COMENTARIS I ENTREVISTES D'AMOR A LA CARTA A LA XARXA RÀDIO (ANTIGA COM) I ENTRE HORES DE RÀDIO QUATRE

Entrevista d'avui dijous al programa Entre Hores de Ràdio 4, sobre la novel·la "Amor a la carta" amb Rosa de Diego i Paola Callieri

Clica aquí i ves al minut 28 i següents, clica

Fragment entrevista que em fa l'Oriol Puig a La Xarxa
Escoltar part de l'entrevista a la Xarxa (emissores locals i antiga COMRàdio), clica

O

ON COMPRAR "AMOR A LA CARTA":

Pots trobar segur la novel·la a Alibri, (antiga Herder, Balmes Universitat) a ABACUS de L'Hospitalet i a Perutxo de L'Hospitalet. També és ja a vàries de les botigues de La Central (Raval i c Mallorca), Proa (Rosselló 212), Llibreria Catalònia, Rnd St Pere, 3, i aviat al FNAC, LLibreria 22 de Girona i altres ABACUS). També a la llibreria Grau de Moià.

 

 Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Fragment comentari de l'Agència Catalana de Notícies, clica

Comentari del llibre a El Periódico, clica 

 Comentari a l'agenda de El Periódico 

Informació a L'Hospi.cat, clica 

PxC BAIXA MÉS QUE MAI. ANGLADA POSA EL CÀRREC A DISPOSICIÓ DEL CONSELL DE PRESIDÈNCIA DE PxC, i a Badalona el PP d'Albiol queda tercer (PSC recupera la primera força, segon CiU que perd molt i havia guanyat fa dos anys)

Després dels mals resultats electorals d'ahir (vull dir pel ells...) Plataforma ha fet aquest comunicat anunciant que Anglada posa el càrrec a disposició. PxC baixa de vots de PxC, comparant amb les anteriors catalanes, tant a Osona com als llocs de l'Àrea Metropolitana i altres ciutats on ara teni grups consolidats i regidors.
 

A nivel d'exemple a la demarcació de Barcelona fa dos anys va treure  57.381 vots, un 2,45% sense tenir regidors ni grups estructurats a molts dels municipis on mig any després  tindria regidors. Ara amb regidors treballant -o intoxicant- dia dia al carrer i als ajuntaments ha tret 51.449, un 1,89%.  A Vic fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 a 1.006, un 5, 82%. Però ara n'ha tret només 523, un 2,71 %. Veure resultats a Vic, clica
A Tot Catalunya PxC, treu 60.142 vots, un 1,65%, front el 75.134, un 2,40% de fa dos anys, i obté el pitjor resultat aclaparada per les despeses de quatre campanyes electorals en dos anys. Fa dos anys li va deixar diners el FPO austriac, fa un any va aportar o recaptar els diners l'advocat José María Ruiz Puerta (defensor de Pedro Varela i de la causa de Manos Limpias contra Garzópn pels crims del franquisme i ex presidnet de CEDADE) En Gerard Bellalta que en anteriors campanyes li cedia l'"Anglada Mòbil" també va deoxar PxC fa cinc mesos.

També analitzaré la baixada de CiU a Badalona del 31% de fa dos , al 19% d'ara, la victòria del PSC, que havia quedat segon fa dos anys, i el fet que el PP d'Albiol, malgrat pujar en vots, queda tercer com l'any 2010 que va obtenir el 17,66% i ara obté 17,75%. Iniciativa puja força, tot i quedar en quart lloc. El que està clar és que al PP no li interessava saccejar la immigració donat que ells governen ara a Madrid i eren conscients que el discurs dur d'Albiol podia reforçar a Anglada. I  a CiU, afortunadament, el discurs de l'Àngel Colom s'ha imposat al de Duran i Lleida. Quan Duran deia el que deia, acabava beneficiant PxC,

    Resultat de Badalona, clica

              COMUNICAT DE JOSEP ANGLADA

Benvolguts companys,

Abans de res us vull agrair-vos la vostra fidelitat cap a la meva persona. També us vull agrair l’esforç i el treball que heu dedicat i seguireu dedicant al projecte de Plataforma per Catalunya que de ben segur es veurà recompensat en futures eleccions.

Des del primer dia que es varen convocar les eleccions, tenia clar que no eren unes eleccions per nosaltres, però hi havíem d’anar. Tot hi no havent entrat al parlament, crec que hem aguantat força bé, 60.000 vots són molts vots i tornem a convertir-nos amb la vuitena força política més votada de Catalunya i la primera força extraparlamentària.

Cop a president de Plataforma per Catalunya, cap de cartel d’aquestes últimes eleccions, com a màxim responsable de campanya  i no havent assolit els objectius que ens havíem proposat, poso el meu càrrec a disposició del Consell de Presidència, del Consell Executiu i dels 67 regidors de Plataforma per Catalunya.

De nou us torno agrair la vostra fidelitat i el vostre treball, i que sapigueu que en tindreu sempre a la vostra disposició.  

Rebeu una forta salutació.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya (PxC) 







 

Sembla que un cop més PxC s'allunya de la possibilitat d'entrar al Parlament. Fa dos anys quan va estar-hi a prop, ho va fer amb Anglada com a cap de llista. El lideratge d'Anglada, amb la seva capaciatat comunicativa, i les seves sortides de to que tan mal fan al partit.
Fa tres anys, van entrar a PxC alguns membres destacat de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderarar el PP, que van deixar el partit després de ser derrotada Nebrera.
Així a finals de 2009, poc després que nebrera marxés del PP, amb el seu número 2 de la llista per liderar el PP, l'advocat ultracatòlic, Joan Garriga, i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, que havia pugnat de la mà de Nebrera a liderar el PP barceloní, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que en el cas que formalitzés, Nebrera hauria de tenir un lloc destacat de cara les eleccions catalanes de 2010, de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. En aquell moment PxC estava mancada d'una segona cara pública o número dos.
Un cop sondejat el terreny pels ex populars Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar a casa   de Nebrera a Sant Just, al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga.
I si l'entrada de Nebrera a PxC no va cuatllar, no va ser per les discrepàncies de Nebrera al discurs xenòfob, populista, i islamòfob al que es creia que es podia arribar a un acord si Anglada moderava una mica els seus arguments. Va ser per la negativa d'Anglada de cedir-li el número 1, i per desconfiança d'uns cap els altres.
Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2 per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn, mentre Anglada i els seus rebutjaven que Nebrera anés en primer lloc, però tampoc tenien clar posar de 2 a una persona com Nebrera que, si entrava de diputada, ben aviat faria ombra al líder que podria quedar eclipsat.

Qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Chiquillo també entraría a Plataforma.  A aquelles eleccions catalanes  de 2010 Nebrera va fer la candidatura socialpopulista personalista i anti casta, que de les poques coses que es recorda ara, és aquell vídeo suposadament sexual que acabava amb si Nebrera deixava caure o no la tovallola i es mostrava nua. Alternativa de Govern, va obtenir 2208 vots. PxC en va obtenir 75.134; n'hi van mancar 7.000 per entrar al Parlament amb 3 diputats.

PLATAFORMA, L'ÚNICA CANDIDATURA DE L'EXTREMA DRETA, IDENTITÀRIA O XENÒFOBA (la del MSR finalment no fou acceptada i Vía Democrática eludeix la immigració)

Tal com explicava fa un mes, i recollia el Diari Oficial de la Generalitat, inicialment eren tres les candidatures del que s'anomenaria àrea identitària, extremadreta, islamòfobes o antiimmigració que es presentaven a les eleccions de demà.
PxC presenta candidatures a les quatre demarcacions, també ho va fer inicialment el Movimiento Social Republicano (clica) , però no van ser proclamades per la Junta Electoral per la manca o defectes de forma dels avals. Via Democràtica, liderada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco (clica), només es presenta a Barcelona. No es presenta el Partit per Catalunya, escissió lleidatana de PxC de l'ex Vicepresident Segon, Mateu Figuerola, i regidor de Cervera.Tampoc es presenten Democracia Nacional (clica) ni les falanges. 

VÍA DEMOCRÁTICA
La candidatura de Via Democràtica, liderada per l'exSecretari General de PxC, Pablo Barranco, malgrat que manté o mantenia bones relacions amb l'islamòfob holandès, Geert Wilders, ha eliminat tota referència a la immigració en la propaganda enviada a tot els votants. "Stop quiebra social" és el seu lema, i a la propaganda critica les retallades, la corrupció, els desnonaments, etc. Demana bonificacions a la PIMES, morat`ria als desnonaments, ma`dura amb els corruptes, eliminar subvencions a partits i sindicats, retalllar a la meita el sou dels políctics (cosa que voldria dir que un professor d'institut amb 20 anys de servei que fos alcalde d'un municipi de 15.000 habitants amb dedicació complerta, acabaria cobrant la meitat del que cobrava a l'institut!)
No fa discurs antieuropeu, antieuro, ni per eliminar la lliure circulació de persones. Definiria jo el seu discurs, senzillament de populista, 

  Barranco en un dels dibuixos o cartell de precampanya de PxC, poc abans que l'octubre de 2010, deixi PxC. "Plataforma entrarà com una moto al Parlament" es deia al web de PxC.
                             
 Barranco a G. Wilders fa 14 mesos.
Amb el lema "Stop quiebra social" es presenta amb un discurs contra la corrupció, els bancs i la calsse política.
Vídeo de l'acte central de campanya:

EL MSR EXCLÒS
Consultant la web del Movimiento Social Republicano de Catalunya (clica) no deia res de les eleccions, tot i que sí que en el Diari Oficial de la Generalitat del 24 doctubre, apareixia com la candidatura n.20 de Barcelona, amb Jordi de la Fuente com a cap de llista per Barcelona,  però finament no va ser admesa a cap circumscripció per la manca d'avals. No obstant, Mari Carmén Martín Padial, cap de llista del MSR a les últimes europees i destacada dirigent del partit forma va de número 2 a la candidatura d'Hartos.org per Lleida (clica) 
A l'últim congrés Martín Padial foun nomenada Coordinadora General 

Foto de la cimera de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a Milà el passat juliol, a la que no es va permetre que intervingués Enrique Ravello, de PxC i Px La Libertad. De La Fuente, a l'esquerra de la foto

El MSR és el membre espanyol de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals que presideix el líder històric de Front Nacional francés, Bruno Gollnisch, i De la Fuente ha participat recentment a diferentes cimeres de l'Aliança amb el MSR, el Jobbik hongarés, la Fiama Tricolore i el Democratic Nationale belga. 

 C Martín Padial a l'acte del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona i actual Coordinadora General del partit, ara candidata d'Hartos.
AFEGIT A 1 de desembre: El MSR reconeix que ha format part d'Hartos.org (clica)

PLATAFORMA PER CATALUNYA
Plataforma és doncs l'única candidatura que es presenta amb discurs antiimigració. Aquesta vegada, segons fons de l'extremadreta espanyola, en no rebre els 80.000 euros que li hauria facilitat fa un any per les eleccions espanyoles J.M Ruiz Puerta (ex CEDADE, defensor de Pedro Varela i acusador de Manos Limpias contra Garzón), no ha disposat de les furgonetes de fa una any. Juga a favor seu que aquest cop no s'ha vist involucart durant la campanya en cap escàndol -com les denúncies del seu fill per agressions)  i que en el minut que li ha donat TV3 als informatius, no apareixia, com fa dos anys, un cap rapat amb la creu gamada tatuada al clatell, fet que crec que li va fer perdre milers de vots.

En aquelles eleccions (nov 2010) va obtenir 57.381 a la circumscripció de Barcelona. N'hi van faltar uns 12.000 per entrar amb el 3%, però durant una estona el recompte li donava tres diputats. A municipis com Vic va baixar de tres mil a mil vots. Sembla que molts dels votants de PxC osonencs haurien votat CiU per fer fora al "xarnego" que presidia la Generalitat. Le imatges del programa de Jordi Évole amb Anglada per Vic, amb l'advocat Ramon Figueras són prou eloqüents. Del "moro de merda" al "xarnego de merda" hi ha un pas...

Minut 5, "Xarnego de merda!"
A les municipals de maig de 2011 va treure a tot Catalunya 52.824 vots, però només es va presentara a 108 municipis. A llocs com Vic va tornar als tres mil vots, i va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, molts a l'àrea metropolitana amb candidatures encapçalades algunes per militants de l'antiga extremadreta (Moviment Patriòtic Català, skins, Estado Nacional Europeo, etc...) A alguns llocs hi va haver un traspàs matemàtics de vots del PSC cap a PxC. A Mataró que  van tenir el suport de membres destacables de la comunitat gitana que va formar part de les llistes. A L'Hospitalet, sembla que també, tot i no ser a les llistes, certs caps gitanos del Gornal va dir que s'havia de votar PxC (la tradicional rivalitat dels gitanos cap els magribins). A les generals de fa un any va obtenir a tot Catalunya 59.998 vots. Ara per entrar a Barcelona hauria de superar el 75.000 vots a la demarcació.
El vídeo electoral de l'actual campanya, en que un autòcton demana sucre a un veí magribí, penso jo que vulnera l'article 510.2 del Codi Penal, en dir que "a Mohammed no lo da todo gratis los políticos". Anglada emfatitza contra l'islam. també va emfatitzar contra l'islam en el míting d campanya a Barcelona, si bé en el díptic enviat a les cases diu que "els de casa són els ciutadans catalans, els andalusos, els gallecs, els murcians,  etc. "que no tenen res a veure amb la immigració de fora d'Europa que patim avui". 
En el fulletó critica el comerç magribí, xinés i paquistanès, demana el tancament de les mesquites, es manifesta per solucions pels afectats pels desnonaments per impagament d'hipoteques i defensa el afectats per les preferents. Eludeix el debat nacional sobre independència, federalisme amb dret a decidir, o autunomisme i critica la corrupció dels partits. Evita el discurs dur contra la Unió Europea, la lliure circulació de persones i l'euro que sí fan altres grups identitaris. També critica a CiU i Àngel Colom per la tasca feta per la sectorial de Nous Catalans.
Personalment penso que, en quedar fora del debat que ha centrat la campanya, l'ha perjudicat molt, però també és cert que hi ha votants descontents amb el PP i CiU per les retallades que podria votar PxC com una mena de vot de protesta. Més a més el PP, a diferència de fa dos anys no ha volgut fer de la immigració tema de campanya, un cop ja tenen Albiol d'alcalde de Badalona. Tampoc cap líder d'UDC ha saccejat la immighració com si va passar en anteriors campanyes.   

  A dalt, vídeo de la informació a les notícies de TV3 de l'acte central del passat dissabte que, en contra del que havia anunciat setmanes abans, no hi va assitir Marine Le Pen. Com confirmaria Le Monde, i jo explico ja fa mesos al blog, no es refiaria d'Anglada pel seu discurs massa groller i radical, per discrepàncies amb les idees d'Enrique Ravello (esoterisme pagà, defensa de l'Euro-Sibèria blanca, etc...) i pel fet que PxC hagués obert seu a Perpinyà, sense consultar-li. (Clica aquí per veure relacions Anglada-Le Pen)
 Primers candidats de PxC:

BARCELONA

1. Sr. Josep Anglada i Rius

2. Sr. Robert Hernando Ortiz (Secretari General i regidor d'Igualada)

3. Sr. David Parada Pérez (Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi)

4. Sra. Marta Riera Camps (Secretària de Presidència i regidora de Vic)

5. Sra. Mónica Lora Cisquer (Regidora de Mataró)

6. Sr. Joan Garriga Doménech (Advocat i ex número 2 de la candidatura de M. Nebrera al PP)

7. Sra. Mònica Granados Samón

8. Sr. Miguel Ángel Chiquillo Lázaro

9. Sr. Jaime Padilla Rubio

10. Sra. Carmen Martí Matas.

GIRONA:

1. Sr. Ignasi Mulleras Vinzia (Regidor d'Olot, excap de Catalunya de Democracia Nacional)

2. Sr. Francesc Bueno Celdran (Advocat que porta les querelles d'Anglada contra mi)

3. Sra. Maria Osuna Bueno (Regidora de Salt)

4. Sr. Enric Juan Romero

5. Sra. Rosa Maria Llandrich Costa

6. Sr. Sergi Fabri Llavero.

LLEIDA: 

 1. Sr. Eduard Pallerola Mora (Regidor de St Martí de Riucorb i home fort de PxC a Lleida)

2. Sr. Josep Anton Ortiz Cambray

3. Sra. Karen Martínez Moyà

4. Sr. Antonio Lara Lopez

5. Sra. Julia Borrell Larriba

6. Sr. Pere Grau Sala.

TARRAGONA:

1. Sr. Joan Carles Fuentes Linares (regidor de Vic, que assumí la responsablitat de l'octaveta falsa de 2007, fou condemnat pel jutjat de Manresa, però absolt per l'Audiència, sense negar l'autoria, en dir que només eren pamflets sarcàstics  )
2. Sr. Jordi Pere Casanova Panisello
3. Sra. Anabel Nieto Cabello
4. Sr. Jesús Fernández Adell
5. Sra. Ana de la Torre Moya
6. Sr. Albert Tafalla Arisa
18. (últim)  August Armengol. (Vicepresident de PxC i regodor del Vendrell)

DEBAT A OMNIUM-SOS RACISME I A UNITAT CONTRA EL FEIXISME AL COL D'EDUCADORS SOCIALS sobre immigració i eleccions, dret a decidir-indepèndència i nous catalans.

 Ahir, gairebé a la mateixa hora hi havia dos debats sobre eleccions i immigració i xenofòbia (Què faran els partits per aturar la xenofòbia i l'extremadreta), i d'independència, dret a decidir i immigració (Quina Catalunya volem? una que que no dóna passaport als qui...). Als dos debats hi havia la CUP, Iniciativa, ERC, PSC i CiU. El PP i Ciutadans no es van presentar a cap dels dos.

David Minoves (ERC), Iolanda Pineda (PSC), la regidora d'Iniciativa de Barcelona, Janet Sanz,  la moderadora d'UCFiR, Amaia García, Xavier Bosch, (CiU i Director G. d'Immigració) i Xavier Safont Trias regidor de Mataró i candidat (CUP) a l'acte d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

David Minoves va dir que calia desemmascarar l'extremadreta i no banalitzar amb aquest grups, ni jugar amb els seus arguments per obtenir rèdits electorals. Per ERC donar dret de vot als nouvinguts és el millor antídot contra la xenofòbia,  "Si es percep l'estranger com a subjecte de drets, que pot votar, enlloc de veure´l com l'altre, tot canvia i el discurs xenòfob ja no és rendible". Minoves va manifestar la importància del Pacte Nacional d'Immigració i va recalcar la importància d'univetsalitzar els drets socials i fer del català com a llengua comuna eina d'integració, combatent la xenofòbia des de les escoles. Minoves va concloure que la xenofòbia creix si hi ha descohesió i malestar social. També va parlar de l'accés al vot i la nacionalitat en la actualitat i en la futura Catalunya independent.

Iolanda Pineda, exalcadessa de Salt, del PSC,  va incidir en la importància de les polítiques públiques en l'àmbit de la sanitat, educació, habitatge i drets socials. Va lamentar la retirada a bona part de l'Estat de la targeta sanitària als immigrants sense papers, la supressió del Fons d'Integració als pressupostos de l'Estat  i el tancament de la majoria d'aules d'acollida. Va refermar la importància de l'urbanisme i les polítiques públiques per evitar guetos o barris d'on molts autòctons marxen, i destacar la importància dels Plans d'Interculturalitat. Pineda va parlar d'interculturalitat, no de multiculuralitat, de relacionar-nos en base a objectius o relacions de present i futur (veinatge, feina, familiar, amistat, esportiva, etc...) no en base als orígens.
Va recordar que el Pacte Nacional d'Immigració demanava el dret de vot als immigrants amb papers i demanà la modificació del Codi Penal pels delictes d'incitació a la xenofòbia i difusió del racisme donat el fracàs de l'article 510 amb el seu actual redactat.

La regidora d'Iniciativa, Janet Sanz, va denunciar l'actual context de retallades, la retirada de la targeta sanitària bona part d'Espanya pels irregulars, va criticar la reforma de llei d'estrangeria de 2009, els Centres d'Internament, la persecució al Top manta. Va lamentar els intents de dividir la ciutadania i estigamatitzar i va posar èmfasi en el programes d'acollida. "Sense totes les xarxes de suport i programes d'acollida i el moviment veïnal a Barcelona no s'hagués donat el suport que van rebre el Poblenou els ocupants d'unes fàbriques que recullen ferralla i anaven a ser desallotjats". Així mateix va dir que Iniciativa -cosa de la que jo pel que he vist no és cert del tot- ni a L'Hospitalet, ni Sant Boi ni a Mataró "no hem votat mai una moció de PxC" i l'hem combatut sempre.
 Janet Sanz també va denunciar la xenofòbia d'Albiol a Badalona, el paper jugat per CiU a municipis com Vic amb el tema del padró municipal i l'existència del Casal Tramuntana. I va finalitzar amb uns compromisos:
-Combatre PxC i evitar que el seu discurs sigui absorbit com ha passat a Itàlia amb Berlusconi i la Lliga Nord.
-.Treballar pel dret de vot i la reforma del 510 (provocació o incitació a la xenofòbia).
-.Universalitzar els drets socials per tothom, com les beques menjador.   

Xavier Bosch, de CiU, i Director d'Immigració de la Generalitat, després d'explicar el moviment migratori que ha viscut Catalunya en 15 anys i els problemes d'encaix de diferents cultures, va destacar que segons les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya no es percebeix la immigració com un dels principals problemes. I es va estendre en explicar que havia fet la Generalitat aquests dos anys, des de dues querelles a PxC, les campanyes "trenquem els tòpics", la formació de 1000 treballadors públics, la renovació del Pacte Nacional d'Immgració amb totes les forces, tret de PP i C,S, l'escoltar el Consell Assessor d'Immigració, i la desobediència al decret del Govern espanyol per privar de la sanitat als irregulars. Per últim va dir que CiU i el nou govern plantejaran la Llei d'Igualtat de Tracte en base a recomanacions de la Unió Europea.

Per últim, el regidor de la CUP de Mataró, Xavier Safont Tria, va dir que feixisme avança si no se'l combat, que calia ser al carrer plantant-li cara i que la foto actual era la de Grècia l'any 2009 quan aquestes forces eren marginals i ara Alba Daurada té 18 diputats, es fan amos dels carrers, fans feines d'ajut social i de persecució d'estrangers sense amagar la seva simbologia nazi. Va dir que fam i creixement del feixisme, van lligats i va lamentar que no s'hagués impedit l'actual vídeo de PxC on un magribí diu que els polítics els hi donen tot gratis. per últim lamentà que part del vot del PSC hagi anat cap a PxC.
Tot seguit en el debat va sorgir el fet que el Casal tramuntana o les Joventuts Identitàries x Catalunya de PxC arrenquin els cartells d'altres grups i la il·legalització de PxC  

 

ACTE DE SOS RACISME ÒMNIUM:

Josep Pera, de CiU, regidor de Badalona, escolta la intervenció de la socialista Iolanda Pineda al debat d'Òmniun-SOS Racisme

Matteuw Tree, Rita Marzoa i Saïd el Kadaoui a la taula

En el debat d'Òmnium, Sos Racisme, que jo no vaig escoltar complert, Mathew Tree va comentar que la Catalunya d'avui li sembla, en alguns aspectes, l'anglaterra dels anys 70. I desitja que aquí anem una mica més ràpid en fer visible, en tots els estaments de la nostra societat, la diversitat de procedències de la gent que viu a Catalunya.
Rita Marzoa va recalcar que la Catalunya d'avui està formada per gent de tot arreu. Va posar l'exemple de la seva familia: el pare gallec, la mare catalana, el marit argentí i el fill català. Quan la selecció d'Argentina juga a futbol el seu fill vol que guanyi i quan va al Camp nou crida in de pe in de pendència ...
Saïd el Kadaoui va parlar de la identitat de les persones i les nacions. Va recalcar que un aspecte important que sovnt no es té prou en compte és la voluntat de ser. Ell que es reconeix com a Maragllista, pensa que Catalunya serà independent si la majoria de catalans tenen la voluntat de ser-ho. I va reclcar les virtuts del consens i del pensament complexe. La idealització, va dir, ens pot allunyar de la realitat. (Anar al blog de Said el Kadaoui, clica)

 Clica aquí per veure el vídeo de la imatge amb declaracions dels dirigents polítics que van partcipar a l'acte de SOSRacisme-Òmnium . 
Informació de l'acte al web de SOS Racisme, clica

 

PUBLICO AL PERIÓDICO AQUEST ARTICLE SOBRE LA PROPOSTA DE DONAR PERMÍS DE RESIDÈNCIA INDEFINIT A QUI COMPRI UN PIS DE 160.000 euros

UNA INICIATIVA POLÉMICA 
¿Pisos per papers?
   Llegir en català, clica (no s'obrirà complert fins dijous a mig matí)
 La proposta de regulació que estudia el Govern central establirà dues classes d’immigrants

XAVIER
RIUS
 De vegades, tan important com les mesures que es prenen, ho és el moment i la manera com s’expliquen. Espanya viu una crisi sense precedents, i els desnonaments de famílies que ho han perdut tot i queden amb el deute de per vida han protagonitzat la polèmica política d’aquestes últimes setmanes. Polèmica que ha augmentat després de frustrar-se les esperances que va generar el Govern del PP amb el decret aprovat en una sèrie de contactes amb l’oposició, i després d’un nou suïcidi.

 Analitzant les causes de la crisi que pateix Espanya, hi ha acord que la principal va ser la bombolla immobiliària i la facilitat amb què els bancs donaven hipoteques de pisos sobretaxats a famílies espanyoles o estrangeres que firmaven sense complir les condicions objectives per garantir-ne el pagament en el cas que veiessin disminuïts els seus ingressos.
 Al mateix temps que el totxo i el creixement econòmic del període 1990-2007, va arribar a Espanya una gran quantitat de mà d’obra estrangera requerida no només pel sector de la construcció, sinó també per allò que l’exministre de Treball del PP, Manuel Pimentel –que dimitiria per discrepàncies amb Aznar –, definia com a « hidalguía laboral». És a dir, la negativa de molts autòctons a canviar de feina o treballar per sous inferiors a 1.000 euros. Arribava una mà d’obra, generalment ben remunerada, per a la construcció, mentre que una altra acceptava a les cases, en la dependència, l’hostaleria, el comerç i l’agricultura leseines que molts autòctons rebutjaven. El mètode que es va triar
 –excepte en el breu període del ministre Jesús Caldera – va ser que arribessin sense papers i que es regularitzessin després.
 El Partit Popular, que amb Aznar va fer les regularitzacions més nombroses, va acusar després els socialistes quan van fer l’última obrint la porta a màfies de l’Est i a la penetració del comerç xinès, que a poc a poc guanyava espai en molts sectors. I es denunciava que grups financers, alguns de capital gens honest, aprofitaven la bombolla per al blanqueig de diners, fàcilment rendible a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, un dels seus paradisos de la Unió Europea. I un cop aquí, controlaven negocis i sectors gens honestos.
 També hi havia una gran quantitat de ciutadans d’altres països de la UE que compraven vivendes a la costa, Canàries o Balears i, com a comunitaris, tenien el dret a residència garantit. Evidentment, de cap manera es pot generalitzar, donat que al costat de la majoria de ciutadans xinesos o de l’Europa de l’est que treballaven més que ningú els seus negocis, hi havia màfies de blanqueig de diners, extorsió i evasió d’impostos. La detenció fa un mes d’un magnat xinès i la seva xarxa n’és una mostra clara. Però la majoria dels empresaris estrangers treballen de manera honrada i legal.
 Amb la proposta que llança ara el Govern de donar automàticament permís de residència a qui compri una vivenda de més de 160.000 euros, que segons s’ha dit va dirigida a ciutadans xinesos i russos, s’obre una porta incerta. Si fins ara hi havia espanyols i estrangers que es lucraven i extorsionaven amb la venda de contractes de treball, ara les màfies estrangeres tindran un nou mercat d’extorsió per penetrar a Espanya. Prestar diners, vinguts ningú sap d’on, a nous immigrants o als que ja són a Espanya, que poden perdre els seus papers, a canvi de quedar lligats per sempre a la seva xarxa gràcies a la compra d’un pis amb recursos d’altri.
 Ara que la UE intenta lluitar contra l’economia submergida, a Espanya no solament es promulguen amnisties fiscals, sinó que s’anima a venir amb diners a comprar pisos i tenir permís de residència permanent o de llarga durada.

 No es pot generalitzar, i igual que hi ha molts jubilats europeus que passen part de l’any a la costa mediterrània, molts podran ser jubilats russos o xinesos aliens a qualsevol negoci mafiós. Però això obligarà a modificar la llei d’estrangeria, que exigeix, per exemple, de cara a les renovacions, uns períodes mínims de permanència a Espanya i uns ingressos econòmics determinats. Com que s’haurà de modificar la llei, ¿s’aplicaran els mateixos requisits al treballador ucraïnès, pakistanès o xinès que cotitza des de fa dos o quatre anys i paga la seva hipoteca que als que arribin amb 200.000 euros a la mà i un contracte de compra? ¿Hauran de ser compres al comptat amb diners que aparentin ser blancs o nets, o no es preguntarà d’on vénen?
 Massa dubtes i greuges per llançar aquesta proposta que, segons com s’apliqui, servirà només perquè diner negre estranger s’estableixi amb els qui n’aconsegueixen de manera opaca a Espanya, i serà un greuge per als estrangers que van comprar un pis i no saben si en cas de quedar en atur perdran els papers.

 Periodista.
Leer en castellano en El Periódico, pincha aquí

DIMARTS, DEBAT DE PARTITS SOBRE COM ATURAR LA XENOFÒBIA

Acte públic/roda de premsa, amb les candidatures
L’extrema dreta i el racisme s’estenen arreu d’Europa i a casa nostra…
Preguntem a les candidatures:

Què faran per aturar el feixisme i la xenofòbia?

Dimarts, 20 de novembre, 18h
Sala d’actes del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Aragó 141-143. 4t., Barcelona (Metro Urgell L1)
Presentarà i moderarà: Amaia Garcia, membre d’UCFR Clot
Intervencions confirmades:
David Fernàndez, cap de llista de la CUP-AE
David Minoves, candidat per Barcelona d’ERC
Janet Sanz, regidora a Barcelona per ICV-EUiA
Uriel Bertran, número dos per Barcelona de SI
Iolanda Pineda, senadora, número tres per Girona i exalcaldessa de Salt, del PSC
Àngel Colom, president de la sectorial d'immigració de CDC i la Fundació Nous Catalans 
També s’hi han convidat: C’s; i el PPC
Organitza: UCFR
amb el suport del: Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya www.ceesc.cat •
Facebook de l'acte, clica
www.facebook.com/ceesc.cat

CONTRA HAMAS I L'EGIPTE DE MURSI, publico aquest article al Punt Avui

Xavier Rius, periodista.
Si l'última ofensiva d'Israel contra Gaza va tenir lloc el gener del 2009, dos mesos abans de les eleccions israelianes, ara, també a dos mesos de les eleccions, amb l'escalada de llançaments de coets des de Gaza, respostes implacables d'Israel i míssils palestins caient a Tel Aviv i Jerusalem, tot fa pensar que estem en el preludi d'una nova ofensiva terrestre. I una guerra amb coets caient sobre les ciutats d'Israel aconseguirà un cop més la cohesió la societat jueva al voltant dels que volen eternitzar la política de fer impossible l'existència d'una petita Palestina independent en pau amb Israel. Però, a diferència del que va passar fa quatre anys, l'escenari és diferent, tant pel que fa als palestins com a la situació de la regió, on Israel ha perdut el règim amic que tenia en l'Egipte de Mubàrak i l'enemic pacífic de la veïna Síria d'Al-Assad.
Pel que fa a Palestina, aquesta escalada té lloc un any després de l'alliberament de mil presoners palestins de Gaza i Cisjordània a canvi del soldat Gilad Shalit, pactat entre Hamas i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, cosa que fou una victòria dels islamistes de Hamas enfront del debilitat president palestí Abbas. Passa també un mes després de la visita de l'emir de Qatar, Hammad bin Khalifa al-Thani, i la seva glamurosa esposa a Gaza. I Qatar és, sens cap mena de dubte, la nova potencia regional que ha sortit beneficiada de tots els canvis que hi ha hagut en l'anomenada primavera àrab. La visita de l'emir de Qatar era una legitimació de la Gaza de Hamas, partit que, recordem-ho, va guanyar democràticament les eleccions legislatives palestines del 2006, que la comunitat internacional no va acceptar. I l'escalada militar entre Gaza i Israel té lloc també dies abans –serà el 29 de novembre– que la Palestina de Mahmud Abbas demani la admissió, encara que només sigui com a observador, a l'Assemblea General de les Nacions Unides.
 L'ofensiva té lloc un mes després
de la visita de l'emir de Qatar a Gaza
Però qui s'ho juga tot si el conflicte de Gaza continua amb una invasió és el president egipci, l'islamista Muhammad Mursi, que va enviar el seu primer ministre, Hixam Qandil, a Gaza per donar suport al líder de Hamas Ismail Haniya. Mursi s'havia compromès a complir els acords signats per Mubàrak amb Israel, però està pressionat no només pel carrer egipci, totalment favorable als palestins, sinó també pels Germans Musulmans i pels salafistes de Nur, que consideren que Mursi continua sotmetent-se a Occident, tant pel que fa a les relacions amb Israel com pel poc pes que, des del seu punt de vista, té la xara a la Constitució que es redacta. Si Israel provoca un altre cop centenars de morts a Gaza, l'Egipte de Mursi, porta d'entrada i sortida de Gaza, amo del canal de Suez i lligat pels acords que va fer Mubàrak, haurà de prendre postures en un altre sentit.

 Llegir a El Punt Avui, clica 

ARTICLE AL TRIANGLE: LA IMMIGRACIÓ SALTA DEL DEBAT ELECTORAL

Avui publico aquest article a El Triangle
A diferència de la campanya i precampanya de les eleccions catalanes de 2010, en que el PP de la mà d'Alicia Sánchez Camacho i de Xavier Garcia Albiol, van fer de les pors i problemes derivats de la immigració un dels eixos de la campanya, Alicia Croft enfilada en la gavina popular matava o eliminava immigrants il·legals, mentre Albiol portava una eurodiputada francesa en busca d'innexistent campaments de gitanos, ara gairebé no parlen del tema. I Anglada sembla que no té gaires possibilitats d'entrar al Parlament.

Clica aquí per llegir l'article complert
llegir fragment al Triangle digital


 En les eleccions del 2010, el Partit Popular i la Plataforma per Catalunya van aconseguir posar els suposats problemes de convivència provocats per persones vingudes de fora; ara
sembla que han estat superats perquè aquesta qüestió ha desaparegut de l’agenda política
Xavier Rius
Malgrat que a l’Hospitalet el PP hagi volgut competir amb la PxC a l’hora d’abordar certs problemes de convivència vinculats a la immigració, com els fullets que van repartir els regidors populars després d’uns altercats a la Florida d’aquest estiu en què apareixien fotos d’un incendi de contenidors ocorregut a Madrid, i que Josep Anglada i Alícia Sánchez-Camacho van estrenar les primeres 48 hores de l’actual cursa electoral fent campanya al barri de Ca n’Anglada, de Terrassa, sembla que, a diferència de fa dos anys, la immigració no forma part del discurs per al 25-N. Anglada i Sánchez-Camacho es van estrenar a Ca n’Anglada, barri de Terrassa amb un alt índex d’immigrants magribins, per recollir vots en un feu socialista del qual és alcalde Pere Navarro, candidat socialista a la Generalitat.
Queda molt lluny aquell novembre de 2010,

EN EL CRACK DEL 29 SE SUïCIDAVEN BANQUERS I ESPECULADORS. ARA SE SUïCIDEN FAMÍLIES DESNONADES

En la crisis del capitalisme de crack de 1929 se suïcidaven banquers, especuladors, i financers. Ara aquí se suïciden persones aturades desnonades pels bancs. I  la crisi actual amb les retallades salvatges encara s'agreuja més. (No és un acudit!)

 

 A la manifestació amb l'Iván, la Maria, la Maite, la Martina, la Carme i, a baix, en Siscu Baiges (abans de la COMRàdio, ara Xarxa) que era en el grup de professionals de la comunicació convocat pel Sindicat de Periodistes.

Fotos de la manifestació del 14-N al facebook, clica

 Membres de la Brigada Mòbil, BRIMO, dels mossos d'esquadra al carrer Aragó amb Pau Claris, moments abans del llançament de "salves" o pilotes de goma que ha generat la polèmica per la pèdua d'un ull d'  Esther Quintana, i les declaracions contradictòries de Felip Puig, Conseller d'Interior.

COMENTARI D' "AMOR A LA CARTA" A L'ACN. Té tres aúdios. Poso també comentaris d'altres mitjans

.Xavier Rius s'endinsa en la ficció amb 'Amor a la carta'
Barcelona (ACN).- Xavier Rius (Barcelona, 1959) va néixer a Barcelona, ha treballat a l'Hospitalet i actualment viu a Moià. Mestre i periodista de professió, fa un any va publicar el llibre 'Xenofòbia a Catalunya' (Edicions 1984), que li ha suposat una querella criminal i dues denúncies presentades per Plataforma per Catalunya. Ara, però, s'immergeix per primera vegada en la ficció amb 'Amor a la carta' (Raima), una novel·la sentimental -un carter troba la misteriosa correspondència entre dos amants, l'Olga i l'Andreu- en la que hi apareixen temes de caràcter social com els maltractament i la pederàstia. (Llegir més...)

Fragment inicial de la informació sobre "Amor a la carta" a l'Agència Catalana de Notícies
Clica els aúdios de sota:
Tres audios de l'Agència Catalana de Notícies sobre "Amor a la carta". Un cop obert l'enllaç, el primer és de les querelles d'Anglada contra mi, el segon i tercer sobre la novel·la
 
Informació "Amor a la carta" a Directe.cat, clica

           Regió 7 recull la notícia de l'ACN

link per llegir parcialment a Regió 7
Comentari no positiu sobre la novel·la a Alertadigital, ves als comentaris de sota.
 Informació de la novel.la a El Periódico, clica
Informació de la novel.la i comentari a l'Agenda de El Periódico

 DISTRIBUIDORS DE LA NOVEL·LA:

MIDAC LLIBRES, Tel 93 746 41 10
Edicions Raima, 93 820 90 14 Clica per anar a Edicions Raima
També a AGAPEA.COM, CLICA

Encara no s'ha distribuit a molts llocs, però la pots trobar a Alibri, carrer Balmes 26 (antiga Herder) i a Llibreria Perutxo, Rambla Just Oliveres 66, de L'Hospitalet, l'ABACUS de L'Hospitalet o a la llibreria Proa de Barcelona (clica) 
Lamentablement a molts catàlegs, com el de Proa, tal com va passar amb "Xenofòbia a Catalunya al FNAC, m'etiqueten com autor, també, de "Contra la Barcelona progre" -que jo no he escrit- de qui abans es deia Javier Tejedor.  
 

LA REFORMA DEL ARTÍCULO 510 (delitos de incitacion al odio, xenofobia y racismo) en la reforma del Código Penal

 HAZ CLIC AQUÍ PARA LEER TEXTO DEFINITIVO TRAS LAS ENMIENDAS DEL SENADO (28 de marzo de 2015)

 (Ver artículo actualizado a 21 de mayo de 2014, haz clic aquí)
Hace unos días mandé este artículo a un periódico que pasa una grave situación económica y laboral con el despido de 130 trabajdores, que no va a ser publicado.
Dado que el tema ha pasado desapercibido: La reforma del 510 y 607-2 del Código Penal (incitación al odio por motivos de raza, etc.. y negacion o apología del genocidio) que pese a formar parte de un paquete de reformas negativas, la modificación de estos dos artículos es eminentemente positiva, sin perjuicio que más adelante, cuando la reforma del Código Penal inicie su andadura escriba sobre el tema en otro medio, publico aquí en mi blog el contenido y el alcance de la reforma:

Josep Anglada en Torrejon el pasado 30 de junio en un acto contra la obertura de una mezquita en Torrejón que ha motivado un proceso judicial por un presunto delito tipificado en el artículo 510 que ahora se pretende reformar.

              LA REFORMA DE LOS DELITOS DE XENOFOBIA

Xavier Rius

Entre los artículos a modificar del Código Penal incluidos en el anteproyecto presentado el 11 de octubre por el ministro Ruiz Gallardón, hay uno, la reforma de los delitos de incitación al odio, a la discriminación o la violencia por motivos de raza, origen, religión, minusvalía u orientación sexual, así como el de apología del genocidio que, a diferencia de otros artículos que se pretende reformar, es totalmente necesaria. Y posiblemente por el hecho que lo más noticiable del anteproyecto fue la creación de la prisión permanente, la reforma de los delitos de odio ha pasado casi desaperciba.

            La reforma de los artículos 510 (provocación al odio, la violencia y la discriminación por los motivos antes citados) y el 607-7 (apología y justificación del genocidio) era más que urgente dado que, tras diversas sentencias del Tribunal Supremo, la Audiencia de Barcelona y del Tribunal Constitucional, se estaba generado un jusrispudencia que, en base a la ambigüedad del redactado de los mismos y al derecho a la libertad de expresión, dejaba impunes dichos delitos, yendo en sentido contrario de lo que legislan nuestros vecinos europeos. Sin ir más lejos el pasado junio la Audiencia de Barcelona revocó la condena de prisión dictada por el Juzgado de Manresa contra el que fuera Secretario General de la xenófoba Plataforma X Catalunya, Juan Carlos Fuentes, por la impresión y difusión de miles de panfletos en Vic durante la campaña de las elecciones municipales de 2007. Dichos panfletos, firmados por un falso colectivo magrebí, pedía a los autóctonos que votarán a CiU dado que desde el ayuntamiento les daba comida y vivienda gratis y les eximía de impuestos, o que se votara a los socialistas que desde el gobierno central les daba papeles, o a ERC, la CUP o Iniciativa que tenían musulmanes en las listas, pero que en modo alguno, decía el panfleto falso, se votará a PxC ya que les retiraría los privilegios y les prohibiría convertir en mezquita la Plaza Mayor. La sentencia inicial absolvió a Anglada, presidente del partido dado que Fuentes, que había encargado las octavillas, le eximió de toda responsabilidad. Pues bien, en junio de la Audiencia de Barcelona absolvió a Fuentes dado que, sin negar la autoría de los hechos, “nos encontramos ante unos panfletos de contenido irónico que deben ser tomados por la población en general como un ejercicio de reflexión hacia los extranjeros y que denota un alto grado de madurez democrática”. En dicha sentencia repetía lo que había dictaminado la Sección Segunda del Supremo un año antes, que la conducta que se perseguiría con dicho artículo era “provocar”, cosa que debía implicar acto seguido “que otros discriminen o provoquen una conducta peligrosa”, pero no se cometía delito si no se podía demostrar que nadie hubiera actuado inmediatamente en consecuencia. Razonamiento absurdo que haría innecesario la existencia de este tipo penal, pues toda incitación a un delito ya es en si misma punible si alguien actúa y lo comete.

            Y es que fue dicha sentencia 259/2011 de la Sala Segunda de lo Penal del Supremo que revocaría una anterior sentencia condenatoria de la Audiencia de Barcelona, absolviendo a unos condenados del Círculo de Estudios Indoeuropeos, por los delitos de apología del genocidio (artículo 607-2) y provocación al odio y la violencia por motivos de raza, etc. (artículo 510), la que devaluó a la nada dicho artículo. Así el Supremo argumentó que sólo era punible si se demostraba que acto seguido a la difusión de las opiniones alguien hubiera actuado en consecuencia. Y puesto que de sus actividades o documentos que difundían no podía demostrarse que hubieran sido responsables de que nadie hubiera actuado violentamente o provocado discriminación, el Supremo, creando doctrina, decidió absolverlos. Así devaluaba el articulo 510 que establecía en su apartado primero que “Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros” referentes a la religión, etnia, origen, orientación o minusvalía con una pena de prisión de uno a tres años. Y en su segundo apartado castiga con la misma pena “los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación” a su religión, origen, etc.

Dicho artículo se había aprobado en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de dicho año se tipificó ya la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero sorprendentemente el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  

            Pese a este traspiés la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación. Pero la tarea de este fiscal tropezó con un artículo 607-2 devaluado y con la posterior sentencia del Supremó que vació de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exige dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran.

Ahora el anteproyecto da un nuevo contenido al 510, imponiendo penas de uno a cuatro años a quienes “fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo o contra una persona” y a “quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos o personas a que se refiere el apartado anterior” sin ser necesario que quede probado que alguien ha actuando en consecuencia. Además recupera con un nuevo redactado la negación del Holocausto, castigando a “quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio” que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg u otros tribunales internacionales posteriores. Dicho redactado no ampara la persecución de lo que muchos regímenes islámicos definen como blasfemia religiosa –hacer humor sobre Mahoma o cuestionar el Corán-, ni prohibir la venta y el estudio académico de ningún libro. Sencillamente, es un instrumento para luchar contra la difusión de mentiras sobre ciertos colectivos y de incitación al odio, la violencia y la discriminación que, en estos tiempos de incertidumbres, rentabilizan hábilmente en nombre de la libertad algunos líderes populistas que no creen en ella.

 Xavier Rius es periodista y autor del libro “Xenofobia en Catalunya”

REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.

2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan

escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por