LA JUNTA ELECTORAL CONFIRMA LA PRESENTACIÓN DE LA ESPAÑA EN MARCHA, DN, MSR, IMPULSO SOCIAL (AES-Familia y Vida...) y FALANGE E DE LAS JONS. P Barranco, anterior Secrt Gnral de PxC, candidato por VOX

El BOE de hoy   confirma las cinco listas ultras o socialpatriotas como proclamadas para las elecciones europeas:

1.Impulso Social, coalición de Alternativa Española (AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. Se la considera ultracatólica y socialpatriota, cuestiona el sistema autonómico, rechaza la despenalización de cualquier suspuesto de aborto, discrepa del modelo de pertenencia a la Unión Europea reivindicando la recuperación de la soberanía política y económica cedida a Bruselas, pero no cuestiona la democracia parlamentaria.  La encabeza Rafael López Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar.

2.Falange Española de las JONS,  grupo distinto a La Falange (FE) que está integrada en La España en Marcha. La encabeza  Norberto Pico, Jefe Nacional de FE de las JONS.

3. La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, Nudo Patrita Español, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español. Democracia Nacional fue apartada de La España en Marcha tras proponer que ésta se presentara conjuntamente con Soluciona. Estará encabezada por Jesús Muñóz, jefe de información y prensa de Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Ocuparan los últimos puestos de la lista, Pedro Peña, presidente de Alianza Nacional y Manuel Andrino, jefe nacional de La Falange.

4. Democracia Nacional (DN). Ppese a que este grupo formab parte de La España en Marcha, y deseaba unificar las candidaturas de La España en Marcha y Soluciona, finalmente Soluciona lo rechazó excluyó a DN de la misma. La encabeza el profesor y jurista  Luis Zapater, que hasta hace unas semanas hacía campaña con Solucionaseguido del escritor Manuel Galiana  (sobre masoneria, sionismo...) y del presidente de DN, Manuel Canduela.

 Luis Zapater

  Manuel Galiana

 Manuel Canduela

5. Movimiento Social Republicano (MSR)  Encabeza la lista su secretario general, Juan Antonio Llopart, seguido de Jacinto García Llorente, concejal del MSR en Heras de Ayuso, Guadalajara.

J.A. Llopart

ARMANDO ROBLES DESDE ALERTA DIGITAL JUSTIFICA SU NO PRESENTACIÓN A CAUSA DEL ACCIDENTE DEL DELEGADO DE LA RIOJA, AL HECHO QUE LA MAYORÍA DE LAS 18.000 FIRMAS QUE DICE HABER RECOGIDO ERAN DE MALÁGA, MIENTRAS OTROS DELEGADOS SÓLO HABÍAN CONSEGUIDO UNAS DECENAS, Y QUE NO QUERÍA EL AVAL DE 50 CONCEJALES, DADO QUE TODOS FORMA PARTE DE LA "CASTA". YA OPINARÉ DE SOLUCIONA DENTRO DE UNOS DÍAS.

Para obtener un eurodiputado se precisan entre 250.000 y 300.000 votos, y a las pasadas elecciones se presentaron por separado las siguientes candidaturas: Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos. 

EL EX SECRETARIO GENERAL DE PxC, PABLO BARRANCO, EN LA LISTA DE VOX
Además, Pablo Barranco, anterior Secretario General de Plataforma X Catalunya va de número 47 en la lista de VOX, que ha recibido también el apoyo otros conocidos militantes ultras, como Blas Piñar Pinedo (nieto del líder de Fuerza Nueva)

Barranco, con traje blanco, en un acto contra la cesión, pagando, de un antiguo cuartel de bomberos en Badalona para orar durante el Ramadán

LA ULTRADERECHA QUE VIENE; PUBLICO EN EL PAÍS

TRIBUNA

La ultraderecha que viene

El verdadero peligro procede de formaciones de centro y de esa izquierda desorientada que asumen parte de esos discursos que llevaron a Europa al totalitarismo y a la guerra

Xavier Rius Sant 29 ABR 2014 - 00:00 CET

 EL PAÍS

El 30 de marzo fue el Frente Nacional de Marine Le Pen, el partido de ultraderecha, el que tuvo unos excelentres resultados en las elecciones municipales francesas. El 6 de abril fue en Hungría, donde el neonazi Jobbik consiguió el 21% de los votos en las legislativas. El Jobbik, a diferencia del Frente Nacional, no maquilla su discurso, es claramente antisemita y antigitano y reivindica episodios e ideas del régimen nazi de la Cruz Flechada, responsable del exterminio de cientos de miles de judíos. El ascenso electoral de los partidos xenófobos contamina en muchos países al resto de fuerzas políticas. Es el caso de Francia donde, antes Nicolas Sarkozy y ahora los mismos socialistas, han asumido implícitamente algunos elementos del discurso de la ultraderecha, proponiendo medidas condenadas al fracaso como la expulsión de gitanos rumanos o búlgaros. En Hungría el partido gobernante, el conservador Fidesz, de Viktor Orbán, no sólo recorta las libertades y comparte con Jobbik algunas propuestas, sino que en nombre de una supuesta necesidad de renacer de la nación húngara y de recuperar su lugar en Europa, dio derecho al voto estas elecciones a las minorías húngaras de Serbia, Eslovaquia o Rumanía. Medida que recuerda las ideas expansionistas de Hitler en Polonia o Checoslovaquia en defensa de un espacio vital.
El ascenso de estos dos partidos de ultraderecha es una confirmación de que, tal como anuncian las encuestas, la ultraderecha puede duplicar o triplicar sus escaños en las próximas elecciones europeas con un discurso contrario a la inmigración, reivindicando la recuperación del control de las fronteras nacionales, y proponiendo la salida del euro y la Unión Europea. Una Unión que se ideó tras la barbarie nazi, precisamente, para evitar nuevas guerras. Así en 1951 se creó la Comunidad Económica del Carbón y del Acero que daría paso al Mercado Común, y más tarde a la Unión Europea. Una Unión en la que los estados cedían parte de su soberanía económica, monetaria y de fronteras, con unos ciudadanos amparados por la Carta de Derechos Fundamentales de la UE. Y tanto el Frente Nacional francés como el Jobbik húngaro, no sólo cuestionan las libertades fundamentales que reconoce la Carta y desean recuperar el poder de gestión de la economía cedido a la UE, sino proponen la salida de la misma, la recuperación del las fronteras y convierten en enemigos a los inmigrantes, sobre todo los musulmanes, y a los gitanos, señalándolos como una amenaza para Europa.
 Marine Le Pen ha querido dar una imagen
 de moderación distinta que la ofreció su padre

Ciertamente no todos los grupos de ultraderecha son iguales. Tres son las tendencias o familias de la ultraderecha europea. Unos, como el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado de Grecia, no maquillan su discurso neonazi. Otros, como el Partido por la Libertad del holandés Geert Wilders o la misma Marine Le Pen, enfocan sus críticas a la pérdida de soberanía a causa de la integración europea y piden la salida de buena parte de la inmigración, rechazando con más énfasis la islámica. Por último, otros como el UKIP británico, enfatizan más las tesis eurófobas. Afortunadamente España será una excepción y parece que no habrá ninguna candidatura ultra que consiga escaño en Estrasburgo.
Plataforma X Catalunya, que obtuvo 67 concejales en 2011, no piensa presentarse y afronta una serie de avatares judiciales en relación a la reciente expulsión de su líder, Josep Anglada. Y las cinco candidaturas o coaliciones que se han presentado, La España en Marcha, Democracia Nacional, Falange de las JONS, Movimiento Social Republicano e Impulso Social, no ocultan una ideología franquista, ultracatólica o nacional-revolucionaria, con la que difícilmente conseguirán calar en el electorado. Y por más que en la lista de VOX haya candidatos de pasado ultra —como es el caso de Pablo Barranco, que fue secretario general de Plataforma per Catalunya—, dicha candidatura no puede equipararse a la ultraderecha europea, dado que no hace propuestas xenófobas ni eurófobas.
Es evidente que el Frente Nacional actual, no es igual que el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado, y Marine Le Pen ha querido dar una imagen de moderación distinta que la ofreció su padre. Pero hasta hace un año el número tres del Frente Nacional, el eurodiputado Bruno Gollnisch, era presidente de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales, de la que forma parte el Jobbik húngaro. Y sigue formando parte del Frente Nacional su fundador, Jean Marie Le Pen, que fue condenado en 2008 por minimizar el nazismo, en 1998 por negar la igualdad de las razas humanas y en 1989 por cuestionar la existencia de las cámaras de gas. Y gracias al liderazgo fuerte de su hija ha conseguido aglutinar a personas de ideas antisemitas con islamófobos que consideran Israel el baluarte de Occidente.
Es una realidad que el espacio ciudadano y económico europeo no es actualmente como se soñó. Pero las propuestas de la ultraderecha eurófoba son inviables y acarrearían grandes costes económicos y comerciales a corto y medio plazo. Es posible que la Unión Europea se precipitara al pactar el ingreso de Rumanía y Bulgaria sin plantear previamente unas políticas de integración de sus comunidades gitanas que, tras la caída de comunismo, se convirtieron en el chivo expiatorio de sus incipientes democracias, retornando dichos ciudadanos a formas de vida endogámicas y a un nomadismo que, gracias a la libertad de circulación europea, multiplicó por diez la distancia geográfica en la que se movían sus antepasados. Pero una cosa es reconocer la problemática derivada del asentamiento de miles de gitanos rumanos en Francia, Italia o España, y otra hacer de ello bandera electoral, sin más propuestas que presionarlos para que se marchen de una ciudad y se instalen en otra a cuatro horas de autopista.

 Manuel Valls destacó como ministro del Interior por las expulsiones de gitanos rumanos o kosovares

De la misma manera, una cosa rechazar es el papel de ciertos imanes salafistas, y discrepar de interpretaciones del islam contrarias a la interculturalidad y la laicidad, y, otra, la islamofobia étnica que criminaliza a millones de personas por su origen y les empuja a encerrarse en el gueto como reacción a una sociedad que los estigmatiza o los criminaliza.
La cuestión que debe preocupar no es únicamente que en Francia el Frente Nacional haya ganado en 11 ciudades, sino que la derecha o la misma izquierda asuman parte de sus tesis. Manuel Valls ahora primer ministro, destacó como ministro del Interior por las expulsiones de gitanos rumanos o kosovares, generando tormentas mediáticas que legitimaron su discurso de dureza, por más que dichas medidas sean poco o nada eficaces sino van acompañadas de un pacto europeo para afrontar la situación de marginalidad de dichos colectivos.
El peligro de la Europa que se unió para evitar nuevas guerras y nuevos fascismos no vendrá únicamente de 35 o 50 eurodiputados ultras. El peligro es ese centro y esa izquierda desorientada que, dudosa de las herramientas y estrategias para dar un giro a las políticas económicas, asume parte de discurso de quienes añoran o proponen ideas o valores de quienes llevaron a Europa al totalitarismo y la guerra. Y asumiendo en parte dichas propuestas, hacen de ciertos colectivos el chivo expiatorio de problemáticas complejas.

Xavier Rius es periodista y autor de diferentes libros y estudios sobre ultraderecha

Leer en EL PAIS

"LA MAJORIA DELS QUE INGRESSEN ARA AL CIE, DEIXANT DE BANDA ELS QUE ARRIBEN DE MELILLA, JA NO SÓN IRREGULARS IDENTIFICATS AL CARRER, SINÓ PERSONES AMB CONDEMNA PER DELICTES A QUI ES PROPOSA SUBSTITUIR-LA PER EXPULSIÓ" Conferència de Fernando Rodríguez Rey, Fiscal d'Estrangeria de Bcn

Si la tipologia majoritària de qui ingressava al CIE de Barcelona de fa cinc anys era d'un home llatinomericà o africà sense papers, que era identificat sortint de treballar o de casa, ara, deixant de banda els vinguts del CETI de Melilla, són homes condemnats a penes inferiors a sis anys de presó i sense permís de residència, als que s'expulsa en compliment de l'article 89 del Codi Penal. Aquesta és una de les dades més significatives de la conferència que va fer divendres  a Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, Fiscal Delegat d’Estrangeria de Barcelona, titulada“La problemàtica jurídica i social dels Centres d’Internament d’Estrangers", el el marc del esmorzars de la Fundació ACSAR

A la foto, Miquel Esteve, Comissionat per a la Immigració de l'Ajuntament, el diputat Carles Campuzano, president de la Fundació ACSAR i, dret, el fiscal Fernando Rodíguez Rey.

Per ell els CIE es poden analitzar, valorar, estudiar o criticar des de diversos punts de vista. El vinculat amb la immigració irregular; el dels que estant sense papers són condemnats per diversos delictes i es proposa substituir uns anys de presó per l'expulsió. El de les conseqüències i funcionament com a centres on les persones són privades de llibertat. I també, evidentment, des del punt de vista humà de persones tancades al CIE, que ho van deixar tot per venir a Espanya, en un viatge tranquil i ràpid o en un periple llarg i dramàtic, en busca d'un futur millor i seran expulsats, tenint aquí ja la seva vida, família, feina, o potser són internades patint ja aquí unes situacions extremes, però que en cap cas volen tornar al seu país.

Segons el Fiscal, el 2013 van ingressar al CIE de Barcelona 1.605 homes (les dones van a València), donant-se una ocupació mitja de 121 interns. Va deixar clar que ell no podia valorar si els CIEs eren o no eficaços per fer complir la llei o regular els fluxos migratoris, tot i que amb 5 Centre d'Internament arreu de l'Estat, no hi ingressaven, fos quina fos la voluntat política, més de 8.000 a l'any, molts dels quals provenien dels Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla. Aquests són enviats a la Península on gairebé tots surten en llibertat setmanes després, amb ordres d'expulsió inaplicables i que inicialment són acompanyats per alguna associació o ONG.  L'any passat, deixant de banda els centenars que van arribar de Melilla, amb una ordre signada pel jutge d'allà, a Barcelona la policia va fer 1.256 propostes d'ingrés, de les quals la Fiscalia va informar favorablement 850 (un 68%), i negativament a 406, ordenant els jutges l'ingrés de 625, i desentimant-ne 635.  Evidentment la policia acostuma a fer les proposes d'ingrés coneixedora de si el país de l'estranger l'acceptarà o no o de si és possible executar l'expulsió. A nivell d'exemple explicà que Cuba mai acceptar els seus nacional, resultant els cubans inexpulsables, que certs països africans els acceptaven abans en el marc d'acord comercials o d'ajuda espanyola, però ara no, o que en aquest moment cap ciutadà sirià pot ser expulsat cap el seu país.

De la totalitat que van ingressar al CIE de Barcelona, comptant el 509 vinguts del CETI de Melilla i 25 de pasteres a Canàries, van ser expulsats 659, i quedaren en llibertat 759. Dels no expulsats, 101 es van quedar a Espanya en ser reclamats per altres jutjats, entenent el jutge que el reclamava que el procés judicial pendent -com acusat principal o també com a probable testimoni- tenia preminença a l'expulsió per la condemna ja dictada per una altra causa. Segons el Fiscal, el fet que la majoria dels que no provenen de Ceuta siguin persones amb condemnes de presó que es substitueixen per l'expulsió, dóna un perfil de persones més conflictives donat-se, més a més, situacions de tensió entre interns d'un o altre origen.

Es va referir a la tràgica mort d'un intern el desembre passat i als incidents de la nit del 31 de desembre i, sense prejutjar els dos fets,va explicar que ell cada mes visita el CIE i entrevista amb el 10% dels interns escollits per ell, estudiant el seu cas, preguntant-lis quin tracte reben i deixant després que li facin les peticions que desitgin.

Representants de diferents associacions, partits, advocades, o professionals vinculats en la gestió migratòria escoltant al fiscal

 En relació al CIE de Barcelona va enumerar algunes de les deficiències que hi ha observat, i que ell i els dos jutges han demanat que se solventin. Unes són de tipus tècnic, altres de recursos humans, de  mobiliari, dutxes, elements perillosos, manca de fax per afavorir l'arribada de documents als interns, manca de traductors de certes llengües o manca d'assitència psicològica. El fiscal va elogiar la tasca que fa la Creu Roja, els assistents socials i les entitats com Migrestudium o d'altres dins el CIE, i també va agrair el treball de les entitats com Salut i Família que atenen als inexpulsables que queden en llibertat en situació irregular.   

Va explicar que la llei diu que ha d'haver-hi un jutge de control d'estàncies per atendre les queixes, incidents o recursos i peticions dels interns, però que fins octubre de 2011, tècnicament aquesta funció l'havia de fer el jutge de guàrdia d'incidències, cosa que volia dir que cada dia era un jutge diferent, amb el que ningú no en feia un seguiment. Això va canviar el novembre de 2011 quan es va acordar que a Barcelona hi haurien dos jutges d'instrucció que s'anirien tornant. En aquest sentit explicà com que a causa de la manca de reglamentació els jutges i fiscals amb responsabilitat sobre el CIE esdevenien legisladors i reguladors de coses que no haurien de decidir ells i que més a més, el jutge de Barcelona podia imposar unes coses tècniques, materials o humanes en CIE de la Zona Franca totalment diferents a les que imposés el de València O Madrid.  

El Fiscal va celebrar que després de molts anys hi hagués ja un reglament, publicat en el BOE del 15 de març de 2014, si bé en moltes de les millores referents als espais, distribució, atenció i drets que regula es ambigu i diu: "es procurarà que..." o "...sempre i quan sigui possible". Així, a nivell d'exemple, quan diu que les ONG poden visitar i assistir als interns, no deixa clar si han de fer només ajuda assitencial o si poden demanar els expedients i controlar la seva execució.

Després de la seva exposició una quinzena de persones, implicades o vinculades en la gestió migratòria o pertanyents a associacions va debatre amb el fiscal, fent-li nombroses preguntes.

CIE de Barcelona

Artículo 89 de Código Penal.

1. Las penas privativas de libertad inferiores a seis años impuestas a un extranjero no residente legalmente en España serán sustituidas en la sentencia por su expulsión del territorio español, salvo que el Juez o Tribunal, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las partes personadas, de forma motivada, aprecie razones que justifiquen el cumplimiento de la condena en un centro penitenciario en España.

También podrá acordarse la expulsión en auto motivado posterior, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las demás partes personadas.

2. El extranjero no podrá regresar a España en un plazo de cinco a diez años, contados desde la fecha de su expulsión, atendidas la duración de la pena sustituida y las circunstancias personales del penado.

3. La expulsión llevará consigo el archivo de cualquier procedimiento administrativo que tuviera por objeto la autorización para residir o trabajar en España.

4. Si el extranjero expulsado regresara a España antes de transcurrir el período de tiempo establecido judicialmente, cumplirá las penas que fueron sustituidas. No obstante, si fuera sorprendido en la frontera, será expulsado directamente por la autoridad gubernativa, empezando a computarse de nuevo el plazo de prohibición de entrada en su integridad.

5. Los jueces o tribunales, a instancia del Ministerio Fiscal y previa audiencia del penado y de las partes personadas, acordarán en sentencia, o durante su ejecución, la expulsión del territorio nacional del extranjero no residente legalmente en España, que hubiera de cumplir o estuviera cumpliendo cualquier pena privativa de libertad, para el caso de que hubiera accedido al tercer grado penitenciario o cumplido las tres cuartas partes de la condena, salvo que previa audiencia del Ministerio Fiscal y de forma motivada aprecien razones que justifiquen el cumplimiento en España.

6. Cuando, al acordarse la expulsión en cualquiera de los supuestos previstos en este artículo, el extranjero no se encuentre o no quede efectivamente privado de libertad en ejecución de la pena impuesta, el Juez o Tribunal podrá acordar, con el fin de asegurar la expulsión, su ingreso en un centro de internamiento de extranjeros, en los términos y con los límites y garantías previstos en la Ley para la expulsión gubernativa.

En todo caso, si acordada la sustitución de la pena privativa de libertad por la expulsión, ésta no pudiera llevarse a efecto, se procederá a la ejecución de la pena originariamente impuesta o del período de condena pendiente, o a la aplicación, en su caso, de la suspensión de la ejecución de la misma o su sustitución en los términos del artículo 88 de este Código.

7. Las disposiciones establecidas en los apartados anteriores no serán de aplicación a los extranjeros que hubieran sido condenados por la comisión de delitos a que se refieren los artículos 312, 313 y 318 bis de este Código.

Real Decreto 162/2014, de 14 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros. Publicado en el BOE del 15 de marzo de 2014

EL REGIDOR DE TARADELL DEIXA PxC PER DISCREPÀNCIES AMB LA DIRECCIÓ. Només 3 regidors de Vic i els de Torelló continuen a Osona al partit. PxC intensifica campanya al Baix Llobregat, Mataró i Àrea Metropolitana

El regidor de Taradell, Josep Ricart, ha fet pública la seva decisió d'abandonar PxC, mantenint l'acta de regidor com a no adscrit. La seva renúncia es farà efectiva en el ple municipal del proper dimecres. 

Ricart ha dit que deixa PxC per discrepàncies amb la direcció del partit, en entendre que la destitució  i  expulsió d'Anglada  es va fer de manera irregular. Així ha afirmat que “El cas s’hauria d’haver portat a un congrés de PxC, amb tota la militància, i s’hauria d’haver donat a tothom l’oportunitat d’expressar-se”. 

Ricart ha deixat clar que no està defensant la gestió d'Anglada, però no li ha agradat gens com fan les coses els que dirigeixen ara el partit. Així lamenta haver-se assabentat per la premsa que la direcció havia nomenat nou responsable o cap del partit a Osona al regidor de Torelló, Josep Maria Soldevila. Ricart però, deixa clar que a diferència del que han fet els 3 regidors de PxC Manlleu i el de Roda de Ter, ell no pensa entrar al PP ni a cap altre partit. 

Així doncs PxC no més conserva a Osona els tres regidors de Torelló i els tres de Vic que han recolzat la destitució d'Anglada: Joan Carles Fuentes -resident des de fa anys a Calafell i que va accedir al lloc de regidor, en ingressar a presó el regidor Josep M  Paré per un tema econòmic i per incomplir la condemna d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions-, Pilar Catalán i Cristina Gayoso. Fuentes ha intentat sense èxit ser el nou portaveu de PxC a Vic, però l'alcalde, basant-se en diversos informes jurídics, no farà fora del grup de PxC a Anglada i Marta Riera, ni permetrà que Fuentes sigui el nou portaveu de PxC, fins que ho digui un jutge, donada les diverses denúncies creuades que hi ha entre Anglada i els que l'han destituït. Així en el ple municipal de extraordinari de demà, que se celebrarà per fer el sorteig de membres de les taules electorals de les eleccions europees, Anglada continuarà de portaveu.

PxC FA CAMPANYA A L'ÀREA METROPOLITANA, BAIX LLOBREGAT, ANOIA i COM GIRONINES  RECOLLINT ALIMENTS "PELS DE CASA"

A un any de les eleccions municipals, la nova direcció de PxC està reforçant la presència del partit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Baix Llobregat, Mataró i als municipis gironins de Salt, Olot i Torroella, en un moments que el partit fa aigües a la Catalunya Central, ha perdut tots els regidors menys un a la demarcació de Lleida, i la meitat a la de Girona. 

Caldrà veure, però si l'actual direcció de PxC pot o no presentar-se amb les sigles i el nom de Plataforma x Catalunya, donat que a causa de les denúncies i impugnacions de Josep Anglada a la reunió de l'Executiva en la que se'l va destituir, simultània al canvi de contrasenyes de les xarxes socials, twitter, facebooks i comptes de correu d'Anglada i la Secretària de Presidència, Marta Riera, (en l'estil més Valkirià de tallar les comunicacions mentres es consumava la destitució), es podria donar que algun jutge decretés que ningú no pugui presentar-se amb les sigles PxC fins que hi hagi sentència sobre la legalitat de la celebració de l'Executiva del 8 de febrer, la destitució aprovada sense la presència de l'interessat, i les posteriors expulsions d'Anglada i Riera.  

Així PxC està impulsant a diversos municipis metropolitans i a Salt les recollides de menjar per repartir a famílies amb nacionalitat espanyola, autòctones. Aquest cap de setmana, como mostra el twitt de PxC, ho han fet a Piera on, com veiem, el regidor de Sant Boi, José Real -de vermell- col·loca uns aliments. 

 

BADALONA, "PER UNA CIUTADANIA PLENA", DEBAT AMB LES JSC

 

Ikram Dalouh, a la dreta de la foto, va moderar i presentar l'acte.
 

Ahir a la tarda vaig participar a Badalona, en el Centre Cívic de Can Cabanyes, al debat  “BADALONA, PER UNA CIUTADANIA PLENA”, organitzat per les Joventuts Socialistes de Catalunya, juntament amb  Fuad Saou, membre de l’executiva del “Col·lectiu Nou Gresol” del PSC, Umair Dar, membre de la comunitat pakistanesa de Badalona i estudiant de ciències polítiques a la UAB, i la Ikram Dalouh de la JSC de Badalona.

El debat s'emmarca en les accions de la JSC per fomentar els principis d'igualtat en drets i deures, la cohesió social, la millora de la convivència i el reconeixement de la diversitat cultural, front la política d’incitació a l’odi i de crispació social per part de l’alcalde Albiol. 

En Fuad Saou va explicar que "estem en un època de replegament indentitari" on uns i altres es tanquen en les seves identitats o col·lectius, fet que no afavoreix al model de ciutadania que es desitja. Per Fuad en el període previ a les passades eleccions municipals de 2011 la majoria de partits no van complir l'acord del Pacte Nacional per a la Immigració de no sacsejar la immigració amb interessos electorals i partidistes. No ho va fer el PP, amb García Albiol a Badalona, tampoc ho van fer alguns sectors de CiU, però dins del PSC van haver-hi dirigents -segons Fuad Saou-, com l'alcalde de Lleida, Angel Ros, que va fers discurs i propostes populistes en relació a l'islam o a certes pràctiques o costums que va rendabilitzar políticament. 

Afegí també que ens trobem en una situació en que hi ha molts catalans d'origen o família estrangera que són i han de ser ciutadans catalans de ple dret, i que es dóna la paradoxa que catalans de famílies autòctones i catalans fills d'immigrants estrangers, emigren junts a Brussel·les o a altres llocs d'Europa en busca d'una feina i un lloc on desenvolupar-se personal i professionalment.

Jo vaig fer un recorregut històric de com havia arrelat el discurs xenòfob i islamòfob de García Albiol, des de l'any 2002 quan, com a Partit Popular, va fer una campanya contra la construcció d'una mesquita a Montigalà, lluny d'habitatges, amb el lema: "No a la mezquita en suelo público", en uns terrenys que certament eren públics, però que no es regalaven, sinó que es llogaven. Però Albiol feia entendre que l'ajuntament el hi regalava. I anys més tard, quan es va fer un oratori a Artigas, també va fer una campanya contra un centre islàmic en terreny privat. I després, ja com alcalde, va proposar una moràtoria a l'obertura de qualsevol centre islàmic a la ciutat.

Vaig comentar també com Albiol havia rendabilitzat i sacsejat la problemàtica dels gitanos romanesos, i que donada la mala formulació o interpretació de l'article 510 de Codi Penal, va saber aprofitar en favor seu el judici en el que va ser absolt (clica). En aquest aspecte jo vaig plantejar que les situació de marginalitat, precarietat o falta d'integració de certs col·lectius de gitanos de l'Est s'ha de resoldre amb una política europea conjunta, no amb accions populistes de fomentar la pressió policial contra ells, perquè marxin del municipi per instal·lar-se en un altre a 10 o 200 kilòmetres. Per mi Albiol intenta enfrontar veïns i comunitats: Gitanos catalans o espanyols, contra gitanos romanesos; gitanos contra magribins, o pakistanesos contra gitanos. I davant de problemes complexos ofereix o promet solucions fàcils que no solucionen res. 

 També vaig plantejar que part del desgast del PSC, que va afavorir que Albiol fos la força més votada el 2011, va ser a causa de les disputes internes del socialistes badalonins, fet que va tenir molt a veure en que el 2007, 14.500 votants socialistes decidissin abstenir-se. De tota manera el PSC amb Jordi Serra, va mantenir a les eleccions de fa tres anys els 9 regidors que tenia, però Albiol va pujar a força més votada, de 7 a 11, gràcies als dos regidors que va perdre Iniciativa, i el que van perdre ERC i CiU. El fet de si les divisions internes del PSC de Badalona van tenir molt o poc a veure en la pèrdua de vots el 2007 del PSC, va ser motiu de rèpliques en el debat posterior amb els assitents.  I em vaig preguntar de com era que els escàndols de corrupció, incompetència, la deserció d'un regidors, o la imputació de caps de districte per malversació, de moment,  no li passa factura a Albiol. 

Per la seva banda Umair Dar va explicar la seves vivències, primer a Ciutat Vella, on va viure els primers anys de ser a Catalunya, on no se sentia diferent ni patia discriminació. En canvi,  quan va venir a viure a Badalona, va haver d'escoltar expressions, per exemple jugant a pilota en una plaça de mares espanyoles que deien als seu fill, en veure que li passava la pilota a ell, com "¡Hijo, no te juntes con esa gentuza!". De tota manera Umair va reconèixer l'important tasca que fan associacions de tota mena en favor de la convivència i la cohesió.

 Per Umair es necessari que els estrangers puguin votar a les municipals -cosa que després també van demanar alguns dels qui van intervenir des del públic- i que es faciliti l'accés a la nacionalitat espanyola, procediment ara per ara totalment col·lapsat, donat que s'està donat dia, pel qui ho demanen complint els requisits, per d'aquí quatre anys.  Unamir també va qüestionar que l'anterior equip de govern, líderat per Jordi Serra del PSC, hagués pres mesures per tal que es puguin construir centres de culte islàmic o espais temporal per pregar. Aquesta afirmació va ser replicada després per algun membre del públic.

Per últim, la Ikram Dalouh, d'origen magrebí però que ja té la nacionalitat espanyola, que intervení en nom de la JSC, explicà les seves percepcions i vivències de com mentre abans a l'escola ella no sentia discriminació ni segregació, ara, d'adulta, si que veu aquesta desconfiança. Dalouh apostà per treballar per una Badalona cohesionada de ciutadans més enllà del seu origen.  

..

Fuad Saou i Driss Khouja

Fuad Saou, Umair Dar i DrissKhouja

Jo vaig preguntar-me com era que, de moment, els múltiples casos de malversació, amiguisme i imputacions no passaven factura a García Albiol

PABLO BARRANCO, EX SECRETARI GENERAL DE PLATAFORMA X CATALUNYA, CANDIDAT PER VOX

Pablo Barranco, ex secretari general de Plataforma X Catalunya, és candidat al Parlament Europeu per VOX. Barranco, després d'abandonar o ser expulsat de PxC, en no ser col.locat en un lloc dels quatre primers en les eleccions catalanes de 2010, va crear Via Democrática,  sent escollit regidor per Sant Just Desvern per aquesta formació, la qual estava "congelada" des de feia un any. Fa unes setmanes Barranco, va ingressar a VOX,  sent el número 47 de la llista electoral d'aquest partit. 

També forma part de VOX, Ariadna Hernández, número 7 de la llista i coordinadora del partit a la demarcació de Barcelona, la qual participa o acompanya sovint a  membres del Casal Tramuntana en els seus actes, donats els vincles personals que té amb un dels seus dirigents.

En canvi el conegut militant i escriptor d'ultra dreta, Blas Piñar Pinedo, nét de Blas Piñar, que ha donat suport a Vox, no forma part de la llista. 

També és a la llista de Vox, Javier Cortés, ex president del xenòfob Foro Sevilla Nuestra (clica)

Altres membres de la família de Blas Piñar López -mort fa un mes- són a la llista de Impulso Social, entre ells el seu gendre, Rafael López Diéguez -cap de llista- i la filla, Valle Piñar. 
 Tot i que VOX no demana l'expulsió dels immigrants, la recuperació i tancament de les fronteres nacionals, la sortida de la Unió Europea, ni la prohibició o restricció al culte islàmic, ¿se l'ha de considerar d'ultradreta europea similar a Le Pen o Alba Daurada?

La España en Marcha, Democracia Nacional, Movimiento Social Republicano (MSR), Impulso Social (Alternativa Española, AES- Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida) y Falange Española de las JONS són les candidatures ultres que s'han presentat, però potser alguna cau per no haver presentat els 50 avals o les 15.000 signatures. 

Pablo Barranco a un acte de PxC, el 2010, contra el lloguer -pagant!-d'un antic parc de bombers a Badalona, a un col·lectiu islàmic per pregar durant el ramadà. 

Cartell de PxC, amb Barranco pilotant la moto d'Anglada contra Euràbia 

Pablo Barranco amb l´ultra Geert Wilders del Partit per la Llibertat a Holanda quan ja era regidor i president  de Vía Democrática.

CANDIDATURA NÚMERO 15

VOX (VOX)

1.Don Alejo Vidal-Quadras Roca.

2.Don Iván Espinosa de los Monteros de Simón.

3.Doña Ana Velasco Vidal-Abarca.

4.Don José Luis González Quirós.

5.Doña Cristina Seguí García.

6.Doña María Jesús Prieto Laffargue.

7.Doña Ariadna Hernández Torrijos. (Habitual Casal Tramuntana per amistats personals)

8.Don Eduardo Gutiérrez de Cabiedes Hidalgo de Caviedes.

9.Don José Luis Sánchez Sánchez.

10.Don Antonio de la Torre Luque.

11.Don Manuel María López-Linares Alberdi.

12.Doña Jesús Javier Pérez Sánchez.

13.Doña Mazaly Aguilar .

14.Doña Laura Rodríguez Soler.

15.Don Francisco de Asís de Ribera Martín.

16.Don Juan Antonio Maldonado Castillo.

17.Doña Montserrat Amat Ortega.

18.Don Javier Cortés Lucena.(Ex president del xenòfob Foro Sevilla Nuestra)

19.Don Günther Antonio Zevallos Avilés.

20.Doña María Jesús González Fueyo.

21.Doña Aurora Pimentel Igea.

22.Don Sergio García-Orcoyen Tormo.

23.Don Antonio Escudero Coll.

24.Doña Cristina Peláez Izquierdo.

25.Doña Ana Elgarresta Benavides.

26.Don Gonzalo Altozano García-Figueras.

27.Don Gonzalo Niederleytner García-Lliberós.

28.Don Alejandro de Anta Puig.

29.Don Santiago Hernández de Andrés.

30.Doña Leticia Díaz-Meco Álvarez.

31.Don Eduardo Buxaderas Sánchez.

32.Don Francisco Javier Fernández Tarrio.

33.Doña Ana María Velasco Plaza.

34.Doña María del Mar Rubio Contreras.

35.Don Víctor González Coello de Portugal.

36.Don Joaquín Javaloys García.

37.Don Ricardo Garrudo Cayón.

38.Don José Luis González Valverde.

39.Doña Margarita Suárez de Lezo Espinós.

40.Doña Paloma González Loché.

41.Don Pedro José Rico de la Rosa.

42.Doña María Adela Cuchi Lledó.

43.Don Adrián Arsuaga Laborde.

44.Doña Isabel Ruiz Resino.

45.Don Andrés Porta Monedero.

46.Doña Lucía Pastor Rubin de Celis.

47.Don Pablo Barranco Schnitzler.

48.Doña Yolanda Almagro Alcántara.

49.Don Alfredo Serrano Mora.

50.Don Ramón Peralta Martínez.

51.Doña María José Suárez Picazo.

52.Doña Matilde Latorre Sanz

53.Don Santiago Abascal Conde.

54.Don José Antonio Ortega Lara.

Suplentes

1.Don Antonio Jesús Martín Aguilera.

2.Doña María Elena Palomo del Río.

3.Don Ignacio Camuñas Solís

LA ESPAÑA EN MARCHA (LEM)

1.Don Jesús Muñoz Martínez.

2.Don Ignacio Ruiz-Larrea Aranda.

3.Doña Blanca Rosa Gil Aranda-Piqueras.

4.Doña María Elena Pérez Vieco.

5.Doña Raquel García Hernández.

6.Don Javier Marcos Aroca.

7.Don Alejandro Torresano Zurita.

8.Don Víctor Diego Villalba.

9.Doña María Begoña Lahera González.

10.Doña María de las Mercedes Collado Jiménez.

11.Don Camino Luis Rodríguez Fraile.

12.Don Fernando Dacal Calle.

13.Don Juan José García Gómez.

14.Doña Jezabel Pérez Luengo.

15.Doña Patricia Navarro de Palencia Sanz-Bustillo.

16.Don Javier Ochoa Escobar.

17.Don Carlos Javier Rodríguez Muñoz.

18.Don Sergio Reguilón Fumero.

19.Doña María del Pilar Samper Samper.

20.Doña Maria Belén Collado Jiménez.

21.Don Alberto Gonzalo de Juan.

22.Don José María Ferrando León.

23.Don Fernando Calvo Gil.

24.Doña María Rocío Sánchez-Horneros Miranda.

25.Doña Begoña del Arco Herrero.

26.Don Alejandro Díaz García.

27.Don Juan Carlos Guijarrro Sánchez.

28.Don Jesús Fernando Fernández Gil.

29.Doña Noelia Castillejo Calderón.

30.Doña Tamara Becerra Cruz.

31.Don Jesús Martín Martín.

32.Don Segundo Ernesto Gómez Sánchez.

33.Don Félix Salmerón González-Bergas.

34.Doña Olga María Ocaña Manzanaro.

35.Doña Inmaculada García Sancho.

36.Don Fernando Alonso Morán.

37.Don Germán Sánchez Saco.

38.Doña Natalia Aznar Moreno.

39.Doña María de la o Grunwald Cerezo.

40.Doña Concepción Jiménez Palomino.

41.Don Alberto Aceves Gallego.

42.Don Julio César Arranz Arranz.

43.Don Nemesio Cabezuela Varela.

44.Doña Josefa Vieco Solano.

45.Doña Bárbara Catalán Casorrán.

 46.Don Felipe Maroto Cuenca.

47.Don José Alejandro García Sancho.

48.Don José Luis Corral Fernández.

49.Doña María Mercedes Martínez Gemar.

50.Doña Francisca Sánchez Nevado.

51.Doña María Luisa García Gómez.

52.Doña María Luisa López Alonso.

53.Don Pedro Pablo Peña Muñoz.

54.Don Manuel Andrino Lobo.

Suplentes

1.Don Javier Luis Horas Puente.

2.Don Daniel Granieda Aguado.

3.Doña María del Carmen Aparicio Periquet.

4.Doña María de la paz Cerezo del Campo.

5.Don Enrique González Griñán.

6.Don José Javier Ramos Tundidor.

7.Don Jorge Fernando Rodríguez Quevedo.

8.Doña Elisa Marcos Aroca.

9.Doña María Teresa Hernández Rubio.

10.Don Luis Casas Romero

DEMOCRACIA NACIONAL (D.N.)

1.Don Luis Tomás Zapater Espí.

 (L Zapater, a la presentació de Soluciona en Barcelona, quan es creia que DN i Soluciona farien coalició)

2.Don Manuel Galiana Ros.

(Manuel Galiana, escriptor antisionista, a l'acte de La España en Marcha a Barcelona el 12 de octubre de 2013)
3.Don Manuel Canduela Serrano.

(M Canduela, el 12-O a Barcelona, amb La España en Marcha)
4.Doña Dolores Aída Martínez Fernández.

5.Doña Cristina Martín González.

6.Don Luis Mateos de Vega.

7.Don Pedro Chaparro Velacoracho.

8.Doña Paula Mijares Casado.

9.Don Ignacio Casado López.

10.Doña Ana Castillo Ruiz.

11.Don Jorge del Valle Domenech.

12.Don Jairo Manuel Suárez Cerrejón.

13.Doña Paula San Frutos Sevilleja.

14.Don Juan