ELS CETI, AIXETA D'EUROPA. Publico aquest article a El Periódico sobre els Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla

Una de les conseqüències de la pressió que va fer Espanya i la Unió Europea el 2005 per acabar amb les piragües que arribaven a Canàries, va ser el desplaçament de les rutes cap a l’illa italiana de Lampedusa i Grècia. Una migració que s’ha incrementat aquest últim any per l’èxode generat per les guerres de Síria, Líbia i Mali.
 Molts dels que arriben a Ceuta i Melilla, si són persones fugides d’un conflicte, poden sol·licitar la protecció que atorguen les lleis d’asil o la subsidiària a les víctimes de guerres. Però, mentre que el preu per poder embarcar-se en una pastera cap a Lampedusa és alt, saltar les tanques de les dues ciutats o arribar nedant des del Marroc és gratis.
 La pressió migratòria sobre les costes andaluses i canàries és deu vegades menor en aquests moments que la que patien fa nou anys. Però segueix havent-hi molts subsaharians que van iniciar fa temps la ruta cap a les costes del Marroc. I, evidentment, ni faran marxa enrere, ni viatjaran milers de quilòmetres cap a Lampedusa.
 Una gran part dels que han saltat recentment la tanca a Melilla fugen de Síria, i van agafar aquest camí perquè no tenien mitjans per pagar la pastera. Recordem el cas de Manar Almustafa, la dona siriana que va arribar a Barcelona el 29 de desembre amb el 90% del seu cos cremat, per ser atesa a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron. Manar va recórrer un llarg camí des de Síria i va aconseguir burlar la tanca de Melilla. Una vegada a dins va sol·licitar protecció com a víctima de guerra. Però va estar retinguda dos mesos a la ciutat sense aconseguir resposta, fins que, gràcies a la difusió del cas a la premsa, se li va atorgar la protecció que li ha permès traslladar-se a Barcelona.
 La pressió que pateixen Ceuta i Melilla és un problema que no ha de recaure només en les autoritats espanyoles, sinó que l’ha d’afrontar tota la Unió Europea. Però aquesta pressió és un peatge que Espanya ha d’assumir per tenir aquestes ciutats a l’altre costat del Mediterrani. Els CETI són senzillament l’aixeta amb què Espanya obre i tanca la porta segons la pressió que rep.
 Aquells que salten la tanca o arriben nedant, saben que han d’evitar que la Guàrdia Civil els agafi i sense donar-los peu a dir que són menors, dones embarassades o sol·licitants d’asil, vulnerant la llei, obri la tanca i els empenyi cap al Marroc. Si eviten que els atrapin i arriben a comissaria, tenen molt de guanyat. Demanen asil, es declaren víctimes de conflictes armats o, senzillament, no donen la seva identitat. L’admissió de la sol·licitud d’asil impedeix l’expulsió, i la falta de dades, en els altres casos, fa poc probable que aquesta es pugui executar. Llavors entren als llimbs dels Centres d’Estada Temporal d’Immigrants, on poden passar mesos, i poden deambular per aquestes ciutats. La majoria obté l’enyorat passatge a la Península quan s’accepta la seva sol·licitud d’asil o quan, si resulta difícil la seva expulsió, aquests centres es col·lapsen amb noves arribades.
 Els valors de solidaritat i defensa dels drets humans s’expressen tractant amb humanitat aquestes persones, no proposant una impossible legalització de les anomenades expulsions en calent. 

Xavier Rius, periodista

Llegir a El Periódico en català (clica)
Leer en castellano en El Periódico
El meu anàlisis complementa l'article de Mayka Navarro que és Tema del dia al Periódico (clica)
Leer el artículos del 15 de febrero," Ceuta y los muertos en agua salada"

LOS CETI, EL GRIFO DE EUROPA

Una de las consecuencias de la presión que hizo España y la Unión Europea en el 2005 para acabar con los cayucos que llegaban a Canarias, fue el desplazamiento de las rutas hacia la isla italiana de Lampedusa y Grecia. Una migración que

CATARSI JUDICIAL AUTODESTRUCTIVA ENTRE ANGLADA I ELS SEUS REGIDORS. Anglada absolt. J C Fuentes el denuncia de nou i tuiteja qüestions personals d'Anglada

(Actualitzat, 27 de febrer: Anglada absolt de la denúncia per injúries a J.C. Fuentes.
La sentència del titular del jutjat número 1, Alberto Manuel Santos, diu que les paraules de Josep Anglada al 9 Nou, en les que afirmava que Fuentes anava a ser desnonat del seu pis de Calafell,  i que abans  havia estat embargat per altres deutes, "s'emmarquen en un clima de crispació i de tensió existent entre ambdues parts, ja que aquesta s'emmarca en problemes interns del partit". Així mateix diu que  l'anàlisi del document periodístic "no permet concloure de forma definitiva que el mateix contingui expressions injurioses, més enllà de la interpretació pejorativa que, de forma subjectiva, considera el Sr. Fuentes que existeix".
A aquesta absolució sembla que s'hi afegirà la de l'altre judici, per la denúncia de la regidora Pilar Catalán. Fuentes, però, no afluixa. Ha tornat a denunciar a Anglada a Calafell, població on viu el regidor vigatà, per una sèrie d’insults via twitter i un comunicat de premsa, on Anglada deia: “Per cert, fill de puta, dóna la cara com un home i no t’amaguis com una maricona frustrada. Fuentes, cabró!!!”

Ara Fuentes també està fent tuits sobre temes "sentimentals" de Josep Anglada i explicant el que ja se'ns havia informat feia temps, que a Anglada potser havia estat dos anys sense carnet de conduir, sembla, segons gent de PxC, per haver-se "resistit" a fer-se la prova d'alcoholemia a Madrid.

 --------------------

Avui dimarts s'han celebrat al Jutjat n 1 de Vic els dos primers judicis en relació a fets derivats de la destitució de Josep Anglada com a president de PxC. Destitució aprovada per una Executiva en la que ell no hi va ser present, celebrada el passat dissabte 8 de febrer i que tal com estan fent les coses, uns i altres, sembla que pot provocar l'enfonsament del projecte de PxC.

El primer dels judicis ha estat per la denúncia cap Anglada de la regidora Pilar Catalán per amenaces i coaccions. Judici del que Anglada se n’ha sortit prou bé. 

El segons era per la denúncia per injúries interposada pel regidor, Joan Carles Fuentes i exsecretari general, de qui Anglada va dir que era un perill que controlés els comptes corrents de PxC, perquè feia mesos que no paga el lloguer, l‘anaven a desnonar i ser, segons Anglada, una persona que havia tingut diverses ordres d’embargaments per altres qüestions. 

Anglada va fer aquestes afirmacions al 9 Nou per justificar el fet que ell hagués tret d'un dels comptes corrents del grup municipal de Vic 32.000 euros (o 13.000 euros?), després de saber que Fuentes volia assumir el lloc de portaveu del grup i fer fora a Marta Riera i a Anglada de grup municipal. Aquests canvis al grup de moment no s'han fet, en entedre  la Secretària Municipal que Anglada encara és militant de PxC i no es pot canviar de portaveu si no és per acord unànim dels cinc regidors.

  

Anglada i la regidora Pilar catalán al judici

Cap dels judicis era pels temes centrals del conflicte entre Anglada i l’Executiva: La retirada per part d’Anglada de 32.000 (o 13.000 euros??) del compte del grup municipal després que s’anunciés que se’l pretenia destituir, ni per la legalitat o no de la reunió de l’Executiva celebrada a L'Hospitalet de Llobregat el passat dia 8, que va acordar la destitució del president. Tampoc eren per uns fets de dubtosa legalitat, com la supressió dels comptes de facebook, twitter i blog, i pel canvi de contrasenyes dels comptes de correu d’Anglada i de la Secretària de Presidència Marta Riera, fidel a Anglada, fets abans de comunicar-li que havia estat destituït.

Però pel que s’ha vist avui, PxC entra en una fase autodestructiva de treure roba bruta, certa o falsa, i  conflictes judicials en els que Anglada es defensa i se sent còmode, desqualificant als qui ell va posar a les llistes del partit, dient-los morosos, "caps de burro" i "intel·lectualment poc vàlids". I  ni en els dos judicis ni en les declaracions posteriors a la sortida, Josep Anglada tampoc no ha aclarit si va traspassar a un compte personal, com denuncia el regidor Joan Carles Fuentes, els 32.000 euros (o 13.000) del grup municipal a Vic. 

ANGLADA DIU QUE NOMÉS GUANYA 380 EUROS AL MES

L´únic que Anglada ha dit sense dubtar, a preguntes de la fiscal per valorar la seva situació de cara a la possible multa que se li pugui imposar, ha estat quins són els seus ingressos. Anglada ja no ha dit -com altres vegades- que és un home senzill que viu dels 900 euros de portaveu de PxC a l’Ajuntament de Vic i dels 600 dels Consell Comarcal, i d'algun patrimoni immobiliari i la pensió de la seva dona, sinó que ha afirmat que els seus únics ingressos són 380 euros de dieta per assistència al Ple de Vic. Si amb els 1.500 euros que deia que guanyava abans ja es feia difícil imaginar com havia comprat el nou Mercedes, més difícil es pensar que com s’ho ha fet amb una assignació de 350 euros al mes.

  

Anglada s’ha defensat en el primer judici, per suposades amenaces a la regidora Pilar Catalán i al fill d’aquesta, aportant testimonis de la regidora Marta Riera i d'un amic, que el van acompanyar amb cotxe al porta de la regidora la nit del 10 de febrer. Catalán, en canvi, no ha aportat cap testimoni de si Anglada va actuar de manera violenta o insistent, picant al timbre de casa seva. S'han aporta com a prova els missatges de mòbil i whatsapp, en els que certament li va dir “cap de burra, has triat per la banda equivocada, sense mi no tornaràs a ser regidora”. Però no s’ha pogut acreditar que fos cert que hagués amenaçat la integritat física de la regidora ni del seu fill.

Anglada s’ha reafirmat en haver escrit en un whatsapp que la regidora era una “burra”, justificant-ho amb el fet en tres anys al càrrec, Catalán no havia estat capaç d’intervenir ni obrir boca en cap Ple. L'advocat de Catalán ha demanat que s'imposi una multa de 150 euros a Anglada i una ordre d'allunyament. La fiscal, en canvi, no ha demanat ni la condemna d’Anglada, ni ha referendat la petició d’ordre d’allunyament. 

 J.C. Fuentes i Anglada en acabar el segon judici

En el segon dels judicis, ha estat la denúncia per injúries del regidor Joan Carles Fuentes cap a Anglada. Anglada va fer unes dures manifestacions al canal local de televisió El 9TV en les que deia que havia canviat els diners de compte, "en ser un perill que Fuentes tingués accés als diners de PxC, donat que l’anaven a desnonar del seu pis de Calafell i, més a més, perquè havia tingut el sou embargat per un deute de 53.000 euros amb Caixa Manlleu". 
La fiscalia no ha intervingut en ser les injúries un delicte privat (és a dir algú que se sent injuriat, denuncia a l'altre). 
Anglada ha desqualificat a qui va ser el seu Secretari General, i l’advocat de Fuentes ha demanat que es condemni a Anglada a una multa de 150 euros. 
En resum han estat uns primers judicis que mostren, afortunadament, quin pot ser el camí autodestructiu en el que sembla que ha entrat Plataforma X Catalunya.

 

Joan C Fuentes i Anglada fent declaracions despres dels judicis

Els propers episodis d'aquest culebrot es viurà dissabte, que PxC ha convocat la seva convenció anual a Viladecans, i hi ha el dubte de si Anglada s'hi presentarà o no. I dilluns se celebrarà el proper ple de Vic en el que, en contra del que volia Joan Carlers Fuentes, Anglada continuarà com a portaveu del grup, i ell i la Marta Riera -fidel a Anglada- seuran al costat de Fuentes i les dues regidores de PxC que han recolzat el cop contra Anglada.

TWITTS DE J. C. FUENTES:

INFORME DE LA SECRETÀRIA DE L'AJUNTAMENT DE VIC, DENEGANT LA PETICIÓ D'APARTAR ANGLADA I RIERA DEL GRUP DE PxC I DONAR EL CÀRREC DE PORTAVEU A FUENTES:
(...)
CONCLUSIONS

 Primera

Els documents anomenats "actes del Grup de PXC "no acrediten l'abandonament (voluntari o per expulsió del partit) de cap membre de l'esmentat Grup constituït al inici del mandat corporatiu per escrit signat  per tots regidors integrants de la candidatura presentada per la formació política de PXC.
Per això, cal considerar legalment que la composició del Grup de PXC no s'ha modificat, llevat de prova en contrari, atès que no s'acredita el compliment del que preceptua l'article 73.3, paràgraf primer de la LRBRL.

Segona:
El procediment seguit per la substitució del Portaveu del Grup no s'ajusta la interpretació donada per la doctrina constitucionalista continguda en la STC 185/1993 ni al procediment establert a l'article 24 del ROF que exigeix unanimitat.

Tercera:
Atesa la manca d'equació a la legalitat deis documents presentats en el Registre de l'Ajuntament, consideren que l'alcalde no esta obligat a donar-ne compte al ple dels escrits presentats pel regidor Sr.Fuentes fins que no acrediti l'abandonament voluntari o involuntari del Grup per algun dels seus regidors tal i com estableix l'article 73.3, paràgraf primer, de la LRBRL i la interpretació jurisprudencial del concepte d'''abandonament''.
I pel que fa al nomenament de nou portaveu, fins que s'acrediti que ha estat nomenat conforme al procediment previst a l'article 24 del ROF.
Vic,16 de febrer de 2014,
La Secretària Municipal

------

Publico aquest article a La Directa: "Guerra de desqualificacions entre Anglada i els seus regidors" (clica per anar a la Directa)

DEMÀ ELS DOS PRIMERS JUDICIS PER LES DENÚNCIES DE PxC A ANGLADA. AMENACES I CALUMNIES

Demà dimarts se celebraran al Jutjat nº 1 de Vic els dos primers judicis de faltes(95/2014 i 103/2014)  derivats de la crisis de PxC i la destitució de Josep Anglada. 

Un és per la denúncia de la regidora Pilar Catalán per les amenaces que hauria patit la nit del 10 de febrer, quan  Anglada va anar a casa d'ella a demanar-li explicacions per la seva destitució i, ella no li va obrir la porta. Segons la versió de Catalán, ell l'hauria insultat i amenaçat amb crits, cosa que va motivar que Catalán truqués a la policia municipal.  Catalán també diu haver rebut missatges amenaçadors per la qual cosa ha demanat una ordre d'allunyament. 

Segons Josep Anglada, "en el judici quedarà clar que no he amenaçat ningú donat que hi ha missatges i watsaps posteriors on ella i la regidora Gayoso em diuen que ens trobarem per parlar l'endemà al despatx" El segon és per calumnies al regidor de PxC, Juan Carles Fuentes, que aspira a ser el nou portaveu de PxC a l'Ajuntament de Vic. Així després que Fuentes denunciés que Anglada havia tret el 9 de febrer 32.000 euros del compte, Anglada va tuitejar i fer un comunicat justificant haver tret diners per tal d'evitar que Fuentes se'ls quedés, donat que, segons Anglada, l'anaven de desnonar del seu domicili a Calafell i voldria els diners per pagar ells lloguers pendents. Anglada també va fer diversos tuits insultants cap a ell.

ANGLADA NEGA HAVER-SE COMPRAT EL COTXE AMB DINERS DE PxC

Josep Anglada m'ha manifestat que ell no s'ha comprat el seu nou cotxe amb diners del partit. "És totalment fals que desviés diners de PxC cap a mi. El cotxe l'he pagat amb diners meus, i aquests anys hagués fet alguna irregularitat l'Ordóñez -que és el tresorer- i els altres dirigents ho haguessin vist"

D'altra banda Anglada confia que si no s'accepten les seves al·legacios contra la destitució i l'expulsió, que diu que ha enviat ja per burofax als domicilis d'August Armengol i Xavier Simó, els tribunals ho posaran tot a lloc donat que la destitució és va fer en una Executiva convocada de manera irregular. "I si els tribunals em restitueixen, donades les moltes irregularitats de com ho han fet, convocaré una assemblea general de militants i regidors i seran ells els qui decidiran si Anglada ha de continuar o no a PxC"

 

 Un dels tuits d'Anglada cap a Fuentes. 

 J.C. Fuentes i Pilar Catalán, a la dreta de la foto, en el Ple de Vic. Donat que la Secretària Municipal no cursarà el pas d'Anglada i Marta Riera al grup no adscrit fins que no sigui efectiva la seva expulsió de PxC, hauran d'estar junts en el ple del proper dilluns. 
Al costat d'Anglada, Cristina Gayoso, enfrontada també amb Anglada.

VALKIRIAS, CAMBIOS DE BANDO, JUEGOS A DOS BANDAS Y BUSQUEDA DE AVALES, A TRES MESES DE LAS EUROPEAS

A tres meses de las elecciones europeas en las que, según las encuestas en la mayoría de países de la Unión, los grupos identitarios y/o de ultraderecha euroesceptica y/o xenófoba obtendrán excelentes resultados, los grupos ultras, socialpatriotas y los conservadores antiautonomías (que tal vez no pueden catalogarse como ultraderecha) españoles van moviendo sus piezas, tejiendo alianzas, cambiando de sigla y, sobre todo, buscando el aval de 50 cargos públicos (parlamentarios o concejales) que no deben ser necesaramente del partido o coalición al que avalan. Hace un mes escribí un artículo y algunas cosas han cambiado.

CANDIDATURAS DE ULTRADERECHA QUE DICEN ESTAR CONSOLIDADAS (pero tal vez no obtengan los avales y deban renunciar o unirse con otras):

1 UNIDAD-Ilusiónate, presidida por Manuel Caro Romera, y que tiene como candidato a Guillermo Rocafort. Se legalizó hace siete semanas. Hay quienes no consideran dicho partido como de ultraderecha dado que no aborda la cuestión de la inmigración. Se centra en la defensa de la unidad de España, la regeneración política y la recuperación de algunos elementos de la soberanía cedidos a la Unión Europea.

 Guillermo Rocafort en un acto de La Falange

2 ALTERNATIVA ESPAÑOLA (AES) EN COALICIÓN CON FAMILIA Y VIDA Y COMUNIÓN TR. CARLISTA

El cabeza de lista de AES y su coalición es Rafael López Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar López. Son ultracatólicos y está por ver si consiguen los 50 avales de concejales o las 15.000 firmas validadas. Rechazan aspectos de la integración europea, pero apenas hablan de inmigración y como católicos no expresan xenofóbia hacia los inmigrantes:

"Los hombres y mujeres de AES estamos en la vida pública para edificar un proyecto político capaz de defender: la identidad, la unidad, la integridad y la cohesión de España y de los españoles; los Valores y Principios derivados de la Ley Natural, de la moral objetiva y de la muy elaborada Doctrina social católica; los valores morales basados en la Norma; la Vida y la Familia; la humanización de la vida económica.

Los hombres y mujeres que trabajamos en AES participamos en la vida pública española desde una perspectiva cristiana, social y occidental."

El 28 de febrero presentan la coalición en Madrid

3 Movimiento Social Republicano, MSR. Están recogiendo avales y estaba abiertos a integrarse en alguna coalición, pero afirman que a no ser que hayan cambios de última, hora se presentarán por separado. Pese a tener ideas  nacional-revolucionarias, desean desmarcarse de cualquier reivindicación o añoranza de los regímenes fascistas o nazis del siglo XX. Discrepan del ultracatolicismo de AES y otros grupos. Proponen la salida del euro y la UE. Son partidarios de suprimir el estado autonómico, pese a que Euskadi, Navarra, Catalunya y Galicia conserven fueros o instituciones propias.  

Su candidato será Juan Antonio Llopart, pero tengo mis dudas que sólos consigan los 50 avales.

4 SOLUCIONA, se presentaron en Madrid el pasado 1 de febrero.  Llamó la atención que en dicha presentación estuvieran presentes los máximos dirigentes de Democracia Nacional, grupo forma parte de La España en Marcha.

 Los promotores son ArmandoRobles (Alerta Digital), Gerard Bellalta,(ex PxC), Luis Zapater,  Antonio Valdivia y el periodista Enrique de Diego. Propnen la supresión del estado autonómico, la condena por secesión de los políticos nacionalistas catalanes, la expulsión de la mayor parte  inmigrantes, la revisión de todas las nacionalizaciones concedidas desde la ley de extranjeria de 1985, y más dureza en las vallas de Ceuta y Melilla.

Harán su presentación en Barcelona el 2 de marzo.

Cartel de la próxima presentación en Barcelona

Manuel Canduela y Luis Mateos (DN), que asistieron a la presentación de SOLUCIONA en Madrid, saludando a Armando Robles. La posible impugnación de la candidatura de La España en Marcha por la defensa de la violencia que hacen otros de sus dirigentes, podría motivar que DN se sumara a SOLUCIONA. O tal vez se trata del deseo de DN de unificar ambas candidaturas. De todas formas no está claro que SOLUCIONA obtenga por si sólo los 50 avales.  

Armando Robles fue motivo de polémica hace un mes, por los comentarios suyos y del padre Jesús Calvo, en relación al cáncer que padece el socialista Pedro Zerolo y su homosexualidad

                 

5) La España en Marcha,  formada  por Democracia Nacional, Alianza Nacional, Nudo Patriota Español, Movimiento Católico Español y La Falange (FE). Están recogiendo avales. Su programa es claramente franquista, ultracatólico y partidario de la salida de la Unión Europea y de recuperación de la soberanía monetaria y finaciera. Mientras Democracia Nacional hace del no a la inmigración uno de sus ejes, otros de los grupos apenas abordan la cuestión y, en cambio, se sienten hermanados con los 500 millones de hispanohablantes.

 Como he dicho, DN mantiene puentes con SOLUCIONA, tal vez para unificar las dos candidaturas, tal vez para ir con ellos si se impugna la candidatura de LEM a causa de la defensa de la violencia que hace Alianza Nacional.

El general Blas Piñar Gutiérrez es un posible candidato de consenso para LEM, pero no aceptará encabezarla sino hay la garantía de obtener un resultado digno, cosa que sólo será posible si se unifica con otros grupos u obtiene más apoyos. Él mantiene excelentes relaciones con su cuñado, López Dieguez y su hermana Valle Piñar, que lideran AES. 
Para obtener escaño en Estrasbugo, que se concurre con una lista única para todo el Estado español, se precisan unos 300.000 votos. Su padre  Blas Piñar López, líder de Fuerza Nueva, se presentó a las europeas de 1987 por el reconvertido Frente Nacional, obteniendo sólo 122.799 votos.  

Blas Piñar fue ascendido a general por el gobierno de José María Aznar en 2004, pese a haber firmado un manifiesto golpista años antes.  En 2008 el gobierno socialista lo pasó a la situación de reserva, hecho que motivó un dura respuesta del general contra el gobierno, siendo sancionado. 

Otra de las falanges, Falange Española y de las JONS, distinta a La Falange (FE), dice que desea presentarse en solitario.
 
6) VOX Y EL PASO DE LOS MILITANTES DE SCD DE CATALUNYA A VOX

Tal como se imaginaba, el eurodiputado del PP y vicepresidente del Parlamento Europeo, Aleix Vidal Quadras, se sumó hace tres semanas a VOX, el partido impulsado por el ex dirigente del PP vasco, Santiago Abascal y por Ortega Lara. 

  Santiago Abascal, Vidal Quadras y Ariadna Hernández, el jueves en Barcelona

No creo que se pueda identificar VOX con los partidos ultras europeos como el FPO austriaco o el Frente Nacional de Le Pen, pero será tal vez la única candidatura cercana a la extrema derecha que obtendrá representación en Estrasburgo. 

Se han incorporado a VOX militantes de la extremaderecha franquista como Blas Pilar Pinedo, nieto de Blas Piñar López. A falta de definir su programa, sus posicionamientos ante la inmigración, no son xenófobos (ver comunicado ante los hechos de Ceuta y Melilla). Tampoco asume el discurso identitario de recuperar la soberanía cedida a la UE y salir del euro,  pero sí rechaza que Estrasburgo modifique la política antiterrorista española con la sentencia de la doctrina Parot. Su elemento principal programático, más allá de las propuestas de regenación política, es la supresión del estado autonómico.

Así dice su manifiesto: "La descentralización política, que se ha llevado a extremos dudosamente compatibles con la Constitución, lejos de apaciguar la cuestión nacionalista en Cataluña y en el País Vasco, ha agudizado las tensiones centrífugas y ha puesto a España al borde de la desintegración. Nuestro Estado autonómico es políticamente inmanejable y financieramente insostenible. En el terreno de la calidad de nuestra democracia, el Estado constitucional ha degenerado en Estado de partidos".

La incorporación de Vidal Quadras a VOX, que no tenía militantes en Catalunya, vino acompañado del paso en grupo de los 30 militantes de Sociedad Civil y Democracia (SCD), partido impulsado por Mario Conde  que anunciaron el pasado dia 13, su ingreso en bloque a VOX. 

Esta operación ha sido liderada por la joven Ariadna Hernández, coordinadora de SCD en Catalunya, que durante las reuniones de preparación de la manifestación del 12 de octubre en Barcelona en la plaza Catalunya y en las de la plataforma antiindependentista SOMATEMPS, empatizó con el Casal Tramuntana y el concejal de PxC en L'Hospitalet, Alberto Sánchez. Por ello se explica la presencia del concejal de PxC en la última cena de SCD de Catalunya, antes de pasarse en grupo a VOX, y de Sánchez en los actos de VOX, además de determinados tuits. Y la reunión en la que se acordó pasarse a VOX, se realizó en un centro cívico de L'Hospitalet

En la presentación de VOX en Barcelona estaban entre el público, ademas del concejal de PxC en L'Hospitalet, Alberto Sánchez, otros militantes y ex militantes de PxC de L'Hospitalet.

Hay que decir que Sánchez no saldrá afectado de la crisis de PxC, a diferencia de lo que le puede ocurrir al otro concejal de PxC en L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, que fue uno de los principales impulsores de la Valkiria de destitución de Anglada. Ordóñez puede acabar salpicado por las malas maneras, desde un  punto de vista orgánico y jurídico, con las que se ha destituido a Anglada, y también, eso es lo más grave, al ser él tesorero de PxC. Por ello si Anglada hubiera cometido irregularidades finacieras, él puede acabar siendo responsabilizado dado que como tesorero las validaba. 

En la presentación de VOX en Barcelona también estuvo presente Blas Piñar Pinedo (nieto de Blas Piñar López) que escribió este artículo en su blog:
 

"Por esas cosas de la vida que llamamos casualidad porque no nos atrevemos a ponerles nombre, hoy he podido asistir, acompañado por buenos amigos catalanes, a lo que será recordado como un momento histórico: la presentación de VOX en Barcelona.

He podido constatar, en la sala abarrotada, el interés, la emoción y la ilusión que genera este proyecto político que ha nacido con todos los ingredientes necesarios para colarse en el sistema político y poder influir con unas propuestas correctas para una derecha moderna que lleva ya muchos años sin representación política. He visto también fuertes aplausos cuando con fuerza se ha defendido España y la Libertad frente al discurso del separatismo totalitario. He comprobado la claridad de ideas de un partido que se va consolidando como una fuerza renovadora que exige lo que más necesitamos: sistema representativo, justicia independiente, Estado unitario, Administración más sencilla y pequeña, libertad individual, libertad económica, menos impuestos, democracia interna en los partidos..."

 

Adriadna Hernández en el último acto de SCD en Barcelona antes de la asamblea de L'Hospitalet en la que acordaron pasarse a VOX. El concejal de L'Hospitalet a la izquierda de la foto.

Un twit de SCD-Catalunya, hecho en el pasado pleno de L'Hospitalet, desde el asiento del concejal de PxC, A Sánchez.  Sorprendió, dado que SCD no tiene representación en dicho consitorio.

Pese a que A Hernández diga que VOX es de centro derecha, este tuit escrito por ella días antes de pasarse a VOX, no la muestra como una persona de centro: "En el pleno de L'Hospitalet, en la sala de plenos se nota el odio separatista, abortista y de la izquierda radical"
Decir esto es más que sorprendente dado que los socialistas de L'Hospitalet y su alcaldesa se han destacado por rechazar desde el primer día la consulta sobre Catalunya.

Captura del Facebook de SCD en el que se lamenta el paso de los dirigentes y militantes catalanes en bloque a VOX

Artículo de Mario Conde, cuando ya imaginaba la desbadada a VOX, lamentando que se diga que su partido regenerador se disuelve.

SIN CERRARSE LA VALKIRIA, PxC APOYA EL ACTO DE PxL EN LA SIERRA DE MADRID. RAFA RIPOLL, DE ESPAÑA 2000, PRESENTE EN EL ACTO Y LA COMIDA (¿transfuguismo o pacto para las europeas?)

El partido X La Libertad (PxL), continuando en su línia de trabajo de cara a las municipales de 2015, ha realizado hoy un acto en Collado Villalba, en la Sierra de Madrid. Han intervenido también en el mismo el concejal del Vendrell y vicepresidente de PxC, August Armengol y el presidente en funciones, Xavier Simó.

J M Ruiz Puerta flanquedao por Armengol (PxC), Rafa Ripoll (E-2000) y X Simó (PxC)

José María Ruiz Puerta, presidente de PxL, que había aportado mucha energía y dinero a PxC, manifestó hace semanas que su objetivo no era las europeas, sinó obtener concejales en una quincena de municipios de Madrid, además algunos otros en Andalucía y Castilla. 

Si hace dos semanas realizó un acto en Sevilla y hace tres en Coslada, hoy lo ha realizado en Collado Villalba, en la sierra madrileña. Han intervenido la concejal de Iniciativa Habitable de Galapagar, Itziar Riesgo, partido que se ha integrado en PxL, el presidente de PxL, J M Ruiz Puerta, y August Armengol y Xavier Simó de PxC. 

Sorprendente ha estado presente tanto en el acto como en la comida posterior, el concejal de España 2000 en Alcalá de Henares, Rafa Ripoll, el cual no ha respondido a diversos mails míos sobre si ello significaba un acercamiento entre PxL y E-2000, o, tal vez, su paso a PxL. José Luis Roberto, presidente de España 2000, me reconoció hace un mes que recogían avales para una hipotética candidatura a Estrasburgo, pero no habían decidido si se presentaban o con quien lo hacían. ¿Podrían estar tanteando PxL y PxC, ahora que se han librado de Anglada, presentarse, con España 2000 a las europeas al tener asegurados los 50 avales, aunque sólo fuera para hacerse ver en la campaña europea, pensando en las municipales, y no ceder el espacio ultra al resto de grupos? 
 -------------------
ACTUALIZADO LUNES 24, A LAS 13 HORAS:
PxL y Rafael Ripoll no han respondido mis mails sobre esta cuestión. Sí que ha respondido José Luis Roberto de España 2000. Esta es su respuesta:
 
"Rafa es el vicepresidente de España 2000, ha estado en Collado Villalba con pleno conocimiento de España 2000 y como deferencia con partidos con los que tenemos una excelente relación.
De cara a las europeas España 2000 expondrá su postura cuando lo decida la "comisión especifica".-
Un saludo,

J Luis Roberto"

-------------------------

R Ripoll concejal de España 2000 en Alcalá, junto a la I Riesgo, concejal en Galapagar por Iniciativa Habitable, ahora integrada en PxL  (Foto: Minuto Digital)

José María Ruiz Puerta, que como abogado llevaba diversas causas personales de Josep Anglada y políticas de PxC se ha reunido también con Armengol y Simó para valorar tanto la situación de los procesoso judiciales de los que Ruiz Puerta es el defensor, como el embrollo jurídico de la destitución de Anglada, cuyos motivos todavía no han sido explicados.  

De hecho hay dos cuestiones que preocupan a PxC. Uno, el haber cometido irregularidades en la destitución de Angalda y que puedan invalidad la reunión del Comité Ejecutivo que lo aprobó, o que traiga consecuencias actuaciones no ajustadas a la ley, como el bloqueo, intervenciones y cierre de diferentes cuentas de correo electrónico de Angalada y la concejal Marta Riera (que han visto vulneradas su privacidad al quedar el contenido de miles de correos en manos del partido), y la supresión sin previo aviso de sus facebook, twitters y blog. 

La otra, es si la Ejecutiva que ha suspendido a Anglada puede verse involucrada en irregulariades económicas o de otro tipo cometias estos años. Así el concejal de L'Hospitalet Daniel Ordóñez, uno de los impulsores de la Valkiria a Anglada,   ha sido estos años tesorero del partido, por lo que sería responsable de las irregularidades económicas que ahora se insinuan. 

Por otro lado hay dudas de cómo afrontar causas judiciales personales y políticas que llevaba Ruiz Puerta sobre Anglada y PxC. En este sentido Ruiz Puerta llevaba la defensa de PxC por las denuncias múltiples unificadas ahora en los juzagados de Reus por la propaganda de las municipales de 2011. Ruiz Puerta también había solventado diversas cuestiones ajenas a la política de Anglada  residenciadas en juzgados de otras partes de España a las que había acudido Anglada con su anterior Mercedes, pero como abogado que le defendía, no podría ahora divulgarlas ni actuar en su contra.

 De Daniel Ordóñez, concejal de L'Hospitalet, ya se decía  hace un año que encabezaría la Valkiria contra Anglada, por su parecido a Claus Von Stauffenberg, que lideró la fracasada Valkiria contra Hitler. Ahora, como tesorero del partido, puede verse salpicado por las irregularidades de Anglada. 

DEMÀ PARTICIPO ALS ACTES ANTIFEIXISTES DE LA MÀQUIA, A GAVÀ

Demà diumenge, 23-F, faig una xerrada-debat a Gavà sobre l'extremadreta, en el marc de la trobada amb el lema "contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia" tindrà un marcat caràcter lúdic i reivindicatiu

L'Ateneu Popular La Màquia organitza, aquest diumenge, al parc de la Torre Lluc de Gavà la II calçotada popular amb un marcat caràcter reivindicatiu. La trobada, que porta com a lema "contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia" començarà a les 11.00 hores amb una sorollosa batucada. Tot seguit, començaran les xerrades.  La primera, que guiarà el periodista Xavier Rius versarà sobre els moviments antifeixistes, i la segona, que anirà a càrrec de Iolanda Maurici, d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, porta com a títol “La lluita antifeixista”.

A les 13 hores es viurà una mostra de cultura popular amb els Castellers de Gavà, els Gegantons i l'Esbart Bruguers i a les 14 hores se servirà un vermut gratuït. El dinar, que inclou calçots amb salsa de romesco, carn a la brasa, pa i beguda i que té un preu de 13 euros se servirà a les 14 .15 hores. Val a dir, que existirà una opció vegetariana i un menú infantil amb un preu de 5 euros.

Durant el matí el col·lectiu  ARRAN farà un taller de pintura amb esprai i es materialitzarà un mural antifeixista

 A Gavà i Viladecans són actius alguns grups ultres, sobretot de Democracia Nacional (clica per llegir sobre aquests grups)

VOX, SOMATEMPS, LA VALKIRIA A ANGLADA, I PxC DÓNA SUPORT A PxL

Des de feia deu mesos alguns dirigents de PxC, farts de les maneres de fer, la gestió econòmica i el discurs contradictori d'Anglada en el tema nacional, mantenien converses secretes per donar un cop de timó a PxC, i fer fora Anglada. 

Tenien clar que els intents de canvi de rumb o fugides de PxC fetes per anteriors dirigents com Mateu Figuerola o Pablo Barranco, havien fracassat, i que el que marxava, per més que s'escindís o crees un altre grup, sense la sigla PxC no tenia futur. Ara eren regidors metropolitans que tenien clar que si no volien que Ciutadans se'ls mengés l'espai a les properes municipals, s'havia d'agafar un discurs totalment espanyolista bel·ligerant amb la consulta. Discurs que semblava impossible amb les contradiccions d'Anglada que volia ser alcalde d'una ciutat plena d'estelades.

Com a bons coneixedors de la història del III Reich, comparaven el cop que volien fer per deslliurar-se d'Anglada amb l'anomenada Operació Valkiria de juliol de 1944, perpetrada per oficials de la Wehrmacht liderats per Heer Claus von Stauffenberg. que volien matar Hitler i pactar la pau amb els aliats per salvar Alemanya de la destrucció total. La Valkiria contra Hitler va fracassar i Claus Von Stauffenberg va ser afusellat amb tots els que el van recolçar, encobrir i amb molts dels que, sabent-ho, no el van delatar. I mentre els regidors i dirigents de PxC conspiraven, deien que la persona que havia de fer d'Stauffenberg a PxC era el regidor i portaveu a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, no només per ser una persona que ni li tenia por a Anglada, ni l'adulava -com feien la majoria de conspiradors-, ni per ser el càrrec electe amb més vots, en ser regidor de la segona ciutat de Catalunya. Ordóñez, a més d'això, té una gran semblança física amb Claus Von Stauffenberg, com es veu a la foto de sota. 

Ordóñez tenia clar que s'havia de fer el cop ja, no només per la necessitat de canviar de discurs, sinó perquè ell era nominalment el tresorer de PxC i podia veure's responsabilitzat pels embolics econòmics -per dir-ho d'una manera elegant- de Josep Anglada. Anglada, que mai explica de què viu, s'acabava de comprar un nou Mercedes, fet que coincidia, sembla, amb la superació d'una qüestió legal-administrativa, diguem pràctica, amb la que s'hauria tornat a topar.  

I després de convèncer a August Armengol, que aspira a ser el cap de llista més votat al Vendrell l'any vinent, i estava cansat de treure les castanyes del foc Anglada en situacions diverses, de que la Valkiria era imparable, i amb el vistiplau de Mònica Lora (Mataró), del Secretari General, Robert Hernando, i de Nacho Mulleras d'Olot -procedent de Democracia Nacional i  favorable al discurs més espanyolista-, es va comunicar al vicepresident Xavier Simó, que seria nomenat president en funcions.

Un cop des de Sant Boi de Llobregat, segons m'han dit, David Parada va garantir tenir assegurat el control de les contrasenyes de la web i xarxes socials de PxC, que ja es van utilitzar una setmana abans amb l'expedient a Enric Ravello, per suprimir-li el mail, twitter i blog, Daniel Ordóñez va llogar una sala del Centre Cívic de Bellvitge pel dissabte dia 8. I es va convocar per mail una Executiva que Anglada va creure que s'ajornava dues setmanes.   

Aquesta operació es va fer amb el vistiplau de José María Ruiz Puerta el qual també havia hagut d'actuar com advocat diverses vegades en qüestions personals legals d'Anglada, alienes a la política.

I així es va fer. L'Executiva sense Anglada ni Marta Riera el destituir per unanimitat. Acte seguit un advocat trucà a Anglada per informar-lo, i mentre ell pensava que era una broma, es va adonar que el comunicat de la destitució ja estava penjat a la web, li havien canviat les contrasenyes dels seus mails i del de Marta Riera,  i s'havia esborrat el seu Facebook, twitter i blog. Accions que, al marge de la impugnació legal que farà Anglada de la seva destitució per la possible irregularitat en la convocatòria de l'Executiva, poden tenir conseqüències per la vulneració del dret a la intimitat d'Anglada i Marta Riera i dels seus correus personals.

De Daniel Ordóñez es deia que seria el Claus Von Stauffenberg que faria la Valkiria per la seva semblança

La Valkiria a L'Hospitalet. Ordóñez que llogà la sala, segon per l'esquerra, es tapa la cara. Al seu costat Mònica Lora, que podria propugnar-se com la Marine Le Pen espanyola.

De moment Anglada continuarà sent portaveu del grup de PxC a Vic, en no acceptar la Secretària Municipal la proposta de destitució, fins que no sigui ferma l'expulsió d'Anglada i Riera de PxC. Cap dirigent de PxC no ha explicat quines són "les greus deficiències de gestió" que han motivat la destitució del líder, cosa que incrementa rumors de tota mena, correu anònims creibles o no, i l'aparició a la xarxa de comptes de twitter que difonen informacions no contrastables sobre malversacions i Capri-cis. Al marge de si hi ha regidors i militants que es quedaran amb Anglada (Juan Gómez Montero de St Coloma?), PxC posa la mirada ja en les properes municipals, colze a colze amb Partido X La Libertad. Així demà dissabte 22 de febrer, Mònica Lora i August Armengol participaran a un acte de PxL al municpi madrileny de Collado Villalba.  Evidentment s'aprofitarà la trobada, a la que hi seran altres membres de PxC, per analitzar les qüestions jurídiques de PxC i  denuncies a Anglada o a PxC de les que Ruiz Puerta n'era el defensor. I sembla que les persones per les que apostarà l'Executiva per ser la nova cara visible de PxC seran Daniel Ordóñez i Mònica Lora. És descarta Robert Hernando de qui es diu a PxC que Anglada el va posar de Secretari General precisament pel seu perfil baix i evitar problemes com va tenir amb Pablo Barranco. I sembla que David Parada, que és un dels ideòlegs i estrategues, perfereix centrar-se en Sant Boi del Llobregat. I l'Executiva creua els dits per que no hi hagin eleccions catalanes anticipades al novembre, donat que no tindrien fons per la campanya i els mancaria una cara coneguda, elements que fa que molts membres de l'Executiva estarien per no presentar-se. 

A curt termini a certs sectors de PxC i PxL els fa por que el fet que PxC i PxL no es presentin a les eleccions europees, pugui fer que miltants o regidors marxin cap grups com VOX o SOLUCIONA, per més que el discurs de VOX sigui força diferent al de l'ultradreta identitària.

                 VOX I SOMATEMPS

Ara que PxC ja té via lliure per agafar un discurs més espanyolista, podrà implicar-se més a la plataforma Somatemps, a la que ja participen alguns dirigents de PxC com l'advocat Joan Garriga o el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez. A Somatemps, que ha fet diverses accions denunciant l'independentisme de la Generalitat i de TV3, hi ha gent de diferents partits i entitats, a part de PxC, com VOX o el MSR. 

A les fotos de sota podem veure, a la primera, del 14 de desembre, dalt a la part de la dreta, a Jordi de la Fuente del MSR al costat del regidor de L'Hospitalet de PxC, Alberto Sánchez. Sota d'aquest s'hi veu a la fins fa uns dies delegada de Catalunya de Sociedad Civil y Democracia (SCD) -partit de Mario Conde-, Ariadna Hernández, que ha encapçalat un grup de 30 militants de SCD que aquesta setmana han passat a VOX . A l'altra foto és de la protesta d'aquesta setmana a TV3, on s'hi veu sobre la pancarta a l'advocat i dirigent de PxC, Joan Garriga.

Ahir es va presentar a Barcelona el partit VOX, que està encapçalat pel fins ara eurodiputat del PP, i Vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras, l'ex segrestat per ETA, Ortega Lara, i l'ex dirigent del PP basc, Santiago Abascal. 

No crec que es pugui identificar VOX amb l'ultradreta identitària xenòfoba europea, tot i que a Espanya sembla que aquest espai pot ser ocupat per VOX que rebutja la pèrdua de sobirania nacional, que ha fet que Estrasburg hagi anul·lat l'aplicació retoactiva de la doctrina Parot. No obstant algunes persones procedents de l'ultra dreta, en veure el neonazisme evident de La España en Marcha i el frikisme i les incoherències personals d'altres grups com SOLUCIONA, s'han apropat a VOX.

Així a l'acte d'ahir a Barcelona hi va ser present, per exemple, Blas Piñas Pinedo, net de Blas Piñar, d'idees, potser no racistes ni xenòfobes, però sí, espanyolistes i ultres.

A la presentació d'ahior de VOX hi van intervenir Alejo Vidal Quadras,que va dir sentir-se rejovenit en deixar el PP, i va propugnar la supressió de l'estat autonòmic; Santiago Abascal, que digué que Catalunya no és una nació; la jove Ariadna Hernández -fins fa uns dies delegada de SCD- que denuncià la manipulació del pujolisme i la corrupció; i l'economista Clemente Polo que front "l'Espanya ens roba", denuncià que qui ens roba és CiU.

 

 SCD es queixa de que VOX faci notícia del pas al seu partit del grup de dirigents i militants encapçalats per Ariadna Hernández

           
 ESCRIT DE BLAS PIÑAR PINEDO, SOBRE L'ACTE D'AHIR DE VOX A BARCELONA
Llegir al seu blog (clica)

Por esas cosas de la vida que llamamos casualidad porque no nos atrevemos a ponerles nombre, hoy he podido asistir, acompañado por buenos amigos catalanes, a lo que será recordado como un momento histórico: la presentación de VOX en Barcelona.

He podido constatar, en la sala abarrotada, el interés, la emoción y la ilusión que genera este proyecto político que ha nacido con todos los ingredientes necesarios para colarse en el sistema político y poder influir con unas propuestas correctas para una derecha moderna que lleva ya muchos años sin representación política. He visto también fuertes aplausos cuando con fuerza se ha defendido España y la Libertad frente al discurso del separatismo totalitario. He comprobado la claridad de ideas de un partido que se va consolidando como una fuerza renovadora que exige lo que más necesitamos: sistema representativo, justicia independiente, Estado unitario, Administración más sencilla y pequeña, libertad individual, libertad económica, menos impuestos, democracia interna en los partidos...

He hablado, al final del

SÍRIA, SENSE ESPERANÇA. Publico al Punt Avui, valoració fracàs negociacions de Ginebra-2

SÍRIA, SENSE ESPERANÇA

 El Punt Avui, 18 de febrer de 2014 

 “Ho sento molt i demano disculpes al poble sirià per no complir les seves esperances”, va dir el passat dissabte el diplomàtic algerià i mediador, Lajdar Brahimi, en anunciar a Ginebra la fi de la segona cimera sobre Síria, en no haver-se pogut aconseguir cap acord, cap full de ruta a treballar de cara una nova ronda de negociacions.

Si després de la primera conferència de Ginebra sobre Síria, de juny de 2012, semblava que uns i altres necessitaven continuar negociant, ara l’acord sembla impossible per cinc raons. La primera és que l’oposició està més fragmentada que mai, ha reculat en el camp de batalla i pateix una sèrie de guerres internes, entre ella mateixa i amb els grups salafistes, els qual també lluiten entre sí. I en aquesta situació no està en condicions ni d’arribar a acords amb el govern, ni en la capacitat de complir-los. De fet a Ginebra només hi era present una part de l’oposició moderada.

La segona és que Al Assad està més fort que mai després de que, gràcies a l’ajut d’Hizbul·là recuperés el control de ciutats i vies de comunicacions vitals per controlar el país i demostrar que governa. Ha recuperat la iniciativa en el camp de batalla i ha consolidat la seva situació. La tercera és que, amb l’acord pel desarmament químic del país, que s’ha de dir que avança molt més lent del previst, es va esvair l’amenaça d’una ofensiva militar liderada pels Estats Units i l’OTAN. Ara Al Assad ja no necessita fer concessions amb els negociadors. Sap que ningú li censurarà que continuï amb la seva estratègia de terra cremada.

I la quarta és que, el que més preocupa a les potències internacional i a alguns països de la regió, no és Al Assad, sinó la por que es consolidi el control que té la milícia de l’Estat islàmic de Síria i el Llevant, escindida d’Al Qaida, que domina part de Síria i de l’Iraq, i que amenaça d’enfonsar l’Iraq en els caos. I qui té més força per esclafar-la és Al Assad

Comparant l’escenari de les negociacions de 2012 i l’actual, és que si llavors l’acord era difícil per la negativa d’Al Assad a deixar el poder, ara és la comunitat internacional qui no voldria un govern sense Al Assad, donat que ell és l’únic líder que controla les seves forces armades. Un hipotètic acord entre l’oposició, rebels i algun membre de l’actual govern, podria abocar el país encara més al caos, cosa de la que només beneficiaria als salafistes que volen crear un califat a part de Síria i l’Iraq.

I sorprenentment o no, aquest relaxament de la pressió cap Al Assad coincideix amb una normalització de les relacions del seu protector, l’Iran, amb Occident després de  l’acord sobre el programa nuclear. I aquest reforçament d’Al Assad ha coincidit amb l’anunci a Beirut, per part del primer ministre, Tamam Salam, que després d’un any d’interinitat, s’havia arribat a un acord per formar un govern al Líban. Un acord acceptat per Hizbul·là i pels sunnites de l’exprimer ministre Saad Hariri. I és que al Líban, en la situació de desgovern que es trobava, no només patia les conseqüències habituals de la implicació de les seves forces a una guerra veïna com la de Síria, sinó que, els dos grups salafistes sirians enfrontats, el Front d’Al Nursa, franquícia d’Al Qaida, i l’escindida milícia de Estat Islàmic de Síria i el Llevant, havien fet sis atemptats suïcides les últimes setmanes al Líban; uns atemptats que perjudicaven a totes les faccions a Beirut.  

Xavier Rius, periodista
Llegir al Punt Avui, clica 

LE PEN DA POR CERRADA LA POSIBILIDAD DE APOYAR NINGUNA LISTA ESPAÑOLA. Acto de Le Pen en Perpinyà en la campaña de las municipales. Aliot lamenta las ingerencias de Anglada en Perpinyà. SOLUCIONA invita a entrar a militantes de PxC. DN con un pie en Soluciona y otro en LEM, afianza contactos en Europa

 Marine Le Pen en el acto de ayer en Perpinyà

Información de Le Monde en la que Le Pen muestra sus discrepancias por la maneras de hacer y discurso de Anglada

Ayer, tras el multitudinario acto de Marine Le Pen en Perpinyà en favor del candidato a la alcaldia de la capital de la Cataluña Norte, Louis Aliot (pareja sentimental de Marie), Aliot y Le Pen dejaron claro a los periodista que se lo preguntaron que no apoyaran ninguna candidatura española de cara a las elecciones europeas de mayo. 
Aliot era conocedor de la destitución de Josep Anglada de PxC y volvió a manifestar el malestar del FN por la expansión que hizo Anglada de PxC en la Cataluña francesa en julio de 2012, con un grupo dirigido por Llorenç Perrié Albanell. 
En coherència con lo que ya se había publicado hace un año, Aliot manifestó a los periodistas desplazados desde Barcelona la nula empatía que sentía él y Marine Le Pen hacia Anglada por su discurso maleducado, sus malas maneras y sus múltiples incoherencias. Aliot además manifestó que para haber colaboracíon, primero debe haber respeto. "No nos gustó que Anglada creara un grupo de PxC  en Perpinyà, de la misma manera que no sería lógico que nostros pretendiéramos expandrer el FN francés a Barcelona"

Imagen de Aliot y del público en el acto de ayer en Pepinyà

En al acto de ayer, a cuarenta días de las elecciones municipales, mientras Aliot centró su discurso en política local muy críticas al actual alcalde, J Marc Pujol,  Marine Le Pen centró su discurso en la inmigración. 

Así Le pen dijo: "Francia ya no dispone de los medios para dar cabida a tanta gente extranjera que exigen ayuda médica, alojamiento, o escolarización. Como Suiza, tenemos derecho a la prioridad nacional ". "Pido a los patriotas alcaldes, y por lo tanto el futuro alcalde de Perpignan, Louis Aliot, que se libren del peso de la inmigración ilegal en los presupuestos municipales, que les obliga a hacer frente a las esculas, comedores y vivienda para inmigrantes", afirmó Le Pen mientras se proyectaban imágenes de coches quemados y actos vandálicos.

Marine Le Pen, que según la prensa farncesa hacía tiempo que no tomaba un discurso tan duro con la inmigración, se refirió al referéndum suizo para cerrar la puerta a mano de obra extranjera, y dijo:"Nosotros como Suiza también queremos decidir quién ingresa y permanece en nuestro territorio. Nosotros también queremos controlar nuestras fronteras ".

Según las encuestas, en la primera vuelta de las municipales, el actual alcalde J Marc Pujol (UMP) obtendría el 35% de los voto mientras que Aliot (FN) un 28%,  Jacques Cresta del PS obtendría un 18%, Jean Codognès (verdes, centro izquierda) un 11%. En la segunda vuelta a la que podrán concurrir los tres primeros, el actual alcalde ganaría con en 42%, Jacques Cresta al recibir el voto de los verdes y otros subiría al 33% , y Louis Aliot bajaría al 25%.

DEMOCRACIA NACIONAL BUSCA EL APOYO DEL BNP Y DE AMANECER DORADO, MIENTRAS TIENDE PUENTES CON SOLUCIONA

Mientras parece evidente que ni Le Pen, ni Geert Wilders apoyarán ninguna candidatura española a las europeas, Democracia Nacional, que forma parte de La España en Marcha, integrada también por Alianza Nacional, Nudo Patriota y La Falange, fortalece sus contactos con otros gupos europeos, como Forza Nova, el British National Party o Amanecer Dorado de Grecia. Así DN participará en un encuientro en Roma el próximo 1 de marzo.
El  MSR, miembro de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales, de la que formaba parte el sectot negacionista del FN francés, también está buscando apoyos internacionales para su candidatura a las europeas, y ha mantenido contactos con Amanecer Dorado.

Pero a la vez DN mantiene buenas relaciones con SOLUCIONA, grupo que se persentó en Madrid hace dos semanas, asistiendo Manuel Canduela de DN y otros dirigentes a dicho acto.  DN desearía unificar las candidaturas de SOLUCIONA y La España en Marcha, al margen de si La España en Marcha pueda tener alguna impugnación como candidatura por las diligencias abiertas en relación a Alianza Nacional por su defensa de la violencia. Y es evidente que la necesidad de obtener el aval de 50 concejales o diputados para presnetarse a Estrasburgo, puede motivar, como ya he dicho, que algunas candidaturas no tengan más remedio que unificarse si no los consiguen por si solas.

SOLUCIONA ABRE LA PUERTA A MILITANTES Y CONCEJALES DE PxC

Por otro lado numerosos militantes y concejales de PxC están recibiendo la invitación de Gerard Bellalta, líder catalán de SOLUCIONA, y ex dirigente de PxC, para que se unan a SOLUCIONA. Y es que parece cierto que fuera del área metropolitana de Barcelona la destitución de Anglada ha creado inquietud entre los militantes y concejales de PxC, dado que pese a que la manera de gobernar de Anglada era inaguantable, creen que PxC sin su líder y fundador PxC está condenada a la desaparición.