La ultradreta que creix contra l'enemic interior. Analitzo al Triangle la pujada de la ultradreta en eleccions del 28M

 

Llegeix l'article en El Triangle

 Xavier Rius Sant, 30 de maig de 2023

Un servidor ja va preveure que Vox pujaria a Catalunya afirmant que tindria entre vuitanta i cent regidors. Però em vaig quedar curt donat que n’ha aconseguit 124. Els resultats que va tenir Vox fa quatre anys a Catalunya, amb només tres regidors a Salt, eren una dissonància per un partit que un mes després va aconseguir dos diputats per Barcelona al Congrés i que n’aconseguiria onze al Parlament de Catalunya. Sí que vaig preveure que el 28M Vox podria triplicar a nivell de tot España el nombre de regidors en presentar 1.936 llistes, front les 752 de 2019. I, efectivament, ha passat de 525 regidors a 1.695. A Catalunya ha entrat a dinou de les vint ciutats més poblades. A Barcelona han obtingut l'acta de regidor Gonzalo de Oro Pulido y Liberto Senderos. Senderos està vinculat al grup ultrareligiòs secret, El Yunque i el 2010 constaba com a tesorer de l'entitat legalitzada Organización del Bien Común España (OCBE) que en el seus estatuts inicials afirmava ser la filial espanyola de El Yunque. Només Badalona se li ha resistit perquè allà el discurs populista i sovint xenòfob ja el fa Xavier García Albiol que no deixa espai per Vox. El fet que la direcció de Vox permetés en començar la campanya a les diferents candidatures locals fer un programa de deu punts amb reivindicacions locals, complementari al genèric de “Cuida tu barrio” o “La Patria comienza en los barrios” igual per tots el municipis d’Espanya ha ajudat a tenir aquests millors resultats. Ara bé, a moltes candidatures locals no va arribar a temps el vistiplau de la seu madrilenya del carrer Bambú, donat que les havien de validar les propostes de totes les candidatures un reduït grup de quatre o cinc persones. Així funciona un partit que no té executives regionals i tot ho decideix un petit grup de persones des de Madrid.

No deixant Vox espai a les ultradretes clàssiques –només Hacer Nación, escissió d’España 2000 ha aconseguit dos regidors al municipi madrileny de Velilla de San Antonio-, a Catalunya ha ressuscitat Josep Anglada que, després d’una legislatura absent, ha tornat amb dos regidors a l’ajuntament de Vic. Però la irrupció ultra municipal al marge de Vox més significativa, ha estat la victòria d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols a Ripoll, partit que també ha obtingut un regidor a Manlleu i a Ribera d’Ondara. Orriols fa quatre anys va aconseguir l’acta de regidora en presentar-se pel partit independentista i contrari a la immigració, Front Nacional de Catalunya. Però al cap d’un any  Orriols va trencar amb el Front en demanar-li el partit que rebaixés el seu discurs monotemàtic contra la immigració i el terrorisme islàmic, creant Orriols Aliança Catalana. El Front ha aconseguit dos regidors a Manresa i la majoria absoluta al petit municipi tarragoní de La Masó. Més enllà que a Ripoll acabi governant Orriols com a llista més votada o que qui hi hagi un tripartit o quatripartit que li barri el pas, Orriols s’ha convertit en una guanyadora en el convuls espai de l’independentisme més rupturista, i sembla probable que intentarà expandir el partit i presentar-se a les properes eleccions catalanes.

 

Però el més significatiu d’aquestes eleccions municipals i autonòmiques del 28M ha estat la baixada de vots del PSOE i la caiguda en picat de Podemos, Más Madrid i l’espai encara no nat de Yolanda Díaz, fet que ha donat unes noves majories liderades pel PP que necessita a Vox per fer-se amb el govern a sis comunitats, Múrcia, Aragó, Balears, Cantàbria, València i Extremadura, i a trenta gran ciutats com Sevilla, València, Saragossa o Palma de Mallorca. Abascal diu que no regalarà investidures si no se li permet entrar els governs.

El fet que el PP hagi pujat a tot Espanya, no només a la Comunitat de Madrid, ha evitat que Isabel Díaz Ayuso tingués la temptació de carregar-se a Núñez Feijóo, com va fer amb Pablo Casado per postular-se ella per competir amb Pedro Sánchez a les eleccions generals, dotant al PP d’un discurs trumpista proper al de Vox. Pedro Sánchez ha avançat les eleccions per evitar-se uns mesos de descomposició del partit i haver d’aguantar retrets dels líders territorials culpant-lo a ell de la davallada pels pactes amb Esquerra o Bildu. I és que no ens enganyem, la qüestió territorial i la diversitat lingüística d’Espanya continua sent un tema no resolt i la benzina principal no només de la ultradreta, sinó també motiu de confrontació dins de part de l’esquerra i també de la dreta que no entén que s’hagi de tenir un nivell de domini de llengua catalana o de gallec per treballar en una administració municipal o autonòmica a Tarragona o Lugo. Sabia el que feia Ayuso quan deia fa uns dies que s’havia d’il·legalitzar Bildu. Saben el que fan els líders de Vox quan demanen il·legalitzar també ERC, la CUP i Junts. I és que la ultradreta absent fins fa quatre anys en el mapa polític espanyol, no ha irromput pel seu no a la immigració o a les imposicions de Brussel·les, com ho ha fet a la resta d’Europa. Ha irromput per la defensa d’una Espanya centralista i uniforme. Mentre per Le Pen o Meloni l’enemic està o ve de fora, per Vox i aquells que sense ser de Vox comparteixen part del seu ideari, l’enemic a combatre és de casa i està dins.

 

La ultraderecha que crece contra el enemigo interior

El Triangle, lunes 30 de mayo. Xavier Rius Sant 

n servidor ya previó que Vox subiría en Catalunya afirmando que tendría entre ochenta y cien concejales. Pero me quedé corto dado que ha conseguido 124. Los resultados que tuvo Vox hace cuatro años en Catalunya, con sólo tres concejales en Salt, eran una disonancia para un partido que un mes después logró dos diputados por Barcelona en el Congreso y que conseguiría once en el Parlament de Catalunya. Sí anticipé que el 28M Vox podría triplicar a nivel de toda España el número de concejales al presentar 1.936 listas, frente a las 752 de 2019. Y, efectivamente, ha pasado de 525 concejales a 1.695. En Cataluña ha entrado en diecinueve de las veinte ciudades más pobladas. En Barcelona han obtenido acta de concejal Gonzalo de Oro Pulido y Liberto Senderos. Senderos está vinculado al grupo ultrarreligioso secreto, El Yunque y en 2010 constaba como tesorero de la entidad legalizada Organización del Bien Común España (OCBE) que en sus estatutos iniciales afirmaba ser la filial española de El Yunque. Solo Badalona se le ha resistido porque ahí el discurso populista y a menudo xenófobo lo hace ya Xavier García Albiol que no deja espacio para Vox. El hecho de que la dirección de Vox permitiera al empezar la campaña a las diferentes candidaturas locales realizar un programa de diez puntos con reivindicaciones locales, complementario al genérico de “Cuida tu barrio” o “La Patria comienza en los barrios” igual para todos los municipios de España ha ayudado a tener esos mejores resultados. Ahora bien, a muchas candidaturas locales no llegó a tiempo el visto bueno de la sede madrileña de la calle Bambú, dado que tenían que validar las propuestas de todas las candidaturas un reducido grupo de cuatro o cinco personas. Así funciona un partido que carece de ejecutivas regionales y todo lo deciden un pequeño grupo de personas desde Madrid.

No dejando Vox espacio a las ultraderechas clásicas -sólo Hacer Nación, escisión de España 2000 ha conseguido dos concejales en el municipio madrileño de Velilla de San Antonio-, en Cataluña ha resucitado a Josep Anglada que, después de una legislatura ausente, ha vuelto con dos concejales al ayuntamiento de Vic. Pero la irrupción ultra municipal al margen de Vox más significativa, ha sido la victoria de Aliança Catalana de Sílvia Orriols en Ripoll, partido que también ha obtenido un concejal en Manlleu y en Ribera de Ondara. Orriols hace cuatro años logró el acta de concejala al presentarse por el partido independentista y contrario a la inmigración, Frente Nacional de Catalunya. Pero al año Orriols rompió con el Front al pedirle el partido que rebajara su discurso monotemático contra la inmigración y el terrorismo islámico, creando Orriols Aliança Catalana. El Front ha conseguido dos concejales en Manresa y la mayoría absoluta en el pequeño municipio tarraconense de La Masó. Más allá de que en Ripoll acabe gobernando Orriols como lista más votada o que haya un tripartito o cuadripartito que le barre el paso, Orriols se ha convertido en una ganadora en el convulso espacio del independentismo más rupturista, y parece probable que intentará expandir el partido y presentarse en las próximas elecciones catalanas.

Pero lo más significativo de estas elecciones municipales y autonómicas del 28M ha sido la bajada de votos del PSOE y la caída en picado de Podemos, Más Madrid y el espacio aún no nacido de Yolanda Díaz, lo que ha dado unas nuevas mayorías lideradas por el PP que necesita a Vox para hacerse con el gobierno en seis comunidades, Murcia, Aragón, Baleares, Cantabria, Valencia y Extremadura, y en treinta grandes ciudades como Sevilla, Valencia, Zaragoza o Palma de Mallorca. Abascal dice que no va a regalar investiduras si no se le permite entrar los gobiernos.

El hecho de que el PP haya subido en toda España, no sólo en la Comunidad de Madrid, ha evitado que Isabel Díaz Ayuso tuviera la tentación de cargarse a Núñez Feijóo, como hizo con Pablo Casado para postularse ella para competir con Pedro Sánchez en las elecciones generales, dotando al PP de un discurso trumpista cercano al de Vox. Pedro Sánchez ha adelantado las elecciones para evitarse unos meses de descomposición del partido y tener que aguantar reproches de los líderes territoriales culpándole a él del bajón por los pactos con Esquerra o Bildu. Y es que no nos engañemos, la cuestión territorial y la diversidad lingüística de España sigue siendo un tema no resuelto y la gasolina principal no sólo de la ultraderecha, sino también motivo de confrontación dentro de parte de la izquierda y también de la derecha que no entiende que se tenga que tener un nivel de dominio de lengua catalana o de gallego para trabajar en una administración municipal o autonómica en Tarragona o Lugo. Sabía lo que hacía Ayuso cuando decía hace unos días que debía ilegalizarse a Bildu. Saben lo que hacen los líderes de Vox cuando piden ilegalizar también a ERC, la CUP y Junts. Y es que la ultraderecha ausente hasta hace cuatro años en el mapa político español, no ha irrumpido por su no a la inmigración o a las imposiciones de Bruselas, como lo ha hecho en el resto de Europa. Ha irrumpido por la defensa de una España centralista y uniforme. Mientras para Le Pen o Meloni el enemigo está o viene de fuera, para Vox y quienes sin ser de Vox comparten parte de su ideario, el enemigo a combatir es de casa y está dentro.

               

Valoracions meves sobre la pujada de Vox, la victòria d'Aliança Catalana a Ripoll, el retorn d'Anglada, la punxada del PSOE i enfonsament de Podemos. Intervinc al Matí de Catalunya Ràdio i els Matins TV3

 

Intervenció meva als Matins de TV3 amb Ariadna Oltra, feta minuts abans de l'anunci de l'avançament electoral.  El 12 de maig, vaig pronosticar als Matins de TV3 que Vox tindria a Catalunya prop de cent regidors,  i em vaig quedar curt. 

Valoro la pujada de Vox a Catalunya, on obté 124 regidors, i Espanya que triplica els que tenia arribant als 1.695. Parlo del retorn de Josep Anglada a Vic, amb dos regidors, i de la victòria de Sílvia Orriols d'Aliança Catalana a Ripoll.  Ves a la web de TV3

He intervingut també al Matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel, Ferran Casa, Milagros Pérez Oliva, Odei Etxearte, Tania Tapia i Àlex Sàlmon. Escolta la tertúlia a la web de Catalunya Ràdio

                          

 

Vox puede triplicar el número de concejales pese a las trabas e inoperancia de la sede central de Bambú, con Abascal que ha dejado de pelear por Madrid, apostando todo por las autonómicas de Castilla la Mancha y otras comunidades en las que desea ser la clave para la derrota de la izquierda y forzar a Feijóo a dar a Vox las vicepresidencias. Si no lo consigue, la crisis que arrastra desde el fracaso de Andalucía y el descontento de militantes por las malas maneras de la dirección, se acentuará

    

Hasta la crisis que se visibilizó en Vox tras el fracaso en Andalucía de hace once meses, en que Macarena Olona no consiguió que Vox entrara en el gobierno regional como sí había ocurrido meses antes en Castilla y León, Vox tenía una carrera ascendente. El abandono del partido por parte de Olona amplificó el malestar de parte de la militancia y de muchos concejales y diputados autonómicos que se sentían ninguneados por la dirección de Vox. Malestar que, con un Abascal que simulaba estar al margen, focalizaban en el Secretario General, Javier Ortega Smith y la Vicesecretaría de Organización a cargo del compañero de Ortega Smith de la COE 13 -los Boinas Verdes-, Tomás Fernández Ríos, diputado por Huelva -sin relación alguna con dicha provincia-, y del también ex compañero de la COE 13, Ignacio Ansaldo. Eran ellos quienes desde 2019 remitían los mails o hacían la llamada o la visita a los grupos y a los Comités Ejecutivos Provinciales y locales, anunciando que habían sido disueltos y se  nombraba una gestora. Eran ellos quienes advertían a los militantes y dirigentes locales que debían resignarse y obedecer al Comité Ejecutivo Nacional (CEN) y aceptar que personas como Olona, sin vinculación con Granada, hubiera encabezado la candidatura al Congreso en 2019 por dicha provincia, que el otro ex miembro de la COE 13, Julio Utrilla, lo hiciera por Valencia y consiguiera el escaño, o que el abogado Pedro Fernández, mano de derecha de Ortega en los tribunales, pese a no tener vinculación con Zaragoza, encabezara la candidatura y obtuviera el escaño al Congreso por al capital aragonesa. 

La renuncia de Olona amplificó ciertamente la información que algunos ya sabíamos,  de que casi la mitad de los 525 concejales que obtuvo en partido en 2019 o bien habían dimitido o bien, conservando el acta, habían dejado Vox. Algo que también habían hecho algunos diputados autonómicos como los cuatro de la Asamblea de Murcia, que se negaron a aceptar que la asignación económica que otorgaba el parlamento autonómico se ingresara íntegramente en una cuenta de Madrid que controlaba Javier Ortega Smith. Dinero con el que el CEN pagaba a los asesores y asistentes de los parlamentos autonómicos que nombraba, y eran quienes informaban a los diputados qué debían votar o proponer en cada pleno. Funcionamiento que también se daba en los ayuntamientos.

Dado que malestar era notorio y además había la preocupación de no saber cuándo se nombraría a los cabezas de lista para las municipales, y ello ocurría pocos días ante de las Fiesta de Vox "Viva 22" en la que podría visibilizarse el malestar, para calmar los ánimos Ortega Smith fue cesado de Secretario General, quedando como Vicepresidente segundo, y se nombró al diputado autonómico catalán Ignacio Garriga, nuevo secretario general del partido. Cargo que Garriga ha ejercido desde una evidente invisibilidad. También se cesó al Vicesecretario de Organización, Tomás Fernández Ríos, asumiendo el cargo la diputada María Ruiz.         

 

Ortega Smith, en Vic durante la campaña electoral catalana de 2021, junto a Garriga y del centro a la izquierda de la foto, los excompañeros de la COE-13 de Ortega, Tomás Fernández Ríos, Julio Utrilla e Ignacio Ansaldo

Nombrando Vox tarde y por a capítulos semanales los candidatos para las municipales y autonómicas del domingo, Vox comenzó a repartir los folletos "Cuida Tu Ciudad, Cuida lo tuyo" como documento de campaña que eran iguales para los 1.936 municipios en que se presenta. Por cierto un número no inocente (¿Recuerdas aquello que se cantó en el Viva 22 de Vamos a volver al 36?). Ello generó absurdos que en pueblos y ciudades que no tienen metro, se proponía ampliar su red. Finalmente se acordó permitir a  todas la candidaturas redactar un folleto de diez puntos con la problemática y reivindicaciones de su localidad. Pero como dichos programas debían ser aprobados por un departamento de la sede nacional de la calle Bambú, muchas candidaturas no recibieron la autorización para imprimirlos y se han tenido que conformar con los panfletos genéricos de Cuida lo Tuyo, Cuida tu Ciudad y La Patria comienza en los barrios, que hablan de combatir la delincuencia, inmigración ilegal y okupaciones. Y lo único que han recibido los electores en su buzón es la papeleta con esta carta genérica que sólo se diferencia por el nombre del municipio que hay que cuidar: 

 Otros han tenido más suerte y han obtenido la autorización de la dirección para editar estos folletos con diez reivindicaciones y el nombre y foto del candidato.

                                                                 

Dado que domingo se presenta en 1936 municipios, frente a los 752 de 2019, creo que multiplicará por tres el número de concejales obtenidos, es decir alrededor de unos mil quinientos. Ello le permitirá afirmar la noche electoral que es el partido que más habrá crecido. Pero dónde Vox se juega su futuro es en las autonómicas, dado que desea que en alguna autonomía que se derrote ahora a la izquierda, el PP consiga la investidura de su candidato gracias al apoyo de Vox que debería recibir a cambio la vicepresidencia, como com ocurrió en Castilla y León. 

Por ello Santiago Abascal ha realizado los principales actos en comunidades como la valenciana, Castilla la Mancha,  además la ciudad de Ceuta. Ciudad autónoma que está gobernada por el PP gracias al apoyo indirecto del PSOE y en la que se declaró persona non grata a Abascal por sus declaraciones tras la crisi con Marruecos de hace dos años y por considerar Abascal quinta columnistas de Marruecos a esa mitad de su población de cultura o religión musulmana. 

Así Abascal apenas ha pisado Madrid para apoyar a Ortega Smith y Roció Monasterio, al dar por segura la victoria aplastante de Díaz Ayuso. Ha pisado poco Andalucía donde no se celebran elecciones autonómicas, acudiendo sí a Sevilla, confiando que tal vez PP y Vox puedan desbancar al PSOE en el ayuntamiento. Y hará mañana el acto central de fin de campaña en Toledo, confiando entrar con suficientes diputados en el parlamento autonómico y tener la llave para que el PP se haga con el gobierno de la comunidad ahora en manos del PSOE y, a cambio, obtener Vox la vicepresidencia. Abascal quiere que si consigue ahora una o dos vicepresidencias gobernando con el PP, nada podrá evitar que en diciembre, si las izquierdas no revalidad su mayoría, Feijóo (¿o Ayuso?) se hará con la Moncloa, con él de vicepresidente.

                                         

Abascal ha abandonado a su suerte a Rocío Monasterio y Ortega Smith

El problema será si el domingo no consigue junto al PP desbancar a los socialistas y sus socios de ninguna comunidad o que el PP no necesite a Vox para hacerlo, y que por el abandono de la campaña en Madrid,  Ortega Smith y Rocío Monasterio obtengan menos concejales y diputados de los que tienen ahora. Ello además tendría consecuencias en el organigrama de Vox dado que tras apartar a Ortega Smith de la Secretaria General y a su excompañeros de la COE 13 de la Vicesecretaría de Organización la sede de Bambú no funciona mejor, ni los grupos se sienten mejor tratados. Como he dicho muchos no obtuvieron el permiso ni la transferencia económica para editar sus propios folletos electorales y viven el ridículo proponer ampliar el metro en municipios que no tiene. Continua siendo una loteria conseguir que desde Bambú, donde se ubican las cuentas corrientes de todos los Comités Ejecutivos Provinciales, se autorice a una ejecutiva provincial comprar una impresora, unos armarios nuevos de IKEA o una cámara de vídeo. Así funciona Vox, un partido que no reconoce las autonomías y propone un modelo centralizado de gestión que es incapaz de autorizar a tiempo a los distintos grupos locales y provinciales el folleto electoral o la compra de un escritorio.     

Y si Ortega Smith no mantiene al menos los concejales que ahora tiene en Madrid, puede acabar cayendo también él en desgracia junto a sus ex compañeros de la COE 13, Ansaldo, Utrilla y Fernández Ríos que fueron, por cierto, quienes legalizaron Vox en 2013. Como he dicho Ignacio Garriga parece un secretario general que pinta poco, y pronto comenzarán los nervios por la confección de las listas electorales del Congreso de los Diputados para diciembre.     

    

Entrevista al Crític.cat, amb motiu del meu nou llibre i de les eleccions del 28 de maig

 

 Clica aquí per llegir l'entrevista al Crític.cat

Llegeix l'entrevista que em fa Roger Palà a ElCrític.cat

Algunes respostes sobre la invasió del camp de l'Espanyol a Cornellà de diumenge. No hi ha cap grup consolidat de hooligans que lideri els aficionats ultres, si bé hi ha ex membres de Brigadas Blanquiazules, de RCDE FIRM, ex Casal Tramuntana, skins i molts afins a Vox, Joves d'Artós i el PP. Fa 4 anys va haver-hi un traspàs d'alguns dels antics ultres de Brigadas de l'Espanyol cap el Barça, que van liderar una nova generació de Boixos Nois i van ser desarticulats per la Policia Nacional. Un d'ells, Genís Vila Pujol, es va suicidar fa un any a la presó de Quatre Camins

                                

Algunes persones i mitjans m'han preguntat aquest dies si hi ha grups ultres organitzats al camp del RCD Espanyol de Cornellà, ubicats o no a La Corba, en relació a la invasió del camp del passat diumenge després de la victòria del Barça, i de que alguns militants i candidats del PP de Cerdanyola i Sant Joan Despí hagin estat identificats saltant a la gespa participant en els enfrontaments amb els Mossos. La meva opinió és que ara no hi ha cap grup nombrós i organitzat com a tal, més enllà que continuïn dins o fora de La Curva, nuclis d'antics membres de Brigadas o vinculats a grups ultres espanyolistes, com Los de Artós o d'ambients skins i neonazis. També continuen a La Curva alguns membres de la Guardia Joven, que de vegades van amb bombo i micro. Ja tenen uns 40 anys.

La pressió policial i del mateix club va fer reduir la presència al camp de seguidors ultres el 2009, en deixar Montjuïc. Tot i això van continuar actius dins l'estadi i en algún bar de l'entorn grups de Brigadas Blanquiazules, alguns d'ells vinculats a ambients ultres com el Casal Tramuntana o Plataforma per Catalunya i als joves ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental i a grups de caps rapats. 

 

L´últim cas important de violència perpetrada pels ultres de l'Espanyol va ser l'agressió que va tenir lloc l'1 de maig de 2016 a la Feria de Abril  quan 11 membres de la penya ultradretana RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, van colpejar brutalment a les dues de la matinada, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de Abril, a V. G, membre de la Penya Juvenil 1991.

La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i quan va caure a era terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts del cos, quedant inconscient. Els acusats van acceptar al judici declarar-se culpables amb un pacte de conformitat i dos d'ells van sen condemnats a tres mesos de presó i tots onze a una multa, a indemnitzar a la víctima i a un periode d'allunyament i no poder entrar per un temps al camp. Un dels condemnats, Álvaro H.T, estava diumenge al camp al costat de Carlos Ferrer-Calbetó, el candidat del PP a Cerdanyola que va saltar el camp. Álvaro H.T, que encertadament no va saltar al camp, també va ara a la llista del PP de Cerdanyola. 

                             

 

Les Brigadas es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois.  Brigadas va arribar a tenir moltes seccions, com  Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals encara són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa 2011. 

També alguns membres de Brigadas van ser jutjats i condemnats pel cas Hammerskin, on també hi estaven implicat dirigents dels Ultras Sur del Madrid  L'acusació judicial dels empresonats pel cas Stroika, a l'hora d'enumerar els antecedents dels imputats, va deixar clara la vinculació d'alguns membres de Brigadas Blanquizules amb els Hammerskins i la condemna judicial a aquests. El símbol de les Brigadas és la gens innocent calavera Totenkopf de les SS sobre els colors del club. Al març i abril de 2014 van haver-hi diversos incidents violents dins l'estadi i es va incrementar la pressió policial i del mateix club amb resticcions d'accés.  

Membres de PxC de Salt, alguns dels quals ara militen a Vox, en una celebració de Brigadas fa 9 anys

Fa quatre o cinc anys, alguns membres de les Brigadas Blanquiazules, juntament amb altres coneguts ultres que es movien pel Casal Tramuntana, Sabadell i altres localitat del Vallès Occidental, van canviar d'equip i estadi, per passar-se als Boixos Nois, liderant un nou relleu dels anomenats Casuals del Barça i els Boixos, que utilitzaven joves o cadells per activitats il·lícites. El grup va ser desarticulat fa un any i mig per la Policia Nacional.  Precisament un dels condemnats per Stroika i membre dels Cusos vinculat als Ultras Sur i Brigadas Blanquiazules, Genís Vila Pujol que va ser detingut el novembre de 2021 en aquesta operació policial per formar part dels Casuals del Boixos Nois, va perdre els beneficis penitenciaris, i va tornar a la presó per complir el que li faltava per la condemna d'Stroika, es va suicidar a la seva cel·la de la presó de Quatre Camins setmanes després de reingresar a presó. Suïcidi a la presó d'un conegut ultra que, per cert, va passar mediàtica i políticament totalment desapercebut.

Tot i haver perdut presència tant els Boixos Nois com les Brigadas Blanquiazules dins dels camps del Barça i de Cornellà, de vegades es poden veure pancartes i mebres d'aquests grups a desplaçaments fora de casa o a l'estranger. 

A nivell d'anècdota que demostra que de fet els dos grups continuen existint encara que sigui de manera poc visible o latent, hi ha l'agressió que van perpetrar membres dels Boixos Nois contra l'ex dirigent (o dirigent?) de Brigadas Fredy, Fernando San Mamés, el passat 18 d'abril de 2020, quan va topar-se a l'hospital Vall d'Hebrón amb membres dels Boixos Nois. Uns i altres havien anat a donar mascaretes i bates. Era l'inici de la pandèmia.

 

Entrevista 12/5/23 als Matins TV3 les vinculacions entre Vox, Desokupa, Mi Barrio Seguro i les protestes de Bonanova

 

Entrevista de divendres 12 de maig de 2023 a Els Matins de TV3 sobre les vinculacions entre Vox, Desokupa, i les protestes de Bonanova i la plaça Artós.

Desokupa rebrà el suport de comunicadors com Alvise Pérez i webs o  digitals com Estado de Alarma i Okdiario

Abascal, crescut amb l'enquesta de La Vanguardia que dóna més regidors a Vox que al PP a Barcelona i pel ressò de la mani de Desokupa, qualifica Colau de "psicòpata comunista". Crec que Vox arribarà als 100 regidors a Catalunya

 

Abascal ha qualificat Colau de "psicòpata comunista"

Avui Vox ha fet el seu acte central de campanya de les eleccions municipals a Catalunya, amb el  míting a la Plaça Artós de Sarrià. Acte al que han  assistit poc més de set-centes persones, moltes d'elles candidats de Vox a altres municipis. Una xifra menor a la que esperaven els organitzadors, més després de l'èxit mediàtic de la manifestació de Desokupa de dijous en la que van participar molts dels grups o cercles de joves espanyolistes d'Artós. 

Però tot i l'assistència menor de la que esperaven, els dirigents de Vox no amagaven el seu optimisme després de l'enquesta de La Vanguardia i RAC1 publicada avui que dóna a Vox 4 regidors front els tres que atribueix al PP. El ple municipal barceloní consta de 41 regidors. Fa quatre anys Vox es va quedar fora de l'ajuntament de Barcelona amb només un 1,16% dels vots. Ara segons l'enquesta tindrà el 8,8% i quatre regidors. Una pujada de Vox a les eleccions municipals que no tindrà a altres ciutats importants com Madrid, on és candidat l'ex Secretari General, Javier Ortega Smith, que va obtenir 4 dels 57 regidors, i que ara les enquestes n'hi donen 5. Per això passar a Barcelona de cero a quatre és per Vox un molt bon resultat. 

Els números poden enganyar perquè globalment a tot Espanya Vox serà el partit que incrementarà més el nombre de regidors ja que sí fa quatre anys va fer 752 candidatures, ara en fa un número no innocent de 1.936 (recordeu allò de "vamos a volver al 36" que es cantava a la Festa de Vox?) A Espanya hi ha 8.131 municipis, pero el partit afirma que arriba als municipis del 80% de la població. Jo crec que passarà del 525 regidors de fa quatre anys a més de 2.000.  I si bé Vox multiplicarà el nombre de regidors, no passarà el mateix amb el nombre de diputats autonòmics, més quan a Madrid, Isabel Díaz Ayuso ha agafat un discurs populista i trumpista que treurà molts vots a la candidata de Vox, Rocío Monasterio. Serà interessant veure què passarà a Múrcia on els quatre diputats autonòmics van trencar amb la direcció del partit i fa llista amb gent nova, o a Ceuta on el PP s'ha sumat al cordó sanitari cap a Vox, i l'Assemblea de la ciutat autonòmica va declarà Abascal persona non grata. Vox és l´únic partit que ni a Ceuta ni Melilla no posen a la llista cap ciutadà d'origen magribí o musulmà.

En aquest context de bones perspectives electorals a Barcelona i ressonant encara la manifestació de Desokupa de dijous i el "Puta Colau!" no gaire lluny d'Artós, Santiago Abascal ha incrementat el nivell d'incorrecció política del seu discurs qualificant de "psicòpata comunista" a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i després d'apel·lar a l'esperit d'Artós, ha apel·lat a l'esperit de Bonanova, referint-se a la manifestació de Desokupa de dijous. Abascal ha lamenta que després que "s'aturés el cop d'estat d'octubre de 2017, el PP va fer un 155 de merda", que no va cabar amb el separatisme. 

L'acte que ha estat obert pel president provincial i diputat al Parlament, Joan Garriga, l´únic que ha dit unes paraules en català. Hi ha intervenigut també el seu cosí i Secretari General, Ignacio Garriga, que ha repetit el seu discurs habitual, acabat com sempre amb "Que Dios o bendiga y que Dios bendiga España". També ha intervingut el candidat a l'alcaldia Gonzalo de Oro Pulido que, tot i que ha llegit la seva intervenció, ha tingut una intervenció centrada en Barcelona i amb més nivell que la d'Ignacio Garriga. En el cas que Vox arribi al 5% entraria a l ajuntament de Barcelona amb dos regidors. Gonzalo de Oro Pulido y Liberto Senderos, vinculat al grup ultrareligiòs secret, El Yunque. Senderos constaba com a tesorer de l'entitat legalitzada el 2010 Organización del Bien Común España (OCBE) que en el seus estatuts inicial afirmava ser la filial espanyola de El Yunque.

Abascal ha carregat contra Pedro Sánchez, les seves aliances, contra Podemos i contra Bildu. Ha afirmat que "Ada Colau es una cosa molt petita comparat amb el que ens enfrontmen a Espanya. El mestre d'Ada Colau és Pedro Sánchez, que ha fet que a Espanya es confongui el bé amb el mal, i que les víctimes estiguin desconsiderades i es tregui de la presó terroristes, 44 dels quals són a  les llistes dels socis del Partit Socialista, sense que belluguin les pestanyes." Abascal després de criticar que el separatisme (Trias) busqui en vot de la dreta covarda (el PP), ha afirmat que "Collboni és còmplice de que per atacar la indetitat catalana i espanyola de Catalunya, volen deixar que passi a tenir una identitat islàmica".

 Gonzalo de Oro Pulido, candidat a l'alcaldia

              Vox finalment ha autoritzat fer un full de 10 punts diferent per cada municipi

A diferència de fa quatre anys, que no és va permetre que els grups locals fessin la seva pròpia propaganda, i després del ridícul que els futlletons "Cuida tu ciudad" que són iguals per tots els municipis i diuen barbaritats com ampliar el metro allà on no n'hi ha com per exemple Ceuta, finalment s'ha permès a cada candidatura municipal fer un full amb la foto del cap de llista i deu punts propis pel municipi, que ha estat supervistat i aprovat per la direcció a Madrid. 

Així el de Barcelona proposa eliminar les superilles i considera fracasat el sistema de recollida d'escombreries porta a porta o demana eliminar alguns carrils bici. Fa quatre anys Vox es va presentar a només 45 municipis de Catalunya, obtenint només tres regidors a Salt, que de fet provenien de Plataforma per Catalunya i dos d'ells ja havien estat regidors en l'anterior mandat. Ara es presenta a 133 municipis catalans i jo faig una estimació que obtindrà a Catalunya un centenars de regidors.  

                                       

 Ignacio Garriga

Joan Garriga      

 

Llista de candidatures de Vox per províncies, i comparació amb 2019

Liberto Senderos, fundador de la filial del Yunque en España, i Gonzalo de Oro Pulido.

El 28-M, entre Vox, Ayuso i Feijóo. El Triangle

 

 Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de maig de 2023

Llegir en català al Triangle.

Sembla que a les eleccions del 28 de maig, Vox incrementarà notablement la seva representació municipal ja que, a diferència del 2019 que es va presentar a 752 municipis d’Espanya, ara ho fa a 1936, número per cert amb rerefons nostàlgic per Vox. Recordem aquella cançó de “Vamos a volver al 36” que es va cantar des de la tribuna a la festa de Vox el passat octubre.  A Madrid és presenta a tots els municipis de la Comunitat, 179. A la província de Barcelona passa de 28 candidatures a 81. Queda  lluny de presentar-se als 8.131 municipis que té Espanya, però al conjunt de pobles i ciutats on ho fa, hi viu el 80% de la població de l’Estat. Si fa quatre anys va obtenir 525 regidors, ara podria acostar-se a dos mil. Molts regidors de Vox que van ser escollits fa quatre anys han deixat el partit disconformes amb l’autoritarisme de la direcció i es presenten amb altres candidatures. Però la marca Vox és la que ven, i fora no hi ha futur.

Evidentment Vox i PP arribaran a acords a molts ajuntaments si bé a diferència de 2019, que era la pota petita del Trifachito de PP, Ciutadans i Vox, el partit d’Abascal demanarà entrar als equips de govern. Tot i això sembla difícil imaginar que en aquells ajuntaments en que el PP no hagi estat la llista més votada, i la suma de PP i Vox doni la majoria absoluta, Vox es voti a si mateix en el ple d’investidura, motivant que es formi un govern d’esquerres. L’elecció d’alcalde no funciona com la d’un president autonòmic que pot allargar-se i haver de repetir les eleccions, sinó que es fa tres dissabtes després de que hagin parlat les urnes. I si cap candidat no té el suport de la majoria absoluta de regidors, s’anomena alcalde el que va tenir més vots ciutadans el dia de les eleccions.

El conflicte entre el PP i Vox es donarà en les autonòmiques, on com va passar a Castella i Lleó i pretenia fer a Andalusia, Vox diu que només donarà suport al PP si se li dona la vicepresidència. El 28 de maig se celebren autonòmiques a dotzecomunitats. El PP governa ara només a Madrid i Múrcia. Per això la victòria el 28-M es mesurarà amb quantes autonomies canvien de color i passen del vermell del PSOE o de pactes d’esquerres com els de València i les Illes, al blau del PP. Es diu que si cau València i passa a ser governada pel PP, serà l’anunci que les eleccions de desembre les guanyarà el PP de Alberto Núñez Feijóo, que serà el nou president del govern d’Espanya. Però això està per veure perquè el populisme conservador més fort que competeix el 28-M, no és el de Vox, sinó el d’Isabel Díaz Ayuso que tal com va fer amb Pablo Casado que se’l va menjar en 7 dies, sembla que vol fer el mateix amb Feijóo. Ayuso triomfa amb un nacional populisme espanyol i madrileny sense que els seus errors o draps bruts li passin factura i ara aspira a superar els 65 escons que va obtenir a les passades autonòmiques i fer-se amb la majoria absoluta de l’Assemblea sense haver de necessitar a Vox. Unes eleccions de 2021 en les que recordem va triomfar amb els seus eslògans de “comunisme o llibertat” i reivindicant “viure a la madrilenya”, acabant amb les restriccions a les activitat econòmiques, rebaixant impostos i competint de manera deslleial amb les altres autonomies per atraure empreses.

La divisió i lluita caïnita en l’espai de Podemos, Más Madrid i Sumar ajudaran a la victòria de Díaz Ayuso. I pel que fa Vox, la contrincant d’Ayuso és Rocío Monasterio, gens popular i força estirada que, més que sumar vots al partit d’Abascal, n’hi treu. I si la victòria d’Ayuso a Madrid és aclaparadora, o sigui que puja tres escons i obté la majoria absoluta, i en canvi el PP del moderat Feijóo, no puja  a les altres autonomies, podria començar una nova cacera dins del PP, amb Ayuso postulant-se per ser la candidata que competiria amb Pedro Sánchez al desembre, a la vegada que el discurs trumpista d’Ayuso pot menjar-se també part de l’espai de Vox. Pot semblar temerari especular que Ayuso es mengi en poc temps a Feijóo, però recordem fa quinze mesos com va ser de ràpida la inesperada caiguda de Pablo Casado. Com explica i detalla la periodista Alicia Gutiérrez en el seu llibre “Porque me da la gana. Ayuso, la nueva lideresa”, editat per Akal, la presidenta madrilenya amb l’exitós ajut del bruixot Miguel Ángel Rodríguez, ha tingut aquests últims anys una carrera ascendent imparable. I qui s’oposa a ella o no s’aparta per deixar-li pas, és home mort. Veiem sinó les imatges de com va humiliar el 2 de maig el ministre Félix Bolaños, amb Feijóo allà al costat, per deixar clar que és ella qui té el poder i que  mai li tremola el pols.

28 M, entre Vox, Ayuso y Feijóo

Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de mayo de 2023 

 Parece que en las elecciones del 28 de mayo, Vox incrementará notablemente su representación municipal ya que, a diferencia de 2019 que se presentó en 752 municipios de España, ahora lo hace en 1936, número por cierto con trasfondo nostálgico para Vox. Recordemos esa canción de “Volvamos al 36” que se cantó desde la tribuna en la fiesta de Vox el pasado octubre. En Madrid se presenta en todos los municipios de la Comunidad, 179. En la provincia de Barcelona pasa de 28 candidaturas a 81. Queda lejos de presentarse en los 8.131 municipios que tiene España, pero en el conjunto de pueblos y ciudades donde lo hace, vive el 80% de la población del Estado. Si hace cuatro años obtuvo 525 concejales, ahora podría acercarse a dos mil. Muchos concejales de Vox elegidos hace cuatro años han dejado el partido disconformes con el autoritarismo de la dirección y se presentan con otras candidaturas. Pero la marca Vox es la que vende, y fuera no hay futuro.

Evidentemente Vox y PP llegarán a acuerdos en muchos ayuntamientos si bien a diferencia de 2019, que era la pata pequeña del Trifachito de PP, Ciudadanos y Vox, el partido de Abascal pedirá entrar en los equipos de gobierno. Sin embargo parece difícil imaginar que en aquellos ayuntamientos en los que el PP no haya sido la lista más votada, y la suma de PP y Vox dé la mayoría absoluta, Vox se vote a sí mismo en el pleno de investidura, motivando que se forme un gobierno de izquierdas. La elección de alcalde no funciona como la de un presidente autonómico que puede alargarse y tener que repetir las elecciones, sino que se celebra tres sábados después de que hayan hablado las urnas. Y si ningún candidato tiene el apoyo de la mayoría absoluta de concejales, se nombra alcalde al que tuvo más votos ciudadanos el día de las elecciones.

El conflicto entre el PP y Vox se dará en las autonómicas, donde como ocurrió en Castilla y León y pretendía hacer en Andalucía, Vox dice que sólo apoyará al PP si se le da la vicepresidencia. El 28 de mayo se celebran autonómicas en doce comunidades. El PP gobierna ahora sólo en Madrid y Murcia. Por eso la victoria el 28-M se medirá con cuántas autonomías cambian de color y pasan del rojo del PSOE o de pactos de izquierdas como los de Valencia y Baleares, al azul del PP. Se dice que si cae Valencia y pasa a ser gobernada por el PP, será el anuncio de que las elecciones de diciembre las ganará el PP de Alberto Núñez Feijóo, que será el nuevo presidente del gobierno de España. Pero eso está por ver porque el populismo conservador más fuerte que compite el 28-M, no es el de Vox, sino el de Isabel Díaz Ayuso que tal y como hizo con Pablo Casado que se lo comió en 7 días, parece que quiere hacer lo mismo con Feijóo. Ayuso triunfa con un nacional populismo español y madrileño sin que sus errores o trapos sucios le pasen factura y ahora aspira a superar los 65 escaños que obtuvo en las pasadas autonómicas y hacerse con la mayoría absoluta de la Asamblea sin tener que necesitar a Vox. Unas elecciones de 2021 en las que recordemos que triunfó con sus eslóganes de “comunismo o libertad” y reivindicando “vivir a la madrileña”, acabando con las restricciones a las actividades económicas, rebajando impuestos y compitiendo de forma desleal con las demás autonomías para atraer empresas .

La división y lucha cainita en el espacio de Podemos, Más Madrid y Sumar ayudarán a la victoria de Díaz Ayuso. Y en cuanto a Vox, la contrincante de Ayuso es Rocío Monasterio, nada popular y bastante estirada que, más que sumar votos al partido de Abascal, los descuenta. Y si la victoria de Ayuso en Madrid es abrumadora, es decir que sube tres escaños y obtiene la mayoría absoluta, y en cambio el PP del moderado Feijóo, no sube en las demás autonomías, podría empezar una nueva cacería dentro del PP, con Ayuso postulándose para ser la candidata que competiría con Pedro Sánchez en diciembre, a la vez que el discurso trumpista de Ayuso puede comerse también parte del espacio de Vox. Puede parecer temerario especular con que Ayuso se coma en poco tiempo a Feijóo, pero recordemos hace quince meses lo rápida que fue la inesperada caída de Pablo Casado. Como explica y detalla la periodista Alicia Gutiérrez en su libro “Porque me da la gana. Ayuso, la nueva lideresa”, editado por Akal, la presidenta madrileña con la exitosa ayuda del brujo Miguel Ángel Rodríguez, ha tenido en estos últimos años una carrera ascendente imparable. Y quien se opone a ella o no se aparta para dejarle paso, es hombre muerto. Vemos sino las imágenes de cómo humilla el 2 de mayo al ministro Félix Bolaños, con Feijóo ahí al lado, para dejar claro que es ella quien tiene el poder y que nunca le tiembla el pulso.

Las Juntas Electorales de Zona rechazan las candidaturas de Falange Española de las JONS de Bilbao, encabezada por el autor de la matanza de Atocha, García Juliá, la de Sáenz de Ynestrillas en Donosti, y la de Norberto Pico en Vitoria, por no cumplir la paridad de sexos. Proclamadas las de Hacer Nación y SOM Identitaris de Anglada. Está por ver si Hacer Nación resiste pese a Vox. De Anglada parece seguro que volverá a ser elegido concejal

 

Como informaba aquí en el blog el pasado viernes, Falange Española de las JONS, también con militantes de La Falange-FE,  presentó candidaturas para los ayuntamientos de León, Palencia, Ávila, Sotalbo (Ávila), Burgos, Pitiegua (Salamanca), Salamanca, Segovia, Valladolid, Santo Domingo-Caudilla (Toledo), Marchamalo (Guadalajara), Alicante, Valencia, Benetússer (Valencia), Llucmajor (Baleares), Castellón, Cieza, Málaga, Sevilla, Zaragoza, Barcelona, Pamplona, Bilbao, Vitoria y San Sebastián. 

Como se apreciaba algunas estaban incompletas, repetían candidatos en diversos municipios o no cumplian la paridad de sexos, de  no menos del 40% y no más del 60%. Por ello varias listas de La Falange, tras haber sido requeridas a subsanar las irregularidades, no han sido proclamadas, como se recoge hoy en los distintos Boletines Oficiales de la Provincia.  

Martín Saénz de Ynestrillas 

          

Carlos García Juliá

         

Norberto Pico

No han sido proclamadas las de Ávila, Burgos, Palencia, Salamanca, Segovia, La Coruña, Bilbao, Vitoria, San Sebastián, Zaragoza, Barcelona, Aranjuez y San Lorenzo del Escorial. La rechazada por Bilbao estaba encabezada por el autor de la matanza de Atocha, Carlos García Juliá. Tampoco se ha proclamado la de Donostia que estaba encabezada por  Martín Saéz de Ynestrillas, hermano del ex dirigente ultra Ricardo Sáenz de Ynestrillas e hijo del militar golpista asesinado por ETA del mismo nombre. Tampoco pordrá concurrir la del Jefe Nacional de Falange Española de las JONS, Norberto Pico, que encabezaba la de Vitoria.
Sí han sido proclamadas las siguientes: Sotalbo (Ávila), León, Pitiegua (Salamanca), Valladolid, Asamblea de Madrid, Alcalá de Henares (Madrid), Madrid, Morata de Tajuña (Madrid), Móstoles (Madrid), Santo Domingo-Caudilla (Toledo), Toledo, Marchamalo (Guadalajara), Provincia de Guadalajara Cortes de Castilla-la Mancha, Llucmajor (Baleares), Alicante, Benetússer (Valencia), Valencia, Cieza (Murcia), Málaga y Sevilla.

También han sido proclamadas las de hacer Nación en Velilla de San Antonio y San Fernado de Henares en Madrid, así como las otras de dicho grupo impulsado por ex concejales y militantes de España 2000. Ahora se verá si Hacer Nación puede competir o no con Vox y revalidar los concejales que tiene en dichos municipios del Corredor de Henares. Lázaro Polo, alcalde de Los Santos de la Humosa por España 2000, encabeza  la lista del Partido Popular por dicho municipio. También ha sido proclamada la de Mario Martos de Hacer Nación en Jaén. No tiene ninguna posibilidad de obtener acta de concejal.

 

Igualmente han sido proclamadas las 4 candidaturas de SOM Identitaris de Josep Anglada en Barcelona, Vic, El Vendrell y Santa Oliva. Parece seguro que Anglada volverá al Ayuntamiento de Vic con más de un concejal, teniendo también SOMI posibilidades en El Vendrell como en la vecina Santa Oliva. No tiene ninguna posibilidad el candidato por Barcelona, Juan Marín Muñoz.

Por lo que se refiere a las elecciones autonómicas, sí que ha sido procalamada la de Falange en la Comunidad de Madrid, encabezada por Norberto Pico, y la de la provincia de Guadalajara en Castilla La Mancha. La exigencia a los partidos extraparlamentarios de presentar el 0,1% de firmas del censo electoral de la provincia es un freno para que estos partidos sin representación concurran a elecciones generales y autonómicas.