NOU TRENCAMENT A PxC DE SALT? MARIA OSUNA, L´ÚNICA DELS TRES REGIDORS QUE CONTINUA AL PARTIT, VA A UN ACTE EN FAVOR D'ANGLADA, MENTRE LES JOVENTUTS FAN COSTAT A LA NOVA DIRECCIÓ

Plataforma X Catalunya va tenir les passades eleccions municipals a Salt 1.161 vots, el 14 %, obtenint tres regidors. Poques setmanes després de constituir-se el nou consistori, dos dels tres regidors identitaris o antiimigració deixaven PxC, després d'un culebrot mediàtic en relació al fet que tots dos tenien parella de color. La regidora Juana Dolores Martínez tenia una relació amb un camerunès, i el cap de llista, Carles Bonet amb un dominicà nacionalitzat espanyol que també anava a la llista.  

En passar Bonet i Martínez a la condició de regidors no adscrits,  només la regidora María Osuna va continuar a PxC. Osuna tenia de facto el suport del seu marit i el seu fill que també militen activament a PxC.

Els qui també van continuar a PxC van ser altres membres més joves de la llista i dirigents de les Joventuts Identitàries, Sergio Concepción i Sergio Fabri, que amb l'Enric Juan, de Torroella, eren el nucli dinamitzador de les Joventuts a les comarques gironines, però quan calia, acompanyaven a Josep Anglada en accions polèmiques com l'escàndol del Ple Municipal de Vic del passat 1 de juliol. Fabri que és el quart de la llista va estar a punt d'accedir al càrrec de regidor fa un any quan Martínez semblava que renunciava a l'acta. Però malgrat que la regidora va anunciar que plegava, finalment va decidir continuar com a no adscrita.

La presència destacada de la regidora de Salt, María Osuna i el seu marit, a la trobada de regidors i militants favorables a Josep Anglada feta ahir a Barcelona, mentre els dirigents de les Joventuts Identitàries de Salt feien un tuit difonent un acte de Partido por la Libertad i Plataforma per Catalunya a Madrid, confirmava el rumor que PxC de Salt es podia tornar a trencar, tot i que no sembla que Osuna pensi abandonar el grup de PxC, ni la direcció de Robert Hernando i Xavier Simó s'ha plantejat encara si expedienta o expulsa als regidors i militants que s'han possicionat en favor d'Anglada, s'han apropat a ell -anant a la reunió d'ahir- o s'han manifestat potser disposats a presentar-se sota la sigla de Plataforma Democràtica per Catalunya.

De tota manera, fonts oficialistes de PxC de les comarques gironines m'han comunicat que creuen que Osuna només va anar a la trobada per escoltar a Anglada i que no significa que necessàriament  que s'allunyi de la línia de la direcció.

Anglada ha anunciat pel juliol una nova reunió de militants i regidors, i em consta que regidors importants i alguns militants s'estant plantejant si continuen amb Hernado i els que van destituir a Anglada o, malgrat la certesa de les crítiques a la seva gestió econòmica, es posen a favor seu, donat que creuen que tindran més possibilitats de ser escollits regidors sota el paraigües d'Anglada, que del de Robert Hernando, Xavier Simó i David Parada. 

 (Actualitzat, dimarts 1: J Gabriel Ponce, regidor de Mataró que va anr a la trobada amb Anglada, ha estat expulsat del grup municipal de PxC de Mataró i Ponce denuncia amenaces d'agressions físiques)

Mentre Maria Osuna i el seu marit es fotografiaven donant suport a Josep Anglada (a sota), Enric Juan, Sergi Fabri o Sergi Concepción eren en nom de PxC (sector oficial) a la festa del barri de la Massana (a sobre). Un dia abans Sergi Concepción tuitejava en favor de la presència del Secretari General de PxC, Robert Hernando, a un acte de Partido X La Libertad, deixant clar que continuen amb el sector oficialista que ha destituit a Anglada (twitter inferior)

Twitter de Sergio Concepción, que confirmava que ells continuen amb el sector oficialista de Robert Hernando
EL TRES REGIDORS:

Maria Osuna, número 3 de la llista de Salt. Va quedar-se ella sola al parit després de la marxa del cap de llista Carles Bonet i la número 3, Juana Dolores Martínez. Osuna i el seu marit, van anar ahir a l'acte d'Anglada del corrent Refundació Democràtica de PxC que podria presentar-se a les eleccions sota la sigla de Plataforma Democràtica per Catalunya

El cap de llista de PxC, Carles Bonet, regidor no adscrit des d'agost de 2011, a l'acte de la festa del Tron del Marroc i celebració de l'Ifar (trencament del dejuni del Ramadà) el passat juliol amb la seva parella, al costat del retrat del Rei Mohammed VI i el cònsol del Marroc.

La número 3 de PxC de Salt, Juana D Martínez, quan anunciava al costat de la seva parella que passava a ser regidora no adscrita

UN REGIDOR DE PxC DE MANLLEU QUE VA ANAR AMB ELS ALTRES DOS AL PP, TORNA A PxC

D'altra banda l'ex regidor de PxC de Manlleu, Humilde Domínguez, que el passat mes de desembre va deixar PxC  amb la resta del grup municipal de Plataforma, passant al PP, ha retornat a PxC. Humilde ha demanat a l'alcalde poder tornar al grups de PxC, però sembla que no és possible, donat que el grup es va dissoldre per voluntat dels tres regidors.

PENJADA A YOUTUBE AGRESSIÓ RACISTA A UN XINÈS AL METRO DE BCN

Avui s'ha penjat a youtube el vídeo publicat inicialment pel canal Payo_Cura on un jove ultra (a qui pixelen la cara) agredeix a un ciutadà xinès a la línia 1 del metro de de Barcelona, probablement a l'estació de Fabra i Puig. L'acció no és espontània, sinó preparada, donat que un company de l'agressor grava els instants previs, on l'ultra amenaça al xinès. 

Després dels primes cops de puny quatre usuaris del metro intervenen, separant-los, mentre el xinés acaba a terra a l'andana de l'estació.      

  

, ooo
Possible identificació de l'amic que ho grava

JOSEP ANGLADA ES REUNEIX A BCN AMB MILITANTS DE PxC I REGIDORS DE SALT I MATARÓ I CERCA ALIATS DE L'ASSOCIACIÓ "ENDAVANT L'HOSPITALET"

(Actualitzat, dimarts 1: J Gabriel Ponce ha estat expulsat del grup municipal de PxC de Mataró i Ponce denuncia amenaces d'agressions físiques)
 --------------------
Josep Anglada s'ha reunit aquest migdia a Barcelona amb 35 militants o simpatitzants de PxC contraris al canvi de direcció pel que va ser destituït i expulsat el passat 8 de febrer (clica), on ell mateix i el dirigent històric de PxC, Jaume Ferrerons,  han exposat la situació del les diferents denúncies creuades cap a la nova direcció i contra Josep Anglada, i de la petició de celebració d'un congrés extraordinari de PxC al que, si se celebra, hi anirien sota el paraigües de "Corrent Intern de Refundació Democràtica". 

 Donat que sembla poc probable que a curt termini Anglada recuperi la direcció de PxC, ha presentat la nova sigla amb la que podria concórrer a les properes municipals: Plataforma Democràtica per Catalunya. 
A la reunió hi han estat presents, a més de la regidora de Vic, Marta Riera, la regidora de Salt,Maria Osuna, el regidor de Mataró, Juan Gabriel Ponce, i el president de l'associació, fins ara propera a PxC, Endavant L'Hospitalet, Antonio Flores. 
Sembla que altres regidors han comunicat als reunits estar amb ells -algun ha passat una estona però no surt a la foto-, però han preferit, de moment, continuar a l'anonimat. Així sembla que Anglada s'assegura que amb una o altra sigla -potser amb la seva imatge a la papereta com ha fet el social-populista Pablo Iglesias junior fa un mes a les europees-  podrà fer candidatura a municipis com Mataró, Salt, i probablement L'Hospitalet, a part de Vic on el 2011 va treure bons resultats. Mentre l´única regidora de PxC que quedava a Salt, Maria Osuna era amb Anglada, Sergio Concepción de PxC de Salt i de les Joventuts Identitàries, feia un tuit en que quedava clar que continuen amb la PxC de Robert Hernando. Així doncs, PxC de Salt, que va perdre dos dels tres regidors després de les municipals, ara torna estaria patint una nova divisió.

El fet que Anglada pugui fer candidatures a Mataró i L'Hospitalet és un greu entrebanc en el procés de PxC sense Anglada, donat que Plataforma necessita una cara visible, un líder. L'actual secretari general, l'igualadí Robert Hernando per molts militants de PxC no dóna el perfil, i el president en funcions, Xavier Simó, tot i portar anys a PxC, sempre havia passat desapercebut. Així el nou líder ha de ser algú que tingui un bon resultat a les municipals, i el regidors de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, i Mónica Lora de Mataró, són noms que sonen amb força per la seva capacitat de lideratge. Però si tenen d'aquí 11 mesos una candidatura d'Anglada als seus municipis, és evident que perdran molts vots.

Imatge de la reunió d'ahir. Anglada al centre amb la regidora de Salt, M Osuna, a la seva esquerra, i Juan Gabriel Ponce de Mataró a la seva dreta.

Anglada amb Antonio Flores (amb camissa mig arremangada) de l'associació Endavant L'Hospitalet. Aquesta associació es planteja sumar-se al projecte d'Anglada.

LLEGIR COMUNICAT ÍNTEGRE DE JOSEP ANGLADA:

ANGLADA REP EL SUPORT DE REGIDORS I MILITANTS

LA GENT FARTA D’HERNANDO CLAMA PER UN CONGRÉS EXTRAORDINARI ASSEMBLEARI I LA REFUNDACIÓ DEL PARTIT

Desenes de persones han assistit a la trobada de militants i regidors de PxC celebrada avui pel Corrent Intern de Refundació Democràtica amb la presència de Josep Anglada. Fins i tot s’hi podia veure, al

LES DEFENSES DELS ENCAUSATS STROIKA DEMANEN ABSOLUCIÓ I, EN CAS QUE ES DICTÉS CULPABILITAT, PENA DE 21 MESOS. Les imatges de Cal Curro, en no poder ser comentades i analitzades pel mosso que les va estudiar només aporten que van anar al Pont de V. Comença l'informe del fiscal

MES ESCOLTES TELEFÒNIQUES I LA IMPUGNACIÓ SOBREVINGUDA DE LES MATEIXES  

A la sessió d'avui del judici per l'atac nazi d'Stroika, del 23 de març de 2012, el judici ja ha entrat a la fase final, un cop s'ha aclarit que tots els advocats accepten la propietat dels mòbils que s'atribueixen als seus clients, s'han escoltat cinc converses telefòniques més, i s'han visualitzat les imatges del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar 10 dels acusats minuts després de l'atac.

La sessió d'ahir va acabar després d'escoltar íntegrament diverses converses d'algun acusat amb amigues seves, amb fragments de tipus sexual que va incomodar a tothom. Es van haver d'escoltar senceres donat que semblava que es qüestionava la vinculació del telèfon mòbil a la persona a qui s'atribuïa, i per la negativa d'alguna defensa que s'escoltessin només fragments aïllats. Avui tots els advocats han manifestat que reconeixien la titularitat dels mòbils i no qüestionaven cap de les converses recollides, tot i que alguns advocats, -que no les van qüestionar o impugnar durant el sumari-, al judici han denunciat que es van fer amb vulneració de drets.

El fiscal avui ha demanat que s'escoltessin diverses gravacions on alguns dels encausats que no van ser detinguts els primers dies, repeteixen que el xivato és el menor Fernando C, "que el muy hijo puta lo ha largado todo" o que "Fernando lo ha dicho todo y que Javi es el cabecilla". Altres gravacions que consten al sumari, i segons el fiscal comprometen als encausats, s'ha decidit no escoltar-les, deixant que el tribunal les valori a l'hora de dictar sentència.  

EL VÍDEO DE CAL CURRO APORTA POC

Després s'han visionat -sense visibilitat per la majoria d'encausats i el públic- les imatges del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, on els acusats diuen que van anar a celebrar l'aniversari del fill de l'encausada Ana M (en llibertat), parella de Javier C. No s'ha permès al mosso d'esquadra que va participar en la identificació de les persones que hi surten que les comentés i analitzés, que s'ha limitat a dir aquest que entra és tal, aquest que va a la màquina és l'altra, aquest que parla pel mòbil aquell altre. Així no ha pogut comentat ni valorar quan un d'ells fa gestos imitant que colpegen a algú a terra o valorar altres gestos i. El mosso sí que ha explicat que una de les persones que hi surt, no ha estat identificada. 

CONCLUSIONS DE LES DEFENSES: ABSOLUCIÓ, I SI HI HA CONDEMNA NOMÉS 21 MESOS DE PRESÓ MÉS MULTA I INDEMNITZACIÓ

Acabades ja totes les proves pericials, s'ha passat a que tots els advocats fessin les seves conclusions, que ja motivaran llargament les dues properes sessions. Tots els advocats han coincidit en ratificar-se en les seves peticions inicials d'absolució en no poder-se provar la participació del acusats en l'atac. Però tots -també el dels d'Igualada i Capellades que es considera que després del control "casual" de la Guàrdia Civil van decidir no anar a Stroika- han demanat que si se'ls considera culpables, siguin condemnats només per tres delictes de lesions amb penes d'un any, sis mesos i tres mesos, és a dir 21 mesos de presó, una falta de danys, multa i reparació econòmica del d'any causat a les víctimes.  Els fiscals, les dues acusacions particulars i l'acció popular s'han ratificat en les peticions de penes de 37 o 39 anys per la majoria amb assassinat en grau de temptativa, lesions amb armes prohibides i objetes de ferro, amb l' agravant d'odi ideològic, a més d'associació il·lícita, incendi, etc.   

Arribat aquest punt, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar ha començat a fer el seu informe, centrant-se primer en rebatre les impugnacions de les escoltes telefòniques, que ningú va plantejar en fase d'instrucció i després que un advocat les impugnés en el judici, la resta de defenses s'hi sumessin.  Pel Fiscal les escoltes es van ajustar a la llei i van ser autoritzades pel jutge, i ha repetit que l'escolta del telèfon del dirigent del MSR, Jordi de La Fuente, es va suspendre quan les geolocalitzacions de trucades del dia 23 de març van demostrar que aquell dia va ser a Barcelona. Aguilar també ha repetit que l'escolta del propietari d'una furgoneta Mercedes Vito d'algú de l'Anoia, proper al MSR, es va suspendre quan va quedar clar que la seva furgoneta no va desplaçar-se a Manresa aquell dia. El fiscal ha insistit, en relació al MSR i altres grups, en que no es jutja ningú per la seva ideologia.

EL CONCEPTE DE DELICTE D'ODI, SIGUI D'ULTRADRETA O ULTRESQUERRA

A continuació M Ángel Aguilar ha explicat que afortumadament a Catalunya no hi ha precedents de crims d'odi com el d'Stroika, per motiu ideològic, de gènere, ètnic o opció sexual, des del de  l'assassinat del transexual Sonia l'any 1992.  I que es va investigar qui podia haver fet a Catalunya una acció tan planifiacada i ben executada com la de Stroika, i alguns dels acusats tenen antecedents d'accions violentes reiterades, bé en àmbit dels seguidors del fútbol, com contra magribins o persones d'ideologia contrària. Acte seguit s'ha referit a l'atac del 12 d'octubre de 2011 a The Other Place a Barcelona, i a l'atac de gent vinculada a Can Vies contra uns simpatitzants de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2013, considerant totes aquestes accions de violència contra persones en base a la seva ideologia, tan condemnables les fetes des de l'ultradreta com des de l'ultra esquerra.  "No es jutgen idees, sinó accions violentes per motius d'idees o contra persones d'altres idees, origen o condició"

EL VALOR DE LES DECLARACIONS AL JUTJAT DE 5 ACUSATS I DEL MENOR JA CONDEMNAT

Aguilar ha explicat el valor de les declaracions en seu judicial  de cinc acusats que van confessar parcial o totalment i amb tota mena de detalls l'acció, incriminant a Javier C com el responsable, als CUSOS de les Brigadas Blanquizules i els Ultras Sur com a grup responsable, i a la motivació de l'acció de venjança per l'agressió a Alejandro F a The Other Place del Poble Nou, Barcelona el 12 d'octubre de 2011. 

Ha citat reiterades sentències del Suprem que diu que, encara que després en el judici neguin el que van dir, s'han de tenir en compte aquelles declaracions en seu judicial. També ha manifestat la seva disconformitat a que no es considerés el que va quedar provat en el judici del menor Fernando C, que ho va explicar tot amb tota mena de detalls, i que aquest se'l fes declarar en el judici com a imputat, en lloc de com testimoni, cosa que li ha permès acollir-se al dret a no declarar. Ho ha justificat amb diferentes sentencies, entre elles una del cas del menor que va declarar sobre la mort de Marta del Castillo.

Tot seguit Aguilar ha recordat el que van declarar 5 acusats que van confessar en seu judicial, però al judici ho han negat dient que al jutjat de Manresa van ser coaccionats i amenaçats per la policia. Aguilar ha fet constar que cap advocat va denunciar cap coacció o irregularitat en aquelles declaracions en els dos anys que ha durat la instrucció del cas. 

Per últim el fiscal ha resumit el que van declarat aquestes cinc persones i el menor en seu judicial, uns donant tota mena de detalls de l'acció i qui la liderava, altres dient que hi van anar però en veure les barres de ferro no hi van participar, algun altre que va afirmar que hi va participar però amb poca implicació, i que en veure com havia anat va decidir no anar a Cal  Curro donat que se'n penedia. 

En aquest punt s'ha aixecat la sessió que es reprendrà dimecres quan el fiscal acabi el seu informe. Després faran el seu informe les acusacions i les defenses, estant previst que s'acabi el judici dijous.

(falta repassar....)

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió

Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales

PÈRITS DE LA DEFENSA QÜESTIONEN QUE ELS TELÈFONS MÒBILS ESTIGUESSIN PROP D'STROIKA, I UN ADVOCAT FA ESCOLTAR A LA SALA INTEGRAMENT ALGUNES INTERVENCIONS TELEFÒNIQUES ÍNTIMES

La vuitena sessió del judici per l'atac ultra d'Stroika del 23 de març de 2012 ha sigut la més entranya, incòmoda e improductiva de totes. 

A l'anterior sessió, la del dijous passat, els mossos d'esquadra van mostrar com els mòbils dels setze acusats van seguir uns itineraris cap a Manresa amb gran activitat de trucades i sms entre ells i amb altres persones; com després de comunicacions fetes des de l'antena propera a la sala Stroika, tots van estar en silenci els 10 minuts que coincideixen amb l'agressió, i com la majoria de mòbils van rependre l'activitat després des de l'antena que dóna cobertura a Stroika, anant cap al Pont de Vilomara on van celebrar la suposada festa d'aniversari d'un nen, tot i que les imatges que es veuran potser demà no semblen ser de cap festa. Dijous també tres dels advocats de les defenses van interrogar i rebatre als quatre mossos d'esquadra que van fer l'explicació, intentant demostrar que el fet que els donés cobertura un repetidor a 600 metres d'Stroika no significa que fossin al lloc dels fets i que més a més les zones de cobertura de les antenes de telefonia són molt amplies, i no sempre dóna cobertura l'antena més propera.

Amb aquest argument han iniciat avui la sessió els advocats que faltaven. Alguns també han qüestionat que el número de telèfon que s'atribueix al seu client sigui seu, donat que va a nom d'una altra persona. Després han declarat els mossos que van examinar les dues barres de ferro trobades al lloc i les restes de bengales que han explicat que no hi havia restes d'empremtes ni d'ADN. I, a petició d'una de les defense ha intervingut un pèrit de comunicacions que aportant un informe exprés de la Universitat Politècnica ha repetit el que ja s'havia dit: Que no sempre dóna cobertura l'antena més propera, que les dades de les companyies no informen de quina direcció venia o anaven les trucades, i que segons la saturació de la xarxa i condicions atmosfèriques o obstacles arquitectònics o geològics, poden donar cobertura antenes més llunyanes, i després de considerar diferents hipòtesis ha afirmat que l´únic cert és que el telèfon sobre el que havia fet l'estudi, havia estat en una àrea que podia abastar la major part de Manresa, cosa que no provava doncs que fos prop d'Stroika. 

Després d'aquesta prova pericial, s'anaven a visualitzar les imatges de les càmeres de trànsit i peatge d'autopista amb les que els mossos confirmaven els itineraris cap a Manresa dels encausats, però per problemes tècnics informàtics s'ha hagut de deixar per demà. Llavors, com que alguns advocats qüestionen que alguns dels 17 números de telèfon atribuïts als encausats i al menor ja condemnat, siguin de la persona a qui se li atribueix, la Fiscalia havia demanat escoltar alguns fragments de les escoltes per confirmar que sí que és aquesta persona. Però l'advocada de Cristian T ha demanat que s'escoltés mitja hora íntegra per evitar descontextualitzacions o que s'utilitzés algun fragment aillat per jutjar la seva ideologia. I així s'ha fet. 

L'audició de les tres llargues converses han sigut d'allò més incòmode donat que l'acusat parlava amb la seva amiga, no només de temes personals o laborals, sinó de temes íntims i sexuals amb comentaris explícits. En una de les converses l'acusat explicava que aniria a l'acte del MSR a Medinaceli de l'1 de maig de 2012  d'homenatge a Ezra Pound. A una latra l'amiga comentava l'agressió que  ella va patir el 31 de març de 2012 quan feia fotos de la cassolada antifeixista davant del Casal Tramuntana.  (Tot i que no agradi a alguns jo condemno aquella agressió; jo era pocs metres i vaig veure el que vaig veure, i fa uns dies em referia a aquesta agressió a la part final de l'article que vaig fer aquí al blog)

Al cap de més de mitja hora d'escoltar les converses, i amb la sala més que incòmode el Fiscal Miguel Ángel Aguilar ha preguntat quin era l'objecte d'haver de sentir-les íntegres, i s'ha entrat de nou a la discussió amb algunes defenses sobre si es qüestionava la legalitat de les escoltes, sobre si en el sumari es descontextualitzaven, si es criminalitzava la vinculació amb el MSR, o si l'objecte d'haver pretés fer escoltar algun fragment era només per constatar que els mòbils sense propietari si que eren d'alguns del acusats donat que era l'acusat qui l'utilitzava.  En aquesta situació s'ha aixecat la sessió a les 14,30. El judici continuarà demà al matí que s'haurien de veure les imatges de les càmeres de trànsit i potser les del restaurant Cal Curro.

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió

PxC, PP, ALGUN MUSULMÀ INGENU, LA NECESSITAT DE BALAÑÁ DE TROBAT UN ÚS, I LA FALSA MESQUITA DE LA MONUMENTAL

Segons el llibre de Pilar Rahola, "La República Islàmica d'Espanya" la mesquita integrista més gran d'Europa és la mesquita Tablig de Londres que ocupa (o ocuparà, donat que crec que no s'ha acabat de construir tot el projecte i equipaments) l'espai de 750.000 mestres quadrats, unes 8 illes de l'Eixample barcelonès.

Ara fa tres anys i mig, poc abans de les eleccions municipals, partint del fet cert que l'ajuntament de Salt (PSC-ERC) havia fet un informe de compatibilitat urbanística d'un solar de 950 metres quadrats que les associacions islàmiques anaven a comprar per fer-hi una mesquita de 600 metres quadrats (es a dir un terreny de 20 x 30 metres), Plataforma x Catalunya va difondre  una notícia falsa, feta manipulant l'edició d'un diari, en la que es deia que l'ajuntament de Salt havia autoritzat la mesquita salafista més gran d'Europa.  

Aquesta mentida va ser sacsejada hàbilment per PxC que recollia signatures al carrer contra la mesquita "més gran d'Europa" i durant la campanya electoral es va anar penjant innocentment diverses vegades al Facebook del cap de l'oposició i ara alcalde d'UDC, Jaume Torramadé, i de diversos membres de la llista de CiU, sense que el candidat de CiU, ni l'actual regidora de convivència, es molestessin en retirar la notícia falsa del seus Facebooks.  

Quatre mesos més tard, aprofitant l´última cursa de braus de la Monumental de Barcelona, Josep Anglada va anar a la plaça barcelonina i va repartir un  full on deia "Prohíben los toros para traernos los moros" En el full que repartien, on es barrejaven retalls de diaris i textos fets per PxC, deien que Xavier Trias havia negociat amb l'emir de Dubai convertir la plaça en una mesquita. Tot era fals, però es va obrir la polèmica i la mentida va córrer.

 Fulls repartits per PxC el setembre de 2011

Anglada el dia desetembre de 2011 que es tancava la plaça i va anar a repartir les octavetes

MUNTATGE XENÒFOB, PROJECTE DE QATAR O GEST DE BALAÑÁ PER DESENCALLAR L'ÚS?

 Aquest dies de pont de Sant Joan, aprofitant que els responsables polítics són fora dels despatxos, el diari 20 minutos ha fet pública una notícia en la que deia que l'Emir de Qatar oferia 2.200 milions d'euros per convertir la Monumental en la tercera mesquita més gran del món amb un aforament per 40.000 persones i un minaret de 300 metres, gairebé el doble d'alçada que la Sagrada Família. Notícia que després recollí El Mundo, algun digital d'intoxicació i les xarxes socials de PxC i Josep Anglada.  

Als dirigents municipals, responsables d'immigració i d'afers religiosos la notícia el agafava de pont, sorpresos, fora dels seus despatxos. L´únic que va obrir boca, sense esperar a saber si la notícia d'aquestes negociacions eren certes o falses va ser el regidor del PP, Alberto Fernández Díaz, que potser vol fer com García Albiol, que amb el no a qualsevol mesquita com a lema, ha arribat a l'alcaldia de Badalona.

La notícia ja es veia que era falsa o manipulada, donat que a la Monumental no hi caben 40.000 persones pregant, i una torre de 300 metres és contrària a les normatives urbanístiques.  I no ha sigut fins el matí d'avui, quan la Generalitat que té la competència d'Afers Religiosos, l'Ajuntament i el Grup Balañá, propietari de la Monumental, han negat la veracitat de la notícia (clica). Sí que és probable que Balañá pugui haver ajudat a difondre la falsa notícia donat que vol una solució a la plaça, ara tancada, a causa de la prohibició de curses aprovada pel Parlament de Catalunya.

També és cert que el propietari de la Casa del Llibre Àrab de Barcelona, Mowafak Kanfach, que fa temps que cerca diners dels països àrabs per fer una mesquita ha fet gestions a Qatar plantejant l'opció de la Monumental, però això no significa que les propostes haguessin estat acollides a Barcelona, tot i que potser Balañá ha aprofitat aquesta gestió per pressionar per poder tornar a fer curses de braus o alguna altra activitat o ús. 

Sí que està d'acord Ajuntament i la Direcció General d'Afers Religiosos de Generalitat que manquen centres de culte, i la política de les admistracions és que els centres ja existents s'adaptin a  la llei de Culte (aprovada amb el Tripartit) o se'n facin de nous -a Barcelona en manquen-, cosa de vegades difícil per les protestes veinals espontànies o impulsades pel PP i PxC (i alguns llocs aprofitades per UDC). Però la proposta de la Monumental no se la planteja ni l'Ajuntament ni la Generalitat. La polèmica, però ja està servida, i segur que PxC i potser el PP intentarà treure'n rèdits de cara a les properes municipals. I a Barcelona hi manquen llocs dignes on els musulmans puguin pregar.

Campanya del PP de Badalona contra que es llogués un terreny públic per fer-hi una mesquita. Després també van rebutjar que es fes en terrenys privats.
(Actualitzat dijous 26: Pintades de Democracia Nacional a la Monumental)

Democracia Nacional Joven ja ha fet pintades a la Monumental contra aquest suposat projecte

EL CASAL TRAMUNTANA FA PÚBLIC ON HAN ANAT AL MATEIX ST MARTÍ

El Casal Tramuntana ha fet públic a la seva web la nova ubicació de l'entitat al carrer Alcalà de Guadaira, a Sant Martí-La Verneda, molt a prop de la comissaria de la Policia Nacional. 

Fa sis setmanes vaig coincidir amb sis membres de Tramuntana al davant i em van preguntar si els feia un seguiment. Dies després l'Alberto Sánchez (regidor de PxC de L'Hospitalet que va gestionar el lloguer de l'anterior seu) em va comentar, penso amb doble sentit, que "te encontraste a los chicos de Tramuntana". Ahir jo ja deia al blog que semblava que havien anat a un local proper al mateix districte.

Més enllà de discrepàncies ideològiques, és un encert per part seva haver-ho fet públic ells mateixos. Divendres passat van abandonar el local de Independència 333 que, per la manca de sortida d'emergència i estructura del local, no era apte per certes activitats amb un aforament important de persones, fet que havia motivat que diverses vegades la Guàrdia Urbana hagués fet desallotjar el local.

Evidentment la ideologia de Tramuntana genera rebuig entre entitats i partits de tota mena, i és segur que hi haurà una campanya en contra que aquest grup identitari, socialpatriota (o neonazi), que recull aliment "pels de casa", continui al districte de Sant Martí. Neguen ser ultres, però militants de l'entitat s'han relacionat amb iniciatives de caire neonazi. Aquest és el cas del bloguer responsable de la web nazi División Barna 88. Diuen que no són ultres però viatgen a Grècia a reunir-se amb els líders d'Alba Daurada. Diuen no ser ultres, però els seus responsables es fotografien "brazo en alto" fent el que es coneix com salutació nazi -que ells anomenen salutació romana -, amb una bandera amb la creu celta.

El Casal Tramuntana va néixer al gener de 2012 amb el nom de Centro Social Militia. A l'acte d'obertura hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. No obstant Gianluca Iannone es va veure implicat el gener de 2012 en un incident armat a Roma entre grups ultres i no va poder venir a Barcelona. 

Coneguda la seva existència per les xarxes socials, no se sabia on era la seva ubicació i es va arribar a publicar que era al barri de Can Serra de L'Hospitalet. No obstiant al mes de març de 2012 jo vaig saber que era al carrer Indepència de Barcelona i que el seu lloguer havia estat gestionat per membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat.  

Volia emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identitari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.leni.  


COMUNICAT DE TRAMUNTANA:
Seguimos avanzando!

Era el día 27 de diciembre de 2011 cuando arrendamos un local en el distrito de Sant Martí de Barcelona, concretamente en el número 333 de la calle Independencia, ubicado justo encima de una sede de Correos. Un local que daría vida a la Asociación Casal Tramuntana y que se convertiría en el centro neurálgico de ésta.

Resulta casi imposible intentar resumir estos 30 meses de vida en unas pocas líneas. Las centenares de acciones y actividades desarrolladas han generado tal cantidad de historias, anécdotas y momentos inolvidables más propios de ser contados en un libro que resumidos en un comunicado.

Más allá de la incesante actividad cultural, solidaria, política, gastronómica, deportiva, artística y lúdica,el Casal Tramuntana ha sido un espacio dónde se han cimentado inquebrantables vínculos de amistad, de compañerismo, de camaradería, dónde ha nacido el amor, dónde hemos jugado y crecido con nuestros hijos, dónde hemos compartido alegrías y penas. Circunstancias que nos han hecho crear un vínculo emocional convirtiendo sus paredes en nuestro propio hogar.

Un local que ha sido también punto de encuentro con los vecinos del distrito de Sant Martí, algunos de los cuales se acercaron inicialmente dubitativos pero con los que hemos acabando haciendo muy buenas migas, hasta el punto que varios se han hecho socios y muchos más han participado en diferentes actividades del Casal Tramuntana. Nos llena de orgullo y no podemos pasar por alto que la mayoría de beneficiados de nuestro banco de alimentos son familias del barrio, familias que hemos ayudado, en la medida de nuestras posibilidades, no sólo con nuestro banco de alimentos, sino también a encontrar trabajo y a solucionar diferentes problemas, y con cuyo cariño, afecto y agradecimiento nos han pagado sobradamente cualquier esfuerzo que hayamos hecho.

El local que hace más de 2 años nos parecía enorme se nos ha ido quedando pequeño, y su distribución y algunas de sus características se han convertido en un lastre para desarrollar nuevas actividades, y para poder seguir creciendo. Una vez subsanados todos los aspectos logísticos, y encontrado la manera para no cesar nuestras actividades solidarias, (especialmente nuestro banco de alimentos con la finalidad de que ninguna familia de las que ayudamos se quedase temporalmente en la estacada), esta semana y tras 907 días de frenética actividad, abandonamos el local de la calle independencia 333, con algo de nostalgia por los memorables momentos vividos, pero con mucha ilusión para encarar el futuro.
Tras meses de búsqueda hemos encontrado un local más grande que se adapta a nuestras nuevas necesidades. Ha sido una larga búsqueda para encontrar el local idóneo sin cambiarnos de distrito.

Era fundamental para nosotros seguir manteniendo ese vinculo tan especial que hemos creado con el barrio y con muchos vecinos. Así que en las próximas semanas podremos inaugurar nuestro nuevo local en la calle Alcalá de Guadaira, 22 manteniéndonos como queríamos en el distrito de San Martí.

Os pedimos paciencia hasta la apertura y toda la ayuda que nos podáis brindar.

La lucha continua hoy mas que nunca. ¡Adelante Casal Tramuntana! Larga vida a nuestra lucha.

ELS MÒBILS DELS ACUSATS DE L'ATAC NAZI D'STROIKA A MANRESA NO VAN TENIR CAP ACTIVITAT DURANT ELS 9 MINUTS DE L'AGRESSIÓ. Article d'ahir a la Directa

La composició garantista del tribunal afavoreix l'estratègia de les defenses

XAVIER RIUS @xrius1 twitter

Directa, 21 de juny de 2014 

 

Després de les set primeres sessions del judici per l’atac de març de 2012 davant de la sala Stroika de Manresa, en la qual els setze acusats han negat la seva implicació, i les úniques proves inculpatòries directes siguin les declaracions de quatre acusats que en seu judicial van admetre la participació del grup i algun fragment de les escoltes telefòniques, caldrà veure quan es visionin els vídeos de la suposada festa d’aniversari al Pont de Vilomara amb què justifiquen la coartada, com s’expliquen unes imatges que no tenen res a veure amb l’aniversari d’un nen.

Els quatre acusats que havien reconegut la seva participació en la declaració que van fer al jutjat de Manresa, han afirmat que el que van dir al jutjat va ser fruit de les pressions dels Mossos d’Esquadra amb amenaces com que s’implicaria les seves parelles. Per aquest motiu, els advocats han demanat invalidar les declaracions judicials.

També inculpa al grup les declaracions a la Fiscalia de Menors de Fernando C., que a Fiscalia i en el judici posterior va reconèixer amb tota mena de detalls la implicació dels setze acusats. Però el president del tribunal no ha considerat probatòries les declaracions en la jurisdicció de menors ni en la sentència dictada. I quan Fernando C. ha declarat aquesta setmana en el judici, el tribunal ha acceptat la petició de les defenses perquè ho fes com a imputat, en lloc de fer-ho com a testimoni i amb l’obligació de respondre i dir la veritat. En comparèixer com a imputat s’ha acollit al dret a no declarar.

Els encausats reconeixen només haver estat convidats a la festa d’aniversari del fill d’Ana M., parella de qui es considera el líder, Javier C. dels quals hi ha imatges en la trobada que fan al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara. Tots dos reconeixen que van estar en aquesta “festa d’aniversari”. I els que no, diuen que es van perdre i van retornar als seus municipis.

Tres elements clau en la investigació

Els caps de Mossos d’Esquadra que van dirigir la investigació han explicat que van iniciar-la d'acord amb tres elements. El primer: el fet que la Guàrdia Civil els passà l’informe del control del vehicle procedent d’Igualada, aturat en un control, on anaven dues persones d’ideologia ultradretana, una de les quals tenia un tatuatge amb la “runa odal”. Aquestes persones tenien vinculació amb el Movimiento Social Republicano (MSR). La virulència, nombre d’atacants i la seva organització va fer pensar que era un grup de gent d’altres llocs, i que podia ser una venjança per l’atac amb pedres del concert del 12 d’octubre anterior a Barcelona, on va resultar ferit l’exdirigent de l'MSR, Alejandro Fernández. El fet que la Guàrdia Civil interceptés un vehicle venint d’Igualada confirmava la hipòtesi que l'atac podia haver estat realitzat per gent de fora de la comarca.

Un altre element va ser la comunicació dels propietaris del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, dient que el vespre de l’atac un grup d’estètica skin havia anat a l’establiment i que van fer comentaris sobre barres de ferro. Els Mossos van visionar les imatges de les càmeres del restaurant i van identificar a membres dels CUSOS de l’Espanyol i Ultras Sur. La tercera via va ser demanar les geolocalitzacions de les trucades d’aquestes persones aquella tarda vespre, constatant que va haver-hi una gran activitat entre ells, iniciada quan eren als seus municipis (Tarragona, Igualada, Manresa, Terrassa, Polinyà, Blanes...) i una hora abans de l’atac fan trucades des de Terrassa amb altres que són a Manresa.

L'activitat dels telèfons mòbils

Les geolocalitzacions dels telèfons dels acusats confirmen que després d'una gran activitat telefònica a Manresa amb senyal des del repetidor a 600 metres de la sala Stroika, els disset telèfons estan en silenci entre les 21 hores, 20 minuts i 2 segons, fins a les 21 hores, 29 minuts i 55 segons, que tornen a tenir una gran activitat. La major part d'ells inicien les converses o envien missatges des del repetidor de Fonts dels Capellans que dóna cobertura justament al voltant de la sala Stroika, i després des del repetidor que dóna cobertura al Pont de Vilomara, inclòs el restaurant Cal Curro, on arriben a les 21 hores 38 minuts. Pels mossos és significatiu que els nou minuts de silenci dels disset mòbils coincideixen amb el moment de l'atac.

Aquella tarda alguns dels acusats van mantenir trucades amb el dirigent de l'MSR, Jordi de la Fuente i amb altres persones que, quan les companyies van aportar les geolocalitzacions, no van ser ubicats a Manresa, pel que no se’ls va considerar participants.

Pendents de com rebaten les imatges del restaurant on se’ls veu fent gestos explícits, fins ara els advocats han intentat negar l’afirmació que l’acció fos necessàriament feta per un grup d’ultradreta, i han negat el valor probatori de les geolocalitzacions. Entre els advocats contractats pels acusats hi ha coneguts defensors habituals d’ultradretans, com ara Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó, que insisteixen que no es condemni els acusats per la seva ideologia. El fet que el tribunal està sent molt garantista amb les peticions de les defenses, facilita l’estratègia dels advocats, sent ara per ara una incògnita si consideraran o no com a prova les declaracions inculpatòries fetes al jutjat de Manresa.
Llegir a la Directa.cat 

 Càmeres de seguretat de Cal Curro, El Pont de Vilomara van gravar la suposada festa d'aniversari d'un nen. Es veuran les imatges dijous en el judici

TANCA EL CASAL TRAMUNTANA. Ahir a la tarda van retirar el mobiliari que quedava i que han anat a un lloc proper a la Verneda

El centre social identitari, nacional-revolucionari, neonazi o social patriota Casal Tramuntana, inaugurat el gener de 2012, inicialment sota el nom de Centro Social Militia, al carrer Independència 333 del barri del Clot-Camp de l'Arpa de Barcelona, va tancar ahir les portes, després de diverses protestes i manifestacions al barri  i el rebuig de part dels veïns.

Altres vegades els veïns havien cregut que es tancava el local en veure que treien mobiliari i des de feia dies circulava el rumor que deixaven el local. Els veïns havien denunciat la manca de permisos per fer certes activitats i per la manca de sortida d'emergència i insonorització, cosa que havia motivat reiterades vegades la presència de la Guàrdia Urbana que havia fet buidar el local per excés d'aforanent. El juliol de 2012 el regidor de Sant Martí, Eduard Freixedes va anunciar el tancament del local cosa que no es va fer efectiva. 

Finalment ahir a la tarda van retirar els últims mobles que traslladaren, a un local proper on s'ha ubicat l'entitat, concretament al carrer Alacalá de Guadaira, al barri de la Verneda.   

Inaugurat al gener de 2012, a l'acte d'obertura hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. No obstant Gianluca Iannone es va veure implicat el gener de 2012 en un incident armat a Roma entre grups ultres i no va poder venir a Barcelona. 

Coneguda la seva existència per les xarxes socials, no se sabia on era la seva ubicació i es va arribar a publicar que era al barri de Can Serra de L'Hospitalet. No obstiant al mes de març de 2012 jo vaig saber que era al carrer Indepència de Barcelona i que el seu lloguer havia estat gestionat per membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat.  

Volia emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.leni.
 (Actualitzat: la nova seu de Tamuntana és al carrer Alcalá de Guadaira, a Sant Martí)
  

 

Imatge del local ara tancat

 Imatges d'una de les manifestacions demanant el tancament de Tramuntana

ELS MÒBILS DELS 17 ENCAUSATS D'STROIKA DESPRÉS I ABANS DE TENIR UNA GRAN ACTIVITAT A LA ZONA DE TERRASSA, MANRESA, P DE VILOMARA I St VICENÇ DE C, VAN ESTAR EN SILENCI DE LES 21,20 A LES 21,30

Si algunes conclusions s'han tret de les declaracions d'avui dels agents de mossos que van investigar les trucades i geolocalitzacions dels 16 encausats i el menor ja condemnat, que han declarat acompanyats dels dos caps que ja van declarar ahir, són que 

1. Aquella tarda va haver-hi una gran activitat de trucades entre ells, iniciada al migdia, quan eren als seus respectius municipis o comarques (Tarragona, Anoia, Manresa, Terrassa, Polinyà, Barcelona, Blanes, etc...). Que molts d'aquests fan trucades des de Terrassa amb altres que són a Manresa o estan de camí cap a Manresa, una hora abans de l'atac. 

2.Que hi hi ha un gran tràfic de trucades i sms entre ells, els 45 minuts anteriors als fets, la majoria localitzades camí de Terrassa a Manresa o a Manresa, El Pont de Vilomara o a Sant Vicenç de Castellet. Algunes d'aquestes 17 persones són receptors o emisors de més quantitat de trucades de o als seus companys.

3.Que després d'una gran activitat telefònica a Manresa amb senyal des del repetidor a 600 metres d'Stroika, del carrer Font dels Capellans amb Can Ramon, que dóna cobertura al polígon on es troba Stroika, els 17 telèfons estan en silenci entre les 21 hores, 20 minuts i 2 segons, fins les 21 h, 29 m i 55 s, que tornen a tenir una gran activitat entre ells i amb persones que no són a la zona, mantenint converses, sms i internet. La major part d'ells inicien les converses o envien missatges des del repetidor de Fonts del Capellans que dóna cobertura a Stroika, i els següents minuts des d'una rotonda de les afores de Manresa-Pont de Vilomara,  i del repetidor que dóna cobertura al nucli urbà del Pont de Vilomara, inclòs el restaurant Cal Curro (on segons les imatges dels vídeos comencen a arribar a les 21,38)

4. Els telèfons dels que no apareixen a les imatges de vídeo del restaurant Cal Curro fan comunicacions de retorn cap els seus municipis, tret dels procendets d'Igualada, que han estat interceptats per la Guàrdia Civil una estona abans i han anat a Sant Vicenç de Castellet, que fan i reben trucades des de St Vicenç de Castellet.    

5. Que aquest mou minuts de silenci dels 17 mòbils coincideix amb el de l'atac.

 6. Que durant aquella tarda vespre, abans i després de l'atac alguns d'aquests acusats mantenen trucades o sms amb el dirigent del MSR, Jordi de la Fuente i amb altres persones (a alguns dels quals se'ls va intervenir els telèfons amb posterioritat com als 16 encausats), que quan setmanes més tard les companyies van respondre a les peticions de geolocalitzacions del 23 de març de 2012, no van ser ubicats aquell dia a la zona de Manresa, pel que no se'ls va considerar participants en l'atac i van ser descartats de la investigació.

Després  d'explicar, a petició del fiscal, l'itinerari i hores de les trucades i sms dels 16 encausats, i dels propietaris dels mòbils emissors o receptors de les mateixes, i aclarir alguns dubtes tècnics sobre l'abast de les zones de cada antena, tres advocats defensors han iniciat el seu torn de preguntes en el que han qüestionat la metodologia de les geolocalitzacions i la seva variabilitat segons condicions de la xarxa. Els defensors han destacat que el fet que s'haguessin fet trucades emeses des d'un repetidor ubicat a 600 metres d'Stroika no significa que siguessin allà, sinó que podien ser a qualsevol lloc d'uns cercle de 1.800 metres de diàmetre.

Quedant pendent les preguntes de la resta d'advocats, s'ha aixecat la sessió fins el dijous proper que han de declarar els agents que van recollir i analitzar les imatges de càmeres de trànsit i autopista dels vehicles camí de Manresa, i si hi ha temps es visionarà el vídeo del restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, on van anar després la major part dels encausats i manifesten haver celebrat la festa d'aniversari del fill d'Ana M, parella de Javier C.  Festa per la que justifiquen el seu desplaçament a Manresa des de localitats com Tarragona, Blanes o Polinyà, tot i que alguns es van perdre i van recular.

Antenes de telefonia de les diferents companyies -sobre l'edifici-, cantonada Font dels Capellans, Can Ramon, al costat de la via del tren a 600 metres d'Stroika

 (Foto: Cadena SER)

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

"VA SER UNA ACCIÓ INUSUAL EXECUTADA AMB PRECISSIÓ, COSA QUE VA FER PENSAR QUE HAVIEN VINGUT D'ALTRES LLOCS", DIU EL MOSSO SECRETARI DE LA INVESTIGACIÓ. ELS ADVOCATS QÜESTIONEN DE NOU LES GEOLOCALITZACIONS I INTENTEN MINIMITZAR LES FERIDES CRANEO ENCEFÀLIQUES DE LA VÍCTIMA. Surten a debat fragments de les escoltes on apareixen Jordi de La Fuente i comentaris sobre l'agressió a Alberto de PxC de L'Hospitalet

La sisena sessió del judici per l'atac neonazi d'Stroika del 23 de març, ha continuat amb la declaració del cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra que ha portat la instrucció i investigació del cas, el qual ha hagut de suportar l'interrogatori exhaustiu dels 11 advocats defensors, i després amb la declaració i interrogatori per part de les defenses de l'agent d'Informació que ha fet de secretari de la instrucció.

També han declarat els pèrits forenses que han valorat les ferides de les víctimes, la salut mental d'un encausat, i han hagut de respondre a si un encausat, que tenia lesions en un mà, estava en condicions de participar en l'agressió. 

El punt surrealista l'ha posat l'advocada Berta del Castillo -defensora de Jorge H F- que quan han comparegut els pèrits que han valorat el cost dels danys del cotxe on van llençar una bengala amb els ocupants dins, després d'intentar obtenir respostes que pugessin rebaixar els danys a menys de 400 euros -imagino per aconseguir una qualificació menor del delicte- ha preguntat quan costaria la reparació en un taller que cobrés en negre. 

El més significatiu de les declaracions de l'agent d'Informació, Secretari de la instrucció és que, per ell, una acció d'aquest tipus, per la contundència, l'organització, la formació amb dos columnes vestits de negre, encaputxats i amb bengales, és totalment inusual a Manresa. Per això de seguida es va pensar en gent vinguda de fora. I s'ha refermat en les tres línies d'investigació: Els ultres de Capellades i Igualada identificats per la Guàrdia Civil, les imatges del restaurant Cal Curro o apareix el grup minuts després de l'atac, i les geolocalitzacions de mòbil i registre de trucades a Terrassa, Manresa i Pont de Vilomara. 

Pel secretari de la instrucció, la informació de la Guàrdia Civil sobre el vehicle vingut des d'Igualada era una primera confirmació de que el grup era de gent vinguda des de diferents punts i per això es van demanar imatges de les càmeres de l'autopista i carreteres d'accés a Manresa. El fet que a Cal Curro es reconegués a Javier C, que té una segona residència al Pont de Vilomara i coneixia al lloc, i que va ser la persona amb més tràfic telefònic amb els diferents acusats, constatava el seu paper organitzador i de lideratge.

 

COM UN PENALISTA BRILLANT CONVERTEIX LA PREVISIÓ OBJECTIVA QUE EMPITJORARÀ LA VÍCTIMA, AMB LA PROBABILITAT QUE MILLORI I NO QUEDIN SEQÜELES

De mal gust he trobat les preguntes del prestigiós criminalista gironí, Carles Monguilod, que després que la forense detallés les ferides cràneo encefàliques -a l'os i a la massa de l'encèfal- que va patir Albert M a causa dels cops, les seqüeles que té en el caràcter i la mobilitat, amb pèrdua de part del control i mobilitat de la banda esquerra del cos, i explicar l'operació amb reconstrucció del crani amb "ciment artificial", ha intentat que la forense li reconegués que les seqüeles podien desaparèixer amb el temps i millorar força. 

La doctora li ha respost que hi ha moltes més possibilitats que empitjori i tingui seqüeles en el futur, tant de tipus motriu, com neurològic, de la libido o del caràcter, que que tingui una millora. Però el penalista gironí ha conclòs intentant convèncer al tribunal que, per la qual cosa "hi ha possibilitats que millori i no tingui seqüeles", es a dir, que no pateix lesions que necessàriament hagin d'empitjorar i que certament poden desapareixen les seqüeles. Un altre advocat ha preguntat als pèrits forenses si les ferides craneoencefàliques podien ser a resultes d'un únic cop, i si les ferides a la mà de l'altra víctima se les podia haver fet ell en defensar-se o en caure.  

LES ESCOLTES ON APAREIXEN JORDI DE LA FUENTE DEL MSR, ALBERTO SÁNCHEZ DE PxC I ALTRES PERSONES DE L'ÀREA IDENTITÀRIA

Avui en els interrogatoris de les defenses als dos caps de mossos que han declarat, han tornat ha sortir la legalitat de les escoltes telèfoniques, els criteris pels que es va decidir intervenir uns telèfons i no altres, i citant fragments d'escoltes recollides al sumari, s'ha parlat de dos dirigents polítics no implicats amb l'agressió. També ha sortit molt el fet que l'atac d'Stroika va ser la venjança a l'atac antifeixista a The Other Place del Poble Nou el 12 d'octubre de 2011, on va resultar ferit Alejandro Fernández, ex dirigent del MSR, vinculat ja llavors a PxC.

En relació a les gravacions telefòniques l'advocat de Genís V. P. s'ha tornat a referir a una conversa entre el dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, i un tal Sergio, on De la Fuente li diu que "Genís no puede estar implicado en lo de Manresa". També s'ha tornat a citar les referències en les converses intervingudes a un tal "Alberto de L'Hospitalet" i una agressió al carrer. Això ha motivat que l'advocat d'Alberto F. F. ha preguntat al cap de mossos si es referia al seu client, cosa que l'agent ha respost dient, "No, l'Alberto del que parlen és Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet". 

Al sumari només hi ha fragments de les escoltes fetes a persones ara jutjades i a altres a qui es va escoltar i es van anar descartant que poden aportar coses a la causa. Unes converses que es van gravar durant tres mesos i en les que els acusats mantenien un pacte de silenci sobre Stroika o deien coses en clave, tret del fragment com un que es va escoltar el segon dia, després de les primeres detencions, on es diu que el menor detingut "és el xivato que ho ha explicat tot, que és testimoni protegit i cal un escarment". Però sembla evident que, donada la relació d'amistat entre militants i dirigents joves de l'ultradreta, s'han gravat moltes converses de tipus personal en les que surten dirigents de PxC, MSR, o Tramuntana, sobretot de l'àrea Metropolitana de Barcelona i el Vallès.   

He de dir que l'advocada Montserrat Montagut, defensora de Carlos P.J, ha preguntat al cap de mossos que va fer d'instructor de la investigació per una dada i l'agent ha respost, a sorpresa meva i dels encausats, "que es pot llegir al blog del periodista Xavier Rius". El conegut defensor de militants d'ultradreta, Fernado Oriente, amb qui aquest útim any he coincidit a judicis o declaracions del regidor de PxC, Juan Gómez Montero a Santa Coloma de Gramenet, i de Josep Anglada a Reus, m'ha dit en el moment de la pausa "a ver si vas a cambiar de silla y acabas declarando". 

Oriente i Wenceslao Tarragó -també habitual defensor d'ultres- pel seu to de veu i la seva insistència, solen destacar a l'hora d'interrogar als pèrits i testimonis. El gironí Carles Monguilod (advocat de la famaceútica d'Olot, acusador del cas de l'assassinat de quatre treballadors de la CAM, i defensor del zelador d'Olot que va matar a diversos ancians) defensor dels acusats de Blanes i Tordera, utilitza amb vehemència la tècnica de qüestionar les proves i declaracions, i deixar oberta la porta a que no quedi demostrat la participació o implicació dels seus clients. Així ha qüestionat reiterades vegades que el "Cristian de Blanes" que surt a les converses i investigacions, sigui el seu defensat Cristian A H, que viu a Blanes. Javier C, considerat líder del grup està defensat pel conegut advocat, Francesc Bonatti, que porta ara l'acusació de la família de l'actor Alfons Bayart, mort mentre era detingut pels mossos. Bonatti se centra en posar en dubte que els responsables de l'acció siguin skins d'ultradreta. 

En general els 11 advocats segueixen estratègies diferents, segons si dels seu clients hi ha o  no imatges a Cal Curro al Pont de Vilomara després de l'agressió, de si hi ha geolocalitzacions de trucades que els ubiquin o no prop d'Stroika, intenten rebatre la validesa de les geolocalitzacions de mòbil com a prova per demostrar si eren o no a la zona d'Stroika, rebatre que el CUSOS sigui una organització per lliurar al seu client del delicte d'associació il·lícita, i desvincular que el fet vagin al camp de l'Espanyol, a determinats bars o al partit de Terrassa on la majoria van jugar amb samarretes amb símbols dels CUSOS i el seu nom de guerra -que després s'utilitza en les converses telefòniques- amb que siguin realment membres de CUSOS, els Ultras Sur o les Brigadas Blanquiazules.

Demà declararan els quatre mossos que van arribar al lloc minuts després de l'agressió (avui ja ho ha fet l'agent que va fer les fotos i va recollira barres de ferro i bengales) i tot seguit, serà el torns dels périts de les geolocalitzacions.

Imatge del primer dia de judici.

 

Jordi de la Fuente, del MSR,  (l'11 de setembre passat al monument del Timbaler del Bruc a Barcelona) ha estat citat per algun advocat avui, en constar al sumari gravacions de converses seves amb un tal Sergio. També apareix a les gravacions comentaris sobre Alberto de L'Hospitalet que el cap de mossos ha aclarit que és el regidor de PxC. 

L'Advocat, Fernado Oriente, amb Anglada, defensor habitual de militants ultres, el passat gener a Reus

Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets
Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.
Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes
Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

SALVARÀ L'IRAN A OBAMA? article publicat ahir al Periódico sobre la crisis a l'Iraq

Xavier Rius

Periodista

¿Quines són les diferències entre la crisi actual de l'Iraq, amb l'ofensiva de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), i les moltes revoltes ocorregudes des de l'inici de l'ocupació el 2003? La primera és que ja no es tracta de jocs de força dels sunnites per retenir el poder o garantir-se el control de zones en què són majoria, ni tampoc d'atacs per desestabilitzar el Govern. L'objectiu és instaurar un califat medieval en un territori que va des de la costa de Síria fins a l'est de l'Iraq. Un territori en què eliminarien o obligarien a convertir-se la població cristiana i xiïta. La segona diferència és que constata el fracàs definitiu de l'Administració que ocupa els despatxos a Bagdad i la necessitat d'imposar un cop de timó per evitar la fragmentació del país i la consolidació d'aquest califat.

Certament, el desastre actual ve d'una guerra decidida per George Bush el 2003 basant-se en una sèrie de mentides i d'una nefasta gestió, primer dels ocupants que van dissoldre l'Exèrcit i l'Administració iraquians i després del Govern xiïta de Nuri al-Maliki. Una Administració i un Exèrcit finançats pels Estats Units, amb uns dirigents corruptes i sectaris fidels a l'Iran.

Els únics que per ara han estat capaços de fer front a l'ISIL són els peixmergues del Govern autònom del Kurdistan iraquià, que ha aprofitat aquest caos per legitimar la seva autonomia i controlar més petroli. I la fuga de Mossul i Kirkuk de les tropes de Bagdad li ha permès afegir de facto la rica en petroli Kirkuk al Kurdistan, i està en disposició d'intentar arrabassar Mossul, la segona ciutat del país, a l'ISIL. Però si el Kurdistan s'annexionés Kirkuk i controlés Mossul repetiria els mateixos errors en què ha incorregut Al-Maliki.

Després que l'ISIL reiterés la seva voluntat de conquistar les ciutats santes xiïtes de Karbala i Najaf, sembla que l'Iran ha enviat tropes a aquestes ciutats iraquianes i preveu enviar-ne més. Però per recuperar Mossul hi ha també una important ofensiva aèria, amb drones i avions tripulats, que només està a l'abast dels Estats Units, que en cap cas es pot permetre implicar-se en una ofensiva terrestre. Així, serà necessària la col·laboració entre Washington i Teheran. I Barack Obama ha de capgirar la situació, donat que va ser ell qui va retirar les tropes de l'Iraq i no es pot permetre acabar el seu mandat amb el triomf d'aquesta escissió d'Al-Qaida i un Iraq desmembrat.

Si l'ocupació de l'Iraq el 2003 Bush la va justificar amb la mentida de les armes de destrucció massiva, Obama va haver d'aguantar fa un any les pressions d'Israel i del Partit Republicà perquè ataqués l'Iran. Fins i tot la cadena Fox, productora de l'exitosa sèrie Homeland, va modificar-ne la trama per mostrar una falsa aliança entre Teheran i Al-Qaida que justifiqués l'atac. Obama necessita estabilitzar l'Iraq i no pot fer-ho sense l'Iran, però no és clar que els republicans l'hi posin fàcil.

Washington i Teheran han d'anar junts no tan sols en l'acció militar, sinó també en el terreny polític, per aconseguir fer canviar de política Al-Maliki. La llista d'aquest va tornar a ser a l'abril la més votada, però ha estat incapaç de formar Govern. I es necessita un Govern en el qual els altres grups xiïtes, els laics, els sunnites, els cristians i els kurds se sentin representats. I és que si molts caps de tribu i milícies sunnites han ajudat l'ISIL ha estat per la nefasta política d'Al-Maliki. Esquadrons de la mort del primer ministre van ser els responsables de l'assassinat de dirigents sunnites a Bagdad. I les demandes dels líders de ciutats sunnites com Fal·luja només van tenir com a resposta més repressió. També s'hauria d'implicar en aquest consens l'Aràbia Saudita i altres monarquies del Golf, tenint en compte que l'ofensiva de l'ISIL a l'Iraq és continuació de la que ha fet a Síria i que són les monarquies petroleres les que financen els grups que lluiten contra Assad.

Obama HAurà de decidir si dóna el vistiplau a una ofensiva terrestre de l'Iran -encara que els iranians portin uniformes iraquians- a la qual els Estats Units se sumarien amb una intervenció amb avions i drones, o bé es plega de braços mentre l'Iraq es descompon i ell arruïna el llegat de la seva presidència.

Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia de la qual Jonàs va fugir i a la qual gràcies a la balena va tornar per predicar la seva destrucció total en 40 dies si els seus habitants no es penedien. Ara la caiguda de Mossul i la fugida de la ciutat d'un Exèrcit que ha deixat les armes en mans de l'ISIL obre un escenari de destrucció total a l'Iraq en menys d'aquests 40 dies. S'haurà de veure si Washington i Teheran es poden posar d'acord per evitar-ho.

Llegir en català al Periódico 

Leer en castellano en El Periódico