EL REIS VENEN D'ORIENT, article i fotos fa 9 anys, quan vaig anar a Bagdad

Torre de Samarra, 1 de gener de 2003

Ara fa 9 anys, just abans de marxar deu dies a l'Iraq vaig escriure aquest article pel País, que sortiria publicat el dia 31 de desembre. L'article no parla del conflicte de l'Iraq, sinó que tracta dels mercats o zocos àrabs. Comento que moltes de les fires de Nadal, evoquen el zoco o mercat àrab al carrer "porque todavía hay sensaciones como el paseo y la compra en plena calle que la calefacción de los grandes almacenes no puede suplir, sea porque en nuestra memoria perdida añoramos ese mercado medieval alrededor del cual crecieron las ciudades, sea porque nuestro subconsciente busca la magia de ese bazar oriental, porque es de Oriente de donde vienen los Reyes."
Aquells dies a l'Iraq, dos mesos abans d'una guerra anunciada, vaig ser i fotografiar alguns d'aquests llocs mítics de l'Orient on segons la llegenda provenen el Reis. Poso aquí, amb l'article, algunes fotos de la mesquita xiïta d'Or de Bagdad (Khadimiya), de la torre de Samarra abasida, en la que ens recorda la bíblica Torre de Babel, del port de Bàssora, punt de sortida dels viatges de Simbad el Marí, segons conten les Mil i Una Nits, i una al costat d'una gran foto de qui es creia la reencarnació de Nabucodonosor i Saladí 

(A dalt foto de la torre de Samarra amb minaret d'espiral  que va inspirar al pintor Pieter Brueghel pel seu quadre sobre la Torre de Babel y Babylon)

TRIBUNA: XAVIER RIUS SANT 

Leer artículo en El País 

Zocos de diciembre y enero

XAVIER RIUS SANT 31/12/2002

Vota

Resultado 961 votos

Barcelona carece de un mercado callejero como el Rastro de Madrid, sucesor del mercado medieval o del zoco árabe, al que se acude, no sólo para comprar un objeto o producto concreto, sino también por el placer de merodear, buscar, comparar, preguntar, regatear, charlar y, con compra o sin ella, tomarse una caña observando la variopinta procesión humana, siempre distinta, que nunca se detiene. Los supermercados y las grandes superficies han desplazado a un segundo o tercer nivel a los mercados municipales de alimentos, con sus comercios y bares de las calles contiguas y a los mercadillos de un día a la semana tan frecuentes todavía en determinados barrios del area metropolitana, no precisamente céntricos, y en muchos municipios en los que pervive como sucesor del mercado rural.

En lugares como Vic todavía pervive la sensación que el pulso a la ciudad se toma en el mercado de la plaza Major, que alcanza su apogeo en el Mercat de Rams, en vísperas de Semana Santa, o en Molins de Rei, con la Fira de la Candelera. Los Encantes de la plaza de las Glòries, ahora pendientes de un posible traslado, por más que lo intentaron en diversos momentos de su historia, jamás se acercaron a la categoría del Rastro madrileño y, equivocadamente o no, muchos barceloneses lo consideraban como un lugar donde encontrar gangas o productos de segunda mano, pero no siempre de la calidad deseada. El eterno "corre que te pillo" de vendedores top manta y guardias urbanos en los alredores de las Glòries no ha ayudado precisamente a mejorar la imagen de los Encantes.
Las eternas obras de reforma del mercado de Santa Caterina, junto a la catedral, significaron la estocada final a una de las pocas zonas que rememoraba ese zoco que siempre visitamos con ilusión al llegar a cualquier ciudad árabe u oriental, un barrio de callejuelas y casas viejas, pero lleno de aromas, colores y griterío. La Boqueria sí que conserva esa magia, pero carece de un entorno donde adquirir productos no alimenticios.
El Mercado de Sant Antoni es por partida doble, tal vez, el único mercado que nos puede transportar al antiguo zoco o bazar. Fruta, verdura, carne y pescado en su interior, ropa en la carpa que lo rodea, tenderetes en las calles del entorno y el abarrotado mercado de libros y revistas de los domingos que transforma el entorno, donde todavía se puede regatear. Su vestirse unos días para puestos de ropa, quedar desnudo con sus columnas metálicas otros, para acabar convertido los domingos con otra indumentaria en mercado de libros y revistas, le otorga una magia que lo diferencia del resto de mercados barceloneses. Estos días, a quienes nos gusta pasear sin prisa ni objetivo entre tenderetes podemos disfrutar de los mercados y ferias navideñas que reproducen la estructura del bazar tradicional. Ya pasó Santa Llúcia en la catedral, con sus puestos navideños y sus artesanos que emula perfectamente ese mercado medieval desaparecido. Pero es la feria de Reyes de la Gran Via, con sus puestos de artesanos a uno y otro lado abiertos hasta altas horas de la noche, el lugar idóneo para perdernos quienes amamos el placer de pasear observando artesanía de todo tipo, aunque no pretendamos comprar nada concreto.
Es un mercado que ninguna gran superficie comercial hace peligrar, sea porque todavía hay sensaciones como el paseo y la compra en plena calle que la calefacción de los grandes almacenes no puede suplir, sea porque en nuestra memoria perdida añoramos ese mercado medieval alrededor del cual crecieron las ciudades, sea porque nuestro subconsciente busca la magia de ese bazar oriental, porque es de Oriente de donde vienen los Reyes.

Mesquita xiïta amb cùpules d'or de Kadimiya, Bagdad, on hi ha les restes de dos dels 11 immams desl xiïtes

Ports de Bàssora, aquí segons les Mil i Una Nits, s'iniciaven els viatges de Simbad

Saddam present a tots els carrers de Bagdad. Jo feia per l'AVUI de cronista dels últims dies d'un món que s'acabava

Mesquita d'Or de Bagdad

Universitat del temps del Abasides, quan Bagdad era el centre polític i cultural d'un Món que anava d'Àsia a l'Atlàntic

FOTOS DEL PORTAL DE BETLEM

L'agost de 2007 vaig ser a Betlem. Poso aquí algunes fotos sense cap mena de comentaris

ARTICLE AL PERIÓDICO SOBRE LA PROPOSTA DE MORATÒRIA DE GARCÍA ALBIOL A NOVES MESQUITES

 link article El Periódico 20-12-2011 clica aquí

Repitiendo el guion de las mezquitas

Albiol no aconseguirà congelar avui a Badalona l'obertura de nous centres de culte musulmans

Dimarts, 20 de desembre del 2011

Albiol no conseguirá congelar hoy en Badalona la apertura de nuevos centros de culto musulmanes

XAVIER
RIUS

Tras la campaña de las elecciones generales, en la que pese a votarse las cámaras que legislan y gestionan la inmigración el PP evitó hablar de la cuestión, el alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha decidido retomar su discurso habitual con una propuesta que se votará hoy en el pleno municipal, destinada a congelar la apertura de nuevas mezquitas y centros de culto. Una propuesta similar a la que hizo el alcalde democristiano de Salt, Jaume Torramadé, en agosto, que solo sirvió para tensar la convivencia y que en modo alguno impedirá la construcción de una mezquita en Salt, pero sí ha evitado, de momento, que los evangelistas africanos inauguren el local adaptado a las exigencias de la ley de culto. Parece que Torramadé pretendía con dicha moratoria ganar tiempo tras el anuncio del Govern catalán de modificar la ley de centros de culto aprobada con el tripartito.
Albiol justifica su deseo de impedir la apertura de nuevas mezquitas con el argumento de que su apertura en barrios con un 35% de inmigración los convertiría de manera irreversible en guetos. Argumentos que recuerdan los de Torramadé para justificar su moratoria cuando dijo que deseaba evitar que se convirtiera en un parque temático de religiones de inmigrantes. Y si es cierto que algunos barrios de Salt, en los que la mayoría de habitantes no son autóctonos, tendrían las características de lo que se califica como guetos, dicho fenómeno se produjo en el periodo 1999-2007, cuando él fue alcalde. Y precisamente la zona pactada durante el pasado mandato por la entonces alcaldesa socialista, Iolanda Pineda, para ubicar los nuevos centros de culto está fuera de dichos barrios.

A diferencia de la propuesta de Torramadé en Salt, que se pudo aprobar gracias a los dos tránsfugas de Plataforma per Catalunya, que desde entonces acostumbran a votar todas sus propuestas facilitándole la mayoría absoluta, la suspensión no prosperará en Badalona dado que PSC, CiU e Iniciativa, si votan juntos, superan en concejales al PP. Y si en algún lugar los concejales de CiU han tenido en inmigración una posición clara y acorde con los consensos alcanzados los pasados años, como el Pacte Nacional per la Immigració y las leyes de acogida y de centros de culto, ha sido en Badadalona con los ediles Ferran Falcó y Josep Pera. Así, en el anterior mandato ellos eran los responsables de las áreas de seguridad, convivencia e inmigración y se destacaron por apoyar la normalización del culto islámico. Y dicha normalización solo se logra facilitando –que no regalando ni subvencionando nada, como insinúan Josep Anglada, García Albiol y algún dirigente de CiU–, la apertura de nuevas mezquitas con todos los requisitos de insonorización, acceso distinto al de escaleras de vecinos, etcétera, y así poder cerrar los bajos de edificios sin condiciones, en los que se ubican muchos oratorios. Además, los convergentes Falcó y Pera, al igual que hacen los responsables municipales del PP en la práctica totalidad de municipios que gobiernan, facilitaron el alquiler de polideportivos y espacios municipales en días señalados de mucha afluencia de fieles como los del Ramadán.
Albiol, en cambio, siendo alcalde este agosto, con argucias como que el personal municipal estaba de vacaciones o argumentando cuestiones de seguridad del patio de un instituto en desuso, impidió que alquilaran equipamientos de propiedad o gestión municipal, mostrando una actitud de dureza frente al supuesto buenismo del anterior equipo de gobierno. Aquellos mismos días de agosto ordenó una serie de inspecciones de comercios de alimentación —regentados la mayoría por inmigrantes—, muchos de los cuales ya habían tenido expedientes o sanciones por incumplimiento de normativas de higiene y, tras precintar tres comercios, lo comunicó en rueda de prensa frente a la supuesta pasividad de los anteriores responsables municipales de Badalona y de los equipos de gobierno del resto de municipios del área barcelonesa. Pasividad ante los comercios que no es cierta, si bien los ayuntamientos de Santa Coloma, L’Hospitalet y Barcelona no inspeccionan los comercios en forma de redada ni convocan ruedas de prensa cada vez que clausuran un establecimiento.

Y volviendo al tema de las mezquitas, sorprende que el Govern, tras el anuncio de modificación casi de urgencia de la ley de centros de culto que hizo el portavoz Francesc Homs, hace tres meses, con un lenguaje más propio de Albiol, Torramadé o Duran Lleida, todavía no haya iniciado los trámites en el Parlament. Y es que si miramos el nuevo texto, prácticamente no cambia la ley vigente, elaborada por el tripartito. Ley que, tras imponer criterios de acceso, insonorización y seguridad, solo facilitaba y orientaba a los ayuntamientos para calificar suelo compatible para usos religiosos de acuerdo con «las necesidades y las disponibilidades». La propuesta de CiU no cambió nada, pero dio muestra de dureza ante los musulmanes, como la que mostrará Albiol hoy en Badalona.

Periodista 

TERTÚLIA COM RÀDIO, UN ANY REVOLTES ÀRABS.

TERTÚLIA COM RADIO,UN ANY REVOLTES ÀRABS, CLICA AQUÍ


El 17 de desembre de l’any passat, Mohamed Bouazizi, un jove que venia fruïta a la població tunisiana de Sidi Bouzid va calar-se foc frustrat pel tracte que li va donar una inspectora municipal, que el va bufetejar. Aquella dona es diu Faima Hamdi i poc pensava que amb aquella bufetada donaria el tret de sortida d’un seguit de revoltes àrabs que sembla que no té final. Bouazizi va morir poques hores després de ser visitat a l’hospital pel dictador de Tunis, Zine el Abidine Ben Ali. El 14 de gener, Ben Ali fugia del país, per la pressió popular i d’un exèrcit que es va negar a reprimir les protestes dels ciutadans. El 3 de febrer, qui queia era el dictador àrab, Hosni Mubarack. Tot seguit esclatava la guerra civil a Líbia. El dictador libi, Muammar al Gaddafi, moria, el 20 d’octubre, després de ser detingut per milícies rebels, el 20 d’octubre. Tres dies després renunciava el dictador de Iemen, Alí Abdulah Saleh. Síria viu un greu i violent conflicte civil mentre d’altres països àrabs han optat per una més gran democratització, com és el cas del Marroc o Algèria. Un bon moment, clar, per passar balanç d’aquest any de revoltes àrabs. Ho farem amb els següents contertulians:  Xavier Rius Sant, analista de conflictes, Víctor Pallejà, arabista, Francesc Freixa, expert en temes de cooperació a la Mediterrània i Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació-SICOM.

                         

COMENTARI DEL LLIBRE A PRESÈNCIA, dominical del Punt Avui i el 9 Nou

ARTICLE AL PUNT AVUI, UN ANY DE REVOLTES ÀRABS

opinió

Un any de revoltes àrabs

16/12/11 02:00 - Periodista - Xavier Riusemail protegit

Un manifestant crema un còmic del president sirià al-Assad en una protesta contra el règim diumenge a Istambul Foto: EFE.

1

Demà farà un any que el tunisià Mohammed Bouazizi, informàtic a l'atur, es va prendre foc, com a protesta contra el fet que la policia li havia requisat el carretó de fruites. L'endemà de la seva immolació van començar unes mobilitzacions que quatre setmanes més tard van forçar el president Ben Alí a fugir. Les mobilitzacions per demanar treball, llibertats i la fi de la corrupció es van estendre pel món àrab. Mobilitzacions que van ser reprimides de manera desigual. Aquestes revoltes han fet caure Ben Alí a Tunísia, Hosni Mubàrak a Egipte i Abdal·là Saleh al Iemen, on a més de les mobilitzacions, algunes tribus es van aixecar en armes. I a Líbia va caure Gaddafi, després d'una intervenció estrangera. En canvi, a Síria, Baixar al-Assad resisteix al poder, malgrat els cinc mil morts caiguts a causa de la repressió i els xocs amb soldats desertors. La resta de països han hagut de fer reformes, i són les monarquies les que més bé es mantenen, i en aquells en què, com el Marroc, Egipte i la mateixa Tunísia, s'han convocat eleccions, els grups islamistes n'han sortit victoriosos. I des d'Europa i els Estats Units gairebé tothom té clar que no es pot repetir l'error que es va cometre a Algèria el 1991, donant suport al cop militar, davant la victòria del Front Islàmic de Salvació, que va portar el país a una dècada de matances, i Palestina, el 2006, després que Hamàs guanyés les eleccions.
A Tunísia ha estat l'islamista Ennahda, Renaixement, el que ha obtingut el 40% dels vots, i el seu líder, Hamadi Jebali ja és el primer ministre. Però dilluns passat, cinc dies abans de l'aniversari de la immolació de Bouazizi, el Parlament va nomenar president de república el laic i històric defensor dels drets humans Moncef Marzuki. Marzuki va escriure, ja l'any 2004, que si es convocaven eleccions lliures a Tunísia i la resta de països àrabs, serien els islamistes els que guanyarien, ja que han estat l'única oposició organitzada als dictadors. Uns dictadors que espoliaven els seus països i, amb l'excusa d'aturar l'islamisme, tenien el vistiplau d'Occident per actuar amb impunitat. Precisament la propera setmana sortirà a la venda en castellà el seu llibre El mal árabe, editat per Asimética. Marzuki explica que el problema no és que els islamistes guanyin, sinó que intentessin bloquejar una futura alternança, i creu que si els nous governs islamistes bloquegessin futures eleccions lliures caurien com han caigut aquest any els dictadors. I, de fet, tant Ennahda a Tunísia com els Germans Musulmans a Egipte propugnen la separació de poders i una laïcitat similar a la que es dóna a la Turquia d'Erdogan, que, sense ser àrab, quan el primer ministre turc va viatjar als països revoltats, va ser rebut com un heroi.
El de Síria, amb cinc mil morts, és, sense cap mena de dubte, el conflicte més difícil de resoldre. I mentre la Lliga Àrab fa propostes de full de ruta, ningú no vol plantejar una acció militar, perquè sembla evident que si es pressiona militarment Síria, Hezbol·là i Hamàs farien rebentar el Líban i Palestina.

Darrera actualització ( Divendres, 16 de desembre del 2011 02:00 ) Link article al Punt Avui 

 

Enllaç llibre "El mal árabe", clica aquí.

PRESENTACIÓ A MOIÀ DE XENOFÒBIA A CATALUNYA

 Aquest dissabte s'ha presentat el llibre Xenofòbia a Catalunya a Moià a Can Carner. Han intervingut Jaume Clarà de la revista Modiliànum, i la regidora de Serveis Socials i Ciutadania -i bona amiga-, Laura Camí. Han assitit  35 persones, entre les que hi havien amics i amigues, companys i companyes d'entitats com el Fanal, companyes de caminades i excursions, veïns i amigues. En el col.loqui hem estat d'acord en que en aquests temps de crisi cal estar molt atents per evitar que el discurs xenòfob cali al Moianès. En Jaume ha recalcat el que dic a la primera pàgina del llibre que la major part del llibre s'ha escrit a Moià que està equidistant pel l'Eix a 96 km de Salt i Guissona, municips amb més índex d'immigració de Catalunya i, mentre a Salt a causa de la pobresa hi ha conflictes, a Guissona, on tothom té feina no hi conflictivitat ni ha arrelat el discurs xenòfob. La Laura, com a regidora ha fet esment de la necessitat de treballar per evitar que el discurs xenòfob arreli, i ha fet una explicació etimològica del significat de la paraula xenofòbia. Gràcies Elvira per encarregar-te dels llibre i al Joan i l'Alícia per les fotos.

 Gràcies a tots per haver vingut!

Informació al 9 Nou, clica aquí 

LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A MOIÀ ÉS DISSABTE!

El Regió 7 a l'entrevista que em va publicar ahir, deia, per error, que el llibre es presenta a Moià avui divendres, però la presentació és demà dissabte a les 7 (19 hores) a Can Carner, carrer de les Joies.

• 
• 
• 
• 
• 

NOTÍCIES   Bages

HEMEROTECA »

 

regió7.cat » Bages

IMMIGRACIÓ

Es presenta a Moià, demà, un llibre sobre xenofòbia

11:57   VOTA LA NOTÍCIA

REDACCIÓMANRESA
Demà (i no avui, com dèiem per error en l'edició d'ahir, pàg. 6) es farà la presentació a Moià del llibre Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984), que signa Xavier Rius. Mestre i periodista vinculat als moviments pacifistes i d'objectors dels anys 80 i, més tard, a associacions de drets humans i centres d'estudis sobre conflictes, Rius estarà acompanyat per Laura Camí, regidora de Serveis Socials i Ciutadania de Moià. L'acte serà a les 7 de la tarda a Can Carner.

Link rectificació Regió 7