Després dels indults. Ho analitzo en aquest vídeo
dimecres, 23 de juny del 2021
dimecres, 16 de juny del 2021
La Asociación de Amigos de Léon Degrelle, jefe de las SS belgas acogido por Franco que murió en España en 1994, homenajea a la joven Isabel Medina Peralta, que realizó las proclamas anti judíos en el acto en memoria de la Divisón Azul del 13 de febrero en la Almudena. La joven se reafirmó en su lealtad a los ideales nacional socialistas, según afirman los asistentes.
El pasado jueves 10 de junio, la Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle, grupo que reivindica el legado del jefe (obersturmbannführer) de la SS belgas, que se refugió en España en mayo de 1945, país donde vivió hasta su muerte en 1994, homenajeó a la joven ex falangista, militante de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta, que fue noticia por su polémicas declaraciones contra los judíos realizadas el 13 de febrero en el cementerio de la Almudena de Madrid en el acto de homenaje a la División Azul.
En la cena celebrada en un cervecería alemana de Madrid, Isabel Medina, tras recibir la insignia de la asociación, agradeció, el reconocimiento de los miembros de la asociación "que lleváis toda una vida defendiendo los ideales". Según un asistente, evocó el rapto de Europa por "una ideologia feminista que rapta a la mujeres y permite que los hombres se distraigan amando otros hombres, que es lo que quiere el enemigo, que son esas personas de la raza noble que quieren acabar con la identidad de los pueblos de Europa, porque una vez nos hayan desarraigado con el dios Oro, el de la ley del capital y las películas de Hollywood, acabarán con Europa". Y acabó manifestando su lealtad "a los ideales que hemos jurado ante el sol, que es el ideal nacional socialista".
La Fiscalía de Delitos de Odio de Madrid abrió diligencias contra Medina por sus declaraciones contra los judíos del 13 de febrero, que fueron archivadas por al juez Carmen Rodríguez-Medel, titular del Juzgado de Instrucción número 51 de Madrid, habiendo recurrido la Fiscalía el archivo, al entender que las expresiones de la joven son constitutivas de un delito de incitación al odio en base al artículo 510 del Código Penal.
La Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle se creó en 1995, un año después de la muerte en Málaga del obersturmbannführer. Su primer presidente fue José Luis Jerez, pero poco después la presidencia fue asumida por Eduardo Núñez, siendo el editor y librero, Pedro Varela, su vicepresidente. Eduardo Núñez participó en 2012 en la creación de Plataforma por la Libertad, que pretendía exportar la marca de Plataforma per Catalunya a la comunidad de Madrid, y en 2018 asistió a diversos encuentros con Josep Anglada, el director de Alerta Digital, Armado Robles, y diversos ex dirigentes de Vox, como Carlos Caldito, para crear un proyecto político ultra identitario a nivel de toda España que no cuajó por la irrupción de Vox
Degrelle con Hitler
Léon Degrelle, fundador del Rexismo o facsimo belga, fue nombrado por Hitler obersturmbannführer de las SS valonas, grado equivalente al de teniente coronel. En agosto de 1944, durante la entrega de la Cruz de Caballero con Hojas de Roble –Ritterkreutz–, un distintivo militar único en el III Reich, Adolf Hitler dijo: «Si tuviese un hijo, me gustaría que fuese como usted». A Degrelle le sorprendió la caída de Berlín y el suicido de Hitler en Oslo (Noruega todavía estaba ocupada por tropas alemanas), donde tomó junto a cinco oficiales el avión del ministro de Armamento nazi Albert Speer, y emprendió el vuelo de noche hacia la España de Franco o hacia Portugal, quedándose sin combustible en San Sebastián, a sólo quince kilómetros de haber abandonado el espacio aereo de Francia, país controlada por los Aliados, aterrizando en la playa de la Concha el 8 de junio 1945. Franco lo acogió y le dio nacionalidad española. Y las declaraciones de Degrelle a la revista Tiempo, negando el Holocausto y defendiendo la figura de Adolf Hitler, motivó en 1991 la primera sentencia del Tribunal Constitucional dando la razón a la ciudadana judía Violeta Friedman que se querelló contra Degrelle.
Imagen de Isabel Medina el 13 de febrero en el acto de La Amudena
José Luis Jerez, primer presidente de la Asociación, con Medina en la cena (Fotos de la cena del jueves publicadas en cuentas de Facebook y photos.google.com públicas o abiertas)
Medina con Benigno Maujo que también intervino en el acto de la Almudena
(Fotos de la cena del jueves publicadas en cuentas de Facebook y photos.google.com públicas o abiertas)
(Fotos de la cena del jueves publicadas en cuentas de Facebook y photos.google.com públicas o abiertas)
La bandera colocada en la pared es la Cruz de Borgoña también bandera de los Tercios de Flandes, que fue usada junto a Degrelle los voluntarios de la 28 División de Granaderos de las SS Valonas, ya que ellos sentían que regresaban a combatir a Flandes. Sobre la Cruz de Borgoña hay el emblema de la Asociación, similar a la medalla o condecoración que se entregó a Isabel Medina, con una cruz que asemeja la esvástica o las letras S S cruzadas y las letras A,H,L,D, iniciales de Léon de Degrelle y Adolf Hitler.
El avión Heinkel-111 en La Concha de San Sebastián. Degrelle fue el único de los seis que viajaban en el avión que resultó herido. estuvo más de un año en el hospital convaleciente, lo que aprovechó Franco para denegar su extradición. Posteriormente cambió por un tiempo de identidad.
DESPRÉS DE NETANYAHU. Escric al Punt Avui. Recuperar els àrabs d’Israel que van sortir al carrer en solidaritat amb Gaza, serà un dels reptes del govern, que se sosté gràcies al vots de 4 diputats àrabs
El Punt Avui, dimecres 16 de juny de 2021
Gràcies al pacte de vuit partits que van des de la dreta fins als centristes, laboristes i fins i tot quatre diputats àrabs de Ra’am, liderats per l’islamista Mansour Abbas, Israel evita, després de quatre eleccions fallides, una nova repetició electoral. Així posa punt final al regnat de Benjamin Netanyahu, després de presidir el govern ininterrompudament des del 2009 i haver-lo ocupat també del 1996 al 1999, sent el mandatari que més anys ha liderat el país, superant el fundador Ben-Gurion. Un pacte que ha investit primer ministre el líder del dretà Yamina, Naftali Bennet, amb 60 vots a favor, 59 en contra i una abstenció, el qual haurà de deixar el càrrec d’aquí a dos anys per traspassar el lideratge de l’executiu al centrista laic, Yair Lapid, de Yesh Atid, veritable artífex de l’acord. Però l’acord és fràgil, no només per la disparitat ideològica dels vuit partits, sinó sobretot perquè té només un vot més que els partits que hi ha a l’oposició.
Netanyahu feia més de dos anys que maniobrava, amb eleccions i investidures fallides, per mantenir-se en el poder i evitar ser jutjat per les causes obertes contra ell per corrupció. I tot i que després de la votació que va investir Bennet va afirmar que ell tornarà a governar, un cop desposseït de la immunitat que li donava el càrrec, sembla impensable que es deslliuri de les condemnes de presó i inhabilitació. I és que l’estat d’Israel, a la vegada que acostumen a quedar impunes la majoria d’abusos i crims contra la població palestina, és extremadament garantista a l’hora de combatre la corrupció. I al sistema judicial no li tremola el pols a l’hora d’empresonar els màxims dirigents del país. Així, l’exprimer ministre Ehud Olmert va ingressar a la presó fa cinc anys, on va estar reclòs 487 dies, condemnat per corrupció. I l’expresident del país, Moshe Katzav, va entrar a la presó el 2011 per una condemna de set anys per violació i assetjament sexual.
Tenir govern i evitar unes cinquenes eleccions en l’escenari de crisi postpandèmia i girar full del mandat de Netanyahu podien ser raons per al pacte. Però el nou executiu liderat pel tàndem Bennet-Lapid haurà de decidir si, posant-se en contra la comunitat internacional, ara que ja no té el suport del Donald Trump, continuarà o no expandint les colònies jueves a Cisjordània i expulsant més palestins de les seves cases de Jerusalem. I També haurà de decidir com gestiona la treva amb Hamas, al qual, malgrat la superioritat militar d’Israel, no va poder derrotar en la crisi dels míssils de fa un mes; una crisi que va tenir com a novetat que ciutadans àrabs de nacionalitat israeliana, a qui Netanyahu amb la llei de ciutadania havia convertit en ciutadans de segona, sortissin al carrer en solidaritat amb Gaza, s’enfrontessin amb la policia i es produïssin linxaments d’àrabs i jueus. Aquest serà, d’entrada, amb la crisi pot-Covid, el repte més important. Evitar que el àrabs israelians donin l’esquena a Israel, i encara més quan el govern se sosté gràcies a diputats àrabs.
dilluns, 14 de juny del 2021
El Consell de Ministres podria concedir l'indult a part del 14 condemnats de Blanquerna, simultàniament als presos polítics del Procés. L'expedient d'indult pel ultres també està per resoldre a la taula del Consell de Ministres. Només un dels 14 ha entrat a presó. Fer-ho a la vegada legitimaria l'argument de Pedro Sánchez que cal passar pàgina.
El Consell de Ministres té sobre la taula altres expedients d'indult per concedir o denegar a part del dels presos independentistes del Procés, que resoldrà aquesta setmana o la propera. Ha resoldre els expedients d'indult als 14 condemnats per l'assalt a la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, fet l'11 setembre de 2013. Els seus autors després de diversos recursos i modificacions de la sentència, havien d'entrar a presó el passat mes d'abril per complir les condemenes de dos anys i set o nou mesos, imposades per la Sala Segona del Tribunal Suprem.
Però en l´últim moment la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid va suspendre l'ordre d'ingrés a presó de la majoria dels condemnats quan ja tenien ordre d'ingrés,
en espera de si se'ls concedeix l'indult i de si el Tribunal Constitucional admetia o no a tràmit el nou recurs d'empara presentat pel afectats. Aquesta suspensió no afectava al
catorzè condemnat, Juan Luis López García de Falange, que està fugit a
l'estranger i té una ordre de cerca i captura. Tampoc va afectar al condemnat Tomás Bor, que va entra a presó fa un mes i mig, si bé no tinc clar si l'ingrés al centre penitenciari va ser per no haver demanat ell la suspensió d'ingrés com sí van fer la majoria dels seus companys.
El
motiu de l'últim recurs que van presentat al Constitucional és que no s'haguessin hagut de computar juntes de cara al
compliment o no de penes de fins dos anys de presó, les dues penes que
tenen, una per un delicte d'interrompre un acte públic, de set mesos de
presó, i la de desordres públics de dos anys. Si es comptessin per
separat, no superarien els dos anys i no haurien d'entrar a presó. Fa quinze dies van saber que el Tribunal Constitucional no ha admés a tràmit aquest recurs. Pel que l'única esperança que tenen per evitar la presó és l'indult. I és probale que si el Govern de Pedro Sánchez indulta a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Raül Romeva, també ho faci als ultres de Blaqnuerna, cosa que justificaria l'argument de que cal passar pàgina.
dimecres, 9 de juny del 2021
CEUTA i MELILLA, EL TALÓ D'AQUIL·LES D'ESPANYA i EUROPA. Escric al Triangle. El Marroc va fort sabent que com a guardià de les fronteres de l'Àfrica i aliat imprescindible en la lluita contra el gihadisme, té la paella pel mànec i vol el recoeneixement de la UE de l'annexió del Sàhara
Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de juny de 2021
L’experiència demostra que, quan canvia el govern, la nova administració ho té difícil per revertir mesures de l’antecessor, sobretot si aquelles decisions eren la resposta a una reivindicació d’un aliat al qual ara se li hauria de fer tornar el que se li ha donat. No és el mateix, parlant de Donald Trump, fer ingressar de nou els Estats Units a l’acord nuclear amb l’Iran o a l’Acord de París sobre el clima que revertir el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem o el reconeixement de la marroquinitat de l’antiga colònia del Sàhara i l’obertura d’un consolat a Dakhla, l’antiga Villa Cisneros, fet a canvi que el Marroc reconegués Israel.
I és que la crisi entre Espanya i el Marroc del mes passat, amb el salt per la platja del Tarajal de 9.000 migrants, empesos pel seu govern, ha estat el missatge a Espanya, a la Unió Europea i també als Estats Units del que està disposat a fer Mohamed VI per tal de consolidar el canvi que va significar el fet que els Estats Units sortissin de facto del Pla de les Nacions Unides sobre l’antiga colònia. Pla i resolucions de l’ONU que el consideren un territori pendent de descolonitzar per al qual cal trobar una solució negociada acceptada per les parts.
Més enllà que l’ONU ja fa temps que va renunciar de facto a celebrar el referèndum que dóna nom a la missió allà desplegada, la Missió de les Nacions Unides per la celebració del Referèndum al Sàhara Occidental, el Marroc ha intentat que Espanya i la UE també reconeguin la pertinença de l’antiga província espanyola al regne alauita.
En aquest “anar fort”, sabent que com a guardià de les fronteres de l’Àfrica i aliat imprescindible per a la lluita contra el gihadisme, té la paella pel mànec, el Marroc va aprovar el desembre dues lleis per les quals s’apropiava unilateralment de les aigües del Sàhara Occidental 350 milles mar endins, englobant gran part de les aigües canàries i amenaçant els interessos d’Espanya en possibles futures prospeccions submarines. Per això s’ha d’entendre que l’ingrés a un hospital de Logronyo del líder del Front Polisario i de la República Àrab Sahrauí, Brahim Ghali, va ser només l’excusa de Mohamed VI per mostrar les seves cartes.
El que han mostrat els milers de joves i també moltes dones que es van llançar a les aigües del Tarajal és que fugien d’un règim econòmicament fallit, incapaç d’oferir una vida millor als seus súbdits. Pel que fa als motius pels quals el líder sahrauí va ser ingressat amb una altra identitat a l’hospital, crec que no va ser tant una voluntat de les autoritats espanyoles, o un intent d’evitar ser citat a l’Audiència Nacional, com així ha estat, per declarar sobre diverses denúncies de crims i genocidi, que el jutge Santiago Pedraz, no s’ha cregut, quan, després d’interrogar-lo per videoconferència, no li va prohibir sortir d’Espanya. El motiu principal que utilitzés una altra identitat va ser la voluntat del Polisario d’amagar que el líder sahrauí estava greument malalt, a punt de morir. Perquè a Ghali, de 71 anys, se li va ajuntar la letalitat de la covid-19 amb un càncer intestinal que pateix des de fa temps. Va ser nomenat per substituir el líder històric dels sahrauís, Mohammed Abdelaziz, mort fa cinc anys, ja que Ghali és un dels pocs fundadors del Polisario que continua viu.
Poc després d’assumir el lideratge sahrauí, el Marroc va intentar trencar l’statu quo desplegant tropes a la franja desmilitaritzada de Guerguerat, a prop de la frontera amb Mauritània, cosa a la qual va respondre Ghali enviant-n’hi de les seves, de manera que es van trobar cara a cara a pocs metres, per primera vegada des del 1991, soldats marroquins i sahrauís. Finalment es van retirar uns i altres amb la mediació de l’ONU. Però el Marroc ho tornà a fer el novembre, utilitzant foc real, fet que va motivar que el Polisario trenqués oficialment l’alto el foc.
És en aquest context, de fragilitat del lideratge sahrauí i de la voluntat de consolidar el que havia aconseguit el Marroc amb Trump, que Mohamed VI, amb Ceuta, la immigració i l’amenaça gihadista pressiona Espanya i Europa. Una Europa que proclama que Ceuta és una frontera europea, però que potser, com que realment és a l’Àfrica, a la llarga serà un taló d’Aquil·les molt incòmode de defensar.
Anar i llegir al El Triangle en català
Leer en el Triangle en castellano
Subscriure's a:
Missatges (Atom)