ERE o de agricultura sino de Catalunya o del "pacto PSOE-Bildu".
Vox, que juega muy bien las campañas mediáticas, llegó a organizar a través de la Fundación Denaes una masiva manifestación en Madrid por la unidad de España el día de reflexión, que el PP no apoyó. Copando toda la información, este acto proyectó la imagen de Abascal y Ortega Smith como los líderes de la línea "España una y no cincuenta y una". También es determinante que el PP, desde la noche de las elecciones andaluzas, dio por válido pactar con Vox y Ciudadanos para presidir la Junta. Un patrón que ha ido repitiendo [por ejemplo en Madrid o Murcia] y ha legitimado, normalizado y hecho crecer a Vox.
La idea de Estado de Vox es la de un Estado con provincias y no autonomías y la de un regreso a la "democracia orgánica". Sin cuestionar el sistema multipartidista, Vox pone énfasis en instituciones de gobernanza del ideario franquista como los municipios o la familia. Aquí podría ser interesante el rol [por ejemplo] de Ortega Smith –que ha tenido un pasado falangista mucho más alto y potente de lo que él ha explicado– en la elaboración de las 100 medidas para "España viva". La medida 86, sobre la penalización de la ocupación y la despenalización del uso de armas en defensa propia, propone la promulgación de leyes antiusura, con un argumento propio de la ultraderecha clásica.
El 3 de junio de
2018, en un acto multitudinario de Vox en Barcelona, Buxadé se estrenó
con un discurso, que como explico en el libro, afirma que "el Estado
autonomista y de partidos" ha privado al hombre de esas instituciones
que le empoderaban: "El municipio, la familia y el sindicato" –los
argumentos del nacionalsindicalismo–. Puede parecer contradictorio
atendiendo a que Buxadé es del Opus Dei, y la Falange y el Opus Dei
nunca se han llevado demasiado bien... pero él reivindica este
posicionamiento.
En Vox existe una
lucha entre sectores, por un lado el trumpista y neoliberal –Iván
Espinosa de los Monteros, Rocío Monasterio o Rafael Bardají–, y por
otro, el sector falangista –los de "Franco hizo la Seguridad Social,
vivienda pública, la educación gratuita, las vacaciones de agosto y la
paga del 18 de julio"– y el partido va tirando entre las dos.
El
sorpasso ya lo han hecho y se ha visto claro en las elecciones en
Castilla y León. Lo que es una incógnita es lo que va a pasar con Díaz
Ayuso, que gracias a un discurso muy cercano a Vox, un discurso muy
trumpista, mejoró sus resultados –rozando la mayoría absoluta– y
ralentizando el auge de Vox. Hasta ahora el PP había legitimado a Vox
como un partido de gobierno y aceptado muchos de sus argumentos y
propuestas. Y pase lo que pase [Rius Sant se refiere tanto la formación o
no de gobierno en Castilla y León como al asunto Casado/Ayuso], Vox
saldrá beneficiado.
A diferencia de lo
que casi ocurre en toda España donde Vox es una escisión del PP, en
Catalunya Vox congrega en sus filas a gran parte de la ultraderecha
clásica. No sólo porque PxC se hizo con el control de la ejecutiva de
Vox en Barcelona. El presidente de Vox en la provincia de Barcelona es
el ahora diputado Joan Garriga Doménech, ex de la ejecutiva de PxC; la
secretaria, Mónica Lora, ex secretaria general de PxC, y el
vicesecretario de organización, Jordi de la Fuente, ex secretario de
organización de PxC y antiguo candidato a la Generalitat por el neonazi
MSR [Movimiento Social Republicano]. De los dos diputados catalanes en
Madrid, uno es el abogado Juan José Aizcorbe, que había estado en listas
de Fuerza Nueva, Frente Nacional y Juntas Españolas, y el otro, el
también abogado Juan Carlos Segura Just, que en 1984 fue condenado a un
año de cárcel por el ataque con cócteles molotov en la sede catalana de
la UCD y absuelto de quemar la figura de Juan Carlos I en el Museo de
Cera de Barcelona.
Por otra parte,
mucha de la gente de esta ultraderecha clásica se ha pasado a Vox, y eso
les ha debilitado mucho. Una de las consecuencias de la ruptura de la
federación Respeto [integrada por PxC, el Partido por la Libertad (PxL) y
España 2000], y el paso de PxC y PxL a Vox, es la radicalización de
España 2000 –protagonistas en los incidentes de la manifestación del 12
de octubre de 2020 en el barrio valenciano de Benimaclet, impulsores con
Bastión Frontal del acto de homenaje a la División Azul [el acto del
mediático discurso antisemita de la joven neonazi] y la polémica marcha
homófoba en el barrio madrileño de Chueca con el histórico cabeza-rapada
de Ultra Sur y Juventudes Canillejas Alberto Ayala. Otros
ultraderechistas mantienen una posición hostil con Vox, a quien acusan
de abrazar el liberalismo y a Israel.
Está claro que sí. Mientras el gobierno de Polonia pide la ayuda de la OTAN, el de Hungría apoya a Putin. Le Pen también tiene buenas relaciones con Moscú. Una de las cosas que ha alejado mucho a Aznar y su entorno de Vox, es que Aznar es un acérrimo atlantista y en cambio Vox evita defender a la OTAN. De la misma forma, también existen contradicciones con temas como el del matrimonio homosexual o el aborto entre Marine Le Pen, Geert Wilders o Alternativa por Alemania frente a la extrema derecha de Polonia, Hungría y de la Europa del Este.
Ahora otro motivo de divergencia es éste [la crisis ruso-ucraniana]. ¿Cómo juntas en un solo grupo [en el Parlamento Europeo], cómo reclaman Orbán -cuyo partido ha sido expulsado del PP europeo y se encuentra actualmente entre los No inscritos– o Abascal a las diferentes tendencias de la extrema derecha europea? ¿Antiabortistas con partidarios del derecho al aborto? Incluso el grupo de los Conservadores y Reformistas Europeos –donde está Vox– vive con las contradicciones. La vicepresidenta de este grupo, donde se encuentra Buxadé, es la eurodiputada por Nueva Alianza Flamenca Assita Kanko, originaria de Burkina Faso; la que dio la bienvenida a Puigdemont y Comín cuando éstos fueron a recoger sus actas de eurodiputados. Hay muchas contradicciones en la ultraderecha a nivel europeo y esto hace que sea difícil que se agrupen.
Vídeo anàlisis de l'invasió russa d'Ucraïna, Youtube, Canal de Yotube de canal de Youtube de Xavier Rius Sant Últim vídeo 24 de febrer de 2022. Último vídeo, 24 de febrero de 2022.
"L’espanyolisme ha sacsejat emocionalment els ciutadans, com no ho feia la immigració"
Xavier Rius Sant periodista expert en ultradreta
Alhora el discurs d’Abascal és molt masculí, molt arrelat a la tradició, a la ultradreta franquista clàssica i al nacionalcatolicisme, amb crítiques a les lleis LGTBI. En això s’assimila als ultres hongaresos o polonesos, mentre que a Alemanya o França hi ha persones homosexuals a la primera línia de l’extrema dreta.
"Es tracta de la ultradreta franquista clàssica; és molt masculina i molt espanyola"
Xavier Rius Sant periodista expert en ultradreta
A més, també hi ha una diferència entre Vox a Catalunya i a la resta de l’estat. Així com a Madrid és una escissió del PP, a Catalunya prové de la ultradreta històrica. I Rius Sant posa l’exemple dels diputats de Vox per Barcelona al Congrés, Juan José Aizcorbe, excandidat de Fuerza Nueva, o Juan Carlos Segura, condemnat per l’assalt a la seu de l’UCD amb còctels molotov.
"A Catalunya, la primera línia de Vox prové de la ultradreta clàssica; a Madrid, és una escissió del PP"
Xavier Rius Sant periodista expert en ultradreta
S’ha de deixar governar Vox?
El periodista s’oposa a la idea que Vox governi perquè quedi en evidència amb les seves polítiques. Planteja, per exemple, què passaria si a Espanya aconseguissin el control del Ministeri de l’Interior. I adverteix: “Les armes les carrega el diable”.
També diu que moltes de les seves propostes no són competència autonòmica i, per tant, no les podria implementar si governés a Castella i Lleó.
Sobre un possible cordó sanitari, n’és partidari, tot i que descarta que s’apliqui aquí. Nega la utilitat de discutir i rebatre els arguments fal·laços de Vox perquè sempre tindrà un pla B per contrarestar-los. I, per exemple, es pregunta: “Com rebats que a Catalunya no ens mengem els nens que parlen català al pati de l’escola?”.
"Com rebats que a Catalunya no ens mengem els nens que parlen català al pati de l’escola?"
Vox ha arribat per quedar-se?
Rius Sant té clar que Vox es consolidarà als parlaments espanyols. A diferència de Ciutadans, que “no era ni carn ni peix”, que basculava entre la socialdemocràcia i el liberalisme, el partit d’Abascal “té sempre clar què cal fer”. Per això creu sempre podrà capitalitzar el discurs antipolítica i anti-Unió Europea.
"Vox no és una bafarada, sinó que es consolidarà"
Xavier Rius Sant periodista expert en ultradreta
Escolta l’entrevista de Jordi Basté a Xavier Rius Sant, autor del llibre Els ultres són aquí, a RAC1
.
Intervenció als Matins de TV3 amb Lídia Heredia parlant de la pujada de Vox ahir a Castella i Lleo i sitaució a Catalunya, i tertúlia amb Ferran Casa, Carles Fernández
Llegir entrevista la web del Punt Avui, diumenge 13 defebrer de 2022
Entrevistem el periodista freelance Xavier Rius Sant arran de la publicació del seu nou llibre Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox.
En el llibre queda clar que la ultradreta pren força electoral contra la immigració quan la comunitat islàmica vol obrir les primeres mesquites.
Però el discurs és contra la immigració magrebina.
Al nou llibre de Xavier Rius Sant, ‘Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox’, hi surten tants noms que també funciona com a guia per identificar els ultradretans que hi ha hagut a Catalunya des de la transició cap aquí, alguns amb detencions, judicis i empresonaments per atemptats violents. Amb més o menys protagonisme i relació, molts han fet cap a Vox. Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista freelance que s’ha especialitzat en ultradreta, immigració i gihadisme i en conflictes com els del Magrib, els Balcans i el Pròxim Orient, sobre els quals escriu a El Punt Avui, entre altres mitjans. Ha escrit sobre això a ‘El libro de la inmigración en España (2007)’ així com a ‘Xenofòbia a Catalunya (2011)’. Amb relacions amb alguns dels protagonistes per la seva feina, ha estat objecte d’amenaces i querelles de la ultradreta.
Pedro Pablo Peña, el 12 d'octubre de 2013 a l'acte de Montjuïc
La Secció 22 de l'Audiència de Barcelona, en una sentència en què estima el recurs de la Fiscalia, anul·la la sentència del Jutjat Penal 8 de Barcelona que va absoldre als dirigents de La Falange-FE, Manuel Andrino, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional , de ser autors d'un delicte d'odi per les declaracions que van fer el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc en l'acte ultra organitzat pels grups responsables de l'assalt de Blanquerna fet uns mes abans. La Secció 22 de de l'Audiència ordena que el Jutjat 8 dicti una nova resolució en què tingui en compte les proves que va rebutjar per entendre que havien quedat contaminades.
Manuel Andrino i Pedro Pablo Peña estaven acusats d'un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques per dec laracions que van der el 12 d'octubre de 2013 a l'acte ultra a Montjuïc juatificant utilitzar la violència per lluitar contra l'independentisme i evitar la secessió de Catalunya. Tot i que la sentència donava per provades aquestes intervencions, la jutgessa va absoldre els processats perquè el document que va donar peu a la investigació –signat per dos grups ultres que incitaven a realitzar actes violents el dia de la Hispanitat del 2013– era fals i donat que s'havia posat en circulació en anys anteriors. La magistrada ressaltava en la sentència absolutòria que, d'acord amb la declaració dels testimonis del judici, les institucions que van denunciar els fets a Fiscalia –l'Ajuntament de Sabadell, el de Barcelona i un sindicat– van obtenir el document a través de les xarxes socials, sense dur a terme comprovacions sobre la seva veracitat. Per aquest motiu, la jutgessa va concloure que existien «dubtes raonables sobre la culpabilitat» dels acusats i els va absoldre en aplicació del principi de «in dubio pro reo» -en cas de dubte, benefici per a l'acusat-. Ara s'haurà de dictar una nova sentència que tingui en compte les proves que va descartar atenent la teoria dels fruits de l'arbre enverinat, ja que, malgrat que no es qüestiona la falsedat del document, la sala no entén el raonament pel qual va rebutjar la resta de proves, que van ser practicades «sense cap relació amb el document inicial de denúncia falsa».
En aquest sentit, l'Audiència remarca que sí s'han de tenir en compte les altres proves van ser obtingudes sense vulnerar-se drets fonamentals i que consten enregistraments de la manifestació i de les declaracions dels acusats, que van ser realitzades a la llum pública, en un context mediàtic en què els Mossos d' Esquadra van actuar «en el marc d'un seguiment de seguretat ciutadana», i per això cap d'aquestes proves té res a veure amb el document fals. Per aquest motiu, l'Audiència conclou que es va generar al judici una «greu indefensió» que va poder ser «determinant» en el resultat, en ometre la valoració de les proves.
Un dels dos encausats, Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, es troba actualment en presó a Madrid complint condemna per l'atac de Blanquerna
Andrino i Peña el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïs escoltant al general Blas Piñar Gutiérrez
El Triangle, 9 de febrer de 2022. Llegir en català
El dissabte 1 de desembre del 2018, dia de reflexió de les eleccions andaluses, la Fundació per la Defensa de la Nació Espanyola, amb Santiago Abascal, va convocar, amb el suport d’entitats afins com la catalana Somatemps i l’antiavortista Hazte Oír, una manifestació per la unitat d’Espanya a Madrid, demanant més mà dura amb Catalunya i contra el Govern de Pedro Sánchez, que havia arribat a la Moncloa gràcies als vots de Podemos i els dels independentistes bascos i catalans. Hi van participar deu mil persones. Vox era encara un partit extraparlamentari que s’havia fet visible als mitjans interposant querelles i compareixent com a acció popular a les causes judicials que s’estaven instruint per l’1 d’octubre. Les enquestes d’Andalusia li donaven entre un i quatre escons, i gràcies a la manifestació Abascal va aparèixer aquell dissabte de reflexió a Andalusia en diferents televisions d’àmbit espanyol, no per demanar el vot pel seu partit a Andalusia, sinó denunciant que Sánchez ocupava la Moncloa gràcies a pactes amb separatistes i terroristes, i criticant el PP de Rajoy per no haver aturat amb un 155 de veritat l’independentisme català.
Eren unes eleccions andaluses anticipades, perquè Ciutadans, que governava en coalició amb Susana Díaz, acabava de sortir del govern l’havia deixat en minoria, com a resposta al fet que el PSOE havia arribat amb Pedro Sánchez a la Moncloa amb el suport de l’independentisme català i basc. I encara que Abascal aquell dissabte de desembre del 2018, a les declaracions a la premsa, no demanava el vot pel seu partit, posava el dit a la nafra en el tema neuràlgic d’aquelles eleccions, que no era ni la corrupció, ni l’atur, ni els problemes en els sectors agrícoles o industrials, ni els serveis en les zones rurals, del que ara coneixem com l’Espanya buida. El tema central era Catalunya. Abascal, amb 12 escons, va tenir la clau perquè es formés el primer govern de l’anomenat Trifachito, el pacte entre PP, Ciutadans i Vox, però amb Vox fora del govern.
El 29 de gener passat, primer dissabte de campanya a Castella i Lleó, Abascal, sabent controlar l’agenda política i informativa, va organitzar amb èxit una cimera de part de la ultradreta a Madrid a la qual van assistir els primers ministres de Polònia i Hongria, Mateusz Morawiecki i Viktor Orbán, i la mateixa Marine Le Pen. La majoria d’assistents estan integrats al grup dels Conservadors i Reformistes del Parlament Europeu, al qual pertany Vox, si bé els del Fidesz d’Orbán, que han sortit fa poc del Partit Popular Europeu, estan transitòriament com a no adscrits, i Le Pen pertany a l’altre grup ultra, Identitat i Democràcia, format per partits que no comparteixen l’ultracatolicisme del grup on és Vox. Le Pen necessitava guanyar perfil i projecció, donat que a la cursa a les presidencials de l’abril li ha sortit la competència d’Éric Zemmour, a qui ha donat suport la neboda díscola de Marine, Marion Maréchal-Le Pen. Entre els assistents a la cimera hi havia Vincenzo Sofo, eurodiputat de Germans d’Itàlia, parella sentimental de Marion Maréchal. Van fer seure de costat Marine Le Pen amb la parella de la seva neboda. Però aquesta no va ser la principal situació de tensió de la trobada. Amb Polònia preocupada per l’hostilitat de Rússia i el perill de guerra a Ucraïna, que demana el suport de l’OTAN, dels EUA i de la UE, però amb Orbán i Le Pen fins ara favorables a Putin, es va aconseguir incloure dues línies a la declaració final lamentant “les accions militars de Rússia a la frontera oriental d’Europa que ens han conduït a prop d’una guerra”. Tot i això, tant Abascal com el número dos del partit, Jorge Buxadé, es van posar de perfil amb el conflicte, criticant Sánchez per no informar el Parlament, però sense posicionar- se si donen suport a les peticions i les decisions de l’OTAN, la UE i Joe Biden.
Vox ara vol governar, començant per un executiu bipartit a la Junta de Castella i Lleó amb el PP, però no es defineix davant el conflicte d’Ucraïna. Si més tard o més d’hora el govern del PSOE amb Podemos és reemplaçat per un del PP amb Vox, els ministres de Vox, com han fet ara alguns de Podemos, criticaran, encara que sigui per motius diferents, que Espanya s’impliqui seguint el que diuen l’OTAN, Brussel·les i Washington a favor d’Ucraïna.
El sábado 1 de diciembre de 2018, día de reflexión de las elecciones andaluzas, la Fundación para la Defensa de la Nación Española, con Santiago Abascal, convocó, con el apoyo de entidades afines como la catalana Somatemps y el antiabortista Hazte Oír, una manifestación por la unidad de España en Madrid, pidiendo más mano dura con Catalunya y contra el Gobierno de Pedro Sánchez, que había llegado a la Moncloa gracias a los votos de Podemos y los de los independentistas vascos y catalanes. Participaron diez mil personas. Vox era todavía un partido extraparlamentario que se había hecho visible en los medios interponiendo querellas y compareciendo como acción popular en las causas judiciales que se estaban instruyendo para el 1 de octubre. Las encuestas de Andalucía le daban entre uno y cuatro escaños, y, gracias a la manifestación, Abascal apareció ese sábado de reflexión en Andalucía en diferentes televisiones de ámbito español, no para pedir el voto por su partido en Andalucía, sino denunciando que Sánchez ocupaba la Moncloa gracias a pactos con separatistas y terroristas, y criticando al PP de Rajoy por no haber detenido con un 155 de verdad el independentismo catalán.
Eran unas elecciones andaluzas anticipadas, porque Ciudadanos, que gobernaba en coalición con Susana Díaz, acababa de salir del gobierno le había dejado en minoría, como respuesta a que el PSOE había llegado con Pedro Sánchez a la Moncloa con el apoyo de independentismo catalán y vasco. Y aunque Abascal aquel sábado de diciembre del 2018, en las declaraciones a la prensa, no pedía el voto para su partido, ponía el dedo en la llaga en el tema neurálgico de aquellas elecciones, que no era ni la corrupción, ni el paro, ni los problemas en los sectores agrícolas o industriales, ni los servicios en las zonas rurales, de lo que ahora conocemos como la España vacía. El tema central era Cataluña. Abascal, con 12 escaños, tuvo la clave para que se formara el primer gobierno del llamado Trifachito, el pacto entre PP, Ciudadanos y Vox, pero con Vox fuera del gobierno.
El pasado 29 de enero, primer sábado de campaña en Castilla y León, Abascal, sabiendo controlar la agenda política e informativa, organizó con éxito una cumbre de parte de la ultraderecha en Madrid a la que asistieron los primeros ministros de Polonia y Hungría, Mateusz Morawiecki y Viktor Orbán, y la propia Marine Le Pen. La mayoría de asistentes están integrados en el grupo de los Conservadores y Reformistas del Parlamento Europeo, al que pertenece Vox, si bien los del Fidesz de Orbán, que han salido recientemente del Partido Popular Europeo, están transitoriamente como no adscritos, y Le Pen pertenece al otro grupo ultra, Identidad y Democracia, formado por partidos que no comparten el ultracatolicismo del grupo donde está Vox. Le Pen necesitaba ganar perfil y proyección, dado que en la carrera de las presidenciales de abril le ha salido la competencia de Éric Zemmour, a quien ha apoyado la sobrina díscola de Marine, Marion Maréchal-Le Pen. Entre los asistentes a la cumbre estaba Vincenzo Sofo, eurodiputado de Hermanos de Italia, pareja sentimental de Marion Maréchal. Hicieron sentar juntos a Marine Le Pen y la pareja de su sobrina. Pero ésta no fue la principal situación de tensión del encuentro. Con Polonia preocupada por la hostilidad de Rusia y el peligro de guerra en Ucrania, que pide el apoyo de la OTAN, de EE.UU. y de la UE, pero con Orbán y Le Pen hasta ahora favorables a Putin, se logró incluir dos líneas en la declaración final lamentando «las acciones militares de Rusia en la frontera oriental de Europa que nos han conducido cerca de una guerra». Sin embargo, tanto Abascal como el número dos del partido, Jorge Buxadé, se pusieron de perfil con el conflicto, criticando a Sánchez por no informar al Parlamento, pero sin posicionarse si apoyan las peticiones y las decisiones del OTAN, la UE y Joe Biden.
Vox quiere ahora gobernar, empezando por un ejecutivo bipartito en la Junta de Castilla y León con el PP, pero no se define ante el conflicto de Ucrania. Si más tarde o más temprano el gobierno del PSOE con Podemos es reemplazado por uno del PP con Vox, los ministros de Vox, como han hecho ahora algunos de Podemos, criticarán, aunque sea por motivos distintos, que España se implique siguiendo lo que dicen la OTAN, Bruselas y Washington a favor de Ucrania.
Aniré recollint aquí algunes incorrecions o errades que detecti al llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox"
-Al minut 39 de la meva intervenció al FAQS dic al minut 39 que el diputat al Parlament de Catalunya Antonio Gallego Burgos va ser regidor de Castelldefels i ho va ser del Prat.
-Tinc informacions contradictories sobre la informació de la pàgina 103 del llibre, si el pis que vivia Absacal a Madrid els mesos abans de crear Vox pagava el lloguer o era la Fundación para el Mecenzago o el Patrocinio Social o si era un pis que se'l pagava ell i la irregularitat era que el pis de la Fundación que dirigia Absacal, era de la Comunidad de Madrid. El fet que Abascal no concedeixi entrevistes que sí he tingut amb altres dirigents i diputats del Congrés i el Parlament, dificulta aclarir, confirmar o desmentir algunes informacions.
Lee la entrevista de Oriol Solé en El Diario.es. Domingo 30 de enero de 2022
Ir a El Diario.es, entrevista sobre el nuevo libro de Xavier Rius Sant
Entrevista Agencia EFE sobre el libro, publicada en Alerta, Diario de Cantabria
Víctor Palomar, Vic 28 de gener de 2022
El moianès Xavier Rius, periodista especialitzat en
ultradreta, immigració i gihadisme, acaba de publicar Els ultres són
aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic, 2022). Analitza
l’origen de la ultradreta a Catalunya en els últims anys després que Vox
hagi irromput al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats.
Durant
molts anys Catalunya i Espanya han estat una excepció a Europa. Mentre
que a molts països la ultradreta tenia representació aquí no. Per què?
La
ultradreta sociològica estava a dins el PP i s’hi sentia representada.
Sí que hi havia partits alternatius ultres que no renegaven del passat
franquista (Fuerza Nueva, Falange...), però les lluites caïnites
permanents impedien que arribessin a tenir representació a les
institucions. Només Josep Anglada, provinent d’aquesta ultradreta
franquista, va saber amagar el discurs i aprofitant cert malestar pel
tema de la immigració va aconseguir regidors a diversos ajuntaments amb
la seva Plataforma per Catalunya. Però mai va poder entrar al Parlament.
No ha estat fins que una escissió dins el PP, amb la creació de Vox,
que la ultradreta ha entrat als parlaments i al Congrés.
Quin és
el sostre d’aquesta ultradreta? És la quarta força política al Parlament
de Catalunya i la tercera al Congrés de Diputats. Tothom dona per fet
que pot ser clau en el retorn del PP al govern de l’Estat.
El PP
ha legitimat la ultradreta de Vox. Aprofitant, d’una banda, el seu
suport per obtenir el govern o en el cas de Madrid, amb Isabel Díaz
Ayuso, fent seu part d’aquest discurs de Vox. Veurem ara els resultats
que aconsegueixen a Castella i Lleó i si el PP depèn dels seus vots.
També si Pedro Sánchez resisteix tot el que queda de mandat amb el
govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos. El que és clar, és que han
arribat per quedar-se.
En el llibre explica com Vox a Catalunya
s’ha nodrit d’una llarga llista de persones procedents de PxC i de la
ultradreta més radical.
Mentre que a Madrid la base de Vox neix
d’un sector del Partit Popular descontent amb Mariano Rajoy perquè no és
prou contundent a l’hora de derogar lleis com la del matrimoni gai,
l’avortament o la memòria històrica, a Catalunya aplega molta gent de la
ultradreta. Hi ha líders amb passat a Fuerza Nueva o Frente Nacional,
que comparteixen trajectòria amb Josep Anglada, i fins i tot hi ha qui
té antecedents per accions violentes. Plataforma per Catalunya, un cop
han expulsat a Anglada del partit i Vox aconsegueix representació al
parlament andalús, proposen fer una coalició. Com que els hi rebutgen,
decideixen dissoldre PxC per facilitar la integració dels seus membres a
la nova formació.
Per què creu que Plataforma per Catalunya
(PxC), que va arribar a tenir representació a 40 ajuntaments, mai va
entrar al Parlament?
Per diversos motius. Errors propis en un
partit, Plataforma per Catalunya, que sembla que la gestió és més pròpia
d’un còmic de Mortadelo y Filemón que d’una formació política. També
per la mateixa personalitat d’Anglada, que a vegades s’acosta més al
personatge de Torrente que a un líder polític. Tot i que intenta donar
una imatge allunyada dels partits més ultres, l’última setmana abans de
les eleccions TV3 va cedir un minut dels espais electorals a Plataforma
per Catalunya i va mostrar un primer pla d’un dels assistents a un
míting d’Anglada que era un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll i
l’expressió Pride white, orgull blanc. I a Anglada el procés català li
fa molt mal. La immigració deixa d’estar a l’agenda política, que queda
monopolitzada pel debat independentista.
Per què PxC va arrelar a Vic fins a convertir-se en la segona força política de l’Ajuntament?
Hi
havia cert malestar després de la fusió de les escoles i l’augment de
la població immigrant. Josep Anglada se n’aprofita a base de rumors,
mentides i la política de la por. Li va anar bé per entrar a
l’Ajuntament i després la gran pujada la fa quan plega Jacint Codina i
Josep M. Vila d’Abadal és el candidat de CiU. La gent de Vic l’acaba
veient veu com algú que ve de fora i també comet els seus errors. En la
seva presentació ve a dir que Vic ha estat generós donant els mínims
vitals a les persones que han vingut de fora, referint-se sobretot a la
població magrebina, i que ara caldrà que compleixin els deures. Amb
aquest discurs, el que estava fent Vila d’Abadal era legitimant una
mentida que Anglada escampava i que era la seva arma electoral: que els
immigrants a Vic ho tenien tot pagat.
I vostè és molt crític en el
llibre amb la decisió de Josep M Vila d’Abadal de no empadronaria els
immigrants sense papers i denunciar a la policia les persones en
situació irregular a la ciutat.
Aquella roda de premsa en què
Vila d’Abadal va sortir acompanyat de Josep Rafús (CiU) i Joan López
(ERC) per anunciar aquesta mesura fa esclatar una bomba mediàtica a
finals de 2009 principis de 2010. Tots els partits polítics (CDC, UDC,
PSC i ERC) censuren la decisió dels seus representants a l’Ajuntament de
Vic. El cas arriba al Parlament i fins i tot el president del Govern
José Luis Rodríguez Zapatero en viatge oficial a Bratislava (Eslovàquia)
critica des d’allà la decisió de l’alcalde de Vic. Josep Anglada els va
agrair la publicitat que li havien donat amb aquesta proposta, que ell
va dir que els l’havia fet ell. Anglada aconseguia amb tota la polèmica
passar de sortir a tertúlies del Canal Català a ser protagonista i
llançar els seus missatges xenòfobs a totes les cadenes de televisió,
des de la Sexta, amb Jordi Évole, a Antena 3, passant per TV3.
Quina culpa tenen els mitjans de comunicació en el creixement d’aquests partits d’ultradreta?
Hi
ha qui tendeix a culpar-los, però jo crec que no en tenen cap. A
Anglada ningú li donava quota de pantalla fins que esclata la bomba del
padró i amb Vox passa el mateix, que s’aprofita del conflicte polític a
Catalunya per acaparar minuts d’informatius.
Al llibre diu que les manifestacions antifeixistes tenen l’efecte contrari, que només fan que donar-los ales.
Jo
enyoro quan la CUP de Vic amb els regidors Quim Soler i Laia Jurado
deien que no s’havien de fer manifestacions al mateix lloc i la mateixa hora que Josep Anglada feia els seus actes, que era el que ell vlia i li donaven la benzina que necessitava. Proposaven fer-les abans o després o en un altre lloc. Ara hi ha
qui diu que amb aquestes protestes s’aconsegueix frenar a personatges
com Anglada i Ortega Smith. Algú creu que les imatges del febrer passat
d’un jove penjat a sobre d’una furgoneta de Vox pel passeig de Vic
aconsegueixen treure vots a Ortega Smith o n’hi donen més. És un error.
Pots apagar el foc d’una espelma bufant, però en un incendi gran si fas
vent l’únic que provoques és que aquest creixi més.
Un element comú de tots aquests partits és l’ús que fan de les mentides, la por i les fake news.
Sí,
a Vic ho va fer Anglada amb els pamflets simulant que era d’una
associació d’immigrants que demanava el vot per als altres partits
insinuants que els hi donaven tota mena d’ajudes. Fins i tot el
periodista Xavier Bosch en va fer una columna al diari Avui com si això
fos cert. I ho va fer Vox en les eleccions a Andalusia amb un vídeo
anunciant que PSOE i Podemos cedirien la Mesquita-Catedral de Córdoba
íntegrament al culte islàmic.
Falta un any i mig per a les
municipals. Creu que aquest creixement de la ultradreta al Parlament i
al Congrés també es veurà als ajuntaments?
Segurament aquests
diputats de Vox al Parlament i al Congrés acabaran tenint certa
translació als ajuntaments. Però a les municipals, a diferència de les
altres eleccions, té un pes molt important la persona que es presenta i,
per tant, és una incògnita. També caldrà veure si Josep Anglada que ja
no està inhabilitat es torna a presentar com ha dit, o què faran les
candidatures independentistes amb tints xenòfobs com Som Catalans, Front
Nacional o Aliança Catalana.