Xavier Rius Sant

Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)

dijous, 29 d’abril del 2021

ADÉU A LES VEGUERIES. la Generalitat va dir fa un mes que la desescalada en la que ara estem segurament no seria ni per municipis, ni comarques, ni per zones sanitàries. Potser seria per vegueries. Un divisió administrativa medieval recuperada l'any 1937

                                                    


Xavier Rius Sant, 29 d'abril de 20121, NacióDigital-NacióManresa

Una de les conseqüències de l'any llarg que portem de restriccions de mobilitat i confinaments canviants, és l'exercici mental de conèixer les divisions territorials administratives de Catalunya, de vegades aplicades amb sentit comú, de vegades amb una literalitat que per persones que viuen o treballen en terra de frontera, es veien abocats infringir la normativa si posaven un peu fora de casa en direcció equivocada.

Vaig treballar més de vint anys de professor de geografia i història i ciències socials a centres públics de primària i secundària de la segona ciutat de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, i m'adonava que molts alumnes i moltes famílies no tenien clar que vivien en una ciutat diferent a Barcelona. L'expressió "aquesta tarda anem a Barcelona" era utilitzada amb el mateix sentit per un veí de Collblanc d'una banda de la Riera Blanca que administrativament era barri de Sants de Barcelona, que pels de l'altra que eren de L'Hospitalet. Vaig treballar molts anys al barri de Pubilla Cases i Can Vidalet, que alguns carrers fan de separació amb Esplugues, i si preguntaves als alumnes i fins i tot a alguns professors, a quina comarca estaven, et deien al Baix Llobregat, quan L'Hospitalet pertany al Barcelonès. Pau Vila va fer la divisió de comarques preguntant a cada poble on anaven a mercat, i ara potser la pregunta seria a quina zona comercial va la majoria els dissabtes. 

Mentre a la resta d'Espanya es confinaven per províncies, a Catalunya ho vam fer per zones sanitàries. I aquí es van trobar alguns que la seva zona no coincidia ni amb la comarca ni la província. Per exemple part nord del Maresme pertany a la zona sanitària de Girona. Després ens van confinar per comarques i el Moianès, comarca nova i petita, s'adonava que per comprar uns texans o unes sabatilles esportives o un telèfon mòbil, s'havia de buscar l'excusa d'anar al metge o per alguna gestió a Vic o Manresa i aprofitar-ho. I quan fa onze mesos permetien sortir a caminar o fer esport dins del municipi, a pobles com Navarcles o l'Estany, descobrien que a la que caminaven un quilòmetre, ja havien sortit del municipi i podien ser multats. Resultava que aquell bosc i camps "nostres" on tota la vida s'hi ha anat moltes tardes a passejar, ja no eren nostres. No sé com s'ho feien a Badia del Vallès, amb una extensió de 0'9 km2, si demanaven ajuda al seu veí universal, Antonio Díaz, el Mago Pop, per desafiar les lleis de l'espai sense creuar la frontera que tenien al darrera dels contenidors d'escombraries. 

Al mes de juny es van agrupar en una les tres zones sanitàries de l'Àrea de Barcelona, és a dir des de Sitges fins a mig Maresme, i els dos Vallesos, descongestionant l'àrea urbana continua barcelonina. Els que estem federats, com jo en un grup de muntanya hi han hagut monuments que ens podíem moure per fer esport per tot Catalunya i altres que només pel municipi o la zona sanitària. Amb l'últim confinament comarcal, si no t'entrenaves per una competició oficial, no es podia sortir de la comarca. I els ciclistes de Barcelona col·lapsaven la carretera de Vallvidrera, anant després cap el Tibidabo, tornant per l'Arrabassada, generant-se unes situacions d'absoluta perillositat amb els vehicles i gent caminant pels vorals. I les imatges de les platges de Barcelona abarrotades parlaven per sí soles. El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no es cansava de demanar que s'obrís Barcelona i es pogués anar a les platges del Prat, Castelldefels i Gavà que estaven buides. 

 

El Govern de la Generalitat va dir fa un mes que la desescalada en la que ara estem segurament no seria ni per municipis, ni comarques, ni per zones sanitàries, ni per províncies. Potser seria per vegueries. Un divisió administrativa medieval recuperada a finals de l'any 1937, després de derogar les nou regions aprovades el 1936, de les que la Catalunya Central amb Manresa com a capital era la setena, i d'aquí ve el nom del dirari Regió 7. El Parlament de Catalunya va recuperar les vegueries amb una llei de 2010, modificada l'any 2017, que mai s'ha aplicat, i en part congelada per la sentència de l'Estatut. Divisió que tampoc correspon a la divisió administrativa actual de la Generalitat, que fa que un docent o la família d'un alumne que ha de fer una gestió al Departament d'Ensenyament, si treballa o estudia a Centelles ha d'anar a Manresa, però si ho fa a Aiguafreda ha d'anar a Mataró.

Un servidor que tinc fama de friki dels mapes, aquest any molta gent em preguntava si l'endemà o el dissabte podia anar a tal lloc, o per on passar sense sortir de la comarca o divisió vigent aquells dies, i fins i tot per on podia fer-ho, fent trampes. Reconec que més enllà que a mi el carnet de premsa m'ha permès una relativa mobilitat, havent de fer sovint el full d'autorresponsabilitat, algunes vegades mirant el mapa, em recordava a mi mateix l'any 1997 a la Bòsnia dividida en tres zones o el 1999 i 2000 a Kosovo, mirant per on havia de passar per no creuar les línies o creuar-les on hi hagués un checkpoint fàcil de creuar. Ara pensava que m'hauria d'estudiar les vegueries, tot i que en meu entorn crec que seria molt fàcil i en tindria prou amb la de Barcelona i la Catalunya Central, amb el Moianès a la Catalunya Central, sent terra de frontera.



 

Publicat per Xavier Rius Sant a 12:56 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: articles, artículos, Bòsnia, confinament, Covid, COVID-19, digital, estat d'alarma, Kosovo, Manresa, Moianès, Nació, NacióDigital, NacióManresa

dimecres, 28 d’abril del 2021

EMOCIONS i BALES A MADRID. Analitzo al Punt Avui la "Batalla de Madrid" i el debat de com informar i tractar a la ultradreta

 

El Punt Avui, dimecres 28 d'abril de 2021

Xavier Rius Sant, periodista 

Després del debatus interruptus de divendres a la Cadena SER amb Àngels Barceló, en què Rocío Monasterio posava en dubte l’autenticitat dels sobres amb bales enviats al ministre de l’Interior, a Pablo Iglesias i a la directora de la Guàrdia Civil, la campanya madrilenya i també la política espanyola han entrat en una nova dimensió. Tothom té clar que Madrid s’hi juga ara molt més que la presidència del govern autonòmic. I en vista de com va acabar el debat de candidats, s’aixequen moltes veus que retreuen als periodistes i als grups de comunicació certa responsabilitat per no haver fet, suposadament, el debat de com s’ha d’informar de la ultradreta, com s’han de tractar els discursos d’odi i com s’han de gestionar els missatges a l’estil de Trump, com els que fa la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso.

Els mitjans han d’evitar que siguin els ultres els que marquin l’agenda i els temes de debat. Però el problema és que, amb les seves provocacions, com hem vist a Madrid, la ultradreta pot ser capaç no sols de marcar l’agenda informativa, sinó també la política. Hi ha líders ultres que tenen una capacitat dialèctica que de vegades es menja l’entrevistador, atès que aquests líders, sobretot en mitjans que no els són afins, perceben qui fa l’entrevista o qui dirigeix el debat com un rival al qual contradir, desarmar i derrotar. I de vegades ho aconsegueixen. Evidentment, algunes mentides es poden desmentir, si no en el mateix moment, sí amb posterioritat, com les dades sobre les suposades pensions que cobrarien els menors estrangers no acompanyats. Però d’altres, sobretot quan es tracta d’un to desafiador, una gestualitat o insinuacions, són difícils de rebatre des de l’argumentació lògica i la veritat de les dades. Perquè la ultradreta sempre apel·la a les emocions, i alguns d’aquests líders saben com i quan ho han de fer.

Sí que hi ha mitjans digitals o a la xarxa, o alguna televisió, que poden difondre discursos d’odi i populistes plens de fake news. Però acostumen a ser mitjans privats escorats cap a la dreta o el sensacionalisme. Ho vam veure fa un any, quan alguns donaven oxigen a les teories conspiratives sobre la pandèmia. No té sentit preguntar-se si s’ha de convidar o no els líders dels partits parlamentaris ultres als debats de les televisions públiques durant la campanya, de la mateixa manera que, en una crònica escrita o televisiva sobre la discussió d’una proposta en qualsevol parlament o ajuntament, també s’ha d’informar del que defensa i el que vota un partit ultra, perquè probablement els vots d’aquests diputats o regidors seran clau perquè s’aprovi o es rebutgi. Passava en ajuntaments de Catalunya fa uns anys, quan Plataforma tenia 67 regidors, i els seus vots en molts municipis eren determinants perquè una proposta guanyés o perdés.

Comparem Vox amb el tractament que rep Le Pen a França i el cordó sanitari. Però entre Vox i Le Pen hi ha una diferència substancial. L’element nuclear de la irrupció de Vox no és el no a la immigració. És la defensa de la unitat d’Espanya i d’una Espanya totalment centralista. Per això, el PP i Ciutadans van legitimar Vox a Andalusia fent-lo soci des del primer minut. I aquí Vox i sectors del PP i els seus votants tenen el joc a favor, perquè Felip VI va legitimar el 3 d’octubre l’“A por ellos!”. La gent no vota Vox pel seu rebuig a la immigració i al matrimoni homosexual. Vota Vox perquè amb Catalunya té les coses clares, en contraposició amb els dubtes de Rajoy, que va ser derrotat l’1 d’octubre quan hi va haver urnes i paperetes. La gent vota Vox perquè creu que Pedro Sánchez ha pactat amb els “separatistes catalans” i els “bolivarians” de Podem.

I un últim apunt. A Madrid viuen una estratègia de tensió que a Catalunya va començar Ciutadans, quan deia que hi havia un enfrontament civil que trencava famílies i els nens eren castigats a l’escola perquè jugaven en castellà. Ho va fer, primer, Inés Arrimadas i, després, Cayetana Álvarez de Toledo des del Congrés. Veient la batalla de Madrid, el que fan i diuen Ayuso i Monasterio crec que les supera.

 Llegir al Punt Avui

        



Publicat per Xavier Rius Sant a 8:21 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 4 de mayo, 4M, amenaces, amenazas, Àngles Barceló, balas, bales, cartes, Díaz Ayuso, elecciones, eleccions, Isabel, Madrid, Rocío Monasterio, Vox

dilluns, 26 d’abril del 2021

AMENAZAS DE MUERTE ULTRAS. La consecuencia de que PP y C'S normalizaran a Vox como partido de gobierno para salvar España, y de criminalizar con mentiras al independentismo, normalizado el "A por ellos" también por el Rey, y deslegitimado al Gobierno de izquierdas acusado de pactar con independentistas (y terroristas), es normal que surjan lobos solitarios que amenacen de muerte para "salvar" España. ¿Pasará en la Puerta del Sol como en el Capitolio si gana la izquierda el 4-M?

 


Los gravísimos hechos ocurridos en Madrid los últimos días, con una candidata a la presidencia de la comunidad, Rocío Monasterio, vertiendo un desacomplejado discurso de odio y cuestionando la veracidad de las cartas con amenazas de muerte a Pablo Iglesias, al Ministro del Interior y a la Directora de la Guardia Civil, que han continuado hoy con una nueva carta amenzadora a la ministra, Reyes Maroto, son la consecuencia de la legitimación del "a por ellos!" que hizo la derecha española con el aval del discurso del Rey del 3 de Octubre. También de la legitimación y  aceptación como partido socio de gobierno que el PP y Ciudadanos hicieron de Vox desde su irrupción en Andalucía en diciembre de 2018, y de la deshumanización del independentismo y de los independentistas, gracias a cuyos votos Pedro Sánchez desalojó de la Moncloa a Mariano Rajoy.

Ante una nula capacidad de parte de bastantes medios y de la derecha de entender qué pasaba en Cataluña, legitimando mentiras como que aquí se castiga a los niños en las escuelas por hablar en español, y equiparando independentismo con nazismo y terrorismo, se deshumanizó un movimiento político y social que guste o no, comparte la mitad de la sociedad catalana. Y el Partido Popular con dirigentes como Cayetana Álvarez de Toledo, que competía en demagogia, crispación y mentiras con Inés Arrimadas, normalizó que se calificara de pro-terroristas a los independentistas catalanes. Lo he dicho muchas veces, la ultraderecha en España no tienen como epicentro principal de su discurso ni a los inmigrantes ni a las instituciones europeas. El fundamento de su ser es la defensa acérrima de la unidad de España y su incapacidad de entender la diversidad de pueblos y lenguas (España es una, no cincuenta y una) y de entender o comprender el porqué de las legítimas aspiraciones de quienes com más o menos apoyos no quieren continuar siendo parte de España.         

Con ex dirigentes del PP, como José María Aznar, que sigue creyendo que el verdero autor de los atentados del 11-M fue ETA, y sectores del mismo PP exigiendo más mano dura con Cataluña y Euskadi (abortando si fuera posible la disolución de ETA porque contra ETA luchaban mejor), surgió Vox, que se les permitió crecerse ejerciendo de acusación popular el Tribunal Supremo, donde muchos de sus jueces y fiscales calificaron al indepedentismo pacífico de ser violento, pretendiendo aplicar la misma estrategia que con ETA. 

Una vez deshumanizado y criminalizado el enemigo, resultó que el independentismo dio sus votos en la moción de censura contra Rajoy, que llevó a Pedro Sánchez al gobierno. Gobierno que acabaría siendo de coalición con Podemos. Y la derecha tumpista y determinados medios también deshumanizaron a Podemos al calificarlos de bolivariano y chavista. Repitieron una y otra vez que el gobierno PSOE-Podemos era legal pero ilegítimo.   

Y en Madrid hay una presidenta, Isabel Díaz Ayuso, que emula los métodos y el lenguaje de Trump, Bolsonaro y Matteo Salvini, con su eslogan de "comunismo o libertad", su Madrid first, que compite con la dirigente de Voz, Rocío Monasterio, que miente y lo tergiversa todo constantemente. Pero esta competencia de Ayuso con Monasterio no niega que ambas ya han pactado ponerse de acuerdo para gobernar Madrid.

Esta descalificacion del adversario, y la consderación que el gobierno de Pedro Sánchez se sustenta del apoyo de partidos terroristas y separatistas, legitima evidentement que surjan lobos, solitarios o no, que amenacen con balas o cuchillos, como así ha acurrido. Y mientras Vox hace dos años y medio sí tomó en serio la amenaza del vigilante de seguridad y tirador de Terrassa, Manuel Murillo, que pedia ayuda por Whastapp para matar a Pedro Sánchez, y Ortega Smith conminó a la dirigente de Vox de Sabadell que le informó de los Whatsapps, de denunciarlo a los Mossos d'Esquadra, ahora Rocio Monasterio cuestiona la autencidad de las amenazas. Y de la mano de Díaz Ayuso incedia e intoxica como Trump, quien por cierto acabó lanzando a sus hooligans a asaltar el Capitolio. Esta es la consecuencia de la toma de partido del rey Felipe VI, de la radicalización del PP y de la normalización como partido patriota de gobierno de Voz. Esperemos que si el 4-M ganan en Madrid las izquierdas nadie se crea legitimado para asaltar su Capitolio. Porque en las redes y digitales salvadores de España ya se insinua que puede haber pucherazo con  una imposible amnipulacióndel voto por correo, y en la redes se dice que el PSOE repetirá lo que ocurrió el 11M para desalojar a Aznar de la Moncloa. Quienes dicen o insinuan eso, siguen creyendo que las bombas de los trenes las puso ETA.       




Publicat per Xavier Rius Sant a 20:20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: amenazas de muerte, Isabel díaz Ayuso, Madrid, Pedro Sánchez, terrorismo, Vox

diumenge, 25 d’abril del 2021

Entevista al Diari de Sabadell sobre els discursos d'odi com evitar i sancionar els insults racistes o homòfobs


 Llegir a la web del Diari de Sabadell

Publicat per Xavier Rius Sant a 18:21 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Albert Acin, LGTBI, maricon, maricón, Nemanja Ubovic, Víctor Gutiérrez, Waka

dijous, 22 d’abril del 2021

LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL DESESTIMA EL RECURSO DE ALZADA CONTRA LA PROCLAMACIÓN DE LA CANDIDATURA DE FALANGE 4M, SIN ENTRAR A ANALIZAR SI DOS DE SUS MIEMBROS ESTÁN INHABILITADOS, ALEGANDO QUE EL RECURSO LO HA PRESENTADO POR UNA ENTIDAD NO LEGITIMADA AL NO SER NINGÚN PARTIDO NI CANDIDATURA

La Junta Electoral Central ha acordado hoy desestimar el recurso de alzada interpuesto  por la asocición de abogados DRETS, contra la proclamación de la candidatura unitaria de las dos Falanges, encabezada por Manuel Andrino Lobo, y con Jesús Fernando Fernández Gil de número 8, ambos condenados e inhabilitados por la sentencia firme de Blanquerna, al enetender que DRETS no esá legitimado para recurrir la proclamación d ela candidatura.

 

 



                  

Publicat per Xavier Rius Sant a 23:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 4 de mayo, 4M, blanquerna, candidatura, condenados, de als JONS, FE, inhabilitados, inhabilitats, Jesús Fernando Fernández, La Falange, Madrid, Manuel Andrino Lobo

dimecres, 21 d’abril del 2021

L'ARMADURA DEL REI, Un llibre necessari per conèixer l'abast del buidatge d'arques públiques fet per la familia reial durant dècades, amb la complicitat o silenci de la classe política i l'autocensura dels mitjans. Ho explico al Triangle

 


El Triangle, 21 d'abril de 2021  

 Xavier Rius Sant, periodista

Leer el artículo en castellano en el Triangle

Aquest no és un llibre contra la monarquia. Aquest és un treball periodístic exhaustiu que revela com i qui va forjar la cuirassa que va blindar Joan Carles de Borbó durant dècades”. Així comença el llibre L’armadura del rei, d’Albert Calatrava, corresponsal de TV3 a Madrid, Eider Hurtado, d’Euskal Telebista, i , de Público, editat en català per Ara Llibres, i en castellà per Roca Editorial. Un extens i profund treball d’investigació sobre la desacomplexada manera d’enriquir-se del rei Joan Carles, que comença a costa de comissions milionàries en la compra del petroli que arribava a Espanya, continua amb el buidatge de les arques públiques, de comissions cap a la seva persona d’obres i infraestructures que empreses espanyoles feien a Espanya o a l’altra punta del món, o de donatius de les monarquies de l’Orient Mitjà. Un rei que es creia intocable, i que en la seva caiguda accelerada pels culebrons amorosos amb Corina, la cacera a Botswana i la investigació judicial a Suïssa, sembla que no té cap mena de sentiment de culpabilitat.

Joan Carles no entenia que el jutge Castro investigués la infanta i Iñaki Urdangarín pel cas Nóos per unes comissions sense importància. I no entén com Espanya, i fins i tot el seu fill, se li han girat d’esquena, a ell, que ho va fer tot per Espanya i perquè el seu fill algun dia rebés la corona, com així ha estat. Dades, fets i testimonis, que van ser descrits i ordenats per primera vegada com un tot en el reportatge d’Euskal Telebista El virus de la Corona, d’Eider Hurtado, emès també per TV3, dos mesos abans de la fugida del rei.

El llibre no només té la virtut d’ajuntar, explicar cronològicament i relacionar una sèrie de fets, que ja se sabien o s’intuïen sobre el caràcter de depredador de diners del rei emèrit, per més que la immensa majoria dels mortals de l’Estat espanyol no imaginéssim la magnitud del robatori i del saqueig. Que un rei campechano vagi de caceres i tingui amants d’alguna manera l’humanitzava.

 


Però el llibre mostra a base de dades, la magnitud i la impunitat depredadora del rei, si bé en molts casos les fonts d’aquesta confessió col·lectiva, queden en l’anonimat.

Significativa és la petició de deu milions de dòlars que el juny del 1977 fa Joan Carles per carta al xa de Pèrsia, Reza Pahlavi, per tal d’ajudar la dèbil UCD d’Adolfo Suárez, que havia guanyat les eleccions, perquè pogués resistir l’embat del PSOE i PCE, que rebien diners de Willi Brandt, Veneçuela i els països comunistes. Una petició de la qual no sabrà res Adolfo Suárez, perquè la inferioritat econòmica del partit de la UCD era només una excusa per recaptar en benefici propi.

El llibre deixa clar en diversos capítols que la monarquia espanyola se sustenta gràcies a l’ajut i el suport incondicional del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), primer de Felipe González, després de José Luis Rodríguez Zapatero, i ara de Pedro Sánchez. I aborda les dues confirmacions com a rei, del pare i el fill, el 23-F i el discurs del 3 d’octubre. Discurs que va decebre també els monàrquics catalans, que volien que Felip VI oferís una alternativa al conflicte català.

El llibre acaba narrant els últims moviments de Felip VI, com la renúncia als diners de fundacions de les quals és beneficiari, el pensament de Pedro Sánchez i de part del PSOE, que creuen que Felip VI es va equivocar amb el seu discurs del 3 d’octubre. Fet que ha convertit la figura del rei com la principal reivindicació del PP i Vox, amb Abascal acabant tots els actes amb un “¡Viva su majestad el Rey!”.

El llibre parla de la nova armadura que es construeix, no per salvar al rei emèrit, sinó Felip VI, ja que sense el suport del PSOE, que no vol obrir el meló constitucional, la monarquia tindria els dies comptats. Jo aquí discrepo una mica. Gràcies al 3 d’octubre Felip ha aconseguit el suport de bona part de la població espanyola. I si un dia el PSOE obrís el meló, l’opció republicana no tindria forces per consensuar l’alternativa, perquè aniria dividida amb projectes diferents. Uns voldrien aprofitar l’obertura del meló per incloure-hi el dret a decidir de Catalunya i Euskadi, fet que per res del món acceptarien la majoria de dirigents territorials del PSOE.

Així doncs, em permeto afegir a les tesis del llibre que, mentre el conflicte de Catalunya estigui obert, el rei disposarà de la millor de les armadures.


 

   


          

            

Publicat per Xavier Rius Sant a 10:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Albert Calatrava, Ana Pardo Vera, Ara llibres, article, Eider Hurtado, El Triangle, Euskal Telebista, L'armadura del rei, la Armadura del Rey, rei, Roca editorial, Xavier Rius

divendres, 16 d’abril del 2021

La Junta Electoral Provincial de Madrid no considera inhabilitats a Manuel Andrino i Jesús F Fernández, números 1 i 8 de la candidatura de La Falange

                      


Manuel Andrino, al centre, i Jesús Fernado Fernández, darrera

La Junta Electoral de Madrid, tot i la denúncia del col·lectiu d'advocats Drets cap a la llista unitària de La Falange del 4-M, per haver inclòs de cap de llista a Manuel Andrino i en el lloc número 8 a Jesús Fernado Fernández, condemnats en sentència ferma per l'assalt a Blanquerna, no els considera encara inhabilitats i manté la llista per  les eleccions del 4 de maig, tal com es va presentar i proclamar. Llista que tot i anar a nom de Falange Española de la JONS, es conjunta també amb La Falange-FE. De número 1 hi va el cap nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i de 2 al cap nacional de Falange Española de las JONS, Norberto Pico. Avui el Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid publica els canvis a la llista del PP sense Toni Cantó, però no fa cap esmena a la llista de La Falange. I és que la Junta Electoral Provincial va decidir ahir segons l'acord número 27, notificat aquest matí que "no s'acredita que estiguin privats del sufragi per sentència ferma"  

Els condemnats pel cas Blanquerna tenien ordre d'entrada a presó per la setmana passada i la propera  per complir les penes de dos anys i set o nou mesos. Però l'Audiència de Madrid ha suspès de nou l'ingrés en espera de la petició d'indult i del recurs presentat també davant del Tribunal Constitucional per tal que es computi la condemna per dos delictes diferents: interrompre un acte públic i desordres públics, per separat, i així beneficiar-se de no haver d'entrar a presó en ser penes menors a dos anys.  

Norberto Pico

Segons m'ha dit Norberto Pico el compliment de la condemna, inclosa la pèrdua de dret al sufragi passiu està suspès pendent de diversos recursos. Aquest garantisme de l'Audiència de Madrid contrasta amb el tractament als presos independentistes, tant pel fet que el seus recursos no van suspendre l'ingrés a presó com que es va impedir que Oriol Junqueres exercís el seu dret de prendre possessió de l'acta d'eurodiputat.

                                                          





 


Publicat per Xavier Rius Sant a 10:34 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: blanquerna, de la Jons, elecciones, española, Falange, Madrid, Manuel Andrino, Norberto Pico

dissabte, 10 d’abril del 2021

Vox celebra telemáticamente su Asamblea General Ordinaria a causa de la pandemia. En el fondo no cambia la toma de decisiones dado que las votaciones ya se realizaron en las anteriores con votación telemática, sin poder presentar enmiendas y leídos los resultados se aprobaban por aclamación a la búlgara

        

                  



A causa de la pandemia Vox ha celebra hoy sábado 10 de abril la Asamblea General Ordinaria de 2021 a la que han asistido físicamente sólo los miembros del Comité Ejecutivo Nacional (CEM) y con otros cargos del partidos coenecatos por videoconferencia. De hecho poco ha cambiado en comparación con anteriores asambleas generales, dado que en las tres anteriores ya se aprobaron los puntos sometidos a votación por aclamación a la búlgara, tras votación telemática realiuzad los días anteriores, con uns sitema que no permitía proponer ni defender enmiendas las votaciones que se hicieron por vía telemática los dias anteriores, más allá que sí se permitiera la presencia de afiliados para escuchar los paralmentos de Santiago Abascal, Javier Ortega Smith.   

                              


Publicat per Xavier Rius Sant a 12:17 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Asamblea Genaral Ordinaria, Javier Ortega Smith, Santiago Abascal, Vox

divendres, 9 d’abril del 2021

L' associació d'advocats DRETS, impugna davant la Junta Electoral de Madrid i la Junta Electoral Central la candidatura de La Falange en tenir de número 1 i número 8, dos condemnats per Blanquerna amb sentència ferma de presó i inhabilitació

 

(Actualitzat: La Junta Electoral Central desestima el recurs en considerar que DRETS no està legitimar per interposar-lo)

L'associació d'advocats Drets  ha impugnat davant la Junta Electoral Provincial de Madrid i de la Junta Electoral Central la candidatura de Falange Española de las JONS, llista conjunta de FE-JONS i La Falange-FE, en tenir de candidats en el lloc 1 i 8, a Manuel Andino, i Jesús Fernando Fernández Gil, condemants pel cas Blanquerna amb sentència ferma de presó i inhabilitació, 

En l'escrit presentat es recalca que un dels membre de la Junta Electoral Central, Andrés Palomo del Arco, va formar part de la Sala del Tribunal Suprem que va dictar la sentència condemnatoria i coneixerà la sentència de pesó i inhabilitació.

Els condemnats per Blanquerna tenien ordre d'ingres per aquesta setmana i la propera, però  l'Audiència Provincial ha suspes el seu ingrés en haver presentat nous recursos al Tribunal Constitucional i estar pendents de l'indult.

 



 

 

Imatge del judici

 Jesús Fernando Fernandez i Manuel Andrino

                 



Publicat per Xavier Rius Sant a 21:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: blanquerna, elecciones, eleccions, La Falangem JONS, Madrid, Manuel Andrino

dijous, 8 d’abril del 2021

MOR EL GENERAL JOVAN DIVJAK, EL MILITAR NASCUT A BELGRAT QUE EN ESCLATAR EL SETGE DE SARAJEVO PERPETRAT PER L'EXÈRCIT IUGOSLAU I LES MILÍCIES SÈRBIES, ES POSÀ A LES ORDRES DEL PRESIDENT BOSNIÀ, IZETBEGIVIC, I COMANDÀ LA DEFENSA DE LA BÒSNIA MULTIÈTNICA

 

 



Avui ha mort a Sarajevo als 84 anys, víctima d'un càncer, l'ex general Jovan Divjak, que va ser cap de la defensa de la capital bosniaca entre 1992 i 1995, durant el setge de la ciutat,  segons ha informat l'associació Obrazovanje gradi BiH/Education builds B&H, que ell havia creat.

Divjak, serbi nascut a Belgrad el 1937, en esclatar la guerra de Bòsnia i el setge de Sarajevo l'abril de 1992, enlloc de marxar a les muntanyes per bombardejar la ciutat amb l'Exèrcit Fedrral Iugoslau i les milícies de Radovan Kardzic, es posà a les ordres del president de Bòsnia, Alija Izetbegovic, i organitzà i comandà l'exèrcit multiètnic de Bòsnia Herzegovina. I malgrat la inferioritat de condicions, d'armament i d'aliments, la ciutat aguantà el setge considerat més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna. Del 5 d'abril de 1992 al 29 de febrer de 1996, en signar-se els acords de pau Dayton. Va ser considerat un traïdor per molts serbis, però ell va decidí quedar-se i defensar als veïns de la ciutat on vivia des de feia dècades. 

Acabada la guerra es va jubilar i impulsava aprojectes d'educació a Bòsnia. L´última vegada que el vaig veure va ser  fa set anys, quan Parlament de Catalunya va rebre en un acte molt emotiu el premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau.

A Catalunya hi tenia molts amics dels anys del  Districte 11 en acabar la guerra ,i de Cataluya amb Bòsnia durant el conflicte. Projectes d'ajuda i cooperació de la ciutat olímpica de Barcelona amb la també olímpica de Sarajevo.  




Vídeo del 3 de maig de 1992, quan l'Exèrcit Iugoslau deté al president de Bòsnia, Alija Izetbvegocic, i Divjak aconsegueix amb els cascos blaus de l'ONU el seu alliberament

              

Divjak amb Paqual Maragall, artífex del projecte Districte 11, declarar Bònia distruicte de Barcelona i liderar un projecte internacional de reciostrucció de la ciutat

Lliurament del premi "Constructors de Pau" al Parlament de Catalunya fa set anys

                                                       

 

  Amb Divjak a Sarajevo l'any1999, fa 22 anys. Com passa el temps!


 Sarajevo, seu de les olimpiades d'hivern de 1984

 A sota tuit de l'alcadessa de Sarajevo amb motiu de la seva mort.

A les xares socials avui hi ha molta gent que demana que es posi el seu nom a alguna avinguda de Sarajevo 


 

 

Publicat per Xavier Rius Sant a 21:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Barcelona, Bòsnia, Catalunya, Districte 11, general, Jovan Divjak

dimecres, 7 d’abril del 2021

La Secció 30 de l'Audiència de Madrid suspén l'entrada a presó dels 13 condemnats de Blanquerna que havien d'entrar aquesta setmana i la propera, en espera si el Tribunal Constitucional adment a tràmit el recurs contra el comput de temps de condemna que va fer la Sala Segona del Tribunal Suprem i si se'ls hi concedeix l'indult

 (Actualitzat dijous 8 d'abril, 10 matí: La Junta Electoral proclama candidatura Falange 4-M, amb Andrino cap de llista i un altre condemnat de 8è, en entendre que no estan inhabilitats)

La Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid ha suspés l'ordre d'ingrés a presó dels 13 condemnats de Blanquerna que tenien ordre d'ingrés voluntari per ahir o per la propera setmana per començar a complir la pena de dos anys i set o nou mesos, imposada per la Sala Segona del Tribunal Suprem, en espera de si el Tribunal Constitucional admet o no a tràmit el nou recurs d'empara presentat pel afectats. Aquesta suspensió no afecta al catorzè condemnat, Juan Luis López García de Falange, que està fugit a l'estranger i té una ordre de cerca i captura. 

El motiu del recurs presentat al Constitucional és que segons els advocats dels condemnats, no s'haguessin hagut de computar juntes de cara al compliment o no de penes de fins dos anys de presó,  les dues penes que tenen, una per un delicte d'interrompre un acte públic, de set mesos de presó, i la de desordres públics de dos anys. Si es comptessin per separat, no superarien els dos anys i no haurien d'entrar a presó. Els condemnats també estan a l'espera de l'acceptació o no de les peticions d'indult. 

Així doncs, els 13 ultres vinculats o simpatitzants de La Falange, Alianza Nacional, Democracia Nacional i el desaparegut Nudo Patriota tenen un nou ajornament de la condemna per l'assalt de l' 11 de setembre de 2013 a la seu de la Gneralitat a Madrid.  

 

Pedro Chaparro, Secretari General de Democracia Nacional, recollint ahir a l'Audiència Provincial de Madrid l'ordre d'ingrés a presó, ara suspesa de nou



Manuel Andino, Cap Nacional de La Falange-FE, amb Sergio Reguilón, que havien d'ingresar a presó ahir amb tres falangistes més i s'els hi ha ajornat, sortint de l'Audiència Provincial de Madrid da fues setmanes quan van recollir l'ordre d'ingrés ara suspesa

 


Publicat per Xavier Rius Sant a 22:48 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: blanquerna, Manuel Andrino, Pedro Chaparro

dimarts, 6 d’abril del 2021

LA FISCALIA DEMANA 10 ANYS DE PRESÓ PER L'EX DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, ALBERT BRUGUERA, 6 ANYS PER JUAN DE HARO, I ENTRE 3 i 6 PER ALTRES DOTZE SIMPATITZANTS O MILITANTS DE D.N. PER LA CAMPANYA CONTRA LA MESQUITA DEL CARRER JAPÓ. Els imputa delictes de coaccions, amenaces, lesions i d'incitació a l'odi, la violència i discriminació, d'impedir l'exercici de la llibertat religiosa, fent pintades, inutilitzar la porta, llençar xoriço i begudes alcoholiques a la porta en les múltiples i reiterades protestes que van protagonitzar

 

 

Persiana de l'oratori del carrer Japó durants els mesos de la protesta
                        
Albert Bruguera en una manifestació contra una altra mesquita

 

La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana 10 anys i un dia de presó per Albert Bruguera, ex delegat de Democracia Nacional a Catalunya,  6 anys i 1 dia per l'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, penes de 6 anys per altres tres militants o ex militants de DN, i 3 anys i 1 dia per altres deu, per uns presumptes delictes d'amenaces, coaccions, lesions i incitació a l'odi per motius religiosos, fets entre els mesos de març de 2017 a març de 2018 en el marc de la campanya contra l'obertura d'un oratorio o mesquita al carrer Japó de Barcelona a la Prosperitat al districte de Nou Barris. Campanya iniciada per un veïns a la que s'hi sumà inicialment Plataforma per Catalunya, però  a la que s'hi va sumar poc després Democracia Nacional. També els hi demana inhabilitació, allunyament, diverses multes i 30.000 euros per reparació de danys morals. Actualment ni Bruguera ni De Haro militen activament a Democracia Nacional i ja no tenen cap càrrec.

Segons detalla l'escrit de Fiscalia, els acusats no es van limitar a manifestar-se en contra o participar en les cassolades que es feien, sinó que els hi atribuiens accions d'amenaces i coaccions als membres del centre islàmic, pintades a la porta i persiana, trencament del pany obertura, llençament de xoriço, greix de porc, begudes alcohóliques excrements. Adjunto part de l'escrit d'acusació on hi ha la descripció genèrica.  L'escrit detalla també els fets i dies en que van participar cada un dels acusats i els delictes que els hi atribueix que són tots o alguns des següents: Coaccions tipificat en l'article 171.1-2 del Codi Penal; amenaces greus, article 169.1-2; lesions i maltracte, article 147. 2 i 3; i incitació a l'odi la violència i discriminació per motius religiosos, tipificat en l'article 510 en el apartats 1-A, 3 i 5.  

Juan de Haro en una manifestació. La que toca el timbal també està acusada i Fiscalia li demana 3 anys.

FRAGMENTS DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ: 

                               



 

                        


 


 


 

No incloc la resta de l'escrit on determina la participació de cada un dels quinze en cada fet i data, donat que hi ha les dades personals i no són ex dirigents públics del partit.  


 

Publicat per Xavier Rius Sant a 21:50 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alba, Albert Bruguera, Barcelona, calle japón, carrer Japó, delicte d'odi, Democracia Nacional, DN, fiscalia, islamofòbia, Juan de Haro, mesquita, mezquita, Nou barris, oratoti

diumenge, 4 d’abril del 2021

Manuel Andrino i altres 4 condemnats per Blanquerna haurien d'entrar dimarts a la presó. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo ha aconseguit una nova suspensió. Pedro Chaparro de DN recollirà l'odre d'ingrés demà passat i tindrà 10 dies per ingressar. Tots estan pendents de l'indult que no arriba.Un està fugit a l'estranger. Tot i això encara creuen possible obtenir un nou ajornament en l´últim moment si s'accepten els recursos de súplica o el d'ampara al TC que alguns han presentat

                                               

                               


Manuel Andrino

Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, i altres quatre condemnats per l'Audiència Provincial de Madrid a dos anys i set mesos de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, perpetrat l'11 de setembre de 2013, tenen ordre d'entrar a presó demà passat, dimarts 6 d'abril. Una condemna que ha viscut diversos ajornaments amb diversos recursos que han fet modificar dues vegades la pena imposada. Com no hi hagut una estratègia unitària d'actuació entre els catorze condemnats, uns membres de La Falange-FE, altres d'Alianza Nacional, altres de Democracia Nacional, altres del desaparegut Nudo Patriota Español i algún altre, només simpatitzant d'aquests grups, no tots tenen encara ordre d'ingrés a presó.

D'entrada uns van demanar l'indult i altres no. Indult sobre el que encara no s'ha pronunciat el Consell de Ministres i que, com en el cas del presos catalans, el Govern també pot concedir-lo a qui no l'ha demanat. Personalment sempre he cregut que si eren indultats ho serien a la vegada que el presos independentistes catalans, decisió ajornada de nou a causa de les eleccions madrilenyes. Un dels condemnats, Juan Luis López García, de La Falange, va marxar d'Espanya fa quatre anys, dient que anava a lluitar contra l'Estat Islàmic al Kurdistan de Síria i l'Iraq, si bé hi ha qui creu que ara està en un altre país d'un altre continent. López té una ordre de cerca i captura internacional dictada per l'Audiència Provincial de Madrid.  

 

  Juan Luis López en cerca i captura                                  

Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo

Havent rebut fa mesos la majoria una primera ordre d'ingrés a presó, dotze d'ells van fer un nou recurs de súplica, demanant la suspensió de l'ordre d'ingrés, al·legant que estaven a l'espera de la tramitació dels expedients d'indult. Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, cunyat de l'ex ministre, Íñigo Méndez de Vigo i cosí de l'ex ministre de Defensa, Pedro Morenés, va interposar un nou recurs al Tribunal Constitucional i ha aconseguit la suspensió de l'ordre d'ingrés a presó. Cinc dels condemnats van recollir el passat dia 23 l'ordre d'ingrés en un termini de deu dies feiners, que expira dimarts 6 d'abril, entre els que es troba Manuel Andrino, va ser jutjat el passat dia 24 a Barcelona, per les declaracions que va fer dies després dels fets de Blanquerna, justificant l'us de la violència per oposar-se a l'independentisme.  Andrino apareix al Butlletí de la Comunitat de Madrid com a cap de la candidatura unitària a les eleccions madrilenyes de les dues Falanges, si bé va a nom de FE de la JONS, a les llistes provisionals publicades divendres, però en tenir també una pena de inhabilitació simultània a la de presó, caldrà veure si la Junta Electoral considera si ara pot ser o no candidat. En idéntica situació està Jesús Fernando Fernández, el que a Blanquerna anava amb la cara tapada, també condemnat que va de número 8.

Altres quatre condemnats, entre els que es troben Pedro Chaparro, secreri general de Democracia Nacional, i l´única dona condemnada, Paula M, han de recollir l'ordre d'ingrés demà passat dimarts, que els hi donarà també deu dies hàbils per indicar a quina presó volen complir-la i fer efectiu l'ingrés a la mateixa.  Tot i això, els 13 condemnats encara confien que a última hora pugui haver-hi alguna resolució judicial, motivada pels recursos que alguns d'ells van presentar fa uns dies al Tribunal Constitucional o al de súplica a l'Audiència de Madrid, que aturi l'ingrés a presó en espera de la concessió o denegació de l'indult.

Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional


     

Publicat per Xavier Rius Sant a 20:58 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: blanquerna, Íñigo Pérez de Herrasti, Manuel Andrino, Pedro Chaparro, pena, prisión, sentencia, sentència, Urquijo, Xavier Rius, y
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Visualitza la versió per a mòbils
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Vídeo presentació llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a Ripoll

Vídeo presentació llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a Ripoll
Clica la imatge

El meu Bluesky

El meu Bluesky

Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron. Akal editorial

Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron. Akal editorial

EL MEU TWITTER

EL MEU TWITTER
Clica la imatge

QUI SÓC?

QUI SÓC?
Xavier Rius Sant (Barcelona 1959)

El ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox.

El ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox.

"AMOR A LA CARTA"

"AMOR A LA CARTA"
La meva novel·la

XENOFÒBIA A CATALUNYA. Quan PxC treu 67 regidors i Albiol aconsegueix alcaldia de Badalona

XENOFÒBIA A CATALUNYA. Quan PxC treu 67 regidors i Albiol aconsegueix alcaldia de Badalona

EL MEU FACEBOOK

EL MEU FACEBOOK

Total de visualitzacions de pàgina:

Arxiu del blog (si no s'obre bé l'any,clica l'últim article de desembre d'aquell any i ja s'obrirà)

  • ►  2025 (55)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (19)
    • ►  de març (9)
    • ►  de febrer (10)
    • ►  de gener (6)
  • ►  2024 (66)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (9)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (7)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (2)
    • ►  de juny (3)
    • ►  de maig (11)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (3)
    • ►  de febrer (7)
    • ►  de gener (10)
  • ►  2023 (102)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (7)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (16)
    • ►  de juny (6)
    • ►  de maig (9)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (13)
    • ►  de febrer (9)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2022 (91)
    • ►  de desembre (6)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (10)
    • ►  de març (14)
    • ►  de febrer (11)
    • ►  de gener (14)
  • ▼  2021 (87)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (13)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (5)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (7)
    • ▼  d’abril (14)
      • ADÉU A LES VEGUERIES. la Generalitat va dir fa un ...
      • EMOCIONS i BALES A MADRID. Analitzo al Punt Avui l...
      • AMENAZAS DE MUERTE ULTRAS. La consecuencia de que ...
      • Entevista al Diari de Sabadell sobre els discursos...
      • LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL DESESTIMA EL RECURSO DE...
      • L'ARMADURA DEL REI, Un llibre necessari per conèix...
      • La Junta Electoral Provincial de Madrid no conside...
      • Vox celebra telemáticamente su Asamblea General Or...
      • L' associació d'advocats DRETS, impugna davant la ...
      • MOR EL GENERAL JOVAN DIVJAK, EL MILITAR NASCUT A ...
      • La Secció 30 de l'Audiència de Madrid suspén l'ent...
      • LA FISCALIA DEMANA 10 ANYS DE PRESÓ PER L'EX DIRIG...
      • Manuel Andrino i altres 4 condemnats per Blanquern...
      • La Falange, con una única cadidatura a nombre de F...
    • ►  de març (6)
    • ►  de febrer (11)
    • ►  de gener (6)
  • ►  2020 (124)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (10)
    • ►  d’octubre (8)
    • ►  de setembre (6)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (10)
    • ►  de juny (9)
    • ►  de maig (15)
    • ►  d’abril (15)
    • ►  de març (10)
    • ►  de febrer (14)
    • ►  de gener (11)
  • ►  2019 (135)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (9)
    • ►  d’octubre (23)
    • ►  de setembre (8)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (13)
    • ►  de juny (8)
    • ►  de maig (15)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (15)
    • ►  de febrer (11)
    • ►  de gener (8)
  • ►  2018 (116)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (10)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (6)
    • ►  de juliol (10)
    • ►  de juny (10)
    • ►  de maig (16)
    • ►  d’abril (9)
    • ►  de març (8)
    • ►  de febrer (9)
    • ►  de gener (11)
  • ►  2017 (134)
    • ►  de desembre (8)
    • ►  de novembre (17)
    • ►  d’octubre (20)
    • ►  de setembre (13)
    • ►  d’agost (14)
    • ►  de juliol (9)
    • ►  de juny (7)
    • ►  de maig (8)
    • ►  d’abril (8)
    • ►  de març (10)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (14)
  • ►  2016 (117)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (5)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (13)
    • ►  de juny (9)
    • ►  de maig (12)
    • ►  d’abril (13)
    • ►  de març (10)
    • ►  de febrer (13)
    • ►  de gener (17)
  • ►  2015 (192)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (16)
    • ►  d’octubre (14)
    • ►  de setembre (15)
    • ►  d’agost (12)
    • ►  de juliol (13)
    • ►  de juny (22)
    • ►  de maig (18)
    • ►  d’abril (15)
    • ►  de març (26)
    • ►  de febrer (16)
    • ►  de gener (16)
  • ►  2014 (247)
    • ►  de desembre (11)
    • ►  de novembre (20)
    • ►  d’octubre (18)
    • ►  de setembre (17)
    • ►  d’agost (13)
    • ►  de juliol (30)
    • ►  de juny (26)
    • ►  de maig (21)
    • ►  d’abril (18)
    • ►  de març (28)
    • ►  de febrer (27)
    • ►  de gener (18)
  • ►  2013 (252)
    • ►  de desembre (21)
    • ►  de novembre (21)
    • ►  d’octubre (27)
    • ►  de setembre (22)
    • ►  d’agost (19)
    • ►  de juliol (25)
    • ►  de juny (21)
    • ►  de maig (18)
    • ►  d’abril (25)
    • ►  de març (19)
    • ►  de febrer (14)
    • ►  de gener (20)
  • ►  2012 (209)
    • ►  de desembre (20)
    • ►  de novembre (14)
    • ►  d’octubre (14)
    • ►  de setembre (18)
    • ►  d’agost (13)
    • ►  de juliol (23)
    • ►  de juny (16)
    • ►  de maig (27)
    • ►  d’abril (24)
    • ►  de març (20)
    • ►  de febrer (13)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2011 (61)
    • ►  de desembre (14)
    • ►  de novembre (24)
    • ►  d’octubre (22)
    • ►  de setembre (1)

Qui sóc?

La meva foto
Xavier Rius Sant
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista i escriptor. Vinculat a moviments pacifistes els anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, vaig publicar diversos llibres sobre l’objecció i el pacifisme. Especialitzat en conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, he col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid, i he participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i la ultradreta són temàtiques de les que escric. He publicat El libro de la inmigración en España,editat el 2007. Col·laboro al PuntAvui, El Periódico, El Triangle i Nació Digital. A COMRàdio portava la secció Conflictes del Món. A diferencia d'algú més jove de qui m'atribueixen coses que no he dit, que va a començar a escriure en un diari quan jo havia publicat varios llibres, jo no he canviat d'identitat. Visc a Moià i Barcelona. El 2011 anys vaig publicar "Xenofòbia a Catalunya" que tracta l'ascens del discurs xenòfob i d'ultradreta. Posteriorment he publicat la novel.la "Amor a la carta". El 2022 "Els ultres són aquí", i el febrer de 2023 "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" Llegeix biografia més amunt "Qui sóc?"
Visualitza el meu perfil complet

El meu canal de Youtube

El meu canal de Youtube
Recopilació de vídeos de xerrades, entrevistes TV, debats, presentacions de llibres, tertúlies ràdio...

ARTICLES D'INFORMACIÓ A NACIÓ DIGITAL

ARTICLES D'INFORMACIÓ A NACIÓ DIGITAL

Articles a La Vanguardia

Articles a La Vanguardia

Articles d'opinió a Nació Digital

Articles d'opinió a Nació Digital

Articles sobre el Moianès publicats a NacióManresa i altres d NacióDigital publicats a NacioManresa

Articles sobre el Moianès publicats a NacióManresa i altres d NacióDigital publicats a NacioManresa

Articles al Punt Avui

Articles al Punt Avui

Articles publicats a El Periódico

Articles publicats a El Periódico

Articles d'opinió al Triangle

Articles d'opinió al Triangle

Articles a Comunicació21

Articles a Comunicació21

TRADUCTOR.

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A BARCELONA

VÍDEO PRESENTACIÓ LLIBRE A BARCELONA
Clica la foto

Article El Punt Avui, IRAQ, 10 ANYS DESPRÉS, UNA PAU LLUNYANA, i fotos meves de gener de 2003

El més llegit aquesta setmana

  • Fallece Pedro Pablo Peña presidente del partido nacional socialista, Alianza Nacional. El pasado viernes ingresó en el hospital madrileño la Princesa en estado grave aquejado de un cáncer avanzado
  • Més de 18.000 persones es manifesten a Barcelona per Palestina
  • EL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR) INACTIVO DESDE HACE TIEMPO, HACE PÚBLICA SU DISOLUCIÓN. Algunos militantes desde otra cuenta de twitter niegan que se haya disuelto
  • EL MEU CANAL DE YOUTUBE. Donat que molts vídeos de programes de TV en els que intervenia, de presentacions de llibres o de xerrades o debats que eren a les webs o canals del mitjà o l'entitat s'han perdut, he obert aquest canal de Youtube on estic recopilant els vídeos dels últims anys on intervinc. També hi penjaré els nous
  • Netanyahu i els que esperen el Messies no tenen res a perdre. Analitzo al Triangle atac d'Israel a l'Iran
  • Núcleo Nacional anuncia que mañana por la tarde se manifestará en Madrid pese a la segunda denegación al nuevo itinerario que presentó. Indicará por redes sociales a sus seguidores y militantes el lugar de concentración unas horas antes
  • ULTRAS SUR. NUEVA DISPUTA ENTRE ANTONIO MENÉNDEZ "EL NIÑO" Y ÁLVARO CADENAS, PISTOLA EN MANO, A LA SALIDA DE UN FUNERAL
  • QUI SÓC? Xavier Rius Sant
  • MINUTO DIGITAL APUESTA POR VOX TRAS EL RETORNO DE YOLANDA COUCEIRO MORÍN. En 2010 apostó por Anglada y en 2011 fue candidata de Vía Democrática
  • NÚCLEO NACIONAL CONVOCA UNA MANIFESTACIÓN EN MADRID ANTE UN CENTRO DE MENORES EL 7 DE JUNIO. Como ocurrió dos semanas antes de la manifestación de dos mil personas que realizó en noviembre, La Falange realizó ayer otra con unas consignas similares a la que asistieron 400 personas. Falange, DN y otros grupos han confirmado que como en noviembre asistirán a la de NN del 7-J

Vídeo presentació "Xenofòbia a Catalunya" a Vic

Vídeo presentació "Xenofòbia a Catalunya" a Vic
Presentació a Vic amb la presència de regidors i exregidors de PxC, CiU, ERC, PSC i IC-V, militants antifeixistes, l'advocat que de l'acusació contra Anglada, representants de la mesquita i d'associacions... Hi havia gent dreta, però la cadira del costat d'Anglada, buida.. Clica la foto.
Tema Senzill. Imatges del tema creades per luoman. Amb la tecnologia de Blogger.