divendres, 28 d’agost del 2020

LA FI DE LES PLATGES NUDISTES. Escric al Triangle de la desaparició de moltes platges nudistes a Catalunya i Balears que tot i està senyalitzades pels ajuntamenys com a naturistes, són ocupades massivament per grups de persones amb banyador (i sovint poc respectuoses) que acaben fent marxar als nudistes



A Catalunya, les Illes Balears i tota la costa del litoral mediterrani hi ha o hi havia moltes platges i cales on des de finals dels anys setanta es practica nudisme. Pràctica que es va anar estenent i per a alguns forma part d’una filosofia de viure, per altres una qüestió de simple sentit comú. De la mateixa manera que quan et dutxes no ho fas amb roba interior, tampoc té sentit banyar-te al mar i prendre el sol amb un peça de roba.

A Catalunya i les Balears es va popularitzar la pràctica del nudisme en un moment que la pressió turística i l’ocupació de les platges era menor a la dels últims anys. El nudisme es va  normalitzar a moltes cales, sovint més apartades i part de moltes platges llargues gràcies a turistes estrangers, sobretot nòrdics i alemanys, països als que hi ha una pràctica habitual del bany nu en col·lectivitat a saunes, llacs i rius. I també gràcies a molts joves d’aquí considerats hippies i a seguidores d’idees ecologistes, llibertàries i de l’esquerra menys ortodoxa. A la Costa Brava es va implantar a cales més apartades o a trams més allunyats dels aparcaments de les platges llargues. I tant a Menorca com Eivissa i Formentera es va estendre per tota l’illa. I afortunadament el nudisme es va popularitzar entre molta gent de tots els sectors i ideologies.

Les platges nudistes ja no eren només les més allunyades del nucli urbà o les que havies de caminar una bona estona. De vegades, platges molt concorregudes eren nudistes a partir d’una determinada roca que feia de separació que uns i altres respectaven. I era normal que molts practicants del nudisme anaven acompanyats de persones que no en feien. Vull dir que no passava res si hi havia algú en banyador amb un grup de nudistes, sovint adolescents o algun familiar vergonyós. I a molts municipis els ajuntaments ho van senyalitzar, i fins i tot les policies municipals podien fer de tant en tant una passada per fer marxar el ocasionals mirons.

A les platges nudistes també s’hi donaven tres fets vinculats al gran respecte amb que es practica. Habitualment són o eren molt més tranquil·les, encara que estiguessin molt concorregudes. És o era habitual veure-hi nues dones amb molta obesitat que es banyaven i prenien el sol sense roba, sense sentir-se jutjades ni criticades, amb un respecte que potser no sentirien si anaven en bikini a la platja dita tèxtil. I també hi havia molts homosexuals nus que es podien abraçar dins l’aigua o fer-se un petó estirats a la tovallola amb la mateixa normalitat que ho feien les parelles heterosexuals, sense  haver de sentir retrets com que no es fessin petons allà perquè hi havia nens.

Però si la massificació i les barques va anar arraconant i eliminant el nudisme a gran part de Menorca, la substitució a Formentera del turisme alemany i nòrdic per l’italià, va foragitar aquesta pràctica en un parell d’estius. No vull dir que no hi haguessin italians que feien nudisme, però era una tipologia de turista que habitualment anava en família o sense buscar un ramat al que ajuntar-se en arribar a el primer dia a l’hotel.

L’escena a Formentera era aquesta. En una cala d’uns cent metres de llarg hi havia una vintena de persones, la majoria nues o els nudistes en una banda i els tèxtils a l’altra. I arribaven en poc temps a mig matí una trentena de parelles italianes amb moto, que molts d’ells s’acabaven de conèixer a l’hotel i havien acordat anar en colla a aquella platja. Els homes tots amb banyadors llargs, i les dones totes en bikini, sense fer cap d’elles ni tan sols topless. Arribaven amb una gran cridòria, començaven a jugar a pilota molestant, alguns portaven aparells de música, i si anaven homes sols no tenien cap problema per posar-se al costat de dones que feien nudisme. I, poc a poc uns nudistes marxaven cap a les roques, altres es posaven el banyador i moltes dones la part de baix del bikini.

Com el nudisme era una pràctica que creixia a Catalunya i més a més atreia un tipus de  turista tranquil i respectuós, a moltes localitats catalanes, sovint a petició dels usuaris locals, es va impulsar que hi hagués alguna platja nudista senyalitzada al municipi. A Barcelona l’any 1997 l’Ajuntament va crear una platja nudista a la Mar Bella, aixecant una duna amb vegetació que separés visualment el passeig de la gent que es banyava i prenia el sol nua, i va resultar ser un èxit. Però set anys més tard el consistori va prendre un decisió que va donar una estocada de mort a aquella platja urbana com a zona nudista. Confonent el fet que entre els nudistes hi ha usuaris gais que fan nudisme sense sentir-se criticats, va atorgar la concessió del xiringuito d’aquella platja a un bar d’ambient gai que va passar a formar part del circuit gai internacional de Barcelona. I de cop la platja va ser envaïda cada dia per centenars d’homosexuals masculins estrangers amb banyador d’última tendència, que anaven allà com a lloc per conèixer gent. I va passar de ser una platja d’homes i dones, també famílies i nens que feien nudisme, a ser una platja gairebé exclusiva d’homes, la majoria gais i amb banyador “mirant si em mires”.

Però l’estocada que estan vivint ara les platges de tradició nudista, és que mentre fa deu o trenta anys es respectaven, vull dir que no eren ocupades per famílies, parelles i colles de joves no nudistes, des de fa uns quatre o cinc anys platges històricament nudistes, com la cala d’Illa Roja a Begur i Pals, la Cala Bona o Waikiki a Tarragona i bona part de les platges nudistes de la Costa Brava i tot el litoral català, tot i estar indicades com a platges nudistes, estan sent ocupades massivament per grups, famílies i persones i colles que arriben amb barca que no fan ni nudisme ni topless. I aquest any amb la Covid-19, la situació ha empitjorat. No han vingut els turistes estrangers que sí feien nudisme i anaven a aquell platges a fer-ne, i tampoc han vingut els turistes europeus que no fan nudisme i per tradició cultural acostumen a respectar les indicacions. I si no pensaven fer nudisme no anaven a les platges senyalitzades nudistes. I s’ha donat el fet que moltes de les platges senyalitzades nudistes han estat envaïdes massivament per famílies autòctones i colles de joves que no fan ni nudisme ni topless.

Aquesta problemàtica té una difícil solució donat que mentre sí es pot sancionar a qui es banya nu en una platja no nudista, no hi ha cap marc legal per prohibir anar en banyador a una platja nudista. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, després d’estudiar la problemàtica a petició de les associacions naturistes, va demanar als ajuntaments que senyalin i retolin més clarament les platges nudistes. Però amb això no n’hi ha prou, perquè per moltes famílies, colles de joves i colles d’homosexuals masculins que no fan nudisme, mola molt anar en grup a les platges nudistes. I un servidor que fa nudisme, sentint comentaris de grups familiars i de colles d’homes gais que no fan nudisme, sobre “aquella gorda en boles amb la panxa penjant”, sobre aquells “que van tot depilats” o sobre aquells “que no hi van”, enyoro aquells dos o tres mirons autòctons d’edat avançada o immigrants que es posaven a les roques del fons a mirar, i et feien pensar que l’especie humana, amb els anys i amb més educació, evolucionava.
Llegir en català al Triangle
Leer en castellano en El Triangle





dimecres, 26 d’agost del 2020

L'exdirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, absolt de les declaracions que va fer al canal de ràdio de DNJ, dient que calien més accions com les de Blanquerna, contra membres d'Unitat Contra el Feixisme del Vendrell i per barrejar islam amb l'Estat Islàmic




La Jutge del Penal número 1 de Tarragona ha absolt a l'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, d'un delicte d'incitació a l'odi tipificat en l'article 510-2 del Codi Penal, per les declaracions que va fer al canal de ràdio digital de DNJ "Rebélate" en les que va dir que calien més accions com l'atac de Blanquerna, i contra els membres d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme del Vendrell, qualificant als mititants o portaveus d'aquesta organització Mireia Redondo i Josep Mañé, de "púrria d'idiotes" per defensar l'islam i als refugiats, que per de Haro "no són refugiats sinó invasors" . 



Tot i que el fiscal demanava 8 mesos de presó i inhabilitació, la jutge absol De Haro donat que ell pertanyia al partit Democracia Nacional Joven i "i les expressions de l'acusat són conseqüents amb la ideologia del partit". I pel que fa a les crítiques a l'islam i a l'equiparació de l'islam amb l'ISIS o Estat islàmic, considera  que "es reprotxable que ho confongui i barregi", però a l'igual que les altres afirmacions que va fer De Haro, s'han fet en l'exercici de la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica.  Tot i que El judici va tenir lloc a Tarragona el 26 de febrer, dies abans de la paralització judicial per l'Estat d'Alarma, la sentència no s'ha notificat fins fa uns dies.
De Haro té una segona causa penal per afirmacions a aquest canal digital de ràdio, en la que està imputat també el militant de Democracia Nacional, Javier García. I també està pendent de judici per la campanya d'accions i pressions contra la mesquita o oratori del carrer Japó de Barcelona. De Haro, que ara ja no té cap responsabilitat a Democracia Nacional ha estat jutjat per altres causes i de moment en totes ha estat absolt. 
 



Fragments de la sentència:

dimecres, 19 d’agost del 2020

Josep Anglada reapareix al Vendrell, convocant el seu partit Som Identitaris una manifestació contra la delinqüència i les ocupacions. Israel Carrión, que va anar de número dos a la llista de les passades municipals, lidera ara el partit al Baix Penedès. Els ultres congreguen una vintena de persones, front un centenar d'antifeixistes. Sembla que Anglada es lliura de pagar els 180.679 euros a l'antiga PxC en haver pactat un acord amb els exdirigents de PxC, ara dirigents de Vox




El partit polític ultra, SOM Identitaris (SOMI) de Josep Anglada, va reaparèixer ahir al Vendrell en organitzar una manifestació  contra "les ocupacions, els robatoris i les agressions sexuals". Manifestació impulsada pel qui va ser número dos a la candidatura de SOMI a la capital del Baix Penedès fa quinze mesos, Israel Carrión, i que tot i congregar només una vintena de persones, ha obtingut un destacat ressò mediàtic, sent entrevistat fins i tot Anglada als informatius de Tele 5 que no han informat de la ideologia ultra dels convocants. En sentit contrari es van manifestar un centenar d'antifeixistes, separant el Mossos els dos grups. Un antifeixista hauria estat denunciat per agredir als Mossos.

 Carrión i Anglada
 Contamanifestació antifeixista que ha congregat molta més gent que SOMI  
Israel Carrión


Al Vendrell Plataforma per Catalunya havia arribat a tenir cinc regidors, liderats pel vicepresident de PxC, August Armengol. Però mentre bona part del militants de PxC van entrar fa un any i mig a Vox, Armengol va rebutjar l'oferta, retirant-se de la política. I altres membres de PxC del Vendrell van recòrrer al fundador de PxC, Josep Anglada, que havia estat expulsat del partit cinc anys abans, per presentar-se a les municipals sota la sigla de SOMI. I ni Vox amb 326 vots, ni SOMI amb 297 van entrar a l'ajuntament del Vendrell, aconseguint el partit d'Anglada representació només a Manlleu.  Pel que fa a Vic, Anglada que havia aconseguit mantenir-se com a regidor, tot i la seva expulsió de PxC, va veure truncada la seva candidatura del maig de 2019, en fer-se efectiva una sentència que el condemnava a dos anys d'inhabilitació. I fa tres  mesos Anglada va ser condemnat a pagar o retornar 180.679 euros a l'antiga PxC (la majoria ara a Vox), fet que podia significar la seva fi política i del seu partit SOMI. Però ara amb Israel Carrión que s'anuncia com a cap de llista partit per d'aquí tres anys, el partit xenòfob revifa. 
I pel que fa a la situació d'Anglada, sembla que no ha hagut de pagar els 180.670 euros a l'antiga PxC, en haver arribat a un acord amb PxC. Acord que podria ser a canvi de que Angalda deixés morir, no comparegués o no recorregués l'arxivament del cas d'apropiació i difusió a terceres persones de mails personals íntims de Josep Anglada i l'exregidora Marta Riera. Cas pel que es va imputar a alguns dels ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona. Anglada m'ha afirmat que no ha pagat a PxC aquests 180.670 euros als que havia estat condemnat, en haver-ho pactat amb els advocats o representants de PxC. Per la seva part després de preguntar-ho jo a alguns exdirigents de PxC, no em confirmen ni neguen si Anglada els hi ha pagat o no aquests diners, si be diuen que la querella per la difusió de correus íntims del compte de mail d'Anglada va ser arxivat l'any passat.
Plataforma per Catalunya, va anunciar fa un any i mig que es dissolia per entrar bona part dels seus membres a Vox, si bé el partit s'ha mantingut legalment viu, donat que té diverses causes judicials pendents.  I legalment el seu president és ara  José María Lora, pare de la Secretaria de Vox a Barcelona i ex Secretaria General de PxC, Mònica Lora.

dilluns, 10 d’agost del 2020

Pot el Líban trencar les cadenes? Analitzo al Punt Avui al situació a Líban amb un règim polític mafiòs i de repertiment confessional que fins que no es trenqui, el país no podrà sortir de la greu crisis social i política

 
Xavier Rius Sant, El Punt Avui, 10 d'agost de 2020

En la pel·lícula El pacient anglès, el desactivador de mines sikh de l’exèrcit britànic, que interpreta Naveen Andrews, manifesta que no vol que l’Índia esdevingui independent i prefereix que continuï sent administrada pels britànics. Ell pertany a un grup religiós minoritari, i creu que els futurs governants portaran el país a la guerra civil, com passarà amb les matances entre hindús i musulmans, i que els futurs dirigents volen el poder només per enriquir-se. Davant la sorpresa de molts, quan el president Macron va visitar Beirut dijous, va haver de sentir com molts libanesos li demanaven que fes fora la classe política corrupta i que París tornés a administrar el seu antic protectorat.
L’explosió de nitrat d’amoni que ha destrossat part de la ciutat, sobretot la banda est, de majoria cristiana, té lloc després d’anys de protestes contra la corrupció, la ineficàcia del sistema polític sectari i la fallida dels serveis públics. La Covid-19 i el fet que aquest estiu no hagin pogut viatjar al Líban desenes de milers de libanesos de la diàspora, que van abandonar el país durant la guerra civil i tornen a l’estiu amb euros per gastar i donar als seus familiars, han fet més palesa la crisi social d’un país qualificat fa uns anys com “la Suïssa d’Orient”. Un país on hi havia unes classes socials altes, molt ostentoses, sobretot sunnites i cristians, però també hi havia una classe mitjana que vivia dignament. Els xiïtes pal·liaven la falta de serveis socials amb els ajuts de l’Iran, gestionats per Hezbol·là, uns ajuts que han disminuït a mesura que la situació de l’Iran ha empitjorat. I, des de fa dos anys, l’electricitat només funciona unes hores al dia i la gent s’espavila amb generadors privats gestionats pels antics senyors de la guerra.
En donar la independència al Líban, es va establir un sistema de quotes per grups ètnics i religiosos. El president ha de ser cristià; el del Parlament, xiïta, i el primer ministre, sunnita. Més enllà dels resultats electorals, hi ha un nombre d’escons per cada grup. I un cop acabada la guerra civil, el 1990, no només es va mantenir aquest sistema, sinó que els senyors de la guerra van continuar decidint-ho tot. I la reconstrucció de Beirut va ser liderada pel multimilionari sunnita i primer ministre Rafiq Hariri –que no havia participat en la guerra–, que des del govern i des de la seva empresa privada, Solidere, amb capital saudita, va enderrocar part de Beirut per fer uns barris comercials i residencials opulents que deixaven de banda la majoria de la població.
Hariri va ser assassinat el 2005 en un atemptat que, com passa al Líban, no va ser reivindicat per ningú. I, atesa la impossibilitat que el sistema judicial libanès pogués fer justícia, l’ONU va crear un tribunal amb seu a la Haia que durant quatre anys va prendre declaració a 300 testimonis, amb sis milicians de Hezbol·là acusats, però que no van comparèixer perquè Hezbol·là els va amagar. I divendres passat estava previst que aquest tribunal de l’ONU en fes públic el veredicte. Per això, una de les teories sobre l’explosió és que no va ser un accident, sinó un atemptat. I el Tribunal de la Haia va anunciar que, atesa la situació, ajornava el veredicte.
Com passa també a Bòsnia, que té un sistema polític de repartiment confessional creat quan es va acabar la guerra i que ara impedeix la democratització i la normalització del país, el Líban és presoner d’aquest sistema i del poder dels antics senyors de la guerra. Bona part de l’empobrida classe mitjana i dels joves que se senten libanesos i no membres d’un grup o clan, voldrien abolir-lo com l’única manera de posar fi a la corrupció que ha arruïnat el país. Però ni l’ONU ni França tenen la clau per alliberar el Líban d’aquestes cadenes. Només els libanesos poden fer-ho. I la lluita entre Riad i Teheran que es viu al Líban és un obstacle molt difícil de vèncer.



 Estàtua de Rafic Hariri on va ser assassinat
 Al Museu de la guerra d'Hezbol·la (o Hizbul·là)


divendres, 7 d’agost del 2020

MOVIMIENTOS EN LA ULTRADERECHA TRAS EL AUGE DE VOX, EL HUNDIMIENTO DE RESPETO Y EL FRACASO ELECTORAL DE ADÑ. Se crea el proyecto de nuevo partido y movimiento Hacer Nación, que pretende actuar políticamente con algunos de los concejales de España 2000. Movimiento Pueblo y otros grupos intentan consolidar un espacio más social alejado del patriotismo franquista y católico, mientras las dos Falanges continúan trabajando juntas manteniendo viva la fracasada sigla ADÑ. La diputada almeriense de Vox, Luz Belinda Rodríguez, que abandonó el partido manteniendo el escaño, ingresa Falange Española de las JONS. Barraycoa impulsa la Red Desperta de asociones culturales históricas tradicionalistas o ultracatólicas. Bastión Frontal podría ocupar el espacio antisistema del HSM.

Tras la entrada de Vox en la mayoría de parlamentos y numerosos municipios, cosa que coincidió con diversos batacazos electorales de la ultradrecha clásica y la desaparición de diversos partidos, se están produciendo diversos intentos de reconstrucción o reubicación del espacio ultra más allá de Vox. El Hogar Social Madrid ha perdido buena parte de sus apoyos, estando en Madrid este espacio de agitación ocupado tal vez por grupos como Bastión Frontal  o la Juventud Patriota.  No entro aquí a valorar el partido Democracia y Voluntad Popular (DLP), bastante activo últimamente, que acusó en su día a Vox de plagiarle el proyecto, y està recogiendo apoyos de militantes decepcionados con Vox . 
Éstos son algunos de los movimientos o intentos de reconstrucción o reorganización del ámbito ultra

1-HACER NACIÓN
Por un lado el que fuera presidente de España-2000 y concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll, y que dimitió de sus cargos en España-2000 y Respeto,  se ha sumado al impulso del proyecto de partido, sindicato y movimiento llamado Hacer Nación, que promueven o apoyan otros miembros de la ultraderecha clásica como Guillermo Rocafort, Pilar Arroyo, Mario Martos o Sandro Algaba. 
Dicho grupo realizó el fin de semana del 25 y 26 de julio un encuentro, jornadas o escuela de verano en una casa rural de la provincia de Madrid en la que Rafa Ripoll y Guillermo Rocafort expusieron su visón de la situación actual y del proyecto que de debería constituir, y se aprobaron las bases del proyecto político y eligieron la Primear Mesa Nacional Patriota o junta directiva provisonal del proyecto. Proyecto que desea tener un brazo político, con concejales la mayoría de los cuales serían del Corredor de Henares de España 2000, y un brazo sindical, además de su presencia en el ámbito social y ciudadano. 
Entre los impulsores de Hacer Nación hay exmilitantes de España 2000, Respeto, MSR, Alianza Nacional, Falange, etc. Guillermo Rocafort, profesor de derecho y economía de la Universidad de Comillas, es secretario general de la Plataforma Patriótica Millán Astray, e intentó liderar una candidatura unitaria de la ultraderecha en las elecciones europeas de 2014, que no cuajó.

En las elecciones municipales de mayo de 2019  Vox y España 2000 compitieron en diversos municipios madrileños, consiguendo España 2000 seis concejales, pero su presidente Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal por Alcalá de Henares con sólo 2.959 votos, un 3,31%.  En Alcalá Vox obtuvos 7.022 votos y dos concejales.
En Velilla de San Antonio, donde España 2000 obtuvo hace un año 611 votos y dos concejales, frente a Vox que sólo obtuvo uno. En Los Santos de la Humosa, donde España 2000 tenía tres concejales, los revalidó con 279 votos, el 25,4% y su cabeza de lista Lázaro Polo, es alcalde gracias al apoyo del PP y Vox. En San Fernando de Henares donde tenía un concejal (Sandro Algaba) lo revalidó con 1333 votos y un 6,68%, y Vox también obtuvo uno. En San Sebastián de los Reyes Vox entró en el ayuntamiento con uno, mientras España 2000 se quedaba fuera. En Coslada Vox obtuvo dos, y España 2000 ninguno. Los concejales de España 2000 de Velilla de San Antonio, Pedro Jesús Espada y Ramón Muñoz Álvarez, dejaron España 2000 sumándose a Hacer Nación. también se sumó a Hacer Nación Sandro Algaba de San Fernando de Henares. Lázaro Polo, alcalde de Los Santos de la Humosa y los otros dos concejales de España 2000, continuan en Españ 2000.


 Rafa Ripoll en las jornadas o "Escuela de Verano" de hace dos fines de semana


Guillermo Rocafort, Pilar Arroyo, Davy Rodríguez y José Luis Orella






Así dice el texto por el que se aprueba la Mesa Nacional:   


"MESA NACIONAL PATRIOTA: Formado por: Personas con experiencia demostrada en activismo político en alguna organización patriota previa, y además de en el puesto que represente (ejemplo: mundo empresarial, político, sindical, universitario, etc.)
Perfiles necesarios:
-Perfil empresarial
-Perfil femenino: tanto joven como adulto
 -Perfil universitario/juvenil
-Perfil político
-Perfil jurídico
-Perfil sindical
-Perfil ONG-Perfil rural o más local frente a lo urbano
-Perfil doctrinal
-Perfil de notables: destacados que por su carisma o experiencia exitosa demostrada puedan aportar una visión distinta al movimientoPrimera Mesa Nacional provisional
Esta mesa está elegida en base a los criterios anteriormente expuestos de manera provisional a espera de ratificarla por un congreso, la mesa quedaría compuesta porlas siguientes 12 personas:Florentino Acebal (Zona: Asturias)Graciano Amador Maujo (Zona: Asturias)Sandro Algaba (Zona: Madrid)Pilar Arroyo (Zona: Madrid)Juan Antonio Bueno (Zona: Madrid)Carlos Navarro (Zona: Albacete)José Luis Heredia (Zona: Alicante)Texto base para una acción en comúnCristian Ruiz (Zona: Alicante)Gonzalo Pérez (Zona: Málaga)Juan Antonio Ramírez(Zona: Málaga)María Gámez (Zona: Jaén)Mario Martos (Zona: Jaén)
Dentro de esta mesa tendríamos las siguientes responsabilidades:Presidente/portavoz: Sandro Algaba. Secretario: Mario Martos. Tesorero: José Luis HerediaGarantías jurídicas: Gonzalo Pérez. 
Ya que hay 12 miembros para aprobar cualquier documento será necesario el voto a favor de 7 personas y 5 en contra, no habrá voto de desempate en la figura del presidente, se buscará fomentar el consenso entre los miembros"

Estas son las razones por las que surge el proyecto según el documento aprobado:

"Los españoles, hoy, ya solo somos habitantesempadronados en un territorio, dueños de un D.N.I. de plástico duro; conuna administración central que gestiona como única labor el cobro de impuestos, el cobro de favores y el regalo de nacionalidades; con una sanidad que, ya lo vemos, se muestra insuficiente; con una decena de modelos educativos conformados para deformar, con un ejército desmotivado y desmilitarizado, con una industria ausente y devorada, sin seguridad en nuestras calles y sin seguridad ennuestras casas; el panorama es desolador...ya no queda nada que defender.Está todo por hacer, es así de sencillo, queremos construir una nación digna, libre para elegir nuestro propio camino, soberana, independiente, justa con los propios y respetada por el resto, con futuro y orgullosa, solo la nación garantiza nuestros derechos.Queremos activar la patria en la que queremos vivir, tenemos un proyecto de país, queremos hacer nación y este será nuestro nombre.La denominación Hacer nación, es lo que queremos. Dos palabras que resumen nuestro anhelo y nuestra propuesta; dos palabras quenos sugieren también los pasos inmediatos a dar: nacer y acción.Hacer nación es un concepto positivo, que anuncia una novedad, es una propuesta de futuro, empezar desde abajoa construir lo más alto; es un mandato.
Hacer nación o construcción nacional es un concepto usado en ciencias sociales y en política para referirse al procesode construir o estructurar una nación forjando una identidad nacional por medio del poder del Estado, los poderes locales y la sociedad civil. Su objetivo es cohesionar a un pueblo dentro del Estado de modo que este pueda ser viable y políticamente estable a largo plazo.Hacer nación es válido como denominación general de un movimiento ytambién como marca electoral si fuera oportuno dar esa batalla, también es adaptable a las necesidades de marca electoral localista sin perder apenas significado: Hacer Jaén, Hacer Málaga, Hacer Albacete, Hacer Oviedo...


Desamos crear un PARTIDO y SINDICATO, además de contarcon la plataforma que englobaría a todo el movimiento, contaremos con una “pata” electoral que dará soporte legal a los actuales concejales y a aquellas delegaciones que ya han Texto base para una acción en comúnparticipado electoralmente o pretenden hacerlo, y con otra sindical que dará cobertura a todos nuestros afiliados. Toda persona que se afilie al movimiento inmediatamente pertenecerá al partido, asociación y sindicato por igual, pero se permite la afiliación única al sindicato si alguien lo desea.


 En el manifiesto se lamenta que Vox haya apostado por el libremercado, por lo que:
 "si los patriotas queremos ser útiles a nuestra tierra debemos de optar por priorizar la segunda lucha, de tintes económicos sociales frente al libre mercado que devora a los pueblos y a las personas. Por lo que a nivel de estrategia el único espacio que nos queda es el de optar por esa lucha social frente al libre mercado, una lucha social totalmente rupturista como método de recuperar nuestro estado nación frente al mundialismo que lo quiere devorar."

Al haberse quedado de hecho España 2000, sin Rafa Ripoll y parte de los militantes del Corredor de Henares, España 2000 mantien su núcleo valenciano liderado por su fundador, José Luis Roberto.  Roberto tendría ahora el apoyo o la colaboración estratégica del ultra històrico del ámbito nacional-revolucionario, Alberto Ayala de Cantalicio que se estaría moviendo ahora por Valencia. 

ACTUALIZADO: Hacer Nación se legaliza el 12 de noviembre de 2020 como partido con el nombre "Hacer", con el concejal de San Fernando de Henares, Sandro Algaba, como presidente, y sede en Jaén. 
 
 



2-COORDINACIÓN DE ACCIÓN DE GRUPOS MÁS SOCIALES QUE DESEAN ALEJARSE DE LA ULTRADERECHA ANCLADA EN EL FRANQUISMO Y LAS GLORIAS  IMPERIALES.




Sin finalidad de competir electoralmente a corto plazo, sinó de moverse en el ámbito organizativio y social están realizando encuentros conjuntos y firmando manifiestos estos grupos:
Movimiento Pueblo, Somos Pueblo, impulsado en parte por antiguos militantes del MSR., 
El partido político legalizado "Somos España", que pretende acercarse a partidos o personas de izquierda y extrema izquierda, en la línea de la "Teoría de la Herradura"  que prioricen la unidad de España. 
Estos grupos creen que hay que acercarse a sectores de la izquierda y que debe abandonarse el dircurso ultracatólico y nostálgico del franquismo y de la División Azul.

3-LAS DOS FALANGES CONTINÚAN TRABAJANDO JUNTAS Y MANTIENEN LA SIGLA ADÑ . DEMOCRACIA NACIONAL MANTIENE UN BAJO NIVEL DE ACTIVIDAD

Pese a los desastrosos resultados elesctorales de mayo de 2019, las dos Falanges, La Falange-FE, lideradad por Manuel Andrino, y Falange Española de las JONS, liderada por Norbeto Pico, cntinúan trabajando jutas y mantiene viva la sigla ADÑ con la que concurrieron a las pasadas elecciones eurpeas con Democracia Nacional.
El Jefe Nacional de la Falange-FE, Manuel Andrino, se encuentra ahora pendiente de ingresar en la cárcel por la sentencia definitiva de Blanquerna que le condenó a dos años y medio, o de recibir el indulto. Los condenados militantes de Democracia Nacional, como Pedro Chaparro, y los del desaparecudo Nudo patriota han soliciatdo el indulto, mientras que los miembros o exmiembros de Alainza Nacional y La Falange no lo han hecho.  

 Manuel Andrino (La Falange-FE) y Norberto Pico (Falange Española de las JONS)

Ha ingresado en Falange Española de las JONS la diputada autonómica andaluza por Almería, Luz Belinda Rodríguez, que ha abandonado Vox y continúa en el parlamento como diputada no adscrita. Vox también ha perdido otro diputado en el paralemnto andaluz, el que duera su cabeza de lista el polémico juez  Francisco Serrano, imputado por diversas causas de malversación. 
 Los ahora diputados no adscritos en el Parlamento andaluz, Belinda Rodríguez y Francisco Serrano

Por su parte Democracia Nacional continúa con su discurso habitual, y calificó de masónica la ceremonía civil que realizó en Madrid en memoria de las víctimas del Covid-19. Precisamente hoy realiza un acto en Madrid con el dirgente de Forza Nova, Roberto Fiorie en el que avalarán las teoría negacionsitas y conspirativas sobre el Coronavirus. Algunos de los militants de Democracia Nacional de Barcelona, pácticamente sin actividad, han entrado en el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español.El nivel de actividad de actividad de Democracia Nacional a nivel de toda España es más bien bajo.




4. DESPERTA
Impulsado entre otros por el fundador de Somatemps i de Societat Civil Catalana i el club Empel, Javier Barraycoa, se ha creado hace tres semanas la Red Sociocultural o coordinadora Desperta  a la que se han adherido una decena de asociaciones históricas o culturales del ámbito patriótico. Y pese a que Barraycoa y otros de sus impulsores están cercanos a Vox, dicha red no forma parte de Vox y se han asociado a la misma grupos quyos miembros militan o simpatizan con otros grupos o siglas.  

En su manifiesto fundacional rechazan los nacionalismos perifericos, el mundialismo y el liberalismo. La Red DESPERTA es una coordinadora de asociaciones ya existentes, y no una estructura orgánica o asociación en sí misma. Cada asociación que constituye esta RED tiene su propia estructura interna de reglamentación, ideario, objetivos y actividades.
Forman parte de la misma 
Confederación Hispánica




5. BASTIÓN FRONTAL

El cambiante mundo de la ultraderecha tiene desde hace unas semanas un nuevo grupo en Madrid y Sevilla, Bastión Frontal. Grupo que estaría ocupando el espacio de agitación callejera del Hogar Social Madrid de Melisa Domínguez, colectivo que con la irrupción de Vox perdió su oportunidad de entrar en la política y cuyos militantes, centrados sobretodo en la ayuda a familías españolas autóctonas necesitadas, han disminuido su acciones de agitación o protesta callejera.  Además en este momento de cierre de los estadios de fútbol y de suspensión de las competiciones, Bastión Frontal se estarían acercando a este nuevo grupo jóvenes hooligans del Real Madrid o del Atlético de Madrid. Pese a que muchos de los miembros de este nuevo grupo son muy jóvenes, pretenderían ocupar también el espacio que en su día tuvo el entorno de La Vieja Escuela y de Alberto Ayala de Cantalicio en Madrid o el de los jóvenes de Alianza Nacional. 

Este nuevo grupo no visten como skin heads, con botas y tirantes, sino que optan  por la estética casual. Así, más allá de los tautuajes que ocultarían bajo la ropa, llevan prendas de la marca Stone Island, con un logotipo parecido a la a la cruz céltica o celta usada por los nazis, y camisetas Helly Hansen que en su marca tiene las iniciales HH, que para los ultras significa Heil Hitler. El hecho que hayan elegido Bastión Frontal como nombre, podrías indicar que están más cerca del Bastión Social francés, ahora ilegalizado, que de la Casa Pound italiana. De hecho el símbolo de Bastión Frontal es parecido al de Bastión Social.                                            



dijous, 6 d’agost del 2020

REIS, SOGUES i SALVAVIDES. Analitzo al Triangle la fugida de Joan Carles I



Xavier Rius Sant, periodista. El Triangle 6 d'agost de 2020
Llegir en català al Triangle


Sembla que els tallafocs que està fent el rei Felip VI per salvar la institució de la Monarquia, l´últim fer marxar a Joan Carles I a l’estranger, no estan funcionant gaire, perquè la imatge que es transmet és que Felip actua a destemps desbordat pels les revelacions periodístiques i judicials que mostren el seu pare com un depredador de fons aliens, que deixa en engrunes el saqueig de fons públics que va fer Iñaki Urdangarin amb la complicitat de la infanta Cristina. Si Joan Carles hagués marxat sense fer cap comunicat, confirmant només la Casa del Rei si algun mitjà ho preguntava, que tornava a passar una temporada a l’estranger convidat per uns amics, no hagués donat la imatge que fugia o s’amagava. Però en fer el comunicat la Zarzuela, just en el moment que les revelacions judicials i periodístiques pugen de graó, la imatge que ha transmès és que com el seu avi Alfons XIII, fuig d’Espanya.

TV3 la nit de dimarts 4 d’agost, l’endemà que la Casa Reial fes pública la marxa del rei emèrit, va emetre de nou el documental produït amb motiu de la seva abdicació, “De Peó a Rei”. Documental que ofereix una perspectiva històrica del retorn de la Monarquia potser poc coneguda pels menors de cinquanta anys. TV3 també va emetre el  reportatge del programa 360 Grados de la televisió basca, ETB, "El virus de la corona”, dirigit i presentat per la periodista Eider Hurtado. Programa que ja es va emetre el mes de març, que  s'endinsa en les investigacions de la Fiscalia suïssa per un blanqueig de capitals a través de societats  i fundacions opaques, amb la intenció d'ocultar pagaments de comissions. Revelacions periodístiques i judicials que molts mitjans de comunicació espanyols van preferir inicialment passar per alt, donant més importància als afers amorosos del rei amb Corinna Larsen, cosa que l’humanitzava, que al delictiu cobrament de suborns i comissions.

Perquè el que fa diferent i més greu el cas de suborns que s’han hagut de pagar a Joan Carles per aconseguir que un país no democràtic com l’Aràbia Saudita adjudiqui una obra pública, és que no s’ha hagut de pagar comissions als qui han de decidir a qui s’adjudica l’obra, la família reial saudita, sinó al cap de l’estat del país de les empreses que executen l’obra. Que empreses de França o el Japó paguessin una comissió a la gens transparent familia reial saudita per decantar la balança cap el seu projecte, seria lamentablement normal. Però que les empreses públiques i privades franceses haguessin de subornar al President de la República de francesa, per tal que l’obra se’ls hi adjudiqui a ells i no al Japó és, diguem, un suborn a la inversa fora de tota lògica.

Mentre PP, Ciudadanos i Vox fan costat sense fissures a la institució hereditària, el debat deixa en un mala situació als PSOE amb una bases sociològicament republicanes. Perquè ningú es creu el que diu Pedro Sánchez que la mala praxis o possibles delictes d’un dels seus membres no ha d’afectar a la institució. La monarquia es basa en la transmissió hereditària d’una família inicialment predestinada per la gràcia de Déu. Però a Espanya va ser retornada per la dictadura franquista. Si es deia que Joan Carles es va guanyar la corona el 23-F, Felip se la va guanyar el 3 d’octubre de 2017 legitimant l’A por ellos!. Poders fàctics de l’Estat com la judicatura liderada pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional es van sentir legitimats el 3 d’octubre per tractar l’independentisme català com si es tractés de la desapareguda ETA. I justificant la mà dura contra l’independentisme, Felip VI es va coronar de facto el 3 d’octubre de 2017. I per això Felip VI té el suport incondicional del PP, Ciudadanos i Vox.  

La gent té dret a preguntar-se en base a quin sentit històric i moral se sustenta la monarquia. Però els predecessors de Joan Carles i Felip, Alfons XII i XIII, a diferència d’altres cases reals europees com la d’Anglaterra, Holanda, Dinamarca, no es van destacar per defensar la democràcia i aglutinar la nació, sinó tot el contrari. La reina Guils germina d’Holanda es recordada i va passar a la història perquè des de l’exili va liderar la resistència contra l’ocupació nazi. El rei Jordi VI del Regne Unit, s’humanitzava amb la seva tartamudesa que aconseguia superar, es mostrava com un líder que aglutinava el país en la lluita contra Hitler, i gestionava la traumàtica però inevitable desaparició de l’imperi, mantenint el llegat històric i la influència mundial, en crear-se la Commonwealth o comunitat d’uns països independents dels que ell en continuaniarien sent el sobirà.

El mateix podríem dir de les cases reals nòrdiques. Però la monarquia espanyola històricament es va posar del cantó de les dictadures i el feixisme, com va fer la italiana o la grega. I va ser gràcies a Franco que la institució va tornar el 1975. I amb un passat històric gens exemplar, només li donaria legitimitat els seus actes. I com hem vist la família real, començant per la infanta Cristina i acabant per Joan Carles, no han sigut gens exemplars en haver entès la institució com una eina pe lucrar-se, o com es va dir d’Urdangarin, per robar per sobre de les seves possibilitats. I Felip VI, a diferència de Joan Carles, que com vam veure dimarts al documental de TV3, en el primer viatge que va fer a Catalunya l’any 1976, davant de les autoritats encara franquistes va fer part del seu discurs en català, lluny de voler curar ferides, va voler prendre partit. Felip VI enlloc de dir el 3 d’octubre de 2017 en català “Parlem i posem-nos d’acord que Espanya us estima”, va  fer un discurs només en castellà recolzant l'A por ellos!. I Per això la judicatura, la Guàrdia Civil, Vox, Ciudadanos y el PP li donen suport incondicional, mentre Pedro Sánchez trampeja la crisi com pot amb unes bases republicanes, i uns socis de govern com Unidas Podemos, manifestament republicans.

Pedro Sánchez insisteix en no barrejar aquesta institució monofamiliar hereditària, amb les males praxis o delictes d’alguns dels seus membres. Però podrà aguantar-se aquest argument si la bola de neu dels escàndols econòmics de Joan Carles continua creixent i s’acaba demostrant no només que Felip VI durant molt temps va mirar cap a l’altra banda, sinó que també es va lucrar directament o indirecta de les comissions que recaptava el seu pare o va imitar els seus mètodes?  Perquè no ens hem d’enganyar. Encara que fos cert que inicialment Joan Carles I acaparés diners per si Espanya esdevenia república i tenir un racó pels seus, com li va passar a Jordi Pujol que guardava uns diners opacs per ell i la seva família si les coses anaven malament i havien d’exiliar-se, un cop et creus legitimat per fer-ho i ho repeteixes amb impunitat, aquest salvavides familiar que esdevé un transatlàntic, acaba sent la soga que els ofega a tots. Jo sóc republicà i la compassió i respecte que em genera Jordi Pujol, no me’l generen els Borbons. 

dissabte, 1 d’agost del 2020

SURGE "BASTIÓN FRONTAL", NUEVO GRUPO ULTRA, UBICADO EN EL ESPACIO IDENTITARIO NEONAZI, QUE PRETENDE OCUPAR EL ESPACIO DE AGITACIÓN DEL HOGAR SOCIAL

                                             




El cambiante mundo de la ultraderecha tiene desde hace dos o tres meses un nuevo grupo en Madrid, Bastión Frontal. Grupo que estaría ocupando el espacio de agitación callejera del Hogar Social Madrid de Melisa Domínguez, colectivo que con la irrupción de Vox perdió su oportunidad de entrar en la política y cuyos militantes, centrados sobretodo en la ayuda a familías españolas autóctonas necesitadas, han disminuido su acciones de agitación o protesta callejera. Precisamente uno de sus líderes o impulsores, llamado Rodrigo, había militado antes en el Hogar Social, y anteriormente en Alianza Nacional. Además en este momento de cierre de los estadios de fútbol y de suspensión de las competiciones, Bastión Frontal se estarían acercando a este nuevo grupo jóvenes hooligans del Real Madrid o del Atlético de Madrid. Pese a que muchos de los miembros de este nuevo grupo son muy jóvenes, pretenderían ocupar también el espacio que en su día tuvo el entorno de La Vieja Escuela y de Alberto Ayala de Cantalicio en Madrid o el de los jóvenes de Alianza Nacional. Y el hecho de elegir como nombre "Bastión" podría indicar que estan más cerca del Bastion Social francés, ahora ilegalizado, que de la Casa Pound italiana. De hecho el símbolo de Bastión Frontal es muy parecido al de Bastión Social. La joven ex falangista, Isabel Medina Peralta, es otra de sus líderes.


 Este nuevo grupo no visten como skin heads, con botas y tirantes, sino que optan  por la estética casual. Así, más allá de los tautuajes que ocultarían bajo la ropa, llevan prendas de la marca Stone Island, con unlogotipo parecido a la a la cruz céltica o celta usada por los nazis, y camisetas Helly Hansen que en su marca tiene las iniciales HH, que para los ultras significa Heil Hitler.