ACTE A VIC, 5è ANIVERSARI ATAC A GAZA, DINS LA CAMPANYA "COMPLICITATS QUE MATEN"

ACTUALITZAT, amb fotos de l'acte.

Mohammad Rujailah, codirector del documental 'To shoot an elephant' explicant a La Nyàmera de Vic com va anar el rodatge a la Franja de Gaza durant l'atac israelià de fa cinc anys. Un projecte que ell i l'Alberto Arce van començar a gravar 4 dies abans de començar l'atac, sense imaginar que serien testimonis d'aquesta massacre en la que moririen més 1400 persones, la majoria civils, entre ells un metge de l'hospital on graven part del documental. Resulta esgarrifoses les imatges dels nens morts i la gravació de com tirotegen i fereixen als sanitaris de l'ambulància en la que ells anaven.  

Rujailah, nascut a Gaza però que actualment viu a Barcelona, va presentar el vídeo però no es va quedar a la sala durant la projecció: “No em quedaré a veure el vídeo, per mi és molt dur recordar-ho”, va comentar. 
Després de les dues hores de film que van impactar a la trentena d’espectadors, Rujailah va parlar sobre el boicot a Israel, sobre el paper de les universitats israelianes en el desenvolupament armamentístic i finalment, sobre la situació política a Palestina.

“El moviment de boicot a l’Estat d’Israel és lent, si aconseguim que la Universitat de Vic trenqui els acords amb les universitat israelianes no canviarà la vida de la meva mare, que viu a Gaza, però si anem sumant petites victòries com aquesta, al final aconseguirem que Israel canviï les seves polítiques i acabi amb la repressió”, va explicar Mohammad Rujailah, i va afegir: “Alguns diuen que fer boicot és radical però la radicalitat està en els bombardejos de Gaza”.

 Mohammad Rujailah amb Joan Coma Rura, de la campanya "Complicitats que maten" que ha presentat l'acte i ha explicat els motius pels que es rebutja l'acord de la Universitat de Vic amb universitats com la Haifa, que fa cinc anys va fer un comunicat donant suport a l'atac als palestins

 Mohammad Rujailah comentant els fets que es recullen al documental

Han passat cinc anys del brutal atac que l’Estat d'Israel va cometre sobre la població palestina de la Franja de Gaza. L'atac -realitzat per aire i terra, amb bombes de fòsfor- no només va anar dirigit a objectius militars, sinó que també a va afectar a cases, hospitals, escoles i altres infraestructures. Com sempre, les terribles conseqüències van ser per a la població civil amb un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins a dia d'avui.

Des de la campanya Complicitats que maten hem cregut convenint realitzar un cinefòrum per no oblidar el que va passar i el que seguirà passant sempre que complicitats (com, per exemple, les que té la Universitat de Vic amb universitats israelianes) segueixin pactant-se. Per aquest motiu, el proper 29 de desembre hem preparat un cinefòrum per parlar i debatre sobre la situació de Gaza i, també, explicar quina implicació hi van tenir les universitats israelianes.

18:00h
Projecció del documental "To Shoot an Elephant", que narra l'atac que Israel va realitzar a Gaza (Palestina) entre el desembre de 2008 i el gener de 2009.

20:00h
Xerrada-debat sobre com es va viure l'atac des de dins de la Franja de Gaza, que contindrà detalls sobre les vinculacions que hi van tenir les universitats israelianes. Comptarem amb la presència de:
- Mohammad Rujailah, codirector de la pel·lícula
- Joan Coma, doctorant en ciència política

Foto d'agència del bombardeig amb fòsfor blanc d'un centre de refugiats de l'ONU

Després de l'alleujament que va representar l'obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d'habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d'electricitat al dia, 1,1 milions de persones bevent aigua no sanejada, manca de medicaments bàsics i d'aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l'ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.

L'acte és avui diumenge 29 de desembre a les 6 de la tarda a La Taverna Social la Nyàmera de Vic!

 Lloc: Taverna Social La Nyàmera (Rambla Sant Domènech, 1. Vic)

Convocatoria de l'event a Facebook, clica 

Aquesta foto la vaig fer el gener de 2009 a Isfahan, on era aquells dies, on es va fer una manifestació contra l'atac a Gaza

Manifest "Complicitats que maten"

El 12 de novembre la Universitat de Vic (UVic) va fer públic un comunicat de premsa en el que anunciaven la signatura d’acords de col·laboració amb institucions israelianes. El rector de la Universitat de Vic, Jordi

¿EL FIN DE LOS ULTRAS SUR? LA CREACIÓN DE LA GRADA DE ANIMACIÓN Y LOS ENFRENTAMIENTOS INTERNOS PUEDE LLEVARLOS A DESAPARECER

El Real Madrid por medio de un comunicado difundido esta tarde, ha hecho públicas las condiciones para pertenecer a la grada de animación que sustituirá a los Ultras Sur en el Bernabéu, destinada a abonados de entre 16 y 35 años. El plazo para solicitar formar parte de dicha grada terminará el próximo 15 de enero.

Además, se exigirá a los miembros de esta grada joven un compromiso de asistencia: el club podrá retirar el abono si se falta a tres partidos seguidos o cinco alternos.  Por otro lado, y a diferencia de los abonos de las otras zonas del campo, los de la grada joven serán intransferibles. Sólo existirá la opción de cederlos al club 48 horas antes del inicio del partido a disputa de los partidos.

        EL ENFRENTAMIENTO ENTRE FACCIONES, INICIO DEL FIN

Una pelea entre los miembros del grupo radical el pasado 9 de noviembre motivó que Florentino Pérez, dejara sin validez los 250 pases que hasta entonces habían estado en poder de Ultras Sur y eran una de sus fuentes de finaciación o ingresos, que motivó en parte el conflicto entre diviersos sectores. Con el comunicado hecho público hoy, se deja en una difícil situación a los Ultras Sur, cediendo su espacio a una grada joven de animación que se creará con jóvenes en principio ajenos a los ultras. Una opción que ya intentó el actual presidente del Barça, Sandro Rosell, pero fue obligado a desitir por los mossos d'esquadra al detectar la policia catalana que los Boixos iban a aprovecharla para retornar en grupo a las gradas, tras seis años de ostracismo. 

Detrás de la pugna por el liderazgo de los Ultras Sur, que se visualizó con la pelea del 9 de noviembre, está la lucha de un sector de los antiguos Hammerskins, ahora ilegalizados, agrupados y rejuvenecidos tras la sigla de OUTLAW (fuera de la ley), liderado en el campo por Antonio Menéndez -Antonio el niño-,  por  el control de los fondos de las 250 entradas que recibían del club para distribuir y vender, y de la venta de material con los símbolos de los Ultras Sur. Estos Hammerskins y Outlaw trambién pugnaban en los ambientes de extrema derecha por el control de los concierto de música RAC o Rock Against Communism.

Como se ya expliqué aquí en el blog el 2 de diciembre,  el líder histórico de Ultras Sur, el abogado Álvaro Cadenas, curtido en su juventud en numerosas peleas y agresiones, y con numerosos antecedentes policiales y penales, estaba siendo cuestionado por el sector más joven, cercano o vinculado a los Hammerskin de Outlaw y, parece, a Acción Nacional Revolucionaria. Cadenas era uno de los propietarios del bar Drakkar,  junto con José Luis Ochaíta, otro de los lídres históricos de Ultrasur.  

El club madridista llevaba años dejando sus instalaciones al grupo hooligan ultra para que realizara sus actividades Desde principios de los 80, todas las presidencias del club habían colaborado, de una manera u otra, con ellos con locales, dinero, entradas, viajes, etc. Y desde hacia más de un año tomaron fuerza en los Ultras Sur un grupo más joven cercano a los OUTLAW, y antiguos Hammerskin, liderado entre otros por Antonio El Niño, que recientente pasó una temporada en la cárcel.

Este grupo liderado por "El Niño" cuestionaba el control y uso de fondos por parte de Cadenas y los suyos. Así parece que la ayuda que recibían por partido era de 250 entradas que les reportarían más de 9.000 euros. Algunas fuentes dicen que la aportación de club era muy superior gracias a otros conceptos. Y ello sucedía en un momento que, según fuentes de la ultraderecha madrileña, el entorno de los renovados de los Hammerskin intentaría obtener el control de los conciertos de música RAC en Madrid. También se disputaban el control de los artículos de merchandising (gorras, casmisetas, bufandas, pins...) de los Ultras Sur, que controlaba el grupo oficialista de Álvaro Cadenas.   

Estas tensiones entre los dos grupos, ya se vivió en el partido frente al Málaga el 18 de octubre, cuando partidarios de Antonio El Niño se enfrentaron con los del sector "oficialista" seguidor de Cadenas.  Dos semanas después, el 9 de noviembre, jugando de nuevo en casa, un grupo de seguidores del Madrid City Firm y Outlaw, fieles a Antonio el Niño (Leer aquí comunicados y opiniones de los hechos) acudieron antes del partido al Drakkar para exigir la retirada de los Ultras Sur a Álvaro Cadenas, produciéndose una gran  pelea, con heridos por ambos bandos y posterior intervención policial. 
 Antonio "el Niño", de ideología católica y ultra, no niega ser seguidor del Atlético de Madrid. Con 29 años estaría casado con una joven abogada, hija de un catédrático de derecho en cuyo bufete trabaja, que defiende a Luis Bárcenas. 
Está por ver ahora que harán los seguidores del nuevo líder, Antonio el Niño, y si el grupo de Álvaro Cadenas seguirá controlando la venta de material, ahora que han perdido los beneficions de la venta de 250 entradas por partido.

 El Bernabéu sin Ultras Sur en el Fondo Sur. Ahora pone en marcha la Grada de Animación

Hay que decir que el grupo ultra socialpatriota juvenil, Acción Nacional Revolucionaria (ANR), podria estar ahora en la órbita de Hammerskin y Outlaw. Hace un año ANR, entró en la plataforma La España en Marcha, estando muy cercano a Alianza Nacional. Pero antes del verano ANR se desvinculó de La España en Marcha y se distanció de Alianza Nacional. El pasado 12 de octubre en el acto de Barcelona de La España en Marcha,  le pregunté a Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional, por el motivo que ANR y Alberto Ayala de Cantalicio no se hubieran sumado al acto de Barcelona y por su salida de La España en Marcha y me comentó que ANR se estaba decantando más por los grupos madrileños de hooligans del fútbol, que por la acción política. Posteriormente fuentes de la ultraderecha socialpatriota me confirmaron que había habido un acercameniento entre ANR y Hammerskin, cosa que coincide en el tiempo con esta entrada de nuevos militantes jóvenes en Ultra Sur, la lucha entre Antonio el Niño y Álvaro Cadenas y los deseos de Outlaw y los ex-Hammerskin de tener su parte en los fondos que el Madrid da semanalmente a Ultras sur. 

 Antonio "el Niño", seguidor de Atlético, y líder de Outlaw-Hammerskin, nuevo líder de los Ultras Sur, en foto publicada por El Mundo

El control de los beneficios de las 250 entradas que les daba el Madrid en cada partido, y de la venta de bufandas, camisetas, banderas y libros, ha sifo uno de los motivos de la ruptura interna de los Ultras Sur

LA DESACTIVACIÓN DE LOS BOIXOS NOIS, UN PRECEDENTE

Ahora que la directiva del Madrid se reafirma en su intención de disolver o desactivar los Ultras Sur, se toma como referencia el proceso que realizó Joan Laporta en 2004, y el intento frustrado del actual presidente, Sandro Rosell, de retornarlos "normalizados" y pacificados o de crear una grada joven controlada y pacificada, opsción finalmente desestimada.

Los incidentes ocurridos el pasado 22 de agosto de 2003 en el Camp Nou, cuando miembros de los boixos nois lanzaron bengalas al campo y posteriormente propinaron una paliza a dos magrebíes en uno de los bares del estadio, fue el inicio del  fin, por el que se acabó el apoyo, la complicidad y la comprensión de las directivas del Barça hacia este grupo de extrema derecha.

Porque como se ha visto en diversas ocaciones, la última con la condena tras un tumultuoso juicio a los Casuals de este año, los Bosixo no eran un grupo de jóvenes animadores que en ocasiones se desmadarban, sino un grupo de extrema derecha con diversas ramificaciones y tentáculos. 

Los detenidos por los hechos de 2003 que motivaron el punto y aparte del club  dad su edad -David V. A, de 31 años; Enrique D. M., de 35, y David G. G., de 31-, no eran unos simples chicos locos por los colores de su equipo, sinó más bien en lo que serían bandas organizadas formadas por personas adultas de ideología nazi con un largo historial de agresiones, incluso homicidios consumados.

Si repasamos las hazañas de los boixos nois, debemos remontarmos a la Liga 1984-1985, cuando se destacan por los insultos racistas al portero camerunés del español, N'Kono, y por el inicio de persecuciones de miembros de la Peña Juvenil del Español, cuando todavía no existían las Brigadas Blanquiazules. Más tarde, en 1986, tras la trágica muerte de 36 aficionados en la final de la Copa de Europa en Heysel, a causa de los desmanes causados por hooligans del Liverpool, los boixos plantan en el Gol Sur una pancarta con el texto: "¡Gracias Liverpool!" y la estrella de la senyera independentista fue reemplazada por la cruz gamada. Ello asustó a la directiva que, tras ciertas reprimendas, los trasladó temporalmente a la Tercera Gradería. Pero poco después aparecen nuevos dirigentes, que tras imponer la consigna de nada de violencia dentro del estadio y libertad de acción en la calle, consiguen el retorno al Gol Sur. El Club volvió a apoyarlos, obtienen entradas gratis, en ocasiones dinero, facilidades para los desplazamientos, local donde guardar sus pancartas, mientras en la calle inician los ataques a seguidores de Español, como el asesinato de Frederic Rouquier, además de reiteradas agresiones a inmigrantes, homosexuales e indigentes. Precisamente David V. A,  detenido por la agresión del pasado de agosto de 2003, ya fue condenado a 26 años de cárcel por el homicidio de Rouquier, de los que cumplió ocho. Sergi Soto, el líder de los boixos fallecido en 1997, por quien se guardó en su día un minuto de silencio en el campo, había sido condenado por agresiones a un socio del Espanyol y a un magrebí, y había salido en televisión con opiniones en favor de la violencia contra los africanos.

En enero de 2003, cuando volvieron a ser noticia por sus agresiones a seguidores del Barça y periodistas, no hizo nada para pararlos. Entonces se dieron a conocer los "Casuals", boixos nois que con otra indumentaria para despistar a la policía, acudían a los partidos, con el viaje pagado, e insultaban y agredían a quien les convenía. Una peña que casualmente entraba en el campo por la puerta 88, número que en el argot nazi significa H-H, es decir, Heil  Hitler!

Y así, tras los actos del 22 de agosto de 2003, la nueva directiva marcó por primera vez distancias con el grupo. El primer paso fue cerrar el cuarto que tenían dentro del estadio para guardar pancartas, banderas, bombos y demás parafernalia con las que gestionar sus actividades, lo que provocó el inicio de un duro enfrentamiento que terminaría con la marginalización de los Boixos como peña culé.

En Marzo de 2004  a la salida de un partido de balonmano frente al Ademar de León, varios miembros del grupo ultra trataron de agredir al presidente Laporta, el cual respondió retirarando el carnet de socio a cerca de 400 «boixos» entre el presidente del grupo, Manuel Homar.
Los Boixos respondieron realizando pintadas amenazadoras en la fachada del domicilio de Laporta con frases como «Te voy a matar», «Nuestra casa es el Camp Nou y la tuya es la tumba», «Este es tu refugio» o «Laporta hijo de puta no nos echarás».

Al parecer en 2010 el nuevo presidente Sandro Rosell pactó con los Boixos normalizar la situación, acordando con su líder, Josep Lluís Sureda,  durante la campaña electoral que le llevó a la presidencia no sólo la creación de una nueva Grada Joven, sino, también la entrega de 80 entradas por partido a sólo 10 euros.Una colaboración que se torció con los incidentes del 26 de febrero de 2013 cuando miembros de los Boixos Nois, según los mossos, lanzaron tres bengalas en el campo y los acesos, contra miembros de los Ultras Sur y otros simpatizantes del Madrid y agredieron a un guardia de seguridad. Fue precismamente estos incidentes lo que hizo descartar la creaciónde la Grada Joven. Meses después la Audiencia de Barcelona vivió el esperpéntico juicio a los Casuals, por su condición de banda delictiva, con una inaudita pelea multitudinaria en la sala.  El 17 de juliol de este año los Boixos hicieron un comunicado en el que expresaban de nuevo su deseo de retornar en grupo a las gradas.    
   

Está por ver si ahora, con la suspensión de la entrega de entradas los Ultras Sur, en este contexto de enfrentamiento interno, pasan a un cuartro plano como los Boixos Nois en 2004, o como las Brigadas Blanquiazules del Espanyol en 2009, que perdieron su lugar al trasladarse el club a Cornellà. 



  COMUNICADO DE LOS ULTRAS SUR EN RELACIÓN A LA PUGNA ENTRE ANTONIO EL NIÑO Y  SU LÍDER ÁLVARO CADENAS
13 de noviembre de 2013

 Con motivo del esperpento que se está viviendo en determinadas redes sociales, operación de acoso y derribo hacia una persona en concreto, y de paso llevarse por delante el mejor grupo ultra de España, algunos miembros de Ultras Sur procedemos a aclarar y rebatir todas esas mentiras que se están vertiendo sobre el funcionamiento del grupo, para evitar que sigan engañando a sus miembros, que es a quien realmente le debe interesar.
Aclarar, antes de nada, y para 

FOTOS DE PORTAL DE BETLEM, DARRERA EL MUR

El mur, el muro, the wall, le mur,הקיר בבית לחם   ,الجدار في بيت لحم   ,الجدار

Un cop dins de Betlem

Les fotos del Portal de Betlem les vaig fer el 2007, poc després d'aixecar-se el mur al sud de Jerusalem. La de dalt amb la pintada sobre el gueto, l'he pispat de la xarxa. Betlem, Belén, Beit Lahem o Bayt Lahm és on va néixer Jesús de Natzaret. En hebreu, בית לחם (Bet Lehem), significa la casa del pa. En àrab بيت لحم (Bayt Lahm o Bet Lahm) significa la casa de la carn.
Ara està encerclada per un  mur construït per Israel, un poble que va se víctima i ara és, d'alguna manera, botxí.

L'entrada actual al portal de Betlem

Església de Betlem

Com seria el camí a Betlem, ara? de Carmen Rengel

ARKAITZ IZA DENÚNCIA ALS REGIDORS DE PxC DEL VENDRELL QUE EN UN PLE EL VAN QUALIFICAR DE TERRORISTA. PxC VOTEN CONTRA POSAR CARRERS A MANDELA A QUI QUALIFIQUEN DE TERRORISTA

El  membre de la CUP, i destacat militant antifeixista del Vendrell, Arkaitz Iza, ha denunciat aquest migdia als jutjats del Vendrell els regidors de PxC, Juan Carrasco i August Armengol, per les acusacions que aquests li van fer en finalitzar l’últim ple municipal, quan Carrasco el relacionà pel seu origen basc amb «Bildu i amb el terrorisme», mentre que Armengol el va titllar de «filoterrorista».

 

  Arkaiz Iza a la manifestació del 29 juny al Vendrell

Arkaiz Iza amb l'advocada Carla Vall, aquest migdia als jutjats del Vendrell, després de posar la denúncia

(Foto: Marc Guitart)

 Els fets van succeir el passat 17 de desembre quan en acabar el ple municipal, es dóna la paraula als veïns que ho demanen. per tal que els regidors de l'equip de govern responguin a les seves queixes o preguntes. 

Arkaitz Iza va fer diverses preguntes, una sobre els diners que rebia el grup municipal de PxC que, des del seu punt de vista, servien per difondre idees racistes. Llavors el regidor de PxC, Juan Carrasco, va interrompre cridant, sense que estigués en possessió de la paraula, i digué que no permetia que li digués això un basc amics dels terroristes i de Bildu. El portaveu de PxC, August Armengol s'hi afegí i acusà a Iza de "filoetarra", comentaris que van motivar la reprovació dels altres grups municipals.  Juan Carrasco ja ha estat autor de comentaris polèmics, com quan va dir que PxC no es racista, cosa que segons ell seria delicte, però en canvi ser feixista és una ideologia respectable com qualsevol altra.

 Iza, que diu haver-se sentit avergonyit, humiliat i dolgut, ha presentat avui al migdia la denúncia per presumptes injúries i calumnies contra Carrasco i Armengol. Segons la seva advocada, Carla Vall i Duran, les acusacions es van produir un cop el ple havia acabat, les quals, més a més, no formaven part del debat polític ni tenien relació amb el que es tractava. Duran ha afegit que "anomenar a algú «terrorista»  és un  atribuir-li un delicte molt greu, fet que queda fora de l'àmbit de la llibertat d'expressió, que només es fa amb una voluntat d’injuriar". Per això es demana que els regidors siguin condemnat per una falta tipificada a l'article 620-2 del Codi Penal, amb l'agravant de fer-ho per raons del seu origen.

Diversos regidors de l'equip de govern, ara encapçalat pel socialista Martí Carnicer, han donat suport a Arkaiz Iza i han lamentat les declaracions d'Armengol i Carrasco.

 

PxC QUALIFICA AL VENDRELL I STa COLOMA DE Gr. A MANDELA DE TERRORISTA

Però no va ser Arkaiz Iza l'únic que va rebre el qualificatiu de terrorista per part de PxC. El ple va aprovar amb el vot afirmatiu de tots els grups, tret de PxC, posar el nom de Nelson Mandela un carrer o una plaça. August Armengol va manifestar que no hi donaven suport qualificant Mandela de terrorista. 

Aquest acord de posar el nom de Nelson Mandela a un carrer també es va votar al ple del passat dia 16 a Santa Coloma de Gramenet. La proposta fou defensada per Sergi Arnau de Gent de Gramenet (grup proper a la CUP) i el regidor d'ICV-EUiA, Xavier Pujol, i també per Álvaro Rodilla de les Joventuts Socialistes que van intervenir fent us de la petició de paraula ciutadana.  L'acord s'aprovà amb els vots del PP, CiU, PSC, ICV-EUiA i Gent de Gramenet.

El portaveu de PxC, Juan Gómez Montero va manifestar que el seu grup (dos dels tres regidors, en haver-hi un lloc vacant que cap membre de la llista vol ocupar) votaria en contra en ser Mandela un terrorista i un mite fabricat per alguns que no va defensar ni els drets humans ni la convivència.

Aquest posicionament de PxC, PxL i España 2000 sobre Mandela i de denúncia del que anomenen genocidi dels blancs a Sudàfrica  contrasta amb la seva ideologia que diuen que és identitària no racista. Entenc que és contradictori amb la ideologia diuen tenir, que segons ells només vol que cada ètnia sigui a casa seva, donat que els blancs no són els autòctons de Sudàfrica.   

Al llarg del ple Gómez Montero es va mostrar força crispat, i els seus habitual improperis no els dirigí només cap les regidors del govern i oposició, sinó també cap el públic.Ara fa un mes el regidor identitari va ser condemnat per tercera vegada en dos anys per agressions a veïns o a un treballador municipal dins l'ajuntament o a la porta del mateix. 

   

Gómez Montero ha estat l'únic regidor que, com en anys anteriors, no ha renunciat a la paga doble de Nadal aprovada per la resta de grups del govern i oposició, en solidaritat amb els treballadors municipals a qui per decisió dels governs català i central no l'han cobrat.  Gómez Montero, que no té dedicació exclusiva a la tasca de regidor de l'oposició, cobra 1546 euros nets, ara n'ha cobrat 3.093. S'ha de recordar que, com ha passat en anteriors plens de valoració del compliment del pla d'actuació municipal, els regidors de PxC no va assistir al ple extraordinari de fa dos mesos on el govern va passar comptes dels objectius i acords aconseguits i executats i dels que s'estaven fent o encara estaven en projecte, i els grups d'oposició qüestionaven i interpel·laven sobre el seu compliment.    

EL "FRENTE X ESPAÑA", GRUP ULTRA JUVENIL, ES MANIFESTA PER QUARTA VEGADA A BARCELONA

El poc conegut Frente X España, que ja es va manifestar la tarda del 12 d'octubre per Barcelona, ha organitzat aquesta tarda la seva quarta (o cinquena) manifestació en poc temps a Barcelona, des de Plaça Universitat, creuant l'Eixample direcció Pç Espanya, pel carrer Diputació, seguits per quatre dotacions de la Brigada Mòbil dels mossos d'esquadra. També es van manifestar fent el mateix itinerari el 16 de novembre, i un altre dia van fer una altra concentració davant la Delegació del Govern central del carrer Mallorca, contra l'alliberament de presos d'ETA amb motiu d ela sentència sobre la retroactivitat de la doctrina Parot. No acostumen a superar les 35 persones.

El grup no està vinculat a ni a Democracia Nacional, ni a la plataforma on participa DN de La España en Marcha, però hi té bona relació, i es van donar a conèixer el passat 12 d'octubre al migdia en acabar l'acte de La España en Marcha a Montjuïc, quan van pujar a la tarima a anunciar la manifestació de la tarda. Sembla que algun dels seus impulsors hauria militat a Democracia Nacional Joven.

No tenen relació amb la Liga Joven del MSR. En canvi alguns dels seus membres haurien estat vinculats a Acción Nacional Revolucionaria (ANR) i a l'associació-club de boxa La Vieja Escuela de Madrid que impulsava Alberto Ayala de Cantalicio, ara tancat, i a les actualment poc visibles Brigades Blanquiazules. Ideològicament estarien més en la línia nacional-revolucionaria de les JONS de Ramiro de Ledesma i la Falange de José Antonio, però també de de defensa de les idees del III Reich alemany. Frente X España es defineix així:
"No somos ni de derechas ni de izquierdas. Somos terecerposicionistas. Una nación España. Un futuro Europa. Una lucha la revolucion. ¡¡EUROPA NACIÓN REVOLUCIÓN!!"

El passat 6 de novembre FxE va fer una concentració davant del consolat grec de Barcelona, a la que també hi van participar militants de Democracia Nacional, en solidaritat als dos membres d'Alba Daurada assassinats. Tres dies més, el 9 de novembre, es va fer una altra concentració al consolat grec convocada per persones anteriorment vinculades al Casal Tramuntana i alguns membres i ex membres de PxC, sense vinculació amb Frente X España
(ACTUALITZAT, 19 DE GENER: Frente X España s'integrarà a Alianza Nacional)

    Foto d'avui tuitejada per Rereguarda

 Convocatòria d'avui

Imatge de la manifestació del 12 d'octubre per la tarda

Pintada al Prat (Foto B Cazorla)

 

Imatge de Facebook de la concetració al consolat grec el 6 de novembre que FxE va fer amb DNJ

 Vídeo de la manifestació que van fer el 12 d'octubre per la tarda
(Falta ampliar....)

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONA:  LLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però

ES DISSOL EL GRUP DE PxC DE LA CATALUNYA NORD PER DISCREPÀNCIES EN EL TEMA SOBIRANISTA

 La delegació de PxC de la Catalunya Nord es va dissoldre el passat diumenge 15 de desembre, per discrepàncies amb la postura contrària de la direcció de partit a Vic al moviment sobiranista que viu Catalunya des de l'11 de setembre de 2012. Aquest és doncs el segon grup de PxC que es dissol aquesta setmana, després de la sortida del partit dels 3 regidors de Manlleu dimarts passat.

 En el comunicat fet públic (clica per anar al seu blog)  informant de la seva dissolució afirmen que "El moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas contrari, el terme identitari és inapropiat". 

Així mateix manifesten el seu desconcert per "l'acostament de la PxC amb el Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del nacionalisme català"   No era cap secret que a la trobada d'Enric Ravello i Anglada amb Marine Le Pen a Xipre, setmanes després a la creació del grup de Perpinyà, Le Pen manifestà a PxC el seu malestar per l'irrupció del partit d'Anglada a França.

El grup de PxC de la Catalunya Nord, liderat per Llorenç Perrié Albanell, es va presentar a Perpinyà  el 28 de juliol de 2012 en un acte en que hi van ser presents, Josep Anglada, esl secretari general, Robert Hernado, i el Resposnable de Relacions Internacionals, el valencià Enric Ravello.  Aquell dia Albanell va voler destacar el caràcter identitari i catalanista de PxC, posicionant-se contra el “pseudocatalanisme esquerrà, multicultural i mundialista” i denuncià els efectes negatius, des del seu punt de vista, provocats per la immigració. 

Imatge de la presentació de PxC de la Catalunya Nord, el juliol de 2012

Comunicat sobre la dissolució de la delegació de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)

 Després d’un any de silenci i de posada en vetlla de la nostra delegació, en resposta a una ona important de dimissions dels executius de PxCN en octubre de 2012, la delegació de la PxCN (Plataforma per Catalunya Nord) s’ha reunit el diumenge 15 de desembre de 2013.

Comprova que la Plataforma per Catalunya no evoluciona cap a un model de partit Nacionalista-Identitari-Català, ben al contrari! Ha estat doncs decidit de posar un terme a les activitats de la delegació nord-catalana. La dissolució s’ha votat per unanimitat el diumenge 15 desembre de 2013 i fa efecte el dia mateix.

Ningú no dubta de la determinació amb la qual els membres de la PxC i el seu president Josep Anglada combaten la immigració extra-europea, política que va motivar la nostra adhesió a aquest partit. Tanmateix, ens plantegem legítimament preguntes a propòsit de la posició de la PxC en matèria de catalanisme.

Lamentem les maquinacions tèrboles de la PxC en el moment de la jornada de l’11 de setembre de 2012. Un mes més tard, el 12 d’octubre, l’organització no vacil•larà a participar en una contra-manifestació clarament espanyolista.

En ocasió de la commemoració del Tractat de les Pirineus, el 7 de novembre de 2012, la PxC no va publicar cap comunicat per sostenir la nostra acció i la nostra voluntat d’unitat amb el conjunt del poble català. Tal acció hauria constituït tanmateix una penyora forta de catalanisme, sobretot amb la delegació del partit a Catalunya del Nord.

Som desconcertats de la temptativa d’acostament de la PxC amb el Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del nacionalisme català. Sorprenent postura per un responsable d’un partit clarament nacionalista!

L’oposició de PxC a la consulta-referèndum sobre l’autodeterminació del poble català del Principat i la defensa d’un ensenyament bilingüe, (documents emesos en reunió del consell executiu amb data de 12 de gener de 2013) com eixos més importants i entre d’altres, fa completament impossible la nostra continuïtat a PxC.

Algunes observacions :

Pensàvem que el fet de posseir una delegació nord-catalana constituïa per a la PxC una penyora de catalanisme polític. Som totalment enganyats.

Oposar-se a la voluntat del poble català significa condemnar-se a una mort política certa en un futur Estat català sobirà. Com es podria llavors en aquestes condicions lluitar contra la invasió migratòria que patim ?

Podem legítimament preguntar si la PxC és realment identitària. El moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas contrari, el terme identitari és inapropiat.

Finalment, si el nostre desig és d’ajuntar-nos en el futur conjunt ethno-cultural dels Països Catalans, no és per fer-se espanyols! És absurd intentar emancipar-se del domini francès per ser enganxat per un altre…

Catalunya del Nord, per ser reconeguda i ser sostinguda, per conservar la seva identitat i reafirmar la seva territorialitat, necessita un Estat Català al Principat. Per tant, els identitaris nord-catalans sostenen sense la menor ambigüitat el projecte d’una Catalunya independent, projecte àmpliament justificat per la història. La nostra visió d’Europa concorda amb aquesta tria!

L’assemblea provisional de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)
 Perpinyà, 15 de desembre de 2013

 Imatge d'una reunió de PxC-Nord

Cartell de PxC-Nord
Llegir comunicat de dissolució al blog identitari Terra i Poble
Bloc de PxC-Nord
Facebook PxC Catalunya Nord

CELEBRAT A ST BOI EL JUDICI PER DENÚNCIES CREUADES ENTRE PxC I UNITAT CONTRA EL FEIXISME. La fiscal demana l'absolució per les dues parts. Anglada no reconeix la militància dels qui surten amb símbols nazis

Josep Anglada, acompanyat de la regidora i secretària de Presidència, Marta Riera, entrant al jutjat

Aquest matí s'ha celebrat al Jutjat n 1 de Sant Boi el judici de faltes per les denúncies creuades entre Sílvia Iborra i Àlex Pérez, militants d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, cap el regidor de PxC, José Real, i el militant o simpatitzant del partit, Juan Domínguez, per coaccions, d'una banda, i de Josep Anglada, en nom de PxC, cap a Iborra i Pérez per injúries i calumnies, de l'altra.

 Els fets motiu de les denúncies van succeir la nit del passat 18 de juliol, quan Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, va enganxar uns cartells contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi, en el que hi havia fotografies de militants i dirigents de PxC amb una esvàstica, la creu celta, o fent la salutació feixista. 

Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat de Juan Domínguez els estaven seguint i els hi feien fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez marxessin del lloc on eren, sent seguits a uns 30 metres de distància pels dos militants de PxC. En veure que els seguien i, com va explicar Iborra, tenir por que pogués passar alguna cosa en separar-se per anar cap els seus domicilis, van decidir trucar als mossos d'esquadra els quals es van presentar i van identificar als quatre, finalitzant així el seguiment dels dos membres de PxC als dos antifeixistes, els quals posarien dies més tard una denúncia per coaccions i intimidació.

Per la seva banda Josep Anglada va interposar dues setmanes més tard una denúncia cap els dos joves per injúries i calumnies vers PxC, que es va tramitar conjuntament amb la d'Iborra i Pérez. 

A preguntes de la fiscal -que recentment ha actuat en altres judicis a dirigents de PxC-, del seu advocat i de l'advocada de PxC, Iborra i Pérez van explicar que el motiu dels cartells era només que es visualitzés què feia i quina eren les idees de PxC, posant al cartell quatre fotos publicades a diferents mitjans i a la xarxa on es veu membres de PxC amb simbologia nazi o racista. I que l'objectiu d'UCFiR  era treballar per la convivència dels ciutadans. Tots dos van manifestar que van sentir-se intimidats en fer-los fotos de nit pel carrer i ser seguits pels dos membres de PxC. 

Per la seva banda el regidor José Real i el simpatitzant de PxC, Juan Domínguez, han manifestat que en cap cas van pretendre intimidar, sinó només tenir constància gràfica de qui eren els que enganxaven cartells i que certament els van seguir fins a la "Jijonenca", però a una distància de 30 metres i sense dirigir-se verbalment en cap moment cap a ells. José Real ha manifestat que ell també va trucar als mossos, cosa que ha desmentit un dels agents que va intervenir aquella nit, dient que l´única trucada que van rebre va ser la de l'Àlex Pérez.  

Per la seva banda, Josep Anglada, que ha declarat en condició de president del partit que va denunciar a Iborra i Pérez, ha manifestat que no li constava que el qui apareixia en el cartell de PxC en una foto amb una esvàstica fos el dirigent de PxC de Lleida i Arbeca, Xavier Martínez Moyá,  i tampoc ha reconegut al regidor de PxC, Alberto Sánchez, a la foto en la que surt amb la creu celta, i ha afegit que encara que les fotos fossin de membres del partit, no seria responsabilitat seva ni havia de comprometre a la resta.

La Fiscal ha demanat l'absolució de tots quatre, donat que per ella no quedava provat que els dos militants de PxC intimidessin a Iborra i Pérez, i l'absolució també dels dos antifeixistes donat que no es podia considerar que el cartell fos injuriós ni atemptés a l'honor de PxC. L'advocada de PxC, per la seva banda ha demanat que es condemni a Iborra i Pérez a una multa de 1.150euros. 

Màrius García Andrade, defensor dels dos antifeixistes, ha demanat que es condemni a Real i Domínguez una multa de 450 euros, rebatent d'altra banda a l'advocada de PxC, donat que des del moment que aquest partit "fa una posta política radical i arriscada en uns àmbits molt sensibles, és lògic que sigui susceptible de ser qüestionada per persones o grups d'altres ideologies o amb valors diferents"

A la porta del jutjat s'han concentrat mig centenar de persones per donar suport a Iborra i Pérez, entre els qui havia quatre regidors d'Iniciativa de l'equip de govern de la ciutat. Anglada, Real i Domínguez han vingut acompanyats d'una quinzena de militants. En l'hora d'espera a que comencés el judici tots dos grups han estat junts als passadissos dels jutjats en un ambient tranquil, si bé Josep Anglada no ha desaprofitat l'ocasió per fer comentaris diversos sobre els perroflautes.

 A preguntes de què pensava del la sortida de PxC dels tres regidors de Manlleu, oficialitzada ahir a la nit, ha manifestat que avui mateix faria el comunicat de resposta, i esperava que Antoni Sánchez, que és conseller comarcal d'Osona per PxC, no es presentés avui a la reunió del Consell  

Sílvia Iborra i Álex Pérez han manifestat en acabar el judici, que continuaran qualificant PxC de feixistes i donant visibilitat del que són realment moltes de les persones d'aquest partit, tal com pretenien els cartells que van enganxar. 
    

Sílvia Iborra i Alejandro Pérez, amb l'advocat Màrius Garcia Andrade en entar als jutjats. A sota amics i simpatitzants donat-lis suport.

.

José Real, amb Anglada d'esquena, en acabar el judici.

El cartell motiu de la denúncia de PxC cap a Iborra i Pérez en el que Anglada no ha reconegut a dirigents de PxC