dijous, 22 de juny del 2017

LA FISCALIA DEMANA 4 ANYS DE PRESÓ PER DOS DIRIGENTS DE DEMOCRACIA NACIONAL PER COACCIONS i AMENACES A QUATRE PERIODISTES A L'ACTE ULTRA DEL PASSAT 12 D'OCTUBRE A MONTJUÏC



 Imatges del vídeo de la Directa en el que es veu com Juan de Haro y altres militants ultres amenacen i insulten als quatre periodistes que marxen de l'acte després dels primers insults i amenaces, mentre una miltant de DN s'interoposa




 



Clica per veure vídeo complet

La Fiscalia de Barcelona demana 4 anys de presó contra el dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i contra el també dirigent de Democracia Nacional, José Miguel P. G, per dos presumptes delictes de coaccions i amenaces fetes el passat 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc, als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País) que després de ser insultats i amenaçats reiteradament, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
Aquest periodistes estaven fent el seguiment informatiu de la celebració ultra del 12 d'octubre a Barcelona, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, va demanar des de la tribuna un aplaudiment pel vicepersident del partit, Pedro Chaparro, a qui la Fiscalia demana 5 anys de presó (el judici es farà el proper 15 de setembre) per haver dit des de la tribuna el 12 d'octubre de 2015, que si algú veia al periodista Jordi Borràs li donés un cop, "un capón", per fer-lo fora de l'acte.
El fet és que llavors, una part dels assistents es van girar cap aquest grup de periodistes i algú va confondre a al Guillem Sánchez del Periódico amb en Jordi Borràs, que no era allà.
Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú (Juan de Haro?) va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.

En l'escrit d'acusació contra Haro i J.M.P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar els demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.  
Poso a sota part de l'escrit d'acusació, eliminant dades personals. De Juan de Haro poso els cognoms perquè és un càrrec dirigent del partit i ell mateix ha tuitejat la petició del fisal des dels eu compte de twitter.
Sobre Juan de Haro hi ha una altra causa judicial oberta per haver dit en un programa de ràdio que calen més accions com la de Blanquerna.  De Haro va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i interrogat per aquestes declaracions el passat 31 de maig.



´           




















dilluns, 19 de juny del 2017

30 ANYS D'HIPERCOR. MIRALL TRENCAT O NO, DE MOLTS COMPANYS ANTI-OTAN I ECOLOGISTES QUE DONAVEN SUPORT A H.B, COMPRENIEN L'EXECUCIÓ DE YOYES I UNS DIES ABANS NEGAVEN L'AUTORIA D'ETA A L'ATEMPTAT A LA PETROQUÍMICA DE TARRAGONA. Vaig publicar un dur article a El País qüestionant el pacifisme i l'ecologisme de molts "companys" meus que donaven suport a una Herri Batasuna que no va condemnar la massacre ni va trencar amb ETA


Avui es compleixen 30 anys de l'atemptat d'ETA a Hipercor a Barcelona. Aquell atemptat es va produir 9 dies després de les eleccions europees en les que Herri Batasuna va obtenir a Catalunya  39.693 vots.
La campanya electoral de HB a Catalunya la van fer alguns grups independentistes i, sobretot, partits com el Moviment Comunista i la Lliga Comunista Revolucionaria. Aquest grups s'havien implicat a fons els quatre anys abans en els moviments paficistes, ecologistes, anti-OTAN i d'objectors de consciència, i durant la campanya van esquivar retrets de com podien demanar el vot per un partit polític que tenia a membres d'ETA a les llistes, no condemnava els atemptats terroristes i justificava l'assassinat de la seva exdirigent Yoyes per haver deixat l'armes. Es van dir coses tan gruixudes com que l`assassinat de Yoyes estava justificat "com l'execució d'un general que deserta i abandona".

Jo que en aquell època militava activament al Casal de la Pau de Barcelona i el Moviment d'Objectors de Consciència vaig veure com durant la campanya electoral de les europees el Casal es buidava de militants en estar molts ecologistes, antiOTAN, pacifistes i antimilitaristes fent campanya per Herri Batasuna.
Dos dies després de les eleccions, ETA va fer l'atemptat a la petroquímica de Tarragona-Reus, Enpetrol i des d'aquest sectors ecologistes-pacifistes i el MCC i la LCR que havien fet campanya per HB és va negar la veracitat que fos ETA l'autora de l'atemptat. Vaig sentir gent que em deia que l'atemptat era un muntatge de l'estat per criminalitzar als 40.000 catalans que havien votat HB.

Però una setmana més tard ETA va posar el cotxe bomba a Hipercor causant 21 morts. I molts d'aquests companys pacifistes i ecologistes, tot i lamentar o condemnar l'atemptat donat que havia mort civils innocents, no van trencar amb Herri Batasuna ni va qualificar el fet del que era, un crim.
Llavors jo vaig publicar aquest article a El País que va ser força polèmic:

 
  XAVIER RIUS I SANT
La gravedad de los recientes atentados de ETA en Cataluña tampoco ha logrado sacar de su persistente actitud de silencio al movimiento pacifista. Según el autor, la pasividad ante las muertes, los secuestros y las extorsiones de los terroristas pone en cuestión los objetivos de las organizaciones que se reclaman del pacifismo
 El País, 16 de julio de 1987, Xavier Rius
 Muchas cosas han ocurrido recientemente en Cataluña a las que el movimiento pacifista no ha dado respuesta. Así, ese movimiento, que tras las matanazas israelíes en los campos palestinos, el ataque norteamericano a Libia o la visita de Reagan a Madrid, se movilizaba, no ha salido a la calle o ha realizado lamentaciones ambiguas ante el atentado de ETA en Tarragona o la mantanza alevosa de Hipercor.Ello es debido en parte a que el Movimiento Comunista (MC) y la Liga Comunista Revolucionaria (LCR), fuerzas políticas con más implantación en la Coordinadora Estatal de Organizaciones Pacifistas (CEOP), pidieron el voto e hicieron campaña en favor de Herri Batasuna (HB). Tras la derrota del referéndum, la Plataforma Cívica por la Salida de la OTAN, controlada por el Partido Comunista de España (PCE), se disolvió, mientras que los sectores de la CEOP no adscritos a partidos, como los grupos ecologistas, no violentos, objetores, colectivos de la revista En Pie de Paz, etcétera, se fueron automarginando de la Coordinadora Pacifista por imposibilidad de llevar a la práctica una estrategia distinta a la que decidían el MC y la LCR.
Para conseguir los votos que necesitaba HB fuera de Euskadi para acceder a un escaño, se crearon los comités de apoyo a HB, formados por el MC y la LCR, juntamente con unos grupos independentistas catalanes y gallegos. Es cierto que HB y ETA no son una misma cosa, pero el incluir dicha coalición a presos etarras como candidatos a lehendakari o a la presidencia de Navarra demuestra que existe dicha relación.
Ahora bien, si fueron estos partidos extraparlamentarios quienes pegaron los carteles e hicieron de interventores en las mesas electorales, los argumentos para votar HB los dieron Barrionuevo y Roldán con las actuaciones de la Guardia Civil en Reinosa; policías y magistrados barceloneses, al detener los unos y condenar los otros a un grupo de jóvenes del distrito de Nou Barris, de Barcelona; Solchaga, con su política social, y los jueces andaluces, con su persistencia de encarcelar a jornaleros.
Antes de las elecciones, ETA mataba a policías, y ni HB, ni el MC, ni la LCR, ni el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) lo condenaba. Antes de las elecciones, ETA mató a Yoyes, y los partidos con más fuerza en la CEOP callaron. ¿Con qué autoridad moral se puede criticar al ministro Serra por reimplantar la pena de muerte en el Código de Justicia Militar, si se pide el voto para HB y no se condenan las ejecuciones de ETA?
¿Cómo se puede luchar contra la ley antiterrorista y no criticar secuestros en los que tampoco se goza del derecho de un abogado, con la salvedad de que en alguna ocasión han acabado con un tiro en la nuca? ¿Cómo pueden encabezar abogados madrileños asociaciones contra la tortura si piden el voto para HB? ¿En base a qué se puede criticar el aumento de los presupuestos militares y la venta de armas al Tercer Mundo, si se apoya a una fuerza política que incluye en sus listas a miembros de una organización militarista que se rearma y mata cada vez más?
¿Qué credibilidad pacifista tiene aquel que apareció durante la campaña anti-OTAN en los televisores y periódicos como máximo representante de la coordinadora pacifista pidiendo el no a la OTAN en nombre de la paz, si luego aparecen colaboraciones suyas pidiendo el voto para una coalición que incluye entre sus candidatos a presuntos autores de los atentados? ¿Con qué autoridad moral se puede criticar la proliferación de centrales nucleares, mientras se pide el voto para la coalición que defiende, comprende o justifica a quienes estuvieron a punto de causar una catástrofe en Tarragona? ¿Es volando un complejo petroquímico como se lucha por "un mundo en paz y ecológico"?
Lamentaciones hipócritas
Tras los atentados de Tarragona y Barcelona, ETA lementó haber cometido un error en Hipercor, HB criticó el atentado sin condenarlo y el MC de Cataluña, juntamente con la LCR, el MDT y los otros grupos que formaban el comité de apoyo a HB en Cataluña, los condenaron, pero se reafirmaban en su apoyo político a HB. Ahora bien, mientras la coalición abertzale no deje de incluir a etarras en sus candidaturas, sus palabras de condolencia sólo serán lamentaciones hipócritas. Estas lamentaciones, críticas y condenas, sólo se han producido al haber causado el atentado víctimas inocentes, lo que significa que no condenan los atentados contra víctimas culpables, lo cual es la aceptación mayor de la pena de muerte, tanto por parte de HB como por dichos dirigentes pacifistas.
España, con todas sus imperfecciones, a pesar de las reaccionarias declaraciones del ministro del Interior, es un régimen democrático. En una democracia, los derechos humanos no son algo adjetivo, sino sustantivo. No tienen color ni ideología, son para todos. No se puede seguir permitiendo que los partidos con más implantación en el movimiento pacifista defiendan los derechos humanos de unos y no de otros. Las acciones violentas de los milis no son justificables por la existencia real de casos de tortura en España.
El derecho legítimo a la autodeterminación de los pueblos puede defenderse con medios pacíficos. No se puede justificar eternamente a ETA en base a que su violencia es la respuesta a otra anterior.
Llamo al movimiento pacifista a que, conjuntamente con las asociaciones pro derechos humanos y contra la tortura, sin abandonar las campañas contra las bases norteamericanas, la objeción fiscal o la lucha contra la ley antiterrorista, inicien una campaña contra la pena de muerte, en un momento en que muchos sectores del pueblo español reclaman su reinstauración. Pero una campaña que se oponga a toda aplicación de la pena de muerte: ni a los etarras ni a los empresarios que defraudan a ETA, los policías o los porteros de noche de empresas con capital francés.
Xavier Rius i Sant es objetor de conciencia y fundador del Movimiento de Objetores de Conciencia en Cataluña.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 16 de julio de 1987
--------------------------------------------------------------
ETA, País Vasco, Euskadi, Bilbao, televisión, terrorismo, opinión, ETA, independencia, terrorismo  

dissabte, 17 de juny del 2017

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA FIXA PEL 6 DE FEBRER EL JUDICI CONTRA DOS EX-SECRETARIS GENERALS DE PxC, JUAN C. FUENTES I ROBERT HERNANDO, I CONTRA L'EX REGIDOR D'OLOT, NACHO MULLERAS, PER LA TEMPTATIVA DE PROVOCAR UN ACCIDENT I HOMICIDI DE JOSEP ANGLADA


La Secció Quinta de l'Audiència de Barcelona ha fixat pel proper 6 de febrer de 2018 el judici contra els ex-Secretaris Generals de Plataforma per Catalunya, Robert Hernando i Joan Carles Fuentes, i contra l'exregidor d'Olot, Ignacio Mulleras,  pels “delictes d’homicidi amb dolo eventual en grau de temptativa, danys en grau de temptativa, lesions en grau de temptativa i atemptat contra autoritat o càrrec públic en grau de temptativa”.  Els acusats haurien preparat presumptament un pla per provocar un accident de trànsit el novembre de 2014 a l'expresident de PxC, Josep Anglada, a la carrereta de Tavèrnoles amb un camió conduit per un romanès al que havien contractat per tal que col·lisionés amb el cotxe d'Anglada en un revolt.
El fet que, rebutjant tots el recursos judicials de PxC, el Magistrat Ponent d’aquesta resolució, José María Assalit Vives, hagi fixat data pel judici és un  cop molt fort per PxC. Els tres acusats, Fuentes, Hernando i Mulleras, s’enfrontarien a penes de 9 anys de presó. Fa uns mesos, tot i la confirmació del processament de Fuentes, Hernado i Mulleras, PxC negava la continuïtat del procés judicial contra el seus tres dirigents i va amenaçar de querellar-se amb els periodistes que donessin veracitat als autos judicials.s

Els fets es remunten al 26 d'octubre de 2014 quan l'advocat Francesc Bueno es va reunir amb Fuentes a un restaurant de Tavèrnoles, i Fuentes li va proposar participar en un pla per provocar un accident de trànsit a Anglada -a qui expulsat de PxC- i evitar que es tornés a presentar a les municipals de 2015 amb una nova sigla. 
Aquest presumpte pla consistia en que Fuentes havia d'emborratxar a Anglada en un dinar al restaurant el Roquet de Tavèrnoles -al que havia d'anar-hi sol- i quan sortís en evident estat d'embriagament toparia de tornada a Vic amb un romanès en un revolt. Segons el pla el romanés al·legaria que el cotxe d'Anglada, fent ziga-zagues havia topat en aquell revolt contra el camió que no havia pogut evitar l'accident. L'anàlisis d'alcoholèmia a Anglada hauria d'avalar la versió del caminoner romanès.
Bueno va gravar la conversa i dies després, el 6 de novembre d'aquell any, haven-t'ho comunicat a Anglada i potser als Mossos d'Esquadra, Bueno, després d'haver rebut diversos missatges del Secretari General, Robert Hernando sobre les qüestions pràctiques del pla, tornà  a reunir-se amb Fuentes per ultimar el pla que es faria efectiu aquella mateixa setmana. Bueno va gravar-ho tot com si hi estigués disposat a participar, i tot seguit es desmarcà de la proposta, utilitzant les gravacions com a base d'una querella que Anglada va posar contra aquells tres.

Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras sortint de declarar del Jutjat de Vic per aquests fets


  L'ex-Secretari General de PxC, Robert Hernando sortint de declarar com imputat del jutjat de Vic. A dalt imatge d'Hernando a una recollida de menjar per la "gent de casa"












"APARCAR I GAUDIR DE VIC O MANRESA", publico a Nació Digital el fet que a Vic hi hagi aparcament gratuït fa que molta genmt del Moianès preferim anar a Vic a comprar i passejar enlloc de Manresa

 Xavier Rius, Nacio Digital Manresa, 16 de juny 2017
Moià està a la mateixa distància de Manresa que de Vic i es triga si fa o no fa el mateix, uns vint-i-cinc minuts, en arribar-hi per la N-141-C, l'antiga carretera Manresa-Vic, que passa per Sant Fruitós, Calders i Collsuspina. Des de Moià no surt a compte anar a agafar l'Eix Transversal a Santa Maria d'Oló, tot i que potser sí, segons on vagis o d'on vinguis de Manresa pot sortir a compte fer el tram de l'Eix des de o fins Artés.

Quan vaig a Manresa des de Moià en cotxe –si vas en autobús per una gestió pots haver-te de passar-hi tot el dia esperant el de tornada- acostumo a aparcar, si hi trobo lloc, a l'aparcament de sota el pont de ferro del Ferrocarrils Catalans a la Carretera de Vic. Molts dies allà està ple i després de donar voltes acabo a l'àrea blava pagant. Hi ha qui em pregunta per què he aparcat allà al pont tant lluny del centre, i la resposta és que prefereixo caminar vint minuts, que deixar-lo a la zona blava i estar patint tota l'estona de què se'm passi l'hora del tiquet i em multin. Una zona blava que ha estat motiu de polèmica aquestes últimes setmanes pel seu preu i per la nova ampliació de zones de pagament. Pagament que facilita la rotació dels cotxes que hi aparquen o pot donar seguretat de trobar-hi lloc a qui va a fer una gestió breu, però impedeix que els que volem o necessitem ser a aquest barris de Manresa més estona, tinguem de vegades el temps necessari, forçant-nos a optar, bé per aparcar lluny del centre, bé per l'aparcament privat de pagament sense límit horari.

Això fa que molta gent del Moianès, a no ser que anem a les zones comercials de les afores de Manresa o a l'hospital, acabem anant molt més sovint a Vic on podem deixar el cotxe ben a prop del centre amb la llibertat de decidir sobre la marxa si ens hi quedem dues o set hores. A Vic gràcies a l'aposta estratègica que va fer l'any 2000 l'alcalde Jacint Codina, coincidint amb el soterrament d'un tram de la via del tren i la construcció de la nova estació, es van destinar sobre les vies dos amplis terrenys per aparcament lliure sense limitació horària, i un tercer solar, molt més gran al costat de l'antiga fàbrica del Sucre, ara seu de diversos organismes i empreses. Així doncs, si vas a Vic, pots aparcar sense limitació d'horari ni haver de pagar a només deu minuts del centre. I això comporta que pots passejar, decidir sobre la marxa si et quedes o no a dinar a un bar o restaurant, anar després a fer un cafè o un gelat a la Plaça i acabar entrant, sense cap mena de pressa a una sabateria o una botiga de llibres. Quelcom que no podries improvisar a Manresa perquè has de tornar al cotxe a pagar dues hores més o moure'l cinc cents metres, buscar àrea blava, i tornar a pagar. És cert que alguns dies a Vic a l'hora que comencen les classes a la Universitat o alguns dissabtes de mercat aquests solars poden estar plens i has d'aparcar, també de franc, una mica més lluny, però lloc sempre en trobes.

Aquesta és la paradoxa, per molta gent del Moianès –bé, potser pels de Calders no!-, el fet de poder aparcar lliurement i sense límit de temps prop del centre de Vic ens anima a anar-hi més, oblidar-nos completament del cotxe i poder passejar, caminar, gaudir, entretenir-nos, comprar, quedar-nos a dinar, anar al cinema a peu o passar-nos una hora a la Plaça. Facilitar l'aparcament lliure permet gaudir, fer ciutat. Restringir-lo obliga als que venim de fora, un cop hem fet la gestió o la compra concreta escopetejats, agafar el cotxe i marxar.
 Llegir a Nació Digital, clica

dimarts, 13 de juny del 2017

SEGONS MIGRA STUDIUM I EL SEVEI JESUÏTA DE MIGRANTS L'ANY PASSAT ES VAN EXPULSAR 25 PERSONES DIARIES. Les dues entitats persenten l'informe CIE 2016




Aquest dijous 15 de juny a les 7 de la tarda MIGRASTUDIUM presenta a Barcelona l'informe del Servei Jesuiïta de Migrants sobre la situació dels Centres d'Internament d'Estrangers CIE a l'estat espanyol. Un informe elaborat gràcies a un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visites durant el 2016 acompanyant a 658 persones
El SJME manté una presència constant de visites als Centres d'Internament d'Estrangers de Madrid, València, Barcelona i Algesires-Tarifa. Un equip de visites de 45 persones, acompanya a les persones detingudes i treballa per a garantir el respecte als seus drets fent de mitjancer amb l'administració i recolzant la judicialització dels casos de vulneració de drets. El 2016 van ser acompanyades 658 persones, dos de cada tres de les quals no van ser finalment expulsades. També es realitza una intesna tasca de denúncia i incidència buscant el tancament dels CIE i l'implementació de mesur es alternatives a la detenció.
S'ha senyalat que durant el 2016 van ser internades al CIE 7.597 persones de les quals en van ser expulsades el 29,02%. La xifra de l'internament supera a les dels dos anys anteriors, però el percentatge d'expulsió cau notablement. Tres de cada quatre interns procedien directament de pasteres arribades a les costes espanyoles. Un total de 51 menors van ser identificats al CIE, un nombre tres vegades més gran que l'any passat. D'un total de 770 sol·licituds d'asil presentades als CIE, només es van admetre a tràmit el 20%. A més a més, el nombre de dones internades va augmentar un 13% respecte al 2015 fins a un total de 513. La durada mitjana de l'estança als CIE va ser de 24,47 dies.

A Espanya s'ha repatriat una mitjana de 25,66 persones al dia i s'ha detingut per estada irregular a una mitjana diària de gairebé 100 persones el 2016. Les xifres totals anuals han estat de 9.241 repatriacions i 35.882 detencions. A més a més, existeix una gran desproporció entre el nombre d'ordres d'expulsió incoades i executades, ja que es formalitzen finalment una per cada cinc incoades. Un 42% d'aqustes expulsions executades ho van ser per una mera estada irregular. A més a més, s'ha denunciat el llimb jurídic en el qual queden les persones l'expulsió de la qual es va dictar però no es va executar, sense accès a cap servei com a ciutadà i amb les penoses conseqüències per a la persona i la seva família.

Són molt destacables les elevades quantitats de despesa pública en matèria de seguretat i control al CIE, molt més elevades que la inversió en atenció social als interns. Només en obres de millora d'instal·lacions es van invertir més de 300.000 euros, mentre que en assistència sanitària l'adjudicació anual va ser del voltant de 730.000 euros. Els beneficis econòmics per a les empreses que reben adjudicacions han augmentat també de manera otable. Els contractes de subministrament van pujar a una suma total superior a 62.000 euros, mentre que la d'alimentació als centres va ser de 8.250.000. Destacable és també l'enorme cost en l'organització de vols d'expulsió de migrants, amb un import final de gairebé 12 milions. L'assistència social integral va estar subvencionada a Creu Roja per un total de 853.000 euros. Convé recordar que la gestió dels CIE segueix sent exclusivament policial.

Al SJM compta amb un equip de 45 persones que ha realitzat un total de 1.741 visties durant el 2016 acompanyant a 658 persones als CIE, i això tot i el tancament temporal a Barcelona i a València. D'aquests interns, dos de cada tres no van ser expulsats finalment. En aquestes visites hem pogut constatar que el 42% dels visitats portaven residint a Espanya més de 10 anys. Fins a un 36% de les persones visitades són recent arribades a Espanya per mar. El percentatge de dones visitades respecte del total va ser del 8,5%, ja que només Madrid, València i Algesires tenen un mòdul per dones. La majoria de visitats eren de nacionalitat algeriana.

El SJM ha constatat durant el 2016 molts incidents relacionats amb la situació de les persones internes als CIE. Aquests incidents han generat diferents resolucions judicials que han posat de manifest la precarietat en les condicions de l'internament.

  El SJM reitera, com ja ha dit en informes anteriors, la necessitat del tancament dels CIE en aquesta situació actual. Reclamem una millora en les condicions de l'internament i la necessitat de trobar alternatives a la reclusió i a l'expulsió com a mesures prèvies al seu tancament. Els CIE serveixen per a una finalitat diferent a la que van ser creats, per això demanem més centres d'acollida, i no d'internament. A més a més, el paper de jutges, fiscals i advocats és essencial: reclamem la fi de l'internament immediat, ja que hauria de ser el darrer recurs; i demandem una instància superior judicial que unifiqui criteris dins de l'inestimable tasca dels jutges de control.

El SJM demana també una més gran transparència que afavoreixi el treball que realitzem organitzacions socials que visitem els CIE, així com instem a l'Administració a la publicació de les dades realtives a l'estada i a l'ocupació de cada centre amb caràcter anual. És necessari, també, que les altres administracions públiques regionals i locals s'interessin per exigir el compliment dels drets humans al CIE i per atendre aquelles persones que dedin al carrer després de passar per aquests centres.


 (La meva opinió sobre els Centres d'Internaments d'Estrangers, clica)


dijous, 1 de juny del 2017

JUAN DE HARO, CAP DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, DETINGUT PER DIR A LA RÀDIO QUE CALEN MÉS ATACS COM EL DE BLANQUERNA




Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir dimecres, 31 de maig, segons han confirmat en un comunicat fet públic avui,  al dirigent ultra vendrellenc Juan de Haro, Jefe nacional de Democracia Nacional Joven, per interrogar-lo i personar-lo davant del jutge, per un presumpte delicte d'odi que hauria pogut cometre amb les declaracions que va fer en un programa de ràdio digital d'ultradreta, en el que va afirmar que "calien més accions tipus Blanquerna". Recordem que membres de Democracia Nacional juntament amb militants d'Alianza Nacional, Nudo Patriota i La Falange-FE, agrupats en la ja despareguda "La España en Marcha" van irrompre a la seu de la Generalitat a Madrid, l'edifici Blanquerna, durant la celebració de la Diada Nacional el passat 11 de setembre de 2013. Per aquest motiu el Tribunal Suprem va condemnar a quatre anys de presó als 14 ultres autor de l'atac.
els fets que han propiciat la detenció es remunten al 22 de març de 2017 quan, mitjançant un programa de ràdio emès per canal ultradretà que s’emetia a través d’una  plataforma digital de podcast, l’autor va declarar que s’havien de reproduir actes com el de la Blanquerna, va realitzar comentaris islamòfobs i contraris a col·lectius de caire antifeixista. En concret, el detingut va fer aquestes afirmacions amb posterioritat a una manifestació que un col·lectiu antifeixista va convocar el 18 de març de 2017 a la capital del Baix Penedès. De Haro va ser un dels militants ultres que el passat 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc va amenaçar a la premsa, havent de ser aturat per altres militants de Democracia Nacional per evitar que arribés a interactuar físicament contra algun periodista.



Es dóna el fet que la seu d'ERC del Vendrell o la televisió local han estat objecte en diverses ocasions d'accions signades per la DNJ, com ara pintades on es demanava la pena de mort per Oriol Junqueras o en favor dels condemnats per l'assalt a la llibreria Blanquerna. Aquestes accions van ser denunciades tot i que encara no s'ha pogut atribuir la responsabilitat a ningú.
De Haro sent contingut i aturat per una militant de DN el passat 12 d'octubre quan empaitava i increpava a uns periodistes

DEMANEN 3 ANYS DE PRESÓ ALS INDEPENDENTISTES QUE VAN INCREPAR I RODEJAR UN TENDEROL DE SOCIETAT CIVIL CATALANA A L'AUTÒNOMA L'ABRIL DE 2016 I VAN TRENCAR LA BANDERA ESPANYOLA QUE HI TENIEN. Dies més tard SCI va convocar un acte de desgreuge i es van produir incidents amb un grup d'ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès




El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, demana tres anys de presó per tres joves independentistes als que s'acusa d'encerclar i amenaçar als membres de Societat Civil Catalana (SCC) i trencar la bandera espanyola que tenien, el 19 d'abril de 2016 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Bellaterra. Aquell mateix dia es presentava a la UAB el llibre "Desmuntant Societat Civil Catalna" del periodista Jordi Borràs, que descriu els vincles ultres d'alguns dels fundadors de SCC. En veure's encerclats, escridassats i sentir-se amenaçats, els membres de SCC van desmuntar la paradeta i van marxar. 
Quatre dies més tard, SCC va tornar a posar una parada a la UAB i aquell dia van anar-hi a donar suport a SCC un grups d'ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès, alguns d'ells exmembres de PxC i del Casal Tramuntana i vinculats a "Último Bastión", grup força actiu aquells mesos al Vallès, que van provocar incidents i es van enfrontar i increpar als joves independentistes, havent d'intervenir els mossos d'esquadra i el personal de seguretat de la UAB. El fet que aquests coneguts militants ultres haguessin participat en diversos incidents  en poc dies, va motivar que es fes una manifestació multitudinària de rebuig a Sabadell el diumenge 24.
Com he manifestat reiterades vegades, jo condemno totes les accions violentes o de coacció, i evidentment rebutjo i considero equivocades les coaccions i amenaces que es van fer a membres de SCC, tot i que em sorprén la duresa de la petició de tres anys de presó, 5.400 euros de multa, 8.000 d’indemnització a les víctimes i tres anys d’allunyament que demana la Fiscalia  als tres estudiants de la UAB.
S'ha de dir que el Fiscal coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, s'està destacant per demanr penes de presó a tots aquells que, indistintament de la seva ideologia, amenacen o criden a la violència contra persones de idees contràries. Així demana tres anys de presó pels dirigents de Democracia Nacional Pedro Chaparro i Jorge del Valle per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. El judici s'havia de fer fa quinze dies però s'ha aplaçat mig any.  I demana quinze anys de presó pels antifeixistes que el 12 d'octubre de 2013, sense provocació prèvia, van agredir a uns militants ultres que eren a un bar de Sants després d'haver anat a l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc.


TEXT ÍNTEGRE DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ:



Fiscalía Provincial de Barcelona
Servicio de Delitos de Odio y Discriminación



JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 4 CERDANYOLA DEL VALLÈS
DILIGENCIAS PREVIAS: 273
AÑO: 2016


AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN


EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el Juzgado de lo penal, formulando escrito de acusación respecto a  LUCAS     , BERNAT     y DANIEL,  con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: La entidad “Societat Civil Catalana”, en adelante SCC, es una asociación constituida en el año 2014 en cuyo manifiesto fundacional expresa que en su ideario figura “mantener una Cataluña abierta dentro de una España de todos” siendo público y notorio su posicionamiento en favor de la unidad de España y su oposición a la independencia de Cataluña.

En defensa y para la promoción de sus postulados SCC ha venido realizando desde su constitución múltiples actividades públicas como son la celebración de actos abiertos, participación en manifestaciones, aparición en medios de comunicación, intervención en coloquios, publicación de artículos en medios de comunicación y otras actuaciones en distintos ámbitos como la sanidad, la enseñanza y el derecho. Sus posiciones y actividades son públicas y accesibles a la ciudadanía a través de su página web www.societatcivilcatalana.cat/es.

En el marco de las actividades señaladas en el apartado anterior SCC, a través del colectivo de estudiantes “Societat Civil Catalana de la Universitat Autónoma de Barcelona (SCC-UAB)”, debidamente inscrito en el registro de asociaciones de la mencionada Universidad, con motivo de la feria de entidades organizada por la Universidad y a la que habían sido invitados, voluntarios de dicha entidad instalaron el día 19 de abril de 2016 en la plaza Cívica del campus de dicha Universidad una carpa informativa de las actividades que realizan y para la promoción de su ideario, ejerciendo por tanto sus derechos constitucionales de libertad ideológica, libertad de expresión, libertad de reunión y libertad de asociación, todo ello conforme a los valores superiores del ordenamiento jurídico de libertad y pluralismo político.

En torno a las 12 horas del citado día, convocados a través de las redes sociales y coincidiendo a esa misma hora con la programación de otro acto de signo contrario como era la presentación de un libro titulado “Desmuntant Societat Civil Catalana” cuyo autor es el periodista Jordi Borrás, se fueron aproximando de forma progresiva a la citada carpa unos 20 jóvenes universitarios aproximadamente, pertenecientes al “Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)”,  encontrándose entre ellos los  acusados, LUCAS      , mayor de edad y sin antecedentes penales, francés, identificado con      , DANIEL     , mayor de edad y sin antecedentes penales, español, identificado con      y BERNAT      , mayor de edad y sin antecedentes penales, español, identificado con      ,  quienes, puestos de común acuerdo y actuando conjuntamente, guiados por su su frontal animadversión a los postulados ideológicos de los voluntarios  Daniela      , Laura      , Josep      y  María       de SCC que se hallaban tranquila y pacíficamente en la carpa, se aproximaron a los mismos y comenzaron a rodearles, increpándoles y amedrentándoles con gritos e insultos, todo ello con el fin de impedirles el libre ejercicio de los derechos contitucionales mencionados, procediendo en un momento los acusados junto a otras dos personas no identificadas, con evidente ánimo de menosprecio antidemocrático y de humillación a la bandera de España como símbolo constitucional del Estado, a arrancar una insignia de España que ondeaba junto la bandera de Cataluña en la citada carpa de SCC para inmediatamente  rajarla con un objeto cortante en medio de la plaza y a modo de exhibición ante el público presente en misma, arrojándola al suelo en diferentes trozos.
A consecuencia de estos hechos los voluntarios  de Societat Civil Catalana y ante el temor de que la situación se agravara se vieron obligados a desmontar rápidamente la carpa y a retirarse del lugar.
Una hora después, ya desmontada la carpa, el mencionado grupo de unas 20 personas aproximadamente, sin que conste acreditada la presencia de los acusados en ese momento, permanecía en la Plaza Cívica y al detectar la presencia de Rafael      , profesor de la UAB y en aquella época presidente de Societat Civil Catalana,  que había interrumpido su labor docente al tener conocimiento de los hechos y había acudido al luigar para interesarse por los mismos, fue abordado por el grupo, lo rodearon también y le increparon con insultos como “fora feixistes de la Universitat”.


SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de:

A)   Un delito continuado de coacciones para impedir el ejercicio de derechos fundamentales del art. 172.1 apartado 2º en relación con el artículo 74 del Código Penal.

B)   Un delito contra la Constitución en su modalidad de ultrajes a la bandera nacional del art. 543 del Código Penal.

TERCERA: de ambos delitos son autores los tres acusados, artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, concurre la agravante de cometer los hechos por motivos de discriminación ideológica del art. 22.4 del Código Penal en el delito del apartado a).

QUINTA: corresponde imponer a cada uno de los acusados las siguientes penas:

-       Por el delito del apartado a) la pena de 3 años de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el período de la condena.

-       Por el delito del apartado b) la pena de 10 meses de multa con una cuota diaria de 18 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas (art. 53 CP).


De conformidad con lo dispuesto en el art. 57 en relación con el artículo 48 del Código Penal prohibición de acudir físicamente al lugar de comisión de los hechos por tiempo de 3 años superior a la pena de prisión que efectivamente se imponga.

Condena en costas por partes iguales con arreglo al artículo 123 del Código Penal.

RESPONSABILIDAD CIVIL: los acusados conjunta y solidariamente indemnizarán como responsables civiles directos a Daniela      , Laura     , Josep      y  María       en la cantidad a cada uno de ellos de 2.000 euros por los daños morales derivados de estos hechos, cantidad que se incrementará en el interés legal conforme a lo previsto en el art. 576 LEC.

Barcelona a 20 de abril de 2017

                                                                  EL FISCAL, M.A. AGUILAR