Dues mocions, dues segregacions
La integració dels nouvinguts és objecte de debat als Ajuntaments de Catalunya Foto: DANI VILA.
Aquests dies, Plataforma per Catalunya ha presentat als ajuntaments on té representació una moció en contra que el govern espanyol signi un conveni de reciprocitat amb el Marroc per tal que els marroquins amb 5 anys de residència legal puguin votar a les municipals. No vull centrar l'article a defensar aquesta possibilitat, ni a criticar les divergències de criteri dels regidors de CiU, oblidant que CiU també va signar el Pacte Nacional d'Immigració, que recollia que se'ls donés dret de vot a les municipals. Vull incidir en una coincidència de criteri que s'ha donat aquests dies als plens, en què també es votaven mocions contra la sentència del Suprem sobre la immersió lingüística, en què els regidors del PP i de PxC han quedat en minoria, votant “no” o abstenint-se, mentre la resta de forces votaven “sí” a les mocions contràries que se separi els alumnes per raó de llengua.
Les mocions que s'han aprovat als ajuntaments en favor de la immersió lingüística emfatitzaven que aquesta no només ha servit per normalitzar el català com a llengua del país, sinó, també, per avançar cap a una única societat, un sol poble. Separar els nens a les aules, sobretot fa 15 o 25 anys, hauria generat segregació als municipis amb molta població castellanoparlant. I si s'haguessin fet dues línies educatives de l'any 2000 cap aquí, una en català i l'altra en castellà, això no només hauria fet retrocedir el català, sinó que hauria dificultat la integració dels fills de la immigració estrangera, afavorint, no un model de societat única intercultural, sinó un d'estaments compactes multicultural.
I aquí és on trobo la coincidència de fons amb el que han votat PP i PxC a les dues mocions. El PP i Plataforma volen que se separi els nens per raó de llengua. I el PP ha votat a favor o s'ha abstingut, segons els municipis, en la moció contra el dret de vot dels marroquins a les municipals. Allà on s'han abstingut, han deixat clar que no estan a favor que se signi aquest conveni, però no donaven suport a la moció per la manera com ho plantejava PxC. I amb aquest rebuig al fet que els ciutadans marroquins que ja fa 5 anys que viuen legalment a Espanya puguin votar, com poden fer els romanesos i la majoria de llatinoamericans, es posa un mur entre ells i nosaltres, i se'ls atorga menys drets que als altres estrangers. I això, lluny d'afavorir al seva integració com a ciutadans que treballen i paguen aquí els impostos, per tal que formin part d'una única societat intercultural, els aboca al tancament comunitari. Mentre que universalitzar el dret de vot a tots els estrangers amb permís de llarga durada dóna el missatge que aquesta és la seva societat, negant-lo als marroquins se'ls diu que ells estan a part, en aquesta societat de diferents drets i cultures. Proposant que tots els nens i nenes vagin junts a l'escola fomentem una única societat intercultural, però separant-los fomentem la multiculturalitat, persones i cultures veïnes que no es barregen. És aquest, l'escenari que volem?
Les mocions que s'han aprovat als ajuntaments en favor de la immersió lingüística emfatitzaven que aquesta no només ha servit per normalitzar el català com a llengua del país, sinó, també, per avançar cap a una única societat, un sol poble. Separar els nens a les aules, sobretot fa 15 o 25 anys, hauria generat segregació als municipis amb molta població castellanoparlant. I si s'haguessin fet dues línies educatives de l'any 2000 cap aquí, una en català i l'altra en castellà, això no només hauria fet retrocedir el català, sinó que hauria dificultat la integració dels fills de la immigració estrangera, afavorint, no un model de societat única intercultural, sinó un d'estaments compactes multicultural.
I aquí és on trobo la coincidència de fons amb el que han votat PP i PxC a les dues mocions. El PP i Plataforma volen que se separi els nens per raó de llengua. I el PP ha votat a favor o s'ha abstingut, segons els municipis, en la moció contra el dret de vot dels marroquins a les municipals. Allà on s'han abstingut, han deixat clar que no estan a favor que se signi aquest conveni, però no donaven suport a la moció per la manera com ho plantejava PxC. I amb aquest rebuig al fet que els ciutadans marroquins que ja fa 5 anys que viuen legalment a Espanya puguin votar, com poden fer els romanesos i la majoria de llatinoamericans, es posa un mur entre ells i nosaltres, i se'ls atorga menys drets que als altres estrangers. I això, lluny d'afavorir al seva integració com a ciutadans que treballen i paguen aquí els impostos, per tal que formin part d'una única societat intercultural, els aboca al tancament comunitari. Mentre que universalitzar el dret de vot a tots els estrangers amb permís de llarga durada dóna el missatge que aquesta és la seva societat, negant-lo als marroquins se'ls diu que ells estan a part, en aquesta societat de diferents drets i cultures. Proposant que tots els nens i nenes vagin junts a l'escola fomentem una única societat intercultural, però separant-los fomentem la multiculturalitat, persones i cultures veïnes que no es barregen. És aquest, l'escenari que volem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada