diumenge, 30 de gener del 2022
Vídeo de la conversa entrevista al FAQS de TV3 sobre ultradreta amb Jordi Borràs i Cristina Puig
dissabte, 29 de gener del 2022
divendres, 28 de gener del 2022
Entrevista a El 9 Nou amb motiu del llibre
Víctor Palomar, Vic 28 de gener de 2022
El moianès Xavier Rius, periodista especialitzat en
ultradreta, immigració i gihadisme, acaba de publicar Els ultres són
aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic, 2022). Analitza
l’origen de la ultradreta a Catalunya en els últims anys després que Vox
hagi irromput al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats.
Durant
molts anys Catalunya i Espanya han estat una excepció a Europa. Mentre
que a molts països la ultradreta tenia representació aquí no. Per què?
La
ultradreta sociològica estava a dins el PP i s’hi sentia representada.
Sí que hi havia partits alternatius ultres que no renegaven del passat
franquista (Fuerza Nueva, Falange...), però les lluites caïnites
permanents impedien que arribessin a tenir representació a les
institucions. Només Josep Anglada, provinent d’aquesta ultradreta
franquista, va saber amagar el discurs i aprofitant cert malestar pel
tema de la immigració va aconseguir regidors a diversos ajuntaments amb
la seva Plataforma per Catalunya. Però mai va poder entrar al Parlament.
No ha estat fins que una escissió dins el PP, amb la creació de Vox,
que la ultradreta ha entrat als parlaments i al Congrés.
Quin és
el sostre d’aquesta ultradreta? És la quarta força política al Parlament
de Catalunya i la tercera al Congrés de Diputats. Tothom dona per fet
que pot ser clau en el retorn del PP al govern de l’Estat.
El PP
ha legitimat la ultradreta de Vox. Aprofitant, d’una banda, el seu
suport per obtenir el govern o en el cas de Madrid, amb Isabel Díaz
Ayuso, fent seu part d’aquest discurs de Vox. Veurem ara els resultats
que aconsegueixen a Castella i Lleó i si el PP depèn dels seus vots.
També si Pedro Sánchez resisteix tot el que queda de mandat amb el
govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos. El que és clar, és que han
arribat per quedar-se.
En el llibre explica com Vox a Catalunya
s’ha nodrit d’una llarga llista de persones procedents de PxC i de la
ultradreta més radical.
Mentre que a Madrid la base de Vox neix
d’un sector del Partit Popular descontent amb Mariano Rajoy perquè no és
prou contundent a l’hora de derogar lleis com la del matrimoni gai,
l’avortament o la memòria històrica, a Catalunya aplega molta gent de la
ultradreta. Hi ha líders amb passat a Fuerza Nueva o Frente Nacional,
que comparteixen trajectòria amb Josep Anglada, i fins i tot hi ha qui
té antecedents per accions violentes. Plataforma per Catalunya, un cop
han expulsat a Anglada del partit i Vox aconsegueix representació al
parlament andalús, proposen fer una coalició. Com que els hi rebutgen,
decideixen dissoldre PxC per facilitar la integració dels seus membres a
la nova formació.
Per què creu que Plataforma per Catalunya
(PxC), que va arribar a tenir representació a 40 ajuntaments, mai va
entrar al Parlament?
Per diversos motius. Errors propis en un
partit, Plataforma per Catalunya, que sembla que la gestió és més pròpia
d’un còmic de Mortadelo y Filemón que d’una formació política. També
per la mateixa personalitat d’Anglada, que a vegades s’acosta més al
personatge de Torrente que a un líder polític. Tot i que intenta donar
una imatge allunyada dels partits més ultres, l’última setmana abans de
les eleccions TV3 va cedir un minut dels espais electorals a Plataforma
per Catalunya i va mostrar un primer pla d’un dels assistents a un
míting d’Anglada que era un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll i
l’expressió Pride white, orgull blanc. I a Anglada el procés català li
fa molt mal. La immigració deixa d’estar a l’agenda política, que queda
monopolitzada pel debat independentista.
Per què PxC va arrelar a Vic fins a convertir-se en la segona força política de l’Ajuntament?
Hi
havia cert malestar després de la fusió de les escoles i l’augment de
la població immigrant. Josep Anglada se n’aprofita a base de rumors,
mentides i la política de la por. Li va anar bé per entrar a
l’Ajuntament i després la gran pujada la fa quan plega Jacint Codina i
Josep M. Vila d’Abadal és el candidat de CiU. La gent de Vic l’acaba
veient veu com algú que ve de fora i també comet els seus errors. En la
seva presentació ve a dir que Vic ha estat generós donant els mínims
vitals a les persones que han vingut de fora, referint-se sobretot a la
població magrebina, i que ara caldrà que compleixin els deures. Amb
aquest discurs, el que estava fent Vila d’Abadal era legitimant una
mentida que Anglada escampava i que era la seva arma electoral: que els
immigrants a Vic ho tenien tot pagat.
I vostè és molt crític en el
llibre amb la decisió de Josep M Vila d’Abadal de no empadronaria els
immigrants sense papers i denunciar a la policia les persones en
situació irregular a la ciutat.
Aquella roda de premsa en què
Vila d’Abadal va sortir acompanyat de Josep Rafús (CiU) i Joan López
(ERC) per anunciar aquesta mesura fa esclatar una bomba mediàtica a
finals de 2009 principis de 2010. Tots els partits polítics (CDC, UDC,
PSC i ERC) censuren la decisió dels seus representants a l’Ajuntament de
Vic. El cas arriba al Parlament i fins i tot el president del Govern
José Luis Rodríguez Zapatero en viatge oficial a Bratislava (Eslovàquia)
critica des d’allà la decisió de l’alcalde de Vic. Josep Anglada els va
agrair la publicitat que li havien donat amb aquesta proposta, que ell
va dir que els l’havia fet ell. Anglada aconseguia amb tota la polèmica
passar de sortir a tertúlies del Canal Català a ser protagonista i
llançar els seus missatges xenòfobs a totes les cadenes de televisió,
des de la Sexta, amb Jordi Évole, a Antena 3, passant per TV3.
Quina culpa tenen els mitjans de comunicació en el creixement d’aquests partits d’ultradreta?
Hi
ha qui tendeix a culpar-los, però jo crec que no en tenen cap. A
Anglada ningú li donava quota de pantalla fins que esclata la bomba del
padró i amb Vox passa el mateix, que s’aprofita del conflicte polític a
Catalunya per acaparar minuts d’informatius.
Al llibre diu que les manifestacions antifeixistes tenen l’efecte contrari, que només fan que donar-los ales.
Jo
enyoro quan la CUP de Vic amb els regidors Quim Soler i Laia Jurado
deien que no s’havien de fer manifestacions al mateix lloc i la mateixa hora que Josep Anglada feia els seus actes, que era el que ell vlia i li donaven la benzina que necessitava. Proposaven fer-les abans o després o en un altre lloc. Ara hi ha
qui diu que amb aquestes protestes s’aconsegueix frenar a personatges
com Anglada i Ortega Smith. Algú creu que les imatges del febrer passat
d’un jove penjat a sobre d’una furgoneta de Vox pel passeig de Vic
aconsegueixen treure vots a Ortega Smith o n’hi donen més. És un error.
Pots apagar el foc d’una espelma bufant, però en un incendi gran si fas
vent l’únic que provoques és que aquest creixi més.
Un element comú de tots aquests partits és l’ús que fan de les mentides, la por i les fake news.
Sí,
a Vic ho va fer Anglada amb els pamflets simulant que era d’una
associació d’immigrants que demanava el vot per als altres partits
insinuants que els hi donaven tota mena d’ajudes. Fins i tot el
periodista Xavier Bosch en va fer una columna al diari Avui com si això
fos cert. I ho va fer Vox en les eleccions a Andalusia amb un vídeo
anunciant que PSOE i Podemos cedirien la Mesquita-Catedral de Córdoba
íntegrament al culte islàmic.
Falta un any i mig per a les
municipals. Creu que aquest creixement de la ultradreta al Parlament i
al Congrés també es veurà als ajuntaments?
Segurament aquests
diputats de Vox al Parlament i al Congrés acabaran tenint certa
translació als ajuntaments. Però a les municipals, a diferència de les
altres eleccions, té un pes molt important la persona que es presenta i,
per tant, és una incògnita. També caldrà veure si Josep Anglada que ja
no està inhabilitat es torna a presentar com ha dit, o què faran les
candidatures independentistes amb tints xenòfobs com Som Catalans, Front
Nacional o Aliança Catalana.
dijous, 27 de gener del 2022
Vídeo entrevista al -Més 324 sobre el llibre "Els ultres són aquí" amb Xavier Graset
Vídeo de l'entrevista que en fa Xavier Graset ahir dimecres 26 de gener de 2022 al vespre al programa Més 324 del 324 i emès més tard a TV3, sobre el meu nou llibre, "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox"
Vídeo de l'entrevista al "Quatre Paraules" d'El9TV amb Jordi Vilarrodà sobre el meu llibre "Els ultres són aquí. De PxC a Vox"
Vídeo a Youtube de l'entrevista al Quatre Paraules El9TV amb Jordi Vilarrodà sobre el meu llibre "Els ultres són aquí. De PxC a Vox"
La guerra és un desastre. Publico al Punt Avui sobre la polèmica de si enviar tropes o no a l'Est d'Europa i el resorgiment del "No a la guerra"
La participació d’avions espanyols en les operacions de vigilància de l’OTAN als països bàltics i que el govern s’hagi ofert per enviar avions a Bulgària, sumat a la marxa d’una fragata al mar Negre i la probable activació d’altres unitats en dispositius de l’OTAN, ha motivat que dirigents d’Unides Podem, algunes d’elles ministres, rebutgessin la implicació espanyola i recuperessin la consigna del “No a la guerra!”, recordant que l’opinió pública sempre s’ha oposat a la participació en conflictes externs.
No crec que el conflicte entre Rússia i Ucraïna desencadeni una guerra, sinó que més aviat pot desembocar en una reactivació del conflicte entre tropes ucraïneses i les milícies pro-russes i unitats russes integrades en les forces secessionistes. Però no es descartable que les hostilitats se’n puguin anar de les mans.
El “No a la guerra” a Espanya va néixer amb la primera guerra de l’Iraq del 1991, quan els Estats Units, altres països de l’OTAN i alguns d’àrabs van expulsar Saddam de Kuwait amb la cobertura de resolucions de l’ONU. Espanya, amb Felipe González a La Moncloa i Narcís Serra a Defensa, va enviar dues corbetes i una fragata al golf Pèrsic. Uns vaixells nodrits de soldats de quinta sense preparació per a la guerra química o bacteriològica. I la cantant Marta Sánchez va fer, el Nadal de 1990, un recital a la fragata a l’estil Marilyn Monroe a Corea, i va cantar el seu nou tema Soldados del amor. Aquell enviament de soldats de lleva al Golf va motivar que el nombre d’objectors de consciència creixés els anys següents, accelerant la fi del servei militar obligatori. Bona part de la intel·lectualitat espanyola va criticar, amb raó, Felipe González per haver-se sumat a una guerra que es feia per petroli.
Anys més tard, a començament dels noranta, esclaten les guerres de l’antiga Iugoslàvia. El 1992, quan els Cascos Blaus han aconseguit un fràgil alto el foc a Croàcia, comença el setge de tres anys de la ciutat de Sarajevo. Des de part de la intel·lectualitat esquerrana es diu que no es defensa els bosnians perquè no tenen petroli, però tampoc es dona suport a una intervenció aèria per destruir les bateries i artilleria sèrbia que tenen assetjada la ciutat i que ataquen també les forces de l’ONU. Però Pasqual Maragall i José María Mendiluce des de Barcelona són una excepció i demanen que, sota la direcció de l’ONU, l’OTAN s’intervingui, i lideren des de Catalunya campanyes d’ajut humanitari. El 1995, després de la matança de Srebrenica, des del pacifisme es va continuar rebutjant un intervenció de l’ONU i l’OTAN. Tot i això, el 21 de juliol de 1995 vint mil persones es van manifestar a Barcelona, demanant una actuació internacional del que en el futur s’anomenaran intervencions humanitàries. Manifestació que va ser encapçalada per Jordi Pujol i Pasqual Maragall, però sense la participació de part de l’esquerra i dels grups pacifistes. Després, quan va haver-hi la intervenció de l’OTAN per aturar la neteja ètnica a Kosova, el líder d’Izquierda Unida, Julio Anguita, va declarar: “Bombardegen Milosevic perquè és d’esquerres.”
Però no va haver-hi cap manifestació a Catalunya ni a Espanya de més d’un centenar de persones contra la intervenció. Després, amb l’excusa dels atemptats de l’11-S, va venir la segona guerra de l’Iraq i l’ocupació dels país, liderada per George Bush fill amb el suport de José María Aznar. I es van viure a Barcelona les manifestacions més multitudinàries d’arreu del món.
Tota guerra és un desastre, i podem discutir si volem ser un estat neutral i tenir o no exèrcit o externalitzar la defensa a un país veí. Evidentment Putin no és Hitler, ni Ucraïna és la innocent Polònia que va ser envaïda. Però el context d’aquest conflicte és totalment diferent del que va fer que el 2003 a Barcelona i Madrid milions de persones sortissin al carrer a cridar no a la guerra.
dilluns, 24 de gener del 2022
Entrevistes amb motiu del llibre "Els ultres són aquí" al Periódico i Vilaweb, comentari al Punt Avui i capitol d'avançament a NacióDigital
Llegir entrevista en català a El Periódico, publica a la web el diumenge 23 de gener de 2022 i en paper el dilluns 24
Leer artículo en El Periódico en castellano
Xavier Rius: "Las ‘fake news’ generan miedo, que es de donde sale el voto ultra"
Mauricio Bernal
Periodista, escritor y columnista de EL PERIÓDICO, Rius acaba de publicar ‘Els ultres són aquí’ (Pòrtic Edicions), una minuciosa reconstrucción del resurgimiento de la ultraderecha en España hasta su llegada a las instituciones que aporta las claves necesarias para entender cómo es que estamos aquí.
-Se detiene mucho en la inmigración al comienzo de su libro. La llegada de inmigrantes, las polémicas por las mezquitas. ¿El detonante del resurgimiento de la ultraderecha en Europa fue la inmigración?
-Fue la inmigración. La inmigración sobre todo y después el rechazo a Bruselas y a las imposiciones de Bruselas. A la moneda única y a que nos digan desde cuáles deben ser las dimensiones de las jaulas de las gallinas ponedoras. Inmigración y antieuropeísmo. Esos han sido sus grandes ejes.
-Describe el crecimiento de la ultraderecha en España y explica cómo se fue al garete la famosa excepción española. Vamos a lo más local. Dígame, ¿cómo describiría el papel que jugó el ‘procés’ en el crecimiento de Vox?
-A ver. Este es un tema delicado. Empecemos recordando que Vox es una escisión del PP, con Vidal-Quadras y Abascal que estaban en contra de que Rajoy no derogara la ley del aborto, la ley de memoria histórica, la ley del matrimonio homosexual. En segundo lugar estaba el tema de los supuestos pactos con ETA para su disolución, que Rajoy no cuestionó. Y luego surgió el ‘procés’, y que Rajoy supuestamente no aplicó el 155 cuando tenía que aplicarlo. Con estos antecedentes, el salto lo da Ortega Smith cuando, una vez decapitado Manos Limpias, se queda él solo con el espacio para hacer de acusación popular en el tema del ‘procés’.
-Lo cual le dio visibilidad, sobre todo. La que no había tenido hasta entonces. Es lo que dice en el libro.
-Sí, eso fue fundamental porque fue ganando cuota de telediario a medida que ejercía la acusación popular en el TSJC, en el juzgado 13, en la Audiencia Nacional, en el Supremo… y a medida que iba solicitando medidas cautelares. Este es un tema muy complicado porque a veces me dicen: “Es que tú estás diciendo que la culpa fue del ‘procés’”, y no. No es así. Primero fueron la ley de memoria histórica, la ley de matrimonio homosexual, todo lo que ya he mencionado. Con esto no acababan de arrancar, y con lo que arrancan finalmente es con la visibilidad de Ortega Smith haciendo de acusación.
"El salto lo da Ortega Smith cuando una vez decapitado Manos Limpias se queda él solo con el espacio para hacer de acusación popular en el tema del ‘procés’"
-Y todo eso acabó con la famosa excepción española.
-Sí. Durante mucho tiempo la pregunta fue esa, por qué España era una excepción, por qué no tenían presencia aquí los dos grupos políticos que emergieron a finales del siglo XX, ni los verdes ni la ultraderecha. Bueno, los verdes se consumieron en luchas cainitas en su momento, y en cuanto a los ultras, yo diría que tal vez no arrancaban porque la ultraderecha sociológica estaba en el PP, y porque en España, afortunadamente, hay menos sentimiento racista. Si usted mira las estadísticas de Alemania sobre ataques a mezquitas, a inmigrantes… En España, si comparamos, esos ataques han sido una anécdota, afortunadamente.
-Lo de que España no es un país racista se puede cuestionar. Ahora que hay legitimación política se ven más ataques. Quizá antes los racistas se ocultaban porque estaba mal visto.
-En el tema de la ultraderecha, y hablo en general, yo lo que creo es que ahí entra el sentimiento de culpa del franquismo. Estaban calladitos en el PP.
-Desde tiempos de Anglada la ultraderecha ha mostrado debilidad por las ‘fake-news’. ¿Forma parte de su manual de comportamiento?
-Claro, porque a través de las ‘fake news’, más que la razón, abrazan las emociones, los miedos. Las ‘fake news’ generan miedo, que es de donde sale el voto de la ultraderecha: “Yo no soy ultra, pero en esto Vox tiene razón, voy a votar a Vox”. Además, las ‘fake news’ tienen que si tú vas a intentar rebatirlas haces que se hable de ello durante tres días.
-Que es parte de la estrategia, supongo.
-Claro. Da igual que al final lo desmontes. Como me decía Anglada a mí, ‘l’important es que parlin de mí, encara que sigui malament’.
"Hay un sector del antifascismo que se planta delante de Ortega Smith y: “¡No pasarán, no pasarán!”, lo cual es totalmente infructuoso, sobre todo si se descontrola"
-Eso me recuerda un artículo suyo en EL PERIÓDICO en el que hablaba de las contramanifestaciones antifascistas, y de cómo ayudaban a la ultraderecha.
-Sí. Yo creo que si no la vas a poder controlar, hazla un día antes o un día después. Pero hay un sector del antifascismo, un sector de la CUP o del sector libertario que se plantan delante de Ortega Smith y: “¡No pasarán, no pasarán!”, lo cual es totalmente infructuoso, sobre todo si se descontrola. Y generas unas imágenes que en otros lugares de España suscitan la siguiente reflexión: “A mí Vox no me gusta, pero es que a estos catalanes no los soporto, voy a votar a Vox”. Es un tema polémico, y muchos sectores del antifascismo están en contra mía por eso.
-¿El mérito de Vox ha sido aglutinar?
-Sí, Vox ha aglutinado. Al sector ultracatólico, a los que rechazan el matrimonio homosexual, a los de aborto cero, a los franquistas… Los ha aglutinado porque, al igual que el Frente Nacional en Francia, intenta conseguir el apoyo de segmentos de población particulares. Por ejemplo, si existe la idea de que la ley castiga a los padres en el divorcio, entonces ellos van a buscar a la asociación de padres por la custodia compartida, tal y como hacía Le Pen con los cazadores, por ejemplo. En Catalunya trabajan con el tema de la unidad de España y en Madrid con temas como el aborto, la ley homosexual, etcétera. Con la guinda, ahora, del ‘no’ a las restricciones.
-Sin el ‘procés’, ¿qué posibilidades tiene Vox de seguir creciendo en Catalunya?
-El tema es que en el Parlament de Catalunya Vox es irrelevante numéricamente: no pueden cambiar ninguna mayoría con sus 11 diputados, mientras que la CUP con sus nueve sí puede. Y por eso están agitando el tema de la seguridad ciudadana y la delincuencia, y criminalizando la inmigración. Intentar crecer por aquí, y también querrán crecer con el tema de la lengua.
ENTREVISTA VILAWEB, 20 de gener de 2022
Xavier Rius Sant: "Ignacio Garriga té el seu diàleg amb Déu i es creu beneït per a salvar Espanya"
Arnau Lleonart Fernàndez
Després de dècades de marginació, uns quants regidors i més transcendència per les baralles al carrer que influència política real, la ultradreta finalment ha aconseguit d’entrar al Parlament de Catalunya. El 2021 Vox hi va irrompre amb onze diputats i va passar del no-res a ser la quarta força política de Catalunya. A la pràctica aquests onze diputats no li serveixen de res perquè la majoria dels altres partits s’hi giren d’esquena i no pot participar en cap suma majoritària, però li aporta un altaveu amb què tensa el tauler polític i obté una visibilitat que, sens dubte, li servirà per a plantar regidors a molts municipis catalans el 2023.
Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta, acaba de publicar Els ultres són aquí (Pòrtic), en què connecta la irrupció de Vox amb la de Plataforma per Catalunya (PxC), el partit nascut a Vic i encapçalat pel tan carismàtic com estrambòtic Josep Anglada. Després d’haver encadenat uns quants processos electorals amb un èxit ascendent, el 2010 PxC es va quedar a les portes d’entrar al parlament, però les picabaralles internes i l’aparició del procés sobiranista com a eix polític central la van deixar fora de joc. Onze anys després, alguns dels seus dirigents han trobat refugi a Vox, però en l’endemig el món ultra ha viscut tota mena de conspiracions i punyalades polítiques. Al llibre, Rius Sant les detalla, tot demostrant els anys d’experiència explicant la ultradreta.
—Vox ja és quarta força al Parlament de Catalunya i tercera al congrés espanyol. Creixerà més o han arribat al sostre?
—Pujarà perquè el PP l’ha legitimat i ha seguit una estratègia
erràtica. Avui et criminalitzo i et critico per la moció de censura a
Pedro Sánchez, i demà dic que ets un bon noi. Vox ha trobat dos nínxols,
a més de Catalunya: les fronteres i el rebuig a les polítiques de
gènere. Amb la baralla que hi ha hagut entre PSOE i Podem per la llei
trans, ells hi pescaran molt. A més, el seu discurs s’ha normalitzat, ja
es pot dir als debats. Hi ha gent que pensa “Vox les diu de l’alçada
d’un campanar, però en això té raó”. Tanmateix, ara per ara a Catalunya
amb onze diputats són insignificants, perquè no hi ha cap suma
alternativa.
—L’anterior gran formació d’ultradreta al país va ser
Plataforma per Catalunya, que va ser a punt d’entrar al parlament. Com
la definiríeu?
—És un partit que neix a la Catalunya carlista interior, on es
jutja la gent segons de quina casa ets. Un classisme i una xenofòbia que
distingeix entre els catalans de primera –senyors–, i els de segona
tongada –bracers i masovers que amb la mecanització del camp van a Vic–,
que són catalans però no de Vic, de muralles endins. Aquesta segregació
es reprodueix amb els andalusos dels barris de la Calla i del Sucre.
Per a la gent de tota la vida, sempre es considera que són de fora.
Després, la segregació es traspassa als ciutadans d’origen andalús, que
també l’apliquen als últims d’arribar: els magribins. Aquest n’és
l’origen, però després s’expandeix a zones metropolitanes i el 2011 a
Santa Coloma obté tres regidors que ni tan sols hi viuen. A l’Hospitalet
de Llobregat, dos regidors. A Mataró, tres regidors. Fa el salt als
barris castellanoparlants.
—Què l’és “l’efecte atrapat”, del qual responsabilitzeu el vot xenòfob en zones urbanes?
—L’urbanisme ha estat allò que ha fet que els votants clàssics
del PSC ara enyorin quan es trobaven els antics veïns i ja no coneguin
ningú. La gent del barri Centre de Salt, per exemple, volen vendre el
pis, però no gastar-se els diners en reformar-lo, i l’acaben venent a un
gambià o un marroquí. Com que no es fan les reformes que tocarien, els
pisos s’acaben degradant. Els que hi han viscut sempre s’acaben sentint
estrangers al seu barri, però si se’n volen anar no poden vendre el pis
perquè no val res. En canvi, una manera de fer diferent és la de
Guissona. Allà l’amo de BonÀrea va incentivar que els treballadors
estrangers reagrupessin la seva família i que s’hi fessin les reformes
adequades. Que s’hi fessin escoles i tot plegat. No es van abandonar.
—Com definiu Josep Anglada, líder únic de Plataforma per Catalunya?
—Anglada és un franquista, al llibre n’explico tot l’historial,
i un gran venedor i engalipador. Com el definia Gràcia Ferrer,
psiquiatra i tinenta d’alcaldia de Vic quan PxC era la segona força, és
una persona amb el pensament crític alterat, fabulador, amb un gran
magnetisme i que pot arribar al deliri. “I com a psiquiatra et dic que
és un perill per als altres i per a ell mateix”, afegia. El van
inhabilitar per la cosa més poca-solta del món. Havent sobreviscut a
tot, fins i tot a agressions, l’inhabiliten perquè va fer tweet
contra un noi de setze anys que militava a Arran, fill de Josep
Comajoan, llavors sots-director del Nou 9. Sense que el noi li digués
res, Anglada fa uns tweets dient: “El problema del Comajoan són
els esparracats com el seu fill”, amb una foto. Ell li va contestar que
deixés en pau el seu fill perquè era menor d’edat i Anglada li va dir
que tant li era. Al jutjat va admetre que el noi no l’havia insultat
primer i que el pare li havia demanat que el deixés en pau. El van
inhabilitar per la cosa més absurda, que cau en el moment oportú. Quan
l’advocat que portava el cas, que és de la CUP, comprova que
efectivament ha estat inhabilitat, ho comunica a la junta electoral i li
tomben la candidatura poc abans de les municipals. La seva gent deia
“l’Anglada és boig, però és el nostre actiu”. Però era un perill per a
ell mateix.
—Abans d’haver-lo inhabilitat, la gent del seu entorn polític ja l’havia repudiat.
—Sí, però sense ell PxC s’enfonsa electoralment. El 2015,
després d’haver-lo expulsat, passen de 67 regidors a 8. De 47 regidors a
la demarcació de Barcelona, només surt Mónica Lora, pels pèls, a
Mataró.
—Va ser a punt de ser diputat al parlament el 2010. Per què no hi entra?
—Primer perquè fa fora Pablo Barranco, que és qui té seny.
Després, perquè la caga en el minut de visibilitat que li dóna el TN de
TV3. L’última setmana donaven un minut al partit de Montserrat Nebrera, a
UPyD i a Plataforma per Catalunya, partits extraparlamentaris. Mentre
Anglada va dient que els immigrants han de marxar, la càmera enfoca el
clatell d’un cap rapat al públic que tenia tatuat White pride i un 88, per la vuitena lletra de l’alfabet, la hac, inicials de Heil Hitler.
Crec que això li va prendre els vots d’aquella gent que es diu a si
mateixa que no és racista. A més, la qüestió catalana el mata. A Vic,
per exemple, el vot “dels de casa” era votar Anglada per fer fora els
immigrants, però a les catalanes era votar CiU per fer fora Montilla.
Dels 3.000 votants de PxC, 2.000 se’n van a CiU. Molts regidors se’n van
del partit perquè no estan d’acord amb la posició d’Anglada sobre la
independència i voldrien que hi fes costat. I, d’una altra banda, hi ha
regidors com els de Santa Coloma de Gramenet que havien estat d’Estado
Nacional Europeo, nazis. Ell no va saber fer com el PSC, demanant un
reconeixement de Catalunya dins la constitució, perquè les seves bases
era tota aquesta gent.
—La inhabilitació es va acabar el maig del 2021 i diu que es
vol presentar a les municipals del 2023. Té cap futur o ja li ha passat
el tren?
—Anglada reactiva el seu nou partit, Som Identitaris, amb ell
com a cap de llista. No sé si aconseguirà els nou-cents vots que calen
per a tenir un regidor. A diferència de Vila d’Abadal, l’actual
alcaldessa de Vic, Anna Erra, agrada. I recordem que molts votants
d’Anglada també eren votants convergents. D’una altra banda, a Vic
aquests mesos ha intentat fer difusió Aliança Catalana, l’escissió del
Front Nacional de Catalunya de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. Són
contraris a la immigració islàmica i independentistes.
—Al llibre expliqueu que no tan sols les formacions
marcadament d’ultradreta han fet servir políticament el discurs contra
la immigració. Què va passar amb el padró de Vic i els immigrants?
—El 2009, amb José Luis Rodríguez Zapatero de president, va
canviar la llei d’estrangeria. A l’Ajuntament de Vic hi ha algú que diu
“mira, amb la nova llei podem denunciar els il·legals i no
empadronar-los”, cosa que no era certa. Llavors el govern de Vic [CiU,
PSC i ERC] acorden que donaran dos mesos de marge perquè els immigrants
irregulars es regularitzin i, si no, els esborraran del padró municipal.
I tampoc no n’apuntaran de nous. Això es fa gros i Artur Mas els fa
costat, però surten Carles Campuzano, ponent de la llei d’estrangeria, i
Àngel Colom, president de la sectorial d’immigració de CDC, que diuen
que és il·legal. L’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, reacciona dient
que què han de saber els de Barcelona, que no els han d’aguantar pel
carrer. Anglada li diu que no afluixi i surt per totes les televisions,
però al final afluixa. Llavors és quan Plataforma per Catalunya fa el
salt. Passen de tenir 17 regidors a tot Catalunya a 67.
—Mentre PxC començava a desinflar-se, va néixer Vox. D’on surt?
—El 2013 Aleix Vidal-Quadras i Santiago Abascal, que havien
deixat el PP, decideixen legalitzar un partit per a les europees del
2014. En aquell programa, les propostes sobre immigració són les
mateixes que podria defensar la Merkel. Al cap i a la fi, és el sector
del PP emprenyat amb Rajoy perquè no ha derogat la llei de memòria
històrica, no ha modificat la llei de l’avortament i demana duresa
contra Catalunya. Ve a ser un Tea Party espanyolista.
—Al llibre establiu la relació que llavors Vox no fes el
discurs islamòfob que té actualment amb el finançament iranià. D’on
venien aquests diners?
—Ho destapa el País
després de les eleccions andaluses. Els mujahidins iranians, que són
comunistes, ajuden Khomeini a liquidar els que volen fer una democràcia
occidental a l’Iran. Però com que Khomeini vol una república islàmica,
hi ha trets amb els mujahidins, que se’n van a l’Irac. Allà combaten amb
Saddam Hussein a la guerra Irac-Iran. El 2003, quan els EUA de George
Bush envaeixen l’Irac, pacten amb els mujahidins iranians que se’n
mantinguin al marge. Ells s’hi mantenen i demanen que els treguin de la
llista d’organitzacions considerades terroristes pels EUA. També
s’adreçaran a Aleix Vidal-Quadras, vice-president del Parlament Europeu i
membre del Partit Popular Europeu, perquè els ajudi a sortir de la
llista d’organitzacions terroristes de la Unió Europea. A partir d’aquí,
es converteixen en un think tank que arriba a fer actes amb
José Luis Rodríguez Zapatero o John Bolton. I Vidal-Quadras, a canvi
d’haver aconseguit fer-los sortir de la llista de grups terroristes, els
demana un milió d’euros.
—Què va passar amb Vidal-Quadras quan no van entrar al Parlament Europeu?
—Abascal li retreu que a Catalunya ha tret molt pocs vots i ell
se’n va perquè veu que ha fracassat. Després de les baralles internes
es retira i comença la travessa del desert de Vox.
—Com aconsegueixen sortir d’aquesta travessa del desert i arribar a ser la tercera força política d’Espanya?
—Quan desarticulen Manos Limpias, que havia estat acusació
popular en el cas per la consulta del 9-N, Javier Ortega Smith pica
pedra i ocupa el seu lloc. Quan es va fer públic que el jutge Santi
Vidal [ex-senador d’ERC] havia dit que el govern havia aconseguit de
manera il·legal totes les dades fiscals dels catalans, va portar-ho al
jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Gràcies a Ortega Smith van agafar
aquest espai i sortir als informatius.
—Van passar d’extraparlamentaris a tenir dotze diputats a Andalusia.
—Vox no tenia pensat de presentar-se a les eleccions andaluses
del 2018, però al final s’hi va presentar per la inèrcia de l’acte a
l’hotel Barcelona Sants del juny de 2018. Pensaven que serien
cinc-centes persones i n’acaben sent més de mil. El que va muntar l’acte
em va explicar que havien posat mampares a la meitat de la sala perquè
no es veiés tan buida, i les van acabar traient.
—Com són les bases de Vox?
—Al principi eren quatre gats. Els que van a l’acte gran de
Barcelona el 2018 es queixen que s’hi van trobar “un calb que no sabem
qui és i que mai no ha vingut a cap reunió”: Jorge Buxadé, ara número
dos de Vox. Quasi tots eren ex-membres del PP de Sant Cugat que deixen
el partit perquè Rajoy no deroga el matrimoni gai, perquè no ha fet un
155 a temps i per l’avortament. Són gent ultracatòlica del PP. Aquest
grup de gent se senten expulsats quan a Mataró fan fora el coordinador
local per a posar-hi Mónica Lora, que ve de PxC, i a l’Hospitalet de
Llobregat el fan fora per a posar-hi Pablo Barranco, també de PxC. Dels
deu que pugen a l’escenari a l’acte gran de Barcelona, només en queden
tres. Per les municipals del 2019 Ortega Smith, amb els homes de negre
del comitè executiu nacional, revisen les llistes i fan fora la gent amb
historial neonazi i negacionista de l’Holocaust. Ara, els falangistes,
de Democracia Nacional i altres, es poden quedar. De fet, Jorge Buxadé
havia estat candidat de Falange.
—Al llibre no en parleu, però quan Ciutadans va créixer també hi van entrar molts militants ultres.
—Però va ser un accident, no ho buscaven. En canvi, Vox va a
buscar certa gent. Que Jordi de la Fuente o Mónica Lora tinguin el
passat que tenen els és igual.
—Per què només hi ha tres regidors de Vox a tot Catalunya, si tenen onze diputats?
—La van espifiar a la campanya electoral. Feien envelats de
campanya amb braçalets de la bandera d’Espanya i les “cent mesures de
Vox”. Els militants de Vox es queixaven que no els deixaven fer un
programa parlant dels problemes locals, cosa que els va perjudicar. A
banda, les municipals van ser just després de les espanyoles i quan van
veure els resultats del congrés van veure que havien tret bons resultats
a ciutats on a les municipals no es presentaven.
—Al llibre us oposeu a les contramanifestacions antifeixistes als actes de Vox. Per què?
—Quan Anglada organitzava un acte em preguntava “Xavi, que
vindran els verros?” Quan aquestes manifestacions es descontrolen,
intervé la BRIMO i hi ha la foto. He sentit gent que diu que el Casal
Tramuntana es va tancar per les protestes. I no, es va tancar perquè
Alberto Sánchez, que pagava el casal, va perdre l’assignació com a
regidor de PxC. No dic que la gent no s’hagi de manifestar en contra,
però si es fa al mateix dia i la mateixa hora es descontrola i hi surten
guanyant ells perquè les imatges els donen vots a Madrid o Salamanca.
És la meva opinió, però hi ha qui em diu que sóc amic dels nazis o coses
així.
—Voldria que comentéssiu breument alguns dels noms que
apareixen al llibre. Començo per Montserrat Nebrera, ara plenament
integrada com a opinant als mitjans catalans però que dieu que va
negociar amb PxC.
—La gent del seu sector que va prendre les primàries del PP em
diuen que Nebrera estava molt més a la dreta econòmicament i socialment
que Sánchez-Camacho. Per això el notari Santiago Gotor, Jorge Buxadé i
Joan Garriga, tots tres de l’Opus Dei, estaven amb ella. Ella vol
encapçalar la llista de PxC al parlament, però quan Gotor i Garriga
diuen a Anglada que és millor que la cap de llista sigui ella perquè ja
és diputada i podria tenir més visibilitat, ell ho va tancar dient que
el líder era ell.
—Continuem: Alícia Sánchez-Camacho, ex-presidenta del PP.
—Va ser directora general del Ministeri de Treball amb Manuel
Pimentel i després se’n va anar als Estats Units i va representar
Espanya a l’Organització Internacional del Treball. Anys després acusarà
Zapatero de “donar papers per a tothom”, però les grans
regularitzacions d’immigrants es van fer quan ella era al Ministeri de
Treball.
—Xavier Garcia-Albiol, ex-batlle de Badalona.
—Una persona que té el magnetisme i la intuïció d’Anglada, però
sense el pensament crític alterat i sense ser un perill per ell mateix.
Ha sabut jugar la crítica a la immigració i ha sabut rendibilitzar el
magnetisme en un moment que els candidats del PSC anaven caient l’un
rere l’altre per errors. No li va importar de fer un discurs que
criminalitzava part de la ciutadania, els estrangers, que no poden
votar, per a guanyar vots encara que això pogués fracturar la ciutat i
els veïns. Ara, sobre la immigració calla més, perquè no és tant a
l’agenda política. Critica els okupes, i tant li fa si són d’aquí o de
fora.
—Josep Maria Vila d’Abadal, ex-batlle de Vic.
—Ell creu que va frenar l’Anglada, però va ser qui el va fer
créixer. És un senyor que ja té la vida muntada, i quan Jacint Codina,
d’Unió Democràtica, plega, l’hi posen a ell. A Vic el rebutgen i llavors
és quan treu la proposta de negar el padró als ciutadans irregulars i
denunciar-los. Feia discursos sobre la immigració com els de Duran i
Lleida. “Vic ha regalat els mínims vitals a aquesta gent i ara han de
complir els deures.” Creu que amb això va aturar Anglada, però era un
home que només sortia al Canal Català i a partir d’aquí surt amb Jordi
Évole, a Telecinco i a tot arreu. Li va regalar la fama.
—Jordi de la Fuente, ara assessor de Vox al parlament.
—I vice-secretari d’organització a Barcelona. Va estar en un
partit neonazi, l’MSR. Va ser detingut, però no condemnat, per haver fet
una pintada en una sinagoga dient “l’Holocaust de veritat és el de
Palestina”. Quan plega de l’MSR entra a PxC i després d’anys picant
pedra ara fa allò que volia. Dubto que el posin a la llista pel passat
neonazi.
—Mónica Lora, diputada de Vox.
—Una supervivent de PxC. Curiosament, quan era regidora de
Mataró no votava contra la immersió lingüística ni contra l’orgull gai.
Diuen que quan era a PxC pencava poc, però al final és qui ha guanyat.
Mónica Lora és la persona que no va respondre on havien anat els diners
de PxC quan el partit es va dissoldre. Ells diuen que es dissolen el
març de 2019 per entrar a Vox, però és mentida. Fins fa un any PxC
continuava existint i el seu pare n’era el president. Va sortir la
sentència que obligava Anglada a tornar 180.000 euros a PxC. Ell diu que
no els ha pagat tots perquè van fer un pacte. On van anar els diners
que va pagar? Que ho expliqui ella.
—Jorge Buxadé, eurodiputat i vice-president de Vox.
—Molt intel·ligent. De jove va ser de l’Organización Juvenil
Española, una entitat de lleure d’ideologia franquista. Ell hi creu,
però l’han fet callar una mica. Quan va sortir a l’acte del 2018 a
l’hotel Barcelona Sants acaba dient “¡Adelante España!” i quasi aixeca
el braç. Va ser candidat de la Falange com un favor perquè li van
demanar ajuda per a omplir les llistes. Tenia un peu en una banda i un
altre al PP. Va ser secretari de la fundació Joan Boscà, de Josep Ramon
Bosch. Amb les donacions de la fundació pagaven les manifestacions de
Societat Civil Catalana. Va ser secretari de Badalona Ciutat Europea del
Bàsquet amb Albiol. Treballava d’advocat de l’estat. I ara és el número
2 de Vox.
—Joan Garriga, president provincial de Vox a Barcelona.
—Una persona molt religiosa que havia estat en molts projectes
polítics fallits, amb una devoció i protecció pel seu cosí Ignacio
Garriga, al qual va pagar els estudis d’odontologia. Després d’anys
picant pedra a la pedrera equivocada ha aconseguit el seu objectiu.
—Acabem: Ignacio Garriga, cap de Vox al parlament.
—Creix en un municipi classista, Sant Cugat del Vallès. És
profundament catòlic, té el seu diàleg amb Déu i es creu beneït per a
salvar Espanya. Em xoca que, tenint ascendència guineana, digui coses
sobre la immigració que ni Albiol ni Anglada no s’atrevien a dir.
COMENTARI AL PUNT AVUI, 17 DE GENER DE 2022
Llegir a NacióDigital, 11 de gener de 2022
divendres, 21 de gener del 2022
(Actualizado sábado 22 enero, a las 9 horas: Isabel Medina Peralta desvincula a Bastión de la agresión) El Juez de Instrucción 8 de Madrid ordena el ingreso en prisión de Rodrigo, líder de Bastión Frontal por la paliza que dio el pasado sábado a un militante o simpatizante de la organización que acudió desde Barcelona a las Jornadas de formación en Valencia y al posterior concierto de música RAC
Rodrigo, el líder de Bastión Frontal, exmilitante de Hogar Social Madrid y Alianza Nacional, que se dio a conocer por el escrache a Pablo Iglesias. Fue detenido en Madrid el jueves por la brutal agresión a un simpatizante de Sabadell, que acudió a las Jornadas de Formación en Valencia y el concierto posterior concierto. Los hechos se produjeron por la noche en la calle en Mestalla junto a un bar donde se reunen los hooligans de Yomus, y parece que la discusión y pelea fue motivada por que al militante ultra barcelonés no le gustó que Rodrigo estuviera hablando con su novia. Pero empezara quien empezara la disputa, Rodrigo, que también resultó agredido al romperle el de Sabadell una jarra en la cabeza, Rodrigo rompió la mándíbula al otro joven, el cual quedó tendido en el suelo inconsciente sin posibilidad de defenderse, continuando el líder de Bastión y otras personas golpeandolo y pateándolo.
ACTUALIZADO SÁBADO A LAS 9 HORAS: Isabel Medina Peralta cuelga un vídeo, se supone en nombre de la organización, desvinculando la agresión de las jornadas de formación y de la misma organización. Así dice "No tiene nada que ver con la organización sino que se cometió entre dos miembros afines (...) por motivos personales" Y añade que "la linea que nosotros es la línea que nosotros seguimos es la de un joven vigoros de espíritu fuerte e inalterable" y "desea pronta recuperación tanto a Rodigo como al hombre que está en el hospital"
NOTA DE PRENSA DE LA DIRECCIÓN GENERAL DE LA POLICÍA:
Leer en la web de la Sala de Prensa de la Policía Nacional
COMUNICADO DE BASTIÓN FRONTAL:
¿Qué es Bastión Frontal? Grupo neonazi surgido a mediados de 2020, liderado por Rodrigo, ex militante de Alianza Naciona y Hogar Social y por Isabel Medina Peralta, ex militante de La Falange
Más información actualizada sobre Bastión Frontal
Vídeo de la presentació del llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox" a la llibreria Byron de Barcelona
Vídeo de la presentació del llibre "Els ultres són aquí" de Xavier Rius a la Llibreria Byron. Video presentación nuevo libro de Xavier Rius Sant, "Els ultres són aquí" "De Plataforma per Catalunya a Vox" en la Librería Byron de Barcelona
dijous, 20 de gener del 2022
Presentació de "Els ultres són aquí" a la llibreria Byron de Barcelona
Ahir una quarentena de persones va assitir a la presentació del meu llibre "Els ultres són aquí", editorial Pòrtic, Grup62 a la llibreria Byron de Barcelona. Presentació en la que van intervenir la diputada al Parlament i ex alcadessa de Badalona, Dolors Sabater, i l'ex diputat al Congrés, Carles Campuzano. Molt agraït a ells dos i a tots els assistents.
Dolors Sabater i Xavier Rius Sant
l
Anar a la fitza del llibre a Pòrtic, Grup62
Comprar llibre online, llibreria Byron.Comprar el libro on line en Librería Byron
Entrevista y comentario del libro en castellano en El Diario.es
diumenge, 16 de gener del 2022
Vox se pone a prueba el 13 de febrero para verificar que sigue creciendo y puede condicionar con exigencias programáticas la continuidad del popular Alfonso Fernández Mañueco en el gobierno de Castilla y León. El candidato de Vox, Juan García-Gallardo, impuesto por la Ejecutiva Nacional tras la crisis de hace un año en Valladolid, motivo de polémica por sus tuits xenófobos, machistas y homófobos
El 13 de febrero se celebran elecciones autonómicas en Castilla León. Todas las encuestas apuntan a una victoria del Partido Popular y un fuerte subida de Vox, coincidiendo con el anunciado hundimiento de Ciudadanos. Veremos, si se cumplen los pronósticos, qué precio o condiciones programáticas o exigencias de formar parte del gobierno, pondrá Vox para dar su apoyo al actual presidente de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco y darle su sí en la investidura. La posibilidad que el PP de Fernández Mañueco alcance por si sólo los 41 diputados que dan la mayoría absoluta o la obtenga gracias al apoyo de los improbables o escasos escaños que las encuestas otorgan a Ciudadanos, es una hipótesis poco posible.
Vox en las elecciones autonómicas de mayo de 2019 Vox obtuvo 75.306 votos, un 5,49% y sólo un escaño, el que consiguió Jesús García Conde por Valladolid con 20.201 votos. Los 55.105 votos de la otras provincias se perdieron. Con 205.061 votos, un 14,94%, menos del triple que obtuvo Vox, Ciudadanos consiguió 13 escaños. Escaños del partido naranja que dieron entonces la presidencia de la Junta al popular Alfonso Fernández Mañueco que había quedado segundo con 29 escaños frente a los 35 del socialista Luis Tudanca. Con los 13 votos de Ciudadanos, Fernández Mañueco no necesitó para ser investido el voto del único diputado o procurador de Vox, Jesús García Conde, que se abstuvo. Se hace difícil predecir cómo afectará la polémica sobre las declaraciones del ministro Alberto Garzón sobre las macrogranjas y si Podemos que en 2019 obtuvo dos escaños los mantendrá, subirá o desaparecerá de la Asamblea y si generará como le ocurrió a Vox hace dos años y medio que la mayoría de sus votos se pierdan al no ser suficientes en determinadas provincias para obtener diputado. También es una incógnita a quién restarán votos las nuevas candidaturas de la agrupación de electores Soria Ya y las de La España Vaciada en Palencia, Salamanca, Burgos y Valladolid y si los diputados o procuradores de estas nuevas formaciones en caso de que fuera aritméticamente posible, pudieran dar su apoyo al socialista Luis Tudanca que no da la partida por perdida. El PSOE ante la posible derrota que anuncian las encuestas preferiría que el popular Fernández Mañueco no obtuviera por sí sólo o con el apoyo de los partidos provinciales o los de La España Vaciada, y tuviera que precisar el apoyo de Vox. Un apoyo que Santiago Abascal ya ha dicho que no lo dará gratis y exigiría acuerdo progràmico y tal vez entrar en el gobierno de la Junta. Si ello ocurriera Pedro Sánchez podría lamentar en España y Europa que el PP no tiene inconvenientes en pactar y gobernar con la ultraderecha.
García Conde dimitió hace un año de su escaño, tras meses de disputas entre el sector encabezado por él y el número dos de la lista, José Ignacio Uribe, que militaban en Vox desde sus inicios, frente al sector de los recién llegados o nombrados por Abascal y el Vice Secretario Nacional de Organización Tomás Fernández Ríos, como el ahora presidente provincial y concejal de Valladolid, Javier García Bartolomé. Una pugna similar a la que se vivió en Catalunya y otras comunidades y provincias, cuando fueron relegados de mala manera los miembros d ela Ejecutiva provincial que levantó el partido en Barcelona durante la travesía del desierto, y que culminó con la disolución del Comité Ejecutivo barcelonés. Y García Conde tras su renuncia no fue sustituido por el número dos en la lista, José Ignacio Uribe, afin a García Conde, sinó por la número tres, Fátima Pinacho.
Ahora el candidato de Vox a la presidencia de la Junta es Juan García-Gallardo Frings, cabeza de lista por Valladolid, que ha sido motivo de polémica por reiterados tuits con tintes homófobos, machistas y racistas que han generado fuertes críticas desde la izquierda. La actual única diputada o procuradora de Vox en la comunidad, Fátima Pinacho, es la número dos por Valladolid.
En Salamanca la lista la encabeza el presidente de la gestora de Vox,
Carlos Menéndez, que se estrena en unas listas sucediendo a Rafael
Revert, que anteriormente había presidido la gestora. Menéndez es abogado en
ejercicio desde hace veinte años y se dedica también a la actividad
empresarial. Salamanca es la provincia en que el cabeza de lista del PP es el actual presidente de la Junta, Fernández Mañueco.
La candidatura de Vox por Ávila está encabezada por José Antonio Palomo Martín. Es el actual presidente provincial de VOX en la provincia. Nunca se había dedicado profesionalmente a la política, pero ingresó en Vox hace años. Su vida profesional se ha desarrollado durante 22 años en els sector taurino, compaginadolo con el sector cárnico que conoce a la perfección. Está por ver si la polémica sobre la macro granjas motivada por las declaraciones del ministro Alberto Garzón, centra o no la campaña en una comunidad como Castilla León, con un potente sector ganadero y a quién benficia.
El presidente provincial de VOX en Burgos, Ignacio Sicilia Doménech, encabeza la candidatura en la provincia. Diplomado en Empresas y Actividades Turísticas ha desarrollado toda su actividad profesional en el sector de la hostelería trabajando en los principales hoteles de Burgos y en agencias de viajes. Actualmente dirige su propia empresa dentro del sector. En León también encabeza la lista el presidente provincial, Carlos Pollán Fernández. Graduado Social y en Derecho, ha desarrollado su actividad profesional en el área de la asesoría laboral, dirigiendo actualmente su propia empresa.
David Hierro Santos es el cabeza de lista por Palencia. Desde hace dos años es asesor, cargo de libre designación, para la diputada Fátima Pinacho. Vox que en su discurso cargaba contra los asesores designados a dedo, sin cambiar de discurso no ha renunciado a emplear a sueldo de las distitas administarciones y parlamentos a los asesores para los cargos electos del partido.
Susana Suárez Villagrá encabeza la
lista de las elecciones del 13F por Segovia. Es la actual directora del
Área de Coordinación Intermunicipal de VOX, trabajó como
asesora del procurador de VOX en el Parlamento de Castilla y León. Procede del Partido Popular, habiendo sido con el PP alcaladesa del municipo vallisoletano de Zaratán. La número dos por Segovia es Montserrat Sanz Solís, teniente alcalde y concejal de VOX en el
ayuntamiento de El Espinar donde desarrolla las funciones de gobierno
Áreas de Personal, Régimen Interior y Asuntos Sociales e Igualdad. En el Espinar gobiernan en coalición PP, Vox y Ciudadanos.
En Soria la cabeza de lista es Carmen Romero Peirotén. Es enfermera y como la mayoría de profesionales sanitariso con cargo público en Vox, no tiene problemas para justificar la posición de su partido contrario a la vacunación obligatoria y a la exigencia del pase Covid. En León encabeza el preidente del Comité Provincial, Carlos Pollán Fernández, gaduado social. Por último, María Luisa Calvo Enríquez, diplomada en magisterio y presidente provincial de VOX en Zamora encabeza la lista en la provincia. Ha trabajado en la formación de personas con autismo y en asistencia y formación de personas con dependencia.
Según el Boletín Oficial de Castilla y León Falange Española de la JONS se presenta en las provincias de Ávila, Palencia y Valladolid
| . | |
dimarts, 11 de gener del 2022
Presentació del meu nou llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", dimecres 19 de gener a les 19 hores, Llibreria Byron
El proper dimecres 19 de gener a les 19 hores es presenta el meu nou llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", editat per Pòrtic, Grup62, a la Llibreria Byron, carrer Casanova 32 (sota Gran Via) de Barcelona (metro Urgell o Universitat). No cal fer reserva però quan s'omplin les cadires de la sala, no es deixarà entrar més gent.
Intervindran:
Carles Campuzano, ex diputat al Congrés
Dolors Sabater, diputada al Parlament de Catalunya i ex alcaldessa de Badalona
Xavier Rius Sant, autor
NacióDigital publica com avançament el capítol 12 del llibre
Clicar per llegir el Capítol 12
Ja és a les llibreries
Comprar el llibre a la Llibreria Byron
Comprar el último libro de Xavier Rius Sant en la Librería Byron
divendres, 7 de gener del 2022
TRUMP, EL VERÍ DE LA SERP PEL 2024. Trump i les seves mentides sobre el frau electoral s'imposen en el Partit Republicà de cara a les eleccions a la Cambra de Representants de novembre de 2022 i les presidencials de 2024, ignorant la seva responsabilitat en l'assalt del Capitoli, mentre Biden perd popularitat. Article a El Triangle
Xavier Rius Sant, El Triangle 7 de gener de 2022
Els generals de Divisió dels Estats Units, Paul Eaton i Antonio Taguba, i el general de Brigada, Steven Anderson, van advertir en un article conjunt al The Washington Post, publicat fa uns dies amb motiu de l’aniversari de l’assalt al Capitoli, que de continuar les coses com ara, podria passar que el 2024, si es repetís un intent com el que va fer Donald Trump de negar els resultats electorals i incitant-se a la gent a assaltar les institucions, que els colpistes tinguessin el suport de part de l’Exèrcit i que el cop s’imposés. Article que es publicava a la vegada que es feien publiques enquestes segons les que un de cada tres estatunidencs justificaven protestes violentes contra el Govern, com la de fa una any al Capitoli, en creure que hi havia hagut frau.
I és que no pinten gens bé les coses de cara a les eleccions de 2024, donat que en complir-se el primer any de mandat de Joe Biden la popularitat del president continua baixant després de fracassos com la retirada de l’Afganistan, la gestió de la pandèmia, amb milions de ciutadans que es neguen a vacunar-se i la fragilitat del sistema sanitari, i les dificultats per tirar endavant les polítiques socials de Biden, que han topat al Senat amb el rebuig del senador demòcrata Joe Manchin, que ha anunciat que amb el seu vot contrari vol tombar l’aprovació del paquet de despesa social de 1,9 milions de dòlars. I si l’edat del president de 78 anys que tenia quan va jurar el càrrec ja era un obstacle per aspirar quatre anys després a la reelecció, fet que suggeria que seria la vicepresidenta Kamala Harris qui disputaria la presidència el 2024, Harris no ha trobat de moment el seu lloc a la Casa Blanca mentre les enquestes de popularitat sobre ella són més dolentes que les de Biden. Hi ha qui diu que això es deu a ser dona i negra i estar casada amb l’advocat jueu Douglas Emhoff, que més a més està divorciat. Perquè una cosa és que Trump estigués divorciat i que la seva filla Ivanka es cases amb un jueu, Jared Kushner, i una altra molt diferent que el “primer cavaller” de la possible presidenta Harris, sigui un divorciat jueu.
Tot això passa mentre continuen caient en sac foradat les revelacions que s’aporten al comitè especial de la Cambra de Representants que estudia l’assalt al Capitoli, donat que no té capacitat per imputar Donald Trump que també veu com la Fiscalia evita processar-lo per aquests fets i per diversos delictes fiscals, en argumentar els advocats de Trump que té immunitat.
En el comitè de la Cambra Baixa que investiga la insurrecció de fa una any arriben documents i testimonis que apunten que Trump es va negar a fer cas a la seva filla Ivanka i altres persones del seu cercle més íntim que, en veure el que estava passant al Capitoli, li van demanar reiteradament que fes una declaració condemnant l’assalt per aturar la violència, cosa a la que Trump s’hi va negar. I és que més enllà que la congressista republicana, Elizabeth Cheney, filla de l’exvicepresident, incrimini amb testimonis i dades a Trump de ser responsable d’un intent d’insurrecció, això ja és aigua passada i la majoria de congressistes i senadors republicans que van ser crítics amb Trump fa un any, tornen a donar-li suport davant la possibilitat que l’expresident es presenti a la presidència el 2024.
Fins i tot Steve Bannon, l’assessor de Trump, que havia trencat amb ell s’ha reconciliat amb l’expresident. Ara Bannon, juntament amb el també ex assessor de Trump, Michael Flyn, estan donant suport i assessorant a nivell local a governadors i alcaldes del partit partidaris de Trump i de les seves polítiques de fake news, que continuen defensant que el nomenament de Biden com a president va ser un frau. Certament Biden va guanyar amb 81.281.888 vots, però Trump en va aconseguir 74.223.251, la xifra més alta de la història d’un president que es presentava a la reelecció. I sigui qui sigui el candidat demòcrata a la presidència d’aquí tres anys, n’hi haurà prou que uns pocs milions de votants demòcrates es quedin a casa perquè Trump, en el cas que s’hi torni a presentar, guanyi. I fins i tot en el cas que Trump no sigui el candidat i que guanyi de nou el candidat o candidata demòcrata, la teoria que la presidència de Biden va ser il·legítima i que hi ha una conspiració contra Amèrica pot perviure, i com temen els tres generals, si el guanyador fos el candidat demòcrata, amb el verí de la serp ja escampat, una insurrecció podria repetir-se i triomfar.
Leer en castellano en el Triangle
Subscriure's a:
Missatges (Atom)