dijous, 22 de febrer del 2018

EL 14 DE MARÇ SERÀ JUTJAT EL COORDINADOR DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, PER QUI LA FISCALIA DEMANA 4 ANYS DE PRESÓ PER COACCIONS i AMENACES A DIVERSOS PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2106 A MONTJUÏC




El proper dimecres 14 de març a les 10 del matí tindrà lloc en el Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici al coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i al també militant o simpatitzant ultra, José Miguel P.G, pels qui la Fiscalia demana 4 anys de presó. Se'ls acusa de dos delictes de coaccions i amenaces, fetes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc cap els periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País), els quals després de ser insultats i amenaçats, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
Aquest periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepresident del partit, Pedro Chaparro, que estava pendent de judici per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
 
El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a Guillem Sánchez del Periódico amb Jordi Borràs, que no era allà. Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú  va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.
En l'escrit d'acusació contra Juan de Haro i José Miguel P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  José Miguel P.G va intentar fa uns dies arribar a un pacte amb els periodistes denunciants, que no ha estat possible en no presentar-se ni Juan de Haro ni l'advocat d'aquest a l'acte de conciliació.
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha una altra causa judicial oberta per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig. 
 Aquesta tarda de Haro, en confirmar-se la data de celebració del judici ha fet un tuit dient:
"El 14 de marzo se celebrará en Barcelona el juicio por los hechos del pasado 12-O de 2016. Me enfrento hasta 4 años de cárcel por expulsar de nuestro acto a un separatista radical. No conseguirán encarcelar nuestras ideas por mucha represión que haya. ¡La bandera sigue alzada!"



















 




 

dijous, 15 de febrer del 2018

LA MUTACIÓ DE LES CONSIGNES. Analitzo al Periódico com una consigna de l'extrema esquerra ha esdevingut majoritària després de l'1-O, com la utradreta ha imposat les seves a tot l'unionisme i com el ultres han canviat de cop, aparentment, pel que fa al Rei

Més enllà de com evolucioni el procés, un fet a analitzar de l’etapa que viu Catalunya ha sigut la mutació de les consignes en les mobilitzacions en un o altre sentit. Els carrers seran sempre nostres ha sigut omnipresent. Una consigna que corejaven els antifeixistes de Sants als anys 90 quan la manifestació ultra del 12 d’octubre es feia al costat de l’estació de Renfe. Nostàlgics del franquisme es concentraven, davant l’oposició dels grups llibertaris o independentistes que intentaven arribar fins a la plaça, cosa que els antiavalots de la Policia Nacional impedien. Alguns anys hi havia càrregues que donaven pas a barricades i carreres que dilucidaven si aquests carrers eren dels grisos, els nazis o els antifas.

I la consigna va ser assumida, no només per l’extrema esquerra, sinó també per alguns moviments socials. Així, quan anys més tard els Mossos d’Esquadra es disposaven a dissoldre o a apartar activistes que bloquejaven la comitiva judicial que executava un desnonament per impagament de la hipoteca, aquests la corejaven. Per això va resultar paradoxal no només que fos assumida per votants, militants i dirigents gens revolucionaris com els de l’antiga Convergència i Unió, sinó que quan el 2 d’octubre centenars de treballadors de La Caixa, amb camisa i corbata, van tallar la Diagonal en protesta per les carregues, ho van fer cridant el mateix lema.

No menys curiosa ha sigut l’evolució de les consignes en les mobilitzacions contra el procés. Fa cinc anys anys, quan va començar, en la manifestació del 12 d’octubre de la ultradreta a Montjuïc molts manifestants cridaven: Artur Mas, cámara de gas, Juan Carlos de Borbón al paredón. I des de la tribuna els oradors clamaven contra el Rei per haver permès el desmembrament d’Espanya amb l’estat de les autonomies. Però tant els militants de grups com Democracia Nacional que clamaven contra els Borbons a Montjuïc com els d’altres partits ultres com el Moviment Social Republicà (ara vinculats a Somatemps) van mutar en la manifestació organitzada per ells el 22 de setembre, que va acabar davant la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia cantant l’himne de la Benemèrita, que té com a  tornada: Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley. Aquesta consigna va acabar sent corejada en les posteriors manifestacions unionistes i va ser reproduïda en un gag de Polònia.
En l’àmbit unionista hi ha hagut altres mutacions de consignes com España es una y no 51 o Puigdemont a prisión, que inicialment només corejava la ultradreta, i van ser assumides en la multitudinària manifestació del 9 d’octubre. Que consignes pròpies dels que s’ubicaven a l’extrema esquerra (o en algun moviment social) o que les pròpies de la ultradreta hagin sigut assumides pel centre sociològic independentista o unionista, i que la ultradreta hagi mutat cantant Viva el Rey, és una metàfora d’una situació en la qual hi ha poc espai per als matisos i els termes mitjans.
 Llegir al Periódico en català


 

Militantes ultres cridant "Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley... Viva la Guardia Civil" davant la Guardia Civil de Travessera de Gràcia
 

 Xavier Rius, El Periódico, 15-16 de febrero de 2018

 Más allá de cómo evolucione el 'procés', un hecho a analizar de la etapa que vive Catalunya ha sido la mutación de las consignas en las movilizaciones en uno u otro sentido. 'Els carrers seran sempre nostres' ha sido omnipresente. Una consigna que coreaban los antifascistas de Sants en los 90 cuando la manifestación ultra del 12 de octubre se hacía junto a la estación de Renfe. Nostálgicos del franquismo se concentraban, a lo que respondían grupos libertarios o independentistas que intentaban llegar hasta la plaza, algo que los antidisturbios de la policía nacional impedían. Algunos años había cargas que daban paso a barricadas y carreras que dilucidaban si esas calles eran de los grises, los nazis o los'antifas'.
Y la consigna fue asumida, no solo por la extrema izquierda, sino también por algunos movimientos sociales. Así, cuando años más tarde los Mossos d’Esquadra acudían a disolver o apartar a activistas que bloqueaban la comitiva judicial que ejecutaba un desahucio por impago de la hipoteca, éstos la coreaban. Por ello resultó paradójico no solo que fuera asumida por votantes, militantes y dirigentes nada revolucionarios como los de la antigua Convergència i Unió, sino que cuando el 2 de octubre cientos de trabajadores de la La Caixa, con traje y corbata, cortaron la Diagonal en protesta por la cargas, lo hicieron al grito de la misma.

Sin medias tintas


No menos curiosa ha sido la evolución de las consignas en las movilizaciones contra el 'procés'. Hace cinco años años, cuando empezó, en la manifestación del 12 de octubre de la ultraderecha en Montjuïc muchos manifestantes gritaban: "Artur Mas, cámara de gas, Juan Carlos de Borbón al pa…". Y desde la tribuna los oradores clamaban contra el Rey por haber permitido la desmembración de España con el estado de las autonomías. Pero tanto los militantes de grupos como Democracia Nacional que clamaban contra los Borbones en Montjuïc como los de otros partidos ultras como el Movimiento Social Republicano (ahora vinculados a Somatemps) mutaron en la manifestación organizada por ellos el 22 de septiembre, que acabó ante el cuartel de la Guardia Civil de Travessera de Gràcia cantando el himno de la Benemérita, cuyo estribillo es: “Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley”. Esta consigna acabó siendo coreada en las posteriores manifestaciones unionistas y fue reproducida en un gag de 'Polònia'.

En el ámbito unionista ha habido otras mutaciones de consignas como 'España es una y no 51' o 'Puigdemont a prisión', que inicialmente solo coreaba la ultraderecha, y fueron asumidas en la multitudiaria manifestación del 9 de octubre. Que consignas propias de quienes se ubicaban en la extrema izquierda (o en algún movimiento social) o que las propias de la ultraderecha hayan sido asumidas por el centro sociológico independentista o unionista, y que la ultraderecha haya mutado cantando "viva el rey", es una metáfora de una situación en la que hay poco espacio para los matices y términos medios.

Leer en castellano en El Periódico




dimarts, 13 de febrer del 2018

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ABSOL L'EX SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I ALS EXREGIDORS DE VIC I OLOT, J.C.FUENTES I NACHO MULLERAS DEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A JOSEP ANGLADA. No considera demostrada la versió de l'advocat Fc Bueno en no haver-se aportat les gravacions complertes del que es va dir en les dues trobades on se li hauria demanat la seva participació per emborratxar al fundador de PxC



Joan Carles Fuentes i Josep Anglada amb la seva advocada en sortir del judici

La Secció Cinquena del Penal de l'Audiència de Barcelona, presidida pel magistrat Josep Maria Assalt Vives, ha absolt a l'ex-secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC) i ex-regidor d'Igualada, Robert Hernando, i als ex-regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, del suposat pla per emborratxar i provocar un accident de trànsit a Josep Anglada, fundador i ex-president de PxC, que havia estat  destituït i expulsat del partit vuit mesos abans.

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que sorprenenment va declarar per videoconferència, va explicar que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar que participés l'octubre de 2014 en un pla per tal emborratxar en un dinar o sopar a Tavèrnoles a Anglada, avisar als Mossos d'Esquadra, i fer que, begut, tingués un accident amb el camió d'un romanès que s'hauria contractat. Així s'aconseguiria bé que donés positiu en el posterior control d'alcoholemia, bé que patís lesions o la mort, i així quedaria desacreditat o impedit físicament per tornar-se a presentar a les eleccions municipals de maig de 2015.
En el judici, l'ex-regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, va reconèixer haver dit tonteries i comentaris de com treures de sobre Anglada en els dos dinars que va tenir amb Bueno, però insistí que les gravacions aportades per Bueno, tal con reconeixia l'informe de la policia, eren només fragments descontextualitzats.
La sentència, que avui han rebut els absolts i se m'ha faciliat, després de constatar les males relacions personales i polítiques entre Bueno i Anglada amb els acusats, destaca que "la part acusadora  (Bueno i Anglada) no va demanar , ni en l'escrit d'acusació, ni en el judici, la transcripció, excepte fragments concrets (...) Inclús el testimoni de carga, Francesc Bueno, va manifestar en el judici que no va aportar tota la gravació, quedant en només una hora". I també destaca que Anglada i Bueno "van posar en coneixement de l'opinió pública els fets abans de formalitzar la querella, cosa que va tenir conseqüències negatives pels acusats".
Per tot això la sentència diu que "inclús en el cas que fos certa la versió de Bueno, no podem concluir que els causats tinguessin la voluntat d'atemptar contra la vida i integritat física de Josep Anglada, tampoc considerem provat qui hi hagués un pla concret i seriós per la seva execució". La sentència afirma que "no és inusual que en converses disteses i informals entre interlocutors que tenen confiança es manifestin desitjos, intencions o projectes carents de tota seriositat, allunyats d'una veritable voluntat de ser executat"
I conclou que "no té serietat un pla que consisteix, primer, que Josep Anglada prengués de forma voluntària alcohol, amb afectació del bé jurídics de la seguretat vial,  que aquest conduís el seu automòbil i es trobés amb un camió,  portat per una persona concertada amb diners- que el fes fora de la carretera  i els Mossos d'Esquadra, alertats anteriorment pels acusats,  li fessin un control d'alcoholemia que donaria positiu (...) D'altra banda, partint de la suposició que Josep Anglada tingués el costum de beure alcohol en excés, n'hi havia prou amb aconseguir que se li fes el control d'alcoholemia per així aconseguir el descrèdit polític".
La sentència absolutòria declara costes d'ofici (que cada part pagui el seu advocat), rebutjant la petició dels acusats que s'imposés el pagament de totes les costes a Josep Anglada.   

     Nacho Mulleras en sortir del judici
    Fuentes, Hernando i Mulleras

divendres, 9 de febrer del 2018

APLAZADO EL DESALOJO DEL HOGAR SOCIAL MADRID DEL EDIFICIO DEL "BANCO DE MADRID" QUE OCUPARON EN ABRIL. Ésta es su sexta sede desde el verano de 2014. El operativo policial a la hora anunciada y decretada por el juez, constaba sólo de dos furgonetas y es posible que se realice con muchos más efectivos sin previo aviso


El desalojo del ultra "Hogar Social Madrid" de la que es su sede ocupada desde abril de 2017, en un antiguo edificio del desaparecido "Banco de Madrid", en la plaza Margaret Thatcher, junto al Paseo de la Castellana, que el Juzgado Penal 34 había decretado ejecutar para la mañana de hoy viernes, ha quedado aplazado. Pese a que sólo había medio centenar de manifestantes en la puerta, además de un indeterminado número de activistas  en el interior. La comitiva judicial, acompañada únicamente de una docena de efectivos -dos furgonetas- de Unidad de Intervención Policial, ha decidido suspenderlo temporalmente. También había en la cercanía agentes del Grupo XXX (30) de la Brigada Provincial de Información, dedicado a investigar grupos radicales y de ultraderecha,
Personalmente creo que ha sido una estrategia para formalizar dar cumplimiento a la orden del juez el día y la hora dictada, però que el desalojo real se realizará ahora sin previo aviso próximamente, evitando así tener manifestantes en la puerta.  El Juzgado de lo Penal 34 de Madrid condenó en noviembre de 2017 a los miembros del llamado Hogar Social por un delito de usurpación de bien inmueble a una pena de tres meses de multa, y al desalojo del edificio, propiedad ahora de la Banca Privada de Andorra. 


Los miembros del HSM, que alojan y dan alimentos a españoles necesitados -no a inmigrantes, ni a españoles de origen extranjero nacionalizados- ocuparon este edificio tras ser desalojados en marzo del año pasado del palacete en el que vivió Millán Astrall, propiedad del Ministerio de Defensa, antigua sede de la Asociación de Militares Mutilados.
El llamado Hogar Social Madrid es, hoy por hoy, tal vez el único proyecto sólido y expansivo de la ultraderecha española, sea callejera, política o asociativa, que ha  vivido un fuerte retroceso los últimos años tras los fracasos de las pasadas eleciones municipales de mayo de 2015  y las europeas de mayo de 2014, en las que dividida planteó un discurso franquista y ultracatólico. 
Quizás sólo Democracia Nacional en Cataluña es el único otro grupo que está teniendo ahora un cierto crecimiento, algo que ha conseguido gracias al rechazo al "Procés" independentista. 
La España en Marcha, que en su día aglutinó a Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange-FE, Nudo Patriota y el Movimiento Católico Español ya no existe, y la Federación Respeto, formada por Plataforma X Catalunya, España 2000 y, el de hecho inactivo, Partido X la Libertad, está por ver si conseguirá resarcirse del batacazo que estos grupos sufrieron en las pasadas elecciones muncipales que se hundieron en Catalunya y Valencia, creciendo sólo España 2000 en algunos nunicipios del llamado Corredor de Henares. 
En este contexto de hundimiento y luchas internas surgió el Hogar Social Madrid y el ya desaparecido Hogar Social Zaragoza, coincidiendo con la ruptura, división y en la pràctica, desaparición, del neonazi o nacional-revolucionario Movimiento Social Republicano (MSR), grupo que oficialmente anunció su disolución hace unos días.  Y  el verano de 2014 algunos exmilitantes del MSR, como la misma Melisa Domínguez Ruiz, junto con miembros de otros grupos como Falange y, sobretodo, Alianza Nacional y miembros o seguidores de los Ultras Sur idearon o se sumaron más tarde a este proyecto para implantar en España algo parecido a la Casa Pound italiana o a la ayuda a "griegos autóctonos" de Amanecer Dorado, que ya pretendió sin éxito entre 2012 y 2015 en Barcelona el desaprecido Centro Militia o Casal Tramuntana, y poco después el Hogar Social Rafael Casanova
Liderado por Melisa Domínguez Ruiz, con un núcleo dirigente de no más de cinco o seis personas, y la asesoria y ayuda legal y económica de diversos abogados, empresarios y militantes ultras desencantados, se ha consolidado el HSM pese a los cinco o seis desalojos que ya ha padecido. Su principal acción es la recogida y reparto decomida para "españoles de pura cepa necesitados", alojando a algunos en su sede. Y con un discurso antisistema contra los bancos y la casta política, similar en algunos aspectos a Podemos o a la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, ha realizado diversas acciones callejeras, si bien se diferencia de Podemos por su visión antagónica sobre la configuración territorial de España, dado que el Hogar Social añora la España franqusita centralista, y por su discurso xenófobo según el cual los extranjeros se estarían aprovechando de los españoles. Su insistencia en utilizar conceptos como "contra la usura" es una reminiscencia de su cercanía  las ideas "sociales" del nacional socialismo alemán.
El HSM ha conseguido movilizar a cerca de mil personas en alguna manifestación, y también se han dado a conocer con acciones islamófobas, como el ataque o protesta con bengalas y botes de humo ante la mezquita de la M-30 el 22 de marzo del año pasado, tras los atentados de Bruselas, o la manifestación ante la sede del PP la noche de la última víctoria electoral de Mariano Rajoy.
 Melisa -o Melissa- Domínguez cuando militaba en el MSR

El liderazgo de Melisa Domínguez, que es criticado por algunos de sus antiguos compañeros de partidos y grupos ultras, que dan detalles de un supuesto afán de protagonismo, y lamentan que intente renegar de su pasado neonazi, recordando que tiene -o tenía- tatuada una esvática en su tobillo. En el programa Equipo de Investigación de La Sexta, emitido hace medio año, se le preguntó por si tenía o no ese tatuaje y ella respondió que no había concedido la entrevista para desnudarse. También critican algunos excompañeros suyos de grupos ultras su énfasis en defender las ayudas sociales sólo para españoles de sangre española, es decir que no considere españoles a los inmigrantes nacionalizados, cuando según afirman muchos ex compañeros suyos, ella es latinoamericana o hija biológica de latinoamericanos.
 Otros, en cambio, pese a reconocer que ésto pueda ser cierto, reconocen su capacidad de lideraje. Y más allá de las críticas a su personalismo o las dudas sobre sus orígenes familiares, de si fue dada o no en adopción tras nacer, o sus tatuajes, en distintos ámbitos y círculos de la ultraderecha, se piensa en ella para un posible liderazgo político en el caso de una futura reconstrucción del espacio político ultra. Pese a que Alianza Nacional perdió buena parte de su miltancia juvenil  hace dos años que se pasó al Hogar Social, esta mañana dando apoyo al HSM frente a la comitica judicial había algún dirigente o exdirigente destacados de Alianza Nacional.
Evolucione como sea la oden de desalojo y del local o edificio que intenten ocupar para continuar con sus actividades, habrá que ver si Melisa Domínguez se lanza a encabezar una hipotética candidatura por Madrid enlas municipales de mayo de 2018.  






dimarts, 6 de febrer del 2018

La Fiscal demana l'absolució dels dirigents de PxC per intentar provocar un accident de trànsit a Anglada. L'acusació demana 9 anys contra Joan Carles Fuentes i Robert Hernando pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i d'atemptat a càrrec públic


Xavier Rius Sant, dimarts 6 de febrer de 2018 
Tot i que l'acusació particular de Josep Anglada ha mantingut en el judici celebrat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona, la petició de 9 anys de presó contra els exregidors de PxC de Vic i Igualada, Joan Carles Fuentes i Robert Hernando, i de 5 anys contra l'exregidor d'Olot, Nacho Mulleras, la fiscal ha demanat l'absolució dels tres acusats. "No sabem si només es volia emborratxar Josep Anglada i que donés positiu en un control d'alcoholèmia o si es pretenia provocar-li un accident".
Per la fiscal, Anglada no ha pogut acreditar si s'havia contractat o no a un sicari amb un camió per provocar-li un accident, ni s'ha demostrat cap pla coherent ni viable. I després d'argumentar que no hi havia temptativa, ni conspiració per fer cap delicte de danys ni d'homicidi, ha afirmat que "el que hem vist avui són les clavegueres de la política, més enllà que sigui reprovable intentar emborratxar algú que ha de conduir".

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que ha declarat per videoconferència, ha explicat que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar la seva participació en un pla per tal d'aconseguir que Josep Anglada, expulsat mesos abans de Plataforma, no pogués tornar a presentar-se a les eleccions municipals de 2015 ni fer un nou partit.

Segons aquest pla, Bueno havia d'emborratxar-lo en un dinar o sopar a El Roquet de Tavèrnoles i quan sortís a mig camí de Vic, toparia amb un camió conduït per un noi d'origen romanès a qui s'havia contractat. Llavors, al marge que Anglada resultés amb més o menys ferides, vindrien els Mossos d'Esquadra que li farien un control d'alcoholèmia i donaria positiu. Bueno va gravar la conversa i, després d'explicar-li a Anglada, va tornar a reunir-se amb Fuentes i va rebre un whatsapp del llavors regidor d'Igualada, i Secretari General de PxC, Robert Hernando, que deia: "Ja està tot muntat, tu només has de fer que surti borratxo a l'hora que et diguem". La participació del llavors regidor d'Olot, Nacho Mulleras segons l'acusació era molt menor, i només ha estat jutjat com encobridor.

Joan Carles Fuentes i el seu advocat han retret que les gravacions aportades de les dues trobades amb Bueno no fossin completes, ha reconegut que menjant "tots vam dir tonteries i comentaris en broma sobre treure'ns de sobre Anglada", i ha negat haver dit, com consta a les gravacions "ja tenim el noi romanès i el camió". Per la seva banda Josep Anglada ha declarat que quan Bueno li va explicar el que li proposaven i va sentir la gravació de la primera trobada, tot i que ho va comunicar als Mossos, va creure més oportú que Bueno anés a una segona trobada amb Fuentes i la gravés per tenir més dades d'aquest suposat pla i poder posar una querella per aquests fets contra els que l'havien expulsat de Plataforma.

L'advocada d'Anglada que exercia l'acusació particular, tot i la petició d'absolució de la fiscal, ha mantingut la petició de 9 anys de presó per Fuentes i Hernando pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i d'atemptat a càrrec públic, i de cinc anys per Mulleras. Les defenses dels acusats han demanat l'absolució i que es condemni a pagar les costes del judici a Josep Anglada. Els tres exregidors han lamentat en el torn d'última paraula que per culpa d'aquesta denúncia d'Anglada cap a ells, la seva carrera política va resultar molt perjudicada.
 J.C Fuentes, Robert Hernado i Nacho Mulleres en començar el judici
 Fuentes responent als mitjans en acabar el judici. Anglada darrera
 Nacho Mulleras satisfet davant la premsa
 Josep Anglada en acabar el judici

UNITAT CONTRA EL FEIXISME D'OSONA I ALTRES GRUPS RECULLEN DINERS PER PAGAR LES MULTES D'UNA MANIFESTACIÓ CONTRA PxC DE 2012

 
 Imatge d'aquell dia
El 22 d'abril de 2012 en protesta de la Diada del partit que Plataforma per Catalunya celebrava al parc vigatà de la Bassa dels Hermanos, diverses entitats i associacions de Vic i altres municipis van organitzar una manifestació de rebuig a PxC de rebuig que va acabar davant d'on feia el seu acte el partit xenòfob. La manifestació antifeixista no es va comunicar al Departament d'Interior, cosa que va motivar que quatre dels participants van ser considerats organitzadors i  van ser multats a pagar 1.500 euros, sanció que van recórrer. Un dels multats va demostrar que aquell dia no era a Vic, i se li va retirar la multa. A més, UCFR va recollir 655 autoinculpacions en suport a les encausades. Ara, set anys després els altres tres activistes han perdut definitivament el recursos i hauran d'abonar les multes.  
Per tal de cobrir-ne les despeses de forma col·lectiva, diverses organitzacions de l'esquerra independentista d'Osona i el Ripollès, juntament amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d'Osona, han iniciat una campanya per recollir l'import i difondre el cas. La campanya #SolidaritatAntifeixistes ha habilitat un número de compte per recollir donatius econòmics i organitzarà actes en diverses poblacions com Vic i Manlleu.
Imatge d'aquell dia
En aquella manifestació no comunicada hi van participar unes dues-centes persones i en arribar a la Bassa dels Hermanos, quatre furgonetes de mossos dels ARRO els va impedir el pas. Van haver-hi crits i insults entre els dos grups, però no es va produir cap agressió.




diumenge, 4 de febrer del 2018

250 PERSONES A LA MANIFESTACIÓ DE MANRESA CONTRA "L'ADOCTRINAMENT A LES ESCOLES", CONVOCADA DE FET PER LA ULTRADRETA. Hi ha hagut una concentració antifeixista de rebuig, i els dos grups s'han trobat a la plaça Major, separats per un important desplegament de mossos



Jaime Vicern (DUE), Albert Bruguera (DN), l'exdiputat de C'S A.Robles, J.Alsina (Somatemps) i A Marichalar, a la capçalera de la manifestació

Unes dues-centes cinquanta  persones han participat aquest  migdia a la manifestació espanyolista convocada per Democracia y Unidad Española que, sota el lema "contra l'adocrinament de l'escola catalana", ha recorregut Manresa des de l'Avinguda Universitària fins a la Plaça Major i l'ajuntament.
La manifestació, acompanyada d'un important desplegament policial,  s'ha fet sota la pluja sense incidents destacables, més enllà d'algun enfrontament verbal amb alguns veïns que tenien estelades penjades al balcó i amb algun vianant que els ha dit "fatxes" o ha fet crits d'independència. Des d'una hora abans, a les onze, els antifeixistes han fet a la plaça Sant Domenec una concentració-xocolatada antifeixista.
La manifestació anava encapçalada per una pancarta amb el lema "No al adoctrinamiento en las escuelas. Som catalans i espanyols", portada per l'ex diputat de Ciutadans, Antonio Robles, el dirigent de Somatemps, Josep Alsina, el de Democracia Nacional, Albert Bruguera, l'impulsor de Democracia y Unidad Española, Jaime Vizern,  i per l'excunyat de la Infanta Helena, Álvaro de Marichalar. I tot el servei d'ordre, organització i megafonia l'han fet militants de Democracia Nacional.

La seguretat i megafonia de l'acte ha estat gestionada per militants de Democracia Nacional. Les inscripcions de les ungles de la que portava la megafonia ha generat comentaris a la xarxa.
  



 Jaime Vizern i Albert Bruguera

Si bé els la majoria consignes eren contra el suposat "adoctrinament" de l'escola catalana, també se n'han fet contra la independència i contra Puigdemont  com "vuestro presidente es un delincuente" o "no está lloviendo, es Puigdemont que está llorando". També s'han fet crits per la llibertat de veí de Balsareny, Raul Macià, que es va donar a conèixer fa tres mesos per arrencar estelades i retols de "municipi per la independència" mentre estava en règim de semi-llibertat en tercer grau, per una condemna aliena a política, i que ha tornat a ingressar a la presó de Lledoners. Abans de començar la manifestació s'ha guardat un minut de silenci pel veterà de la División Azul, Fernando Quintilla Manresa, actiu membre de l'extrema dreta i les entitats d'excombatents, mort recentment.

 "Resiste el Pont de Vilomara"







Quan la marxa ha arribat a la Plaça Major davant l'ajuntament, els esperaven uns dos-cents antifeixistes darrera d'un cordó policial d'agents i una dotzena de furgonetes de la BRIMO i l'ARRO, fent impossible el contacte entre els dos grups. Entre els manifestant antifeixistes del costat de l'Ajuntament hi havia el regidor del PSC, Felip Gonzàlez i els tres de la CUP, Gemma Tomàs, Jordi Garcés i Jordi Masdeu.
Llavors, a la banda contraria de la plaça hi ha hagut uns breus parlaments. El dirigent de l'entitat ultra  Somatemps, Josep Alsina ha dit que "no volem la independència ni un país nou. Volem la Catalunya de sempre, perquè catalanitat és hispanitat". Per la seva part Álvaro de Marichalar ha afirmat que "hem de netejar les institucions dels que les han embrutat, i a les escoles s'ha d'explicar la veritat, que catalans, bascos, gallecs i castellans van fer fa cinc segles el primer gran imperi que ha conegut la història".  El professor Anonio Jimeno, autor d'un estudi sobre el suposat adoctrinament catalanista dels llibres de text ha denunciat l'adoctrinament i ha demanat que a les escoles no hi hagi símbols polítics. també ha denunciat la suposada manipulació a les escoles l'exdiputat de Ciudadanos, Antonio Robles. Per últim el responsable de Catalunya de Democracia Nacional, Albert Bruguera ha afirmat que "els independentistes ens rebutgen per sentir-nos espanyols" i ha criticat als mestres i als mitjans de comunicació.   


  
 Els antifeixistes a una banda
                             Josep Alsina de Somatemps, fent el seu parlament
 Albert Bruguera
L'ex diputat de C'S, Antonio Robles 
 Álvaro de Marichalar