diumenge, 18 d’octubre del 2020

"ANTIDISTURBIOS", TREPIDANTE SERIE MOVISTAR+, QUE NO HA GUSTADO EN EL SENO DE LA POLICÍA, ESTRENADA EN EL ANIVERSARIO DE LA LLAMADA "BATALLA DE URQUINAONA". La manera que la protagonista de Asuntos Internos consigue vencer a los corruptos, comerciando con información de otro operativo, nos puede decir que ella no es tan distinta de los que combate

 




Coincidiendo con el aniversario de lo que se conoce como la Batalla de Urquinaona, las protestas contra la sentencia del Procés, con las que Barcelona volvió a ser por unas noches la “Rosa de Foc” o la “Ciutat Cremada”, que culminaron la noche del viernes 18 de octubre de 2019 en la que los antidisturbios se vieron totalmente superados y se quedaron sin pelotas de goma y tuvieron que usar cartuchos de humo y gas lacrimógeno caducados, Movistar+ ha estrenado la trepidante serie Antidisturbios. Serie de seis capítulos, que ha colgado en la plataforma todos a la vez, dirigida por Rodrigo Sorogoyen e Isabel Peña, que cuentan en su historial películas como “Que Dios no perdone” y “El Reino”, que abordaron con gran maestría y fusionándolos con la trama de un thriller, temas de actualidad como el 15-M o la corrupción.

Aquí los protagonistas son una unidad de antidisturbios de las Unidades de Intervención Policial (UIP) de la Policía Nacional, que cargan con la muerte de un inmigrante senegalés en la ejecución de un desahucio, y un testaruda e intuitiva joven agente de la Unidad de Asuntos Internos, Laia Urquijo (Vicky Luengo). Luengo con una magistral interpretación, nos mostrará a una mujer a quien no le cuadrará la versión oficial con la que se cierra el caso e indagará en la corrupción política y policial. Trama de corrupción en la que aparece un ex policía Eugenio Revilla, que emula al comisario ahora en prisión, José Manuel Villarejo (RE-VI-LLA...VI-LLA-RE-JO). Y al final de la serie veremos a Laia Urquijo resolviendo el caso con unos métodos no muy distintos a los de Revilla-Villarejo. Lo que nos deja con la pregunta si es ético para resolver un caso de corrupción, intercambiar información sobre otro operativo, con lo que Revilla devuelve unas escuchas robadas a cambio de las que la joven agente de Asuntos Internos le da el chivatazo de otro operativo de Asuntos Internos. Y gracias a ello Revilla-Villarejo salvará a otro corrupto.

Por ello, más allá de la polémica que ha generado la serie, aplaudida por unos por su ritmo trepidante o por mostrar a los antidisturbios como una panda de desequilibrados, y rechazada por los sindicatos policiales, que afirman que da una imagen totalmente distorsionadas de la Unidades de Intervención, para mí lo sustancial de la serie es que aborda la cruda realidad de la tarea policial en que se comercia con información. Se paga a confidentes con favores, se mira para otro lado por un bien común que se entiende mayor. Y al final ocurre como se decía en otra  película que ni el protagonista sabe si se trata de un policía que se infiltra en una banda de delincuentes, o se trata de un delincuente que unas horas al día hace de policía. Porque la joven, tenaz y testaruda agente de Asuntos Internos, Laia Urquijo, sí, habrá descubierto y llevado a juicio a una trama corrupta en el seno de la Policía Nacional, pero al haber intercambiado información y dado un chivatazo a Revilla-Villarejo, ya estará manchada por los mismos métodos. Tendrá algo que podrá perseguirle toda la vida y costarle la carrera, por haber aplicado la máxima que el fin justifica los medios, aunque sean ilícitos. Quien tiene algo ilegal que esconder, es vulnerable y se corromperá si es preciso ante el chantaje para no ser delatada. Y cuando una ya se ha saltado la ley una vez, puede acabar saltándosela muchas otras veces y ser tan cuestionable y corrupta como los mandos políticos y policiales a los que está investigando por corrupción.



 

A los sindicatos policiales la serie no ha gustado 

Pero volviendo al thriller policial que te engancha desde el inicio del desahucio, muestra unos agentes actuando en un ambiente claustrofóbico, oscuro, nocturno o grisáceo, que como digo no ha gustado nada a los colectivos sindicales policiales que desde las redes sociales se quejan de mostrar una imagen de los agentes de la Unidades de Intervención Policial, UIP, como si todos fueren drogadictos, descerebrados o trastornados emocionalmente. Los protagonistas de la UIP  Puma 93 de Madrid son Diego, Raúl Arévalo, que pese a sus problemas personales será el policía bueno; Alexander, Álex García, sobrino de un mando de la UIP corrupto hasta las cejas; Salva, el armenio libanés, Hovik Keuchkerian, jefe de la unidad y aunque jodido física, familiar y económicamente será tal vez el más humano y más amueblado mentalmente; Úbeda, un Roberto Álamo, que se desmoronará por la presión y recibirá los palos; Rubén, Patrick Criado de Mar del Plástico, el niño que se descontrola y la caga desde el principio y de quien por su juventud, no se puede decir que está quemado; y Bermejo, Raúl Prieto Velázquez, el nuevo del grupo, un policía a quien se le va la mano con las mujeres.

La serie termina con la imagen del grupo de antidisturbios Puma-6 llegando a Barcelona en las vísperas del referéndum del 1 de octubre de 2017, embarcando con sus maletas en el buque Piolín. Y aquí, volviendo a la polémica por mostrar a los hombres de esta unidad como violentos, conflictivos o desequilibrados, quiero apuntar las quejas que hacen en la serie los agentes antes y después que la situación del desahucio se desborde, de que ha fallado Información de la Policía Nacional al evaluar la resistencia que encontrarían y la falta de medios con la que se les ordenó que ejecutaran el “lanzamiento” de la familia. Porque el 1 de octubre de hace tres años, desde mi punto de vista, no sólo falló la ineptitud de Mariano Rajoy, la de la sobrada de Soraya Sáenz de Santamaría, del CNI, y de los jefes de la Policía Nacional y del ultra desde mi punto de vista, coronel de  la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, sino también de la Comisaría General de Información de la Policía Nacional. Porque ignorando la voluntad de votar de más de dos millones de catalanes que resistieron pacíficamente, enviaron a las UIP de toda España repartir hostias en Cataluña sin conseguir detener ni impedir el referéndum. 

Los porrazos fueron en parte el duelo del Estado por el absoluto fracaso del CNI, y las unidades de información de la Guardia Civil y Policía Nacional para encontrar la urnas y papeletas, y la incapacidad de Rajoy y Sáenz de Santamaría de gestionar las reivindicaciones de Cataluña. Y como bien saben los criminólogos, si a alguien que es pacífico le dices que es violento y casi terrorista como ETA y parcticante de la Kale Borroca, como hicieron algunos jueces y fiscales del Tribunal Supremo y la Audiencia Nacional, y se clama que el problema catalán se debía resolver como el del terrorismo asesino de ETA, no debe sorprender que algunos jóvenes por unas noches  jugarían, no al terrorismo, pero sí a la Kale Borroca y a las barricadas ardiendo. Eso fue la llamada Batalla de Urquinaona que desbordó a los antidisturbuios de la UIP i a los Mossos. Y si el 1 de octubre de 2017 los policías y guardias civiles tuvieron que actuar con una violencia desproporcionada y brutal contra pacíficos votantes que no retrocedían ante el avance la línea policial de la UIP, el 18 de octubre de hace ahora un año, las UIP que estaban entre barricadas de fuego y sin munición en la plaza Urquinaona, recogieron lo que sembraron dos años antes en los colegios electorales aporrenado a pacíficos ciudadanos. Que nadie ve a en estas líneas ninguna justificación de la violencia, más cuando quien esto escribe se manifestó en los años de plomo de manera muy dura y clara contra ETA y contra la justificación del terrorismo por parte de Herri Batasuna desde medios como El País o El Mundo, y sabe lo que es mirar debajo el coche por si acaso.

Dicho esto, volviendo a la serie, sí que considero que muestra una imagen algo distorsionada de los agentes de las UIP. Por qué siendo cierto que hay brutos, desequilibrados, ultras y descerebrados en la misma, si la mayoría de los antidisturbios de las UIP fueran como los que muestra en la serie, ocurrirían muchas desgracias como la que se relata en el primer capítulo. Esperemos ahora a ver si la serie tiene continuidad que, como no podría ser de otra manera, sería con el 1 de octubre de 2017, y si Asuntos Internos examinará con el mismo interés los cientos de vídeos con imágenes, en las que se aporrea y se dan patadas injustificadas a pacíficos votantes.

 





dimarts, 13 d’octubre del 2020

El FNI-Partido Nacional Socialista Obrero Español es fa (transitòriament?) amb el lideratge de la ultradreta activista a Catalunya després de la pèrdua de militants de Democracia Nacional i la suspensió de l'acte de DN i Falange a Montjuïc. Una part dels exmilitants de DN estaven ahir amb el FNI-PNSOE a Colom, mentre altres amb Somatemps i Identitarios al costat de Vox

Com explicava dijous aquí al blog, Democracia Nacional (DN) i La Falange-FE van decir suspendre l'acte de Montjuïc per les obligacions de distanciament exigides legalment, i les restriccions a sortir de Madrid, d'on vindrien parts dels partricipants. No és cap secret que alguns dels dirigents i miltants ultres habituals del 12 d'octubre a Montjuïc, donen suport a les teories conspiratives sobre el Covid 19, alguns neguen el virus, i altres senzillament potser no voldrien complir les condicions de distanciament, cosa que podria implicar sancions als organitzadors.

El fet és que ahir al migdia bona part dels militants o exmilitants de Democracia Nacional, Falange i d'altres grups com els Rebels que altres anys eren a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc o que havien previst ser amb Falange-FE i DN a Montjuïc, van participar i molt activament a l'acte de Colom, convocat per Somatemps i Catalunya Suma amb el vistiplau i la presència de Vox.   

Inicialment dimecres, en anunciar Democracia Nacional que desconvocava la manifestació des de Plaça Espanya i l'acte de la Plaça Sant  Jordi,  el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, grup que convocava les concentracions contra els talls de la Meridiana i que fa uns mesos va afegir al seu nom la definició "nacional socialista", va demanar permís o comunicar al Departament d'Interior que faria un acte a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, en el que confiava que hi serien alguns grups habituals dels 12 d'octubre i altres com Rebels o el Hermanos Cruzados. Però Democracia Nacional no va voler cedir-li l'espai físic i polític i, tot i anunciar que desconvocava l'acte, no va desconvocar-lo legalment amb el que DN continuava tenint l'autorització i el monopoli per fer allà l'acte ultra del 12 d'octubre, i va insinuar que encara que no fes l'acte i manifestació, uns militants farien una ofrena floral a Montjuïc. El fet que no desconvoqués front el Deparament d'Interior l'acte, no impedia que el FNI-PNSOE pogués convocar un acte allà mateix una estona abans o després.

Dissabte però, pels motius que sigui, el dirigent del FNI-PNSOE, Alberto Pérez Molina (el Templario), anuncià que participaria a l'ofrena floral que Vox, Somatemps i Catalunya Suma farien a Colom, si bé la farien quan aquests acabessin el seu acte i els seus parlaments. Però finalment ahir dilluns, poc després de les 12 del migdia, els dos grups van coincidir al monument a Cristóbal Colón. 

A una banda estaven Vox, Somatemps, Catalunya Suma i altres grups com el partit  Indentitarios,  mentre que a l'altra hi havia militants del FNI-PNSOE, Falange i membres o exmembres de Democracia Nacional com l'ex-delegat del partit a Barcelona, Ramón Corpas.  Aquest grup van protagonitzar la crema d'una estelada i fotos de Puigdemont i cantaren el Cara al Sol i el Primavera lejos de mi patria-Katyusha Divisón Azul. També van fer crits de Heil Hitler i Viva Franco. En canvi amb Vox, Somatemps, Identitarios estaven altres membres (o exmembres?) de Democracia Nacional com Alba Sánchez "𝕳𝖆𝖓𝖓𝖆 𝕽𝖊𝖎𝖙𝖘𝖈𝖍", que l'any passat posava "firmes i en línia" als manifestants de DN a Maria Cristina i que va anar de número 7 a la candidura d'ADÑ (les dues Falanges, DN i AES) al Parlament Europeu l'any passat.   No em consta que el nou grup ultra Bastión Frontal, amb grups a Madrid i Sevilla, estigui actuant a Catalunya, tot i fer un banner sobre catalanitat i hispanitat.

A l'acte de Colom van fer el seus parlaments i lloances al decobriment d'Amèrica, la Hispanitat, a la unitat d'Espanya i a la Verge del Pilar, Javier Barraycoa, Xavier Codorniu i el capellà ultra Custodio Ballester.

 (Algunes fotos obtingudes de twitter, Júlia Regué, Nació Digital, comptes de Vox...)

Ramón Corpas, exdelegat de DN, segon a la dreta, al costat d'una exmilitant de DN,ara del FNI-PNSOE a Colón
Corpas fa dos anys amb DN a l'acte de Montjuïc 

 

Alba Sánchez, nº7 de la llista ADÑ a les europees de DN i Falanges, manifestant-se amb Vox, Somatemps i Identitarios. A sota a un acte de Democracia Nacional

El fet que a pocs metres de l'acte de Somatemps i Vox, hi haguessin banderes nazis o feixistes i es cantés el Cara al Sol, era previssible i Vox no pot dir que no sabia que passaria, donat que el FNI-PNSOE ja van avisar als convocants que es posarien al darrera de l'estàtua o mirant Capitania General.  I no és la primera vegada que VOX i el FNI-PNSOE coincideixen en una concentració, ja que el passat 27 de juny Vox i el FNI-PNSOE van estar junts en l'intent de cadena humana al voltant de l'estàtua de Colom.  El FNI-PNSOE, que amb Democracia Nacional absent de facto a Catalunya i sense fer l'acte d'ahir a Montjuïc, està agafant el lideratge de les protestes de la ultradreta a Catalunya. I tot i haver afegit l'etiqueta de nacional socialista al seu nom, manté bones relacions amb l'entorn de l'unionisme que cada any anava a Plaça Catalunya com Somatemps i Societat Civil Catalana. Una mostra d'aquestes bones relacions és el fet que una dotzena de membres del Frente Nacional Identitario, sobretot dones, i el mateix Alberto Pérez Molina, van anar a la llista de la cadidatura per Barcelona "Nosotros, Partido de la Regenaración" de Xavier (Muñoz) Codorniu, un dels impulsors i que van intervenir a l'acte d'ahir a Colón. Codorniu és un dels organitzadors habituals de l'acte del 12 d'octubre a Plaça Catalunya amb Somatemps i Societat Civil Catalana, i quan va decidir presentar-se a les eleccions municipals per Barcelona com no tenia prou gent per la llista i li faltaven sobretot dones, va poder completar la llista gràcies a les militants del Frente Nacional Identitario. 

Ahir Vox va ser molt present a l'acte de Colón, si bé van deixar les intervencions oficials per Codorniu, el pare Custodio i Javier Barraycoa, fent això si declaracions a la prensa tant el diputat a Madrid, Ignacio Garriga, com l'eurodiputat Jorge Buxadé que van aventurar que Vox amb Ignacio Garriga de cap de llista, serà aviat al Parlament de Catalunya.       

Democracia Nacional pateix una manca de lideratge i pèrdua de militants a Catalunya des de  la destitucuió d'Albert Bruguera fa dos anys, i l'abandonament de la militància del dirigent de Democarcia Nacional Joven, Juan de Haro. Tots dos tenen pendents diverses causes judicials.      




E
ls dirigents de Vox Ignacio Garriga, Alberto Tarradas i Ignasi Mulleras

Juan Garriga, el diputat Juan José Aizacorbe, l'eurodiputat, Jorge Buxadé i Nacho Mulleras

 

Dirigents del FNI-PNSOE el 12 d'ocubre de l'any passat, amb Alberto Pérez Molina vestit de Templari

                


No em consta que Bastión Frontal hagi participat a l'acte tot i que algun ex membre de Democracia Nacional s'hi hagi apropat.

dijous, 8 d’octubre del 2020

DEMOCRACIA NACIONAL DESCONVOCA L'ACTE DEL 12-O A MONTJUÏC PER LES DIFICULTATS DE COMPLIR LES RESTRICCIONS SANITÀRIES. L'acte de Pç Catalunya tampoc es farà i Vox participarà amb Somatemps i Catalunya Suma a una ofrena a Colón. Es probable que DN faci una ofrena a Montjuïc

La Comisión 12 de octubre, formada per Democracia Nacional, la Falange-FE i altres grups, que organitzen la manifestació i acte ultra a Montjuic que es fa cada any la Plaça Sant Jordi, i la manifestació prèvia des de Plaça d'Espanya,  ha decidit suspendre l'acte que tenia convocat per dilluns, donades les limitacions i control de manifestants que la situació sanitària exigia. Tot i això es probable que Democracia Nacional faci dilluns al migdia una ofrena floral a la Plaça Sant Jordi. L'acte no s'havia prohibit, però des de Democracia Nacional hi havia qui volia fer-lo sense mascaretes. I d'altra banda es creia que probablement tindria menys assistència que altres anys. A l'acte hi havia d'intervenir el dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, un dels condemnats per Blanquerna que després que el Suprem dictés la sentència definitiva de dos anys i set o nou mesos de presó, està pendent d'entrar a presó o rebre l'indult. Indult que alguns han demanat, i podria ser un contrapès al possible indult als presos polítics del Procés. Amb l'expedient d'indult en tràmit, els catorze condemnats tenen una ordre d'ingrés voluntària (sense termini) a presó. Els que no tenen entecedents podrien no haver d'entra-hi. I més a més hi ha una petició de no compliment en base a les dilacions o demores indegudes al llarg del procés judicial.

Aquest any com no s'ha convocat l'acte unionista de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya que organitzava Societat Civil Catalana, Somatemps i més grups, es preveia que altres col·lectius espanyolistes de l'àmbit ultra com el Frente Nacional Identitario, els Hermanos Cruzados o els Rebels anessin al de Montjuïc. 

La suspensió de l'acte de Montjuïc, pel que havia demanat el permís, Democracia Nacional, ha motivat que Alberto Pérez Molina del Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, l'organitzador de les manifestacions contra tall de la Medidiana, intentés mantenir la convocatòria demanant ells un nou permís o comunicació. Però el més probable és que dilluns només seran a la Plaça Sant Jordi alguns membres de Democracia Nacional de Catalunya on faran una ofrena floral.   

(Actualitzat: El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, farà una ofrena floral al monument de Colón després que Somatemps, Catalunya Suna i Vox facin la seva1)

D'altra banda Catalunya Suma i Somatemps, habituals de la manifestació de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia, han convocat una ofrena floral al monument de Colón, a la que s'hi sumarà Vox i algun sector de Los de Artós, que potser hi aniran en manifestació de vehicles des de Sarrià. Javier Barraycoa, del Club Empel i Somatemps  ha estat el principal impulsor d'aquesta convocatòria a Colón que serà similar a la que van organitzar el passat 27 de juny. 


 
El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, habitual de Passeig de Gràcia, voldria mantenir l'acte de Montjuïc
 
Vox serà a Colon a l'ofrena floral

Javier Barraycoa, que ja va impulsar l'acte de Colon del juny passat, és el principal impulsor de l'ofrena de dilluns amb Somatemps, Catalunya Suma i Vox 

 

ACTES GRUPS ANTIFEIXISTES:

També s´han convocat accions per part del moviment antifeixista:
A les 11 hores a la Plaça Lesseps. A les 16 hores, a l'estàtua del general Prim a la Ciutadella. I a les 17 hores al monument a Colom  

                                 



          


dimecres, 7 d’octubre del 2020

NAZIS, ULTRES I IDENTITARIS, Analitzo al Periódico la condemna als dirigents d'Alba Daurada per organització criminal i els intents de la ultradreta de maquillar el seu discurs

 




 
Les condemnes a set membres de la direcció d’Alba Daurada, entre ells el seu cabdill, Nikolaos Michaloliakos, per un delicte de direcció de banda criminal, a divuit dirigents per pertinença a aquest grup i a Michaloliakos i dos més per possessió d’armes, significa el punt final al projecte polític i social, racista i autoritari que va créixer a Grècia en un moment en què el país patia una gran crisi social i econòmica. Un projecte polític ultra que anava en direcció contrària de les polítiques d’actualització i maquillatge que realitzaven partits de llarga tradició xenòfoba com el Front Nacional, amb Marine Le Pen al capdavant, matant simbòlicament el seu pare i arraconant fins al 2019 l’antic eurodiputat, Bruno Gollnisch, que continuava sense renegar del llegat dels règims derrotats el 1945. 
  
 Alba Daurada era, a més d’un partit polític que va arribar a ser la tercera força del país i una organització criminal que va animar i planificar crims com el del raper Pavlos Fyssas, assassinat el 2013, un moviment o milícia a l’estil de les SA alemanyes. Els seus militants, vestits de negre i amb banderes amb una creu semblant a l’esvàstica, amb complicitats policials prenien els carrers i organitzaven persecucions d’immigrants o altres minories considerades paràsites. També repartia aliments entre gent necessitada que tingués sang grega pura, ocupant places o equipaments públics. I va ser l’assassinat del raper Fyssas l’acte que va motivar que la societat i els tribunals comencessin a dir prou, iniciant-se un procés de més de cinc anys que ha conclòs amb la sentència dictada ahir.   

Dues grans famílies

Mentre a Europa la ultradreta política cavalca organitzada en dues grans famílies, la que lidera Marine Le Pen, aparentment més moderna, laica i feminista, organitzada al Parlament Europeu en el grup Identitat i Democràcia, i la més ultracatòlica dels conservadors i reformistes en la qual hi ha Vox, Llei i Justícia de Polònia i els Germans d’Itàlia de Girogia Meloni, els grups manifestament neonazis com Alba Daurada i el Jobbik hongarès, que no han volgut reciclar-se, acaben passant, com va afirmar ahir l’exprimer ministre grec, Alexis Tsipras, a la paperera de la història. Però no ens enganyem, a Europa segueix present el discurs d’odi envers els immigrants o altres col·lectius minoritaris i els arguments populistes que responsabilitzen la Unió Europea i ‘lobbies’ habitualment jueus de grans conspiracions. A Espanya aquest espai anomenat «identitari» l’ocupa Vox. I sense anar més lluny, els únics regidors que té Vox a Catalunya, els del municipi de Salt, fa dos anys, vestits també de negre amb samarretes de Plataforma per Catalunya, repartien aliments per a famílies autòctones. Si bé la irrupció de Vox de fa dos anys va tenir el seu contrapunt. Va deixar sense espai polític a Hogar Social Madrid, que dona empara i aliments a «espanyols purs», just en el moment en què aquest grup ultra es disposava a fer el salt a la política.

 
 

NAZIS, ULTRAS E IDENTITARIOS 

Xavier Rius Sant, periodista. Leer en castellano en El Periódico

Las condenas a siete miembros de la dirección de Amanecer Dorado, entre ellos su caudillo, Nikolaos Michaloliakos, por un delito de dirección de banda criminal, a dieciocho dirigentes por pertenencia a la misma, y a Michaloliakos y otros dos por posesión de armas, significa el punto final al proyecto político y social, racista y autoritario que creció en Grecia en un momento que el país padecía una gran crisis social y económica. Un proyecto político ultra que iba en dirección contraria de las políticas de actualización y maquillaje que realizaban partidos de larga tradición xenófoba como el Frente Nacional, con Marine Le Pen a la cabeza, matando simbólicamente a su padre y arrinconando al hasta 2019 eurodiputado, Bruno Gollnisch, que continuaba sin renegar del legado de los regímenes derrotados en 1945.   

Amanecer Dorado era además de un partido político que llegó a ser la tercera fuerza del país y una organización criminal que animó o planificó crímenes como el del rapero Pavlos Fyssas, asesinado en 2013, un movimiento o milicia, al estilo de las SA alemanas. Sus militantes vestidos de negro y con sus banderas con una cruz parecida a la esvástica, con complicidades policiales tomaban las calles y organizaban persecuciones de inmigrantes u otras minorías consideradas parásitas. También repartía alimentos entre gente necesitada que tuviera sangre griega pura, ocupando plazas o equipamientos públicos. Y fue el asesinato del rapero Fyssas, el acto que motivó que la sociedad y los tribunales comenzaran a decir basta, iniciándose un proceso de más de cinco años que ha concluido con la sentencia dictada ayer.   

Dos grandes familias

Mientras en Europa la ultraderecha política cabalga organizada en dos grandes familias, la que lidera Marine Le Pen, aparentemente más moderna, laica y feminista, organizada en el Parlamento Europeo en el grupo Identidad y Democracia, y la más ultracatólica de los Conservadores y Reformistas en la que está Vox, Ley y Justicia polaca o los Hermanos de Italia de Girogia Meloni, los grupos manifiestamente neonazis como Amanecer Dorado y el Jobbik húngaro que no han querido o podido reciclarse, acaban pasando, como afirmó ayer el ex primer ministro griego, Alexis Tsipras, a la papelera de la historia. Pero no nos engañemos, el discurso de odio hacia los inmigrantes u otros colectivos minoritarios, y los argumentos populistas que responsabilizan a la Unión Europea y a lobbies habitualmente judíos de grandes conspiraciones, siguen presente en Europa. En España este espacio llamado identitario lo ocupa Vox. Y si ir más lejos, los únicos concejales que tiene Vox en Catalunya, los del municipio de Salt, hace dos años, vestidos también de negro con camisetas de Plataforma per Catalunya, repartían alimentos para familias autóctonas. Si bien la irrupción de Vox de hace dos años tuvo su contrapunto. Dejó sin espacio político al Hogar Social Madrid, que da cobijo y alimentos a “españoles de pura cepa”, justo en el momento que este grupo ultra se disponía a dar el salto a la política.

dimecres, 30 de setembre del 2020

QUÈ ACONSELLARÀ L'ÀNGEL MACELO A FERNÁNDEZ DÍAZ? PARLAR O CALLAR I CARREGAR SOL AMB LA CULPA? EL CAS KITCHEN i LES CLAVEGUERES D'INTERIOR. Explico al Triangle la imputació de l'exministre que parlava amb el seu àngel i condecorava la Verge Maria pel cas Kitchen


 Xavier Rius Sant, dimecres 30 de setembre de 2020 El Triangle

 

Sembla que Marcelo, àngel de la guarda particular de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’ha abandonat un cop ha estat imputat i citat a declarar com a “investigat” pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pel cas Kitchen, una operació policial encoberta a la qual es van destinar setanta agents i una quantitat indeterminada de diners públics, per fer neteja i robar els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la caixa B del PP i pagaments en sobres. Una operació que presumptament el ministre hauria ordenat. Els 53.266 euros que hauria cobrat Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, i el compliment de la promesa que podria ingressar al Cos Nacional de Policia si feia la feina, seria una anècdota amb el cost que significa tenir dotzenes d’agents fent seguiments durant mesos.

Fernández Díaz, després d’una joventut d’esquena a la transcendència, fa vint anys va tenir una gran experiència religiosa i va  abraçar la fe. Va entrar a l’Opus Dei i va començar a anar a missa cada dia. Es creia il·luminat per Déu, que l’aconsellava i li deia què havia de fer per salvar Espanya. I convençut de la intervenció divina, va condecorar el 2014 amb la medalla d’Or del Mèrit Policial a Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor de Màlaga, malgrat que la verge aparentment no complia cap dels requisits que la normativa del Ministeri exigeix per concedir la màxima condecoració policial, com haver mort o resultat greument ferit en acte de servei o dirigir o participar heroicament en una investigació o operatiu policial molt rellevant. I tot i les crítiques a aquesta decisió, l’any següent va reincidir concedint la Creu de Plata –per a aquesta ja no cal morir o ser ferit en acte de servei– a la Santíssima  Verge dels Dolors.

Se suposa que si l’aleshores ministre parlava cada dia amb Déu i la Verge en general, o amb les diferents verges, aquestes li devien dir en quins operatius havien intervingut salvant policies o ciutadans de peu dels malfactors. Però el ministre no va aclarir quin era l’atemptat frustrat o operatiu que va resultar un èxit gràcies a la intervenció de la mare de Jesucrist, com és preceptiu quan es concedeixen condecoracions policials a agents de carn i ossos. Va ser després d’aquesta segona medalla a la Verge quan el ministre, en una entrevista per a la Contra de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, va reconèixer que ell tenia l’ajut i la protecció del seu àngel de la guarda particular. Fins i tot l’àngel tenia un nom amb el qual se li dirigia quan hi parlava. L’àngel Marcelo.

Mentre que ordenar al comissari José Manuel Villarejo que fes feina bruta amb fons públics per perjudicar l’independentisme català i filtrar informacions, unes de certes sobre els Pujol, altres de falses sobre Xavier Trias o Oriol Junqueras, o construir l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaria per a molts justificat per tal d’evitar que els independentistes trenquessin Espanya o que els perroflautes antimonàrquics de Podemos arribessin al Govern d’Espanya, l’operació Kitchen difícilment la pot justificar la dreta. I el ministre ara es troba sol. Però a diferència de Villarejo o Bárcenas, és dubtós que Fernández Díaz posi en marxa el ventilador per tal que la merda del Polla, marit de Cospedal, de l’Asturiano, Mariano Rajoy, o de la mateixa Cospe, pugui tapar la seva.

Jo que sóc absolutament ateu, de vegades envejo els creients per la resignació amb què afronten les adversitats. Perquè tot i fer el que Déu o la Verge els demana, o els suggereix l’àngel de la guarda, de vegades les coses surten malament. I llavors es tranquil·litzen amb allò que els camins del Senyor són inescrutables, que sempre els quedarà la vida eterna, que és la voluntat del Senyor. I tot i que ara afronten el martiri, veuran la llum l’endemà de l’únic judici veritable, el Judici Final. Potser quan Fernández Díaz pregunti a Nostro Senyor, la Verge o l’àngel Marcelo per què està sent perseguit, trobarà consol en l’Evangeli de Lluc 23,34: “Perdona’ls Senyor, perquè no saben el que fan”. 

El més probable és que, sense remordiments, Fernández Díaz es disposi a viure el seu viacrucis i a afrontar resignadament aquesta justícia imperfecta dels homes. O potser no. Potser aconsellat pel seu àngel Marcelo o per intervenció de la Verge del Perpetuo Socorro decideix parlar i apuntar més amunt, cap a Rajoy, el Asturiano.

Llegir en català al Triangle





 

 

 

 

 


 

  

Jorge Fernández Díaz, quan era Ministre de l'Interior

 Leer en castellano en El Triangle

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2020

Parece que Marcelo, ángel de la guarda particular del exministro del Interior Jorge Fernández Díaz, lo ha abandonado una vez ha sido imputado y citado a declarar como "investigado" por el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón por el caso Kitchen, una operación policial encubierta a la que se destinaron setenta agentes y una cantidad indeterminada de dinero público, para hacer limpieza y robar los papeles del extesorero del PP Luis Bárcenas sobre la caja B del PP y pagos en sobres. Una operación que presuntamente el ministro habría ordenado. Los 53.266 euros que habría cobrado Sergio Ríos, el chófer de Bárcenas, y el cumplimiento de la promesa que podría ingresar en el Cuerpo Nacional de Policía si hacía el trabajo, sería una anécdota con el coste que significa tener docenas de agentes haciendo seguimientos durante meses.

Fernández Díaz, después de una juventud de espaldas a la trascendencia, hace veinte años tuvo una gran experiencia religiosa y abrazó la fe. Entró en el Opus Dei y empezó a ir a misa cada día. Se creía iluminado por Dios, que le aconsejaba y le decía qué tenía que hacer para salvar España. Y convencido de la intervención divina, condecoró en 2014 con la medalla de Oro del Mérito Policial a Nuestra Señora María Santísima del Amor de Málaga, a pesar de que la virgen aparentemente no cumplía ninguno de los requisitos que la normativa del Ministerio exige para conceder la máxima condecoración policial, como haber muerto o resultado gravemente herido en acto de servicio o dirigir o participar heroicamente en una investigación u operativo policial muy relevante. Y pese a las críticas a esta decisión, al año siguiente reincidió concediendo la Cruz de Plata –para esta ya no hay que morir o ser herido en acto de servicio– a la Santísima Virgen de los Dolores.

Se supone que si el entonces ministro hablaba cada día con Dios y la Virgen en general, o con las diferentes vírgenes, estas le debían decir en qué operativos habían intervenido salvando policías o ciudadanos de a pie de los malhechores. Pero el ministro no aclaró cuál era el atentado frustrado u operativo que resultó un éxito gracias a la intervención de la madre de Jesucristo, como es preceptivo cuando se conceden condecoraciones policiales a agentes de carne y hueso. Fue después de esta segunda medalla a la Virgen cuando el ministro, en una entrevista para la Contra de La Vanguardia que le hizo Víctor Amela, reconoció que él tenía la ayuda y la protección de su ángel de la guarda particular. Incluso el ángel tenía un nombre con el que se le dirigía cuando hablaba con él. El ángel Marcelo.

Mientras que ordenar al comisario José Manuel Villarejo que hiciera trabajo sucio con fondos públicos para perjudicar al independentismo catalán y filtrar informaciones, unas ciertas sobre Pujol, otras falsas sobre Xavier Trias u Oriol Junqueras, o construir el informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaría para muchos justificado para evitar que los independentistas rompieran España o que los perroflautas antimonárquicos de Podemos llegaran al Gobierno de España, la operación Kitchen difícilmente la puede justificar la derecha. Y el ministro ahora está solo. Pero a diferencia de Villarejo o Bárcenas, es dudoso que Fernández Díaz ponga en marcha el ventilador para que la mierda del Polla, marido de Cospedal , del Asturiano, Mariano Rajoy, o de la misma Cospe, pueda tapar la suya.

Yo que soy absolutamente ateo, a veces envidio a los creyentes por la resignación con que afrontan las adversidades. Porque a pesar de hacer lo que Dios o la Virgen les pide, o les sugiere el ángel de la guarda, a veces las cosas salen mal. Y entonces se tranquilizan con aquello de que los caminos del Señor son inescrutables, que siempre les quedará la vida eterna, que es la voluntad del Señor. Y a pesar de que ahora afrontan el martirio, verán la luz el día siguiente del único juicio verdadero, el Juicio Final. Quizás cuando Fernández Díaz pregunte a Nuestro Señor, la Virgen o el ángel Marcelo por qué está siendo perseguido, encontrará consuelo en el Evangelio de Lucas 23,34: "Perdónalos Señor, porque no saben lo que hacen".

Lo más probable es que, sin remordimientos, Fernández Díaz se disponga a vivir su vía crucis y a afrontar resignadamente esta justicia imperfecta de los hombres. O quizás no. Quizás aconsejado por su ángel Marcelo o por intervención de la Virgen del Perpetúo Socorro decide hablar y apuntar más arriba, hacia Rajoy, el Asturiano.





dimarts, 29 de setembre del 2020

Analitzo a Youtube la inhabilitació de Quim Torra, i com el búnker Judicial i el Rei Felip VI volen aplicar a Catalunya la mateixa estratègia que amb ETA, perquè contra ETA lluitaven millor


 Analitzo en aques vídeo la inhabilitació del president Quim Torra, que ho interpreto com un pas mes del búker judicialque, amb el suport del Rei Felip VI, Vox, PP i Ciudadanos, volen aplicar al conflicte català la mateixa estratègia que amb ETA, perquè en el fons, potser inconscientment, enyoren ETA, perquè contra ETA lluitaven millor.  

 Visualitza els últims vídeos, aquí

 Visualiza los últimos vídeo, aquí

 (últim vídeo, últimos vídeos)

diumenge, 27 de setembre del 2020

MACRON i LA LLUITA CONTRA EL SEPARATISME ISLÀMIC. L’anunci de classes de religió islàmica a Catalunya ha coincidit amb la voluntat del president francès de defensar la laïcitat de l'Estat. Ho analitzo a NacióDigital

  

NacióDigital, diumenge 27 de setembre de 2020

 Xavier Rius Sant, periodista

L’anunci del Departament d’Educació que s’impartirà religió islàmica com a assignatura optativa en algunes escoles públiques -en atendre la Generalitat la demanda de 2.000 famílies- ha creat controvèrsia tant entre sectors de la comunitat educativa, com de les mateixes forces d’esquerra. Des de posicions progressistes sempre s’havia rebutjat que s’impartís religió catòlica als centres, ni que sigui com optativa. Una cosa és estudiar les religions a secundària i l’altra fer classes de religió a primària.

Serà la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que presideix Mohamed el Ghaidouni, l’entitat responsable de la selecció del professorat i que aquest accepti el marc en què s'hauran d'impartir les classes. Tot i que entre la comunitat educativa hi ha la por a ser acusats d’islamòfobs, entre els que rebutjaven que s’imparteixi religió catòlica, preocupa que la inclusió de la islàmica generi un increment de famílies que demanin la catòlica, trencant l’ideari laic de bona part de les escoles.

 L’anunci que a Catalunya s’impartirà religió islàmica ha coincidit en el temps amb la voluntat del president francès, Emmanuel Macron, de plantejar una sèrie de mesures per defensar laïcitat d'un Estat on no es fa religió a l’escola pública, tret dels departaments exalemanys d’Alsàcia i Mosel·la, on regeix un concordat no derogat.
A França, per exemple, seria impensable que, com va passar aquí, el funeral d’Estat per les víctimes de tragèdies com les de l’avió de Germanwings estavellat el 2015 fos un acte religiós catòlic. De la mateixa manera que l'acte de dol per l'atemptat del 17-A fons una cerimònia ultireligiosa. A França el funeral d’estat sempre és civil.  

Ara Macron vol plantejar una sèrie de mesures, alguna de les quals ja s’han anunciat, com la prohibició que ginecòlogues i llevadores franceses facin els certificats de virginitat que s’exigeix a les noies musulmanes o filles de musulmans a l’hora de casar-se. Mesures per combatre el que s’anomena "separatisme" i "comunitarisme" que regeix amb més o menys intensitat en part de la població de religió musulmana, alguns de tercera generació.
A França aquestes normes paral·leles potser poden ser ignorades per aquells homes fills de musulmans que volen fer la seva vida perquè han deixat de creure o perquè han relativitzat la religió en l’àmbit estrictament privat. Si tenen independència econòmica, no cal que donin xplicacions a ningú, donat que un home musulmà pot casar-se amb una dona no musulmana.

 Però resulta una presó infranquejable per les dones musulmanes que estimen a un no musulmà o per a les filles de musulmans que has esdevingut atees o agnòstiques, ja que l’islam prohibeix el matrimoni d’una musulmana amb un no musulmà. I una filla de musulmà sempre se la considerarà musulmana. Als països islàmics no és legalment possible deixar de ser musulmà ni que una musulmana o filla de musulmà pugui casar-se amb un "infidel". En canvi, un musulmà pot casar-se amb una cristiana perquè que es creu que l’Islam es transmet amb el semen i la dona només és la terra on es posa la llavor.
Tot i que sovint les famílies europees que ho fan, se n’amaguen, totes les parelles europees que han adoptat un nen o nena marroquí, han hagut de passar prèviament pel consultat o la mesquita apostatant del cristianisme i fent la Shahada o conversió a l’islam. També fan la Shahada molts homes europeus ateus o cristians que es casen aquí amb una musulmana o filla de musulmans. No perquè ho exigeixi a Europa el codi civil, sinó com a condició per tal que la família d’ella i la dita comunitat accepti el matrimoni com vàlid i evitar que la considerin quelcom semblant a una prostituta.  

Les mesures de Macron
Les mesures que vol aprovar Macron a França, algunes de difícil plasmació legal, pretenen combatre no només els guetos físics i socials en què es tanca a moltes dones franceses o residents a França de religió islàmica, sinó també que es consolidin en certs barris i entorns  model de vida que contradiuen drets fonamentals establerts amb igualtat entre sexes. El dret a l’educació de les dones, dret al treball, dret a creure en Déu i a deixar de creure-hi, dret a casar-te o aparellar-te amb qui et sembli, entre altres.
Aquesta voluntat de Macron de legislar contra el separatisme i comunitarisme islàmic coincideix amb el debat sobre el dret a la blasfèmia i a les manifestacions contràries als sentiments religiosos, ara que s’està fent a París el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo de gener de 2015.
Precisament la periodista del setmanari, Zineb El Rhazoui, viu protegida per la policia des de llavors. Són moltes les dones exmusulmanes a Europa, també a Catalunya i Espanya que denuncien la persecució i amenaces de la Comunitat per haver deixat de creure i fer-ho públic, per aparellar-se amb un no musulmà o per denunciar el masclisme de la religió islàmica.

Dones laiques i exmusulmanes
A Catalunya i l’estat espanyol el col·lectiu Neswia està format per dones musulmanes laiques i exmusulmanes com Mimunt Hamido, Hakima Abdoun, la sahrauí Nasara o l’amazig Zoubida Boughaba, que denuncien no només el masclisme de les societats i col·lectius islàmics, sinó també la tolerància de les esquerres amb les pautes de segregació de l’islam. Neguen que portar el vel sigui una opció que es pren en llibertat, com defensa part de l’esquerra, sinó que en la majoria de casos és una imposició de la família i la Comunitat.
També lamenten que en la defensa del feminisme, el col·lectiu LGTIB i la normalització de les relacions sexuals entre joves, aquesta part de les esquerres, mirin cap a l’altra banda i fugin d'estudi amb l’argument que “elles, les dones musulmanes, han de fer el seu camí”. Tampoc veuen bé que l’esquerra adopti dins la diversitat alguna feminista islàmica amb vel a les seves llistes, alhora que fan silenciar a les exmusulmanes que han triat com opció dins d’aquesta diversitat ser atees. Millor dit, no és que hagin triat pel seu orgull ser atees. Igual que un homosexual no ho tria, moltes filles de musulmans no trien ser atees, simplement s'adonen que ho són.

Quan l'esquerra apropa les exmusulmanes a la dreta
I es que una crítica que fan aquestes filles de musulmans, musulmanes laiques o atees és que l’esquerra expulsa a les dones exmusulmanes i les apropa a la dreta. Recordem, per exemple l’eurodiputada belga, Assita Kanko, que va rebre a Puigdemont i Comín el primer dia que van anar al Parlament Europeu. Va néixer a Burkina Faso en una família musulmana, va apostatar i va impulsar a Bèlgica campanyes contra l’ablació. I va acabar renegant de les esquerres, perquè al seu entendre ignoraven els valors de la Il·lustració europea quan es tractava de les problemàtiques de les dones dels països musulmans. Ara és eurodiputada del partit conservador Nova Aliança Flamenca.
Un cas similar al de la somali Ayaan Hirsi Ali, que es va establir a Holanda on va estudiar i va esdevenir atea. I després de militar un  temps en el patit socialdemòcrata, desenganyada del relativisme cultural que al seu entendre practicava, va acabar sent diputada del conservador Partit Popular. Va patir diverses amenaces de mort i intents d’assassinat, vivint ara als Estats Units on continua amb protecció policial. A Twitter, posant la paraula “ex muslims” trobarem centenars de comptes de grups d’exmusulmans, majoritàriament dones, que denuncien arreu del món, també a Europa, la persecució i amenaces que pateixen per haver abandonat l’Islam.
I és que el pinyol d’aquest conflicte és que els Estats islàmics, a diferència dels de tradició cristiana o jueva, no accepten els valors de la Il·lustració que té com a nucli la llibertat de pensament, de creure o no creure i poder-ho explicar-ho amb normalitat. I és que els països musulmans no només no reconeixen que un musulmà pugui deixar de ser-ho, sinó que es persegueix i castiga l’apostasia. En uns països amb la mort física, en altres amb penes de presó, i en altres amb la mort civil.

Religió en en l'àmbit privat
A Europa, després de les guerres religioses entre catòlics i protestants dels segles XVI i XVII, es van implantar en el XVIII i XIX a la major part del vell continent els valors de la Il·lustració, que ubiquen les creences religioses en l’àmbit privat, mentre la raó, la ciència i el lliure pensament ocuparien el públic. I amb més o menys rapidesa aquesta concepció es va imposar. El catolicisme, que en l’Evangeli relativitza o deixa sense valor les crides a castigar aquí a la Terra pecadors i infidels que es fan a l’Antic Testament, va oficialitzar la seva adaptació amb el Concili Vaticà II.
El Judaisme té com a llibre la Torà -que coincideix en el fonamental amb l’Antic Testament- no ha fet una readaptació del seu text. Israel, però, va ser creat per Ben Gurion, que no amagava que, malgrat ser jueu per cultura i família, no era creient. A Israel una persona que afirma que és ateu o que és homosexual, no només no ho ha d’amagar, sinó que pot tenir un càrrec públic. Molts diputats de la Kenésset israeliana, afirmen que són ateus i encara que no agradi als ultraortodoxos, no passa absolutament res.
Més enllà que s’imparteixi religió islàmica a les escoles catalanes, i que aquesta no es faci separant nens i nenes a la classe,  el repte d’acabar amb les segregacions per l’origen culturals i religiós, també s’ha d’afrontar a casa nostra. La solució no és fàcil. Per això cal estar atents a les propostes que farà Macron. I sobretot aquí, escoltar les queixes de les filles d’immigrants musulmans que volen ser simplement dones europees que vesteixen i estimen a qui volen i se senten perseguides per la Comunitat.

  

                                                   

 Llegir a NacióDigital

dilluns, 21 de setembre del 2020

QUATRE ANYS PERDUTS, Analitzo al Punt Avui el mandat de Donald Trump i la cursa electoral amb Biden

 


Xavier Rius Sant, Periodista. Dilluns 21 de setembre de 2020, El Punt Avui

El primer, i esperem únic, mandat de Donald Trump ha passat molt de pressa, i el 3 de novembre es fan eleccions en què s’enfrontarà a Joe Biden. Ha passat de pressa perquè ha estat generador de notícies que la setmana següent eren superades per d’altres. No entraré en els cessaments i dimissions en el gabinet presidencial, i com els que ahir el lloaven es despatxaven l’endemà qualificant-lo de tenir la maduresa d’un noi de tretze anys. Trump va guanyar, fa quatre anys, en estats clau, en aconseguir el suport de molts que havien quedat enrere per la globalització i el tancament d’indústries i se sentien abandonats. El mandat de Trump ha estat acompanyat d’escàndols que reforçaven l’imaginari multiconspiratiu de part del seus votants. De la polèmica per la interferència russa durant la campanya a l’impeachment, de què es va sortir bé, tot i demostrar-se que va bloquejar milions de dòlars a Ucraïna, com a mesura de pressió perquè el país responsabilitzés Biden i el seu fill d’irregularitats.

Trump ha anat col·locant personatges ultraconservadors a les institucions, com ara el fiscal de l’Estat, William Barr, que, aquesta setmana, s’ha oposat a les restriccions decretades a determinats estats per la Covid-19, qualificant-les com “la major intrusió a les llibertats civils des de l’abolició de l’esclavatge”. I ha pres decisions, unes avalades per les cambres, d’altres, simples ordres executives que no ha pogut fer efectives, com ara la construcció del mur amb Mèxic, justificat amb declaracions que incitaven a l’odi vers els migrants. S’ha desvinculat de l’acord de París sobre el clima, a la vegada que culpa els governadors dels incendis que aquests dies assolen diversos estats. Ha sortit de l’Aliança Comercial Transpacífica amb Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà, i ha començat la guerra comercial i tecnològica amb la Xina. Una guerra que no està guanyant, en haver declarat il·legals l’Organització Mundial del Comerç els nous aranzels als productes xinesos. Però Trump sempre té una nova proposta, com ara prohibir l’aplicació juvenil TikTok i després considerar fantàstic que continuï si s’associa a una companyia nord-americana. Diu que fa més gran Amèrica, tot i que el país està ara més dividit i tensionat per la reiteració de casos d’abusos policials vers ciutadans de color, davant els quals el president no ha tingut més resposta que enviar la policia a reprimir el moviment Black Lives Matter.

Influenciat pel seu gendre, Jared Kushner, i amb el suport dels milions d’americans evangèlics, ha dinamitat els equilibris al Pròxim Orient, sortint de l’acord amb l’Iran, i humiliant l’Autoritat Nacional Palestina amb un pla que legalitzava els assentaments i l’ocupació de tot Jerusalem. Pla que, en no obtenir suports, ha substituït pel reconeixement per part dels Emirats i Bahrain d’Israel. Trump ha trencat uns consensos arreu que si guanya Biden, haurà de recosir. El problema, però, és que malgrat que Biden, com Hilary Clinton, sembla que superarà per milions de vots Trump, aquest podria aconseguir la reelecció si guanya en determinats estats clau on molts votants el veuen com un salvador.

Llegir al Punt Avui

dimecres, 16 de setembre del 2020

LA FISCALIA DE DÈNIA (ALACANT) DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ PER JUAN DE HARO I UN ALTRE MILITANT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN PER DANYS i DELICTE D'ODI, PER LES PINTADES QUE HAURIEN FET A LA MESQUITA I A LES SEUS DEL PARTIT SOCIALISTA, COMPROMÍS i CCOO.


La Fiscalia de Dènia (Alacant) demana dos anys de presó i 4.300 euros de multa per l'exdirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, i per un altre militant de la branca juvenil de Democracia Nacional, Rubén S. N, per un presumpte delicte d'odi, tipificat a l'article 510,1 del Codi Penal i per un delicte continuat de danys, tipificat en el 263,1.
El fets que els hi atribueix el Jutjat d'Instrucció 2 de la localitat alacantina són les pintades que aquests dos haurien fet els dies 21 i 22 de setembre de 2018 a les seus de Comissions Obreres, Partit Socialista, Compromís i a la mesquita ubicada al carrer Major de Dènia. A les parets o rètols dels dos partits van escriure "Banda Nacionalista", "Separatistes terroristes" a més de les sigles DNJ i la creu celta o cercle amb la diana. A la mesquita se'ls hi atribueix les pintades "Stop islamizaciación de Europa" i "Expulsión moros invasores". A la seu de Compromís també es va pintar "Juan de Haro no caminarás sólo". Aquell cap de setmana de Haro era a Dènia per presentar el projecte polític de DNJ i crear o organitzar la secció local. 



La Fiscalia també demana 360 euros per un delicte lleu de danys a Alfonso S. N, germà de l'altra acusat al qui li atribueix només un delicte lleu de danys en responsabilitzar-lo de participar a la pintada a la seu del Partit Socialista al carrer Historiador Palau número 5.
Juan de Haro, que va liderar fins fa un any i mig la branca juvenil del partit ultra, aquests últims dos anys ha estat processat i jutjat per diverses causes, acabant  absolt en la majoria de casos. Properament ha de ser jutjat juntament amb altres membres o ex membres de DN per la campanya contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, Barcelona.



Juan de Haro